30/5/10

Les ginestes de l'EIN Cadiretes

XXXXXXXXXXXXXGenista linifolia, començant a florir damunt de Cala Pola

Al nostre pais, als mesos de primavera hi han alguns espais geogràfics en els quals trobem bonics prats de muntanya amb flors de colors vius i contrastats, la típica estampa "alpina" que recala l'atenció de molta gent i que fins i tot es converteixen de vegades en fons de pantalla per als ordinadors. ..També a terra baixa, sobretot en arees paradoxalment una mica degradades, podem trobar profusió de flors, especialment al mesos de març i d'abril, i que enguany, gràcies a l'abundor de precipitacions, encara ara llueixen a dojo. A les zones agrícoles la primavera és prodiga amb el to vermell de les roselles o amb altres plantes també cridaneres. En d'altres indrets, on els prats no abunden, els arbres poden ser els protagonistes, sobretot si fossim a principis de l'estació.. És el cas per exemple de molts camps de cirerers, pruners, etc.. també bonics, amb uns colors generalment més tirant cap al blanc o cap al rosat.

..Pero en general, a una gran part del territori on la natura fà el seu cicle, els colors a gran escala de la primavera es donen damunt els arbustes.. Per el que fà al nostre massís del Cadiretes, a banda de suros i pins (molt florífers pero poc atractius en quant a les seves excel.lències visuals) el que tenim sobretot, és vegetació arbustiva. Quins? En destacaré uns quants.

Els brucs boals (Erica arborea) son grans protagonistes de la maquia tossenca i quan son florits ben bé semblen quasi nevats. Nogensmenys, la seva blancor és bastant efímera i sovint no dura gaire més enllà del març. ..Els romanís (Rosmarinus oficinalis) també son plantes d'allò més exteses i a més a més perfumades!.. pero el seus blaus son un xics apagats. Unes altres parentes seves son els tomanís (Lavandula stoechas) els quals porten petals violetes com petites banderoles aixecades, pero son matolls baixets, més encara que els romanís i només s'hi fan en arees del massís bastant eixutes o degradades. Les estepes (Cistus salvifolius i C.monspeliaca), amb els seus blancs ..tres quarts del mateix.

Els color més fort de la primavera a Tossa, el que sovint més es veu de lluny a gran escala, ens agradi o no, és el groc. ..La primavera a Tossa està farcida de grocs. I els responsables d'aquests grocs, en gran percentatge son les ginestes, ginestes, ginestells... Diverses denominacions, sovint mesclades o poc especificades per anomenar a tota una colla d'arbustes de flor groga, bastant semblant entre ells i que pertanyen a la família de les papilionàcies.

Les papilionàcies, dites també lleguminoses, son una família d'espècies importantíssima a nivell mundial. Tant a nivell de quantitat d'especies com a virtuts i usos d'aprofitament derivats. Entre elles hi han arbustes pero també moltes plantes herbàcies com l'alfals i moltes espècies de trèbols -per cert ben abundants a Tossa-. També s'hi compten arbres, les acacies per exemple, pero aquestes si que no son pas d'aquí, i en canvi si que abunden molt en regions més càlides. ..L'estructura de les flors de totes les papilionacies recorden una mica a les papallones (d'aquí el seu nom, es clar) les quals en fructificar es transformen en llegums.

En quant a característiques funcionals, una de MOLT important és que, a nivell radicular, les lleguminoses viuen associades de manera mutualista amb fongs del gènere Rhizobium, els quals son capaços de fixar el nitrògen atmosfèric. Aquesta relació íntima amb els fongs les fà aptes per prosperar de manera molt saludable en terrenys molt pobres en aquell element. La pervivència de les lleguminoses en un terreny i la descomposició paulatina de les seves restes orgàniques -riques també en nitrògen- comporta un enriquiment nutritiu per al sol, riquesa la qual poden aprofitar després també altres plantes que no tenen aquesta capacitat de fixació.

Les muntanyes de Cadiretes, sigui perque tenen tendència a disposar de poc nitrogen, sigui també per altres raons que ara no em pararé a analitzar, donen cabuda a bastantes espècies d'aquesta família. Entre totes elles, unes 5 espècies arbustives, abunden notablement ..i es dona la circumstància que totes aquestes cinc, tenen les flors grogues. A saber: La gatosa (Ulex parviflorus), la Ginesta de Tossa (Genista linifolia), la godua catalana (Sarothamnus catalaunicus) i la ginesta diguem-ne "normal" (Spartium junceum).

Començo per la gatosa, car és tracta d'un arbust que en realitat és de floració hivernal -veieu de fet la fotografia que encapçala l'article del mes de gener- pero que l'íncloc, per el fet que sol entrar a la primavera encara florida; això si, iniciant ja llur marciment. ..La floració de les gatoses, tot i ser tant precoç, coincideix parcialment amb la del romaní (amb qui competeix en aquest aspecte) i de fet és intensa per tal d'acaparar també una major intensitat de polinitzadors, majoritariament himenòpters. El periode de màxim creixement de la gatosa coincideix amb el de la formació dels seus propis llegums, els quals queden plenament formats aproximadament després d'unes 6 setmanes. L'Abril és el més en el qual sovint es pot apreciar un major nombre de llegums en cada arbust. Posteriorment, sobretot ara al Juny, quan les temperatures solen augmentar de forma notable i hom comença a sentir ja la sensació d'estiu, exploten! (*fenòmen conegut tècnicament com "dehiscència explosiva") i aconsegueixen dispersar les seves llavors en un radi força ample al voltant seu.

La dispersió de les gatoses es prodiga especialment bé -explosions incloses- amb els incèndis i per això es considera que son vegetals piròfits, tals com les estepes abans citades. Les gatoses faciliten la seva propia combustió acumulant una gran materia seca a la seva part aerea -més que d'altres vegetals-, la qual es transforma en nutrients minerals un cop cremada. Passat un incendi la població de gatoses sol multiplicarse increiblement. Tanmateix les gatoses també prosperen força en arees que han sofert altres tipus de pertorbacions com per exemple els treballs de "netejes" (destruccions en realitat) forestals.

Les primeres generacions de gatoses nascudes després d'una pertorbació formen part de les primeres etapes de succesió vegetal que potencialment, si les coses van com haurien d'anar, pot acabar reconstituint la comunitat vegetal original. En ambients estabilitzats les gatoses també s'hi poden trobar, pero només si els terrenys son prou pobres en nutrients o amb una aridesa prou considerable. Als relleus de Tossa i Cadiretes, les gatoses les trobem a les solanes dels turons i també poden prosperar a banda i banda dels camins, més aviat els de cotes baixes.

Un altre arbuste. El ginestell català (Sarothamnus catalaunicus), aqui a la dret, ben diferent de la gatosa, sense punxes, i amb el brancatge prim i llarguerut, el trobem sovint també vorejant camins, tot i que sovintment més estrets, en arees no tant seques i no necessariament tant assoleiades com la gatosa. Tenen fulles trifoliades bastant petites, sense agullons i molt poc densos tots ells.. Quan no estàn en flor passen fàcilment bastant desaparcebuts ja que a més a més, no solen estar agrupats entre ells sino que els trobarem saltejats, intercalats individualment entre altres arbustes de la maquia mediterrania o del sotabosc del massís. Els ginestells, de vegades també poden ser espècies que formin part de comunitats de succesió vegetal reconstitutiva, pero no son pas arbustes piròfits. Els veiem florits durant la primera meitat de la primavera; després inicien la formació dels seus llegums i llurs llavors, a l'igual com les de les gatoses i les dues altres papilionàcies que comentaré tot seguit, son ben dispersades per la fauna local.

LA GINESTA DE FULLA ESTRETA, ..DE TOSSA O DE LA SELVA


La següent que vull comentar és la ginesta de Tossa (Genista linifolia) i la he volguda destacar especialment, donat que te una significació més especial cara al nostre àmbit geogràfic. Es tracta d'un arbust que tot i la seva abundància al Massís de Cadiretes i zones properes ..A Catalunya no la trobem pas en altres contrades. És tracta d'una ginesta protegida específicament dins l'EIN de Cadiretes lo qual és tradueix per exemple, en que son accions ilegals destruirles o desarrelarles dels llocs on es trobem.

Tals ginestes prosperen bé en espais bastant oberts.. Ara bé, això no vol dir per exemple, que els treballs forestals -que sovint s'hi practiquen en certes zones dels boscos, per "aclarirlos" i "obrirlos"- els hi facin un bon servei, ans al contrari, constitueixen amenaçes potencial per a elles donat que son tasques que moltes vegades és fan amb poca cura, arrassen amb el sotabosc i les ginestes, malgrat tinguin una certa capacitat de rebrot, aquesta es limita als branquillons i no desde arran de soques..

Aquestes ginestes, en bon estat de salut -i solen estar-ho- son esplèndides (potser les que més) quan son florides. Dels àpexs de les branques, plens de fulles suaus verdes i platejades, sorgeixen les flors. El seu groc és tant intens que pot dificultar l'enfoc a moltes càmeres de fotografiar. La floració a la banda més propera al mar del masís sol tenir seu punt àlgid cap a principis d'Abril, usualment coincidint amb les setmanes santes.

Per el que fà a ressistències ambientals, tals ginestes son bastant sensibles als freds. Per tant no les trobem als sectors més alts del massís; en canvi si que abunden (tot i que de manera irregular) molt al front costaner, acostant-se sovint i penetrant a la comunitat de plantes dels penyassegats marins.. I tant que ho fan que ocasionalment, quan es presenta un temporal dur de llevant ràpidament poden quedar afectades. Estimen el sol directe, la lluminositat ..i potser per això és prodiguin tant bé a les solanes cara a mar. Les podem trobar saltejades o bé agrupades, damunt d'extensos pendents, com per exemple alguns a Es Cards on resulten especialment magnífiques i ofereixen belles estampes paisatgístiques..

L'àmbit de distribució tant reduit, sumat a la poca atenció cultural o científica que aquesta planta havia tingut fins fà pocs anys, va propiciar que el Jardí botànic Mar i Murtra de Blanes la "bategués" amb el nom de "ginesta de blanes". Ara bé, com que es troba igualment a Tossa jo també em permeto la llicència també d'anomenarla "Ginesta de Tossa". He conegut gent que en diu ginestell de Tossa :-).. També li podriem dir Ginesta de la Selva o de Sa Bauma, per la gran quantitat que viuen damunt les roques (tot i que no tantes com abans després del temporal de St.Esteve) d'aquesta magnífica raconada de Tossa.
A banda de tals denominacions, hi han d'altres; una de comuna (i al meu entendre lletja pero apropiada) és la de "ginesta de fulla estreta" ja que és correspon força amb la seva denominació científica "Genista linifolia". Per últim, sobre aquesta espècie, vull comentar -com a cosa curiosa-, que tot i el que he dit de la seva distribució i de la necessitat de protegirla, fora de catalunya la ginesta de la selva, en l'actualitat està colonitzant diverses regions del mon de clima mediterrani, com ara California per exemple. Fins i tot s'hi destinen recursos per erradicar-la d'aquests llocs nous quan la interpreten amb el concepte "d'invasora".

Passem a una altre ginesta; mostrada aquí a l'esquerra. Aquesta és la ginesta de sureda (Genista triflora), també de tacte molt suau pero amb les fulles no pas linears sino trifoliades. El foliol central bastant més llarg que els dos laterals, lo qual permet distinguir-la fàcilment d'altres papilionacies una miqueta similars. La ginesta de sureda solapa parcialment la floració amb les de les altres dues espècies pero te el seu pic àlgid quan les altres van una mica ja a la baixa. No obstant el seu periode amb flor és curt -no més d'unes 3 setmanes- i degut a això, en alguns casos encara trobem altres menes de ginestes encara amb flor i aquesta en canvi ..ja formant els llegums. La ginesta de sureda per altre banda també es distingueix bastant bé de les altres perque te les tijes molt cilíndriques, d'un verd molt fosc i el fullatge, al estar làxament intercalat entre si, resulta poc dens.

Seguint amb el calendari, a finals de Maig entren en floració les argelagues negres (Calicotome spinosa), com aquesta de la dreta fotografiada ja en els contrallums de s'hora baixa. També és un arbust del sotabosc, llurs branques son de color verd fosc i a més a més moltes d'elles acabades en punxes rígides i llargues, que poden provocar conseqüències fatals ..si hom no para compte al caminar. Gauaita dons, sobretot per a qui vagi amb infants. Les trobarem generalment saltejades enmig del bosc o també als corriols embosquinats o dels margues de camins una mica més amples.

I per últim ja, les ginestes. Les ginestes (Spartium junceum) que majoritariament la gent coneix ...I les que, curiosament tenen un aspecte ben diferentes a totes les anteriors que he citat, excepte la flor que també és papilionacia i groga.. Les ginestes abunden arreu de molts llocs de Catalunya i de moltes altres contrades mediterranies.. A l'igual que les gatoses del principi, solen ser indicadores d'ariditat o de pertorbacions en el paisatge. Potser per aquesta rao és un dels arbustes que més abunden a la part de la serra de Collserola que mira a Barcelona. Prosperen en territoris que han sofert incèndis, obres, o simplement canvis d'usos antròpics. També s'han utilitzat per revegetar expresament talusos terrosos o bé han aparegut elles mateixes espontaniament en aquests llocs, sense problemes, sense competència, arrelant-se amb fermesa sobre la terra dura despullada d'altres vegetals, on moltes altres llavors sembla que els hi costa d'instalars-hi. L'adaptació de les ginestes a la sequetat és ben perceptible morfològicament en tant que apenes tenen cap fulla. A l'estiu son unicament les tijes, això si, ben verdes i cilíndriques, les que fan la funció fotosintètica. Aquestes tijes, cap amunt i ben erectes, amb llurs flors també al cap damunt.. és conserven força bé tallades i per això hi havia una certa costum -avui en dia no tant, dons sembla que es prefereixen les flors tallades tropicals de les floristeries-, de tallar branques de ginesta per regalar a algú u ornamentar temporalment algun espai de les cases.

L'afinitat d'aquestes ginestes (Spartium) per els espais alterats i la seva fàcil expansió en ells ha fet dubtar a certs botànics de fins a quin punt aquestes plantes poden tenir caràcter autòcton a Catalunya. La veritat és que ara no hi han encara proves que aportin llum en un sentit o en l'altre i potser seguirem així sempre..

A Tossa les ginestes prosperen en molts llocs, tot i que segurament, també vull dir, en menor mesura que en èpoques passades (dins la història humana) quan les pràctiques agrícoles i ramaderes al territori eren freqüents i el bosc tenia menor extensió que ara. Les seves tijes estan ben florides a plè més de Juny; es deixen veure en els talussos que s'hi han obert a les carreteres i també en un bon grapat de pendents costaners, una mica com també fan les ginestes de fulla estreta. Davant el far, al mont guardí, s'en troben moltíssimes. ..De fet el terme "Cap d'Or", el qual també s'aplicava com a sinònim de Cap de Tossa, sembla ser que devenia del fet de l'abundància allà d'aquestes ginestes, si no de les tossenques, les quals probablement també habitaven l'indret.

LES FORMIGUES ..AL SERVEI DE LES GINESTES

Les ginestes interactuen amb un nombre important de fauna. Al principi he comentat que la flor papilionàcia té per "misió" atraure polinitzadors, en especial abelles, les quals s'en beneficien de la disposició dels seus pètals. Les llavors de les ginestes, tot i tenir bones capacitats de dispersió primaria, també busquen, per la seva banda, un altre animal que les ajudi a dispersarse més i millor, a través d'un mecanisme anomenat "secundari".. Aquests animals son les formigues.

És un excercici fàcil pensar en lo "treballadores que son les formigues" i de ben petits que ho sabem a merçè de contes o frases fetes. Jo personalment crec que ho havia "comprovat" també un munt de vegades mirant efectivament.. com "treballaven" Les ginestes, inconscientment sembla ser que fà milions d'anys que també s'han "adonat" d'això i les han "contractat" per localitzar, distribuir i fins i tot sembrar les seves propies llavors. Ara bé: Aquesta situació l'han generada les ginestes o pot ser ha estat per iniciativa (també inconscient segurament) de les formigues, a canvi d'algun benefici? ..Bé; abans de buscar interpretacions causístiques o de motivacions (encertades o no) .. millor que expliqui quins son els fets, no? Els fets objectius.

I els fets son: 1/ Que, les llavors d'unes quantes espècies de ginestes tenen unes protuberàncies molt riques en materies nutritives i que s'anomenen arils o eleosomes.

Els fets son: 2/ Que (s'ha demostrat mitjançant experiments) les llavors provistes d'aquestes protuberàncies germinen pitjor que quan no tenen tals protuberàncies.

Els fets també son: 3/ Que hi han espècies de formigues que busquen llavors amb aquests arils, se les emporten al formiguer i un cop allà, els hi tallen amb cura, sel's menjen i deixen la resta de la llavor intacte dins el formiguer. ..I aquestes llavors, per el fet d'estar ja enterrades, naturalment germinen millor que les que resten a la superfície i acaben produint noves ginestes.

Sant tornem-hi a les pregunges: Podriem interpretar que les formigues "sembren ginestes"? o que les ginestes s'autosembren elles mateixes amb l'ajut de les formigues?..
Altre vegada correm el risc!. La temptació de comparar els comportaments de les plantes o els animals amb els nostres o d'intentar fer-ne simils, ens pot fer caure en l'error de simplificar les seves realitats, o de reduir la magnitut del mon, inabastable ..a un simple mirall especular nostre. ..Consequûencia al cap i a la fi tot plegat, segurament de la nostra ignorancia més que no pas del nostre coneixement i/o de la nostra possible presunta capacitat per abarcar realitats..

Bé.. Millor que seguim amb els fets: Els fets son, que no totes les espècies de formigues que porten les llavors al formiguer fan tot això que he comentat. Les formigues del gènere Messor, per cert, fàcils d'identificar per el seu color negre lluent i també les "carreteres" que construeixen enmig dels prats, son especialistes més que cap altres en la recolecció de llavors ..pero tals formigues Messor se les menjen totalment! i després porten fora només que els residuus. Les llavors en aquests casos no poden germinar. Cosa curiosa és també, que aquest gènere de formigues, després d'haver plogut, s'ha observat que de vegades treuen les llavors dels seus magatzems enfora, al sol, suposadament per tal que es sequin i impedir que germinin. Unes altres formigues molt freqüents, les del gènere Aphaenogaster, no consumeixen les llavors, només els arils, pero tot seguit treuen les llavors fora del niu amb lo qual la probabilitat de germinació no esdevé ni molt alta ni molt baixa.

Els patrons conductuals de les formigues, però, no son especialment rígids i les causes del seu comportament sovint tenen a veure amb molts altres factors. De vegades s'hi han fet estudis en unes colonies, s'obtenen certs resultats ..Després s'en fan uns altres en altres colonies de les mateixes espècies i els resultats divergeixen. La mirmecologia és una ciència on sovint hi han encerts pero també confusions. Bé, no vull ara endinsarme molt en tot això. El que vull escriure, al cap i a la fí, és que formigues i plantes (i en aquest cas les ginestes i ginestells) tenen interaccions ben estretes i que tot això és fruit d'una coevolució i de la història natural dels ecosistemes.

Si no volem interrompre aquestes coevolucions i aquestes histories naturals, si volem aprendre més i descobrir noves coses que ens remoguin l'intelecte, l'esperit o el que .."com cadascú li vulgui dir".. Una de les coses que podem fer és, -aquí també-, al massís de Cadiretes ,mirar de conservar les ginestes! i tota la fauna, gran i petita, que trobem al seu voltant.


ALTRES PAPILIONACIES PRESENTS AL MASSÍS.

Ilustro a continuació algunes altres espècies quantitativament menys importants pero que també tenen les seves singularitats.

La ginesta de montpellier (Genista monspessulana), a dalt a l'esquerra, que vaig retratar a la vall de Can Samada, ateny grans dimensions. És d'un verd intens, molt densa de fullatge, floreix al mitj de la primavera i la podem trobar en indrets frescos del massís. Les flors s'agrupen als àpex de les tijes secundaries. L'argelagò (Genista hispànica) a la dreta, és un matoll petit que presenta dues morfologies de branques, les velles molt semblants a la gatosa, ben punxents, les joves sense espines, portadores de fulles i flors que apareixen sobre les velles a mitjanç de març. L'exemplar en questió està retratat a Plana Basarda. A baix a l'esquerra, la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), és una papilionacia de flors blanques, relativament habitual de trobar en indrets assoleiats vora fonts naturals i terrenys amb aigua freàtica elevada pero pobres en nutrients. De vegades l'acompanyen plantes interessants, molt rares de trobar en altres indrets. Lotus parviflorus, és una d'aquestes plantes "rares" o singulars del massís. És tota ella atapeida de fulles i flors, pero tant i tant sedosa és al mateix temps que al tocarla apenes es nota res.. com si fos aire tota ella; no exagero!. ..Viu sobre sols amarats d'aigua pobres en nutrients, en concret aquest exemplar fotografiat viu damunt la resclosa d'Aiguafina, entre isoets i orquidees del gènere Serapia.

Estaria bé si algun dia, sota el paraigües de l'ajuntament o del consorci Ardenya-Cadiretes per exemple, aconseguissim crear un Jardí botànic, específic d'aquest espai natural, on poguessim reunir en viu, totes aquestes ginestes aquí mostrades, així com també el màxim d'espècies singulars o representatives del massís. La idea la llenço per tant, un cop més.. Només falta que la volguem agafar entre totes i tots, i a partir d'allà, posem els recursos propis o adients per materialitzarla.

Alguns treballs i articles interessants a consultar:

- Fenologia i reproducció de les gatoses Josefa Regina. Universitat de València. 2003.

-Article sobre la ginesta de fulla estreta G.Mercadal i J.Font (Revista Gavarres 12/2009)


-
Les formigues argentines i les seves conseqüències sobre les ginestes i altres arbustes Jordi Oliveras (Universitat de Girona) 2005.


- Estudi sobre la manipulació de llavors per formigues dins dels formiguers. Publicat a Scientia Gerundensis 1997 per C.Gomez i X.Espadaler (UdG i CREAF(UAB) respectivament)

4 comentaris:

Albert (Tarragona) ha dit...

Hola! Impresionant tota l'explicació sobre la nostra flora arbustiva. Moltes gràcies de debo, fins ara a unes quantes plantes les englobava com a Ginestes... Ara ja puc diferenciar-ne, almenys, la gatosa, molt abundant pel que veig a ls terres tarragonines i sobretot l'espai del turonet de Sant Simplici, ple de tons grocs durant aquests mesos de gener i febrer. Ànims i continui així!

asdasd ha dit...

賭神小古課程
賭博網站
賭場黑名單
賭金
豆豆聊天室
財神現金板
財神現金網
財神娛樂
財神娛樂城

av無碼性愛 ha dit...

成人文學
美女荷官
試玩老虎機
線上骰子
電影亞洲無碼一夜情
成人交友聊天室
免費a片
85cc成人片
華人影音視訊聊天

線上免費試看短片a片 ha dit...

嘟嘟成人網
摸乳
通博輪盤
免費線上聊天室
按摩油壓
21點輪盤
摩鐵做愛自拍
女星走光露點貼圖
情色文學