31/1/11

Estranys i humils essers del bosc





Caminant per els boscos de ribera de Tossa, a ple mes de Gener ..Quan els arbres -verns, pollancres, gatells.. - i gran part de la resta de la vegetació està en un notable repòs.. Entre la fullaraca més grollera ens pot despertar l'atenció una mena de "cosa rara".. Si ens hi acostem vorem que es tracta però, d'una flor.

Recoll! Que hi fas aquí?
Per què has aparegut?
.......I aquest aspecte?


Sigui quina sigui la nostra impaciència o la nostra actitud indiscreta ..no obtindrem pas respostes, perquè la planta eminentment s'ho calla, -com no podria ser d'altre manera, es clar-, però us avanço que segurament estareu davant d'una planta que en realitat te noms en català: El fraret, o frare cugot, o apagallum

Els frarets, si tenen nom popular ..Serà que no son tant estranys ..Oi? No, certament no ho haurien de ser, però ho son cada vegada més, donada la depauperació progressiva molts indrets on creixen degut a les activitats humanes i efectes concatenats. Per això, la seva troballa, a mida que passin els anys (si no compensem els danys) anirà essent més sorprenent.

El nom de frares de ben segur haurà cuallat per la forma i el semblant d'una caputxa, unit a la seva compostura inicialment dreta malgrat la seva curta estatura. Pot ser també per una sensació de quietud dons el vent no els belluga, o per la humilitat que evoquen ..Damunt la fullaraca obscura somorta d'hivern. Indirectament també, les branques nues dels arbres hi podrien contribuïr ..Altes i corbades per damunt com les voltes d'una església.

Ara bé, la impressió aparentment religiosa o cristiana ..també es pot contraposar a alguna altre altre ben diferent, podriem dir sense embuts: "sexual" per la funciò i/o "còmica" per la representació. ...mm Bé, la veritat és que "amb embuts si", dons d'això es tracta, disculpeu.
Siga com siga el que considerem, trobar un fraret al costat apartat d'un camí és un fet singular.

L'INTERÈS PER EL SEU CONEIXEMENT

La Revolució científica i naturalista dels segles XVII i XVIII (que a Catalunya va arribar al S.XIX i XX) és va interessar per aquestes plantes, especialment per als seus caràcters florals. Els botànics les van incloure dins la família de les aràcies i dins el gènere Arisarum, el qual etimològicament te a veure amb el terme aresta (aris-) + la mena de caputxa que el recobreix (-arum).
Pius Font i Quer -el botànic català més rellevant del segle XX- naturalment els va citar i van ser compendiats en l'Anuari de Ciencies Naturals de l'any 1916.

Al nostre país tenim dues espècies (1). L'Arisarum vulgare i l'Arisarum simorrhinum. El primer és el més estès mentre que el segon resulta bastant rar.

En Lluís Vilar (2) descriu la presència del vulgare a nombrosos punts de les comarques costaneres, inclòs Tossa, referint-lo concretament en alguns punts humits de la zona des Cards i proximitats, on jo encara no l'he vist però pressuposo que hi segueix sent present.

Per el que fà al segòn (A.simorrhinum) no el descriu a Tossa (tot i que menciona la possibilitat de que existís) i tampoc hi figura en el mapa de distribució (3) de flora de la UB. Resulta però, que en realitat si que el tenim!. Jo per lo menys l'he vist i les fotografies d'aquest article son retrats que he fet d'uns quants exemplars de l'espècie. Es troben en alguns marges alts del curs baix de la Riera de Tossa, en zones que no sofreixen inundacions, de constitució molt sorrenca i en les quals a més a més solen acumularse moltes fulles d'arbres (però no necessariament fosques de llum). La fullaraca difficulta la germinació i establiment d'espècies competidores. En consonància no he observat frarets en arees amb abundància d'herbes gramínies, les quals deuen ser un fre per a ells.

Com destriar les dues espècies? Es a dir, A.vulgare i A.simorrhinum? Bé, no és pas difícil: Cal mirar el seu interior ..i no pas en sentit espiritual.

Veurem una mena de llengua, dons bé, aquesta sobresurt molt llargament en el cas de l'A.vulgare, mentre que en el A.simorrhinum sempre està dins i a més a més a la seva punta s'en destaca un eixamplament, tal com una campaneta. Teòricament no obstant (molt teòricament) hauria d'evocar el nas d'un simi dons aquest és el motiu etimològic que hi ha al darrera del nom científic (simo (simi)+ rhino (nas)).

Botànicament la "llengua" i/o "campaneta" es diu espàdix i és l'eix en el qual s'hi agrupen les flors, ben endins del receptacle. Aquestes flors son unisexuals, 4 de femenines de promig i 30 de mascles al damunt, també de promig. Per atre banda, l'embolcall i caputxa per la seva banda, s'anomena botànicament espata. No he utilitzat aquests termes abans per no començar essent molt acadèmic i perquè també penso que no cal ser sempre molt acadèmic, valga la redundància. Podríem seguir fent us de metàfores (campanetes, caputxes, etc..), sempre i quan, això si, ens entenguem.


LA FENOLOGIA DELS FRARETS

Els "Ous" dels frarets

"Ous" que son tubercles, car els frarets son plantes tuberculoses, les quals es reprodueixen principalment de manera vegetativa per sota terra. En aquest cas tenen un comportament una mica similar als fongs i bolets.
Els tubercles, els quals solen estar a uns 10-20cm sota la superfície i naturalment és formen per divisió d'arrels. Part considerable de la matèria dels "tubercles mare" es transloca als tubercles fills originats desde les arrels, amb lo qual son poques les possibilitats que els tubercles adults assoleixin una certa mida. Aquest fet, dit així ara a la lleugera, com assenyalaré després és rellevant de cara a un altre procés.

Durant l'estiu i gran part de la tardor els tubercles son l'unica cosa viva dels frarets ja que en aquest període no tenen ni fulles ni tant sols arrels. A finals de l'estació es quan s'originen, any rera any, tant arrels com fulles. L'hivern és quan els frerets estan més actius ja que és quan es desenvolupen en tots els aspectes i a més a més emeten nous tubercles, En créixer i sobretot en fases avançades tendeixen a adquirir una forma ovoide (d'aquí la metàfora).

La mida d'aquests "ous" condiciona posteriorment la mida que tindran les fulles en cada
hivern i també el fet de si erigiran o no, una inflorescència damunt d'ells. La formació de nous tubercles en canvi, es a dir, la seva reproducció clonal subterrania, no ve condicionada per aquest factor de grandaria.
La diferència de patrons o condicionants del desenvolupament fà que l'aillament visual dels "frarets" (em refereixo en aquest cas només a les flors) no reflexi necessàriament un isolament equivalent entre els individus d'una zona, donat que per sota, la densitat de tubercles pot ser relativament alta, amb una relació entre ells i les inflorescencies que pot ser d'1/500!!

La causa de que es donguin floracions tant poc abundants pot deures a factors ambientals (reflexió sobre l'origen tropical de major eficiència) o humans però segurament devingui d'una característica intrínseca. Quan els tubercles es reprodueixen vegetativament -cosa a la qual tendeixen- els tubercles mare, com havia apuntat fa un moment, perden part de la seva massa, lo qual comporta que sovint s'allunyen de poder assolir el tamany crític que permet potencialment produïr flors.. Tot i així, les densitats poden ser molt variables.

Un altre aspecte curiós és que el període funcional actiu de les flors, compren uns 20-30 dies, lo qual és molt llarg comparat amb altres espècies de la seva pròpia família, les quals el solen tenir ben curt, de només un parell de dies l'any. No tots els individus floreixen simultaniament, uns els podem trobar al mes de Gener com els de les imatges reportades, d'altres al Febrer i en segons quins emplaçaments teòricament fins a principis de Març. A la riera de Tossa quan els he anat a veure per segon cop a mitjans de Febrer gairebé tot ja estaven amb la inflorescència pansida i en posició inclinada. De fet és normal que els frarets abandonin la seva posició erecte i es vinclin molt abans de pansir-se, però tanmateix mantenint la seva mateixa orientació inicial. Un estudi d'en J.Herrero (3) ho menciona a Andalusia i jo per la meva part ho corroboro per el que fà als de Tossa.


Flors "trampa"

Els frarets son flors trampes (o millor dit inflorescències trampa). És el nom que s'utilitza per agrupar a totes aquelles flors o inflorescències que disposen d'una forma, estructura o mecanismes a mercè de la qual segresten als insectes per a uns fins determinats. No ens confonguem però; no es tracta d'incloure a les plantes carnívores, per lo menys no en sentit ortodox. Les flors trampes empresonen però després en teoria els alliberen, i dic "en teoria" perque tampoc és sempre així.

Les flors trampa es donen sovint en els vegetals de la família de les aràcies i son prodiguis de la interacció animal-planta.

La bibliografia científica es menciona que Arisarum (frarets) tenen una certa especialització envers certs tipus d'insectes; els micetofílids (5). En els frarets la "trampa" és la inflorescència mateixa, cilíndrica abombada, segellada per baix i oberta per la part de dalt.. Morfològicament l'evolució ha tendit a crear cel.lules específiques, les quals fan que la paret interior del gerro (és a dir, l'espata) sigui extremament relliscosa. També l'ha proveït d'una caputxa, la qual dificulta el salt o el vol d'escapament i també protegeix que s'hi acumuli aigua de pluja al seu interior i anhegui el niu d'amor.

"Protogínia" i "no-protogínia"

Moltes espècies de la família de les aràcies (la dels frarets) no tenen estructures tancades amb una tapa a la part superior però si altres dispositius encara més complexes, la finalitat dels quals es retenir als insectes però alhora facilitar la seva escapada al cap d'un dia després d'haver sofert uns canvis.

La raó és que moltes aràcies, sinó totes (6) son "protogíniques". Protogíniques vol dir que les flors femenines floreixen i completen el seu cicle fèrtil abans que les masculines de la mateixa inflorescències. L'objectiu de la protogínia no és altre que assegurar l'alogamia i impedir l'autogamia (autofertilització).
Els tans casos, els insectes menjadors de pol.len arriben a les flors femenines carregats del pol.len d'algun altre inflorescència, però ho fan sense trobar-se encara amb els estams masculins en funcionament. A més a més, l'olor que els serveix de reclam sol indica punts on pondre els ous, lo qual no acaba essent gens veritat. Als nostres ulls ho podriem interpretar com una mena d'estafa, o "trampa psicològica".
Bé, dons una vegada dins, hi ha un altre mecanisme trampa: la "trampa física" guia de mala manera als insectes a la base del gerro, que és on hi han les flors femenines. En aquest punt la planta, tal com si es tractés d'un gos que pastura ovelles, ha aconseguit el primer dels seus objectius teòrics, portar als insectes a lloc ...I que contactin amb l'estigma.

Els insectes en aquestes flors protogíniques son retinguts físicament fins que els estams masculins entren en funcionament, moment en el qual aquells es frueixen amb el pol.len nou i es disposen a anar a buscar una altre inflorescència amb tal polen.
Les flors trampa de les aràcies solen estar especialitzades en atraure coleòpters o petits dípters, als quals atrauen amb olors i temperatures.

Lo curiós del cas, es que els frarets, tant l' A.simhorrinum com l 'A.vulgare, tot i tenir les flors femenines i les masculines en dos conjunts, no son pas protogíniques (o per lo menys així ho afirma J.Herrero l'estudi ressenyat), amb lo qual la necessitat de les trampes aparentment no sembla ser tant justificada.
Segons el mateix estudi, en A A.simorrhinum, les flors masculines i femenines comencen a funcionar simultàniament a partir del moment de l'obertura de l'espata, la qual permet l'entrada als insectes (com si d'una botiga es tractés gairebé), els quals cauen fins les flors masculines ..i encara més avall on les femenines.

La no protoginia dels frarets, no implicaria tampoc la necessitat de disposar de mecanismes retardats d'obertura de les trampes (lo qual no es dona en els frarets mentre que si es dona en altres aràcies protogíniques) però en teoria si que seria bo que disposessin d'algun mecanisme facilitador de l'evasió dels insectes per tal que aquests poguessin acomplir el segon objectiu. No existeix tal mecanisme en els frarets i la conseqüència d'això és que bastant sovintment hom troba, dins els "gerros" més insectes morts que no pas vius..

Cabria preguntar-se:

No son vegetals carnivors? i amb tal pregunta encapçalo lo següent.

No. Els frarets no son plantes insectívores perquè no poden aprofitar gens aquests insectes morts, en tant no tenen enzims digestius com les trampes de les Nephentes tropicals o les Sarracenies del Canadà, ni tampoc viuen pas associats a microbis digeridors, cas per exemple de les plantes del gènere Heliamphora- però qui sap, si plantes com les Heliamphora evolucionaren a través d'una exaptació (7) com la dels frarets i l'atzar de la natura o bé l'obra de Deu en cas que existeixi, va possibilitar trobar un camí evolutiu nou per aprofitar aquests esdeveniments.

En la situació dels frarets, deixar morir els insectes, sembla ser que no resulta gens beneficiós; o per lo menys no he vist cap estudi que aporti llum científica en aquest sentit. Els insectes no els alimenten i la seva mort a més implica que no poden vehicular el procés de pol.linització. ..Tot i així cabria preguntar-nos: Quin % d'insectes son els que moren dins les trampes? Plantejo la hipòtesi (purament la hipòtesi) que siguin bàsicament insectes vells o debilitats, els qui ja no tenen energies per fer determinats sobreesforços, o que fins i tot (hipòtesi de complement) aquests es sentin a gust dins la cambra floral i "decideixin" inconscientment que és un bon lloc per acabar els seus últims dies.

Una interacció curiosa, la veritat es que no pas dels frarets però si d'uns vegetals emparentats amb ells i de la seva propia família (les aràcies com he dit) és el que s'ha vist en relació a unes sargantanes de les Illes Balears (8). Observacions han documentat que certes sargantanes mostren uns patrons de dispersió relacionats amb les poblacions de Dracunculus muscivurus, una aràcia de grans dimensions. S'hipotetitza que això sigui degut a que aquests vegetals atrauen a les preses de les sargantanes. Està per veure si és l'olor floral l'estimul o senyal que fa que les sargantanes ja s'hi acostin o si son altres els factors. ..Per extensió estaria bé descobrir si en altres aràcies més properes es dona alguna interacció d'aquest caire, no amb reptils, segur que no, però qui sap si en relació a alguns elements de microfauna d'invertebrats.

Pol.linització i avortaments

Els reptes de les flors son aconseguir la pol.linització però també en certa manera evitar l'autopolinització (tot i que hi han espècies que l'usen). Per el que fa als riscos d'això segon, en el cas dels frarets Arisarum vulgare em remeto també a l'estudi de J.Herrero. S'explica que llurs inflorescències en principi no permeten l'autopolinització, però alhora es comentava també que en canvi l'autopol.linització si que resulta possible quan els insectes s'hi passegen per les flors masculines i femenines d'una mateixa planta. Dit amb menys paraules: Activen mecànicament els mecanismes biològics que ho faculten.

Per el que pertoca a l'espècie simorrhinum en principi també es comporta igual (segons el mateix estudi), però amb la salvetat que un gran % d'aquesta espècie avorta els seus fruits, fet que no succeix amb l'altre (A.vulgare). Hom pressuposa llavors que A.simhorrhinum te una marcada tendència genètica a abortar sel.lectivament els fruits que s'han preformat degut a la facultat autogàmica inicial. Si la hipòtesi es confirma plenament vol dir que A.simorrhinum mateix s'autorregula i evita a posteriori, aquest "maldesitjat" esdeveniment.

..En qualsevol cas, i sense ànim d'allargar-me tant: La poca olor, la poca simultaneïtat de la floració i la no-protoginia (amb els seus mals derivats dins d'espai tant closos), sembla que son factors que deuen estar darrera de la poca eficìencia sexual i reproductiva inherent de l'espècie.

La fructificació i l'estiatge

L'últim pas de les flors és l'assecament de la inflorescència, durant el més d'Abril, la qual dona pas progressivament a la conformació dels fruits. L'assecada pot ser abortiva com he assenyalat, avortant un 20% aproximadament en el cas de l'estudi fet a Andalusia, o bé funcional; en aquest segon cas es vincla el peduncle i es facilita de manera natural el contacte dels fruits amb el terreny. Generalment solen trobar-se uns 1-7 fruits per cada espàdix.

El vinclament del peduncle (foto dreta presa al Febrer a Tossa) no afavoreix gens la dispersió de les llavors car no son pas dehiscents. Possiblement sigui aquest un altre aspecte més a afegir en la poca eficiència reproductiva a nivell sexual, a menys que intervinguin altres agents, encara ara no ben estudiats.

L'arribada dels mesos calurosos comporta canvis ostensibles en l'aspecte de les plantes. En molts casos les fulles es perden i si la primavera esdevé seca poden engroguir-se ja molt abans. Amb els frarets desfullats i al cap de poc sense flors no queda rastre del que ha passat.
Les llavors (en cas que segueixin vives) durant l'estiu romandran latents i els tubercles, aquests si, presents sota terra, es recobreixen estacionalment d'una capa endurida que els faculta per protegir-se millor de la dessecació. Els frarets son per tant en definitiva, plantes capaces de resistir estius eixuts, però acomodades a hiverns humits.



LA SORT DELS FRARETS A TOSSA

Tornant al fil de la nostra geografía. A Tossa vaig trobar frarets que es troben a vora la riera.. sota poblacions de verns, vora els saucs i vora unes altres aràcies -les sarriasses- de flors ben increïbles, de les quals però en parlaré un altre dia perque per no fer l'article molt llarg.
Unes i altres solien estar ben amagades, però aquest any resalten molt més del compte. Haurà estat degut en bona part degut als treballs de "neteja" que s'han anant practicant a la riera, els quals van descobrint molts secrets amagats de l'ecosistema.
..Però ei; anem-hi en cura. El que ara quedin exposats a una major incidència lumínica (per exemple) pot ser bò i no tant bò, donat que la vulnerabilitat dels organismes que hi vivien resguardats (de la llum, de certs depredadors, de les pedregades eventuals, etc..) també ha augmentat. Bé que uns organismes es veuran afavorits, mentres que altres a l'inrrevés. Quan algo de la natura es toca, algo altre d'ella sempre es trastoca. Esperem que la sort dels frarets sigui la bona i sinó, confiem en la saviesa dels seus tubercles! :-).. Els quals, seguirant fent la seva, per sota terra, com a mínim unes dècades més.



Aclariments, notes i alguns links bibliogràfics

(1) Hi ha qui les considera subespècies. Tanmateix, dins de cadascuna la variabilitat genètica també és alta. El botànic Josep Maria Montserrat va descriure un bon grapat de varietats.

(2) Un altre cop, com en altres articles que he fet, torno a destacar el treball d'en Lluís Vilar "Flora i vegetació de la Selva", en aquest cas el seu volum nº IV i descarregable on-line.

(3) El Banc de Dades de la Biodiversitat, així com el projecte ORCA (enllaçable des de l'anterior) contenen aplicacions que permeten visualitzar la distribució de molts taxons de flora a nivell de Catalunya. Podem veure una relativa amplia distribució per A.vulgare i una relativa poca d'A.simhorrhinum.

(4) "Reproducción sexual y multiplicación vegetativa en A.simorrhinum" (J.Herrera). Aquest treball fet a Andalusia i finançat per el CSIC va treure a la llum destacats aspectes de la fenologia dels frarets, en concret el que ateny a la seva reproducció.

(5) "The families and genera of vascular plants". Editat per Kubitzki. Cita als Mycetofilids com a bons responsables de la pol.linització dels frarets, tot i que sense afirmar si hi han moltes altres famílies d'insectes també implicades o facultatives per dur-la a terme.

(6) El mateix llibre referit a sobre (5) afirma el caràcter protogínic de totes les aràcies. Apart fà un repàs de moltes característiques peculiars que tenen membres d'aquesta família de plantes.

(7) Èxits evolutius que no s'han generat a través d'un procés adaptatiu vinculat amb allò que s'ha acabat aconseguint sinó que s'ha aconseguit casualment per altres vies, objectius i pressions selectives diferents

(8) "Relacions interespecífiques en la biologia de la conservació". Simposi dut a terme fa temps per la Universitat d'Alacant (2008) en el qual es fa eco de la possible interrelació del Dracunculus muscívurus amb les sargantanes balears, de la qual jo només fet una pinzellada.


Els frarets del maresme. Revista del Projecte Alocs. Un agradable article per introduir-se al mon dels frarets, observables en aquest cas a la comarca del Maresme. A remarcar que l'article assenyala que la floració de les flors femenines i masculines d'Arisarum es seqüencial i no simultania. Això entra en contradicció amb l'estudi referit d'en J.Herrero i també unes indicacions generals sobre les aràcies referides en un altre link. Davant el dubte, tot i així i sense jo haver-ho verificat directament in-situ (no és fàcil esbrinar a ull si es solapa la funcionalitat de les flors femenines amb les masculines) m'he inclinat a donar la raò al treball de J.Herrera i en conseqüència a considerar erroni el comentari de la revista Alocs. Per lo demés tot ho trobo consistent.

Flores del sudeste. Web amb interessants il.lustracions de frarets creixent a llocs oberts, de lo qual possiblement es pugui deduir que segons les característiques del sol o la vegetació poden prosperar en ambients bastant dispars.

Mirando plantas (blog). En aquesta web s'ilustra un fraret cremant-se a foc viu. ..I es que a Andalusia reben el nom de "candiles" o "candilicos" perquè per lo vist els nens petits d'alguns pobles solien entretenir-se posant cotó + oli dins les inflorescències ...i cremant-les tot seguit.

West-crete.com/flowers/arisarum_vulgare: Espectacle d' il.lustracions d'exemplars d'Arisarum vulgare. A destacar les seves "llengues" tant llargues (a diferència d'A.simorrhinum), les quals poden evocar força la dels animals anfibis o rèptils.

"
Flowering period, thermogènesis, and pattern of visiting insects in Arisaema triphyllum in Quebec" (Marc Gibernau, Denis Barabé, Isabelle Barriault) -Canadian journal of botany- : Sobre el periòde de floració d'Arisarum i altres gèneres. Es menciona la gran llargaria del periòde de floració d'Arisarum simorrhinum en comparació a d'altres aràcies.

"Cytotoxic effect and electrophysiological activity of S-irniine, a synthesised isomer of the natural R-irniine, on human MRC-5 fibroblasts" (varis autors marroquins): Virtuts i perills toxicològics dels alcaloids d'Arisarum vulgare.

"
Pollinators and visitors of Aroids inflorescences": Es fa ressenya del possible significat que poden tenir com a espais facilitadors dels aparellaments d'insectes en les aràcies, més enllà del típic mutualisme de la pol.linització. Interpretacions similars també és poden trobar en la ressenya pertinent del punt "(5)" on es comenta també que certs dipters es veuen estimulats a nidificar-hi. Considerant això es reflexiona sobre fins a quin punt es adequat el concepte de "flors trampa".

"Miradanatural.es" (web de fotografia). Imatge d'un fraret o apagallums. El comentarista "Juan Bibiloni" per altre banda explica que a Mallorca també sel's coneix amb el nom de "jueus" . Comenta que antigament, quan es cremaven als jueus a les fogueres, aquests, enmig de la tortura treient la llengua enfora.. I d'aquí l'associació posterior.