1/1/09

Els efectes dels temporals en la vegetació


..........................



Petit vegetal extenuat a la base de la muralla el matí del 27 de Desembre




...Les onades del dia de St.Esteve han fet història. No pas història mundial com les del St.Esteve de l’any 2004 (el Tsunami a l'Índic) pero si història local. Uns ho recordarem per les destrosses sofertes per molts establiments, passeigos, mobiliari urbà, infrastructures, barques, vaixells, etc.. i el temps que es triga en arreglarles. D'altres tindrem en ment les imatges de les onades enfilant-se per un vessant de l'illa de Tossa i caient per l'altre, impactant amb estrèpit contra els vells penyassegats, elevantse desenes de metres amunt.. Fins gairebé el far, o arribant a les platges, cobrint-les enterament o literalment buidant-les de sorra. Paisatges naturals i artificials alterats, transformats.
..Ara bé. Que en diem sobre la vegetació? Que pensem? Que els hi succeix a les plantes quan hi han temporals? .La magnífica flora natural de les roques de les caletes, de les platges amb còdols semiverges, de l'embocadura dels torrents i també es clar -sols faltaria-, dels esculls i arenys submarins. Bé; de tot això vull parlar, una mica o molt.

Abans però vull fer una mena d'apreciació (i introducció) breu i subjectiva:


UNS HÀBITATS AMB PLANTES HEROIQUES
.
Els vegetals que poblen els ambients defrontera amb el mar sempre em semblen -tot i que sigui una subjec-tivitat- vegetals "heroics". Potser com els que poblen altres fronteres (se'm pot interpretar això també una mica de forma metafòrica :-); siga d'un límit natural amb lo artificial, com un bosc vora una carretera per exemple (males herbes inclo-ses) o amb un altre ambient natural, com els arbres i arbustes que s'acosten a territoris inhòspits com les cotes altes dels cims de les muntanyes. . ....................
El medi costaner és un espai singular, de transció abrupte entre ecosistemes, rebosant d'energies cinètiques, de masses físiques que s'interrelacionen de forma intensiva i imprevisible. I a Tossa, com en d'altres sectors de la Costa Brava segurament (pero sobretot a Tossa enfatitzo) aquest medi, apart d'intens, el trobo especialment interessant. Potser degut al retall tant irregular de la seva línia costanera, es tradueix una mica en una complexitat potencial encara més gran per el que fa a interaccions possibles, potser també per raons de caire subjectiu meu.. :- ) Pero ara si; abandono ja la "subjectivitat" i entro en tema!.

Per una banda tenim la roca, granodiorites i leucogranits principalment en el nostre cas; amb esquerdes on s'insereixen els vegetals o bé tenim la platja, de sorra o de còdols, terrenys amb argiles en alguns casos comptats. Per una altre banda hi ha la mar, calmosa i relativament llunyana dels vegetals o tempestuosa i propera. I entre l'aigua i la terra tenim també sovint la brisa o el vent, que sovint du aerosols marins en suspensió.



Quan l'atzar de la meteorologia fa que durant un llarg periode de temps la mar no estigui gaire alterada els vegetals, poc a poc, durant els seus periodes de creixement tendeixen a anar ocupant els màxims espais de terra disponible i es distribueixen en zonacions segons les seves capacitat d’aprofitament hídrics, d’arrelament en terrenys inestables, requeriments de llum i també segons la seva sensibilitat a les sals que porten les brises en un règim "normal". La sal marina esdevé negativa per les plantes bàsicament (i resumidament) per dues raons: .

1/Dins del terreny perque redueix el potencial de captació hídrica per part dels vegetals. Dit en altres paraules, actua com un dessecador de la vida.o

2/ Per la toxicitat dels seus ions més abundants: La sal marina és Clorur sodic. En un medi aquós aquests dos elements poden estar dissociats i quan el Clor penetra fort dels teixits vegetals és conduit ràpidament als àpex i als brots, intoxicant-los i provocant "cremades" gairebé instantanies que progresen a continuació cap a d'altres parts de la planta. El Sodi, encara pitjor, una de les coses que fà es que difficulta l'absorció d'altres nutrients com ara el Potasi, el qual és un important regulador estomàtic i per tant molt important per evitar les perdues d'aigua de les plantes; tanmateix desplaça el Magnèsi, element que és imprescindible per la fotosíntesi. Per altre banda, el sodi, quan es sedimenta en el sol provoca que aquest es compacti com una massa enganxosa tot dificultant-ne la seva oxigenació, que naturalment resulta molt i molt perjudicial. Respecte a tot això les plantes disposen de certes adaptacions. Hi han així plantes que son molt poc tolerants a la sal, d'altres que ho son mitjanament tolerants i d'altres que son força ressistents. ..Hi han que fins i tot en poden treure una ventatge especial de les seves aptituts, son les que s'anomenen aleshores plantes halòfites.

Cal diferenciar però entre els efectes de la sal sobre les plantes que son deguts per causa de la salinització dels terrenys i aquells que només ho son per afectació aeria a través dels vents salins. Hi han plantes que son més adaptades a un tipus de salinitat que a una altre i també a periodes curts o a salinitats permaments. Factors topogràfics de relleu, orientació.. i climàtics també tenen indirectament un paper important en la manera com pot afecter-ne la sal. A fí d'exemple, un sol inclinat que rebi aigües dolces d'escorrenties bastant sovint i sigui humit frequèntment per exemple no solsament lixiviarà les sals al terra sino que certes plantes formaran teixits relativament ràpid i els aerosols salins no s'acumularan molt, amb lo qual especies que en principi no son gaire ressistents als ions portats per l'aire si que hi podran viure igualment. Hi han especies no obstant que reaccionen diferentment i que la sal, en aquestes condicions favorables encara els afecta més.

Un cas fenomenal. Dins de la cova de la caleta d'en Jaume, a no pas més d'un metre de l'aigua i de ben segur mullada per qualsevol temporal de llevant vivia la mar de bé aquesta petita falguera, un Adiantum, aprofitant una minúscula surgència permanent d'aigua dolça carregada, sembla ser, de carbonats. Seria interessant poder esbrinar les causes que posibiliten que aquesta planta pugui viure en aquest indret tant "perillós"; potser perque el Calci neutralitza l'acció del Clor, potser la seva epidermis extremadament hidròfuga.. Només puc fer hipòtesis. Crec que si el temporal de St.Esteve no la va destruir totalment l'hauriem de considerar tota un tresor.

.............Imatge de la planta presa 1mes després de la llevantada. Les fulles han mort pero falta saber encara si el rizoma és viu. He preferit no fer cap incisió per saber-ho. Veiem també una petita molsa que ha aconseguit prosperar exitosament durant aquest periode

Sortint de les curiositats com aquesta resenyada, per enmarcar el tema vaig a fer un petit repàs de les aptituts més comunes que existeixen per minimitzar els efectes de les brises salines en el seu règim meteorològic habitual, o fins i tot per treuren-hi una mica de profit. ..En penso unes quantes.

-Absorbir els ions salins.

Aquesta adaptació és més específica i útil per a les plantes halòfites que prosperen sobre terrenys salats més que no pas per les plantes que reben la sal per via aeria. Deixar passar endis les cel.lules els ions Clor i Sodi, fa que augmenti la concentració del suc cel.lular, tot permetent mantenir el potencial osmòtic de les plantes en relació amb el medi exterior. Dit d'altre manera, esdevenen més ressistents a la dessecació induida per la presència de sals en el sol en tant que augmenten la seva força de succió d'aigua. Aquest mecanisme ha d'anar acompanyat d'una ressitència interna i específica a la toxicitat que poden comportar aquests ions. L'assimilació dels mateixos es tradueix visualment en una major crassulència dels teixits, essent en particular els ions Clor (Cl) el responsables del seu inflament. ..A la imatge del costat una bella Rhagodia de Tossa que vaig transplantar, ara fa uns mesos, per anar seguint el seu desenvolupament.

-Acumulació de sals als teixits, pero tot deixant caure posteriorment les fulles més carregades de sals i lliurar-se'n així dels seus excesos.

Això pot ser una solució parcial al problema si les plantes no es desfan de moltes fulles o bé si en van produint de noves; sino és així te la virtut de que redueixen així l'evapotranspiració de la planta, ressistint la sequera induida, pero pot esser una solució poc eficaç si es compara amb la d'altres vegetals que disposin d'altres mecanismes millors com indico en el següent punt. Indirectament no està de més dir que els vegetals caducifolis, acumulin sals o no, es desfan cada any dels danys que que hagin pogut patir les fulles per causa de la fitotoxicitat salina o de les ferides causades per els aerosols.

-Absorbir les sals (com els dos casos anteriors), pero disposar de mecanismes fisiològics especials per expulsarles tot seguit, sense deixar que se'n acumulin a l'interior de les cel.lules.

L'adaptació és ben ostensible quan mirem i per exemple observem una pols blanca, de sal, damunt les fulles. És un mecanisme molt més bò que l'anterior i el poden tenir certes plantes amb capacitat de viure en terrenys salins com plantes que se les hagin de tenir amb la sal portada per el vent, tot i que considero que és en el primer cas on això en resulta més útil. Plantes que exemplifiquen molt bé aquest mecanisme son els tamarius (Tamarix sp), petits arbrets comuns a les maresmes i a les rieres seques mediterranies. A Tossa s'hi troben alguns en estat salvatge en dos punts de la costa: Al Sot d'en Cona i a Vallpresona, pero corren risc elevat de desapareixer.

-No esser necessariament intrinsecament ressistents pero disposar d'una cutícula dura i/o relliscosa a les seves fulles.

Aquesta si que ja és una ventatge més específica de cara als aerosols salins (i no gens envers la salinització del sol) tot i que en realitat és una adaptació xeromòrfica nascuda per fer front a d'altres reptes i no pas sempre resulta útil de cara a la sal. Pero bé, digue'm que en principi, una epidermis foliar gruixuda o protegida, per una banda fa que l'impacte dels cristallets de sal enduts per el vent no fereixin les fulles i no penetrin el meristem intern. Tanmateix aquest caràcter permet que l'aigua marina també rellisqui i sigui facilment netejada per una pluja posterior. Arbustes com ara el bonic aladern de la foto, els suros o els pitospors (vegetal al.lòcton en procès d'expansió) podrien exemplificar una mica aquests trets.

-Tenir una morfologia tal que els teixits més sensibles quedin algo amagats o en tot cas algo protegits de l'acció dels vents perjudicials per a elles. I per el que fà a això ho vull subdividir encara en dos:
......A/Morfologies especials i/o de petita escala que resguarden organs o teixits sensibles.

....... Per exemple quan les fulles i les tijes disposen de pels externs de protecció. Tals pels en principi solen existir per protegir a les plantes dels excesos de l'evapotranspiració induida per la radiació intensa del sol pero en els medis costaners també les protegeixen dels aerosols marins. Com a especies representatives puc citar els senecis (Senecio cineraria) o l' Stachys marítima, una planta en perill d'extínció a la costa catalana que es vol recuperar. Un altre exemple diferent es quan les fulles noves creixen involucrades en un rosari de fulles velles més grans que les fan una mica de cobertura. Sense que en sigui tampoc una adaptació expressa (em fà l'efecte) les acícules dels pins per exemple es disposen d'aquesta manera, pero malauradament no sempre en les situacions que els caldria, com ja comentaré més endavant.

.......B/ Morfologies que atenyen a la silueta dels vegetals.

.......Poden esser plantes que tinguin de per si -com a expresió fenotípica de la seva genètica- una silueta arrodonida i/o aerodinàmica envers determinats vents perjudicials ..O bé plantes que sense tenir una silueta concreta de tal tipus induida directament per el seu còdig genètic, puguin d'alguna manera traduir l'afectació que poden sofrir de determinats agents meteorològics (els vents salins per exemple) en una plasticitat important de creixement aeri que les permeti, a la pràctica, adoptar una silueta millor de cara a aquests vents. M'explico: .........................................................................
De vegetals del primer tipus hom en pot observar molts a Menorca i al Cap de Creus per exemple, son diverses especies de matolls xeroacantics (Astragalus sp. i d'altres) que creixen en forma de coixinets i la seva adaptació ha sorgit per minimitzar la transpiració enfront de vents periòdics intensos (no solen passar a Tossa i per això no trobem aquí aquestes plantes) i la seva propia trencadissa. La ressistència al caràcter salat específic del vent marí opino que en tals plantes resulta més aviat una conseqüència colateral més que no pas una adaptació. Per contra, de vegetals del segon tipus n'hi han molts més: Moltes especies llenyoses mediterranies, adaptades com estan als periodes de sequetat, tenen entrenusos molt curts. Si a més d'aquest caràcter poden creixer dísticament això les facilita també que puguin adquirir formes (a nivell de planta general) adaptatives en el medi. Anomenaré com a exemples representatius els llentiscles per exemple, els quals resulta freqüent veurel's com petits bonsais quan els percebem colgats d'algunes parets a les roques de Ses illetes, els ullastres que també adquireixen certes formes extranyes de vegades (i no penso en Tossa en aquest cas sino en les illes Medes..), els ginebrons sempre ben densos també, les ginestes linifolies en forma de boles arrodonides tant suaus al tacte i es clar, els pins blancs, comuntment "lletgos" (penso subjectivament altre cop) a la Catalunya interior pero amb aspecte molt diferent a la Costa Brava, amb llurs copes també arrodonides, troncs gruixuts espiralats, arrels aeries i branques horitzontals a l'estil com de jardí xinès, etc..

-Veloç creixement o un llarg periode de mesos amb creixement actiu o bé capacitat de rebrotar en diferents moments de l'any.


Vull donar a entendre o expresar que totes aquelles plantes que creixen més veloçment també desenvolupen en general unes cutícules protectores amb major rapidesa que d'altres. Tanmateix aquells vegetals que per exemple sel's hi moren els branquillons joves per causa dels aerosols salins pero tenen una capacitat de rebrotada sempre disponible i oportuna es recuperen més aviat de les afectacions.
Comuntment les plantes nitròfiles i/o guanòfiles -que s'alimenten molt bé de caca de gavina- com diverses quenopodiàcies abundants als litorals (cito per exemple els atríplex, els quenopodis i les einadies) poden creixer ràpid si tenen un bon substracte i una mínima humitat. ..També d'altres plantes de caràcter pioner i/o "invasores" (segons com s'interpretin de vegades) com les ungles de gat, ragodies, ginestes, etc.. tenen eficacies penso, en aquest sentit.
En els pins no obstant em sembla que es dona una eficàcia a la inversa o dit d'altre manera, que el ràpid creixement no els hi serveix. Els pins joves més ben regats i alimentats tenen uns teixits paradoxalment tendres que he observat que resulten perjudicats una mica més facilment que els que sobreviuen en indrets més "dolents".
Totes aquestes adaptacions, siguin específiques, primaries o secundaries o directes o indirectes, rígides o plàstiques, siguin ja bé adaptacions veritables o "consequències colaterals" d'altres adaptacions que també resulten al cap i a la fí adaptatives; expresions fenotípiques o amb respostes interactives al medi, etc.. Son totes elles, adaptacions possibles per ressistir o evitar els efectes diretes de les sals i especialment els efectes dels aerosols marins. És no obstant el que es dona en situacions de normalitat meteorològica. Passo ara a explicar: Què passa però quan hi han temporals? ..Entro de plè en la questió.

LES CONSEQÜÈNCIES DELS GRANS TEMPORALS DE MAR

Frequentment de LLevant, pero també de Gregal, Xaloc o Mitjorn en alguns casos... Cada any, a la costa catalana tenim una mitjana d'entre 1 i 3 temporals forts de mar. Temporals forts vull dir quan hi ha més que maregassa, onades de més de 4 metres d'alçada, ja m'enteneu..

Les principals repercusions i resposta de la vegetació que jo trobo que es donen quan hi han temporals son les següents:

1º Assecament i caiguda de fullatge per sobredosi d’aerosols i microlesions cuticulars; es a dir, una mica el que ja he explicat, pero augmentat en grau. Aprofundeixo més al detall:

Degut a que en dies de temporal i fort vent en superficie els aerosols s'aixequen molt més i poden penetrar terra endins bastants quilòmetres, moltes plantes interiors que lògicament no solen esser plantes ressistents als aerosols en resulten colpides. Més aprop de la linia costanera no son ja els aerosols sino núvols d'espuma marina els que dutxen de plè la vegetació, que tampoc està acostumada ni adaptada a unes dosis tant grans d'aigua de mar. Adhuc aquestes espumes i encara més les gotetes més petites en suspensió que el vent transporta son aigues molt airejades, parcialment dons evaporades amb lo qual resulta que la concentració de sal que mulla els vegetals esdevé més superior que si allò que mulla les plantes és la onada directament. Les consequèn-cies solen esser diverses segons els vegetals sensibles. En els pins més exposats i sensibles observem una important caiguda d'acicules en tota la part de les copes encarada als aerosols, quedant al cap de poc temps els branquillons semidespullats, així com un amarronament de les acícules que no cauen del tot (mireu una il.lustració cap a la part final de l'article) pero la incidència d'aquests efectes pot variar molt jo crec segons hagin o no altres factors. En les ginestes de Tossa (Teline linifolia, planta protegida al Cadiretes, mireu la imatge d'aquí dalt al costat), menys ressistents a la sal, l'amarronament és inmediat en tots els apexs de les tijes i poden quedar abortades les flors de l'any següent. Plantes més adaptades com els fonolls marins també s'amarronen una mica pero menys i algunes com les einadies per exemple n'augmenten la seva turgència. Els efectes negatius son d'alguna forma minimitzats si el temporal va acompanyat en tot moment d'una pluja ininterrompuda que s'allargui un cop les onades hagin reduit considerablement la seva intensistat. El rentat de la pluja posterior es més freqüent que es doni en les plantes més allunyades de les onades ja que -m'explico- no es extrany que després d'un màxim d'altura d'onades el temps meteorològic sigui prou dolent com per continuar plovent o ploure encara més. Pero les onades de tamany més petit (i les que segueixen afectant els punts més baixos de les roques costaneres) en canvi si que solen mantenirse més temps que els episodis de plujes.
Cas apart i encara molt pitjors son els efectes fitotòxics dels aerosols lligats a contaminants d'origen industrial que es dona aprop d'algunes ciutats com Barcelona o València que no varen instal.lar un bon tractament d'aigues residuals. Els emisaris submarins envien detergents al mar, els quals no es biodegraden prou bé en els mesos d'hivern, pujen a la superfície del mar i quan ve un temporal el vent els arrossega cap a la vegetació. Degut a les seves propietats tensioactives es solubilitzen amb la humitat, desfan a son torn la cera cuticular de molts vegetals, penetren a continuació a l'interior dels teixits i a més obren deixen oberta la via amb lo qual la sal marina també en penetra. S'han fet estudis (1) i es demostra que especies de plantes ressistents a la sal, fins i tot les més halòfites es veuen afectades per els aerosols aquests, essent els pins blancs especialment molt susceptibles a això i les que menys algunes petites plantes que tenen una coberta de pels protectors a les seves fulles. A Tossa, tot i que l'EDAR no funciona prou com caldria -ja que en temporada alta i en fortes plujes gran volum de l'aigua residual no es depura i es llença al mar
(2)-
potser s'aboca poc detergent i no he observat mai síntomes d'aquesta mena de contaminació sobre les plantes. Esperem que segueixi sense passar.


Fulla de suro a Cala Morisca
mostrant l'afectació salina del
ventdesprés de la llevantada.

Els efectes son més pronunciats
als margues i a les internerviacions
del limbe



2º Trencadures de troncs, de brancatge, d'arrels, etc..


Les onades dels temporals de llevant poden trencar gairebé tot el que troben al seu pas. Si com vaig llegir en una web, tenim en compte que l'energia d'una onada de 8 metres d'alçada pot equivaldre a l'atropellament d'un cotxe a 80 km/h.. resulta més fàcil comprendre que causin tantes destrosses a les infraestructures humanes i també a arbres grossos i vells que han crescut durant anys aprop dels penyassegats de forma perfectament armoniosa. Pero no sols son l'aigua de les onades. Ocasionalment poden esser les pedres que llença el mar tal com si de metralla es tractés i que van a parar a on van.. O encara més quan l'aigua impacta en un pendent tot provocant-ne un desplom de pedres i rocs que atropellen desde dalt.. als vegetals que hi han més avall i a tothom qui trobin.

3º Erosions intensives dels sols.

Cap pluja torrencial és tant destructiva com les esbatzegades de les onades. Aquesta és la rao per la qual les roques sotmeses a l'impacte directe d'onades, ni que siguin onades que toquen un cop a l'any o menys.. estiguin sempre despullades de terra, i perfectament pulides allà on toquen amb més freqüència. Després del temporal de St.Esteve he vist molts pins amb les arrels que han quedat al descobert, algun encara ancorat per una sola arrel quasi miraculosa a una fisura de roca, pero possiblement és la mateixa arrel, en forma de tascó d'escalada, abunyegada.. la que fà que l'arbre hagi quedat ancorat, unicament l'arrel, amb dubtosa possibilitat de sobrevivència, o més positivament dit: amb un gran repte per endavant! prou ben difícil, ja que de terra a l'interior de la fisura, probablement tampoc en quedi ps gens. ..Molts altres vegetals 3/4 del mateix. Carpobrotus desarrelats que penjen encara més avall, llentiscles ferits amb arrels que si sobreviuen es convertiran parcialment en "troncs", un llarg etcètera. En alguns casos la remoguda pot esser al revés; una esllavissada de terra pot caure damunt un grup de plantes i en una platja el mar pot empenyer la sorra enterrant una altre població de vegetals i enterrarlos. En tots casos, siguin quins siguin, els vegetals amb una major capacitat de cicatrització de les seves ferides i aquells que tenen arrels i tijes llargues i primes, volubles, flexibles, de manera versemblant una mica a les que tenen els tipus de plantes anomenades glareícoles de les tarteres d'alta muntanya possiblement son les que poden tenir més números per sobreviure.

4º Salinitzacións temporals pero intenses, sobre els terreny mullats per la mar.

A la Costa Brava abunden els vegetals ressistents a les brises salades, àdhuc a les "dutxes" d'aigua de mar provinents de les esbatzegades de les onades dels temporals o dels "falsos geisers" també per exemple que "exploten" desde els peus d'algun penyassegat i que es poden elevar moltes desenes de metres amunt (mireu foto de la dreta).. Pero no necessariament son ressistents també a les sals que hagin penetrat a l'interior del sol. Algunes si, per exemple els poquissims tamarius salvatges que ja he dit, resten a la costa de Tossa. Els que poblen l'embocadura del torrent de Vallpresona han sobreviscut i fins i tot han sortit beneficiats perque les onades han eliminat plantes competidores del seu voltant. D'altres plantes halòfites opino que també en resultaran indirectament beneficiades, especialment les que siguin més pioneres i/o colonitzadores pero ara mateix i a curt termini l'apreciació més ostensible és de destrucció del paisatge vegetal, tant a les platges com a les roques.

5º Petits canvis orogràfics en el paisatge i les seves consequències.

..Trossos de platja que han desaparescut i que s'han endut alguna que altre comunitat vegetal interessant, Esquerdes que s'han obert i ja no podran albergar certes plantes rupícules... Efectes puntuals, la major part d'ells poc perceptibles excepte per els que estem més familiaritzats amb certs indrets.

6º La destrucció del paisatge animal i vegetal submarí.

Molt més encara que els paisatges vegetals de superfície.. Les erosions dels esculls i dels sorrals submarins son molt importants i estan en relació directe amb la fondaria del fons i amb la llargada les onades de superfície. En concret els fons sempre resulten remoguts quan els valors de les lòngituts d'ona son iguals o majors resulten el doble de la mesura de la profunditat sobre el qual les onades circulen. Per el que fa al temporal d'aquest passat dia 26 de Desembre les alteracions han estat literalment destruccions catastròfiques. Intueixo que la reserva submarina de Sa Roja haurà quedat parcialment malmesa.
La veritat es que alguns biolegs coneixedors destacats d’aquests medis subaquàtics ja han dit les seves davant alguns mitjans, com ara al Diari de Girona . Segons ha referit el profesor del CEAB Xavier Turón:

L'afectació del fons marí és la més gran que s'ha registrat des que s'estudia el medi aquàtic català" i que el que ha passat “equival a tenir aquí tots els submarinistes del món durant dècades” (3). Per altre banda, segons Daniel Martín, director del mateix CEAB: "És com si haguéssin tirat una bomba, és dantesc (…) Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s'han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona"(4).

Caminant damunt les platges i les cales de Tossa, allò que facilment jo observo és una minúscula mostra pero que també dona fè del que ha passat al fons marí. Trossos de posidonies, esponjes marines, fragments d'algues, peixos morts, etc.. Tot això portarà com a consequència que les especies que s'han salvat i que necessiten aquests hàbitats els aniran a buscar més al fons, fins allà on els permeti la seva fisiologia i al igual que succeix després d'un incendi, hom trobarà indrets amb una gran densistat d'organismes que pugnen entre ells per sobreviure. Esperem que els practicants de la pesca esportiva no vagin a aquests indrets a exterminar a aquests supervivents.

Em sumo als que pensen que caldria emetre un decret que prohibís la pesca o les extraccions d'organismes marins, com a mínim durant un any, de moltes arees costaneres de la costa brava.

Una altre conseqüència, a mitjà termini, serà que els hàbitats destruits poc a poc seran recolonitzats.. Pero en aquesta nova recolonització tindran ventatge algunes especies noves que estan colonitzant el Mediterrani provinents del mar roig i que ja han han provocat destacats canvis en molts hàbitats del mediterrà central i oriental. Les anomenem o no "especies invasores" (i estiguem o no d'acord amb l'ús d'aquests qualificatius desqualificatius), penso que caldrà com a minim fer-lis un estudi, un seguiment i a partir d'allà decidir-ne..

Si hem tingut un temporal històric ara és la oportunitat per fer un estudi històric i ben "a fons", dels processos naturals d'autorrecuperació dels ecosistemes submarins.


CEAB-CSIC, Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Dep.de M.Ambient de l'Aj. de Tossa, Ministerio del estado español, UE, Grups ecologistes, Universitats etc.. Ens hi posem?

ALGUNES IL.LUSTRACIONS CAS PER CAS


Jove lleteresa arboria (Euphorbia dendroides) retratada abans i després d'un temporal, a Vallpresona. La imatge de l'esquerra, del 13 de Setembre és la mateixa que vaig publicar aquí quan vaig escriure sobre la brotació d'aquestes plantes, que com vaig comentar també, s'inicia a principis de tardor. El retrat de la dreta és del dia 1 de Desembre i tres dies abans (el 28N) va haver una forta maregassa. Els efectes poden esser molt ràpids quan la concentració de sal sobrepassa de llarg el nivell de ressistència del vegetal. Altres exemplars, situats a poques desenes de centímetres al seu costat, pero protegits per una pedra no gaire gran en canvi van sobreviure al temporal ...Fins que va venir el del dia 26D, es clar.

Fonoll i Posidonia. ..El fonoll marí segurament és el vegetal que millor aguanta l'onatge i esdevé el vegetal més característic a les parts dels roquissars més propers a l'aigua. Únicament viu en aquest hàbitat ..Pero tot i així els temporals forts també els poden arrencar o salinitzar amb excés. La seva especialitat es ancorarse a les esquerdes de roca. Els que casualment neixen i es desenvolupen damunt la sorra corren més perills ja que poden arribar a quedar soterrats, o a l'inrrevés; a quedar amb les arrels totes a l'aire. Ensenyo a la dreta una mata de Posidonia Oceànica; extreta per les onades desde el fons marí i enviada damunt la platja. Les posidonies creixen d'allò més lent; escassos centímetres per any, pero creen un habitat molt ric en especies ànimals, les quales utilitzen les posidonies com arees preferents de cria. Les praderies que es troben a poca fondaria, que son les més habituals, un temporal fort les pot arrabassar i llurs poblacions no recuperarse després fins passats bastants anys. Això, com ja he dit, és el que succeirà aquesta vegada.


Un altre abans i després. Els temporals de mar sovint van acompanyats de vents de règim laminar, -es a dir, sense gaires turbulències- degut a l'absència d'obstacles orogràfics lo qual fà que mantinguin molt bé la seva intensitat. Poden tenir valors d'entre 80 i 100 km/h. En aquest cas l'arbre de la imatge, que viu a la zona d'Es Rosegall s'ha tombat el dia 26 per causa exclusiva del gregal. També altres arbres antics i molt alts de dins del poble, en concret recordo els de la placeta amb jocs infantils de l'Avinguda de Sa Palma també varen caure i trencarse. El dia següent, que era dissabte, els bombers i membres tècnics del Departament de Medi varen tenir, com us podeu imaginar, molta feina.

.........
Aquí dalt a l'esquerra un altre pi. El de l'entrada a Mar Menuda, amb les tijes que miren a mar desfullades i marrons. És un pi que neix a la base i terminació d'un carrer en baixada. Les seves arrels troben humitat fàcilment al llarg de l'any i força terra, per això els seus brots sempre son molt llargs, tendres i sobresurtits cap amunt i l'arbre, tot en si agafa una silueta més vertical. Tot això interpreto que li és negatiu de cara als temporals ja que m'he fixat que d'altres pins de la mateixa especie, pero arrelats en llocs més xèrics i extremats agafen una altre forma estructural, creixen menys centímetres per any i paradoxalment quan hi han llevantades apenes es posen marrons ni es desfullen quan l'espuma de les ones els mulla. No obstant penso que caldria fer un estudi científic al respecte per saber si realment aquesta explicació que em faig es correcte o bé les causes en son unes altres.
A la dreta seva ensenyo dues roselles marines (Glaucium flavum), de color verd blavís, característiques de les arenes de les platges, pero la veritat cada vegada més difícils de trobar a causa d'unes espècies invasores (els essers humans a l'estiu). A la imatge d'aquí al damunt, tronc i branques de pi blanc trencades per les ones del dia de St.Esteve. Capto l'instant quan salta l'esquitxada d'una onada, tot arribant aquesta a uns 15 metres d'alçada aproximadament si prenem com a referència l'angle amb l'horitzó del perfil de l'illa de Tossa, que en te uns dotze i mitj.


A la dreta: Surera a Vallpresona. En contrast amb el Cap de Tossa on les onades pujaven fins Sa Muralla o amb la platja gran on la inundaven tota sencera i penetraven dins del poble provocant tota mena de destrossa, a Vallpresona, tot i esser una platja exposada al llevant les onades, degut a la particularitat del relleu, quasi no van avançar gens, no van destrossar res i per el que a la vegetació respecta, fora de les euphorbies de primera linia i d'alguna que altre planta més, apenes hi ha cap senyal de que hi hagin hagut temporals. Una prova es aquesta imatge, on veiem unes tijes d'alzina surera ben vives i gairebé arran d'onades!. El fet penso que és bastant significatiu ja que a més a més ni tant sols mostra síntomes d'abrasió per culpa del vent salí o dels esquitxos d'onades, i se suposa que arriben!.. Hom tendeix a suposar que els pins blancs son molt més adaptats a la sal que no pas els suros o les alzines i que per això sempre viuen pins en aquests indrets.. Pero Vallpresona ho desmenteix, perque a més a més aquí gairebé no hi ha cap pí, com si mai haguessin arribat o com si no poguessin competir amb el que hi ha ara o potser desde sempre. Aventuro la hipòtesi a que això és degui que aquestes formacions arrelen en un sol més aviat argilós que reté molt bé l'aigua dolça al llarg de l'any, pot mantenir i rejuvenir fàcilment els teixits i que és aquesta la raó per la qual el suro aguantí millor els aerosols marins i també de que en aquesta situació no sigui fàcilment substituit per els pins i altres plantes pioneres.
...

......QUAN LES ONADES TOQUEN TERRA


Adjunto aquí a la dreta un dibuix -que he creat també jo mateix- per intentar il.lustrar i sintetitzar els elements que poden conformar les onades d'un temporal quan s'acosten al litoral rocós i trenquen amb força.

Veiem com les onades redueixen la seva longitut i creixen verticalment en aproximarse a la costa. Amb vents forts el nivell del mar s'inclina i pot arribar a pujar un metre per damunt del seu nivell habitual. Veiem la onada pura, que quan es desploma erosiona i poleix totalment la roca. Durant l'esbatzegada la major part de l'aigua pot proseguir escalant per damunt del relleu en forma d'onada blanca. La força d'impacte i d'erosió esdevé prou important com per causar ruptures a la major part de les estructures que s'hi pugui trobar per el camí, com ara les baranes i l'enllumenat del passeig de mar de Sa Muralla i malmetre qualsevol vegetació de la zona. Mes enllà sols arriba l'espuma disgregada amb una força erosiva menys intensa pero en canvi amb un gran poder de salinització. Més amunt o més lluny a la dreta estaria (pero ja no l'he dibuixada) una area molt extensa ocupada per el vent amb aerosols salins, que ja no resulta erosiu pero que si que te influència en la vegetació.

Un fenòmen maco de veure en algunes roques de la costa de Tossa son els sortidors verticals d'aigua, que en el gràfic he anomenat "geiser" per la seva semblança una mica amb els geisers geotèrmics tradicionals tot i que obviament no tenen res a veure. A tocar del poble hi han alguns punts de roca on es sol produir el fenòmen. El dia 26 davant del cap de Tossa l'aigua de mar es projectava fins la mateixa alçada que el far; el vent arrosegava després els esquitxos, que mullaven la part alta del promontori. I un parell de dies després, quan les ones a mar oberta mesuraven tant sols 4 metres ..L'aigua encara s'elevava a més de 15 metres per damunt del nivell basal.. Un altre punt de menor intensitat es troba a les roques de la dreta (mirant a mar) de Sa Bauma i un tercer al cantó dret de l'escultura de la Minerva; aquest a més a més especialment perillós perque te tendèndia a més a més (tot i que en l'últim temporal, el més gran, paradoxal-ment no ho he vist) a disparar pedres submergides, algunes de 1 kg de pes, desde el fons fins al carrer del passeig. Les gotes mitjanes i petites llençades per aquests sortidors es deixen arrosegar per el vent molts metres i poden dutxar a batzegades intermitents, la vegetació que es trobi a unes quantes desenes de metres més enllà; degut a això, les zones properes a aquests falsos geisers, per altes que es trobin, solen estar desproveides de vegetació.




...............................El pi de Sa Bauma, un gran heroi del Regne Vegetal


Referències i citacions:


(1)Estudi sobre aerosols contaminats: http://www.ualg.pt/5cigpa/comunicacoes/comunic%205cigpa%202.doc.
(2)
L'EDAR de Tossa:
http://tossanatural.blogspot.com/2008/10/estaci-depuradora-daiges-residuals-de.html
(3)
Declaració Xavier Turón: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_21_309093__Tema-del-dia-hagues-caigut-pluja-meteorits-sota

(4)Declaració Daniel Martín: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_21_309094__TEMA-DEL-DIA-cientifics-revelen-temporal-devastat-fons-mari-Costa-Brava

1 comentari:

Carol Bret ha dit...

Marcos! no sabía que escribías un blog tan interesante! Lástima mi desconocimiento de tu lengua matria. Aunque algo entiendo, no creas ;)
Siempre he querido saber más de plantas (a mi madre le encantan), pero sólo tengo un par de tristes cactus pacíficos, uno con pelos, el otro con pinchos. Uno románico y el otro gótico.
Gracias por tu visita a Globosfera. Me alegro de que te guste.
Bikos.