11/12/08

La destrucció del bosc a la Font Dalmau



M'agradaria parlar de les meravelles florístiques dels boscos de Tossa i no de la seva destrucció -aquell era el propòsit inicial d'aquest article- pero la destrucció és ben present en alguns indrets de gran singularitat ecològica, dins del terme municipal i plenament també dins de l'espai natural "protegit" del Massís de Cadiretes. .

La visita que vaig fer, ara fa un mes, a la zona de la Font de'n Dalmau em va colpir amb sorpresa. Feia poques setmanes abans havia estat allà també i havia vist la font envoltada per tot arreu i extensament de magnífics arbres, planifolis, laurifolis, riberencs, etc.. I també vull remarcar (tot i que això ja sigui subjectiu) la sensació que es respira d'estar en un indret gairebé màgic, quasi gens alterat per intervencions humanes. Tot un tresor natural de Tossa. I la Font d'en Dalmau, de pedra, amb una taula també de pedra i un petit canaló al terra, s'integrava perfectament en el paisatge com si formessin -no se si estic exagerant- quasi com una mena -digue'm-ne d'unió "fraterna" amb la resta de l'espai natural.

Durant aquesta tardor una part d'aquest indret ha estat arrassat per maquinaria pesant. Al costat de la font, a la riba esquerra, una considerable part del bosc i de la vegetació de ribera ha quedat eliminada. S'ha convertit en una explanada "neta" de vegetació selvàtica. L'objectiu (l'excusa) d'aquest mal fer és la d'aclarir el bosc per fer la pela dels suros que hi han aprop. ..Aquestes tasques estan contemplades el Plà Tècnic de Gestió Forestal i s'enmarquen també en el conjunt de funcions permeses en el reglament que afecta als espais PEIN; tanmateix tot això no justifica, obviament, la destrucció d'un bosc riberenc i caducifoli, on obviament de suros no n'hi han pas. A més a més s'han destruit alguns exemplars d'especies legalment protegides i d'altres també que no ho estan pero -que ho haurien d'estar, penso- i que tenen un gran significat ecològic.

He donat a coneixer els fets a diverses destinacions; entre elles al Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament i val a dir que la direcció d'aquest ha respòs i no sols això sino també investigat i emprès accions adequades i pertinents. En concret ha tramès l'alerta al Cos d'Agents Rurals de la Generalitat, els quals a finals del mes de Novembre han fet una visita a la zona constatant els fets i a resultes d'això ja han formulat una primera denuncia efectiva per rao d'haver trobat 7 exemplars roturats de grevols (Ilex aquifolium), espècie vegetal protegida no ja sols en el Cadiretes sino en tot l'àmbit del territori de Catalunya desde l'any 1982.

Considero que la millor manera hauria estat prevenir i estar a l'aguait ... Enlloc d'actuar a posteriori, quan una gran part del mal ja s'ha produit, pero soc una mica conscient també de les dificultats operatives i logístiques actuals per tenir un bon control de les incidències humanes sobre els hàbitats naturals a Catalunya en general . Crec que cal voluntat política així com voluntat també per part de tota la gent (del govern o no) que estimem el bosc. Crec també que estaria bo enfortir el Departament de Medi Ambient de l'ajuntament, donat que com ja he dit, he constatat la seva motivació i capacitat per la salvaguarda del medi. Si disposa de temps, de recursos i de seguretat operativa per emprendre certes accions al respecte les empren. ..I cal que s'emprenguin unes quantes!.



Aspecte general del bosc riberenc arrabasat. Un tresor de Tossa que està en perill. En ell conflueixen i es yuxtaposen especies de diferents hàbitats. Podem trobar-hi llorers, gatells, grèvols, cirerers, castanyers, trèmols, moixeres de pastor, verns, avellaneres i un munt d'espècies nemorals de menors tamanys pero tant esplèndides i destacades com la falgura reial (Osmunda regalis) i el blechnum. Actualment els treballs estan parats pero es probable que prosegueixin. A la dreta detall d'un llor morint-se. Els llorers, concretament al massís del Cadiretes, per la seva banda configuren un hàbitat únic al mon. L' Osmundo-lauretum nobilis (estudiat per E.Ballesteros al 1981)

..................................Moixera de pastor entre troncs erguits de castanyers

2 comentaris:

Anònim ha dit...

hola,
m’agradaria saber com s'hi arriba en aquest lloc.

Un altre espai natural que està que fot fàstic, es la zona on abans hi havia hagut el circuit de cars, hi ha cotxes, caravanes, barques, neumatics, i un munt de merda abandona. Ho vaig comunicar a n’en Jordi Couso, i em va dir que ja ho havia denunciat els agents rurals.. però si la justícia va lenta, en temes medioembentals, encara més.


Gràcies.

tamariu ha dit...

Si, la veritat es que hi han bastantes zones amb deixalles, que després es poden convertir a més a més en focus d'altres problemàtiques. Això que dius dels pneumàtics abandonats em fa pensar que fins i tot per exemple es convertiran l'any que ve en focus de reproducció del mosquit tigre, que com ja deus saber està a punt d'arribar a Tossa (l'estiu passat ja va "conquerir" LLoret) i els neumàtics abandonats son el paradís per a ells.. En fi; que ens cal conscienciació, molta. I cal també que per part de l'administració de l'ajuntament es mobilitizin més recursos i es duguin a terme nombre accions periòdiques per mantenir el terme municipal net i saludable.

Per el que fà a la Font Dalmau es pot arribar de varies maneres. Desde Tossa pots sortir per exemple desde els camins que s'enfilen cap al massís desde la zona de Can Martí pero hi han tantes cruilles de camins que se'm faria massa enrrevessat explicart-ho. El millor es que li facis tu mateix un cop d'ull als mapes del IICC per exemple: http://www.icc.cat/vissir2/?lang=ca_ES
Busca el Puig de les Vacassés o la urbanització Font Bona (entre Tossa i LLagostera) i pocs metres a sota d'això i a la dreta d'on posa Molí d'en Rissec, si augmentes suficientment el zoom de la imatge veuràs que on hi ha un camí que creua el torrent allà posa Font d'en Dalmau. Aquest camí està enxarxat amb multitut d'altres petits camins, que es poden agafar desde on t'he dit o tb per exemple desde la zona dels cars o desde la font d'aiguafina, etc..
Si no vols caminar molta estona i disposes de vehicle la manera més "còmode" és anar a la carretera que puja desde LLagostera cap a Sant Grau. Allà hi ha una pista ample que porta cap a la urbanització Font Bona (xcert una urbanització bastant anàrquica i poc controlada que es una amenaça paisatgística i ecològica per l'EIN del Cadiretes) i desde aquesta urb. interceptes el camí que passa de seguida just per el costat de la Font d'en Dalmau.
L'índret és meravellós (actualment ja no tant degut al que explico en el blog) i crec que conté la major densitat i extensió d'arbres caducifolis de tot el terme municipal de Tossa.

Salut!