13/9/08

Ja estan brotant les lletereses arbories!


Bé; algunes van començar a despertar quan les plujes del passat 22 d'Agost pero ara és quan ja s'han decidit a fer-ho practicament totes. La tempesta del passat divendres segur també hi ha contribuit força! Ara bé. De que estem parlant? De meteorologia o de plantes? ..De plantes :-); pq de meteorologia ja tenim un altre blog tossenc que ho fa molt bé! El meteotossa. :)

Anem-hi dons; ja que Les lletereses arbories son uns vegetals molt singulars.
Si en l'anterior entrada vaig parlar sobre la verneda, tot dient que recorda una mica els boscos planifolis atlàntics o centroeuropeus, les poblacions de lletereses arbories recorden més aviat a la vegetació tropical de climes subdesèrtics. Nogensmenys l' Euphorbia dendroides (el seu nom en llatí, que en aquesta planta m'agrada més que el seu sinònim en català) és la representant més gran a Europa de tots els vegetals del génere Euphorbia. D'aspecte te un tronc sinuós, agafa sempre caire de petit arbret i pot arribar a fer uns 3 metres d'alt; per lo menys jo n'he vist una -certifico!- d'aquesta alçaria aprop de la cala d'Urgell.
Aquests vegetals es troben escampats en diversos punts de la mediterrania i a Catalunya en tenim algunes poblacions; molt poques, podria dir que contades amb els dits d'una mà. Al litoral nord de Tossa la tenim. Al parc natural del Cap de Creus està protegida i en canvi al PEIN del Cadiretes no ho està. Trobo que caldria revisar l'actual PEIN i afegirla!.
El major nombre de lleterases arbories tossenques les he trobades damunt l'extens codolar de Sa Pedrera i també magnífiques a Vallpresona, a la banda nord de la platja. Al litoral sud de Tossa no n'he vist. Més al nord de Vallpresona, ja dins totalment del terme de Sta Cristina i també al de St.Feliu les lletereses poblen els hàbitats florístics de la cala d'Urgell, cala d'en Bosch i algunes altres més que els hi succeeixen fins a St. Elm.
Per el que fà a les característiques de l'hàbitat veig que mostren preferencia per arrelar en els terrenys disgregats tot i que també observo algunes (minoritariament) creixent en esquerdes de roca. Vol estar sempre aprop del mar i per exemple resulta curiós que en cap cas (que jo hagi observat) ultrapassa la carretera per damunt, la qual cosa potser vol dir que d'alguna manera els suposa una barrera ecològica. Les plantes acompanyants son també els vegetals que ocupen la transició entre l'hàbitat costaner del fonoll marí i l'habitat embosquinat de la muntanya i conviu així de vegades per exemple amb l'ullastre o olivera salvatge (de la comunitat: Oleo-Ceration); i dic de vegades perque d'ullastres malauradament en queden ben pocs!. És una especie molt aimant del sol i sembla que defuig les arees on els pins blancs abunden, pero estic per saber si no és aquesta la causa sino potser l'acidificació que provoquen les acícules dels pins sobre els terrenys, ja que hi han autors que consideren a les E.dendroides plantes basòfiles.
El creixement entortolligat del tronc i les seves branques resulta d'allò més curiós, pren una estètica juràssica (si em permeteu l'atreviment lingüístic:) i la veritat, millor anar amb cura de no tocarles molt, ja que el seu làtex és molt irritant. Jo mateix vaig tenir una molt mala experiència amb elles que prefereixo ara no comentar per no desestimarles o criminalitzarles :-).
I bé; l'altre cosa que les fà singulars és el seu cicle vegetatiu. A diferencia de totes les demés plantes que o bé son perennes (no es queden mai sense fullatge) o bé son caducifolies típiques (sel's hi moren les fulles a l'hivern i tornen a sortir a la primavera) aquestes perden les fulles quan arriben els mesos estiuencs i rebroten quan s'acosta la tardor, mantenint-les verdes també al llarg de tot l'hivern i primavera. Hi han d'altres plantes utilitzades en jardineria i propies de climes tropicals que tenen un altre cicle; perden llurs fulles al més de Febrer-Març (aprox.) passant-se tota la primavera nues i rebroten pocs mesos després, al Juny.

Per això he volgut fer aquest titular, perque a mi m'agrada veure brotar les euphorbies i perque he pensat que despertaria també la curiositat del posible lector que s'atreveixi a llegirme els meus comentaris botànics tossencs :). No se si ho he aconseguit :) Bé; per no donar més la tabarra millor us deixo amb unes quantes fotos que vaig fer ahir; això si, no us en deslliurareu tant ràpid perque també les comento!:

Imatge d'una E. dendroides produint les seves primeres fulles de la temporada. Apreciem les seves tijes de color gris "net" i de estructura segmentada. En cada divisió les tijes canvien lleugerament de direcció i sembla que tinguin com una mena de caràcter artículat (pero no pas obviament!:). Quan les tijes més properes a la base es van engruixint al llarg dels anys aquest aspecte "articulat" es va convertint en un aspecte sinuós o bé, per utilitzar un terme que s'utilitza de vegades en jardineria "contort". Aquesta lleteresa en concret viu a la banda esquerra de la platja de Vallpresona, mirant a mar i s'aposenta en un talús saulonós d'uns 45 d'inclinació. L'acompanyen una desena d'altres plantes com ella. Totes elles sobresurten damunt d'una massa esponjosa, composada sobretot per llentiscles, que no competeixen amb elles per la llum i en canvi contribuiexen a retenir les partícules més inestables del sauló facilitant-ne el bon ancoratge de les lletereses. Tot un exemple debona convivència entre dos vegetals mediterranis.


Jove E.dendroides, que també ha passat l'estiu a Vallpresona tota despullada i ara ja s'ha tornat a vestir amb fulles verdes ..Més avançades curiosament que les d'altres companyes seves!. Aventuro a que això sigui degut a l'efecte escalfador que fan les pedres que te al costat; petits rocs fracturats, caiguts fa relativament poc, provinents de la roca mare de la muntanya. Amb el temps, si la civilització humana no hi intervé, el mar els anirà arrodonint i es convertiran en còdols.


..O potser és el nitrògen de la caca de gavina el causant de tanta 'precocitat'? :-)

-Més imatges de E.dendroides a la costa de Tossa a l'exposició fotogràfica (clikeu aquí)

5 comentaris:

Tossanatura ha dit...

Hola. Felicitats pel bloc. A mi si que em desperten curiositat els temes que tractes. He creat un ennlaç des del meu.

És una llàstima que el PEIN no contempli la protecció d'aquesta planta (i de moltes altres).
Més adient que revisar el PEIN per incloure-la (aquest tampoc ofereix molta protecció), crec que el més convenient seria agilitzar la creació de l'espai protegit de Sa Roja (no se com deu estar ara el tema) i protegir les poblacions d'aquesta zona.

Salut.

SelvadeTossa ha dit...

Si, es clar. ..Si poguessim ampliar Sa Roja i extendrela també per damunt del mar!.. o si les euphorbies aprenguessin a nedar!.. :)

Felicitats x el blog ' Tossanatura ', q m'ha sorprès pq fins ara q jo sàpiga no hi havia cap més sobre natura tossenca. D fet és curiós pq vaig contactar amb Meteotossa (que havia descobert feia poc i q estava interessat tb en saber quins més blogs hi havien) i de repent has "aparescut" tu.
Bé; desitjo q no ens solapem (o q 'competim' sense volguer) xtemes sino q ens complementem i contribuim plegats a que la natura de Tossa pugui ser per tothom més valorada, estimada i protegida!

Tossa encara és un tresor de vida salvatge i de biodiversitat. I es clar, no voldria que acabés com molts altres pobles de la costa brava, amb l'espai natural menjat per urbanitzacions, ports esportius, jardins, plantacions recreatives i vials de tota mena..

Salut!

Tossanatura ha dit...

Home, jo espero que la protecció no s'acabi just on acaba la làmina d'aigua!!

Jo ja feia temps que volia crear un bloc d'aquest tipus, inclus ho vaig intentar un cop però no m'en vaig sortir. La meva intenció no és ni competir ni solapar-me amb tu, sinó tenir un racó on pugui mostrar part del patrimoni natural que tenim. Crec, que quants més siguem millor!!!

Qualsevol cosa que et pugui ajudar no dubtis en demanar-m'ho.

Salut!

meteotossa ha dit...

Bones,
doncs com no plogui malament el nostre patrimoni natural... Sort en tenim de l'humitat i la rosada de la matinada...

Realment sí, és una llàstima veure com no es busquen solucions per tal de protegir els paratges naturals de les nostres contrades, ja no només de Tossa, sinó també d'altres indrets.
De sempre he pensat que Sa Roja i Cadiretes formarien un marc natural protegit d'alt nivell, seria adient ampliar el seu nivell de protecció a PNIN per un posterior catalogament a Parc Natural. Però ja veieu quin camí porta encara el Parc Natural de les Medes-Montgrí. Molta Agenda 21, molt de PALS, però encara tot per fer... O Pinya de Rosa, que ho anava a adquirir la Generalitat i al final està en mans privades, i desprès passa com a Cala Morisca...o tants indrets emblemàtics del nostre litoral...

En fi, deixo el rollo que m'emprenyo i després dic coses que no haig de dir...

Realment tots dos teniu uns blocs molt ben elaborats, encara que no comenti els segueix-ho i com a geògraf i amant de la natura i de Tossa, m'encanta!
Molt bona feina!

P.D: Ja ens podia donar l'ajuntament una subvenció per desenvolupar i estudiar el nostre entorn natural.XDDD

SelvadeTossa ha dit...

Dons si! Ens hauriem d'ajuntar totes les persones que estem sensibilitzades per el tema i fer alguna mena d'aplec reivindicatiu al departament de Medi Ambient. Estaria maco que es juntés la gent de Tossa, LLoret, Vidreres, LLagostera, Sta.Cristina d'Aro i St.Feliu de Guixols (és a dir els que comparteixen el PEIN de Cadiretes) i persones externes tb a aquests municipis pro que tb volen el mateix.
Estic somniant?