14/8/10

Faies i papallones a ple estiu

Ens podem aturar uns moments si veiem aquestes flors blanques, reunides en capítols al cap damunt de llargues tiges, com si fossin petits sols.. Malgrat que aquí no els hi prestem massa atenció, son el suport d'un ritus ple de simbologia ancestral en alguns llocs de Catalunya. És tracta de les faies (Cephalaria leucantha)


Aquestes plantes pertanyen a la família de les dipsacàcies, família no massa gran, les espècies de la qual (unes 350) solen tenir trets de no gaire difícil reconeixement. Les faies, també conegudes com atxes o herbes de les faies, es semblen una mica a les escabioses (Scabiosa marítima) -el gènere Scabiosa de fet és un molt afí a Cephalaria i hi ha qui creu que hauria de ser un de sol-. La diferència fàcil entre les dues però, és que les flors d'aquella son rosades ...

Per el que fa al fullatge de les faies crida molt menys atenció que les flors. Son fulles compostes i de tacte fi. Es troben en molt poca densitat a la planta, la qual resulta més laxa quan més amunt la mirem i son d'un verd pur. Les flors, d'altre banda, sense ser en realitat tant espectaculars, considero que son destacades per tres motius. Un: Perque aquí, a les muntanyes de Tossa, costa trobar plantes en flor al pic més calent de l'estiu.. Segón, perque degut a l'escassetat d'altres flors, acaparen l'atenció de moltíssims insectes pol.linitzadors (això ho vorem més endavant) i tercer, per el comportament propi que manifesten les flors, les quals semblen obrirse en una certa armonia entre elles, o com si participessin d'una lenta coreografia. ..Les més externes solen ser les primeres en obrirse, a continuació les del centre o damunt i després les d'intermig.. Ho ilustro en l'imatge de sota a la dreta, feta aquest mes.

Les faies no son rares a Catalunya, però a Cadiretes, - això ja ho apuntava el mes anterior- la seva presència resulta especial. Especial perquè el sol del Massís de Cadiretes és de natura àcida, mentre en canvi aquestes plantes solen habitar gairebé sempre terrenys bàsics. Aquest és un aspecte que també comparteixen la foixarda o la farigola. La raons de que hi visquin però -tot i que en baix nombre-, no obstant no son pas misterioses; la resta de tots els seus altres requeriments, certes parts del massís els hi brinden, ben saludablement.

...On podem veure les faies al natural?, Dons en concret les trobarem en zones molt ben il.luminades i que s'escalfen fàcilment amb els primers raigs del sol, requeriments que compleixen per exemple bastants vorades de camins amples del vessant marítim del massís. L'antic vial de Tossa a St.Grau per exemple te trossos predilectes, en els quals resulten abundants.


LES FAIES I EL CULTE HIVERNAL AL FOC

A la comarca del Berguedà hi han dos pobles, St.Julià de Cerdanyola i Bagà, en els quals encara es conserva un ritus antic que te llurs arrels en la devoció pagana del culte al sol, ritus el qual suposadament temps endarrere deuria esser estès per moltes més zones del país, i aquesta festa te com a protagonistes les faies.. No obstant, abans introduiré un comentari més ampli sobre el possible context de tot plegat.

Les festes nadalenques, en molts casos (hi ha qui diu que sempre) es van voler superposar al culte de moltes celebracions paganes que coincidien amb el solstici d'hivern. Allà on va resultar fàcil varen acabar totalment amb elles, tant amb la forma com amb els continguts de les celebracions primigènies, i allà on el cristianisme no va poder del tot (o va creure que no calia) ..determinats ritus originals van aconseguir sobreviure fins l'actualitat, per lo menys en els aspectes formals. En quant a continguts, l'esglesia quasi sempre va aconseguir superposar en ells els seus propis missatges i objectius simbòlics.

El significats mítics del culte al foc no ha persistit, però si el seu ús, en ritus estiuencs i nadalencs, des de els més informals (com fer una foguera i i poc més) que son els més extesos, fins als més formals o amb protocols més definits.

Per el que fà a la natura vegetal, que és l'àmbit d'aquest blog, la devoció a certs arbres o bé l'ús de certes plantes en rituals simbòlics també era característica en els cultes pagans al sol o al seu substitut, el foc. L'ús del vesc, el grèvol i el galzeran, les especies més conegudes per tothom associades al nadal, possiblement tinguera orígens precristians, però en realitat està clar -per lo menys en l'actualitat- tals plantes només juguen un paper decoratiu i sense cap ritus associats. ..O els avets, arbres del Nadal en majúscules, i elements ben clars d'un simbolisme pagà pretèrit i devocional ..però de caire nòrdic. Podríem interpretar que els avets nadalencs si que conserven un cert "ritus" associat... però es clar, això de penjar-hi boles, angelets, regals..., més aviat és un ritus infantilitzat al servei de la modernitat. Els avets, gràcies a que es van desfer del seus nexes espirituals originaris, convertits en pur element estètic varen poder entrar, al sud d'Europa al llarg del segle XX, presentant-se a les llars, a les places.. i finalment prestant decor a la cultura de consum en les grans superfícies comercials, les quals si que son gairebé "temples de culte" en si mateixes.
Prosseguint amb el repàs no em puc deixar els Tiós.. El Caga-tió, que jo sàpiga no ens ha arribat del nord (sobretot el d'alzina surera ;-)), sembla ser que ens és ben propi, i a més tenim amb ells l'ineludible ritus de "fer-los cagar". Tinc entès que hi ha qui afirma que la importància dels nostres troncs caganers provenia d'un antic culte al foc, -en la forma que es suposa que també eren troncs destinats també a servir les llars de foc, les quals protegien les cases al pic de l'hivern- i pretesament relacionat amb el solstici, però tampoc he trobat jo per lo menys arguments fiables o que em convencin prou sobre això. Siga el que siga, no obstant la significació actual (per lo menys l'actual) està relacionada únicament amb aspectes infantils i lúdics, com en el cas dels avets.

La festa de la Fia-Faia, ara si, és una celebració especial -molt localitzada com he apuntat-, però important, amb un gran ritus relacionat i a més també plenament autòctona.
Consisteix en haver anat a recollir aquestes plantes una setmana abans, deixar-les assecar i quan es pon el sol en el vespre de la nit de nadal s'hi fa l'aplec de la festa pròpiament dit. Les faies s'agafen en feixes, se'ls hi cala foc i amb llurs torxes enceses baixen fins als pobles. LLavors arriba un moment que tothom crida la frase: "Fia Faia, que nostro senyor a nascut a la palla"! lo qual em sembla que reflexa "l'èxit" que el cristianisme va aconseguir introduir en aquesta festa pagana. Actualment, tant a Bagà com a St.Julià, les torxes, que poden ser més de 200, s'encenen des de una foguera que es fa dalt d'una muntanya i els fallaires les porten en moltes ocasions caminant per la neu. Estona després, quan han quedat massa curtes per poder sostenir-les es llencen al mig de la plaça, que passa a convertir-se en una gran foguera faiera. Després la gent balla al seu voltant o en salta al capdamunt de manera versemblant a com es fa en les fogueres de St.Joan.

...................Faies enceses a Bagà. -imatge externa, extreta d'internet (autora: Maria Rabat)

FAIES versus "FALLES"

Les "faies" evoquen el terme quasi homònim, "falles". Les falles valencianes no obstant no tenen res a veure amb la planta de les faies, àdhuc els motius de la crema per altre banda també son diferents (per lo menys en l'actualitat) ja que allò que s'hi crema son monigots gegants. Ara bé, en certs llocs també del Pais Valencià si que hi han rituals nadalencs de caràcter similar al de les faies, tot i que sense faies. En algunes poblacions alacantines s'utilitzen farigoles entorxades (les "xameles"), o bé espígol formant "maixelles", i especialment esteses en l'àmbit valencià resulten les festes que utilitzen torxes fetes amb espart i que s'en diuen "atxes" o "fatxos". Bé; em sembla interessant notar, que aquest mateix nom de "atxes", -que al.ludeix a aquestes torxes d'espart-, a Catalunya en canvi, com he referit a l'inici, és un terme sinònim per referir-se a l'herba de les faies.


LES FAIES A PLE ESTIU

Si els lectors m'han seguir fins aquí, en silenci, potser s'hauran fet la pregunta: A que ve que m'hagi donat tant per parlar de les faies si no estem al Nadal?

Bé; dons per el sol!. El sol i les papallones. Com he introduït al principi, les faies estimen el sol, son herbes que floreixen ara al pic de l'estiu, tot i que allargant-s'hi fins ben entrada la tardor, i a més a més apleguen a milers de petits organismes, que inconscientment de vegades fins i tot semblen fer torns per visitar-les. I quan son amb elles, aquests bitxets s'alimenten delicadament del seu pol.len i el seu nèctar. Les faies o atxes, son un gran tiberi per himenòpters, coleopters i sobretot lepidòpters. L'altre dia, en menys de 5 minuts vaig poder observar més d'una dotzena de tipus de papallones; algunes de les quals vaig poder retratar-les damunt les faies o damunt d'altres plantes aprop seves. Les il.lustro i així aprofito per divulgar algunes característiques d'elles.

La cleopatra (Gonepterix cleopatra). Una papallona abundant a Cadiretes, les larves de la qual s'alimenten d'aladerns. En els adults, llurs ales tenen aquests relleus que evoquen la sensació d'unes fulles un xic esgrogueïdes. El dibuix possiblement li serveix a la papallona com a camuflatge enfront els depredadors, sobretot quan hiberna (cosa inusual en les papallones), quieta entre les fulles. I no se si per part meva serà agosarat apuntar també, que la manera com volen, una mica caòtica, per mi te una certa similitut als vaivens que fan les fulles d'alguns arbres caducifolis en caure a la tardor, sobretot si una brisa les acompanya i les desplaça. Damunt les flors, la papallona sempre manté les ales plegades, però deixa que l'observador se li acosti molt. Testimoni potser de que confia en el seu camuflatge?

La papallona dels cards (Vanessa cardui), dita així perque en aquest cas, ses erugues s'alimenten sobretot de fulles de cards (Cardus i Cirsium) tot i que també poden nodrir-se d'ortigues i alguns altres (pocs) vegetals més. És una especie freqüent però migradora. Viatja al nord d'Àfrica per passar-hi l'hivern i retorna als nostres boscos en començar la primavera. Com podem apreciar, a ple estiu gaudeix de les faies. Aquí la veiem damunt d'una, per col.locar-hi la trompa allà on li càpiga.

La papallona de la mostassa (Pontia daplidice), a raó en aquest cas de que les seves erugues masteguen fulles de mostassa i algunes altres plantes bastant afines a ella. Aquí en veiem aquest exemplar, els tons del qual s'assemblen bastant als de la tija i les flors de la faia. Aquestes papallones produeixen 3 generacions per any. Molts exemplars (no tots) decideixen migrar i passar els hiverns a l'Africa, amb lo qual, posteriorment, quan aquests retornen es sumen a les poblacions residents i resulta més probable observar-les.



La papallona de la ravenissa (Pieris rapae) fotografiada també aprop de St.Grau, resulta encara més blanca que la de la mostassa. Els individus joves (erugues) es poden nodrir de fulles de raves (d'aquí l'epítet rapae) i d'altres plantes de la familia i de fet resulten sovint perjudicials per a certs cultius, però els adults, emancipats de tanta dependència, s'entreguen a libar el nèctar de moltes menes de flors. A plè estiu, a les muntanyes tossenques es deleixen amb el nèctar de les faies.

Maniola jurtina, és una papallona visitant ocasional de les faies. Te preferència però per zones una mica ombrívoles i per això també se la coneix com "papallona de l'alzinar". Ses erugues s'alimenten de gramínies i les adultes comencen a volar al més de Juny; ara bé, els mascles, dedicats a volar molt activament buscant femelles (i posant-se en situació més vulnerable cara als depredadors) solen viure menys i així, a finals d'estiu, el més probable és veure femelles. Tanmateix, en les setmanes més seques estiuegen (paren llur activitat), lo qual és una bona adaptació al clima, no practicada per altres espècies de papallones.


Issoria lathonia, una papallona marronosa però amb destacats dibuixos cel.luloids semi transparents i motejat de negre fort, ..Tal com guepards a una sabana.. :) Podríem discutir si en el cas de la papallona te una funció atractiva o de camuflatge; jo em decanto per lo primer però és un simple parer, ja que -per lo menys que jo sàpiga- no s'han fet mai experiments analítics per esbrinar-ho, no se si per falta d'ocurrència, d'interès o de lo de sempre. Aquesta espècie es posa sempre sobre les flors amb les ales obertes, en l'instant de la imatge enlloc de fer-ho sobre una faia ho va fer damunt d'una cannabina (Eupatorium cannabinum). LLurs erugues s'alimenten de violes silvestres.


Una atenta Limenitis reducta, coneguda popularment com papallona dels rierols i ninfa de los arroyos en castella, nom però, que també comparteix amb L.camilla, parenta seva propera. La vaig retratar en els mateixos moments que les anteriors, però no va acceptar fer-ho damunt de cap faia (que estaven al costat) sinó una fulla d'alzina... I és que aquesta espècie, tot i visitar l'hàbitat de les faies, és més pròpia de zones boscoses, obertes però humides i segurament te preferència per les flors dels esbarzers. Son una mica territorials i sovint es troben vigilant els territoris més que buscant menjar (possible cas d'aquest exemplar). És una espècie polivoltina i ses erugues s'alimenten de lligaboscos (Lonicera), que creixen als torrents.


Una espècie de papallona, però, que -abans d'acabar- voldria destacar especialment, és Euphydrias desfontainii. Malauradament ni l'he vista ni l'he fotografiada -i per això recorro a una imatge recollida d'internet, aquí a la dreta-. La il.lustro perquè les erugues d'aquesta papallona s'alimenten de faies, i per tant en aquest sentit és la papallona que més vincles te amb aquestes plantes. Força gent però, la sol confondre amb E.aurinia, més abundant i de característiques morfològiques molt similars. Les erugues d'aurina no obstant és nodreixen principalment de lligaboscos (Lonicera sp.), com en el cas de la nimfa dels rierols, referida anteriorment.


Les faies, son per tant, plantes pròdigues, amb la seva floració esplendorosa proporcionen un munt de nèctar a un munt d'organismes. Aquí, per no fer un article massa gran i dispers, m'he centrat en les papallones, però també tinc imatges guardades de grills, vespes i coleòpters libant els tresors de les faies enmig del sol implacable de l'agost.. Les faies atreuen petits animals més o menys especialistes en elles i animals de règim generalista. Això fa que, allà on hi son presents l'ecosistema esdevé com més "concentrat". Hi ha una altre família de plantes, les umbel.líferes, les quals també solen atreure moltíssima diversitat d'artròpodes quan floreixen (en especial coleòpters), i conseqüentment a tota la cadena alimentaria posterior. Algun altre dia, si de cas.. parlaré de tals vegetals, alguns membres dels quals estan també molt ben representats als boscos de Tossa i l'EIN de Cadiretes.

No he parlat de fongs.. però també en podria dir alguna cosa. Una notícia curiosa per exemple si més no, de fa poc temps (científicament parlant;): En una vall de la província de Burgos s'ha descobert una nova especie de fong, batejada amb el nom de Flammulina cephalariae. Aquesta espècie és totalment nova per a la ciència i es dona la peculiaritat que és un fong sapròfit lligat estrictament a les faies!.. de les quals ha agafat l'epítet específic per a la seva denominació. Si tant relacionat està amb elles, podríem fer la conjectura de que en realitat potser també es troba present en d'altres localitats on les faies també ho son, i que potser ha passat desapercebut per falta d'estudis. ..I tanmateix: Quí sap si algun dia alguna espora d'aquest fong caurà (o ja ha caigut i està tal vegada present) damunt algunes faies tossenques?

I es que descobriments actuals com aquests revelen el coneixement, però també el desconeixement que seguim tenint de bastants aspectes de l'ecologia. No coneixem pas tots els éssers que viuen als nostres ecosistemes (sobretot els més petits i microscòpics) i no coneixem les característiques de moltes menes de relacions ecològiques que s'hi donen.

Em toca dir, per tant, ja, lo de moltes altres vegades.. Seguim estudiant -per una banda- i per l'altre, no deixem que la civilització, en la qual totes i tots estem més o menys volgudament immersos, es vagi menjant el territori, i que els complexes d'edificis moderns i els jardins (si, també els jardins! amb les típiques plantes de sempre i els seus productes "matabitxos") substitueixin aquesta complexa biodiversitat i totes aquestes riques, variades i desconegudes interaccions entre la fauna i la flora. .Serà cosa de tots.

---------------------------------------------------

Algunes de les fonts consultades i links per ampliar informació :

*Flora i Vegetació de La Selva (LLuis Vilar) * Etimologia de Cephalaria (Mbernal. es)

*Els ritus del foc i les faies (Festes.org) *Flammulina cephalariae, el fong de les faies. (Revista Catalana de Micologia)


Webs de papallones:
* Insectarium virtual. Lepidòpters diurns. (Associació Fotografia y Biodiversidad)

* CBMS --- * Ropalocers. Planes de Son ---- * Documents XTEC --- *Butterfly guide

* UAB divulgació ---- * Guia Waste --- * ICHN.iec.cat --- * Macroinstantes

* Moths and Butterflys --- * Freetzi.com --- * Butterflys guide --- * Cistus associació

* Polinització eficient. Projecte Alocs --- * CBMS Dela de l'Ebre2007 --- * Papallones del Montnegre

* Transferencia de defenses. UAB --- * E.aurinia. Wikipedia --- * Aurinia versus desfontanii (blog)

* Ropalocers del Garraf (Pere Mestre) --- * Ropalocers montgrí (S.gerundensis)

* Papallones Serra de Marina (Dip.de Bcna) --- * Ropalocers Badalona (F.Carceller)