22/6/10

Coneixer --> Valorar --> Protegir

Fà ara ja un parell d'anys que va iniciar-se aquest blog amb ànim d'escriure i fer divulgació sobre les espècies i les comunitats vegetals que s'hi troben al terme de Tossa i a l'EIN de Cadiretes en general.
El detonant va ser la celebració de les IºJornades de Conservació de Flora, que es van realitzar a Blanes en aquell més de juny. Enguany s'han celebrat unes de noves, en aquesta ocasió a Barcelona.

Amb ànim de contribuir a la protecció de la flora i també amb la consciència de que al nostre massís de Cadiretes hi ha tot un seguit de plantes interesants i hàbitats singulars i únics, pero que corren riscos de desapareixer ..Vaig pensar que seria bò escriure coses que d'alguna manera poguessin repercutir una mica en la revalorització de la nostra flora.
Així que ..poc a poc, amb diferents articles intento transmetre el que sento i el que se... En molts casos no per aportar res de nou, sino per transmetre coneixements singulars a un públic ampli, ja que de treballs bons i d'investigacions botàniques n'hi han unes quantes, fins i tot algunes tesis centrades a Tossa!. Malauradament però, molts treballs magnífics, es van quedar només dins les biblioteques acadèmiques fà una pila d'anys.
Actualment estem a l'era de la informació digital. A Internet hi han moltes coses interessants i està clar que és una eina que facilita l'accés a molts coneixements. Ara bé, en bona part, a la pràctica, cal un interés considerable per trobar certes informacions específiques i no tot, -ni molt menys-.. apareix a la primera pàgina del google ;).

Exterioritzar és important pero potser també ho sigui interioritzar ..I no sols les informacions en si. Com a reflexió personal, pero compartida -crec- per bastanta altre gent, penso que, si volem preservar les espècies que estan perill, tindrem molt de guanyat si les apreciem per el que son (no per el que en podem obtenir d'elles) i inclouent sempre també, l'apreci vers els seus hàbitats naturals.
..I de manera redundant.. Per apreciar-les o estimar-les, pot ser va bé, facilitar-ne el coneixement que s'en pot tenir d'elles!. Personalment considero que els coneixements, de fet, ja son tresors en si mateixos i si s'ensenyen bé i hi ha una mínima receptivitat ..Esdevenen cultura. Tanmateix, el mon la cultura del coneixement no existiria pas sense la natura, que en realitat és la font; la font de tot. ..I per això també és important preservarla en la seva màxima autenticitat i diversitat. Per tant, és una cuestió de calaix. ..I preservar dels elements de la natura, -amb els quals, valgui a dir, compartim totes/s un mateix origen-, crec que a la llarga, ens pot aportar moltes més coses positives.


Com he introduit, enguany s'han fet unes noves jornades, aquest cop s'han celebrat a la ciutat de Barcelona i penso que ha valgut la pena. Han valgut la pena per diversos motius: Per adonar-nos del conjunt de coses que es fàn malament o no és fan, per coneixer les que si que és fan bé i per tenir millors idees sobre les que cal fer..

Començant per la part "dolenta":

Altra vegada s'ha posat en relleu lo malament que estem a Catalunya en quant a mecanismes i recursos per a la protecció de la flora amenaçada. S'ha mencionat que tenim un significatiu nombre de científics i estudis ja fets sobre flora autòctona vulnerable o en perill, pero alhora de traspassar els coneixements en "accions" es veu que comparativament seguim estant pitjor que d'altres comunitats autònomes de l'estat. Sense anar-nos gaire lluny, al Pais Valencià, malgrat que conté forces zones paisatgístiques degradades per les activitats humanes, paradoxalment les seves administracions porten anys més avançats respecte a nosaltres en quant a legislació reguladora sobre flora amenaçada, mecanismes legals de protecció, estratègies i projectes en plè funcionament. .

Aquí a Catalunya, la serie de coses que no van prou bé, és llarga.. És clar que aquest pais és un territori més ampli, amb major nombre d'espècies i ens cal per exemple, més pressupost. ..Pero també calen moltes coses que no depenen potser unicament de pressupost. Crec que..

1- Que per exemple cal més implicació de les administracions, a fí de que passin coses com que els plans d'ordenació municipals de les arees rurals tinguin en compte més sovint els informes sobre flora dels experts, perque s'actui en un sentit més favorable.

2- Més coneixement i implicació per part de la gent. Desitjaria que les persones coneguessim l'entorn natural, que valorem els paisatges més enllà dels tòpics buscats per els sectors actualment més lucratius. ..Que les persones no pensem en l'alta muntanya basicament com el territori per anar a fer esquí de pista o amb els espais costaners com les arees per torrar-nos al sol de la platja amb el cotxe aparcat al seu darrera. ...I en el sí d'aquests espais naturals, a més a més que les persones trobessim espais de participació per implicar-nos en algunes tasques de manera activa. Això forma part de les potencialitats culturals que una societat avançada hauria de poder oferir.

3- ..A nivell de gestió concreta de conservació de flora: No sempre és una questió de falta de pressupost. De vegades falten executors de moltes tasques directes que no es fan ..malgrat que si que es podrien dur a terme.
Tinc la sensació, que alomillor (de vegades) desde certs àmbits de treball -acostumats a unes funcions clàssiques- passar per exemple d'uns rols "intelectuals o científics" al d'uns altres rols executors no tant científics (i que impliquen altres menes de tasques) no atreu molt als qui volen circumscriure's només a l'àmbit inicial. No sols em refereixo al fet de "currar" en el sentit més volgudament tòpic, sino que també, a més, amb l'atreviment d'haver de fer front a certes forces politiques o empresarials que sovint tenen interessos contraris, i aquestes dinàmiques potencials de confrontació tampoc agraden -es clar- a un altre potencial percentatge d'actors. No obstant, totes aquestes dificultats, en realitat també es poden atribuir simplement a unes inèrcies de treball -que son independentes les unes de les altres- i simplement falten nexes de col.laboració entre unes menes d'entitats i unes altres . ..Igualment, també puc fer aquella consideració de que, salvaguardar la nostra flora no és cosa fàcil perque portem dècades fent sempre més aviat el contrari.

..Aquests últims dos anys ultims però, les coses estan millorant. Passo a referirme als aspectes positius. Catalunya està començant a fer els deures i això ja s'ha notat.

El més important i molt necessari ha estat el Decret de protecció de la flora amenaçada de Catalunya (Agost de 2008). ..Gràcies a tal decret oficial, a tot Catalunya hem passat, de tenir una llista general de 4 taxons de flora protegits, a una llista amb 183 taxons. Aquesta llista està dividida en dues categories, la de plantes en situació de perill d'extinció a Catalunya (59) i la de plantes en situació vulnerable (124). Dins d'aquestes llistes s'hi troben tant espècies endèmiques de Catalunya, com plantes no endèmiques pero molt rares de trobar a Catalunya, així com espècies que estan sofrint regresions importants i poden acabar a la llarga a les llistes de plantes en perill.
El decret també protegeix en un anexe, les espècies recullides en el PEIN (Plà d'Espais d'Interès Natural), el qual va ser, això si, vull remarcar-ho, una molt bona cosa que ja porta molts anys de rodatge, tot i que a la pràctica, a la majoria dels EINs els hi han faltat plans de suport desde la part dels municipis.

A les jornades s'ha parlat de moltes coses. Voldria resumir-ho pero sense voler m'allargo. S'ha parlat per exemple dels projectes de custodia del territori, acords entre agents públics i propietaris de finques que permeten fer un control o seguiment de l'estat d'alguns exemplars de certes espècies o taxons molt amenaçats i en general aquestes estratègies també poden facilitar uns tractaments que comportin una millor salvaguarda de les espècies quan habiten en espais naturals no protegits. Tal mena de projectes porten anys fent-se al pais valencià i semblen un bon model a seguir.

També s'ha tractat, en diverses ponències, el tema de les estratègies de conservació de flora in situ i ex situ. Entene'm les primeres com totes aquelles que es fan directament en els hàbitats on sobreviuen les espècies a protegir; poden prendre la forma d'acords de custòdia, microreserves de flora, o bé intervencions directes humanes sobre els taxons per tal d'afavorir-los, o bé sobre plantes plantes directament competidores amb elles -sovint exòtiques- o també es clar sobre depredadors, com ara per exemple protegir determinats indrets amb malles contra herbivors.
En quant a les segones englobem aquelles que tracten de protegir les espècies fora del seu hàbitat. En elles poden caber-hi tant la funció que fan alguns jardins botànics com els bancs de llavors o bé de germoplasma en el sentit més ampli. Tanmateix, aquests projectes, perque no siguin despropòsits ni xascos evidents requereixen sovint anar acompanyats d'estudis botànics, de viabilitat de llavors per exemple, que en molts casos no s'havien fet abans. En moltes estratègies, sobretot en aquelles conjuntes que son in situ i ex situ, unes consideracions que cada vegada es tenen més en compte son les relatives als graus de parentesc genètic entre diferents poblacions d'una mateixa espécie o subespécie de vegetal, que interessa saber sobretot quan hom preten reproduir certa espècie en perill i salvaguardar a la llarga o bé consolidar alguna de les seves poblacions en algun territori o totes en conjunt. Un exemple de tot això va quedar bastant detalladament referit a les jornades quan va ser reportat el projecte que desde el jardí botànic Mar i Murtra es porta a terme per salvar les poblacions mediterranies de l'olivella (Cneoron tricocoon).

La protecció de la flora per tant, està diversificant els seus mètodes d'actuació, incorpora noves tècniques d'estudi i diagnòstic i implica, poc a poc un ventall també més ampli d'actors. Treballem perque la situació continui millorant, salvaguardem la flora catalana en perill d'extinció, així com també la fauna i moltes altres coses que valen la pena conservar.. I de les que no tracto en aquest blog. Bé; per la meva part deixo ja tantes consideracions generals i en el proper artícle tornaré a lo local i m'endinsaré de nou en la meravellosa vegetació dels nostres boscos. Em despedeixo ...amb un mico vegetal!, que ara fà pocs dies he fotografiat.

..................................................Orchis simia, l'orquídea dels micos

Webs interessants a consultar:
-Pàgina oficial de les II Jornades de Conservació de Flora . Conté molta més informació resumida de les ponències, a més de posters que es van presentar i conclusions valoratives.