7/7/10

La flora relicte i singular del Massís



............................Exacum Pusilum, ullprès al terme municipal de LLagostera


La major part del Massís de Cadiretes afortunadament és territori que ens permet, -encara- escoltar més ocells que cotxes, creuar-nos amb alguna interessant bestia silvestre a primera hora del matí, fer ciclisme per un laberint de camins i pistes, gaudir del sol fora de les atapeïdes platges dels municipis ..o intentar dibuixar (o fotografiar) estranyes plantes, com la de dalt.

El massís és botànicament interessant per el fet que conté una serie d'espècies endèmiques i d'hàbitats singulars, els quals no és donen (o bé és donen molt poc) fora del massís. A més a més, vull afegir, que la raresa de certes espècies, molts cops està lligada a alguna cosa tant o més important encara, que és la història del territori i els canvis en ells ocorreguts al llarg de segles.

Unes vegades, els canvis s'han esdevingut simplement dels usos del territori que n'hem fet els humans, essent l'espècie humana la seva causa inequívoca i directe, però no sempre les transformacions han tingut relació amb raons humanes, sinó que en altres casos poden ser per causes d'altre mena molt diferent ...o bé molt més pretèrites en el temps, que la nostra arribada com a humans.

Em sembla que no és ociós dir que la descoberta de certes plantes en determinats indrets molt petits, però significatius pot aportar pistes sobre possibles transformacions ocorregudes en el passat en uns espais geogràfics força més amplis.
I d'igual manera també, -però en l'altre sentit de la línia del temps-, el seguiment observacional de certes poblacions, a la llarga ens podria induir pistes per conèixer millor com es concreta per exemple, a casa nostra, el canvi climàtic global, i també la relació més o menys estreta de tot això, amb el possible enriquiment -o bé l'empobriment- de la nostra flora ..i en conseqüència també, amb la transformació dels hàbitats a més gran escala.

El massís, com qualsevol altre territori viu i sensible de la natura, sempre ha respòs d'una manera complexe a les fluctuacions i transformacions climàtiques, així com a la seva pròpia història evolutiva.. Els seus hàbitats actuals no son els mateixos que per exemple fa 7000 anys. Ara bé, la variada orografia del Massís, la seva xarxa hídrica (subterrània en gran proporció) i els variats microclimes dels seus diferents cantons en conjunt, son factors que han facilitat la conservació d'un grapat d'espais amb flora relicte, és a dir, espècies que antigament es disseminaven per grans territoris i que més tard es varen anar reduint i desapareixent. Aquests espais aporten per una banda, valor al coneixement i per altre banda són -per si mateixos també- indrets enriquidors de la biodiversitat de la zona. Al massís existeixen determinats "punts calents" de biodiversitat, -és a dir, indrets amb una biodiversitat més elevada que els altres-, així com també espais "refugis" d'espècies ja desaparegudes per causes naturals en molts altres indrets, les quals s'anomenen poblacions relictes.

El científic E.Ballesteros, al qual ja m'hi he referit en varies ocasions en aquest blog, fa uns anys va estudiar profusament un gran grapat d'arees significatives i en va descriure la flora existent en elles. Actualment la major part del seu temps la dedica a d'altres especialitats però quan el temps li permet continua observant en detall la flora del Cadiretes, i la casualitat -la pura casualitat- va fer que l'altre dia coincidíssim en un d'aquests "punts calents"-, concretament de la vall d'Aiguafina, per fotografiar la flora d'una comunitat d'Isoets (Isoetes durieui), pteridòfits que aquí s'hi desenvolupen allà sobre un sol prim i mullat. Bé, millor dit xopat per una làmina d'aigua, ben neta i pobre en nutrients que es troba en circulació durant la meitat dels mesos de l'any.

..En aquest ric pradell, -es mereixeria ser una microreserva de flora, segons paraules seves- sobreviuen per exemple unes orquídies de flor blanca (Spiranthes aestivalis) que tot just ara estan en flor i que son plantes escasses a Catalunya. A prop seu n'hi han moltes més d'una altre espècie (Serapias lingua) molt més comuna al país i ara ja marcides, donat que tenen una floració més primerenca. Jo em trobava fotografiant aquelles dues espècies d'orquídies, així com certes microplantetes també interessants, algunes de les quals, malgrat no ser el primer cop que les veia, encara no les havia determinat. ..El Kike va aparèixer d'entre els arbusts i els matolls de la màquia per anar a veure bàsicament els isoets i moltes espècies de joncs minúsculs (J.pygmaeus, tenageia, mínima..) només vistos al massís per ell en aquest indret. Visualment semblen tant irrellevants que ni jo mateix m'hi havia fixat prou per distinguir-los de la resta de l'entorn. Com que ja no circulava l'aigua per el pradell, les tiges d'aquests joncs havien agafat tonalitats marrons, el seu cicle natural es tanca, però en resten els bulbs i llurs llavors -si ningú malmet l'espai- garantiran exemplars per una següent generació.

Pocs minuts més més tard ens vam desplaçar expressament a un altre indret, en aquest cas del vessant llagosterenc i allà l'home va redescobrir una població de Exaculum pusilum, els quals ell ja coneixia de fa uns anys ..I a més en plena floració, lo qual també va ser un bon encert intuïtiu, més encara si tenim en compte que hi han anys que poden no florir... Aquesta espècie de planteta, pertany a la família de les gencianàcies i és tota una raresa. Els 2 metres quadrats on sobreviuen aquí a Cadiretes possiblement representin -segons comentava- la única o quasi la única població actual de tot el nostre país.. Paradoxalment els exemplars aquests estan en un camí, és a dir, en un punt molt vulnerable al trepitj i com a conseqüència enfrontats a un risc d'extinció evident. Serà convenient, pensem, d'aquí unes setmanes, fer per exemple una recol.lecció de llavors i sembrar-les en un altre punt de característiques equivalents, però més segur. A la dreta el Kike mateix retratat, i fotografiant ell a son torn, els Exacums, amb una vella antiga càmera rèflex ..Amb trípode.


DROSERA, RELICTES VIVENTS AL CADIRETES

Uns altres "tresors" vegetals que perviuen al massís -i que espero segueixin vivint si no malmetem el territori- són unes plantetes encara més minúscules que les anteriors! ..Però suficientment grosses com per menjar-se mosquits!.. :-) Em refereixo evidentment a les droseras (Drosera rotundifolia), inequívoques, amb llurs fulletes arrodonides -d'aquí els hi ve el nom- i d'efímeres flors blanques d'aspecte delicat que emergeixen a mitjans de Juliol. ..Curiosa la situació, no? Els insectes que visitin les flors seran ben tractats amb regal de pol.len! però si visiten les fulles!... ai! :-)

Abans de prosseguir més amb aquestes joies, faré però, alguns comentaris que potser vingui bé com a introducció.

Les plantes insectívores en general i també les droseras en particular van ser estudiades en profunditat per l'eminent Charles Darwin al segle XIX i han atret, en dècades posteriors, naturalment l'interès de moltíssims botànics més, sobretot interessats per els seus mecanismes de cacera, els quals varien força segons les espècies d'arreu del món. Hi han molts llibres i documents amb excel.lents fotografies, fàcils de trobar amb un senzill clik a internet. I per el que fa a Catalunya?

..Catalunya, com que és un país petit, el mon de les plantes carnívores també és petit, però les tipologies son interessants i representatives. Podem observar estratègies insectívores només que sobre 3 gèneres de plantes autòctones, i són 5 només les espècies que engloben. Aquests 3 gèneres que tenim son: Pingüicula, Utricularia i Drosera.

Les Pingüicula abunden al Pirineu en indrets amarats d'aigua en l'estatge subalpí, en substrats preferentment calcaris. Les seves "trampes" són passives i bastant simples en realitat, és tracten només que d'una capa mucilaginosa al damunt del limbe foliar que comporta que s'hi enganxin diminuts insectes.. Però la cosa funciona. Poden trobar-se moltes dotzenes d'insectes en una sola fulla! Posteriorment, des de les mateixes fulles segreguen uns enzims que els ajuden a digerir gran part dels cossos de les víctimes.

Utricularia no te res a veure, és una planteta difícil de trobar-se -a menys que hom estigui disposat a fer immersións i tingui cura de no enterbolir- donat que viu dins les aigües, per bé que les seves flors emergeixen damunt la superfície. Les seves fulles tenen uns dispositius biològics reacció ràpida de cacera que els permeten capturar petits animalets que floten o naden.

Ara si ja, les Drosera, conegudes popularment com "herbes de la gota" per la seva utilitat com a curadores d'aquesta infermetat. A Catalunya hi han dues espècies, D.longifolia, que viu només al Pirineu i D.rotundifolia, que viu allà i també aquí, al massís. El mecanisme de cacera de les droseras, també està força evolucionat i crec que s'intueix a primer cop d'ull. La trampa bàsicament la constitueixen petits pels flexibles que atrapen els insectes. Tanmateix, com a resposta dels moviments dels petits artròpodes, les fulles mateixes també es dobleguen amb si mateixes i poden arribar a embolcallar completament l'organisme animal. Posteriorment ..com succeeix en moltes altres plantes carnívores, el vegetal allibera uns sucs digestius que van absorbint els nutrients que contenen.

Les droseras de Cadiretes, van ser estudiades sobretot a principis de la dècada dels 80's per en Xavier Vinyas i també per en Kike. ..Jo per la meva banda, vaig visitant i seguint algunes de les seves poblacions. Vull destacar i posar èmfasi en que són plantetes escassísimes al massís però que constitueixen exemples perfectes de flora relicte. Fora de les poblacions de l'Ardenya, totes les altres D.rotundifolia es troben al Pirineu, en cotes molt més elevades. Com a exepció, citar que fà uns anys també es va descobrir una minúscula població al Montseny, però ni de bon tros a una cota tant baixa com aquí, lo qual penso que remarca un valor afegit al caràcter relicte d'aquestes droseres de l'EIN Cadiretes. A més a més, com ja va exposar en Xavier Vinyes en el seu treball de publicació l'any 1981, una altre característica que fa singular a les droseras del Cadiretes -i que les diferència de les pirinenques per exemple-, és que quasi totes les poblacions es fan sobre capes de terra retingudes per arrels d'altres vegetals, al damunt les roques mullades dels torrents; l'aigua es distribueix sobre la superfície mineral i briofítica per capil.laritat. Al Pirineu en canvi les droseras prosperen sobre mulleres o torberes d'esfagne.

..I com altre versemblant exemple flora relicte ..Encara més extrem sigui segurament el cas d'una mena d'esfagne (Sphagnum subnitens), del qual ja en vaig parlar en un article anterior en aquest blog i per tant no ho tornaré a fer ara. ..Només dir, -això si- com a curiositat relacionada amb lo d'abans, que damunt l'esfagne del Pas dels Arrepentits roman una de les poblacions relictes de Drosera del Cadiretes. En aquest sentit per tant, és la que a nivell d'hàbitat, guarda més versemblança amb les poblacions de drosera pirinenques, on droseras i esfagnes conformen habitualment la mateixa mena de comunitat. La drosera que mostro a dalt és una d'aquestes que viu en aquest petit paradís. La vaig fotografiar l'any passat.

Segons en Kike, bastantes d'aquestes espècies relictes, i especialment potser l'esfagne, deurien ser més abundants entre els segles XIV - XVIII, sobretot a finals d'aquest període, especialment fred i denominat sovint com la "petita edat del gel" i per tant, segons ell, el caràcter relicte devingui d'aquells anys i no necessàriament de més endarrere. ..Aquella petita edat del glaç, que va afavorir certes espècies, segurament en va perjudicar d'altres. Els llors per exemple, de ben segur varen quedar fotuts per tots aquells hiverns.. Però tot i així, d'alguna manera deurien de superar el tràngol climàtic i disseminar de nou "l'aroma de Dafne" per el Massís de Cadiretes.


EL MASSÍS ...COM A REFUGI

Hi han altres espècies sobre les quals és més difícil dir ben bé si son relictes o no, tant en el sentit estricte o ample del terme, però que crec que, independentment de si ho son o no les podem considerar valuoses i singulars per altres raons o atenent a lo següent:

1/ Per el fet de que ser plantes rares de trobar a la resta de Catalunya (o bé no s'hi troben). La presència d'elles a Cadiretes aleshores pot ser indicador de la bona conservació d'alguns dels seus hàbitats enfront de les maltempsades de la nostra civilització. El manteniment del Massís com Espai Natural Protegit, contribueix a ser un refugi natural que ajuda a evitar-ne l'extinció per causes humanes. La lleteresa arbòria (Euphorbia dendroides) crec que en resulta un bon exemple d'aquest grup de plantes. No sabem quan van aparèixer al massís. Desconec si vivia a la petita edat del gel o si ha aparegut després.. (o si vivia prèviament i va reaparèixer després). Sigui com sigui, actualment, malgrat el canvi climàtic -que opino que possiblement li resulti favorable-, les lletereses arbòries a Catalunya tenen una distribució reduïda i a més segmentada. Resulta interessant i valuós que a l'EIN Cadiretes hi hagi un notable nombre de poblacions de tal espècie.

2/ Al massís s'hi troben també una altra serie d'espècies vegetals que en principi hom no esperaria trobar-se, ja que ecològicament, hom considera que són gairebé més pròpies de territoris amb característiques climàtiques i edafogèniques un xic diferent. La presència de tals espècies al massís esdevé doncs un tret singular i interessant d'esser estudiat. Tanmateix, voler preservar tals plantes dins aquests hàbitats, ajuda a garantir un ecosistema ric i mantenir millor el potencial de biodiversitat de tot el conjunt del massís. Com a exemples, la foixarda (Globularia alypum), l'atxa o escabiosa blanca (Cephalaria leucantha) i fins i tot, si ampliem el ventall, la tant comuna farigola, la qual és característica de litologies calcaries però es troba també a Cadiretes i especialment al vessant ganxó, fins i tot n'abunda moltíssim.

3/ Un altre aspecte de valor interessant el penso del fet que al massís hi han àrees que representen en certa manera, extrems relatius de la penetració de certes espècies, sovint de caràcter eurosiberià. D'aquestes, n'hi han unes quantes que a més a més hom considera que cal preservar-les arreu de Catalunya o en alguns llocs, amb lo qual -penso- la significació de la seva presència, també a Cadiretes te aquest input de valor afegit. Els vegetals que em venen al cap que entrarien en aquest grup son el boix grèvol (Ilex aquifolium) o el marcòlic (Lilium martagon). Tant d'un com de l'altre n'he escrit en aquest blog. El grèvol és un dels vegetals que la legislació catalana protegeix desde fa més temps, a l'àmbit de tot Catalunya, ja des de el 1984. El marcòlic està protegit en determinats indrets gracies al PEIN de 1992.

4/ Per últim, i com a cosa especialment rellevant, hi han vegetals que abunden molt a l'EIN Cadiretes i territoris veïns ..Però que curiosament no s'hi troben en quasi cap (o en cap) altre territori català més allunyat!. És tracta d'espècies que podem titllar perfectament de representatives del territori. La ginesta de Tossa (Teline linifolia) de les quals en vaig escriure fa poc, i les viudetes (Iberis linifolia dunalii), que vaig tractar-ne l'any passat, en son els exemples, crec, més paradigmàtics.


LA FLORA SINGULAR

La flora singular del Cadiretes aplega les espècies relictes i que solen ser rares i aquestes altres espècies bastant abundants però que son molt característiques del massís. Unes estan protegides (veure la llista annexe posterior), d'altres no, unes son fàcils de trobar i d'altres d'allò més difícils, però totes i cadascuna contribueixen -penso-, a que la flora d'aquest petit-gran territori sigui més interessant. D'entre totes les que han anat sortint en aquest article, me n'he deixat algunes, la llengua de serp per exemple (Ophioglosum lusitanicum) la qual és un petit pteridòfit que s'hi fa en algunes cassoletes granítiques de la serra dels moltons de Pola, o l'espiga d'aigua (Potamogeton polygonifolius), més freqüent i sobretot molt més fàcil de localitzar en algunes basses del massís, .. D'elles i d'unes quantes més tractaré, en algun altre futur article.


.......................Flors de díctam (Dictamnus albus), una espècie molt escassa a Catalunya, xxxxxxxxxxxxxpobla un sector del torrent de Plana Basarda, a l'Ardenya.


Anexe:
LL
ista de les plantes legalment protegides a l'EIN Cadiretes.


- Drosera rotundifolia (Herba de la gota) xxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Euphorbia dendroides (lleteresa arboria) xxxxxxxxxxxxxxxDECRET 2008 V

- Hypericum elodes* xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxDECRET 2008 E + PEIN 1992

- Iberis linifolia dunalii (viudeta) xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Ilex aquifolium (grèvol) xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxORDRE 1984

- Isoetes diureii xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxDECRET 2008 V + PEIN 1992

- Potamogeton polygonifolius xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Posidonia oceànica xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxORDRE 1991

- Ophioglossum lusitanicum (llengua de serp) xxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Osmunda regalis (falguera reial) xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Sphagnum subnitens xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

- Spiranthes aestivalis xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxDecret 2008 V

- Teline linifolia (ginesta de la selva) xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxPEIN 1992

Notes: E= En perill d'extinció. V= Categoria vulnerable.

*L'Hypericum elodes en realitat sembla ser que finalment s'ha extinguit a Cadiretes.


Enllaç al Decret de Protecció de Flora Amenaçada

Enllaç al PEIN (1992)

Enllaç a d'altres Ordres específiques de protecció

1 comentari:

SKIZO ha dit...

Fascinating work.
It has been delightful
to visit your gallery.
Good Creations