28/3/11

La llengua de serp, quasi un fòssil vivent

Fà uns 400 milions d'anys, quan el que ara es Tossa formava no formava part d'una comarca, ni d'una nació ni estat, ni tant sols d'una geografía peninsular ni europea, sinó d'una altre mena de territoris ben diferents, poblats per bestioles encara prèvies a l'aparició dels dinosaures, van apareixer uns vegetals extranys, diferents dels seus grups precedents, sencills i petits, però futurs pioners de tota una gran diversificació que es va anar produint després. L'evolució vegetal va anar fent un llarg camí amb nombroses branques filogenètiques, unes amb força èxit i d'altres amb menys que es van acabar extinguint. Al massís de Cadiretes encara existeixen poblacions d'una espècie curiosa, amb una tipologia molt semblant a la d'aquells organismes primitius, una espècie que no ha canviat gaire en el decurs de les eres geològiques i que ens evoca aquelles èpoques ancestrals del devonià ..En altres paraules, quasi un fòsil vivent. Es tracta de les llengües de serp (Ophioglossum sp.)

ALGUNES CARACTERÍSTIQUES A INTRODUÏR

Per començar una característica invisible a simple vista.. El seu nombre de cromosomes. Qui ho diria, que tractant-se d'unes espècies que formen part d'una branca filogenètica tant primitiva ..tenen més cromosomes que totes les especies d'essers vius coneguts. O.reticulatum (1), l'espècie en concret que ostenta el record, n'arriba a tenir 1260 per cel.lula, mentre que els humans per exemple en tenim 46.

Una altre: El fet que es tracta d'uns vegetals que proliferen en simbiosi amb fongs micorritzics. Ara bé, no sols prosperen (en realitat son moltissims els vegetals que ho fan), sinó que els necessiten de manera obligada. Obligada i especialitzada, en el sentit que sense la presència d'uns determinats tipus de fongs arbusculars, sobretot del gènere Glomus (2), les llengües de serp son incapaces de viure. Els fongs glomerals no obstant en canvi, per la seva banda sí que poden tenir simbiosi amb alguns vegetals pertanyents a diferents grups. Tal fet ens pot fer pensar que el procés d'associació de tals fongs amb els vegetals i la seva adaptació als diferents tipus de vegetals és un fet molt antic dins el contexte general de la història de l'evolució. Tanmateix un altre aspecte interessant és que tals relacions fongs-plantes s'haurien pogut haver originat en relació a espècies molt similars a les nostres llengües de serp.

EL PAPER DE LES MICORRITZES

Els fongs micorrizics s'alimenten de part de les substancies elaborades de la planta, pero a canvi la planta aconsegueix disposar d'unes major extensions que permeten la captació de nutriets esencials, en especial fosfor.

Hi han estudis que han correlacionat els graus de requeriment de fosfor de les plantes amb l'abundancia i/o dependència de fongs micorrizics. També hi han estudis que conclouen que hi han (tot i que no sempre) correlacions entre les arrels amb pels absorbents i les micorritzes. Les espècies de plantes amb pocs pels d'absorció solen tenir una major relació simbiòtica amb fongs.

En el cas dels ophioglossums, gènere totalment depenent de les micorrizes, les seves arrels, tot i ser llargues i partir de tubercles, no s'hi observen mai pels radicals, ja que gràcies a aquelles, no els necessiten. A la foto dreta es veuen tals arrels. L'exemplar en qüestió el vaig tornar a replantar en acabada la foto.

Una cosa que ens podriem preguntar, podria ser si les micorrizes son un signe dels vegetals més evolucionats o si no ho son.. La majoria d'estudis al respecte, consideren que les primeres plantes traqueòfites (provistes de vasos conductors) no tenien pels absorbents a llurs arrels donat que a l'inici, les arrels ja venien associades amb fongs i va ser un èxit evolutiu en el seu moment.. Però posteriorment les espècies van evolucionar cap a formes menys dependents dels fongs i a canvi produint pels absorbents, com s'observen en gran quantitat en les famílies que tenen una menor antigüetat a la història natural. ..Alguns altres estudis en canvi, indiquen que si que si que certes famílies si que van apareixer amb pels però que més tard els van perdre, amb lo qual encara no hi ha una linia de conclusíons científiques ben establerta.

UN FULLATGE FUNCIONAL

El desenvolupament de les llengües de serp, sigui degut a mercè dels fongs o a pesar d'ells, és una cosa, això si, molt lenta. Només produeixen una sola fronda (fulla) per any i les dimensions que atenyen no passen dels 4 cm. Us podeu fixar que la part central del limbe està acanalada. Això facilita que fins i tot les poques gotes que puguin caure, per exemple en un plugim molt mins, es condueixin pasivament i s'aboquin concentrades en un sol punt -com si d'un sistema de reg és tractés- i penetrin verticalment més endins del terra, que és el que a aquests vegetals profundament ancorats els interessa. Un altre aspecte curiós és que les fulles son un xic carnoses , amb lo qual tenen una certa capacitat de ressistir curtes sequeres, fins que arriba l'estiu -quan si que a pesar de tot, s'arriben a secar-. Per últim un altre aspecte d'elles, o per lo menys les que jo he fotografiat, és que una gran part de la seva longitut es de color blanc (com es veu a la imatge), això va lligat amb el fet que els tubèrcles estan força enterrats i en conseqüència part de les fulles també i no poden fotosintetitzar.

Podriem interpretar que això indica una bona capacitat per estar enterrades (i ressistir millor l'assecament)? I/o per ressitir incidències que afectin al terreny? Entraré en més consideracions sobre això al final de l'article. De moment, per agilitzar els comentaris passó al següent punt.

REPRODUCCIÓ I LA "METAMORFÒSI"

La reproducció es fa, com en moltes falgueres, a través d'espores. Aquestes s'alliberen a través d'uns opercles laterals -mireu la mateixa imatge que encapçala l'article- els quals es solen obrir al mes de març. Les espores, si es donen les condicions d'humitat adients, en germinar donaràn lloc a un organisme conegut com "pròtal", portador de caràcters sexuals masculins i femenins, lo qual no tenen els essers adults.

Un pròtal és un organisme juvenil d'aspecte tant diferent al del adult, que per fer una analogia, vindria a ser una mica a les llengues de serp i a les falgueres el que son les larves i les crisàlides per als insectes. Els pròtals de les llengües de serp tenen una forma de vida diferent del de les falgueres; viuen integrament sota terra, sense clorofila ni contacte amb la llum, tal com si fossin fongs dels quals, de fet en depenen per llur supervivència!, son essers micotròfics ..I en tal estat subterrani, talment com si ells mateixos fossin fongs enlloc de plantes, poden passar molts mesos, fins que un dia, el seu propi metabolisme els deixa a punt per iniciar la transformació, la qual -i aquí val encara més l'analogia- ve a ser també com una metamorfosi.. Fins a convertirse en una petita llengua de serp.

LES OFIOGLOSACIES

La família que entronca les protagonistes d'aquest article és la de les ofioglosàcies, la qual integra 4 gèneres, la majoria habitants d'hàbitats tropicals. D'aquests gèneres a Catalunya tenim només el gènere Ophioglossum, el qual en el seu global compren unes 25-30, visquent dues d'elles a Catalunya: O.vulgatum i O.lusitànicum, Aquest últim el que podem trobar a Tossa, a pesar de que el seu nom faci més referencia a contrades luses.

La presència d'aquesta espècie a la costa mediterrania és rara, però en alguns casos a la raresa se li ha de sumar la dificultat per descobrirla. A tall d'exemple; no es sabia de cap localitat al Pais Valencià fins que es va localitzar en uns indrets, això si, en indrets també molt puntuals. De vegades ..és questió de saber mirar. .................................................................................................................................


LES LENGÜES DE SERP A TOSSA

A Tossa, la presència de les llengues de serp fou resenyada per l'Enric Ballesteros a principis de la década dels 80, però a més a més, va fer un cert seguiment fenològic i va aprofundir en les característiques ecològiques dels ambients on s'hi fan. Ell i el seu equip varen fer un estudi comparatiu de llurs poblacions. Van arribar a unes conclusions i van definir i caracteritzar la comunitat vegetal on aquesta planta s'hi troba, i on a més en resulta dominant. Una cosa va lligada amb l'altre, lo curiós del cas és que les poblacions de llengüa de serp resulten escassíssimes. L'Scillo-Ophioglossetum lusitanici, terme que dona nom a la comunitat, es va sumar a la llista d'hàbitats singulars del Massís de Cadiretes i va donar més raons més que suficients per a la seva preservació, com a mínim com Espai d'Interès Natural protegit. En el treball que varen publicar es detallen una serie d'espècies -la major part son vegetals de petites dimensions- que solen acompanyar als Ophioglossum. Del conjunt de tots ells, unes quantes espècies esdevenen característiques de la comunitat. En especial aquestes tres següents: Scilla autumnalis, Dipcadi serotinum i Allium sphaerocephalum. D'altres, també solen acompanyar-les tot i que d'una forma més generalista ja que es troben presents en altres hàbitats que comparteixen una certa afinitat. Al respecte l'estudi citava Aira cupaniana, Asterolinum linum-stellatum, Mycropirum tenellum, Logfia gallica, Senecio lividus i algunes altres més. Per últim, en un 3º rang d'especifitiat es destaquen espècies com el romaní i les estepes, plantes capaces de prosperar en sols bastant difícils.

ESCASSETAT DE LES COMUNITATS
Les comunitats de llengua de serp, tot i ser singulars de l'EIN Cadiretes, recalco però que no son pas freqüents. Que ningú esperi trobarse-les caminant per Cadiretes!, al nostre territori son escassíssimes. Fins avui, han estat descrites en tres àrees del massís: El Puig Ventós, la Plana Basarda i la Serra dels moltons de Pola ..i personalment jo tinc dubtes de si actualment és segueixen mantenen igual que fa 25 anys en tots aquests llocs ja que no en tots les he vistes (en part per falta d'intents meus de visites)

Però bé, apart de llur raresa, vull comentar també un altre tema relacionable amb les llengües de serp i que em sembla minimament també interessant. Comentaré sobre les succecions.

LES LLENGÜES DE SERP I LES SUCCESIONS VEGETALS

Estem acostumats a sentir parlar de les incidències als ecosistemes i de fins a quin punt uns o altres es resenten. L'esser humà és un gran agent alterador; l'esser humà tala boscos, contamina rius, provoca incèndis, etc. ho sabem de sobres, i els ecosistemes, poc o molt, responen a aquestes alteracions i poc a poc ..o tant ràpid com son capaços potser!, es van autorrestablint a si mateixos, en el grau que els és possible, fins assolir les característiques originals; això s'esdevé a través d'una serie d'estats intermèdis i de tot el procés s'en diu "succesió secundaria".

Per exemple, després d'un incendi en un alzinar apareix un fenassar o tal vegada una brolla amb pins, tot seguit una pineda amb una maquia arbustiva més o menys densa, un bosc mixte d'alzina i pi i finalment un alzinar sense pins. El nou alzinar de ben segur no tindrà la mateixa biodiversitat que l'àntic, i si existia alguna especie en perill d'extinció o en situació de vulnerabilitat, s'haurà extinguit del tot, però a banda d'aquests detalls, en general el nou alzinar, diguem que tindrà un aspecte prou similar a l'anterior.

Hi han processos de col.lonització vegetal els quals, en canvi, enlloc de partir d'una alteració d'estructura en la qual es pretenen autorrestablir, son processos es donen en indrets que no han sofert cap incidència previa; indrets on la vida vegetal troba o trobava grans dificultats per establir-s'hi per circumstàncies purament naturals, però que tot i així, la vida, amb el seu"instintiu coratge" (no entraré però més enllà en debat filosòfic de si tal comportament és "totalment inconscientment" o "en certa manera conscient") poc a poc va ocupant aquests espais naturals ..I no sols els va ocupant, sinó que a través de la seva propia influència sobre el terreny, va transformant els llocs i facilitant l'establiment progresiu d'altres formes de vida, de primer anàlogues i de segon lleugerament diferentes, en en molts casos cada vegada de majors dimensions. Formes de vida diverses i hàbitats diversos relacionats es van succeïnt entre si i solapant-se parcialment al llarg d'un temps molt més llarg que en el cas anterior. D'aquell procés se'n diu successió secundaria i d'aquest altre s'en diu succesió primaria... A la imatge del damunt ilustro, a tall d'exemple, una etapa d'etapa de susccessió primaria, la que conformen molses de roca i petites herbes crassulacies (Sedum andegavense en vermell), en aquest cas en unes roques del sector dels Carcaixents, a l'EIN Cadiretes. Dons bé. Les llengües de serp juguen un cert paper en la succesió primaria de la vida vegetal a les roques silícies mediterranies i encara més ho van representar en el passat llunyà quan eren força més abundants. Adaptades a viure en indrets on la roca ja ha estat alterada i transformada en sol però en quantitats minses (apenes uns pocs centímetres de gruix), les llengües de serp, amb el seu creixement dens i atapeït, faciliten la retenció d'humitat i la meteorització de la roca, alhora que retenen partícules que d'altre manera estarien exposades a l'erosió, tot dificultant més la possibilitat de que es donés una succesió natural exitosa.

Actualment, la gran escassetat de poblacions de llengües de serp respecte al alt nombre de roques amb indrets potencials, fa pensar que el seu paper, antigament rellevant, cada vegada està essent més substituit per altres espècies, no necessariament més eficients en la successió, però d'alguna manera potser si que més capaces d'arribar ràpidament a llocs nous (encara no col.lonitzats per Ophioglossums) i competir per els espais lliures, sense brindar a les llengües de serp, un lloc en els nous hàbitats. Poc a poc, així, les llengües van quedant relegades a uns pocs llocs col.lonitzats per elles des de fa molt temps, i on la successió, potser degut a causes morfològiques, s'esdevé especialment lenta.. Les seves comunitats llavors, en aquest contexte diguem, d'historia natural, acaben essent poblacions relictes. Vegeu un article introductori en aquest sentit escrit en aquest mateix blog al mes de juliol passat.

LES LLENGÜES DE SERP ALS MOLTONS DE POLA: .UN REFUGI VULNERABLE?

La serra dels Moltons de Pola.

Un refugi per a les llengües de serp

.........................
A partir de visites propies i expreses al lloc he constatat les característiques descrites per l'E.Ballesteros però també unes altres que m'han sorprès i poden afectar a la pervivència de l'hàbitat i que no havien estat remarcades anteriorment; si menys no, als moltons de Pola. Es tracta de la remoció del sol i la destrucció mècanica de les llengües de serp en un lapsus ben curt de temps. L'agent causant? No ho se, però dels seus efectes no en cap dubte. Les il.lustracions parlen per si soles. El fet que l'Enric i el seu equip als anys 80s no ho mencionessin, vol dir que tal fenòmen, com a mínim no es dona tots els anys, o com a mínim no es va produir en els anys en que foren estudiades. Això fa sospitar que hagi estat una incidència nova, i en cas que ho sigui, està per veure si és un fenòmen que es repetirà en el temps; ja que podria tractarse d'un esdeveniment puntual; també està pendent de saber quins son els seus autors causants i l'objectiu dels mateixos. El que puc dir, és que el límit de les afectacions, concideixen, en la gran majoria dels casos i diria que amb una notable correlació -per bé que no l'hagi quantificada- amb els mateixos perímetres de les petites poblacions de llengua de serp. Serà una correlació casual? El lligam d'aquests actes amb els Ophioglossum és directe o indirecte?

En qualsevol cas, a mi personalment, tal correlació, em va facilitar la troballa de més exemplars i poblacions a la mateixa serra (be, vull recalcar que en Ballesteros per la seva banda ja les tenia conegudes de dècades endarrera) en el sentit que vaig tenir la sospita de que potser si enlloc de cercar els Ophioglossums buscava arees on la terra estigués remoguda (més fàcil de veure caminant a pas lleuger per la carena i per els costats de la carena) potser els trobaria!, i efectivament!, així va ser; el passat febrer, en passar per sobre d'una de les elevacions de roca vaig trobar un lloc que semblava "destrossat". De principi no veia res, però vaig començar a remoure amb els dits.. i van apareixer els les llengües!!. Després vaig pentinar el terra amb cuidado de tal forma que el màxim nombre d'exemplars quedessin de nou amb les seves parts aeries al descobert.

Molts dels exemplars eren ben vius, alguns amb les tiges esporangíferes i tot. D'altres però, desarrelats completament per l'agent destructor, estaven totalment marrons. La cosa no va acabar aqui.. Pocs minuts després, reseguint la carena del serrat dels moltons vaig tornar a topar amb una altre lloc de terra remoguda.. i de nou allà una altre població de llengües de serp!. Les arees afectades, tot i la referida coincidència amb els perímetres de les poblacions, seguien presentant un alt nombred'exemplars, tant de morts (desarrelats) com de vius, amb lo qual una possible hipòtesis d'herviboria respecte als ophioglossums entraria en un punt feble.

La ciència de la natura es basa en observar, però també en saber veure, saber veure gràcies a uns coneixements previs (tot i que en certs casos els coneixements suposen un frè per certs descobriments), els quals molts cops no tenen a veure amb la disciplina concreta sobre la qual hom treball, per això els equips multidisciplinars o els individuus savis que sabien molt poc de moltes coses.. (i que apenes en queden avui en dia, per això ho dic en pretèrit) son els que solen fer o feien els salts més endavant. Tanmateix, apart d'observar i "saber" també cal medir sistemàticament allò que es veu, comparar amb rigor, discriminar errors i obtenir resultats. I amb tot això llençar hipòtesis, fer experiments si cal al respecte així com noves observacions, valorar de nou si hi han ajustos o coincidències i a partir d'aquí, raonant-ho, hom pot començar a perfilar possibles conclusions científiques respecte a alguna questió plantejada

..Bé, fet el parèntesi, tornant als Ophioglossums.. Podriem plantejarnos que els hervibors, fossin qui fossin, no busquessin les llengües de serp, sinó plantes acompanyants de la seva mateixa comunitat.. Scilla autumnalis en seria per mi una bona candidata. Semblaria raonable. Ara bé, les plantes acompanyants també he vist que proliferen en relleixos contiguus que no tenen llengües de serp i en aquests casos no vaig observar les destrosses. Em calen però -reiter-ho i reconec- fer més observacions. Visitar més poblacions de llengues de serp afectades per la incidència per determinar si l'eventual correlació és manté i si també és manté la qualitat de la mateixa en funció de la presència del tipus d'especies acompanyants.

En cas de que sigui un succés reiterat a més, caldrà fer observacions amb regularitat (per veure quina és la periodicitat de les incidències en un mateix indret) i fa més fer tals observacions abans de que la pluja esborri les petjades de l'animal o els animals en questió causant del desgavell i se'l pugui identificar. A primer cop d'ull penso que tals desgavells son prou grans com per haver-les causat algun senglar, però tampoc tant grans com perque no les pugui haver causat un conill per exemple. També no es descartable trobar altres proves com rastres d'excrements o d'altres signes. Malauradament sobre aquest tema no tinc bons coneixements i per tant no puc aportar cap consideració útil, només la mera descripció del que he vist i les fotografies que he fet.

EL LLAURAT. Perjudici o benefici?

En cas que el llaurat natural de les bèsties sigui una incidència relativament "habitual" dins la dinàmica de les poblacions de llengua de serp dels moltons ,ens podriem preguntar si en realitat representen un factor que beneficia als ophioglossum enlloc de perjudicar-los. Ens podriem preguntar: Podria ser que aquestes remogudes perjudiquessin més les plantes acompanyants que no pas als Ophioglossums i aquests en sortissin a la llarga beneficiats?



En el moment de pentinar la terra i veure com tornaven a reapareixer gran part dels exemplars, gairebé no trobava altres espècies acompanyants. ..Serà potser perquè en realitat no hi eren? o perquè s'han secat molt ràpid, dispersat per el vent o la pluja i desaparegut? ..Beneficiaria això en tot cas als Ophioglossums? En properes visites, possiblement l'any que ve en el decurs del següent periode fenològic, afinaré més en les observacions i potser puc trobar més pistes a l'assumpte així com validar o no, les pressuposicions obertes. Tanmateix faig una última consideració hipotètica al respecte:

La de que la terra remoguda, en segons quins moments, podria jugar un cert paper facilitador de la incorporació de les espores i del desenvolupament dels protals.

PROTALS I ESQUERDES

..Si la remoció del terreny juga un paper positiu per als Ophioglossums en el sentit que aquests agraeixen neixer ben enterrats, entraria en una certa lògica de consonancia -penso- amb les observacions fetes a Mallorca per en Joan Bibiloni (un destacat botànic mallorquí) en relació a l'efecte facilitador que tenen les esquerdes dels terrenys argilosos durant els estius. Els terrenys argilósos es fragmenten geomètricament quan perden humitat i en Joan documenta que això permet l'entrada de les espores per llurs esquerdes. I no sols això, sinó que en faciliten el desenvolupament posterior dels protals, que com havia dit viuen sota terra ..I facilita anys més tard que els adults també ressisteixin millor els estius.

Joan Bibiloni ho documenta a Mallorca, on les llengües de serp també s'hi fan en llocs comptats. Us recomano llegir el seu article, així com molts altres que porta fent aquest any i l'any passat amb una gran qualitat i a més amb una investigació científica activa al darrera, dotada d'eines i recursos tècnics (i que ójala tingués també jo tot sigui dit ;-)). Bé, per la meva banda deixar constancia, respecte a això de les esqueredes, comentar que les poblacions tossenques de llengua de serp no es presenten pas en terrenys argilosos i no es dona dons, aquest mateix fenòmen, o si menys no, en tot cas en un grau més menor. Lés úniques "esquerdes" que he vist son les de les molses Grimmia.. N'adjunto una fotografia feta recentment, aquí a sota, com a un element més de curiositat. Es tracta dels típics "coixinets" que trobem adherits a les roques de Cadiretes i de moltes altres contrades, reconeixibles visualment per tenir una pilositat blanquinosa fina a les puntetes de cada filidi (fulles per analogia). El color verd de tota la resta només es tal en temps humit; a la que es sequen una mica més agafen un to grisós o fosc i un tacte més aspre.................

Ho deixo de moment aquí. Lo últim en forma com d'epíleg..

Animo a la gent de Tossa, de Tossa i d'altres contrades, a que per la seva banda també observin amb cura, medeixin, imaginin, raonin... Practiqueu ciència, i contribuiu cadascú a intentar (lo meu tb son intents) posar el vostre gra de sorra (o molts grans si es possible;-) al coneixement de la nostra flora, esbrinar les relacions ecològiques que s'hi donen entre diferents elements, i de tot el que te a veure amb la natura en general, que encara queda molt per dir! .. I de vegades -algunes vegades- no cal disposar de molta tecnologia per aconseguir ampliar el coneixement directe de la natura. Car en definitiva, tinguem present: ella sempre ens "parla". Això si, de diverses infinites maneres!

..............* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *



Enllaços recomanats:
Sagnant en verd. Un petit gran campió. (Article botànic divulgatiu sobre O.lusitánicum a Mallorca) Joan Bibiloni
Sobre l'estructura i la dinàmica de les comunitats terofítiques humides i els pradells amb ophioglossum lusitanicum del Massís de Cadiretes. Revista Collectanea botànica. Vol 15. Enric Ballesteros. 1984. Arxiu No disponible a internet.
Fitxa de O.lusitànicum a la web de Flora Catalana.net
Aproximación al estudio de la micorriza de O.lusitanicum. J.Reig, F.Garcia, A.Mª.Ibars i E.Estrelles. Butlleti de la Societat de Micologia Valenciana. 7.2002.
O.lusitanicum. Novedad para la flora valenciana. Flora Montibérica 23: 18-19 (V-2003). A.Olivares, V.Del Toro, J.M.Arregui i A.Mª.Ibars.
O.lusitanicum of the British Isles. L.Watson & M.J.Dallwitz. *Es comenta llur distribució a les illes Scilles i Guernsei
The fern identifier of the british isles. *Es cita que O.lusitanicum a Anglaterra prefereix llocs alcalins.
Links a wikipedia sobre O.lusitanicum i sobre la familia de les ofioglosàcies
Descpripció de les 3 espècies peninsulars d'Ophiglossum a Flora Ibérica
Divulgació dels aspectes medicinals de O.vulgatum a la web "Red naturaleza"

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Hem creat un blog que pot ser del vostre interès:

http://pertossa.blogspot.com/

Juan Bibiloni ha dit...

Markus, et don la meva més sincera enhorabona per aquest fantàstic reportatge sobre l´Ophioglossum. M´ha agradat moltissim i he après un munt de coses que desconeixía. Llegint-te es nota molt el carinyo que sents per la vida i la natura. No conviis mai.

I moltes gràcies per les amables paraules que em dediques.

Una abraçada des de Mallorca:

Joan

pocasolta ha dit...

Et felicito per este article tant didàctic, però en permetre dos puntualitzacions
A Catalunya esta familia té dos gèneres, Ophioglossum i Botrychium
A més, el gènere Ophioglossum té tres especies al territori català: O.vulgatum, O.lusitanicum i O.azoricum