30/9/08

El Suro de Sant Eloi o de Can Iern. Arbre monumental


Si preguntem a la gent de Tossa (i a algunes persones de fora de Tossa també) Quin és l'arbre més gran que coneixen del municipi i del seu entorn, segur que la majoria ens diran: "Es Pi Gros de Can Martí" i a més a més sabràn dir-nos on és i si tenen memoria potser també l'edat aproximada i el seu perímetre!. Uns ens ho diràn perque els seus parents els hi han explicat (i potser encara saben molt més de l'arbre que no pas jo) i d'altres, imagino que la majoria, perque ho hauran pogut llegir a la placa que l'ajuntament, en representació del poble, li va dedicar.
Si preguntem sobre d'altres arbres gegantins o entranyables sorgiràn més noms. Potser el del "Roure d'es Bon Retir", el "Suro de la custodia" i el "d'es Pop".

Es Roure del Bon Retir i Es Pi Gros de Can Martí son els dos únics arbres monumentals i emblemàtics de Tossa que tenen un certíficat, provinent del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que els otorga oficialment una valua i que en consonancia també estan protegits. El primer, el roure del Bon Retir, te el reconeixement d'Arbre Monumental (Decret 214/1987) i el segon, el gegantí Pí Gros de Can Martí: Arbre d'Interès Local (Decret 47/1988). El roure està ubicat actualment en l'interior dels terrenys d'una comunitat de propietaris a la qual es pot accedir públicament; al voltant de l'arbre hi una una barana de protecció i una placa molt escarida i per cert també molt bruta on hi ha la referència de la Generalitat de Catalunya i el títol otorgat. És Pi Gros de Can Martí, potser degut a la seva ubicació, més amigable d'accedir i al costat d'un camí de pas important, te també una barana que l'envolta i una placa neta i amb més informació. Indica que l'arbre te una edat de 250 anys i un perímetre de 4'25 metres, tot i que en realitat (jo ho he mesurat recentment) actualment ja en fà 4'36.

Ara bé -i aquí bé el més curiós-; hi ha al terme de Tossa un tercer arbre, esplèndid, majestuós, impresionant.. que l'altre dia em va donar la curiositat de mesurarli la "cintura" i que m'ha sorprès: 4'63 metres!, mesurats a 1'5m d'alçada. És a dir, que resulta ser més gran que el famós "Pi Gros"! i a més a més és un suro, l'arbre per excel.lència més entroncat amb la cultura de Tossa!
Com és que aquest gegant vegetal, el més gran de tota la nostra contrada, no te cap placa d'honor? Cap document, cap figura específica de protecció legal?... Potser no li cal perque si ha viscut tants segles es que en deu de saber molt de cuidarse solet, pero otorgarli un reconeixement oficial potser actualment li seria bò per ajudarlo en la seva autoprotecció natural.

Que vull dir? Dons que aquesta surera segurament haurà sofert moltes peles del seu suro al llarg de moltes dècades, sinó segles d'activitats. L'escorça és la seva protecció natural envers els organismes patògens, les oscil.lacions una mica adverses d'alguns paràmetres meteorològics i sobretot una defensa potencial i eficaç envers les incidències extremes del medi; bàsicament el foc. Un arbre d'edat avançada -com les persones-, és un organisme fort i sòlid pero alhora més vulnerable a la llarga, degut a que enfront algun mal, la capacitat de regeneració dels teixits, de produir barreres biològiques d'autoprotecció envers els agents o factors que el puguin malmetre esdevindrà, en proporció a la magnitut de l'atac, cada cop més lenta, ja m'enteneu. Per això mateix penso que hauriem de garantir que no li farem més peles d'escorça, que el vestit que porta sigui per sempre. ..No se quan se'l va pelar per últim cop, pero se li nota que encara està en fase de recuperació, que si hom no l'hagués pelat, la mesura del seu perímetre encara seria més elevada del que he comentat i retratat.



Detalls fotogràfics del perímetre i de part de la capçada; dons tot i que semblin troncs diferents en realitat son les branques del mateix arbre!. Té tres branques principals i set de secundaries i el trobem al principi del caminet que surt de Sant Eloi reseguint la riera cap amunt. El fet de viure aprop de la riera li garanteix un sol fresc, ben estructurat i amb una renovada aportació de nutrients cada any; això segurament l'ajuda a viure tants i tants segles. A l'altre banda de la riera hi han els anomenats "boscos de Can Iern" (d'aquí aquest altre nom que tb li he proposat per al suro), que és un bosc mixte d'alzines i castanyers molt especials que ocupen l'obaga d'un pujol. Fà uns anys però, els castanyers de Can Iern estaven molt més vigorosos; crec que va ser sobretot a partir de la onada de calor i sequera del 2004 que els va "tocar" a tots i no mostren signes bons de recuperació; pero bé, un altre dia en una altre entrada ja parlaré dels castanys de Tossa i del Cadiretes.. Avui el prota és el suro! LLarga vida per a ell (o per a ella!, la surera, depen de com es miri :-).

8 comentaris:

Tossanatura ha dit...

Impressionant Suro. No se perquè, sempre l'havia conegut com el Suro d'en Botifarra (no se si també s'anomena així). En quin estat està ara?? L’últim cop que el vaig visitar, estava en un estat força lamentable. Alguns brètols, s'havien entretingut a disparar-li trets.
No entenc com un arbre d'aquestes característiques, així com molts altres (Suro de la descàrrega, Pins del bisbe, Suro d'es Pop...) no disposi de cap reconeixement. Existeix algun tipus de guia o llistat d'arbres emblemàtics del poble??

SelvadeTossa ha dit...

Ei company o companya. Ojala el suro parlés i ens expliqués el que ha viscut.. Jo en un lateral del tronc li he vist una lleugera pero perceptible negror de cendra. Cert dia alguns individus deurien haver fet una foguera amb llenya al seu costat.
Crec que no existeix pas cap llistat o guia d'arbres emblemàtics de Tossa, pero és una bona idea i ho podriem animar a fer-ho!. O fer-ho nosaltres fins i tot!? (i qui més s'hi vulgui afegir) Et sembla? ..Si vols en parlem un dia d'aquesta possibilitat!.
..A alguns altres pobles si que existeixen guies d'arbres emblemàtics o si menys no petits catàlegs d'aquest caire, com per exemple el de Cassà de la Selva: http://www.webgipal.net/cassa/ajuntament/linkats2.asp?Id=7620&Id_Context=14301 o el de Maçanet de Cabrenys, fet per una persona amb cognom d'arbre!, en Pere Roure :-) http://www.massanetdecabrenys.com/arbres.html

I bé; una altre web interessant, la de "L'Observatori del Paisatge" resenya i recull alguns llistats locals que s'han fet d'arbres singulars de determinats pobles de Catalunya i d'algunes comarques.
http://www.catpaisatge.net/dossiers/arbres/cat/index.php

Segur que buscant podem trobarne algunes més, pero de Tossa, que és el que ens interessa, que jo sàpiga dons de moment no!

Tossanatura ha dit...

Doncs si que ho podriem fer. Tossa tè un munt d'arbres emblemàtics, ja sigui per les seves característiques o per la seva història. Seria interessant començar fent un llistat dels arbres que considerem emblemàtics, i més tard descriure les característiques, la història...

Per la meva part confeccionaré una llista amb els arbres que sàpiga o que cregui emblemàtics, i desprès ja veurem. Per qualsevol cosa, el meu mail és tossanatura@gmail.com

Salut

meteotossa ha dit...

Lo de realitzar un llistat d'arbres emblemàtics i crear una figura de protecció a nivell local (i afegri-se a altres com el que elabora, L'observatori del Paisatge), estaria molt bé. Poblacions com Girona, han realitzat catàlegs d'aquest tipus...
Llàstima de la precària situació econòmica de l'ajuntament, però es podrien fer coses i molt bones amb tot l'entorn natural que tenim...
El Suro d'es Pop )si no és mort ja..., fa un anyet el vaig veure ben fotut), és també un d'aquells arbres emblemàtics per la seva singularitat damunt del rocam...
I ja no parlar de les espècies endèmiques de Cadieretes, molt ben catalogades pel "mestre" Ballesteros... Fins i tot, el avets que hi ha en una de les vertents humides de Terra Negre (plantades per algun particular), fan gràcia de veurel's...

El Suro de San Eloy, rep molta pressió, el mateix complex turístic d'allà i el pas del camí cap al Càmping el fa més que vulnerable, al igual que amb el Pi Gros de Can Martí...

En fi, esperem que els incendis continuin molt lluny d'aques exemplars i dels nostres boscos...

Salut,
Fran

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per aquest interessantíssim blog.
Existeix un pre-llista força àmplia d’arbres monumentals elaborada ja fa uns anys des de l’Escola Taller, tant de l’entorn natural com de l’urbà, que pot ser d'utilitat pel fer el catàleg proposat. A l’Ajuntament està cartografiada però no s'ha treballat més el tema.
A la llista, el suro de l’entorn del Sant Eloi se l’anomena surò d’en Botifarreta, sembla que el nom li ve d’un carboner conegut per aquest nom que feia "càmping" a l’ombra d’aquest arbre.
Comparteixo la idea que caldria dotar als arbres emblemàtics d’alguna figura especifica de protecció. La protecció ha d’implicar un compromís per part de la administració que protegeix la propietat d’un altre a fer-se càrrec, “en compensació”, del manteniment dels exemplars protegits.
Penso que amb el tema de la senyalització cal anar amb compte, a vegades, malauradament, quan més desapercebut més protegit.
Actualment l’article 163 del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Tossa de Mar (condicions per a la protecció de la biodiversitat) parla a l’apartat 2 de la protecció de l’arbrat singular. Aquí es considera arbre singular aquell que per la seva referència històrica o cultural estigui en la memòria dels vilatans. Així mateix es considera arbre singular aquell que assoleixi un diàmetre de tronc superior a:
Pins (Pinus halepensis, Pinus pinea) i altres: >50 cm
Espècies del gènere Quercus:>35 cm
Es pot consultar aquesta normativa a http://www.tossademar.net/poum2006/nnuu/index_poum.htm
a reveure

Orc ha dit...

Felicitats per aquest bloc tan interessant!
A casa meva sempre hem anomenat el gran suro del Sant Eloi "suro d'en Botifarreta".

Carme ha dit...

Hola amics!:
He trobat per casualitat aquest blog, i com a "novissima"integrant de la Comunitat de propietaris on viu el Roure del Bon Retir puc dir que a la propera reunió de veïns proposaré que es netegi el cartell i la zona on viu aquest arbre tant maco.

En quan a l'alzina del camí de Sant Eloi aquest que anomeneu D'en Botifarra per a mi que no sabia res, només estiuejo a Tossa, sempre ha estat en Sant Pau , ja que en les nostres caminades la meva filla ho va batejar així,quan era petita, evidentment és un nom particular i molt de la nostra família. Jo també he observat a l'escorça les restes de cendre.

Es podria propossar a la Generalitat que li donés algun títol?

Gràcies

Carme

Ferran ha dit...

Avui hem vist aquest esplèndid exemplar de suro. Sembla mentida que no li hagin posat una protecció i una placa, al menys.