19/11/08

Oliveres enfront del mar

D'entre els molts temes vegetals que vull introduir o comentar en aquest blog avui m'he decidit finalment per escriure de les oliveres. D'oliveres silvestres o salvatges, o millor dit potser d'ullastres, tot i que es poden utilitzar com a sinònims. Els francesos diuen "olivier sauvage" mentre que aquí preferim de dir-ne generalment "ullastres". Aquest nom pot despistar, car sembla que ens referim a una especie diferent de l'olivera i vull aclarir que no és el cas.
Si hom sembra una oliva d'una olivera de la varietat arbequina per exemple (la cultivada més frequentment a Catalunya), l'olivera que d'ella en neix no és una arbequina sino una olivera silvestre, es a dir, "primitiva".
Les oliveres de conrreu son totes elles sempre varietats d'ullastres, reproduides per estaca o injert durant molts segles per aconseguir olives amb una determinada qualitat pero quan "retornen" a la natura per qualsevol causa, els seus descendents tornen a mostrar els caràcters silvestres.


I bé; al massís del Cadiretes, amb tota la riquesa florística que conté, les oliveres resulta que també hi son!. On les trobem?
Dons cal cercarles a les solanes dels relleus que miren a mar, per sota de la carretera de St.Feliu o poc més amunt; això prova les seves preferències termòfiles, entremitj de les màquies d'aladerns, llentíscles i altres arbustes diversos, com ara per exemple també la tant significativa i ja tractada lleteresa arboria (E.dendroides) amb les quals comparteixen no sols l'hàbitat sino gairebé la mateixa area de distribució.
Cosa curiosa és que la majoria d'aquestes oliveres tossenques es troben lluny del poble i d'altres arees humanitzades, a excepció de Salionç. On més frequents resulten és en el tram comprès entre Es Rosegall i Vallpresona. Més al nord, al terme de Sta.Cristina d'Aro i St.Feliu penso que també se'n troben pero encara no les he anat a quantificar minimament. Cap al sud apenes no n'hi han pero n'hi ha una de ben singular, a la base de la muralla de Tossa i que potser també va neixer espontania, qui sap. El fet que presentin els màxims nombres d'individuus en el tram més "natural" de la costa, allà on perviuen també altres especies que donen fè de que son arees que es conserven bastant "verges" trobo que ens pot suggerir pensar que aquests ullastres o oliveres son realment originals i 100% autòctones i no per exemple exemplars naturalitzats, descendents llunyans d'oliveres que algun dia foren plantades.

Garroferes i oliveres. Controvertit veinatge.

Com a arbres diguem-ne que "veïns" de les oliveres, de vegades s'hi troben alguns garrofers; arbre el qual, val a dir, sovint acompanya a l'olivera també en altres arees geogràfiques; i tant estret pot ser aquest veinatge que botànicament existeix de fet una associació vegetal que formalment la defineix: L' Oleo-ceration. I sobre aquests altres arbres -Ceratonia siliqua en llatí- vull fer encara més consideracions que potser (o potser no) tinguin relació històrica amb les oliveres.

Les garroferes de la costa tossenca tenen una distribució que és en part solapada, en part més amplia que les oliveres, no obstant solen presentar un aspecte empobrit, com si tals poblacions estiguessin anant a menys. Això em suggereix que possiblement els garrofers de l'àmbit de Tossa o els seus progenitors varen esser plantats. Val a dir que el garrofer, com espècie, és un vegetal al.lòcton, vingut de Siria i de Palestina en temps remots i plantat després a la península ibèrica. Pot ser que les escasses garroferes actuals de la zona siguin exemplars subespontanis que a la costa de Tossa no aconsegueixen naturalitzar-se del tot, a diferència del que succeix per exemple a les comarques del sud de Catalunya on prosperen millor degut segurament a un clima i terreny més favorable. Si les garroferes de Tossa foren plantades per l'home en temps no gaire antics i donada la concidència en bastants indrets de les poblacions de garrofers i d'ullastres potser ens podria incitar a pensar que els progenitors de les actuals oliveres silvestres de la costa de Tossa també ho varen esser, de plantades.

..De fet, el poc nombre d'oliveres existents (menys en total que el de garroferes, penso), la reduida distribució geogràfica d'aquestes, el fet de que n'hi hagin bastantes a Salions (area humanitzada) i el fet també que no hagi trobat cap olivera molt vella al territori son elements per sospitar que no tenen un origen molt antic, o dit d'altre manera, que no tenen un origen natural. En canvi, si donem valor a d'altres consideracions com per exemple el bon estat de salut en que es troben aquestes oliveres, (més bò en general que el dels garrofers) o de que creixen perfectament devegades en alguns indrets bastant inaccessibles dons això ens pot incitar a pensar que si que el tenen.
Seria interessant fer algun estudi arqueobotànic que aportés llum a la questió. Mentres, suposo que pot seguir oberta, pero jo en principi em posiciono -perque m'agradaria- en principi a favor d'una de les dues hipòtesis que he pensat. La de que les oliveres sí que son arbres originals i que conformen un interessantísim i reduit hàbitat ben aprop del mar, que hem de salvaguardar.

----------------Bella silueta mediterrania d'olivera silvestre sobre Es Rossegall

..I amb els pins

Els trams de costa més antropitzats solen estar col.lonitzats per pinedes, essent aquestes de pi blanc als indrets més propers al mar i de pi pinyer de vegades en els terrenys que s'hi fan més amunt. Sembla que aparentment els ullastres tinguin aversió a les pinedes (o a l'inrrevés?) pero m'inclino més a pensar que la "no presència" o suposa antiga extinció de les oliveres en moltes zones costaneres sigui debuda a factors humans històrics (incèndis, plantacions de vinyes per exemple...) i no pas tant a limitacions climàtiques, com tampoc potser a la "invasió" dels pins blancs. Invasió que rauria a través d'efectes seus derivats com els ombratges per exemple, l'aciditat del terreny que comporten les seves acícules sobre la terra o la competència entre arrels per els diferents nutrients.
El pi blanc prospera molt eficaçment i espontaniament en indrets molt rocallosos i a més a més maltractats per la sal de les onades. Les oliveres o ullastres he notat que creixen i aguanten bastant bé la sal -Una població a la Illa Meda gran, a cota baixa, és testimoni- pero crec que en indrets de molta roca i molta verticalitat la capacitat que tenen per dispersarse -no de creixer- i establir-se, és bastant limitada.
Els pins en canvi possiblement si que esdevinguin un impediment per la perpetuació de les poblacions d'oliveres en els indrets costaners on s'hi troba un sol més adient, ocupats sovint en aquests casos per pi pinyer -per cert un altre arbre a.lòcton-. Bé. Seria interessant, penso altre vegada com abans, fer investigacions també sobre això dels pins i arribar a alguna conclusió CERTA de tot aquest assumpte que m'intriga. ..De moment dic (i acabo), fem una cosa: Intentem no malmetre més el seu reduit hàbitat per evitar la seva extinció a la costa tossenca.