28/11/09

Els grèvols, símbols de la muntanya preservada


Ara fà un any vaig alertar de la destrucció forestal que s'estava escometent en un meravellós indret (la Font Dalmau), destrucció que afortunadament es va aturar i no va anar més enllà del que vaig escriure.

Al llarg d'aquest any, com podeu imaginar he retornat diverses vegades a la font.. Primer un matí de primavera amb gent del C.E.T (Centre Excursionista de Tossa) i algunes vegades més jo sol. En l'última visita d'aquesta tardor he comprovat diverses coses: Que els castanyers d'aquest indret han patit menys la sequera que els que viuen en altres bandes, que en aquesta zona han sortit més bolets per metre quadrat (no comestibles la majoria) que en d'altres zones del massís, i també que per exemple, els grèvols que van tenir la sort de no haver estat roturats han tornat a treure fruit..

No us equivoqueu.. Tota aquesta introducció la he fet tant sols perque em ve de gust parlar dels grèvols.

Aquests essers vius, grans pero no massa, familiars en certs àmbits, extranys en certs altres, bastantes persones crec que els associaran bastant de seguida amb tot allò que forma part de l'ornamentació nadalenca. ..A mi els grevols em recorden pero, encara ara sobretot a un reportatge de TV del Fèlix Rodriguez de la Fuente.. Es clar, d'això ja fà anys. Ell parlava en castellà del "acebo" y del "urogallo" ("gall fer" en català). Em ve l'espurna màgica d'aquelles imatges i el relat sofert que les acompanyava, segur compartit amb alguns o algunes més de vosaltres, excepte els que sigueu molt joves, nascuts als 80's o als 90's.
En Fèlix explicava que l'urogallo era un animal en perill d'extinció a la península ibèrica i que sobrevivia els durs hiverns glaçats de les muntanyes en gran part degut a les baies dels grevols. A més, llurs branques li servien de refugi -així com també a d'altres bestioles- quan s'havia de protegir de les inclemències més dures del temps i també d'amagatall per esquivar als ferotges depredadors..

Él grèvol era dons en aquell contexte, un bell arbust, que salvaguardava animals com l'urogallo en perill d'extinció a la península i que mantenia el fullatge ben verd a l'hivern quan quasi tot el demés estava mort o amb les fulles ja caigudes.. El grèvol era un símbol, un símbol vegetal, com el llop o l'os bru (o el panda gegant a nivell mundial) venien a ser per la seva banda símbols del regne animal.

..A l'espai natural del Massís de Cadiretes, també tenim grèvols! Evidentment amb un contexte ecològic i paisatgístic ben diferent, això si. Aquí no tenen un aspecte dens, abrigador.. No es troben tampoc pas aillats enmig de la neu o sota una fageda despullada, sino amagats, desapercebuts, camuflats fins i tot, a la majoria de torrents importants del massís; Aiguafina, Vall Presona, Ridaura, Infern, Riera de Tossa mateixa, etc.. I aquí, els grevols no son son els únics que guarden fruits al bosc per salvar la vida dels urogallos (entre altres coses perque no en tenim d'urogallos) ..:-). Els grèvols del Cadiretes i/o l'Ardenya alimenten a d'altres ocells i viuen enfonsats dins aquestes valls més closes, sempre sota l'ombra densa d'altres arbres caducifolis o perennes; verns, llorers, azines.. ..Els poblaments de grèvols, en aquests ambients, representen exemples de la irradiació màxima de que son capaços d'arribar a cotes tant baixes i mediterranies.. I en aquest sentit tenen valor, no salven als gall fers, ..Pero si que son bells ingredients per la biodiversitat existent.

El grèvol és una de les 350 aproximadament especies que engloba el gènere Ilex (1), la resta de les quals, la majoria son pobladores de climes tropicals o subtropicals, sobretot de sudamèrica i Xina, 26 s'hi fan a Nord Amèrica i només una sola a Europa. De les sudamericanes, una prou famosa és el mate (Ilex paraguaiensis), les fulles del qual, en infusió constitueixen efectivament també el mate, una beguda amb alt contingut de cafeina.
El nostre grèvol europeu, abans de les glaciacions era un vegetal amant de les temperatures suaus, ocupava de fet quasi tots els territoris d'Europa, quan els freds varen arribar va recular, es clar, pero al mateix temps (i a diferència d'altres) possiblement va tenir una bona plasticitat d'adaptació, ressistint progresivament millor el fred. ..I així es va adaptar tant que actualment -uns 12000 anys després de la retirada dels gels- els grevols els trobem més en els ecosistemes freds que no els més càlids. Per el que fà als requeriments de sol el grèvol vol els terrenys humifers, àcids i ben drenats, sense que que s'entollin. Generalment, excepte en comptats indrets especialment favorables com ara els molt plens de pedres, els grèvols no formen boscos (grevoledes) sino que viuen escampats dins les pinedes de pi roig, rouredes o més encara, fagedes; bons exemples d'això, dins la comarca de La Selva son els que podem trobar al Montseny. Al Massís de Cadiretes he observat que els grèvols també solen apareixen en una proporció algo més gran en els sectors pedregosos dels torrents i tampoc em consta que hi hagi cap grevoleda pura. Altitudinalment, la majoria es troben en l'estatge montà i subalpí fins als 2000 metres aproximadament.. Lo qual no és el cas dels grèvols tossencs, es clar; que prosperen i es reprodueixen per sota de tals alçades. El llindar ecològic altitudinal inferior és delicat i segurament que depèn en gran part de que les persones que ens hi movem habitualment per aquestes cotes baixes, els respectem i no els malmetem.



LONGEVITAT, SEXUALITAT, ADAPTACIONS, RESSISTÈNCIA, BELLESA..

Les singularitats que fàn peculiars als grèvols penso que son nombroses. Son arbres relativament petits pero que en canvi poden arribar a tenir una vida molt llarga, 500 anys o més, tot i que al massís de Cadiretes no conec a cap que arribi o s'aproximi minimament a aquesta edat; tots els exemplars son relativament joves i en desconec quin és el motiu. Podria ser degut a un aprofitament en temps antics? ..mmm Una més de tantes preguntes que m'agradaria resoldre algún dia.

Els grevols poden prosperar bé en condicions assoleiades i també amb ombra forta (àdhuc son uns dels vegetals més ressistents a viure amb molt poca llum); no obstant quan reben habitualment la llum del sol directe és desenvolupen amb formes compactes i protectores, mentres que si l'ombra és important adopten formes molt més laxes. La tendència de les branques, sobretot les centrals, és a pujar erectes cap amunt i si tenen lluminositat a ramificarse bastant, prenent formes una mica versemblants com si fossin flames.
Les fulles dels grèvols, d'un verd lluent, solen durar uns 4-5 anys de vida mitjana i son diferentes entre elles segons si neixen a dalt, en exemplars adults o si surten de baix o d'arbustes joves. En el primer cas tenen el marge llis mentres que en el segon i tercer cas tenen agullons, de 3 a 5 en cada banda de la fulla, apuntant cap avall i a dalt alternativament.. Això és clar te una funció de defensa contra els herbívors (que a Tossa i a la majoria de llocs valga a dir.. no els hi cal massa perque es clar, part considerable de l'antiga fauna primigenia ja la vam extinguir fà segles). Tal peculiaritat és una mica compartida amb el de les alzines (Quercus ilex), essent però en els grèvols les punxes encara més pronunciades; i bé, tal apreciació va motivar a que un botànic francés antic, Joseph Pitton, batejés en llatí al grèvol amb el nom d'Ilex aquifòlium. La imatge de dalt l'he feta fà molt poc, precisament per ilustrar aquest fet.
..Respecte al tronc ..La seva escorça especialment crida l'atenció perque és molt verdosa, necessita bastants anys a amarronarse; la fusta per altre banda és dura i ressistent (antigament és feia servir bastant perque aguanta molt bé els mals de les humitats). ..Per el que fà a les seves arrels, el sistema és d'estructura axonomorfa.. capaç de penetrar ben endins i ancorarse-hi en el terreny que calgui.

Una altre part constitutiva dels grèvols, que potser sigui la més peculiar per la seva rellevancia ecològica: Les seves flors i la seva sexualitat.

Els grèvols son arbrets diocs, és a dir, o bé masles o bé femelles, cosa tanmateix no molt habitual en el regne vegetal. Floreixen als mesos de maig-juny. Les flors mascles -que només es fan en els mascles- apareixen en grups axilars, son groguenques i en elles s'impregnen de pol.len els petits insectes, abelles sobretot, les quals després casualment poden trobar algun grèvol femella que les estigui "esperant". Aquestes altres flors femelles dels grèvols son blanques o rosades, en grups de 3 o solitaries i més petites que les mascles. Obviament aquestes femelles son les úniques que amb els mesos es transformen en baies, lo qual pot ser bò de tenir en compte també si per exemple hom els utilitza per a jardineria, ja que naturalment si hom planta grèvols mascles mai li produiran aquestes baies. En arribar la tardor, aquestes baies ja estan ben vermelles, brillants, dúctils i cridaneres.. pero certs observadors apunten (parlant de grèvols no tossencs)que possiblement de cara al consum per als animals estan més gustoses o més digeribles a l'hivern (d'altre banda una època on escasseja molt més l'aliment) que no a la tardor i que s'han observat ocells que tendeixen a esperarse a que arribi l'hivern per menjarse les seves baies. ..Seria interessant fer estudis per verificar millor això o també més precisament: verificar si això passa al Cadiretes i en general sobre els grevols en hàbitats baixos d'altres punts de la cordillera litoral catalana. Cadascuna de les baies conté al seu interior unes quantes llavors negres (4 o 5) d'uns 7 a 8 mm de diàmetre. ...Aquestes llavors, si tenen la sort de ser transportades dins l'aparell digestiu d'un ocell i després tenir la fortuna de caure en un punt adequat, per molt ràpid que l'ocell en questió se les hagi menjat i les "cagui".. la germinació dels nous grèvols només comença en el segon any posterior a la cagada afortunada. Per tant son els animals els qui intervenen directament, tant en la pol.linització com en la dispersió de les llavors dels grevols. La lliçó que n'hauriem d'extreure -i que les escoles de natura d'arreu poden transmetre per exemple- és que si volem grèvols, apart de no arrencarlos, hem de cuidar també de no fer mal als animals del bosc.

I quan els grèvols és moren, després d'haver acomplert o no, tot el seu cicle vital.. la cosa no s'acaba.. Hi han fongs, com a mínim un parell d'especies de fongs sapròfits Marasmius hudsonii i Trochila ilicina , que sembla ser que només apareixen quan hi han grèvols, i el que fan és descomposar les seves fulles caigudes ja mortes. Formen uns bolets minúsculs, no se si comestibles, pero atractius de fotografiar (3).

L'APROFITAMENT MEDICINAL I EL SIGNIFICAT CULTURAL

Al bosc hi han moltíssimes plantes tòxiques, que sovint també son alhora, plantes medicinals.. Tot depèn de la dosi a utilitzar, i els grèvols son ..unes més de tantes d'elles. Entre els componenets químics més significatius que tenen s'hi troba la teobromina, que és la substància excitant característica del cacao, no obstant també contenen altres sustancies indigestes i/o tòxiques, la ilicina per exemple comporta cuadres greus a l'aparell digestiu de les persones; les resines per altre banda, també perilloses, poden obstruir vasos interns de l'organisme humà. Per tot això cal que les persones amb més risc (els infants, degut a la seva conducta) estiguin previngudes dels seus mals.. Es cita en diversos escrits que una ingestió de només 20 baies pot provocar ja la mort, lo qual no tinc temptació de comprovar.
En quant a aspectes bons ..Les decoccions i les infusions de fulles tenen la virtut de baixar la febre, és poden utilitzar com a tranquilitzants i també tenen propietats purgants i diurètiques.


No obstant, on els grèvols resulten més "exitosos" és sense dubte, en l'àmbit cultural estètic. En tradicions folclòriques i/o creences. Les seves branques plenes de baies tenen una significació festiva en els nadals(4). L'origen d'això, per prou que he llegit en diversos documents, és confós. Hi ha qui considera que la seva utilització ve de molt antic (no pas a Tossa, es clar), una mica potser com el culte pagà a l'avet o al teix. Hi ha qui considera que lo del grèvol va ser fruit d'introducció cristiana pero curiosament com a element NO místic ni amb cap mena de valor religiós implicit; tanmateix si que amb una funció útil per a la religió cristiana: Únicament la de volguer competir (i imposarse) amb la tradició de l'ús del vesc, dons aquesta planta si que estava lligada a una més presumiblement certa tradició de culte pagà. ..Jo personalment crec que vagi per on vagi la veritat, el que si que em sembla una cosa evidència és que l'estètica moderna nadalenca, exprimida a sac per el consumisme i el model de "Papa noel de la Coca Cola", lluny de fer oblidar el grèvol, va comportar també un us més abusiu i una demanada més forta d'aquest esser viu, convertit en producte estètic de decoració ben lluny del seu àmbit rural, igual que per exemple l'ús dels avets es va incrementar també i exportar a zones fora del territori de culte a aquest arbre. La alta demanda creixent de grèvol a mitjans del segle XX va provocar que l'especie arribés a estar en situació de vulnerabilitat o fins i tot perill d'extinció a molts llocs del pais. Les coses, per sort van canviar una mica les últimes décades, gracies a la sensibilització ecologista de molta part de la població, gràcies també a les lleis i decrets legals de protecció que en consonancia s'hi van fer al respecte (a Catalunya i l'estat espanyol actualment és delicte tallar branques de grèvols silvestres i només és poden vendre els cultivats en viver) i també al fet sociològic que la gent -jo crec- està essent capaç cada cop més disposada a substituir tot lo natural per coses artificials, tinguin un lligam o no el tinguin ja amb el folclore, lo qual pot ser positiu i/o negatiu!.. No? Deixo aquesta reflexió oberta a tothom :).


Prosegueixo. Una altre "utilitat" dels grèvols, més minoritaria, no festiva, no estètica, pero també dins d'un àmbit de creençes! (creençes contemporanies no obstant matitzo), és que les seves flors es consideren un dels principals tipus de remeis a utilitzar dins l'àmbit de certes "Terapies florals", en concret de la terapia mitjançant les "Flors de Bach"(5). Es creu (segons els seus seguidors funciona i segons alguns no creients també!) que l'ús de tals flors va bé per curar determinades emocions negatives de caire obsesiu.
Personalment ho incloc en l'àmbit de les creençes personals-colectives de cadascú i no pas de la ciència mèdica, donat que sembla ser que no hi ha -ara per ara sembla- cap estudi que hagi verificat resultats científics en algún sentit més enllà del que càpiga interpretar com un cas particular més dels denominats efectes placebos(6). En aquesta linia la filosofia científica creu que si les gotetes de les flors amb licor tenen efectes saludables o no, pot ser una questió tant dignament equivalent a la del fet de que, creure en Deu o el el Barça, posem per cas, també pot tenir efectes positius en la salut. Possiblement el temps històric aporti noves llums clarificacores, - i científiques o no-, sobre tots aquests possibles punts de vista en joc.

DIMORFISME SEXUAL I UNA MICA DE REFLEXIÓ FINAL

Retornant als temes que han estat científicament descoberts i comprovats que tracten sobre els grèvols ..Podria suggerir la lectura d'un estudi conjunt de les Universitats de Santiago de Compostela i d'Oviedo (7) sobre com influeix sobre l'èxit reproductiu dels grèvols, el fet que sigui una especie dioica amb dimorfisme sexual patent. En resum, l'estudi conclou que la producció de materia seca i creixement de branques és més gran en els mascles que en les femelles tot i que els mascles produeixen un major porcentatge de flors per branca i també més de branques amb flors que les femelles, pero es clar, les femelles inverteixen després en la producció de fruits mentres que els mascles no. També resulten els mascles més eficients en l'ús de l'aigua, pero en canvi les femelles dels grèvols, en condicions de baixa lluminositat es veu que fotosintetitzen més bé que els mascles. Unes altres dades curioses és la de que per exemple, en arbres prereproductors la producció de materia seca és més elevada en les femelles que no en els mascles i per el que fà a la probabilitat de deixar descendència l'estudi cuantifica el fet que la influència de la maternitat és força important mentres que en canvi no s'observen diferències en la influència paterna entre mascles..
Tals estudis, portats a terme ocasionalment per les universitats o d'altres institucions que treballen amb un cert mínim rigor científic, ens ensenyen aspectes de la biologia o l'ecologia dels grèvols que no tindriem si per exemple, (disculpeu el circumloqui tant obvi que vaig a fer) els grèvols no existissin o els haguessim extinguit a cops de destral o de màquina. Hom pensarà que no cal tant estudi per justificar la preservació legal de l'especie ni viceversa, que n'hi ha prou en estimarlos per a volguer preservarlos (i viceversa).. Ja que si no sembla que sigui la ciència allò que volem estimar ..Plantejat més profusament:
És el coneixement de les coses naturals en si, més que la impresió palpable de les coses de la natura en si mateixes, allò que ens condueix a estimar la realitat que ens envolta? Podriem interpretar que si, pero aleshores es clar; una altre pregunta:
Que seria de la ciència sino existís la natura, que nosaltres veiem, sentim i pretenem descriure a posteriori, a través de la ciència? El debat està servit.
M'agradaria que els que em llegiu compartiu eventualment també aquests interrogants sobre coses així més obertes. Ara bé, em fà tb un cert "temor" que això ens condueixi a mecanismes de resolució lògica imposible com el "allò que fou abans, l'ou o la gallina". :)

Així que per desenquadrar tot això (i per acabar), tallaré del sec i diré que hi ha un altre vegetal també maco, amb boletes vermelles prenadalenques, tant dioic com el grèvol i molt més comú a Tossa i en general al bosc mediterrani. Es tracta del galzeràn, del qual en parlaré, potser ..El següent any!

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxBBranca d'un grèvol ben gros a mitjans de Desembre

Notes:
(1) Sobre la diversitat del gènere Ilex. Algunes dades.
(2) Tal fotografia no obstant no l'he feta al Massís de Cadiretes sino del massís vei de Montnegre (on per cert n'hi viuen molts més de grèvols) pero m'he autopermés col.locarla al reportatge perque crec que ilustra bé el que he escrit.

(3) Fongs dels grèvols. Meravelles minúscules del bosc.
(4)
El grèvol i el galzeran. Interessant article de revista, divulgatiu, en català.
(5)
Sobre les virtuts del grèvol en les Flors de Bach
(6)
Flors de Bach. Article wikipedia
(7)
Dimorfisme sexual i eficiencia. Estudi sobre els grèvols.

2 comentaris:

Tossanatura ha dit...

Molt interessant! Felicitats!

Salut

SelvadeTossa ha dit...

Gràcies, d'això es tracta. Que resulti interessant fins i tot a persones que (com tu) ja coneixeu el tema i també sobretot que desperti la sensibilitat (més l'interès) a d'altres persones que potser no s'havien parat a pensar gaire sobre els valors naturals que hi han a tot el massís de Cadiretes; valors botànics, faunístics (malauradament això no ho tracto en el blog perque no m'hi considero expert) o paisatgístics, sobre els quals en bastants casos -i a pesar de l'existència de l'EIN!- cada any que passa s'incrementa la seva vulnerabilitat, es sumen noves amenaçes sobre ells, es van degradant poc a poc cada vegada més i corren el risc es clar, de desapareixer algun dia del tot.

Dit això. Gràcies també per el teu blog, que m'acabo d'adonar que l'has tornat a reactivar!. Molt interessant i instructiu el llarg llarg article que has fet sobre la xarxa d'aigues regenerades! ..Una molt bona pedagogia mediambiental.

Salut!