23/4/09

Orquídees i lliris de l'Ardenya


Al massís de Cadiretes s'hi troben varies especies d'orquídees i també uns lliris espectaculars. Tanmateix la majoria d'aquestes flors viuen al sector septèntrional del massís i com que molts ganxós (de St.Feliu) i també gent de Sta.Cristina d'Aro en prefereixen dir l'"Ardenya" dons utilitzo aquest terme. Al principi d'aquest escrit introdueixo alguns aspectes generals de les orquidees i m'endinso lliurement també una mica en unes reflexions concretes -que si preferiu us les podeu saltar-. Posteriorment ja explico i ensenyo les belles orquidees que colorejen les nostres contrades així com els lliris magnífics, els quals de vegades les acompanyen.




LES ORQUIDEES. PARADIGMES VEGETALS ?

Les orquidees, asociades culturalment a l'exotisme, a la delicadesa, la subtilesa, convertides en objectes de regal a "algú especial" o per simbolitzar magníficament una ocasió també magnífica en la vida d'algú. ..Les orquidees, siguin com a mitjans o com a fins elles mateixes, solen despertar atenció. Fins i tot en persones poc avessades a contemplar les plantes. Potser per això s'han guanyat un valor.

Les orquidees son i han estat, al llarg de molts segles i en moltes altres cultures, preuades per la seva bellesa i per la seva complexitat; una cosa va amb l'altre! potser ..I aquesta bellesa, penso, no és el fenòmen resultant d'un moment donat "d'inspiració artística natural", sino d'una llarga historia, història natural, (naturalment:).

Sobre elles s'ha escrit molt i molt i de fet van ser elles un dels primers "camps de debat" podriem dir, on van xocar, -diria que inocentment- els creacionistes amb Charles Darwin, quan aquest va publicar el seu famós llibre "L'Origen de les espècies". La raò d'això era que els primers consideraven a les orquidees com el paradigme de la perfecció dels vegetals i per tant també ...el reflexe també d'un diseny inteligent i diví. Per al segon en canvi les orquidees en canvi, a part de la seva bellesa a la qual també era sensible, tenien un altre tipus de perfecció; la d'ajustarse a les explicacions de la seva revolucionaria teoria evolutiva. Tant s'hi avenien ..que el llibre següent que va escriure Darwin després de publicar el seu llibre famós va ser un precisament que anava sobre la fecundació de les orquidees (1).En aquest llibre va parlar del concepte de "coevolució" i fins i tot -com a reforç de les seves explicacions- va predir l'existència d'una papallona amb una llarga trompa a Madagascar que poc temps més tard va ser confirmada.


Avui en dia les orquidees segueixen estimulant investigacions i produint resultats interesants. Segons un estudi recent dut a terme per uns biòlegs de Hardvard(2) sembla ser que les orquidees com a tals van apareixer al planeta terra aproximadament fà uns 76 milions d'anys; això és molt més antic que el que es creia fins fà molt poc. La conclusió s'ha esdevingut gràcies a que s'ha trobat un himenòpter fosilitzat en resina i impregnat de polen d'orquidea, datat en uns 20milions d'anys. Per comparació amb el pol.len de les orquidees actuals sembla que aleshores ja eren orquidees bastant evolucionades; això ha permès fer una aproximació al que pot ser el ritme d'evolució al llarg de les èpoques. Aplicant els càlculs adients dona per resultat que les orquidees deurien de començar a evolucionar abans de que s'extinguissin els dinosaures.

Actualment, en l'era humana, les orquidees son el grup de plantes més diversificat en espècies de tots els existents -unes 25000 espècies- per darrera les compostes. La majoria a climes tropicals i son molts els qui en aquest sentit, consideren que son les plantes més evolucionades de les que s'hi fan arreu ja que aquesta diversificació tant gran rau en mecanismes d'especialització progresiva cap a uns suposats fins determinats.

Ara bé. Més enllà d'això pero en la mateixa línia ..Penso que podria suggerir una mica de reflexió a través del següent plantejament. Que hagin evolucionat molt, sigui cap a uns fins concrets o no, vol dir també que han evolucionat bé o que han tingut "èxit evolutiu"?. El llenguatge aquest s'escapa una mica de la biologia i entrariem potser més en el de la subjectivitat i la filosofia, (potser en la seva vesant més frívola fins i tot). Potser no te perque caldre conceptualitzar el terme en aquest contexte, i si es fà, aleshores depen com cadascú l'interpreti. Crec però, que la reflexió pot ser interessant i no soc l'únic em sembla que es sent imbuit per la seducció reflexiva d'aquests vegetals (3). Les orquidees pot semblar que siguin organismes "perfectes" en algunes facetes ..i al mateix temps -crec jo i d'altres- contradictories i molt "imperfectes". M'explayo a continuació i explico de pas alguns aspectes caracteristics i objectius d'elles mateixes.

El procés de fecundació sexual de les orquidees que ja va investigar tant bé Darwin per exemple . Un bon nombre d'especies d'orquidees estàn molt especialitzades en provocar i/o seleccionar a determinats insectes que els hi serveixin de vehícle per aconseguir una polinització efectiva -això és consecuència de l'evolució- pero per altre banda hom ha comprovat que moltes orquidees d'un mateix gènere que tenen especies especialitzades (valga la redundancia) s'hibriden molt, lo qual pot interpretarse com que les seves especialitzacións sovint no funcionen prou bé ja que el fet que s'hibridin resulta de que uns mateixos insectes s'han passejat per diferents tipus d'orquidees diferents en un moment donat. No obstant la hibridació redunda sovint en una major capacitat i velocitat de diversificació, i en aquest sentit afavoreixen l'evolució..

La producció de llavors i germinació també es una altre cosa d'elles molt especial - fruit de l'evolució (o sinònim del seu "èxit" també?)-, pero també en resulta paradoxal. ..Car les seues llavors no tenen teixits de reserva que les facultin per germinar soles; gràcies a aquest estalvi de materia es poden 'permetre el luxe' de fer llavors a dojo, -i diminutes, es clar, com si fossin espores de falgueres- ..Pero la contradicció d'aquesta estratègia és que en canvi les llavors de les orquidees necessiten de la presencia inmediata d'algun fong micorritzic al terreny, que estableixi una simbiosi amb elles en llur fase primordial (també dita protonema) del seu desenvolupament; fongs dels quals les orquidees en prescindeixen després, quan han superat aquesta difícil fase. Sense els fongs simbiotics (excepte en condicions de laboratori) l'existencia d'aquests vegetals no seria possible.
Aconsegueixen al cap i a la fi reproduirse, pero quantitativament i en percentatges els resultats son (per lo menys quantitativament) molt minsos, tant que precisament per això moltes d'elles estan en situació de vulnerabilitat o de perill d'extinció. Son poques les que aconsegueixen prosperar amb tals requeriments i limitacions. I es clar, tornant a la pregunta: Tenint en compte això.. Son aleshores les orquidees plantes molt "ben evolucionades"?. mmm Més enllà del si o del no, penso que en qualsevol cas el que la majoria -jo crec- podriem estar d'acord es que tot això denota que les orquidees son plantes que estant fortament interrelacionades amb certs organismes dels entorns naturals en els quals elles n'han evolucionat i/o COevolucionat. Quan aquestes coses es donen així solen reflexar ecosistemes molt desenvolupats (o evolucionats) al llarg de la historia terrestre.
...I acabo aquí? Si entrem a plantejar que és "l'evolució dels ecosistemes" també ens acostem de nou a la filosofia científica. Hi hauria rato per perdren's :-).. Millor ho deixo per un altre dia o per un altre blog diferent.

LES ORQUIDEES QUE PODEM VEURE I CONEIXER A L'ARDENYA.

Ara ja si. ja toca!. Malauradament no se explicar encara quantes orquidees viuen exactament al Massís, ja que en caldria fer un estudi exaustiu, pero si que en parlaré de les que jo he vist ultimament, buscant-les arreu dels turons i clots i que de ben segur son les principals que altres de vosaltres, posibles lectores i lectors, podreu també trobar si us esmereu. Això si, ojala no les arrenqueu.. I així les podré seguir fotografiant en el futur si en tinc ocasions.


Començant per una ben fàcil.. fàcil de trobar; això si, si us trobeu en els llocs corresponents en l'època que cal. .."Fàcil" en aquest sentit és trobar la Cephalantera longifolia, anomenada en català curraià.. és una orquidea amb unes flors d'un blanc molt pur com ensenyo aquí a la fotografia de la dreta feta dins el terme municipal de Tossa, en concret al costat de Sant Grau.
La majoria d'aquestes flors no obstant apareixen molt més sovint al vessant llagosterenc en llocs oberts com ara les vores de camins o els marges d'algunes suredes. A la vall de Sant Baldiri l'altre dia vaig toparme amb una població de bastants individuus, pero de fet no cal ser molt excursionista ja que on més n'hi han opino que és al marge mateix de la carretera que baixa cap LLagostera, havent travessat Sant Grau!. Qui diria que una carretera és un bon lloc per trobar orquidees? dons en aquest cas si, veus per on. Es troben a la part alta i mitja; quan la carretera s'acosta a la falda del massís i a la plana desapareixen.


Altres orquidees son les del gènere orchis -que de fet és el nom a partir del qual devé la paraula orquidea-. A l'Ardenya tenim per exemple Orchis morio. L'he trobada en dos emplaçaments del massís, una aprop del menhir de Can LLaurador i una altre aprop de la roca Alba. Aquestes orquidees tenen el label amb un llarg esperó molt característic on acumulen el nèctar que després regalen als insectes que les visiten de la manera adient.




I a la Roca Alba també, concretament al costat mateix del cim vaig poder fotografiar fa poc aquestes altres d'aspecte una mica eròtic, no? Son les Serapias lingua, anomenades gallets en català. Les seves flors son molt tubulars; i mirades de front son especialment suggerents. El label, que és el pètal inferior és allargat i d'aquí li ve el terme "lingua" (llengua) i la part que queda dins del tub te una delicada pilositat. Alguns investigadors afirmen que la configuració dels tèpals, estètica apart, no és perque si; la temperatura a l'interior del tub es superior al de la resta de la flor degut a un petit efecte hivernacle i que alguns insectes es resguarden a dins durant estones, incrementant així el refregament i asegurant la polinització.

Pero potser les orquidees més "inteligents" siguin les del gènere Ophrys, les abelleres. La imatge del començament de l'article i la de sota aquestes 4 línies és la d'una Ophrys tentrediniphera. De moment aquest any només n'he trobat una població en un vessant rocallòs molt iluminat entre mitg dels lliris, aprop de Pedralta -que és la de les fotografies- tot i que de ben segur n'hi han a més indrets i segurament altres especies del mateix gènere.
Aquestes orquidees no tenen sacs nectarifers que puguin beneficiar als insectes com en el cas de les Orchys. L'estratègia és una altre!. Tant la forma de la flor com sobretot la disposició dels dibuixos i dels colors està feta per seduir els mascles de determinats himenòpters que sovint confonen a la flor amb una femella de la seva propia especie. L'engany pot ser tant eficaç com per provocar de fet una pseudocopulació de l'abellot amb la flor. El problema és que els himenòpters, a pesar del seu petits cerbells, no son pas insectes tontos i s'ha vist que després d'haver estat enganyats molts d'ells aprenen ..i ja no visiten més flors similars, amb lo qual no polinitzen més. L'estrategia de l'engany no obstant sol resultar suficientment efectiva al principi de l'estació. Les primeres abelleres en florir son les que tenen més probabilitats de polinitzarse perque son visitades per els himenòpters que encara no han après l'estafa. Val a dir també que no sols existeix la seducció visual sino que també hi ha una seducció olfactiva cap a l'insecte a base de fragàncies molt subtils (que nosaltres no percibim), les quals tot i no ser feromones provoquen també una singular atracció a determinats insectes. Alguns estudis indiquen que aquestes fragancies son més importants que els colors mateixos de la flor, que jugarien un paper algo més secundari, de reforçament.

A principis de març de fa ara 3 anys, estant tot just per la torre de Giverola vaig veure una taca de color extrany al mig d'un parterre d'herba d'un jardí descuidat que s'hi veia. La curiositat em va fer entrar ..i saltar literalment el fil ferro oxidat que delimitava la tanca de la finca (una finca amb un mirador excepcional i una piscina ...plena de granotes; imagino que de gent rica que només venen alguns cops a l'estiu:-) En aproparme em vaig trobar aquesta orquidea, la qual hauria degut apareixer casualment i havia crescut amunt gracies a que éls parterres portaven temps segarse. ..Potser afortunadament floria quan els propietaris no hi son!. I potser qui sap si l'orquídea ja tenia el seus tubercles enterrats allà, abans de que algun jardiner muntés allà al damunt el parterre de gespa.. El que està clar (o quasi segur del tot) és que va sortir de forma natural en aquest indret, existís o no el jardí en tal moment. No obstant, l'absència de competència d'arbustes i la bona hidratació del terreny fins i tot l'han beneficiada. Es tracta d'una Himantoglossum robertianum, fins fa poc més coneguda com Barlia robertiana, gènere que avui en dia està inclòs taxonòmicament en el primer. És una mena d'orquidea autòctona molt grossa, que no es comercialitza en jardineria -que jo sàpiga-. De fet és l'espècie més gran que podem trobar al Cadiretes o l'Ardenya i sino m'equivoco crec que també a tot Catalunya. Pot superar el mig metre d'alçada i és robusta tota ella. Les fulles son amples, d'un verd intens i les flors, disposades en raims amb uns labels força ondulats i grans, poden anar del lila al morat. La de la foto era una mica lila palit o descolorit, en part degut a la poca lluminositat de l'hora del dia -retradada amb sol hauria quedat millor-. ..mmm He de comentar que enguany pero no l'he tornada a veure i no se si hi és present. Potser (espero) ha deixat descendència i hi ha alguna altre exemplar per algun altre indret!. Serà questió de buscarla ..saltant si cal a més finques veines!.. :-). Possiblement per les muntanyes existeixen altres exemplars i sencillament encara no he tingut la sort de toparme amb elles.

I bé, una última orquidacia molt especial son les Limodorum. L'any passat vaig trobar Limodorum arbotivum sota una pineda aprop d'Es Cards i enguany, fà un parell de setmanes, he trobat una població d'aquestes mateixes també sota uns pins mesclats amb aladern en una empinada canal gairebé inaccesible al començament del penyassegat de la cala d'Es Vol Nou, també al terme municipal de Tossa -la de la foto és una d'elles- Aquestes orquidees no tenen unes flors tant espectaculars com les anteriors pero també son molt especials ja que poden no tenir cap fulla ni cap altre teixit amb clorofil.les degut a que no les necessiten i per això s'hi poden fer en llocs tant ombrívols. ...Com sobreviuen dons? La resposta és que son orquidees micòtrofes!, es a dir, que s'alimenten de fongs!.. Com nosaltres en temps de bolets.

I per últim els lliris! dels quals també volia parlar-ne . Al antic poblat íber de Plana Basarda, a la Vall dels Molinets, a Pedralta de St.Feliu i a zones properes.. pero sempre on hagi llum de sol directe, els lliris silvestres, amb llurs flors ben grosses de color blau-lila salpiquen entre les farigoles també florides i sortosament abundants malgrat l'aciditat dels terrenys del massís, entre les també espectaculars i altes porrasses i els claps de roca nua motejada de vermell per els petits sedums. Els lliris s'hi fan especialment bé en aquest hàbitat i floreixen abundantment, diria sobretot en indrets que han estat bruguerars, els quals per causa d'alguna sequera en anys anteriors per exemple, aquests s'han mort pero on tot seguit, les plujes de la primavera subsegüent resulten generoses.. En definitiva. Sol+terra fèrtil entre pedres + pluja = lliris. :-) Us deixo amb aquests lliris d'aquest "jardí" 100%natural i autòcton de vora la plana Basarda.

3 comentaris:

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola, aquets darrers dies estic fotografiant moltes flors de bosch i m'agradaria classificar-les i documentar-les, pot ser per fer una exposició properament a la Casa de Cultura de les flor de l'Ardenya-Massís de Cadiretes.

L'altre dia vaig parlar amb l'Enric Ballesteros pensant que ell era l'administrador del blog, em va dir que ell no era però que et coneixia.

Si creus que la idea pot ser bona, posat en contacte amb mi, el meu correu és: josepcolomertossa@hotmail.com.

Gràcies.

SelvadeTossa ha dit...

Ostres!!! precisament jo també fa temps que tinc aquesta idea al cap! (desde fà bastants anys a més!). Jo vaig fent fotos (sobretot desde fà cosa d'un any i mig) ..i pensava que quan en tingués suficients i hagués retratat totes les espècies que vull i de la manera que vull (es a dir, amb una determinada iluminació que m'agradi i en l'època de l'any més interessant o singular per cadascuna d'elles) proposar a l'ajuntament que em permeti muntar una exposició. És una cosa que pensava fer en algun any de la meva vida, sense preses (a diferència de certes exposicions que s'encarreguen desde dalt), al ritme que la natura em marqués.. i bé, tampoc sabia que hi hagués alguna altre persona que se li hagués passat per el cap.

A principis de l'any passat, com em vaig posar a fotografiar més intensivament, tenia en ment que potser al cap d'un any o any i mig ja tindria suficients imatges representatives i alhora suficientment atractives, pero després (actualment) considero que la natura de Tossa és molt rica ..i que encara no, que crec que com a mínim encara hauria de deixar passar un altre any i que en tal periode hauré de tenir la sort de trobar certes plantes que se que existeixen al Massís, pero que encara no les he trobades-.

Anys endarrera (bastants) es va fer una exposició sobre el Massís de Cadiretes, en la qual crec que hi va participar en Ballesteros i d'altres fotògrafs. M'agradaria informarme jo també de com va anar (pq no hi vaig ser-hi malauradament) pero encara no ho he fet.

..Seguim en contacte?
El meu e-mail és markusbret@hotmail.com
També em pots escriure a selvadetossa@gmail.com tot i que aquesta adressa la miro poc donat que encara no son gaires les persones que m'escriuen aquí.

Salutacions

-Marc

Alfons ha dit...

Hola,

Em dic Alfons Delgado i soc naturalista de Santa Coloma. Aquest any hem endegat un projecte per tal de conèixer les orquídies de la Selva i la seva distribució a la comarca.

Si vols fer un cop d'ull al meu blog hi trobaras diferents referències.

També t'agrairïa molt qualsevol informació o comentari que em puguessis fer al respecte.

Rep una salutació i una felicitació pel teu blog.

Alfons

http://natura-selva.blogspot.com/