16/10/08

Les viudetes, flors característiques de Tossa


A la tardor poca gent espera trobar gaires flors al bosc, més aviat hom va a gaudir de la troballa de fruits i de bolets, pero les muntanyes de Tossa son especials perque apart d'excelents bolets i diversos fruits se'n poden trobar moltes de flors!. I el que resulta encara més interessant, unes de les flors que més abunden aquest més no son pas flors comunes que poguem trobar arreu d'altres localitats o que creixin fàcilment en qualsevol indret sino que son plantes rares al nostre pais (pero molt abundants a Tossa) i que actualment és troben protegides per un decret, concretament a l'anex 3 del Decret 172/2008 sobre protecció de la flora amenaçada de Catalunya. M'estic referint a les viudetes (Iberis dunalii (Bubani) Cadevall = Iberis linifolia L. dunalii (Bubani) B.Valdés).

Aquestes curioses flors de 4 petals asimètrics i reunides en corimbes es troben també més enllà de l'Ardenya, àdhuc lleugerament en algunes zones limitants com ara les Gavarres. Hi han referències puntuals d'altres poblacions aprop dels aiguamolls de l'Empordà i també de manera rara en dues localitats de la Garrotxa, pero l'únic territori on a més a més d'esser singulars son abundants és al EIN del Massís de Cadiretes, i aquí val a dir que, a més a més (i per sort), gosen d'una protecció legal específica.

Les viudetes o Iberis dels boscos de Tossa constitueixen dons un taxó gairebé endèmic (si exteptuem les localitats garrotxines) que dona un gran valor ecològic als nostres boscos i també una gran vistositat paisatjística.
Son plantes bastant heliòfiles, polinitzades per una gran varietat d'insectes; les trobem lligades als boscos de suro més laxes, poblant-ne el sotabosc allà on la coberta d'arbres no és molt densa i la llum pot penetrar amb una certa facilitat.
Les arees on de tard en tard es fan peles de suro podrien esser propicies als iberis; nogensmenys em temo que en la actualitat no sigui ben bé així (potser és contraproduent fins i tot) ja que actualment les aclarides de bosc es fan sovint amb maquinària pesant, les quals "netejen" tant que arrassen tota la coberta vegetal i si això passa sovint hom pot imaginar que llavors les viudetes corren risc de poder desapareixer. També és fàcil observarles, i àdhuc encara amb més proabilitat, als marges de les suredes, lluent sovint al costat dels passejants i/o ciclistes que ronden per els camins. Tanmateix, a uns tipus d'indrets com a d'altres poques vegades es troben poblant un sector de manera compacte, sino que salpiquen el sotabosc o les vorades de manera més aviat esparsa.

Es troben abundantment al vessant marítim del massís, especialment per exemple per els voltants de les runes de l'antiga esglesia de la Mare de Deu de Gràcia, els solells d'aprop de la font de'n Xifre, les planes de n'Aromir i d'altres, pero si algú per exemple les vol coneixer d'una manera més còmode -pero més perillosa es clar- també se les pot trobar als costats de les carreteres mateixes de Sant Feliu, St.Grau o la de LLoret de mar.

Una especie que també coloreja la tardor i que sovint veiem creixer en els mateixos emplaçaments que les viudetes -i de la qual en vull fer un incís una mica llarg- és, apart del famós bolet Ou de reig, del qual algun any n'escriuré :-).. la bruguerola (Calluna vulgaris), planta molt més comuna que els iberis (i més fàcil de trobar arreu) i amb una floració també espectacular i que s'allarga a més a més fins entrat l'hivern. Trobo que la bruguerola és una planta curisísima en tant que pot viure en tots els rangs climàtics altitudinals si te -això sí que és condició indispensable- un sol àcid i amb pocs nutrients.
Al Cadiretes la bruguerola viu gairebé desde els cero metres fins a dalt, pero el fort és que també és frequent al Pirineu, tot i que amb unes dimensions més petites, a l'estatge alpí més amunt dels 2000 metres! i al subalpí configurant l'habitat de la "landa de godua i bruguerola".
A la resta d'Europa tanmateix, sobretot a la part més atlàntica com Escocia i Irlanda forma extensions de landa gairebé monoespecífiques de milers de kilòmetres cuadrats i encara més al nord i en clima gairebé àrtic, a escandinavia abunda com a planta característica acompanyant de les torberes d'esfagne i dels boscos de picea.
Un altre aspecte és que a Catalunya, a la bruguerola se l'està començant a utilitzar com a planta ornamental. A Finlandia (on he estat no fa gaire) hom la troba a totes les floristeries, antigues i noves, i als mercats centrals de les places de carrer, amb més proporció fins i tot que les fruites comestibles. Serà que els finlandesos disfruten amb poseeir a casa seva aquestes plantes autòctones que poden estar florides de rosa i magenta al més de Novembre, quan tot el demés que pot plantarse a la terrassa està apagat, sino glaçat.

Bé; retornant a les viudetes abans de que sembli que estic fent un article diferent.. :-). Dir que son plantes bianuals, això vol dir que no viuen més que un parell d'anys. La floració és abundantment a l'estiu (si no és massa sec, es clar) i sobretot a la tardor, pero també produeixen sovint una altre floració per primavera, amb lo qual fà que gairebé tots els mesos les poguem observar florides. . Les seves inflorescències ocupen molt més volum que no pas les seves fulles, estretes i linears, tant que de vegades dona la sensació de que no en tinguin de fulles. Els colors florals poden anar del blanc al lila o morat fosc fins i tot. La flor central del corimbe és sempre la més blanca i sobresurt una mica lleugerament per damunt les altres. Tanmateix, contemplades a l'ombra destaquen aparentment molt més els tons liles que els blanquinosos i morats, pero bé.. millor que fer tots aquests comentaris "visuals" us deixo amb elles directament, que s'expliquen, molt millor que jo ;-)







Imatges dels iberis del cadiretes, fetes a les planes de n'Aromir i al damunt de Vallpresona. L'exemplar sup.dret que està contrastat de llum és a tocar de la soca d'una grosa surera (que s'hi veu al costat) i no sembla aparentment afectada per la seva competència radicular. Aquest veinatge tant bo, que en canvi no es dona (o no n'he trobat) a les pinedes em resulta curiós. ..I em pregunto: Serà potser que les viudetes poden establir alguna associació simbiòtica també amb les micorrizes del suros? . Deixo la pregunta oberta per si algun "mestre" del tema em llegeix per casualitat ..i me la sap respondre. Les brugueroles, tot i també trobars-hi naturalment no aparenten aquesta dependència i si que abunden també als marges de les pinedes, a l'igual que les altres ericacies característiques també del massís. A baix a la dreta fotografia de mercat a Turku (Finlandia) amb tot de brugueroles amb varietats de diferents colors.

2 comentaris:

meteotossa ha dit...

Bones!

Avui explicaré, bé, intentaré explicar l'aportació de sorra a la platga d'es Reig de Tossa per TVTOSSA.

I sí, és tal com tu ho has dit, l'aportació de sediments de la riera de Tossa i el posterior temporalet de migjorn ha originar unes corrents que han fet acumular aquests sediments cap aquella zona. Almenys, és el que jo penso i crec que ha passat...i així m'ho van ensenyar a la carrera.jejeje.

Moltes gràcies per dir-ho!

Treurem algunes imatges i tot.

Salut.

SelvadeTossa ha dit...

Ostres Fran! llegeixo ara la teva entrada! mmm del 18 d Novembre! em temo que ja no estic a temps de veure la teva explicació a TVTossa! Merci igualment per el comentari! :- )