CARPOBROTUS. PLANTA INVASORA O PLANTA INTEGRADA?

Encara no deixo Blanes!. En algunes de les ponències d'aquestes 1ºJornades de Conservació de Flora es va parlar de les "amenaçes de les plantes invasores". La Maite Domenech, de l'empresa Terregada SCCL va estar explicant per exemple la tasca que s'havia fet fa poc al camí de ronda de Tamariu amb el suport d'algunes administracions i entitats. La feina havia consistit en erradicar del lloc les plantes conegudes com ungles de gat o bàlsams (Carpobrotus acinadiformis i C.edulis), que es consideren com un perfectes exemples de vegetals invasors, que segons ella i altres personatges cal destruir allà on apareix.

Vull encetar el debat. Per que cal destruir els carpobrotus? Per que ens hem de comportar com jutges i "policies" de vegetals, decidint quines tenen dret a viure i quins s'han d'eliminar? O com els jardiners als jardins (eliminant les "males herbes")?

Sabem que la raò de fer de tot això és que actualment es considera que les plantes definides com "invasores" son la segona amenaça més important a la biodiversitat vegetal mundial i a partir d'aquí moltes persones entenen o pensen que cal erradicar les plantes invasores dels llocs d'on no en son propies.
Podriem debatre sobre la lògica o il.lògica de l´ús de l'adjectiu "invasor" o "invasora" per a certes plantes, un terme afí (jo crec) amb una tendència antropocèntrica d'actuació i que potser no hauria de ser procedent aplicarlo als vegetals. No obstant, donat que la majoria d'aficionats i especialistes que parlen sobre aquestes questions l'útilitzen dons en principi, per argumentar el que voldré argumentar mantenint el mateix llenguatge, l'aplicaré. ..I em preguntaré -això sí- el següent:

Que fà que una planta esdevingui o pugui esdevenir facilment invasora?

La ponència de la Maite va afirmar que les plantes al.loctones invasores ho son perque solen tenir aquestes característiques:

1# Perque tenen afinitat climàtica entre la zona d'origen i la zona envaida

2# Perque disposen d'un eficient sistema de dispersió

3# No tenen limitació en la seva difusió

4# Creixen en una amplia varietat d'habitats

5# Son difícils d'erradicar

I es va justificar que la ungla de gat és un exemple molt clar de planta invasora degut a les citades característiques. La pregunta que em faig jo és aquesta:

Els carpobrotus son realment plantes "invasores"? Es mereixen el seu extermini a Catalunya?

Qui em llegeixi (en cas de que em llegeixi algú) potser notarà o haurà notat que tinc intenció una mica de fer com "d'advocat" dels carpobrotus :-). Bé; discutiré cadascun dels punts anteriors en relació a les plantes que son protagonistes de l'article.

1º/ L'afinitat climàtica:

En primer lloc penso que una gran part de les plantes al.loctones invasores que viuen actualment a Catalunya (potser la majoria d'elles segons quin criteri) no comparteixen precisament una afinitat climàtica amb les regions d'origen d'on provenen; per lo menys no la tenen si comparem els dos principals paràmetres indicadors que es fan servir per caracteritzar els climes de les regions: els regims de temperatures i de precipitacions anuals.

La Canya (Arundo donax) per exemple, es una especie del sudest asiàtic, amb un clima obviament ben diferent al mediterrà, tant diferent que apenes li permet aquí reproduirse sexualment!. L'ailant, tant abundant i exitós com és en "envair" ambients catalans tampoc prové de cap regió de clima mediterrani, La Robinia tampoc, el Pitospor etc.. i sobretot moltíssimes "males herbes" de distribució cosmopolita i presents a Catalunya segurament no van sorgir originalment tampoc pas de Sud àfrica, de California, del Xile central, del sud d'Australia o de zones del mediterrani no catalanes..

Per el que fa al cas dels carpobrotus o ungles de gat o bàlsams (son sinònims)no obstant si que es tracta de plantes originaries de la regió del cab sudafricà, es a dir, d'una zona del mon poseeidora de paràmetres climàtics equivalents al del nostre clima mediterrani. Tanmateix, tot i això, aquesta coincidència entre el clima del lloc d'origen i el clima del lloc de destí penso que no es rellevant ni característica donat que Carpobrotus prospera i s'exten abundantment també en llocs com la costa galega (gens mediterrania) o el sud d'Anglaterra.


2º/ En segon lloc opino que el creixement vegetatiu que tenen els carpobrotus és molt ràpid es clar (qualsevol ho pot veure, i a més hi han molts anàlisis, plens de xifres en aquest sentit) pero que la velocitat de múltiplicació-dispersió a llarga distancia és moderada. Això fa que el Carpobrotus difícilment es pot comportar com una planta pionera i no facilita tampoc que pugui agafar un rol de planta invasora.
S'han fet estudis sobre agents polinitzadors del Carpobrotus, que son molt abundants i tendeixen a afavorir la multiplicació dels Carpobrotus ..pero no he sabut trobar estudis sobre la diseminació de les llavors, potser perque no s'han trobat els resultats volguts i esperats!!??
En un gran treball científic dels carpobrotus a l'illa de Mallorca i que està bastant en la línia "ideològica" anticarpobrotus (*1) es comenta que els conills i les rates menjen els fruits i n'afavoreixen la dispersió dels individuus pero ara bé..: Quant? De quina manera? Falten dades prou científiques crec.
Imagino que altres portadors de llavors, apart dels conills o les rates, son els ocells (potser a Tossa els principals agents?) (..pero "quins ocells"?), i potser tanmateix el vents forts, les escorrenties de l'aigua, etc.. En qualsevol cas i desde la meva incompleta certitut tinc la sensació de que a Catalunya hi han especies de plantes autòctones molt més eficients en la seva dispersió de llavors que no pas els carpobrotus..

3º i 4º/ Nego que els carpobrotus creixin en una amplia varietat d'habitats i nego també que no tinguin límit en la seva area de difusió.

Penso que es fals que un Carpobrotus, un cop entra en un territori no tingui limitació en la seva area potencial de difusió. Si que te capacitat per colonitzar determinats habitats (i en alguns d'ells actuar com "invasora") pero no una "amplia varietat d'habitats".

Per exemple, jo no els he vist mai envaint el sotabosc dels alzinars (amb totes les seves variants tipogèniques), ni el de les suredes, ni els dels boscos de ribera, les garrigues, les maquies de brucs, les brolles d'estepes, etc.
Penso que a Catalunya el Carpobrotus només prospera en alguns habitats costaners, sobretot si aquests han estat alterats previament per les persones. I en relació a això, també me'n recordo d'una altre cosa que es va dir en una de les ponencies de les jornades on es parlava de les principals amenaces a la flora. Es va afirmar clarament (no recordo el nom de la persona pero està tb escrit) que a Catalunya la primera causa d'extinció d'una especie MAI és la vegetació al.lòctona invasora sino la destrucció de l'habitat per part de l'home. El paper de les plantes invasores com agents de deteriorament de la biodiversitat és sempre secundari o dit d'una altre manera: Que una especie invasora, per si sola o conjuntament amb altres, A Catalunya no és capaç de posar en risc d'extinció a una planta autòctona. Això és quasi com dir que a Catalunya no existeixen plantes invasores!!..
No obstant no em calen raons tant generalistes per defendre els carpobrotus; crec que podem aterrar en el mon concret i en la realitat visual simple per donar-nos compte del comportament "invasiu" o no invasiu dels carpobrotus al litoral i en quines circunstancies hi viuen.

Carpobrotus prospera força bé en ambients alterats com per exemple una pendent litoral inicialment recoberta d'aladerns o llentiscles (i amb pins o sense) pero que previament l'home els hagi destruit o semidestruit. ..Prospera també en les vores de camins de ronda litorals (els camins sempre son de per si ambients alterats!!) com el camí de ronda de Tamariu en el qual s'han dut a terme les extraccions que he assenyalat abans.
Si a més a més d'haver un camí, la zona del voltant també està alterada artificialment, Carpobrotus pot extendre's-hi molt facilment. Les pinedes entre la platja del Castell de Palamós i Calella de Palafurgell per exemple, apart de que segurament haurien de ser alzinars enlloc de pinedes, son pinedes que no tenen sotabosc perque regularment s'hi fan tasques de "neteja de boscos".. Això de la "neteja forestal" de plantes "dolentes" opino que pot tenir una lògica en el sentit de la prevenció d'incendis pero penso que no es sol respectar gaire (per no dir gens) els vegetals del sotabosc; que son tasques destructives que permeten la passejada dels turistes (que fins i tot així llençaran encara més deixalles i paradoxalment afavoriran més possibles incendis!!!) pero que arrassen amb els arbustes mediterranis autoctons i faciliten l'entrada d'al.loctones (que com solen ser pioneres es poden establir aprofitant els buits que hi han) i pot ser també que entrin els carpobrotus i si ho fan (de forma pionera o no pionera) potser fins i tot possiblement es respecten en posteriors tasques d'aquestes de neteja, ja que no donen sensació que siguin plantes combustibles i que suposin cap amenaça d'incendis...

A partir d'habitats 99% alterats -com per exemple un jardí-, o semi alterats com un bosc d'un cami de ronda per exemple els carpobrotus poden colonitzar alguns habitats primaris o bé hàbitats alterats fa un temps pero "reconquerits" després per la natura autòctona.

Bàsicament aquests ambients o hàbitats (no em referiré als habitats CORINE per fer-ho més sencill, no estic fent cap tesi :-) penso que serien els:

- • Roquissars litorals,

- • Platjes, dunes, arenys..

- • Landes subarbustives

- • Pradells naturals mediterranis (tot i que sovint aquests casos son habitats alterats)


I al respecte d'aquests ambients naturals citats penso que Carpobrotus pot actuar de dues maneres:

A/ Colonitzant-los i contribuir a enrriquir la seva biodiversitat (l'anomenaria "integració positiva"):

Porto alguns uns anys veient com els carpobrotus prosperen als penyassegats i a determinats illots o farallons de la costa brava i en general aprecio una "convivencia" si em permets dir-ho així, entre totes les plantes autòctones que hi creixen i aquesta especie "extranjera" que et desagrada.
A nombroses arees semiurbanes de la Costa Brava Carpobrotus fa moltes décades que hi es present.. Si fos una especie invasora hauria desplaçat totalment a la flora que hi viu a les rodalies. En la majoria de penyassegats en canvi veiem que la flora autoctona hi segueix visquent i prosperant. Hi han fisures "envaides" per Carpobrotus pero aprop continuen havent-hi d'altres ocupades per les especies més "tradicionals". En aquest casos podria dir que Carpobrotus és una especie naturalitzada pero no la qualificaria d'invasora segons la terminologia més negativa del terme.

Per explicitar-ho millor que tal si fem una mena de resum sintètic de la biografia d'un carpobrotus? ;-). Podriem imaginar una serie d'etapes vitals:

1ª Un carpobrotus germina en alguna esquerda de roca, en un minireplà, tant se val ..

2ª La planta comença a creixer i a creixer, recobrint un tros de roca nua, sobre la qual no topa (no entra en competencia foliar ni radicular) amb cap vegetal autòcton (perque damunt de determinades arees grans de roques nues no es capaç d'aventurar-s'hi cap altre tija de cap planta!!).

3ª Al cap d'uns 5-7 anys de mitjana està exuberant i floreix abundantment; el seu creixement pero, s'alenteix; també es recupera més lentament dels talls i ferides sofertes a causa de les pedregades, la sal dels temporals de mar, etc..

4ª Passat un temps més (indeterminat), aquest carpobrotus, per alguna causa es mor i si jo no l'enterro i li faig una misa de requiem ... dons durant molts mesos (o més d'un any sencer em sembla) resta la necromassa de la planta morta allà sobre més o menys intacte. Part d'aquesta necromassa potser llisca després per gravetat cap a una esquerda en la qual no hi havia terra, un espai on no hi havia pogut creixer mai cap vegetal (ni autocton ni al.lòcton).. Gracies al carpobrotus mor aquesta esquerda pot tenir després una mica de substracte apte a la llarga per a la vida vegetal i per a l'establiment d'especies autòctones. Dic a la llarga no obstant, degut a que els Carpobrotus tenen molts tanins es descomponen molt lentament i a més a més acidifiquen el terreny; això fà que en un principi actuin com una barrera de germinació més que no pas de facilitació del procés; no obstant no se fins a quin punt això últim es cert (potser només ho és en terrenys alcalins), car jo he fotografiat casos que ho desmenteixen. Adjunto imatges al final.

Més coses. Com apuntava abans, Carpobrotus no penetra mai (per lo menys jo no ho he vist!) a l'alzinar, tampoc s'exten en l'interior d'una pineda amb bona densitat de vegetació arbustiva, tampoc dins de les maquies més esponeroses d'aladern o a les bardisses dels torrents, etc.. Carpobrotus prospera molt bé a l'habitat del fonoll marí, de la pastanaga marina, la camforada, etc.. (Dauco-Crithmetum maritimi) pero mai o quasi mai jo per lo menys he vist que carpobrotus prosperi d'una forma tant "invasiva" com perque desapareixin d'un indret les especies autòctones d'aquest hàbitat. Comparativament i fent una analogia funcional, penso que sovint es més invasiva per exemple l'aparició d'un esbarzer en una ribera (l'esbarzer pot afavorir l'empobriment d'una comunitat vegetal riparia que hi hagués en un indret, per exemple una lloreda o un alocar tot i que l'esbarzer sigui una planta 100% autòctona, o be difficultarne la seva recuperació), que no pas l'aparició d'alguns Carpobrotus per exemple, en un penyassegat del Cap de Tossa..

Refilant més la questió; considero que per exemple la camforada o la pastanaga marina poden creixer notablement, florir i fructificar (es a dir, multiplicarse) en esquerdes que crec son massa petites per als Carpobrotus. Aquestes esquerdes pot ser que tampoc no les arribin a tocar les tijes dels carpobrotus adults que han nascut en una esquerda més gran i per tant queden també a resguard de llurs arrels potencials. Afirmo per tant que en moltíssimes ocasions no hi ha competència entre les arrels del Carpobrotus i les d'aquestes plantes autòctones.

Per el que fa a la possible competència amb el vegetal més característic -el fonoll marí-, dons penso que encara menys. El Crithmum marítimum és la planta que pot viure més aprop de l'impacte de les onades fins que no es demostri el contrari (i crec que falten uns quants milions d'anys perque això succeixi! jeje:-) A tant poca distancia de l'aigua el fonoll marí no entra en competencia amb cap altre vegetal autòcton ni al.locton; per lo menys a Tossa. Tanmateix el fonoll no només pot desenvoluparse en fisures de roca sino també creixer entre els còdols d'una cala. De vegades aquests còdols es mouen i la tija del fonoll, allargadassada creix i es doblega, flexible com és ella, adaptantse a la nova configuració petria de manera versemblant a com fan certes plantes glareicoles de les tarteres d'alta muntanya! La pastanaga marina, que he citat fa uns moments, també he observat que te una miqueta aquesta capacitat pero bé, diria que no tant.

..Quina és l'especialitat del carpobrotus?. El Carpobrotus, a la Costa Brava, es campió en germinar en un espai de terra, petit o gran, o en una fisureta (no pas tampoc (penso) una fisura gaire profunda) i tapitzar l'abans possible el terreny que te en el seu radi potencial de creixement. Si el radi està damunt la roca nua el Carpobrotus prosperarà força bé donat que com he dit no te competencia radicular amb els vegetals veins autòctons de la zona, pero a la llarga trobarà a faltar nous punts on arrelar. ..Mentres creix desde el punt inicial, metres i més metres, el carpobrotus canvia l'aspecte estètic de la roca i proporciona deliciós polen a una gran varietat d'insectes autòctons ;), enfortint també la cadena tròfica posterior.
Tothom pot comprobar fàcilment que si te una mica d'ombra creixerà més que si ho fa a ple sol, pero en canvi florirà menys (o no florirà) i fructificarà menys. Si la coberta arboria és prou densa fins i tot la vitalitat vegetativa del vegetal entrarà en crisi i al capdavall l'individuu s'extinguirà de la zona habitada. I es que el Caprobrotus es adaptable com moltes plantes al.loctones, pero fins a cert punt! no te per exemple l'habilitat que tenen les heures o els aritjols (plantes autòctones 100%! :-) .. per enfilarse i buscar els forats de llum. És potser aquesta és una de les raons que impedeix que els caprobrotus colonitzin els boscos madurs?..

A ple sol, una catifa de carpobrotus pot ser prou densa com per impedir la germinació de moltes especies de plantes i extendres-hi tant com pugui; tanmateix, per lo menys al litoral tossenc (i a la costa brava en general tb) , on el grau d'humitat del terrenys a la primavera i la tardor sol permetre el desenvolupament exitós de molts arbustes arbres i lianes, quan aquests vegetals amb "papers catalans i DNI català" aconsegueixen creixer i desenvoluparse, el procés invasiu del carpobrotus, a la llarga, penso que s'invertirà per si mateix.

Una altre caratcteristica a considerar, crec, és que el fet que els carpobrotus només s'extenguin horitzontalment fa que no tapin la llum del sol als seus competidors si aquests aconsegueixen elevarse tant sols uns 15 o 20 cm del terreny.. Dit d'una altre manera, els carpobrotus no son vegetals conqueridors o "invasius" perque no roben la llum al bosc ni al sotabosc o la garriga..

Retornant a comentaris de crítica algo més generals pero alhora concrets: Hi han estudis que demostren que certes plantes "invasores" no sempre comporten una reducció de la biodiversitat de la flora autòctona de la regió on s'estableixen sino al inrrevés. Les plantes al.loctones, quan entren en un hàbitat interfereixen amb molts factors. Quants més canals d'interferencia te una planta amb un hàbitat donat més complexe esdevé el seu paper. En uns aspectes pot ser competitiva i en d'altres aspectes sinèrgica o quasi simbiòtica. Quan una planta s'integra en un habitat nou (i viceversa), els valors d'alguns paràmetres ecològics d'aquest hàbitat naturalment s'alteren en un sentit o en un altre, pero també hi poden haver valors que es neutralitzin o s'equilibrin mutuament entre si; la riquesa de l'habitat aleshores es manté igual o s'incrementa. Un dels paràmetres ecològics més rellevants relatius a les comunitats vegetals de la majoria d'ecosistemes solen esser els referents a la polinització i els polinitzadors. En aquest sentit; si les plantes d'un habitat determinat disposen de molts insectes que polinitzin les seves flors solen tenir més probabilitats de reproduirse i de no extinguirse Dons bé; vull fer resenya de que els carpobrotus son vegetals que atrauen i alimenten a molts insectes polinitzadors ..I el que és més important i rellevant encara!!: Els carpobrotus TAMBÉ afavoreixen que es polinitzin més intensament les plantes autòctones que hi viuen al costat dels carpobrotus! ! -veure *(2) -

Tenint en compte tot això .. Xfavor: No es mereix una mica de carinyu el carpobrotus? És mereix el qualificatiu de planta "invasora?" :) No seria millor respectarla i permetre que el bàlsam es segueixi integrant a la costa catalana com han fet moltes altres plantes al llarg de la historia, abans que alguns de nosaltres ens convertim com he dit abans en "policies de vegetals"? ;-)


B/ Col.lonitzar aquests ambients entrant en forta competencia amb determinades especies, reduint-ne les seves poblacions i comportantse més com una planta "invasora" que no pas "colonitzadora". Si aquesta invasió afecta a alguna planta que ja de per si es troba en perill d'extinció en una area determinada (degut a diverses causes, segurament humanes) el paper de Carpobrotus pot ser significatiu.

Ejjem!..Aquí no faré gaire d'advocat del Carpobrotus. Em fa l'efecte que Carpobrotus desplaça sovint la flora autòctona quan arrela sobre superficies dunars o quan s'exten damunt de pradells de petits teròfits.
Tant les dunes com els pradells secs mediterranis son espais poc densos de vegetació en la qual poden germinar facilment les llavors de plantes nou vingudes, pero sobretot, com que son arees sense discontinuitats son terrenys que faciliten el creixement il.limitat i adhuc la reproducció vegetativa arreu i de forma gairebé constant dels carpobrotus, els quals son capaços d'emetre arrels amb molta rapidesa així que detecten humitat al terra, a causa de qualsevol petita pluja per exemple. Els carpobrotus, primer laxes, després densos i continnus, com si d'una catifa de fullaraca de bosc es tractés -fullaraca viva en aquest cas es clar,- poden dificultar la naixença de les plantes autòctones o ocultarlis suficientment la llum (aquí si malauradament) als petits vegetals herbacis naturals dels referits pradells.
Les zones litorals planes o de pendents suaus solen ser, a més a més, ambients més alterats per l'home, més que no pas els penyassegats o altres relleus diguem-ne, de "difícil caminar". L'activitat humana sempre comporta un deteriorament dels ecosistemes naturals allà on s'hi dona i quan passa s'hi resenteix més generalment la flora autòctona que no pas les especies al.locotones, car fins i tot moltes d'elles en prosperen millor. Per el que respecta als Carpobrotus penso que en poden sortir beneficiats en aquests ambients litorals mitj alterats degut a varies raons..
Imagino algunes:

-Perque se'l considera un vegetal ornamental i a més a més amb un valor afegit important desde un enfoc de "xerojardineria", car es una planta tan tapitzant -com ho pot esser la gespa- pero que requereix molta menys aigua per sobreviure. És una planta al.lòctona que ha arribat a Catalunya "ajudada" (les persones van plantar carpobrotus als jardins i les persones encara els segueixen plantant). No és un vegetal dons que hagi arribat en "patera", sino un vegetal mimat i domesticat.. tot i que després passa el que passa, que alguns exemplars es rebelen i se'n van a buscarse la vida fora dels jardins, i els hi va força bé per cert!

-Perque si apareix espontani fora d'un jardí, en un praderiu per exemple per on passen algunes persones per anar a una platja (per exemple), aquestes persones que no tenen cap inconvenient en trepitjar petites herbetes autòctones (les quals els hi passen desaparcegudes i sense interès) si que alomillor tenen una mica d'escrúpols en trepitjar els carpobrotus.. Veuen (o interpreten) la planta com "maca" i decideixen inconscientment o conscientment no trepitjarla.. Si fos molt molt maca aleshores imagino que la tallarien i se l'emportarien, lo qual seria bo per a la flora autòctona catalana, pero la bellesa dels carpobrotus tampoc es veu que arriba a tant :-) Estaria curiós fer algun dia un estudi per demostrar si es cert realment això que penso i fins a quin grau els caminants trepitjem o evitem trepitjar insconscientment de manera selectiva més unes plantes que unes altres! :-)

-Perque en aquells terrenys o marges de camins on s'hi fan tasques de desbroços o de "neteja", els objectius de les ganivetes de les màquines desbroçadores son matolls o plantes herbacies que s'aixequin del terra uns quants decímetres; els carpobrotus per tant solen ser vegetals es poden salvar fàcilment a menys es clar que hagi una operació específicament dirigida contra ells.. ¡!,,

Per el que respecta a les landes o matollars subarbustius, a diferencia de les arees dunars o els pradells, solen ser ambients menys freqüentats per les persones (si ho fan, sol ser a través de caminets i no "camp a través") lo qual vol dir també menys alterats. Poden esser fases d'ecosistemes transitoris en procés de recuperació després d'una alteració (un incendi per exemple) o que no acaben de recuperarse del tot, pero també poden ser potser habitats primaris com els matollars xeroacàntics del territori del Cap de Creus.
Allà, la vegetació autòctona sovint no s'aixeca més de 2 pams damunt el terra i a més a més te forma de coixí, el carpobrotus, si aconsegueix arrelar -lo qual esdevé més difícil que en un sorral- pot ser que tingui algun paper invasiu i donada la extrema vulnerabilitat d'alguna especie autòctona que cal protegir (Seseli farrenyi especialment) si que podria estar d'acord en que s'anés "controlant" als carpobrotus..


5º/ Per últim discrepo també de l'ultim punt dels apuntats a l'inici. Considero que els carpobrotus son relativament fàcils d'erradicar d'alguna area determinada, per lo menys si ho posem en comparació per exemple amb altres plantes al.loctones de gran difusió -Conyza bonariensis, Aster squamatus, Amaranthus sp.. etc.. - ja que arrencant l'arrel d'un sol individuu sovint ja t'emportes al mateix temps una gran superficie de planta i a més a més, al igual que passa amb moltes altres plantes crassulentes, generalment solen esser fàcils d'extreure -hihan excepcions- sobretot si a més a més creixen damunt de sorra o de terrenys saulonosos.

PASSEM Ara si, a LES IMATGES!:

Joves lletereses arbories (Euphorbia dendroides) creixent entre les tijes d’un carpobrotus mort. La foto la vaig fer fa 15 dies a Sa Pedrera, una platja tossenca de rocs i de còdols gairebé gens freqüentada per ningú, sense cap edificació humana al darrera i on es conserva molt bé una nombrosa població d’aquestes euforbies. L’únic Carpobrotus que vaig trobar en tota la riba va ser aquest exemplar mort. -Com va apareixer? Per que va morir? No ho se, el cas es que en algun moment va neixer i en algun altre moment es va morir ..i no ha deixat cap més vestigi que les seves propies restes, sobre les quals a més a més, es desenvolupen plantes autòctones que curiosament estan extinguides en molts altres indrets costaners. Aquest no es pas gens el comportament esperable d’un vegetal “invasor”!. Oi?

Penyassegat de la riba d'Es Cards, al sector sud de la costa, entre Tossa i LLoret. A l’esquerra i en direcció a l’aigua fonoll marí, al mig la camforada i a la dreta l’ungla de gat (Carpobrotus). Una mena de "tripartit" en el qual, malgrat les limitacions dels espais x arrelar hi sembla haver més convivència que competència!.



ejjm.. Aquí la dominancia del Carpobrotus es clara i certament és una mica un obstacle a la germinació i arrelament de plantes autòctones, pero en gran part veiem que el carpobrotus s’exten damunt de pedres que tampoc podrien esser recobertes per altres vegetals i tanmateix, a pesar de la dominancia "invasiva", al mig i fons de la foto s’aprecia un fonoll marí en aparent bon estat de salut..




Escletxes poblades per carpbrotus i plantes autòctones. El carpobrotus mort del mig sembla que dona pas a l’establiment d’un lletsó marí –de manera anàloga a la primera de les imatges- i intueixo que, tot i la proximitat segurament passarà bastant temps abans de que algun altre carpobrotus casualment pugui envair aquest espai. Els carpobrotus s’alternen i relleven amb la vegetació autòctona en l’espai i en el temps, configurant una mena d’equilibri paisatgístic constant o una armonia de poblacions vegetals.


ELS CARPOBROTUS. LA SEVA 'DIMENSIÓ HUMANA'.

Tot i que potser s’aparti una mica del tema concret de l’article pero potser com a epíleg, o sencillament perque que tinc ganes de seguir escribint algunes ratlles més, penso que es interessant de saber tot el que te a veure amb els carpobrotus al seu territori d'origen; a Sudàfrica!. En aquest sentit sobretot vull comentar per exemple que son plantes comestibles (de fet "carpobrotus" vol dir literalment fruit que es menjable) valorades per les cultures tradicionals de la regió del Cap i que a Catalunya encara ignorem ..Pero jo les he provades i tenen gust de meló!.. practicament no en percebo la diferencia!, son com uns minimelons :) això sí, cal reconeixer quan estan en el seu punt òptim de maduració -que és pot identificar visualment- ja que sino resulten agres o poden contenir massa mucílag ("moc") i esdevenir poc agradables. Un altre dia de fet podria escriure sobre les nombroses plantes del litoral tossenc que es poden tastar i resultar d'allò més bones per els paladars!, pero també em fa cosa que si en parlo massa aquests vegetals potser en rebran algun dia les consequències, com ja ha passat amb les garotes quan fa unes décades més d'una persona va escriure sobre elles i van anar passant de ser un aliment "conegut" o semi desconegut per la majoria del individuus -i alhora molt abundant!- a ser un gourmet buscat i perseguit per quasi tothom a qualsevol època de l'any fins al punt que avui en dia lo normal, diguem-ne és caminar per els esculls de pòlips i d'algues sense punxarse els peus!. mmm Bé; tornant als carpobrotus; no solsament alimenten sino que curen i protegeixen. Les seves fulles sembla que resulten beneficioses per el cutis, una mica com a l'estil dels aloes vera i companyia, pero el que en realitat pot ser més important és que hi han estudis bastant recents que indiquen que aquests vegetals tenen propietats antimicrobianes i fins i tot anticancerígenes!. Determinades pàgines d'internet contenen artícles que en parlen més decidiament i més clarament de tot això i en consonancia prefereixo indicar (més que no pas explicar) algunes webs que jo he llegit, per a totes aquelles o tots aquells que volgueu aprendre'n més. Ara sí, em despedeixo dels carpobrotus! :)

http://www.plantzafrica.com/plantcd/carpobed.htm

http://www3.interscience.wiley.com/journal/104529926/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12748989

Referencies puntuals científiques relacionades amb alguns altres dels comentaris que he fet al llarg de l'article i que els voldria destacar i facilitar:

(*1) http://www.tdr.cesca.es/TESIS_UIB/AVAILABLE/TDX-0919106-115259//temb1de1.pdf

(*2) http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481464166&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar¶m1=1212962705656