tag:blogger.com,1999:blog-69618567610548020522024-03-18T20:00:58.205-07:00Flora i vegetació de TossaLa bellesa paisatjística de Tossa no rau només en la seva arquitectura milenaria, les pintures de Chagall o en les aigües de ses cales. Hi ha també tot un regne vegetal que pobla el territori d'una manera peculiar i que esdevé esplèndid any rera any. Vull escriure’n una mica pq m'agraden les plantes que ningú mai ha plantat. Unes son noves, en procés d’integració i d’adaptació, d’altres les hauriem de preservar sino volem que s'extingueixin. En som a temps.SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.comBlogger32125tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-64029324131755224452011-05-05T14:59:00.001-07:002011-05-24T12:02:35.117-07:00Els orgasmes de les aràcies<span style="font-size:85%;color:#333333;"></span><br /><span style="font-size:130%;"><span style="font-size:100%;">Plantes “estufa”, plantes “vestides de blanc” i que es “despullen la nit de noses”, “flors que acullen invitats a una festa <span style="font-size:85%;">(però que també es “reserven el dret d’admisió”)</span> “flors que emeten estímuls sexuals enganyosos” “plantes amb olors pudents i dolces”, “plantes que afalaguen”, “plantes que de primer segresten i després alliberen” “plantes amb sang calenta”</span> </span><br /><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ewr5jAO20gOtnLgSWtAS5zeqH21VpIIolJnNfIBCFOv098gf3EXm1YXC0uXPNmQDmr05AIvAACMoSAyAri11zLSad-EEHG1YcCQa7P9AtWWuGfWKIM1ee9D6j3p7oerbGxa31iTXFxI/s1600/1+240.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608551002059619490" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_ewr5jAO20gOtnLgSWtAS5zeqH21VpIIolJnNfIBCFOv098gf3EXm1YXC0uXPNmQDmr05AIvAACMoSAyAri11zLSad-EEHG1YcCQa7P9AtWWuGfWKIM1ee9D6j3p7oerbGxa31iTXFxI/s400/1+240.jpg" /></a> <span style="color:#ffffff;">----------------</span><span style="font-size:85%;"><span style="color:#333333;"><em>..</em>Una sarriassa desprenent calor passades les 10 de la nit</span><br /></span><br /><br /><b>INTRODUCCIÓ</b><br /><br />L'evolució de les espècies ha portat a certes plantes a adquirir característiques molt complexes. Entre totes les branques de l'univers vegetal La família de les aracies concentra unes quantes espècies especialment fascinants per el que fa a les seves capacitats. Les inflorescències de certes aracies, quan estan sexualment receptives, s’escalfen inevitablement i incrementen llur temperatura molt per damunt de la de l’aire. Aquest fenòmen extrany va ser descrit per Lamarck l'any 1778 ja és fascinant, però és que posteriorment es va demostrar que a més a més, la seva respiració del seu osmòfor, arriba a esser molt més intensa que la d’alguns mamífers de sang calenta!.. Però la cosa no s’acaba aquí, tant o més fascinant que això potser resulta el fet que les seves cambres florals esdevenen "trampes" i alhora "paradisos". Les plantes es basen d'estrategies d'engany molt sofisticades per “enganyar” a determinats insectes seleccionats, però curiosament l’engany i la trampes els poden ajuden a viure i acabi essent tot per “fí de bé”.<br />Atreviments extrems de la natura en grau màxim o meravelles sofisticades de la simbiosi? .. En la coevolució de les plantes i dels insectes, les aràcies semblen que porten el timó en aquest procés coevolutiu a dues bandes.<br /><br />En el reportatge del passat més de gener, si recordeu, ja vaig introduir les aràcies fent protagonista a unes d'elles: Els frarets. Aquells “petits i humils essers del bosc” (com titulava l’article), resultaven interessants en els seus peculiars atributs, tanmateix però podriem dir que els frarets son "tímids" en comparació amb altres especies de la seva propia família. En el present reportatge entro de ple en el fascinant mon de les aràcies i faig protagonista a una espècie que podriem dir, de "tímida" no te res. El seu nom més popular en català és la sarriassa (Arum italicum),un vegetal que floreix ara, als mesos d’abril i maig vora la riera de Tossa i també vora moltes altres rieres del pais i de fora el pais. Afortunadament es tracta d’una planta que està lluny del perill d’extinció i que sap prodigarse ;), però aquesta consideració no ha de valer perque la desprotegim o no la tinguem en compte alhora de fer certes intervencions a les rieres com vorem més endavant.<br />Al respecte d'aquest vegetal s'hi han fet importants estudis científics, els resultats dels quals vull contribuir a divulgar en català donat que els que hi han son en anglès. Per la meva banda jo mateix també he fet observacions expreses per al cas, car he pensat que poden anar bé com a complement testimonial, descriptiu i fotogràfic d’alguns aspectes de la planta. En la primera part faig un repàs de les característiques generals de l’espècie, comento alguns aspectes de llur fenologia i “comportament” i explico amb major profunditat allò que em sembla més rellevant.<br /><br />Més enllà però, d'aquesta sorprenent espècie i també per aprofitar tot plegat, no m’he pogut estar també de no explicar les característiques afins d’altres espècies d’aracies, que tot i no viure al nostre Massís de Cadiretes poden a judar a entendre també a les Sarriasses i el seu contexte biològic.. Penso que el tema és interessant per fer-ne divulgació dons apenenes també hi ha divulgació en català, quasi tota és en anglès o francès, i crec que cal que ens posem una mica les piles.<br /><br />I encara més enllà de les aràcies, intentant ser resumit i profund (o buscant el punt mig d’aquest equilibri, potser un tant ingenuu o paradoxal:) parlaré de la termogènesi en la seva dimensió més amplia. La termogènesi, la capacitat de generar calor, tot i ser el motiu que més m’ha estimulat a escriure sobre els arums i les aràcies, és una facultat que no sols tenen les plantes d’aquesta família sino també algunes altres plantes d’altres grups, curiosament bastant primitius en la filogènia evolutiva.. Ja em faig la primera reflexió: Serà que el primitivisme no és incompatible amb la complexitat. ;). Qui sap si els dinosaures no van arribar a ser inteligents en el seu dia!. Descriuré els mecanismes termogènics de les plantes "estufa" i el fenomen també termogènic de les flors de "sang calenta", el sumum de tot plegat; i que com vorem, una cosa i l’altre no necesariament son metàfores sinònimes!..<br /><br /><br /><em><b>Una bruixa o una fada dels nostres boscos?</b> </em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-hc2zhMNSQkmm1LzJ0HBYyLgBAt2hWGBS2aV78cI9KGtwruwaJKaBw4dXXk1nLFBpD2LnihhEvZBc-V2LDWHmsKdSJRiYzNxhFf6biIadMEdgeZ1DUhKDFyXg0RV0pgr1rlyzBdAMV5A/s1600/1+182.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 213px; FLOAT: right; HEIGHT: 205px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608551444813864738" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-hc2zhMNSQkmm1LzJ0HBYyLgBAt2hWGBS2aV78cI9KGtwruwaJKaBw4dXXk1nLFBpD2LnihhEvZBc-V2LDWHmsKdSJRiYzNxhFf6biIadMEdgeZ1DUhKDFyXg0RV0pgr1rlyzBdAMV5A/s400/1+182.jpg" /></a><br /><br />Veiem-la aquí, la sarriassa (<em>Arum italicum</em>), en la foscor del bosc.. Recentment retratada del més de maig (més de les bodes), amb una mena de vestit blanc mig obert.. La nostra protagonista destaca així en l’ombratge intens del bosc. La metàfora emprada del vestit es correspòn al que botànicament s’en diu “espata”. Els frarets també tenen espata però amb una forma i colors ben diferents. L’espata de de la sarriassa, a diferencia dels altres, és un teixit fi i delicat de color blanc o blanquinós, d’us fugaç per ella mateixa, la planta només el mostra durant uns pocs dies circumdant l’activitat de flors femenines i masculines, quasi com si fos un vestit d’un casament, o més apropiadament per ser més sincer la “carpa” d’un casament, dons resguarda en elles a “nuvies” i a “nuvis”. Tanmateix la sarriassa imposa unes regles peculiars que ho fan tot més complexe. Les flors masculines i femenines envoltades per aquest vel, tot i estar ben properes no es “casen” mai entre elles!; és el polen provinent d’altres flors mascles (“nuvis a distància”:-) els qui les fecundaràn!!. El motiu de tot plegat però –i seguint amb les comparacions- no seria frustrar per part de les femelles la proximitat dels caballers que es senten més aprop dels seus encants i/o premiar en canvi al polen anònim viatger, ni tampoc per part de les flors mascles frustrar a la veïna i fecundar ovaris llunyans, sinò senzillament defugir el perill d’endogamia, car les flors masculines i femelles d’una mateixa inflorescència son germans. I per això la natura ha inventat una solució ben bona.<br /><br />LA PROTOGÍNIA. UN MECANISME PER PROTEGIR-SE DE L'"INCEST"<em><br /></em><br />Així s’anomena aquesta característica, la qual ja vaig introduir també a propòsit dels frarets. La protogínia és la floració seqüencial i no solapada dels diferents sexes. En una inflorescència protogínica les flors son unisexuals. Les femenines floreixen abans i completen el seu cicle sexual abans que les flors masculines comencin el seu propis. Si tornessim a les comparacions podriem dir per tant que si les plantes tenen o tinguessin “desitjos”, unes i altres alomillor no es podrien “frustrar” perquè probablement no cabria la possibilitat de que ni tant sols es desitjessin.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiogrS7BlnOleWuV8Et-gT0GFt-Ko1roFL9GTxSzRvmWMaoPXX6XtYbsUqHYjKFRknbtJ6KEKj2Yj0l3ZfI_s6trq_3H7LnDuORm6okbWoMNz4i5XeDDmHzon-Wh1bH9k6iFtu2WBRdxc/s1600/1+112.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 212px; FLOAT: right; HEIGHT: 209px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608553427033928930" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiogrS7BlnOleWuV8Et-gT0GFt-Ko1roFL9GTxSzRvmWMaoPXX6XtYbsUqHYjKFRknbtJ6KEKj2Yj0l3ZfI_s6trq_3H7LnDuORm6okbWoMNz4i5XeDDmHzon-Wh1bH9k6iFtu2WBRdxc/s400/1+112.jpg" /></a><br />Ara bé.. Potser si, donat que l’autoincompatibilitat sembla ser que només és per motiu d’aquest desfasament temporal entre les unes i els altres. Les sarriasses de més envergadura tendeixen a produir més d’una inflorescència per any i a més a més no son exactament sincròniques. Es pot donar el cas en alguna ocasió, que quan un insecte visita les flors masculines d’una, a continuació vagi a la que te al seu costat i fecundi flors femenines parentes seves, d’això se’n diu pol.linització geitonógama. Vegeu la fotografia de la dreta, en aquesta possiblement s'hauria pogut donar algun fenòmem d'aquests.</p><br /><br /><p><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 209px; FLOAT: right; HEIGHT: 272px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5609578516156487698" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDyrSB-7wFgXxED4fxbicUkzZdJjRFzVHMfc7cmtHyF-ZFbCNA_pVRB23lP9-IOGty7L3Sp5J61_sgqQQ5DUQ3hYnzr6j93wfoIDP57HOXddI7GXUTga_rZdWRh1VqSIJfmlSY-CspyNs/s400/1+177.jpg" />Per comprendre millor com funciona la protogínia en el cas de les sarriasses ilustro aquesta inflorescència (amplieu-la si de cas) a la qual li vaig treure tota l'espata. Nota: L'extracció de l'espata no li suposa cap perjudici futur a la inflorescència un cop ja fecundada. L'osmòfor no queda ben inclòs a la fotografia perque queda massa amunt. Els feixos més de filaments grocs més abundants s'aprecien veuen son estaminoids. Els estaminoids venen a ser uns estams però que no participen en cap moment en l'emisió de pol.len perque son estèrils. Fà milions d'anys segurament varen perdre la seva funció fecundativa i la van substituir per una funció mecànica de "reixa selectiva". Penseu que quan l'espata està present aquesta zona en concret és molt estreta i els estaminoids impedeixen el pas dels pol.linitzadors que previament han pogut entrar però que posteriorment no poden sortir mentres els estaminoids mantenen la seva turgència. Per altre banda impedeixen l'entrada d'insectes que resulten una mica més grans que els "potencialment admesos". Per sota d'aquests estaminoids trobem totes les flors masculines, aquestes si, fèrtils, també de color groc. Inmediatament per sota uns estigmes estèrils més abaix, de color blanc, com botonets més grossos, les flors femenines fèrtils. L'espai que les envolta s'anomena "cambra floral", és un espai més ample que els precedents i és on s'estan els pol.linitzadors hostatjats durant un temps no superior a 24 hores. A la base de la cambra s'observa una coloració groguenca, la qual correspon al pol.len caigut de les anteres de les flors masculines, lo qual indica que aquestes ja han entrat en activitat i per tant també les femenines ja no son receptives. Aquesta complexa estructura està construida dons, sembla ser, per asegurar l'entrecreuament i evitar l'endogamia i quasi sempre funciona.<br /><br />De tota manera, les sarriasses, a l’igual que els frarets <em>(Arisarum sp)</em> també, disposen d’un altre mecanisme (un pla B) per evitar una descendencia endògena en cas que el primer no hagi estat útil. Es tracta d’un fet “llastimós” però natural; l’avortament. Dins del gènere arum, altres espècies demostren un cert % d'autocompatibilitat, que pot ser gran o petit en funció d'algunes variables<em><span style="font-size:78%;">(a1). </span></em><br /><br />L’avortament d’una part dels futurs fruits, a més del sentit citat, afavoreix el desenvolupament de la resta d'altres fruits, amb lo qual aquests últims tindran un potencial major de supervivència, beneficiant a aquests altres futurs individuus i també a l’espècie en qüestió. Aprofito per mostrar la següent fotografia. Veiem com l'espata ha desaparegut, igual que l'osmòfor i quasi tot l'espàdix. L'espàdix és redueix aleshores a un conjunt de flors femenines transformades que estan iniciant el seu procés de fructificació. A l'estiu aquestes baies es tornaràn de color vermell carbassa.<br /><br /><span style="font-size:100%;">L'ASIMETRIA SEXUAL DE LES INFLORESCÈNCIES</span> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUcs_AxVp-k9ysZcFFDmaoWkDrVRRxxW1uaYPYC9i-1W88-Ro1Y0Az5JBmFoomNyIqJGgr1voNIPIscu1XDp0_gkzllotEw7XH1oe2cilovomokcQPXsscS3-l6uwORK4rymvj4wRO7k8/s1600/1+118.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 208px; FLOAT: right; HEIGHT: 226px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608559277144025394" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUcs_AxVp-k9ysZcFFDmaoWkDrVRRxxW1uaYPYC9i-1W88-Ro1Y0Az5JBmFoomNyIqJGgr1voNIPIscu1XDp0_gkzllotEw7XH1oe2cilovomokcQPXsscS3-l6uwORK4rymvj4wRO7k8/s400/1+118.jpg" /></a><br /><br />Molts individuus de sarriasses tenen "comportaments sexuals asimètrics" en el sentit que preponderen més cap un sentit que cap a l’altre. Per exemple produeixen molt polen i en canvi son poc exitoses en la producció de fruits (biaix cap a la masculinitat) o be a l’inrrevés (feminitat). Aquí també podriem fer paralelisme amb els humans però no vull abusar-ne tant ;). Lo també interessant del cas és que aquest patró de comportament o desenvolupament diferencial només es dona en exemplars que només produeixen una inflorescència per temporada, els exemplars que en poden donar més no mostren aquesta tendència a masculinitat o a la feminitat.<span style="font-size:85%;"> </span><span style="font-size:78%;"><em>(a)<br /></em></span><br /><br /><span style="font-size:100%;">LA IMPORTANCIA DELS TUBERCLES</span><br /><br />Les sarriasses son vegetals geòfits, és a dir, vegetals que tenen tota la tija sota terra i només emarginen per damunt d’ella les fulles i les estructures florals i fructíferes. L’aparell radicular consta d’un tubercle morfològicament un tant curiós dons està dividit en tres parts.<br /><br />La grandaria dels tubercles és important dons influeix directament i molt en l’envergadura de la floració i també de les fulles. Sembla ser que tubercles de més de més de 10 grams d’italicum originen flors, mentre que no ho fan sino arriben a aquest valor. Valors molt similars s’han observat en l’espècie emparentada <em>Arum maculatum</em>. Els tubercles més grossos de sarriassa, a més, faculten que la planta produeixi més d’una sola inflorescència i després aquestes també tenen més probabilitats de fructificar; ara bé, les inflorescències que surten primer en una mateixa planta son més grans i contenen més flors que les que poden apareixer en 2º o 3º ordre d’aparició <em><span style="font-size:78%;">(a).</span></em><br /><br />En quant a les fulles, si fa o no fa tres quarts del mateix. Malgrat tenir també una “vida” relativament curta (perduren més o menys a l’estiu segons una mica de l’aigua que disposin), poden tenir unes dimensions grans o molt grans i això sol anar en correlació a l’envergadura del tubercle. Molts vegetals tuberculosos solen funcionar de manera versemblant, a diferència de la resta de plantes i arbres en els quals la mida de llurs fulles és versemblant i son també de la mateixa mida per exemple les d’un arbre gran que les d’un arbre jove.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLDUSS5KyO54Cki5PTzaLpne6WM8pbk2CSbS02TUYiZh0e95ulYRJnI0T4pJwpDLeem-K0h8e86_tclGN_f2ynnvTF3DkszmCgEKG_h5dneotGbdLsNMOU-sPmO2v3S8naXkGFD96rVJs/s1600/1+022.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 305px; FLOAT: left; HEIGHT: 151px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608556856945287810" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLDUSS5KyO54Cki5PTzaLpne6WM8pbk2CSbS02TUYiZh0e95ulYRJnI0T4pJwpDLeem-K0h8e86_tclGN_f2ynnvTF3DkszmCgEKG_h5dneotGbdLsNMOU-sPmO2v3S8naXkGFD96rVJs/s400/1+022.jpg" /></a>Les fulles presenten també variacions notables en quan a la llargaria i alçada del seu peduncle degut a factors tals com la llum. Les sarriasses prosperen molt bé en arees fortament ombrejades i trobo personalment que tenen una gran plasticitat adaptativa. Per exemple. Quan més intensa és l’ombra que suporten més amunt tendeixen a situar llurs fulles, mantenint això si, el seu limbe més o menys en angle horitzontal. També presenten variacions fortes en cuant a dibuixos al limbe. Les podem veure totalment verdes o bé amb un grau variable de dibuixos de tons platejats, lo qual, per a qui no n’estigui familiaritzat el podria induir a creure que son espècies diferents. Possiblement tingui a veure amb les circumstancies de llum, tal com passa per exemple amb els crotons (una planta tropical emprada en jardineria) donat que en ombres e em fa l'efecte que presenten una superfície més homogènia. Tanmateix sincerament és una cosa que encara em falta observar millor o cercar informació externa al respecte.<br /><br /><br />LA GENERACIÓ D'ESCALFOR<strong> </strong></p><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnvYPaeOVZsTKS7_4BAg9rJgsAkUUqvZCJDSQK9dUioMuxChWRZUJwHwd7wxptFckWII1ZFejax9op0UFv-ySG8StnSi65t_wvaOxf2c13DwvVT9u3P3Ayakvr8IUnO2LvC07b7-KqqVI/s1600/1+266b.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5609998257595375042" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnvYPaeOVZsTKS7_4BAg9rJgsAkUUqvZCJDSQK9dUioMuxChWRZUJwHwd7wxptFckWII1ZFejax9op0UFv-ySG8StnSi65t_wvaOxf2c13DwvVT9u3P3Ayakvr8IUnO2LvC07b7-KqqVI/s400/1+266b.jpg" /></a><span style="color:#ffffff;">...............................</span><span style="font-size:85%;"><span style="color:#333333;"><em>Prova de mesurament de la temperatura a la cambra floral</em></span><br /></span><br /><strong>L</strong>es sarriasses, durant les seves fases sexuals, tant femenines com masculines però també durant el dia previ a la primera, generen calor i a més la generen a més en una serie de cuatre episodis de durada molt precisa. Això fà que esdevinguin, durant certes hores de certs dies, en certa manera "plantes estufa" ..Darrera de tot plegat hi ha involucrada una mol.lecula sorprenent: L’àcid salícilic (<span style="font-size:85%;"><em>principi original de l’aspirina</em>),</span> la qual funciona com una veritable "hormona de la calor". Sense ella aquestes plantes no generen calor <em><span style="font-size:85%;">(a).</span></em> Interessant que en els animals ens faci baixar la febre i en alguns vegetals en canvi, detoni el fenòmen invers!..<br /><br />Les sarriasses i un bon nombre d'altres espècies de la seva mateixa família, generen escalfor a partir de la crema de midó, la qual és la substància més comuna d’enmagatzematge de nutrients en la majoria de vegetals. A través d’un mecanisme de respiració, anomenat “Via de respiració alternativa” o sinònimament “Via de respiració resistent al cianur” certs organs; en concret les flors mascles per una banda i l'osmòfor per l'altre (especialment la part superior del mateix, anomenada apèndix) eleven les seves temperatures.<br />Aquesta temperatura és disipa de forma conductiva per les cèl.lules veïnes i escalfa també a les flors femenines i la cambra floral en el seu conjunt (que tirant ma de metàfores, per als insectes representaria com un petit palauet). Les flors femenines, com he il.lustrat abans, es disposen en cercle concèntric al mig i alhora adherides a aquella “columna central” anomenada espàdix. L’espàdix és la mateixa estructura que més amunt du enganxades les flors mascles i que més amunt culmina amb l’osmòfor.<br /><br />Els episodis de calor, tot i que poden variar una mica en el temps (sobretot si floreixen en dies meteorologicament fotuts per a elles) tendeixen a enmarcarse en unes hores molt específiques i a més a més a tenir unes durades també molt determinades i ajustades. En aquest sentit els osmòfors i les flors mascles es comporten com “estufes inteligents i programades”.<br /><br /><em><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;">"Al fer-se de nit o després de despertar i durant el matí?"</span><br /></span></em><br />Amb conya o sense, son els dos moments en els quals les inflorescències es posen més calentes. Si en els humans (que també tendeixen a fer-ho al matí o la nit;), les hores d'activitat més aviat van a gustos de cadascú (o per mutuu acord), les sarriasses sembla que no es donen tanta llibertat. Alguna raò especial, segurament pràctica, deu haver perque "la natura ho vulgui així". Com que no he trobat informació al respecte, podria aventurar alguna hipòtesi jo mateix. Durant les hores centrals del dia la temperatura exterior ja es prou alta arreu. Hi ha una més gran abundancia d’esències d’altres plantes (fruit en part de la calor solar) i a més a més les brises diurnes tendeixen a dil.luir en pocs metres l’efecte creat en un punt determinat. Bé..Però per altre banda, si aquest sentit fora el buscat, penso que també podria ser esperable que després de tants milions d'anys, les sarriasses hagueren estat un pel "menys rígides" i modelessin per exemple llurs horaris segons la temperatura exterior (no tots els dies fa la mateixa!), la força de la brisa o l’humitat ambiental.. Però potser seria demanar massa, i com dic, estic especulant. Bé, deixo estar les hipòtesis personals, i segueixo, que la realitat ja es prou interessant de per si!.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><em>Els episodis d'escalfament</em></span><br /><br />Els estudis sobre els <em>Arum italicum</em> (les sarriasses), han deixat palès que és tracta d’una de les espècies d’aracies més termogèniques de totes, conjuntament amb una altre taxonòmicament propera (però que no viu al Massis de Cadiretes), l'<em>Arum maculatum</em> de mida algo més petita. Pensem que la familia compta ni més ni menys que amb més de 3000 espècies, molt majoritariament de distribució en zones tropicals!, amb lo qual encara fà que la cosa nostra resulti com més sorprenent.<br /><br />Entrant en materia; si anomenem E1, E2, E3 i E4 als diferents episodis termogènics; el primer, el segon i el quart son generats des de les flors masculines mentres que E3 ve imbuït des de l'apèndix de l'espàdix (l'osmòfor). Cadascún d’ells es relacionen amb diversos moments de funció i de transformació de la inflorescència.<br /><br /><strong><span style="color:#660000;">E1</span></strong> es produeix exactament un dia abans de l’obertura de l’espata, per tant, abans de qua qualsevol insecte visitant pugui accedir-hi, i abans de que les propies flors masculines estiguin de fet madures per alliberar pol.len. El calentament sol començar a les 9:00 del matí i finalitza a les 14:00, arribant a uns 8º per damunt la temperatura del medi exterior, lo qual sol coincidir aproximadament cap a les 11:00 del matí.<br />L’objectiu d’aquest episodi encara és una mica controvertit però estudis apunten que podria estar relacionant intimament amb els del moviment de desplegament l’espata, però d’uns pocs milímetres tant sols, sense que encara l’espata s’obre a l’exterior i permeti l’entrada de ningú.<br /><br />Al matí del dia següent, l’espata de la planta es comença a obrir i també a la mateixa hora (9:00) es produeix <strong><span style="color:#660000;">E2</span>,</strong> el qual també te un pic a les 11:00 del matí, que pot atenyer uns 11ºC per damunt la temperatura exterior, després llur temperatura baixa bastant però no te el seu final ben bé fins que es fa fosc cap a les 22:00. La funció d’aquesta termogènesi te a veure més clarament amb el moviment d’obertura de l’espata. Curiosament una famosa planta lleguminosa que reacciona a estímuls tàctils, la <em>Mimosa púdica</em>, també manifesta una correlació entre moviment i temperatura.<br /><br /><strong><span style="color:#990000;">E3</span></strong>, produit desde la zona superior de l’osmòfor, es solapa <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAJx7L02yLpO8-gDa5smg3l3eUrlZ0IGZ0M_Lh-DTfQtdhYV2WFKviGTMT-LFOQV4-xaljj2GodI4qFDfyU8e7-KQTMW5A8mxRlMsaBObzpsm6NbmLdWi6DWNJzYVroX_q4AAELwplfKQ/s1600/arumb.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 321px; FLOAT: right; HEIGHT: 277px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608559719240961202" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAJx7L02yLpO8-gDa5smg3l3eUrlZ0IGZ0M_Lh-DTfQtdhYV2WFKviGTMT-LFOQV4-xaljj2GodI4qFDfyU8e7-KQTMW5A8mxRlMsaBObzpsm6NbmLdWi6DWNJzYVroX_q4AAELwplfKQ/s400/arumb.jpg" /></a><br />parcialment amb el succés precedent però s’emporta el protagonisme. Es produeix durant la tarda nit, coincidint quan la inflorescència s’acaba de treure ja totalment del seu “vestit blanc” o espata (tècnicament parlant sense metàfores). L’escalfor es produeix en aquest organ des de les 14:00 fins les 2:00 de la matinada i sol tenir el seu punt àlgid de temperatura al voltant de les 21:30 o les 22:00 de la nit, arribant a uns15-25ºC per damunt la temperatura exterior!!. Durant aquesta termogènesi tant sobresalient, la planta allibera nombroses esències volatils a l’aire que atreuen petits insectes dípters, majoritariament del génere <em>Psychoda</em>; que son als qui la planta “invita” per a ser membres actius del procés de polinització. L’episodi va correlacionat amb la fase de receptivitat sexual de les flors femenines situades a la cambra floral.<br /><strong></strong><br /><strong><span style="color:#cc0000;">E4</span></strong> finalment es produeix, com els 2 primers, a les flors masculines i en concret per els estams<em><span style="font-size:85%;">(a). </span></em>L’episodi va correlacionat amb la fase de despreniment de polen de tals flors. Comença a les 9:00 i finalitza cap a les 15:00 i aquest si que te el punt àlgid al migdia al voltant de les 12:30 però arribant només que a uns 5 o 6º per damunt la temperatura ambiental externa.<br /><br />L' E4 no és relaciona amb el desvestiment de l’espata ni amb l’atracció de pol.linitzadors per fecundar les flors femenines donat que apareix quan les flors femenines ja han estat polinitzades i/o han deixat d’estar en “zel” o ser receptives. L’escalfor produida en l’episodi, estudis diversos indiquen que afavoreix l’assecament dels grans de pol.len i en conseqüència el seu desenganxament de les anteres, lo qual facilita el futur transport per part dels insectes implicats en les visites. També pot estar implicada en la facilitació de la maduració de tals grans (per un procés encara desconegut). Per un altre banda la termogènesi de E4 te una influència en el calentament sobre la cambra floral on es troben els insectes polinitzadors i aquest calentament n’afavoreix la seva supervivència<em><span style="font-size:78%;">(b)</span></em> i els faculta (o “obliga”) per començar la nova jornada de “treball” amb més energia.<br /><br />L’episodi E4 va acompanyat de la perdua de lliscament de les superficies verticals que dificultaven la fugida dels insectes retinguts a la cambra floral (o trampa floral) amb lo qual poden escalar perfectament fins les flors mascles i impregnarse de polen mentres hi van a elles o hi passen entre elles. I per altre banda tot això s’acompanya també del mustiament dels filaments de les flors masculines esterils (estaminoids) que, situades al damunt de les fertils feien la funció de reixa segrestadora i obligava als petits dipters a estarse dins la cambra floral. Amb les “reixes” convertides en “simple ferralla” els bitxets poden alliberarse i deixar-se guiar després per una altre flor <em><span style="font-size:78%;">(b).</span></em><br /><br />LA TEMPERATURA A LA CAMBRA FLORAL I A LES FLORS FEMENINES<br /><br />La part femenina de cada inflorescència reb el calor dels diferents episodis termogènics que he comentat, tot i que en un grau moltissim menor però potser suficient per a certs fins. En aquest sentit estudis (indicar quins) han enrregistrat que a la part basal de la cambra floral la T està a 1ºC per sobre de la temperatura ambiental al llarg d’un mínim de 24 hores, i que en concret els valors màxims s’aconsegueixen a E2 i E3 (falta comprovar-ho perque jo creia que E3 era el menor!).<br /><br />El màxim escalfament de la cambra femenina succeix durant E4, calentant-se entre 1º i 4ºC respecte el medi exterior<em><span style="font-size:78%;">(a).</span></em><br /><br />OBSERVACIONS PROPIES<br /><br />No m'he pogut estar naturalment, de no fer algun testimoniatge en aquest sentit. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfY7TbZ5rNwgLj_wasgBdNCKwbHWkiIftjgyZXPBD0FpGvRKiMdKdGbMDExVR6o_bCCScoq7bFKkcR7mzvsnCwrGSExj-pIhyiPPtT1peW5GsziEbP87sWxrFAXd1GAljUQvyuWhbomrw/s1600/1+252.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 265px; FLOAT: right; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608558486988258178" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfY7TbZ5rNwgLj_wasgBdNCKwbHWkiIftjgyZXPBD0FpGvRKiMdKdGbMDExVR6o_bCCScoq7bFKkcR7mzvsnCwrGSExj-pIhyiPPtT1peW5GsziEbP87sWxrFAXd1GAljUQvyuWhbomrw/s400/1+252.jpg" /></a>La trobada d'una planta en estat d'"orgasme" però, no és pas tant fàcil, sobretot si la població d'una zona no és gaire densa, està molt embosquinada i a més no l'agafo en el pic més d'alt de l'època. Després d'uns quants intents infructuosos, finalment vaig donar amb un exemplar, una "vela" blanca es destacaba en la foscor sota un gran sauc.. Podia ser una bossa de plàstic blanca? no, era una sarriassa amb l'espata ben esplèndida.. M'hi apropo, la toco amb delicadesa.. I efectivament, estava calenta!.. A continuació trec el meu termòmetre senzill comprat a un basar xinès.. i li faig varies comprovacions de temperatura. Estava clar, el calor del sensor en contacte era uns 10ºC més elevat que la temperatura exterior. N'adjunto unes quantes fotografies fetes, que tothom pot fer i podria servir com una activitat didàctica fins i tot per a una clase de ciències naturals. Veiem com la temperatura del sensor en contacte amb l'apèndix és més alta que la de fora. Vull aclarir que la temperatura del sensor no és la que es correspon realment a l'osmòfor. El sensor està en contacte amb ell però també força amb l'aire de la part que no toca l'apèndix. Si hagués rodejat el sensor i l'apèndix amb un esparadrap protector, o si -molt millor- la superficie de contacte del sensor fos tota ella en contacte amb amb l'osmòfor la temperatura seria més elevada. Les mesures preses no son dons gens precises però vàlides de sobres per deixar pales l'efecte termogènic. N'adjunto dues imatges més. En la de l'esquerra un intent de mesurar la temperatura que envolta la zona femenina a la cambra floral. La de la dreta, detall del sensor i s'aprecien els estaminoids, els quals representen una barrera infranquejables per a molts insectes o per els hostes-<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLy38s3IP6AMx43Ssk_ChGD37jEB1yPZHx1OA2fLxaAaKrVT7IFgtYLIrPXFz4LAwzPQY_Yf7GrdzsJRmQPSWstjVHjMq9fYhgQhJ5-ofgcTP5YMYNovFLyLRny93gv-VEkUuuogxhDjI/s1600/1+192.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 257px; FLOAT: left; HEIGHT: 215px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608560651628650306" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLy38s3IP6AMx43Ssk_ChGD37jEB1yPZHx1OA2fLxaAaKrVT7IFgtYLIrPXFz4LAwzPQY_Yf7GrdzsJRmQPSWstjVHjMq9fYhgQhJ5-ofgcTP5YMYNovFLyLRny93gv-VEkUuuogxhDjI/s400/1+192.jpg" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilT6KU1svgRmROiq3xqPgS5sgACDc7j1Zs8eQ_Ov_ltW72IwYqY4F1SWdS-BBa8Gve25sdFHrdHfnvjgdI40RIuXV0m6yAjAgd3xn-SyoVaoAgmJXE91HIdxkOynAtKSCzM0U8Qj23ZEs/s1600/1+226.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 295px; FLOAT: right; HEIGHT: 214px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608561029476665138" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilT6KU1svgRmROiq3xqPgS5sgACDc7j1Zs8eQ_Ov_ltW72IwYqY4F1SWdS-BBa8Gve25sdFHrdHfnvjgdI40RIuXV0m6yAjAgd3xn-SyoVaoAgmJXE91HIdxkOynAtKSCzM0U8Qj23ZEs/s400/1+226.jpg" /></a> <span style="color:#ffffff;">-------------------------------</span><br /><br /><br /><br /><br /><p><span style="color:#000000;">OLORS<span style="color:#ffffff;">s</span>I</span><span style="color:#ffffff;">P</span>POL.LINITZADORS. UN UNIVERS D’INTIMITATS<br /><br />Seguim. ..I per aprofundir més sobre aquestes plantes no em queda més remei que parlar de les fragancies i els pol.linitzadors.<br /><br />Sembla ser que la planta te varies cartes per jugar.<br />En questió d’olors… La sarriassa és també tot un gran mon!. Estem habituats a identificar les plantes per una olor o una altre. La rosa fa olor a rosa, el pi fa olor a pi, el jasmí a jasmí o l’herba tallada a herba tallada..<br /><br />Ara bé, una inflorescència que en unes hores faci una olor dolça i en unes altres una olor molt pudent i després altre cop una olor dolça? És per tornar boig, dons tal és el “comportament” de la sarriassa. Destriar els motius d’aquesta “broma” que per la planta és segurament una cosa “seriosa” no sembla fàcil i ha donat peu es clar, a moltes interpretacions possibles i teories que buscaven excloure’s mutuament abans que buscar concordancies factibles.<br /><br /><em><span style="font-size:130%;">Olors pudentes envers fragàncies dolces</span></em><br /><br />L’olor més destacada que produeix <em>Arum italicum</em> és defineix com pudenta i en teoria és similar a la que genera la materia orgànica en descomposició mesclada amb urins (tot i que personalment no estic d’acord i no la catalogaria com pudenta). És la que fabrica l’osmofor en l’episodi P3 i els principals components químics responsables de tal olor son la <em>B-Citronela, metil-butirat, dimetil-octadien, la limonena</em> i<em> l’etanol</em>. Un altre molècula menys present però significativa és el <em>P-Cresol</em>, donat que s’ha observat que, conjuntament amb el <em>metil-butyrat</em> i la <em>2-heptanona</em> son les que expliquen el perquè en algunes regions, com ara a Anglaterra, <em>A.italicum</em> atrau al mateix polinitzador que l’espècie emparentada <em>Arum maculatum</em>.<br /><br />Assaigos experimentals han estat portats a terme per averiguar quin paper juga la temperatura i l’emisió d’olors cara als polinitzadors. El mètode científic ha demostrat que l’alta temperatura de l’osmòfor no representen un estímul en si d’atracció per als pol.linitzadors<span style="font-size:78%;"> <em>(a).</em></span> La calor d’aquesta mena de falus només te la funció de generar grans quantitats d’olors, de mode anàlog a quan conectem un ambientador domèstic al cotxe o a l’electricitat domèstica. L’olor és pudenta perque l’objectiu de la planta és enganyar a les petites mosquetes del gènere Psychoda a que hi ha un substracte factible per a posar-hi els ous.. Les tontes mosquetes es deixen enganyar facilment per l’osmòfor i se’n van a cegues cap a ell; aterren sobre l’apèndix describint un vol previ d’aproximació en espiral (típic dels bitxets que es guien per olors) i finalment en algun moment donat acaben aventurant-se més avall i relliscant cap a dins de la cambra floral. Els pels esterils dels estaminoids (estams no funcionals) impedeixen la posterior sortida durant al menys 24 hores, apart també de l’entrada d’altres insectes de mida lleugerament més grans <span style="font-size:85%;"><em><span style="font-size:78%;">(c).</span></em><br /></span><br />La termogènesi devinguda en canvi del metabolisme de les flors masculines en canvi no és pas gens pudenta sinó que va acompanyada de fragances dolces emeses per les parts fèrtils. Es molt significatiu el paper de lesB-bicyclogermacrenes en un 95%, les quals a més es troben presents en moltes altres espècies del mateix gènere i degut a això, les cambres florals dels diferents arums comparteixen unes fragàncies molt similars <span style="font-size:78%;"><em>(a).</em><br /></span><br />Un estudi a més a més <em><span style="font-size:78%;">(b),</span></em> ha trobat que entre les feromones sexuals masculines d’algunes pol.linitzadors dels arums, el component quimic resulta ser una beta germacrene, amb lo qual podria passar que les mosquetes femelles no sols van enganyades a les sarriasses per dipositar els ous quan l’osmòfor despren olor, sinó que podrien anar en un altre moment, també enganyades per trobarse amb mascles de la seva espècie!, una mica com el que fan algunes orquídies per una altre via d’engany més visual. És però, una hipòtesi no prou verificada i a més controvertida amb un argument que va en la contra de tot això; a saber: en el comportament propi de les femelles de Psychoda, aquestes copulen inmediatament de sortir del lloc on han fet la metamorfòsi i començen a emprendre vols quan ja han copulat i en teoria no requeririen cap estimul en aquest sentit. Després de posar els ous naturalment tampoc es produeixen noves còpules i per tant, les femelles que hagin estat atretes previament per l’osmòfor es podria aventurar que no serien receptives al teòric estímul sexual posterior induit per les germacrenes <span style="font-size:78%;"><em>(b)</em> .</span><br />Pero les germacrenes existeixen i s’han buscat explicacions del perquè. S’ha dit que el paper de la feromona podria ser és doble, també disuadeix que insectes mascles s’acostin, amb lo qual la sarriassa redunda encara millor en la sel.lecció de femelles. Ara bé ..Això és bo de fet? Si les femelles enganyades troben més dificultats per aparellarse (cosa que caldria abans verificar) la població de dípters es podria resentir i indirectament repercutir en la polinització.<br /><br />Altrament, les fragàncies dolces (possiblement independentment de l’estimul sexual o no que puguin induir), durant l’episodi P4 per lo menys, poden estimular a l’atracció de <em>Psychoda</em> femenines a les flors masculines que no hagin passat per el periode previ de captiveri o segrest, i la única funció de la qual s’esdevingui aleshores dispersar el pol.len que hagi pogut quedat lliure sense recolectar per part dels hostes. Per últim també s’ha comentat la possibilitat que les olors serveixin com a reclam d’aliment o complement alimentari contingut a les parets estigmàtiques.<br /><br />Per verificar això últim s’han fet estudis (indicar quins i explicar-ho millor); uns d’ells han fet palès que en concret, les femelles adultes de <em>Psychoda</em> no necessiten cap aliment per viure; altres estudis en canvi han testimoniat insectes menjant la solució de sucre contingut als receptacles i que a més a més el % es correspon amb la dieta dels insectes; a més s’ha demostrat que l’aliment augmenta les tases de supervivència i d’activitat<span style="font-size:78%;">. </span><em><span style="font-size:78%;">(b)</span><br /></em><br />..I per acabar de complicar el tema de les olors, podria fins i tot comentar que segons la geografia on creix, la sarriassa despren unes olors o unes altres<em><span style="font-size:78%;">(a)<br /></span></em><br />ELS ROLS DELS POLINITZADORS<br /><br />Els arums capturen moltes especies d’insectes però només son polinitzadors eficients unes poques, de fet només 1 en cas de <em>maculatum </em>i dues en cas d’<em>italicum.</em>. Estudis varis han comprovat que el principal rol de la pol.linització en els arums sol correspondre a petits dípters del gènere <em>Psychoda</em>. Tanmateix hi han certes variacions geogràfiques. Les sarriases per exemple que viuen a anglaterra no son pol.linitzades per la mateixa espècie de polinitzador que les que viuen a frança tot i ser les dues la mateixa espècie i subespècie (<em>A.italicum</em>). A anglaterra els agents en canvi son <em>Psychoda phalaenoides</em> (curiosament les mateixes mosquetes que pol.linitzen de manera exclusiva a <em>A.maculatum</em>) mentres que al LLangüedoc (on s’han dut a terme importants estudis en aquest sentit) les principals son dues: <em>P. crassipes</em> i <em>P.pusilla</em>, revelant-se la primera com millor transportador de polen que la segona. Tot i així a la pràctica, depenent del % de població d’uns i d’altres, el volum de polen transportat per les segones pot arribar a ser superior al de les primeres. Tots les <em>Psychoda</em> atretes a les inflorescències de les sarriasses, es van veure que eren femelles amb lo qual hom deduexi que no es donen mai aparellaments de tals insectes dins les cambres florals<span style="font-size:78%;"> <em>(b)</em></span>. A referir també que en un altre estudi, un segón polinitzador prou important però també menys eficient i que també s’havia reportat era <em>Smittia pratorum (c)</em><br /><br />Tot i la potencial equivalencia (segons les zones) de pol.linitzadors entre <em>A.Italicum i A.maculatum</em>, els principals components odorífers d'ambdues espècies de plantes resulten diferents, lo qual ha creat interrogants a alguns investigadors. A <em>A.italicum</em> son l’etanol dimetiloctadien i el metil butyrat. Hom creu que aquests podrien explicar la menor especificitat de polinitzadors respecte a <em>A.maculatum</em> i en qualsevol cas, com ja he dit, la mescla només atrau femelles.<span style="font-size:78%;"> <em>(b)</em><br /></span><br /><br /><em><span style="font-size:130%;">Altres factors d’atracció</span></em><br /><br />En varies fotografies que he fet, en especial les nocturnes, resalta la gran espata blanquinosa..<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnWyaPvNj_S9s9ApXieTRAmqlImrlXmp99Ai5VU3MChyMLoZsyEKKZdygOi6htwSC9Pde8EXk2RBRwiQH6YMsO6vQCES3s1jXxFWi-RtSzktVmrILl07zssC790pvnItmA1okiDiCpB2Y/s1600/1+195.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 241px; FLOAT: right; HEIGHT: 278px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608561755731736258" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnWyaPvNj_S9s9ApXieTRAmqlImrlXmp99Ai5VU3MChyMLoZsyEKKZdygOi6htwSC9Pde8EXk2RBRwiQH6YMsO6vQCES3s1jXxFWi-RtSzktVmrILl07zssC790pvnItmA1okiDiCpB2Y/s400/1+195.jpg" /></a><br />A mi (jo mateix com a testimoni) em va servir per trobar la presència de les sarriasses en l’hora foscant. Dins el sotabosc obscur de les ombres de sauc i d’esbarzers.. Un reflexe blanc esdevé una senya ideal de localització.<br />I em pregunto: Podria ser que de cara als insectes, malgrat que les olors juguuessin el principal paper, l'aspecte visual de l'espata també tingués una cert paper complementari? Bé això fos com a signe localitzador, bé potser encara amb més certitut –segons altres han cregut- per enmarcar visualment l’objectiu. L’osmòfor destacaria així bé de la resta i l’espata podria fer fins i tot –penso jo altre vegada- el paper d’un mirall de reflexió fotogràfica.<br />Curiosament tot ben a l’inrrevés del que succeix a la cambra floral. El coll d’ampolla i els pels estaminoids (les “reixes”), amaguen els insectes continguts i filtren a més l’entrada de llum a l’interior, constituint-se com un lloc més obscur.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><em>Una cambra pensada per albergar hostes durant milions d’anys</em><br /></span><br />Les aràcies porten milions d’anys en coevolució amb els insectes i per això les adaptacions que tenen arriben fins i tot a nivell d’estructura de teixits cel.lulars.<br />A les sarriasses, les cel.lules de la paret de la cambra son un mesofil esponjós especial hipertranspirable, amb nombrosos estomes que faciliten l’oxigenació dels insectes així com de les propies flors masculines en la fase calenta, que com he assenyalat tenen una altissima taxa de respiració.<br /><br />Aquest mesòfil també resulta especialment util segurament quan l’espata està tancada i no pot entrar aire desde dalt. Per altre banda, en condicions de sequetat atmosfèrica, el teixit, tot i ser esponjós és liquidament impermeable i així la humitat interior es manté relativament, tot conformant un microclima peculiar. A comentar que uns estudis fets a a Israel, no sobre la sarriassa però si sobre un altre arum (<em>A.hygrophyllum</em>) han constatat i quantificat que en setmanes de sequera hi ha una major supervivencia d’insectes polinitzadors dins les cambres florals <em><span style="font-size:78%;">(a).</span></em><br /><br /><em><span style="font-size:130%;">El paper de les recompenses nutritives i controversies</span><br /></em><br />Aquest és un tema controvertit encara de si les aràcies recompensen amb aliments a molts dels seus visitants enganyats i si els compensen d’alguna manera i en quin grau..<br /><br />Els estigmes femenins d’<em>Arum italicum</em> (les sarriasses) secreten uns liquids que no son pas bé nèctar però que si que son relativament ensucrats, en concret tenen un 5% de sucre i per tant potencialment nutritius. Sembla ser que s’ha observat (com a mínim en un estudi<em><span style="font-size:78%;"> (a)</span></em>) insectes alimentantse de les secreccions florals d’<em>Arum</em> italicum. Per altre banda també han estat observades femelles del pol.linitzador <em>Psychoda phalaenoides</em> llepant secreccions d’aquesta mena a l’espècie propera <em>A.maculatum</em>. Lo possiblement contradictori del cas és que tanmateix es sabut que les femelles adultes de les principals especies polinitzadores de les sarriases (<em>Psychoda sp</em>.)no necessiten pas cap aliment per sobreviure, donat que la seva fase adulta es massa breu<em><span style="font-size:78%;"> (a).</span></em><br />Estudis han desmostrat que algunes <em>Psychoda</em> (però no les que polinitzen a les sarriasses) si que necessiten sucre per sobreviure (<em>P.trinodulosa</em> per exemple) o bé tenen menys taxa reproductiva sinó s’alimenten (<em>P.cinerea</em>). Aquesta última mosqueta es benefícia de l’humitat de les secreccions, les menja i gracies a elles sobreviu més temps (fins al doble que si només tingués aigua segons un estudi) i com a bona consonància amb això s’ha descobert que les secreccions de l’arum en questió tenen curiosament la mateixa proporció de sucre que la ideal per l’insecte que la pol.linitza.<br /><br />S’ha suggerit per altre banda la hipòtesi, les hiòtesis conjunt d’hipòtesis de que el líquid estigmàtic sigui una substància que facilita l’adhesió del polen a l’estigma i també la germinació del polen.<br /><br />S’ha observat que a les sarriasses, les secreecions ja no son presents durant el segon dia de l’anthesi (explicar millor la paraula i lleguir millor el document anglès), lo qual aniria en consonància positiva amb l’argument.<br /><em>A.Arum maculatum</em> en canvi, les secreccions s’han vist dos dies després de l’anthesi (activació sexual). En aquest cas la observació podria debilitar la hipòtesi sobre l’estigma en el sentit que si considerem que la funció de l’estigma actiu és atraure els insectes, si aquests ja no son funcionals tampoc li calen insectes i per tant tampoc li caldria que les secreccions seguissin allà. Tanmateix també podriem “perdonar” a la natura que no fos tant perfecte (molts cops no ho és:-) i salvar la teoria. La teoria val a dir també es pot salvar si la veiem mutuament complementaria amb la de les recompenses alimentaries.<br /><br /><br /><em><span style="font-size:130%;">Variables ventatjoses i desventajoses per a les sarriasses<br /></span></em><br />Pensem per començar en la protogínia mateixa!; te ventatges i desventatges. Una d’aquestes últimes te a veure en que les inflorescencies de maculatum que s’obren abans que les altres tenen menys probabilitat de fructificar degut a que no poden ser visitades per polinitzacions previes. Potser per aquesta raò, la sel.lecció natural les fa tendir a florir totes al mateix temps<em><span style="font-size:78%;"> (a).</span></em><br /><br />Una altre. El tamany poblacional de sarriasses. El polen perd viabilitat al cap de dos dies i per tant l’insecte ha de tornar a entrar en alguna altre flor en aquest periode. En una població de sarriasses on aquestes tenen poca densitat de distribució això pot ser un problema. El fet també concomitant que els insectes només puguin visitar una flor en un sol dia i estiguin recluits 24 hores dins les cambres, limita per altre banda el nombre d’insectes disponibles en cada moment per pol.linitzar noves inflorescències. La dinàmica evolutiva d’aquestes possiblement “s’esforça” aleshores perquè les plantes evolucionin en el sentit de poder atrapar o atraure al màxim nombre possible de mosquetes, el gat es menja la cua, en tant que de tot plegat resulta que llavors el % d’individuus que estan disponibles per fer la tasca de pol.linitzar noves inflorescències decau encara més. Tanmateix tot això últim és més que res una reflexió especulativa que em faig i dificilment verificable amb experiments a curt termini.<br /><br />El contrapunt positiu d’això (possiblement èxit de la coevolució) és que les mosquetes <em>Psychoda</em> tenen la capacitat de poden pol.linitzar moltes flors, i per lo menys en el cas de <em>A.maculatum</em> (espècie molt properament emparentada com he dit) amb un sol insecte ja és suficient per fertilitzar totes les flors d’una de les seves inflorescencies<em><span style="font-size:78%;">(a).<br /></span></em><br />Comentar ara una variable que es presta al tòpic més tonto. La d’allò de que<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwt0jFO7Wdv01ZrXpWI3CRsakwpjU8_CW20Rx_KaKwdxhEE6lHWdXFgNZL1wm9LJZSGP-feqLyLzPjSe_EKcfMhBMu07PIamd6_OKStlrms__BbGnxHRkd5W_x_dYInTQ27Wu4j3gilHw/s1600/1+141R.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 263px; FLOAT: right; HEIGHT: 326px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608562508442652402" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwt0jFO7Wdv01ZrXpWI3CRsakwpjU8_CW20Rx_KaKwdxhEE6lHWdXFgNZL1wm9LJZSGP-feqLyLzPjSe_EKcfMhBMu07PIamd6_OKStlrms__BbGnxHRkd5W_x_dYInTQ27Wu4j3gilHw/s400/1+141R.jpg" /></a> “el tamany importa”, o en tot cas la <em>longitut</em>, en el cas de les sarriasses si que te influencia en el nombre de dipters visitants. <em>A.italicum</em> es una especie sapromiofila<em><span style="font-size:78%;">(v)</span></em> i els insectes que son agents pol.linitzadors de plantes d’aquests tipus solen tenir per hàbit fer vols només a curta distancia, per lo qual una baixa densitat d’individuus de plantes fa que tinguin pocs polinitzadors disponibles (com he dit fa un moment). En aquest contexte, una inflorescència grossa implica un osmòfor gros i un osmòfor gros implica que la seva olor arribarà a més lluny i els insectes el podran localitzar.<br />..Ara bé.. Un osmòfor molt gros pot estar relacionat amb que disposen de més nitrògen al terra i una planta amb més nitrògen sol ser més volguda per els depredadors herbívors.. Amb lo qual es pot girar la truita i tenir un efecte contraindicat, com s’apunta en un estudi fet a asturies <em><span style="font-size:78%;">(d)</span></em><br /><br /><strong></strong><br /><span style="color:#333333;"><strong>ON TROBAR-LES</strong><br /></span><br />Bé, la veritat és que en aquest apartat no m'hi extendré gaire perque com he apuntat, la sarriassa és una espècie freqüent als boscos de ribera i altres indrets humits del nostre país i també en d'altres de l'àmbit d'europa occidental i en concret a Tossa les podem trobar a centenars (tot i que de distribució algo dispersa) per exemple, en certs trams del curs baix de la riera de Tossa. La fotografia que he mostrat fa un moment a sobre és correspon a una d'aquestes sarriasses de la riera, en concret entre Can Coure i Turismar. Unes viuen en indrets bastant iluminats, i d'altres en punts ben foscos als marges riberencs i d'altres torrents, com també he mostrat. Les sarriasses demostren així la seva adaptació singular a l'obscuritat i en aquest sentit serien plantes d'allò ben aptes (encara no entenc perquè no s'hi troben ;) per vestir espais enjardinats interiors.<br /><br />..PROTEGIR-LES <em>de nosaltres</em><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnltKg8YZo0km5SEQMxWb4XkcKHVT7Nxifh5fmvaszwUMOjSeFITtWgDXtRT-tDoD9xd7zRpV2ugsNzcboFzJ3vjG6q5l2bCLCrIfUwg2YQ_UW8WIrr6lGzikYGh83Anz6PIGK4Kvbzbo/s1600/1+114bp.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 140px; FLOAT: right; HEIGHT: 181px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5610354678165943554" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnltKg8YZo0km5SEQMxWb4XkcKHVT7Nxifh5fmvaszwUMOjSeFITtWgDXtRT-tDoD9xd7zRpV2ugsNzcboFzJ3vjG6q5l2bCLCrIfUwg2YQ_UW8WIrr6lGzikYGh83Anz6PIGK4Kvbzbo/s400/1+114bp.jpg" /></a><br />Tanmateix, més que buscar els seus usos, el propòsit també hauria de ser preservarles als llocs on s'hi troben. Tot i no esser cap espècie en perill, sovint sofreixen malifetes. No em refereixo només a les malifetes dels llimacs per exemple, els quals tenen tendència a ficars-hi dins les cambres, menjar i reproduir-se! (per cert un tema que seria interessant també estudiar i adjunto una foto que he fet al respecte). Em refereixo també als humans, als treballs que cada vegada més, els ajuntaments i altres organismes, disposen per executar a les seves respectives rieres (tot i que actualment en el context de la crisi algo menys que abans) amb l'excusa d'erradicar canyes o altres plantes "invasores", o de crear una sensació de bosc més "net" (pura ideologia intencional) i per prevenir perill d'incendis, obstruccions a les rieres, etc.. O fins i tot amb una mentalitat de voler formar un parc més que no pas conservar la natura. Bé. Siguin amb els motius o excuses que siguin (raonables algunes d'elles en certa manera, asumint la realitat d'un contexte actual antropitzat) el fet es que moltes pràctiques no tenen en compte l'existència de vegetals com les sarriasses, les quals he volgut anar a visitar llurs inflorescències recentment i bastantes d'elles me les he trobades tallades per desbroçadores fins i tot a nivell de fulles..<br />A més a més, moltes d'aquestes feines destrueixen les cobertures arbustives i lianoides de la vegetació circumdant, la qual ampara el seu hàbitat i les ofereix unes condicions d'ombratge peculiars. Sense aquesta vegetació, és molt fàcil trobar les sarriasses (igual que passava amb els frarets per exemple).. Però presumiblement sigui una facilitat "temporal" i a la llarga, la major insolació afavoreixi millor l'establiment d'altres espècies més heliòfiles i/o antròpiques, que les que son capaces de viure en condicions de fort ombratge.<br /><br />Bé; si els treballs es continuen fent, voldria que no es portessin a terme amb molta asiduitat, que permetessin l'existència d'una certa cobertura (o que es plantin arbres per exemple) i que també per altre banda, els desbroçaments no interferissin en el periòde fenològic de la floració, es minimitzessin els mals i la vegetació es recuperi amb una major promptitut.<br /><br />..I ara deixo a les sarriasses al seu lloc, però no m'en desvio de les seves característiques. El tema, prou apasionant com és, em reté com perque em vingui de gust de parlar d'altres parentes seves i així també contextualitzarles.<br /><br /><br /><b><span style="color:#333333;">CURIOSITATS DIVERSES D’ALTRES ESPÈCIES D’ARACIES</span></b><br /><br />Al mon hi han han 28 especies d’arums i unes 4000 espècies d’aràcies, la majoria de les quals es troben als boscos tropicals. Representa una xifra molt alta, però personalment no em sorpren tanta diversitat en unes plantes que apart de viure com totes, en relació amb els factors físics del seu medi (nutrients, aigua, temperatura,etc) es caracteritzen sobretot per interaccionar estretament amb organismes vius i per tant tendeixen constantment a especialitzarse i a evolucionar envers uns comportaments especifics i peculiars.<br /><br />Hi ha qui classifica les aràcies en dos grups. Per una banda les anomenades “espècies críptiques”, que son les que tenen la inflorescència situada per sota el nivell dels limbes foliars com el cas de la sarriassa. Les aràcies incloses en aquest grup solen atraure als insectes mitjançant estímuls olorosos que tendeixen a imitar la materia en descomposició. Per altre banda les anomenades “espècies bandera”, anomenades per tenir sempre la inflorescència per damunt del nivell de les fulles, atrauen a altres menes de polinitzadors i l’olor que generen és molt minsa o no suficientment perceptible per als humans <em><span style="font-size:78%;">(a).</span></em><br />Com que em trobo que abastar les aràcies en un resum “objectiu” és una cosa que em costaria fer (no soc cap especialista en aràcies), escriure d’una altre manera. Faré si de cas una presentació breu d’unes quantes coses que personalment em criden l’atenció d’algunes aracies, amb l’objectiu que, sense deixar el rigor a banda, resulti una lectura fàcil i amena per a qui m’estigui seguint. Començaré parlant de les “finestres” d’una mena d’arum. Si si, vala la metàfora, es que fins i tot tenen finestres!! ;)<br /><br />ESTIMULS AFEGITS A LES "INFLORESCÈNCIES TRAMPA"<br /><br />Interessant penso que és que en alguns arums (en concret no la sarriassa) un estimul per retenir els insectes és el visual.. En <em>Arum nigrum</em>, la part inferior de la cambra floral resulta més translúcida i lluminosa que la part superior de color més fosca; això pressumiblement contribueix a retenir els petits polinitzadors allà sota, com si fossin les mosques en una finestra <em><span style="font-size:78%;">(a).</span></em><br />Una altre peculiaritat d’<em>Arum nigrum</em> és que els insectes no aterren sobre l’espàdix (com succeix a <em>A.italicum</em>), sino a l’espata i rellisquen després per ella (cauen literalment) cap a baix com si es tractés de plantes carnivores en forma d’embut. Certes persones s’han preguntat per què un cop a baix no aixequen el vol cap amunt.. Hom creu creu que no ho fan senzillament perquè les dimensions de la petita cambra no estimulen l’exercici del vol. Per altre banda, i al igual que succeix amb la sarriassa, val a dir que la lliscositat de la paret de la cambra i de l’espàdix dificulten l’escalada a peu.<br /><br />Altres arums amb característiques curioses son <em>Arum creticum</em> i <em>Arum idaeum</em>. Les dues espècies viuen a l’illa de Creta i son els únics arums que no tenen estaminoids que impedeixin la sortida dels seus hostatges. A diferència d’altres espècies d’arum, ambdues son pol.linitzades per escarabats. I aquí està el secret. Els escarabats, forts com son, no es deixarien impedir el pas per la simple presència d’uns pels que els hi fessin pesigolles. Els escarbats, segurament així per el dret, a lo brutu, s’han carregat una sofisticada estrategia evolutiva.. I com que els escarabats ja porten milions d’’anys fent la seva d’aquesta manera, possiblement han estimulat que <em>A.creticum</em> i <em>A.idaeum</em> no tinguin pels.<br /><br />Una espècie que estaria en un punt intermig entre les europees i les cretenques podria ser <em>Arum dioscórides</em>. Aquesta espècie, propia del Liban te estaminoids obstructius i és polinitzada per escarabats i per mosques; però només aquestes últimes son retingudes a la cambra per tals elements<span style="font-size:78%;"> <em>(a).</em></span><em><br /></em><br />Si abans he mencionat que en el cas dels ârums, només son insectes femelles els pol.linitzadors i existia una certa discussió al voltant del tema de les feromones… Comento ara que altres espècies i gèneres d’aràcies produeixen inflorescències, en les quals si que s’ha provat del tot que funcionen com zones reclam per l’aparellament dels insectes i es converteixen en una mena de cambres d’amor per a ells. Això succeix en el cas de les Dienfebachies (ben populars com a plantes d’interior però que aquí mai floreixen) i les <em>Peltandra</em>, que resulta ser també un génere prou conegut en jardineria.<br /><br /><em>Philodendron</em>, un génere que viu als tropics, és un gènere fantàstic. Apart de tenir unes aptituts termogèniques sobresalients, resulta inèdit en una altre: És capaç de fer un moviment amb el qual expulsa als insectes de l’interior de les seves inflorescències després d’haver aconseguit la fecundació dels seus ovaris.<br /><br />Un cas sobresalient (i horrend en cert sentit) és el d'una planta autòctona de Ses Illes Balears, coneguda amb el nom d'Orella de porc o també Rapa mosquera. Científicament es denomina <em>Dracunculus muscivorius o Helicodiceros muscivorous i es caracteritza perque, apart de </em>desprendre una olor pestilent, la seva gran espata te un color carn i està recoberta de nombrosos pels que ben bé semblen els d’un gran mamífer mort<span style="font-size:78%;"><em>(e). </em></span><span style="font-size:100%;">Com és fàcil endevinar, basa la seva estratègia amb enganyar a les mosques, les quals s'apropen a ella per a posar-hi ous creient-se que es tracta d'un cadàver. Però les mosques, aquesta planta s'alia de forma mutualista amb les depredadores de les mosques!!, i les mosques, tontes com son a pesar de tot segueixen anat a les rapes mosqueres.. Les depredadores a les que em refereixo son les sargantanes balears (<em>Podarcis lifordii</em>) les quals van a les rapes per a buscar llurs preses i també per a escalfarse el cos!! -interesant situació que un animal de sang freda busca l'abric d'un "vegetal de sang calenta!"- A més també han adquirit l'hàbit de completar la seva dieta menjant-se ocasionalment els fruits de la rapa mosquera, de la qual la rapa, per aquesta altre banda en treu profit ja que aquestes llavors, després de passar a través dels sucs estomacals de les sargantanes i defecarles, germinen millor que si no haguessin passat per aquest procés. El consum per part de les sargantanes a més a més comporta la seva dispersió i s'ha verificat una correlació entre aquests factors! </span><span style="font-size:78%;"><em>(e2)</em> . </span><span style="font-size:100%;">L'estudi conclou que el profit que la rapa mosquera en treu de la germinació de llurs llavors gràcies a les sargantanes, supera el mal que li fa "permetre" que les sargantanes li menjin les mosques durant la pol.linització.</span><br /><span style="font-size:78%;"><br /></span>La termogènia de l'Orella de porc, resulta a mès a més, fisiològicament interessant,<em><span style="font-size:78%;"> </span></em>però abans de fer la pinzellada pertinent, si de cas explicaré més ampliament el tema de la termogènesi. </p><br /><br /><p><strong><span style="color:#333333;">LA TERMOGÈNESI EN ELS VEGETALS</span></strong><br /><br />La generació de calor, és un fenòmen poc freqüent en el mon de les plantes però que en realitat no es restringueix solsament a unes quantes espècies d’aràcies.<br />Tot i que en menor nombre d’espècies també disposen d'ella d’ella alguns vegetals d’algunes altres famílies de dicotiledonies, curiosament una mica primitives genealògicament, tals com les cicadàcies (la família de les cycas), les ninfeàcies (la dels nenúfars) o les nelumbonàcies (la de la flor del lotus). Nombroses fonts fan referència al gran botànic i zooleg Jean Baptiste Lamarck <em><span style="font-size:78%;">(f),</span></em> com la persona que va descobrir el fenòmen (o com a mínim va trascendir científicament) i això va ser l’any 1778 gràcies unes observacions que va fer sobre els arums europeus. Els arums, apart de ser un nombre considerable d’ells altament termogènics, tenen la peculiaritat a més que la calor forta la generen des de la punta de l’apèndix o osmòfor<span style="font-size:78%;"><em>(g)</em></span>.<br /><br />EL "PERQUÈ" I EL "COM"<br /><br /><em>Com uns teixits no termogènics es transformen en termogènics?</em></p><br /><p>Podria ser una pregunta que ens podriem fer, però en realitat tal pregunta ja no surt ben enfocada; i es que el potencial termogènic en realitat s'ha descobert que està present en moltes cel.lules vegetals i en moltes espècies, lo qual de fet, concorda raonablement amb el fet que la termogènesi es doni en representants de varies famílies botàniques!.. Ara bé, aquesta "termogènesi potencial" només s’activa -això si- en les espècies que disposen dels mecanismes metabòlics precisos que permeten activar-la.<br /><br />Sembla ser, per el que he llegit, que no estan clars encara avui en dia, tots els factors implicats. Si que s’ha descobert des de fa un cert temps, que en les flors i inflorescències que exhibeixen funcions termogèniques, la cadena de succesos que duen a la termogènesi, sembla que comença senzillament amb l’alternança de llum i foscor (dia-nit) sobre les plantes. Això estimula els primordis de les flors masculines per iniciar el seus desenvolupaments. Quan les flors masculines s'han format, produeixen àcid salicílic, el qual actua com una hormona del calor <em><span style="font-size:78%;">(a)<span style="font-size:100%;">. </span><br /></span></em><br />La producció de calor a les aràcies, en concret resulta arran d’un increment de la respiració mitocondrial de les cel.lules, pero ara bé; no és pas una respiració "normal", sinó una respiració desacoplada de la producció d’energia, o dit d’altre manera més "molecular": L’increment del fluxe d’electrons a la respiració es deriva a la producció de calor i no a la formació de molècules ATP <span style="font-size:78%;"><em>(h). </em></span>Per tant és una mena de respiració "apartada" del seu propi camí "normal" i/o dels seus propis objectius "normals" i se l'anomena científicament "Via alternativa” o bé de forma sinònima “Via ressistent al cianur”.<br /><br />Recalco que és una via potencialment present en molts altres vegetals, però que només en unes poques espècies cobra activitat.<br />És una via que comporta un fort desgast metabòlic i que només te un cert sentit en processos molt concrets amb objectius molt concrets com és el de les floracions de les aràcies.<br />També complementariament, alguns científics han especulat que la termogènesi, per lo menys les produïdes per els apèndix de les aràcies, puguin formar part de procesos d’apoptosis (o "mort autoprogramada") i en concret un estudi fet sobre la termogènesi <em>Arum maculatum</em> ho ha interpretat així <em><span style="font-size:78%;">(g)</span></em>. </p><br /><p><em>A quina temperatura poden arribar?</em> </p><br /><p>L'escalfor que poden assolir les "plantes estufa" poden ser excepcionalment altes en algunes espècies. El cas més sobresalient potser sigui el del <em>Phillodendron selloum</em>, una planta que habita les selves del tròpic (però que també el podem veure en moltes cases i floristeries!), el qual pot atenyer 40ºC de temperatura respecte la temperatura ambient del seu voltant <span style="font-size:78%;"><em>(h),</em> </span><span style="font-size:100%;">es a dir, més que nosaltres mateixos i molts animals mamífers. A més, naturalment </span>manifesta una fortissima respiració. Per exemple s’ha comprovat que respiren més que un colibrí, o que per exemple també, a una temperatura atmosfèrica de 10º, una inflorescència de 125 grams de <em>Philodendron</em> produeix 5 vegades més quantitat de calor que una rateta també de 125 grams<em><span style="font-size:78%;"> (j)</span></em> .<br /><em>Philodendron selloum</em> a més a més resulta interessant per un altre “detall”. A saber: Si en la gran majoria de plantes termogèniques, allò que consumeixen molt majoritariament durant el procés, és el midò (inclouent la nostra sarriassa) a <em>Phillodendron selloum</em> les substàncies son lípids. Aquest procés termògènic de <em>Philodendron</em> involucra, a nivell bioquímic, uns desacoplament de proteines que te una notable similitut amb el procés que caracteritza la producció de calor en els mamífers hibernants en fase hibernant, la cual també ve igualment donada per la crema de lípids als teixits adiposos <em><span style="font-size:78%;">(h)</span></em> .<br /><br /><span style="font-size:130%;"><em>I el summum de tot plegat</em>:</span> <strong><span style="color:#660000;">LA TERMORREGULACIÓ</span></strong><strong><span style="color:#660000;"><br /></span></strong><br /><span style="font-size:130%;">M</span>Un pas sobresalient més enllà, és el de la capacitat de determinades plantes –aquestes si, ben poques!- per <strong>regular</strong> la seva propia temperatura generada. La comparació inevitable és fer-la amb els animals de sang calenta!, és a dir, els mamífers, les aus, i alguns peixos<em><span style="font-size:78%;">(i).</span></em> La termorregulació que es dona en les plantes resulta diferent que la que es dona en les besties, es clar, donat que en els animals existeix tota una estructura d’organs adequada per a tal finalitat i per a maximitzarla. En els vegetals en canvi tot es dona a nivell directament celular ..Pero l’efecte final, tant en uns i d’altres, acaba essent versemblant.<br /><br />La planta més perfecte en quant a aptitut per autotermorregularse no és una aràcia, sinó una nelumbonàcia molt estimada a l'extrem orient, i que a Catalunya la podem trobar en alguns jardins. Es tracta de la "flor sagrada del lotus" (<em>Nelumbo nuc</em>ifera). Curiosa coincidència que sigui "sacre" :-). Aquestes flors regulen llur temperatura entre 30 i 35º enfront fluctuacions de temperatura ambiental que poden anar des dels 8º fins als 45º durant els 2-4 dies de receptivitat sexual de la inflorescència. Per altre banda em sembla interessant -i segurament no és casual- que les belles flors del lotus també siguin protogíniques!.<br /><br /><em>Com detecten la temperatura?</em><br /><br />Un interesant aspecte de la termogènesi en els vegetals és que les plantes no detecten la temperatura de l’aire sino la de les seves propies cel.lules. S'han fet observacions que destaquen el fet que quan la temperatura ambiental baixa, al principi també cau momentaniament una mica la temperatura de les celules abans de reaccionar i generar calor. Per el que fa a la taxa de respiració -que com he dit, en aquestes plantes una cosa va lligada amb l'altre- durant aquests successos es inversament proporcional als valors de temperatura externa <em><span style="font-size:78%;">(j)</span></em>.<br /><br />Fa poques línies citava a <em>Philodendron</em> Bé; la torno a rescatar, car aquesta planta selvàtica (però no de la nostra "Selva") també és una de les poques que a més a més tenen capacitat d’autorregulació del calor.<br /><br />Allunyant-nos dels tropics, a les illes mediterranies centrals i orientals es troba <em>Dracunculus vulgaris</em>, un altre vegetal amb molt bona termorregulació. La seva inflorescència amb aparença de drac, mostra 3 fases termogèniques i s'autorregula a una temperatura de 18ºC durant la segona nit. Tot i que l'osmòfor és termogènic (com en la sarriassa) i molt olorós, la termorregulació només és dona a la cambra floral però, amb lo qual no hi ha una relació entre aquest fenòmen i l'emisió d'olors intenses(l).<br /><br />I més a prop nostre la també ja comentada unes linies endarrera, la "orella de porc" (<em>Dracunculus muscivorous</em>). Ara bé. La seva termoregulació és parcial o diguem-ne que no plenament eficient. Llurs flors masculines es calenten quan la temperatura exterior baixa, però el patró del seu escalfament està més relacionat amb el factor temporal que amb la temperatura en si. Per això un estudi al respecte denomina el fenòmen de la rapa mosquera o orella de porc, com "pseudo-termorregulació" <em><span style="font-size:78%;">(m). </span></em>Les sargantanes com mencionava, treuen un profit directe d'aquesta "estufa inteligent" i un d'indirecte, que és el de les mosques que es cruspeixen. Per ser més conscients de la complexitat d'aquesta interacció, si el tema us fascina una mica animo a que feu lectura de l'estudi que es va fer al respecte i que el trobareu en el link resenyat <em><span style="font-size:78%;">(e2)</span></em>.<br /><br />I per anar acabant. Fora dels tròpics i de la nostra zona mediterrania <em>Symplocarpus renifolius</em>, una aràcia que es pot trobar per exemple a l’Amèrica del Nord i al Japó també s’autotermorregula. Llur inflorescència pot mantenir temperatures per damunt de 15º quan la temperatura cau a -15 i es comenta que amb freqüència, la neu caiguda es desfà al seu voltant! Naturalment <em><span style="font-size:78%;">(j).</span></em> hi ha una certa discusió de si l'objectiu que te la planta, a banda de la raò pol.linitzadora, és protegir-se ella mateixa del fred, lo qual la planta aconsegueix puntualment però a costa d'un cost metabòlic molt més elevat que les plantes normals de "sang freda" del seu entorn, que també sobreviuen es clar, però d'una forma molt més "pasiva". Sigui com sigui, te collons la cosa de que la planta floreixi al febrer i al març en zones on no és gens rar que hi nevi. Si aquestes plantes s'ho monten així, segurament serà per algo!<br /><br /><br /><strong><span style="color:#003300;">Notes, comentaris i referències:</span></strong><br /><br /><span style="font-size:85%;">(a) </span><a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:SjZWs_5G4tQJ:www.edb.ups-tlse.fr/equipe3/MG/publis/pollination.pdf+Psychoda+crassipenis&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESi2AdJrmlSMQcaB-61lxuPzyLbYPud7gYpgytNUR1uBf9Os7zd5ldVzbIZNdA0mOpUjAMcUW3pvv_-7GRbu0PMtYaUqwSQGwXBIURHOLBAF9xo5mXhiA8-P2bqM5jhcqeYgawLU&sig=AHIEtbTHGDDA-Dpo9dz5L4lS7kEGJ861Fw"><span style="font-size:85%;">Pollinatium in the Genus <em>Arum -Marc Gibernau- et al 2004 Aroideana 27: 148-166</em></span></a><span style="font-size:85%;"> . Un document força interessant per saber dels aspectes relacionats amb la pol.linització de les aràcies i del qual m'he n'he servit bastant.<br /><br />(a1) Sobre la autoincompatibilitat de la fructificació endogàmica, citar per exemple que <em>A.cilindraceum,</em> en petites poblacions podia ser autocompatible, però en canvi no ho era en poblacions més grans (lo qual personalment em costa entendre o no ho he entès bé) <em>A.maculatum, una altre espècie encara més propera a nosaltres,</em> és autocompatible però a la pràctica no ho és degut al fet que les flors masculines s’obren massa més tard que les femenines.</span><br /><br /><span style="font-size:85%;">(b) Els episodis termogènics de les sarriasses (les nostres (Arum italicum)) han estat documentats en diversos estudis, però per proximitat, el que m’ha semblat més idoni per prendre com a referent, és ún que es va fer al sud de frança ara fa uns deu anys, en concret a les rodalies de Toulose: </span><br /><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.edb.ups-tlse.fr/equipe3/AQ/pdf/ital%20pollination.pdf">Pollynation ecology of Arum Italicum. -Jerom Albre, Angélique Quilichini i Marc Gibernau-</a></span><br /><br /><a href="http://www.edb.ups-tlse.fr/equipe3/MG/publis/odour.pdf"><span style="font-size:85%;">(c) The families and genera of vascular plants" V.IV Edited by K.Kubitzki</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(d) </span><a href="http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/1992/Anales_50(2)_229_237.pdf"><span style="font-size:85%;">Fitxa de L'orella de porc (Dracunculus muscivorous) a la web Biodiversitat virtual de ses Illes Balears</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(e2) </span><a href="http://air.unimi.it/bitstream/2434/63424/1/Dracunculus%2520Lipari.pdf"><span style="font-size:85%;">LLur relació amb ses sargantanes balears </span></a><br /><br /><span style="font-size:85%;">(e3) </span><a href="http://culturesheet.org/araceae:helicodiceros:muscivorus"><span style="font-size:85%;">Un article divulgatiu sobre aquesta planta a Culturesheet.org</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(f) </span><a href="http://plantsinaction.science.uq.edu.au/edition1/?q=content/feature-essay-2-2-thermogenesis"><span style="font-size:85%;">Referència a Lamarck. Article interessant. "Plants in action"</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(g) </span><a href="http://www.plantphysiol.org/content/117/4/1501.full.pdf+html"><span style="font-size:85%;">Plant physiology 1998 117:1501-1506</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(h) </span><a href="http://jxb.oxfordjournals.org/content/59/3/705.full.pdf+html"><span style="font-size:85%;">Synchronicity of thermogenic activity, alternative pathway respiratory flux, AOX protein content, and carbohydrates in receptacle tissues of sacred lotus during floral development</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(i) </span><a href="http://www.acuarioprofesional.com/pdf/termorregulacion.pdf"><span style="font-size:85%;">Metabolismo de los peces: La termoregulación</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(j1) </span><a href="http://www.bioscirep.org/bsr/021/0223/0210223.pdf"><span style="font-size:85%;">Biophysics and physiology of temperature regulation in thermogenic flowers 2000. Bioscience reports. Roger S.Seymour</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(j2) </span><a href="http://5e.plantphys.net/article.php?ch=e&id=503"><span style="font-size:85%;">Respiration by Thermogenic Flowers.</span></a><span style="font-size:85%;"><br />Roger S. Seymour Ecology and Evolutionary Biology Adelaide University, Australia and Kikukatsu Ito Cryobiofrontier Research Center Iwate University, Japan<br />September, 2010<br /><br />(k) </span><a href="http://www.fortunecity.com/greenfield/clearstreets/84/thermo.htm"><span style="font-size:85%;">Divulgació de la discusió sobre si <em>Symplocarpus foetidus</em> es protegeix del fred</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(l) </span><a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1690307/pdf/D2G86103QAGXKBH9_266_1975.pdf"><span style="font-size:85%;">Respiration, temperature regulation and energetics of thermogenic inflorescenses of the dragon lily Dracuncullus vulgaris -Roger S. Seymour and Paul Scheultze-Motel-</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br />(m) Sobre la pseudo-termorregulació de l'Orella de Porc a l'illa de Còrsega:<br /></span><a href="http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1365-2435.2003.00802.x/pdf"><span style="font-size:85%;">Thermogenesis and respiration of inflorescenses of the dead horse arum Helicodiceros muscivorous, a pseudo-thermoregulatory aroid associated with fly pollination. -R.S.Seymour, M.Gibernau and K.Ito- 2003</span></a><span style="font-size:85%;"><br /><br /><br /><strong>Algunes altres fonts consultades abans de fer l'article:</strong><br /><br />-<a href="http://www.edb.ups-tlse.fr/equipe3/MG/publis/Araceae%20%20%20pollinators.pdf">Pollinators and visitors of Aroid inflorescences. -Marc Gibernau. Aroideana Allen Press. Galley 73. Oct 14/2003</a>. El document d'aquest link és del mateix autor que el primer link ressenyat i ve a ser un bon complement del mateix. Com a cosa interessant s'expliquen 3 tipus d'interaccions insecte-flors que es donen en les aràcies i es comenta també el fet que les inflorescències amb flors unisexuals tenen diferents funcions respecte als insectes (esdevenen més complexes en certa manera) mentres que en aquelles espècies on llurs flors son bisexuals, participen totes de la mateixa funció.<br /><br />- <a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:5kLIIxJO8q4J:exa.unne.edu.ar/biologia/diversidadv/documentos/ANGIOSPERMAS/Monocotiled%25F3neas/2-Alismatales/1-Alismatales%2520%2B%2520Araceae.pdf+temperatura+polinizaci%C3%B3n+araceae&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESj3kR7gIG3zmAlQrsfd0c2aIWy-VGe0DwK0Zo7vjjVpSknNv1rzTw5DpssZ0-cRDcGfbkrPh3rXQ2R7hHwJuOgl2ZUQBZxFKTtTvk6tUmpKby9NESMe3H4E9rMa0VAakbw36S6r&sig=AHIEtbTMTxshUUQ4mUrpHjeExxteCqX9Tw&pli=1">Document google d'una universitat argentina sobre les aràcies</a>. Hi ha una descripció dels caràcters morfològics de les aràcies i comentaris interessants sobre algunes d'elles.<br /><br />-<a href="http://www.blogger.com/La">Influéncia del osmóforo en la producción de infructescéncias en <em>Arum itálicum Miller</em>. -M.Méndez y J.R.Obeso.</a> Treball portat a terme a Asturies i amparat per el CSIC. Es comenta la relació que te la grandaria de l'osmófor amb l'atracció de pol.linitzadors i altres aspectes interessants.<br /><br />- <a href="http://www.hechoxnosotrosmismos.com/t784-seres-sin-cabeza-de-savia-caliente">Seres sin cabeza de savia caliente</a>. Article que explica com el redescobriment de la termogènesi, va ser un fet casual, quan l'any 1972 el botànic Roger Seymour (per cert, un autor de diversos documents dels que he referit a la llista de links) es va adonar de la calor que desprenia una inflorescència de Philodendron portada per alumnes seus.<br /><br />-<a href="http://www.unalmed.edu.co/~poboyca/documentos/documentos1/polinizacion/POLINIZACION%20PALMAS/GENERALIDADES%20POLINIZACION.pdf">Sistemas de polinización en bosques tropicales. -M.Cláudia Diez G</a>. Interessant el fet de que es comenta que els escárabats son atrets per el calor i per tant, en moltes aràcies la termogènesi te un paper d'atracció directe, més que indirecte, sobre els seus pol.linitzadors quan aquests son coleòpters. De fet moltes famílies de plantes que presenten termogènesi, les seves flors son pol.linitzades per coleòpters. Per altre banda també és interessant que els escarabats solen anar a copular entre ells a l'interior de les flors. Un link complementari a tot això que refereixo podria ser aquest altre: "<a href="http://orton.catie.ac.cr/cgi-bin/wxis.exe/?IsisScript=OET.xis&method=post&formato=2&cantidad=1&expresion=mfn=014386">La biología floral de algunas especies de Cyclanthaceae y la historia natural de sus curculiónidos asociados (Coleoptera: Curculionidae). -Franz, Nico M."</a><br /><br />-<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zHaX78z116gJ:https://woc.uc.pt/botanica/getFile.do%3Ftipo%3D2%26id%3D4977+termog%C3%A9nesis+araceas&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShoI1W7cJCSEbl-cca6jiMcs_2VhUhr2YT4oSsWgEv11IPPNQjUYfx4-T5Os2u8JtmScjBacyRmk23sJavH8Z_JaT-G1hR9IFFfGs5vo6hzzzAm8Atxrj76yUN4Rtz3DrB4ksq8&sig=AHIEtbQcKPGkbPnDu-3ta1CUaqu_jPijrAhttp://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:zHaX78z116gJ:https://woc.uc.pt/botanica/getFile.do%3Ftipo%3D2%26id%3D4977+termog%C3%A9nesis+araceas&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShoI1W7cJCSEbl-cca6jiMcs_2VhUhr2YT4oSsWgEv11IPPNQjUYfx4-T5Os2u8JtmScjBacyRmk23sJavH8Z_JaT-G1hR9IFFfGs5vo6hzzzAm8Atxrj76yUN4Rtz3DrB4ksq8&sig=AHIEtbQcKPGkbPnDu-3ta1CUaqu_jPijrA">A funçao ecofisiologica da via alternativa. Ecofisiologia FTUC 2010</a>. Un bon document divulgatiu sobre la bioquímica de la respiració de les plantes i una explicació del funcionament de la Via Alternativa. Un altre document sobre aquesta via de respiració el podeu consultar en alquest altre <a href="http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/bolarios/FisioVegetal/TeoriaFisioVegetal/Resumenes/tema12.htm">link</a><br /><br />-<a href="http://www.fagro.edu.uy/~fisveg/docencia/curso%20fisioveg/Materiales%20teoricos/Hormonas%20IV.pdf">Hormonas IV</a>. Document interessant per aprendre coses sobre el paper de l'àcid salicílic i d'altres hormones.<br /><br />-<a href="http://www.animefg.com/index.php?/topic/38403-el-sauce-y-la-aspirina/">El sauce y la aspirina. -Thomas Anderson-. Anime FG</a>. Article que posa en relació l'àcid salicílic, els salzes i la termogènesi de les aràcies.<br /><br />-<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:rcSdp0wPCCMJ:www.biouls.cl/librofv/web/pdf_word/Capitulo%252016.pdf+termog%C3%A9nesis+araceas&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESgAOKCogJqeMXPhFrKEuMAsEYc9ij8YiAxFPuk3Y70rZOPOVRgfGENsje3IfJgbvuZ7UrQNRWEOwvdtPDuLqNa_BuGimAJOj5fwEi--C51xrTE1kJ4B2jKr64BkzZnYvQKzcHnN&sig=AHIEtbTSzNz0qDGE080n0e5Ut3KBqXPkxQ&pli=1">Hormonas y Reguladores del Crecimiento: Etileno, Ácido Abísico, Brasinoesteroides, Poliaminas, Ácido Salicílico y Ácido Jasmónico. -Miguel Jordán i Jose Casaretto. Fisiología Vegetal. Universidad de La Serena, Chile. 2006</a>. Més explicacións sobre el paper de l'àcid salicílic a les aràcies.<br /><br />-<a href="http://books.google.es/books?id=7QIbYg-OC5AC&pg=PA452&lpg=PA452&dq=termog%C3%A9nesis+araceas&source=bl&ots=ngvQ3-1CDd&sig=XEXYGXRV4nA_bVqcHkS6vi9rC7k&hl=es&ei=oqVdTZOSI4Ot8APh9sDvCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDUQ6AEwBDgK#v=onepage&q&f=false">Fisiologia vegetal V.1. -Lincoln Taiz i Eduardo Zeiger.</a> A la pàgina 451 trobareu explicacions sobre el funcionament de la Via de la respiració alternativa i el seu possible rol.<br /><br />-<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:mgVon366lBAJ:148.206.53.231/UAM2657.PDF+termog%C3%A9nesis+araceas&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESjf1g8Q2C0tTd7L_ikTJ5l9BypntfcYS7UnTyeuk_DMl89W5k1emCNaOEsUmrkrSI0sIo2jWRoehX6tJ-Xu2sQwVOnF_KvvXQxIyhDwpmo6HKhWGGdUpSHx-accYWS--muLnR-b&sig=AHIEtbRoe6e4percZO1m_i3NscaDuvS3KQ">Determinación de los niveles de radicales libres durante la maduración de mango variedad "Kent". -J.A.Gonzalez Rodriguez.1995</a>. Interessant perquè parla sobre la Via de la respiració alternativa sobre els fruits de mangos i el seu paper en l'envelliment.<br /><br />-<a href="http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=21914715">Thermogenesis of three species of <em>Arum</em> from Crete. -Roger Seymour S, Marc Gibernau i Stergios Pirintsos.</a><br /><br />-<a href="http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=3695623">Dynamics of thermogenesis and structure of epidermal tissues in inflorescences of Arum maculatum. -E. Bermandiger-Strabentheiner i A.Stabentheiner</a><br /><br />--<a href="http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:hc4UVP6W4NAJ:siemprelistos.org/files/download/248_ecologia_de_la_polinizacion.pdf+temperatura+polinizaci%C3%B3n+araceae&cd=7&hl=es&ct=clnk&gl=es&source=www.google.es">Ecología de la polinización de <em>Monstera Lentii</em> (Aracea), una planta hemi-epífita de distribución restringida a Costa Rica y Panamá. -Danyi Y. Prieto Amaya y Alfredo Cascante Marín</a>.<br /><br />-<a href="http://www.worldlingo.com/ma/enwiki/es/Titan_arum">Arum del Titán (www.wordlingo.com). </a>Divulgació sobre la inflorescència més gran del mon, la de l'aracia <em>Amorphophallus titan</em>.<br /><br />-<a href="http://www.juegosmura.com/murapedia/aro_gigante/">Murapedia</a>. Un altre link sobre l'Amorphophallus titan<br /><br />- <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Titan-arum1web.jpg">Ara una imatge d'una espectacular flor d'Amorphophallus titan </a>a la wikimedia<br /><br />- </span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Arum_italicum"><span style="font-size:85%;"><em>Arum italicum</em> a la wikipedia</span></a><span style="font-size:85%;">. La referència a la wikepedia en castellà és més complerta que la versió catalana o en anglès.<br /><br />-<a href="http://www.terra.org/la-inteligencia-de-las-plantas_2499.html">La inteligéncia de las plantas(www.terra.org). </a>Article divulgatiu que parla sobre la suposada "inteligència" dels vegetals i que la exemplifica amb el cas dels frarets (candilicos en castellà) i de les sarriasses (aros).<br /><br />-<a href="http://naturmendi.blogspot.com/2011/04/arum-italicum-historia-de-una-carcel.html"><em>Arum italicum</em>. Historia de una cárcel (Naturmendi.blogspot.com). </a>Article divulgatiu que reporta l'estratègia pol.linitzadora de l'espècie. </span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-17998790181739164392011-03-28T10:06:00.000-07:002011-04-26T07:57:36.927-07:00La llengua de serp, quasi un fòssil vivent<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdqn4_y5xoBBSIEZ6ABZLFInWyLf6vFopLAk7OHGpj-GMtBgSnofiSglmCUWGI8Kwflpfd85nouDp7SUfHffcuBONwEumkNe50t2-We6xI-5O6BWiqNf2VtUO7mekDuCeIO0X46sZrOw/s1600/IMG_0666.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594684299297380114" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLdqn4_y5xoBBSIEZ6ABZLFInWyLf6vFopLAk7OHGpj-GMtBgSnofiSglmCUWGI8Kwflpfd85nouDp7SUfHffcuBONwEumkNe50t2-We6xI-5O6BWiqNf2VtUO7mekDuCeIO0X46sZrOw/s400/IMG_0666.jpg" /></a><span style="color:#ffffff;"></span> Fà uns 400 milions d'anys, quan el que ara es Tossa formava no formava part d'una comarca, ni d'una nació ni estat, ni tant sols d'una geografía peninsular ni europea, sinó d'una altre mena de territoris ben diferents, poblats per bestioles encara prèvies a l'aparició dels dinosaures, van apareixer uns vegetals extranys, diferents dels seus grups precedents, sencills i petits, però futurs pioners de tota una gran diversificació que es va anar produint després. L'evolució vegetal va anar fent un llarg camí amb nombroses branques filogenètiques, unes amb força èxit i d'altres amb menys que es van acabar extinguint. Al massís de Cadiretes encara existeixen poblacions d'una espècie curiosa, amb una tipologia molt semblant a la d'aquells organismes primitius, una espècie que no ha canviat gaire en el decurs de les eres geològiques i que ens evoca aquelles èpoques ancestrals del devonià ..En altres paraules, quasi un fòsil vivent. Es tracta de les llengües de serp (<em>Ophioglossum sp.)</em><br /><br /><em>ALGUNES CARACTERÍSTIQUES A INTRODUÏR</em><br /><br />Per començar una característica invisible a simple vista.. El seu nombre de cromosomes. Qui ho diria, que tractant-se d'unes espècies que formen part d'una branca filogenètica tant primitiva ..tenen més cromosomes que totes les especies d'essers vius coneguts. O.reticulatum (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_organisms_by_chromosome_count">1</a>), l'espècie en concret que ostenta el record, n'arriba a tenir 1260 per cel.lula, mentre que els humans per exemple en tenim 46.<br /><br />Una altre: El fet que es tracta d'uns vegetals que proliferen en simbiosi amb fongs micorritzics. Ara bé, no sols prosperen (en realitat son moltissims els vegetals que ho fan), sinó que els necessiten de manera obligada. <em>Obligada i especialitzada</em>, en el sentit que sense la presència d'uns determinats tipus de fongs arbusculars, sobretot del gènere <em>Glomus <span style="font-size:85%;">(</span><a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:PBZwjgTamq0J:www.mma.es/secciones/el_ministerio/organismos/oapn/pdf/oapn_inv_art_0610.pdf+ophioglossum+glomus&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESg-A3zgA8DH3BJoQVN0JiCcnLbCV2yP0tQpePkmeF9gchst5qcDKv3SqNdgFmUFZgIEX8W0ilPv8Zakt-ihODonO2fLAp8vPeDYtsKx-D7WvhHW_6CQ9LKZojnBGLlCjzIfF9ig&sig=AHIEtbQHQHzcuhadVdEz6vrFj5icVpePNw"><span style="font-size:85%;">2</span></a><span style="font-size:85%;">),</span> </em>les llengües de serp son incapaces de viure. Els fongs glomerals no obstant en canvi, per la seva banda sí que poden tenir simbiosi amb alguns vegetals pertanyents a diferents grups. Tal fet ens pot fer pensar que el procés d'associació de tals fongs amb els vegetals i la seva adaptació als diferents tipus de vegetals és un fet molt antic dins el contexte general de la història de l'evolució. Tanmateix un altre aspecte interessant és que tals relacions fongs-plantes s'haurien pogut haver originat en relació a espècies molt similars a les nostres llengües de serp.<br /><br /><em>EL PAPER DE LES MICORRITZES</em></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX7oNNgSSrrsEqApMo36qdJGy6KwEzx3x0AtXwYx_g4E1zoBidpyDoMNmAe2XnDnysNU3fxbVbdv5_Pu0KLPjh1uD3174curj8Vli8MNF1P8nK91qEqEAz4d4oIlp5r5me3XKsqDp9_Tk/s1600/1+028.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594007653511364130" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX7oNNgSSrrsEqApMo36qdJGy6KwEzx3x0AtXwYx_g4E1zoBidpyDoMNmAe2XnDnysNU3fxbVbdv5_Pu0KLPjh1uD3174curj8Vli8MNF1P8nK91qEqEAz4d4oIlp5r5me3XKsqDp9_Tk/s400/1+028.jpg" /></a> Els fongs micorrizics s'alimenten de part de les substancies elaborades de la planta, pero a canvi la planta aconsegueix disposar d'unes major extensions que permeten la captació de nutriets esencials, en especial fosfor.<br /><br />Hi han estudis que han correlacionat els graus de requeriment de fosfor de les plantes amb l'abundancia i/o dependència de fongs micorrizics. També hi han estudis que conclouen que hi han (tot i que no sempre) correlacions entre les arrels amb pels absorbents i les micorritzes. Les espècies de plantes amb pocs pels d'absorció solen tenir una major relació simbiòtica amb fongs.<br /><br />En el cas dels <em>ophioglossums</em>, gènere totalment depenent de les micorrizes, les seves arrels, tot i ser llargues i partir de tubercles, no s'hi observen mai pels radicals, ja que gràcies a aquelles, no els necessiten. A la foto dreta es veuen tals arrels. L'exemplar en qüestió el vaig tornar a replantar en acabada la foto.<br /><br />Una cosa que ens podriem preguntar, podria ser si les micorrizes son un signe dels vegetals més evolucionats o si no ho son.. La majoria d'estudis al respecte, consideren que les primeres plantes traqueòfites (provistes de vasos conductors) no tenien pels absorbents a llurs arrels donat que a l'inici, les arrels ja venien associades amb fongs i va ser un èxit evolutiu en el seu moment.. Però posteriorment les espècies van evolucionar cap a formes menys dependents dels fongs i a canvi produint pels absorbents, com s'observen en gran quantitat en les famílies que tenen una menor antigüetat a la història natural. ..Alguns altres estudis en canvi, indiquen que si que si que certes famílies si que van apareixer amb pels però que més tard els van perdre, amb lo qual encara no hi ha una linia de conclusíons científiques ben establerta.</p>UN FULLATGE FUNCIONAL<br /><br />El desenvolupament de les llengües de serp, sigui degut a mercè dels fongs o a pesar d'ells, és una cosa, això si, molt lenta. Només produeixen una sola fronda (fulla) per any i les dimensions que atenyen no passen dels 4 cm. Us podeu fixar que la part central del limbe està acanalada. Això facilita que fins i tot les poques gotes que puguin caure, per exemple en un plugim molt mins, es condueixin pasivament i s'aboquin concentrades en un sol punt -com si d'un sistema de reg és tractés- i penetrin verticalment més endins del terra, que és el que a aquests vegetals profundament ancorats els interessa. Un altre aspecte curiós és que les fulles son un xic carnoses , amb lo qual tenen una certa capacitat de ressistir curtes sequeres, fins que arriba l'estiu -quan si que a pesar de tot, s'arriben a secar-. Per últim un altre aspecte d'elles, o per lo menys les que jo he fotografiat, és que una gran part de la seva longitut es de color blanc (com es veu a la imatge), això va lligat amb el fet que els tubèrcles estan força enterrats i en conseqüència part de les fulles també i no poden fotosintetitzar.<br /><br />Podriem interpretar que això indica una bona capacitat per estar enterrades (i ressistir millor l'assecament)? I/o per ressitir incidències que afectin al terreny? Entraré en més consideracions sobre això al final de l'article. De moment, per agilitzar els comentaris passó al següent punt.<br /><br /><em>REPRODUCCIÓ I LA "METAMORFÒSI"</em><br /><br />La reproducció es fa, com en moltes falgueres, a través d'espores. Aquestes s'alliberen a través d'uns opercles laterals -mireu la mateixa imatge que encapçala l'article- els quals es solen obrir al mes de març. Les espores, si es donen les condicions d'humitat adients, en germinar donaràn lloc a un organisme conegut com "pròtal", portador de caràcters sexuals masculins i femenins, lo qual no tenen els essers adults.<br /><br />Un pròtal és un organisme juvenil d'aspecte tant diferent al del adult, que per fer una analogia, vindria a ser una mica a les llengues de serp i a les falgueres el que son les larves i les crisàlides per als insectes. Els pròtals de les llengües de serp tenen una forma de vida diferent del de les falgueres; viuen integrament sota terra, sense clorofila ni contacte amb la llum, tal com si fossin fongs dels quals, de fet en depenen per llur supervivència!, son essers micotròfics ..I en tal estat subterrani, talment com si ells mateixos fossin fongs enlloc de plantes, poden passar molts mesos, fins que un dia, el seu propi metabolisme els deixa a punt per iniciar la transformació, la qual -i aquí val encara més l'analogia- ve a ser també com una metamorfosi.. Fins a convertirse en una petita llengua de serp. </p><em>LES OFIOGLOSACIES</em><br /><br />La família que entronca les protagonistes d'aquest article és la de les ofioglosàcies, la qual integra 4 gèneres, la majoria habitants d'hàbitats tropicals. D'aquests gèneres a Catalunya tenim només el gènere <em>Ophioglossum</em>, el qual en el seu global compren unes 25-30, visquent dues d'elles a Catalunya: <em>O.vulgatum i O.lusitànicum, </em>Aquest últim el que podem trobar a Tossa, a pesar de que el seu nom faci més referencia a contrades luses. </p>La presència d'aquesta espècie a la costa mediterrania és rara, però en alguns casos a la raresa se li ha de sumar la dificultat per descobrirla. A tall d'exemple; no es sabia de cap localitat al Pais Valencià fins que es va localitzar en uns indrets, això si, en indrets també molt puntuals. De vegades ..és questió de saber mirar. <span style="color:#ffffff;">.................................................................................................................................</span> <strong></strong><strong></strong><strong><br /><br /><br />LES LENGÜES DE SERP A TOSSA<br /><br /></strong><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 239px; FLOAT: right; HEIGHT: 257px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594674691288241938" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-VPF560WhnphMqP1Yj91fLOGSJLWeKkNLHiSkzupIAzcmenGO548og2iRoM3_F0V8qReIKwJimxVIMpyPYDhFaAmsDpr0G9EU0Gy4FaDSgr86SMPqCpHOqN5flc7E3Yvyx5SvWLgwji0/s400/1+020.jpg" />A Tossa, la presència de les llengues de serp fou resenyada per l'Enric Ballesteros a principis de la década dels 80, però a més a més, va fer un cert seguiment fenològic i va aprofundir en les característiques ecològiques dels ambients on s'hi fan. Ell i el seu equip varen fer un estudi comparatiu de llurs poblacions. Van arribar a unes conclusions i van definir i caracteritzar la comunitat vegetal on aquesta planta s'hi troba, i on a més en resulta dominant. Una cosa va lligada amb l'altre, lo curiós del cas és que les poblacions de llengüa de serp resulten escassíssimes. L'<em>Scillo-Ophioglossetum lusitanici</em>, terme que dona nom a la comunitat, es va sumar a la llista d'hàbitats singulars del Massís de Cadiretes i va donar més raons més que suficients per a la seva preservació, com a mínim com Espai d'Interès Natural protegit. En el treball que varen publicar es detallen una serie d'espècies -la major part son vegetals de petites dimensions- que solen acompanyar als <em>Ophioglossum. </em>Del conjunt de tots ells, unes quantes espècies esdevenen característiques de la comunitat. En especial aquestes tres següents: <em><a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4778.html">Scilla autumnalis</a></em>, <em><a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4290.html">Dipcadi serotinum</a></em> i <em><a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-uib/especie/4992.html">Allium sphaerocephalum</a>. </em>D'altres, també solen acompanyar-les tot i que d'una forma més generalista ja que es troben presents en altres hàbitats que comparteixen una certa afinitat. Al respecte l'estudi citava <em>Aira cupaniana, Asterolinum linum-stellatum, Mycropirum tenellum, Logfia gallica, Senecio lividus</em> i algunes altres més. Per últim, en un 3º rang d'especifitiat es destaquen espècies com el romaní i les estepes, plantes capaces de prosperar en sols bastant difícils.<br /><br /><em>ESCASSETAT DE LES COMUNITATS</em> <br />Les comunitats de llengua de serp, tot i ser singulars de l'EIN Cadiretes, recalco però que no son pas freqüents. Que ningú esperi trobarse-les caminant per Cadiretes!, al nostre territori son escassíssimes. Fins avui, han estat descrites en tres àrees del massís: El Puig Ventós, la Plana Basarda i la Serra dels moltons de Pola ..i personalment jo tinc dubtes de si actualment és segueixen mantenen igual que fa 25 anys en tots aquests llocs ja que no en tots les he vistes (en part per falta d'intents meus de visites)<br /><br />Però bé, apart de llur raresa, vull comentar també un altre tema relacionable amb les llengües de serp i que em sembla minimament també interessant. Comentaré sobre les succecions.<br /><br />LES LLENGÜES DE SERP I LES SUCCESIONS VEGETALS</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9fC5fQFq_-tW0TNUFVAmiu4KJ3LKJYHEXUyVCP_P9zFOiRo64B11hPf58rMGSYmBpbURgz3jbCEzMJe4rYL9D7TrTHeTn0TdILMyhG11VCZVDGJmJ3vNI4X8aB-KVOGPiMJ_h5PajerE/s1600/1+029.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 336px; FLOAT: right; HEIGHT: 262px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594686106444699218" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9fC5fQFq_-tW0TNUFVAmiu4KJ3LKJYHEXUyVCP_P9zFOiRo64B11hPf58rMGSYmBpbURgz3jbCEzMJe4rYL9D7TrTHeTn0TdILMyhG11VCZVDGJmJ3vNI4X8aB-KVOGPiMJ_h5PajerE/s400/1+029.jpg" /></a> Estem acostumats a sentir parlar de les incidències als ecosistemes i de fins a quin punt uns o altres es resenten. L'esser humà és un gran agent alterador; l'esser humà tala boscos, contamina rius, provoca incèndis, etc. ho sabem de sobres, i els ecosistemes, poc o molt, responen a aquestes alteracions i poc a poc ..o tant ràpid com son capaços potser!, es van autorrestablint a si mateixos, en el grau que els és possible, fins assolir les característiques originals; això s'esdevé a través d'una serie d'estats intermèdis i de tot el procés s'en diu "succesió secundaria".<br /><br />Per exemple, després d'un incendi en un alzinar apareix un fenassar o tal vegada una brolla amb pins, tot seguit una pineda amb una maquia arbustiva més o menys densa, un bosc mixte d'alzina i pi i finalment un alzinar sense pins. El nou alzinar de ben segur no tindrà la mateixa biodiversitat que l'àntic, i si existia alguna especie en perill d'extinció o en situació de vulnerabilitat, s'haurà extinguit del tot, però a banda d'aquests detalls, en general el nou alzinar, diguem que tindrà un aspecte prou similar a l'anterior. </p>Hi han processos de col.lonització vegetal els quals, en canvi, enlloc de partir d'una alteració d'estructura en la qual es pretenen autorrestablir, son processos es donen en indrets que no han sofert cap incidència previa; indrets on la vida vegetal troba o trobava grans dificultats per establir-s'hi per circumstàncies purament naturals, però que tot i així, la vida, amb el seu"instintiu coratge" (no entraré però més enllà en debat filosòfic de si tal comportament és "totalment inconscientment" o "en certa manera conscient") poc a poc va ocupant aquests espais naturals ..I no sols els va ocupant, sinó que a través de la seva propia influència sobre el terreny, va transformant els llocs i facilitant l'establiment progresiu d'altres formes de vida, de primer anàlogues i de segon lleugerament diferentes, en en molts casos cada vegada de majors dimensions. Formes de vida diverses i hàbitats diversos relacionats es van succeïnt entre si i solapant-se parcialment al llarg d'un temps molt més llarg que en el cas anterior. D'aquell procés se'n diu <em>successió secundaria</em> i d'aquest altre s'en diu <em>succesió primaria</em>... A la imatge del damunt ilustro, a tall d'exemple, una etapa d'etapa de susccessió primaria, la que conformen molses de roca i petites herbes crassulacies (<em>Sedum andegavense</em> en vermell), en aquest cas en unes roques del sector dels Carcaixents, a l'EIN Cadiretes. Dons bé. Les llengües de serp juguen un cert paper en la succesió primaria de la vida vegetal a les roques silícies mediterranies i encara més ho van representar en el passat llunyà quan eren força més abundants. Adaptades a viure en indrets on la roca ja ha estat alterada i transformada en sol però en quantitats minses (apenes uns pocs centímetres de gruix), les llengües de serp, amb el seu creixement dens i atapeït, faciliten la retenció d'humitat i la meteorització de la roca, alhora que retenen partícules que d'altre manera estarien exposades a l'erosió, tot dificultant més la possibilitat de que es donés una succesió natural exitosa.<br /><br />Actualment, la gran escassetat de poblacions de llengües de serp respecte al alt nombre de roques amb indrets potencials, fa pensar que el seu paper, antigament rellevant, cada vegada està essent més substituit per altres espècies, no necessariament més eficients en la successió, però d'alguna manera potser si que més capaces d'arribar ràpidament a llocs nous (<em>encara no col.lonitzats per Ophioglossums</em>) i competir per els espais lliures, sense brindar a les llengües de serp, un lloc en els nous hàbitats. Poc a poc, així, les llengües van quedant relegades a uns pocs llocs col.lonitzats per elles des de fa molt temps, i on la successió, potser degut a causes morfològiques, s'esdevé especialment lenta.. Les seves comunitats llavors, en aquest contexte diguem, d'historia natural, acaben essent poblacions relictes. Vegeu un <a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2010/07/les-droseras-i-la-flora-relicte-del.html">article </a>introductori en aquest sentit escrit en aquest mateix blog al mes de juliol passat.</p>LES LLENGÜES DE SERP ALS MOLTONS DE POLA: <span style="color:#ffffff;">.</span>UN REFUGI VULNERABLE?<br /><br /><table><tbody><tr><td><em>La serra dels Moltons de Pola.</em><p><em>Un refugi per a les llengües de serp</em></p></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnqkwlQocNjEwBtmMZxZH1LFk5x2gwBezYWnedZV-49BnxUJZzgKOOhaO1WLs2WiwO5XE00SY416Q71Ack4s3yJh7qQRuMFrwNMzX9kxpKj7-EkU6iUwdxa1qoZhJx_aVJQa-ljyiJPho/s1600/IMG_0672moltons.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594001413584503458" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnqkwlQocNjEwBtmMZxZH1LFk5x2gwBezYWnedZV-49BnxUJZzgKOOhaO1WLs2WiwO5XE00SY416Q71Ack4s3yJh7qQRuMFrwNMzX9kxpKj7-EkU6iUwdxa1qoZhJx_aVJQa-ljyiJPho/s400/IMG_0672moltons.jpg" /></a></td><td><span style="color:#ffffff;">.........................</span></td></tr></tbody></table>A partir de visites propies i expreses al lloc he constatat les característiques descrites per l'E.Ballesteros però també unes altres que m'han sorprès i poden afectar a la pervivència de l'hàbitat i que no havien estat remarcades anteriorment; si menys no, als moltons de Pola. Es tracta de la remoció del sol i la destrucció mècanica de les llengües de serp en un lapsus ben curt de temps. L'agent causant? No ho se, però dels seus efectes no en cap dubte. Les il.lustracions parlen per si soles. El fet que l'Enric i el seu equip als anys 80s no ho mencionessin, vol dir que tal fenòmen, com a mínim no es dona tots els anys, o com a mínim no es va produir en els anys en que foren estudiades. Això fa sospitar que hagi estat una incidència nova, i en cas que ho sigui, està per veure si és un fenòmen que es repetirà en el temps; ja que podria tractarse d'un esdeveniment puntual; també està pendent de saber quins son els seus autors causants i l'objectiu dels mateixos. El que puc dir, és que el límit de les afectacions, concideixen, en la gran majoria dels casos i diria que amb una notable correlació -per bé que no l'hagi quantificada- amb els mateixos perímetres de les petites poblacions de llengua de serp. Serà una correlació casual? El lligam d'aquests actes amb els <em>Ophioglossum</em> és directe o indirecte?<br /><br />En qualsevol cas, a mi personalment, tal correlació, em va facilitar la troballa de més exemplars i poblacions a la mateixa serra (be, vull recalcar que en Ballesteros per la seva banda ja les tenia conegudes de dècades endarrera) en el sentit que vaig tenir la sospita de que potser si enlloc de cercar els <em>Ophioglossum</em>s buscava arees on la terra estigués remoguda (<em>més fàcil de veure caminant a pas lleuger per la carena i per els costats de la carena</em>) potser els trobaria!, i efectivament!, així va ser; el passat febrer, en passar per sobre d'una de les elevacions de roca vaig trobar un lloc que semblava "destrossat". De principi no veia res, però vaig començar a remoure amb els dits.. i van apareixer els les llengües!!. Després vaig pentinar el terra amb cuidado de tal forma que el <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqJZJ4EgbxuOMAizdXHCRb-V70hP_FWDlLuGcCpVrmYV-gLog2ds7NdfOY6FW0LYtCHsaUoZjzpXNVUy3LcJ25f8dDdfflkfxCcBAbNAGLu2ruVkPc7CpQNOINF2h2Do1IPM1mLCHVD7U/s1600/IMG_0652.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 264px; FLOAT: right; HEIGHT: 283px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594676144695867778" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqJZJ4EgbxuOMAizdXHCRb-V70hP_FWDlLuGcCpVrmYV-gLog2ds7NdfOY6FW0LYtCHsaUoZjzpXNVUy3LcJ25f8dDdfflkfxCcBAbNAGLu2ruVkPc7CpQNOINF2h2Do1IPM1mLCHVD7U/s400/IMG_0652.jpg" /></a> màxim nombre d'exemplars quedessin de nou amb les seves parts aeries al descobert. </p>Molts dels exemplars eren ben vius, alguns amb les tiges esporangíferes i tot. D'altres però, desarrelats completament per l'agent destructor, estaven totalment marrons. La cosa no va acabar aqui.. Pocs minuts després, reseguint la carena del serrat dels moltons vaig tornar a topar amb una altre lloc de terra remoguda.. i de nou allà una altre població de llengües de serp!. Les arees afectades, tot i la referida coincidència amb els perímetres de les poblacions, seguien presentant un alt nombred'exemplars, tant de morts (desarrelats) com de vius, amb lo qual una possible hipòtesis d'herviboria respecte als <em>ophioglossums</em> entraria en un punt feble.<br /><br />La ciència de la natura es basa en observar, però també en saber veure, saber veure gràcies a uns coneixements previs (tot i que en certs casos els coneixements suposen un frè per certs descobriments), els quals molts cops no tenen a veure amb la disciplina concreta sobre la qual hom treball, per això els equips multidisciplinars o els individuus savis que sabien <em>molt poc de moltes coses</em>.. (i que apenes en queden avui en dia, per això ho dic en pretèrit) son els que solen fer o feien els salts més endavant. Tanmateix, apart d'observar i "saber" també cal medir sistemàticament allò que es veu, comparar amb rigor, discriminar errors i obtenir resultats. I amb tot això llençar hipòtesis, fer experiments si cal al respecte així com noves observacions, valorar de nou si hi han ajustos o coincidències i a partir d'aquí, raonant-ho, hom pot començar a perfilar possibles conclusions científiques respecte a alguna questió plantejada<br /><br />..Bé, fet el parèntesi, tornant als <em>Ophioglossum</em>s.. Podriem plantejarnos que els hervibors, fossin qui fossin, no busquessin les llengües de serp, sinó plantes acompanyants de la seva mateixa comunitat.. <em>Scilla autumnalis</em> en seria per mi una bona candidata. Semblaria raonable. Ara bé, les plantes acompanyants també he vist que proliferen en relleixos contiguus que no tenen llengües de serp i en aquests casos no vaig observar les destrosses. Em calen però -reiter-ho i reconec- fer més observacions. Visitar més poblacions de llengues de serp afectades per la incidència per determinar si l'eventual correlació és manté i si també és manté la qualitat de la mateixa en funció de la presència del tipus d'especies acompanyants.<br /><br />En cas de que sigui un succés reiterat a més, caldrà fer observacions amb regularitat (per veure quina és la periodicitat de les incidències en un mateix indret) i fa més fer tals observacions abans de que la pluja esborri les petjades de l'animal o els animals en questió causant del desgavell i se'l pugui identificar. A primer cop d'ull penso que tals desgavells son prou grans com per haver-les causat algun senglar, però tampoc tant grans com perque no les pugui haver causat un conill per exemple. També no es descartable trobar altres proves com rastres d'excrements o d'altres signes. Malauradament sobre aquest tema no tinc bons coneixements i per tant no puc aportar cap consideració útil, només la mera descripció del que he vist i les fotografies que he fet. <em></em><br /><br /><em>EL LLAURAT. Perjudici o benefici?</em><br /><br />En cas que el llaurat natural de les bèsties sigui una incidència relativament "habitual" dins la dinàmica de les poblacions de llengua de serp dels moltons ,ens podriem preguntar si en realitat representen un factor que beneficia als <em>ophioglossum</em> enlloc de perjudicar-los. Ens podriem preguntar: Podria ser que aquestes remogudes perjudiquessin més les plantes acompanyants que no pas als <em>Ophioglossums</em> i aquests en sortissin a la llarga beneficiats? </p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi37lLtA6GFCkKN42Ta0ZBIgvHK-pW5mYWR4doZSbPcOnMGR6_Sli5Xt_eMGN1Brq9fNgyLXPYKl1wgdYXIZ8SRveuY6Y5xvxXhx52BnEmQttQUM6fDRM5mMUVFBzh8xiAP4jA87fqaKSk/s1600/IMG_0647.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 284px; FLOAT: right; HEIGHT: 368px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5594696895530852386" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi37lLtA6GFCkKN42Ta0ZBIgvHK-pW5mYWR4doZSbPcOnMGR6_Sli5Xt_eMGN1Brq9fNgyLXPYKl1wgdYXIZ8SRveuY6Y5xvxXhx52BnEmQttQUM6fDRM5mMUVFBzh8xiAP4jA87fqaKSk/s400/IMG_0647.jpg" /></a><br /><br />En el moment de pentinar la terra i veure com tornaven a reapareixer gran part dels exemplars, gairebé no trobava altres espècies acompanyants. ..Serà potser perquè en realitat no hi eren? o perquè s'han secat molt ràpid, dispersat per el vent o la pluja i desaparegut? ..Beneficiaria això en tot cas als <em>Ophioglossums?</em> En properes visites, possiblement l'any que ve en el decurs del següent periode fenològic, afinaré més en les observacions i potser puc trobar més pistes a l'assumpte així com validar o no, les pressuposicions obertes. Tanmateix faig una última consideració hipotètica al respecte:<br /><br />La de que la terra remoguda, en segons quins moments, podria jugar un cert paper facilitador de la incorporació de les espores i del desenvolupament dels protals.<br /><br />PROTALS I ESQUERDES<br /><br />..Si la remoció del terreny juga un paper positiu per als <em>Ophioglossums</em> en el sentit que aquests agraeixen neixer ben enterrats, entraria en una certa lògica de consonancia -penso- amb les observacions fetes a Mallorca per en Joan Bibiloni (un destacat botànic mallorquí) en relació a l'efecte facilitador que tenen les esquerdes dels terrenys argilosos durant els estius. Els terrenys argilósos es fragmenten geomètricament quan perden humitat i en Joan documenta que això permet l'entrada de les espores per llurs esquerdes. I no sols això, sinó que en faciliten el desenvolupament posterior dels protals, que com havia dit viuen sota terra ..I facilita anys més tard que els adults també ressisteixin millor els estius. </p>Joan Bibiloni ho documenta a Mallorca, on les llengües de serp també s'hi fan en llocs comptats. Us recomano llegir el seu <a href="http://jardi-mundani.blogspot.com/2011/01/ophioglossum-lusitanicum-un-petit-gran.html">article</a>, així com molts altres que porta fent aquest any i l'any passat amb una gran qualitat i a més amb una investigació científica activa al darrera, dotada d'eines i recursos tècnics (i que ójala tingués també jo tot sigui dit ;-)). Bé, per la meva banda deixar constancia, respecte a això de les esqueredes, comentar que les <span style="color:#ffffff;">poblacions</span> tossenques de llengua de serp no es presenten pas en terrenys argilosos i no es dona dons, aquest mateix fenòmen, o si menys no, en tot cas en un grau més menor. Lés úniques "esquerdes" que he vist son les de les molses <em>Grimmia..</em> N'adjunto una fotografia feta recentment, aquí a sota, com a un element més de curiositat. Es tracta dels típics "coixinets" que trobem adherits a les roques de Cadiretes i de moltes altres contrades, reconeixibles visualment per tenir una pilositat blanquinosa fina a les puntetes de cada filidi (<span style="font-size:85%;">fulles per analogia</span>). El color verd de tota la resta només es tal en temps humit; a la que es sequen una mica més agafen un to grisós o fosc i un tacte més aspre.<span style="color:#ffffff;">................</span> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsdZ9SKesghX9A8yPSTPHxbzibPEKVfsq0_XVDpJeZGN-vNa42luLfd4ASNDoGhos1CVi0Zrrhph95yu9oKc_5bnWgxFL-uzSDt9O-xFPYvZEBCXM9Mb2xt7MaFjQkoo7dednxkGcYp8/s1600/1+036.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 356px; FLOAT: right; HEIGHT: 260px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5595105784009426770" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYsdZ9SKesghX9A8yPSTPHxbzibPEKVfsq0_XVDpJeZGN-vNa42luLfd4ASNDoGhos1CVi0Zrrhph95yu9oKc_5bnWgxFL-uzSDt9O-xFPYvZEBCXM9Mb2xt7MaFjQkoo7dednxkGcYp8/s400/1+036.jpg" /></a><br /><br />Ho deixo de moment aquí. Lo últim en forma com d'epíleg..</p>Animo a la gent de Tossa, de Tossa i d'altres contrades, a que per la seva banda també observin amb cura, medeixin, imaginin, raonin... Practiqueu ciència, i contribuiu cadascú a intentar (lo meu tb son intents) posar el vostre gra de sorra (o molts grans si es possible;-) al coneixement de la nostra flora, esbrinar les relacions ecològiques que s'hi donen entre diferents elements, i de tot el que te a veure amb la natura en general, que encara queda molt per dir! .. I de vegades -<em>algunes vegades</em>- no cal disposar de molta tecnologia per aconseguir ampliar el coneixement directe de la natura. Car en definitiva, tinguem present: ella sempre ens "parla". Això si, de diverses infinites maneres!<br /><p></p><p><span style="color:#ffffff;">..............</span><span style="color:#000000;">* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * </span></p><br /><br /><em><span style="color:#000000;"><strong>Enllaços recomanats</strong>:</span></em><br /><em><span style="color:#663300;"><span style="font-size:85%;color:#000000;"><a href="http://jardi-mundani.blogspot.com/2011/01/ophioglossum-lusitanicum-un-petit-gran.html">Sagnant en verd. Un petit gran campió</a>.</span> </span><span style="font-size:85%;color:#000000;">(Article botànic divulgatiu sobre O.lusitánicum a Mallorca) Joan Bibiloni</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><strong>Sobre l'estructura i la dinàmica de les comunitats terofítiques humides i els pradells amb ophioglossum lusitanicum del Massís de Cadiretes.</strong> Revista Collectanea botànica. Vol 15. Enric Ballesteros. 1984. </span></em><em><span style="font-size:85%;">Arxiu No disponible a internet.</span></em> <br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.floracatalana.net/ophioglossum-lusitanicum-l-">Fitxa de O.lusitànicum a la web de Flora Catalana.net</a></span></em><br /><span style="font-size:85%;"><em><a href="http://www.etsmre.upv.es/varios/biologia/Temas%20PDF/Aproximación%20al%20estudio.pdf">Aproximación al estudio de la micorriza de O.lusitanicum.</a> J.Reig, F.Garcia, A.Mª.Ibars i E.Estrelles. Butlleti de la Societat de Micologia Valenciana. 7.2002.</em></span><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.blogger.com/dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=1394765&orden...">O.lusitanicum. Novedad para la flora valenciana</a>. Flora Montibérica 23: 18-19 (V-2003). A.Olivares, V.Del Toro, J.M.Arregui i A.Mª.Ibars.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://delta-intkey.com/britfe/www/ophilusi.htm">O.lusitanicum of the British Isles</a>. L.Watson & M.J.Dallwitz. *Es comenta llur distribució a les illes Scilles i Guernsei</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://ferns.midwales.org.uk/ophioglossum_lusitanicum">The fern identifier of the british isles</a>. *Es cita que O.lusitanicum a Anglaterra prefereix llocs alcalins.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ophioglossum">Links a wikipedia sobre O.lusitanicum</a> i sobre la <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ophioglossaceae">familia de les ofioglosàcies</a></span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.bioscripts.net/flora/index.php?familia=Ophioglossaceae">Descpripció de les 3 espècies peninsulars d'Ophiglossum a Flora Ibérica</a></span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.rednaturaleza.com/lengua-de-serpiente-%2528ophioglossum-vulgatum%2529-dts1685.htm">Divulgació dels aspectes medicinals de O.vulgatum a la web "Red naturaleza"</a></span></em>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-12097977751179374882011-01-31T14:39:00.000-08:002011-03-01T08:01:03.319-08:00Estranys i humils essers del bosc<p></p><br /><p><br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-c7XG2_-pEa8BRiN7pbKPPeJiSDEKNwfffYcfL4QS2WUh8-QfzGtpp5yHPyfKSzmKyOvuEKnL_jCkseWHVHM1aun8Omwxeh-1irG60yFTZ6ITkPTidxYiqRHTei_B7DGajyEO0X-xYMw/s1600/fraret+1+062b.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575611578294423602" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-c7XG2_-pEa8BRiN7pbKPPeJiSDEKNwfffYcfL4QS2WUh8-QfzGtpp5yHPyfKSzmKyOvuEKnL_jCkseWHVHM1aun8Omwxeh-1irG60yFTZ6ITkPTidxYiqRHTei_B7DGajyEO0X-xYMw/s400/fraret+1+062b.jpg" /></a><br /><br /><em>Caminant per els boscos de ribera de Tossa, a ple mes de Gener ..Quan els arbres -verns, pollancres, gatells.. - i gran part de la resta de la vegetació està en un notable repòs.. Entre la fullaraca més grollera ens pot despertar l'atenció una mena de "cosa rara".. Si ens hi acostem vorem que es tracta però, d'una flor.</em><br /><br /><span style="font-size:85%;"><strong><em><span style="font-size:100%;">Recoll!</span></em> </strong></span><span style="font-size:85%;"><strong><em>Que hi fas aquí?<br />Per què has aparegut?<br /><span style="color:#ffffff;">....</span>...I aquest aspecte?</em><br /></strong><br /></span>Sigui quina sigui la nostra impaciència o la nostra actitud indiscreta ..no obtindrem pas respostes, perquè la planta eminentment s'ho calla, -<em>com no podria ser d'altre manera, es clar</em>-, però us avanço que segurament estareu davant d'una planta que en realitat te noms en català: El fraret, o frare cugot, o apagallum<br /><br />Els frarets, si tenen nom popular ..Serà que no son tant estranys ..Oi? No, certament no ho haurien de ser, però ho son cada vegada més, donada la depauperació progressiva molts indrets on creixen degut a les activitats humanes i efectes concatenats. Per això, la seva troballa, a mida que passin els anys (si no compensem els danys) anirà essent més sorprenent.<br /><br />El nom de frares de ben segur haurà cuallat per la forma i el semblant d'una caputxa, unit a la seva compostura inicialment dreta malgrat la seva curta estatura. Pot ser també per una sensació de quietud dons el vent no els belluga, o per la humilitat que evoquen ..Damunt la fullaraca obscura somorta d'hivern. Indirectament també, les branques nues dels arbres hi podrien contribuïr ..Altes i corbades per damunt com les voltes d'una església.<br /><br />Ara bé, la impressió aparentment religiosa o cristiana ..també es pot contraposar a alguna altre altre ben diferent, podriem dir sense embuts: "sexual" per la funciò i/o "còmica" per la representació. ...mm Bé, la veritat és que "amb embuts si", dons d'això es tracta, disculpeu.<br />Siga com siga el que considerem, trobar un fraret al costat apartat d'un camí és un fet singular.<br /></p><p>L'INTERÈS PER EL SEU CONEIXEMENT</p><p>La Revolució científica i naturalista dels segles <span style="font-size:85%;">XVII i XVIII</span> (que a Catalunya va arribar al <span style="font-size:85%;">S.XIX i XX</span>) és va interessar per aquestes plantes, especialment per als seus caràcters florals. Els botànics les van incloure dins la família de les aràcies i dins el gènere <em>Arisarum</em>, el qual etimològicament te a veure amb el terme aresta (<em>aris-</em>) + la mena de caputxa que el recobreix <em>(-arum</em>).<br />Pius Font i Quer -el botànic català més rellevant del segle XX- naturalment els va citar i van ser compendiats en l'Anuari de Ciencies Naturals de l'any 1916. </p><p>Al nostre país tenim dues espècies <span style="font-size:85%;"><span style="font-size:78%;">(1)</span></span>. <em>L'Arisarum vulgare</em> i l'<em>Arisarum simorrhinum</em>. El primer és el més estès mentre que el segon resulta bastant rar. </p><p>En Lluís Vilar<em><span style="font-size:85%;"> </span><span style="font-size:78%;">(2)</span></em> descriu la presència del <em>vulgare</em> a nombrosos punts de les comarques costaneres, inclòs Tossa, referint-lo concretament en alguns punts humits de la zona des Cards i proximitats, on jo encara no l'he vist però pressuposo que hi segueix sent present.</p><p>Per el que fà al segòn (<em>A.simorrhinum</em>) no el descriu a Tossa (tot i que menciona la possibilitat de que existís) i tampoc hi figura en el <a href="http://biodiver.bio.ub.es/biocat/">mapa de distribució</a><span style="font-size:78%;"> <em>(3)</em></span> de flora de la UB. Resulta però, que en realitat si que el tenim!. Jo per lo menys l'he vist i les fotografies d'aquest article son retrats que he fet d'uns quants exemplars de l'espècie. Es troben en alguns marges alts del curs baix de la Riera de Tossa, en zones que no sofreixen inundacions, de constitució molt sorrenca i en les quals a més a més solen acumularse moltes fulles d'arbres (però no necessariament fosques de llum). La fullaraca difficulta la germinació i establiment d'espècies competidores. En consonància no he observat frarets en arees amb abundància d'herbes gramínies, les quals deuen ser un fre per a ells.<br /><br />Com destriar les dues espècies? Es a dir, <em>A.vulgare</em> i <em>A.simorrhinum</em>? Bé, no és pas difícil: Cal mirar el seu interior ..i no pas en sentit espiritual. </p><p>Veurem una mena de llengua, dons bé, aquesta sobresurt molt llargament en el cas de l'<em>A.vulgare</em>, mentre que en el <em>A.simorrhinum</em> sempre està dins i a més a més a la seva punta s'en destaca un eixamplament, tal com una campaneta. Teòricament no obstant (<em>molt teòricament</em>) hauria d'evocar el nas d'un simi dons aquest és el motiu etimològic que hi ha al darrera del nom científic (<em>simo</em> (simi)+ <em>rhino</em> (nas)).<br /><br />Botànicament la "llengua" i/o "campaneta" es diu <strong>espàdix</strong> i és l'eix en el qual s'hi agrupen les flors, ben endins del receptacle. Aquestes flors son unisexuals, 4 de femenines de promig i 30 de mascles al damunt, també de promig. Per atre banda, l'embolcall i caputxa per la seva banda, s'anomena botànicament <strong>espata</strong>. No he utilitzat aquests termes abans per no començar essent molt acadèmic i perquè també penso que no cal ser sempre molt acadèmic, valga la redundància. Podríem seguir fent us de metàfores (campanetes, caputxes, etc..), sempre i quan, això si, ens entenguem. </p><p><br />LA FENOLOGIA DELS FRARETS<br /><br /><em><strong>Els "Ous" dels frarets</strong></em><br /><br />"Ous" que son tubercles, car els frarets son plantes tuberculoses, les quals es reprodueixen principalment de manera vegetativa per sota terra. En aquest cas tenen un comportament una mica similar als fongs i bolets.<br />Els tubercles, els quals solen estar a uns 10-20cm sota la superfície i naturalment és formen per divisió d'arrels. Part considerable de la matèria dels "tubercles mare" es transloca als tubercles fills originats desde les arrels, amb lo qual son poques les possibilitats que els tubercles adults assoleixin una certa mida. Aquest fet, dit així ara a la lleugera, com assenyalaré després és rellevant de cara a un altre procés.<br /><br />Durant l'estiu i gran part de la tardor els tubercles son l'unica cosa viva dels frarets ja que en aquest període no tenen ni fulles ni tant sols arrels. A finals de l'estació es quan s'originen, any rera any, tant arrels com fulles. L'hivern és quan els frerets estan més actius ja que és quan es desenvolupen en tots els aspectes i a més a més emeten nous tubercles, En créixer i sobretot en fases avançades tendeixen a adquirir una forma ovoide (d'aquí la metàfora).<br /><br />La mida d'aquests "ous" condiciona posteriorment la mida que tindran les fulles en cada<br />hivern i també el fet de si erigiran o no, una inflorescència damunt d'ells. La formació de nous tubercles en canvi, es a dir, la seva reproducció clonal subterrania, no ve condicionada per aquest factor de grandaria.<br />La diferència de patrons o condicionants del desenvolupament fà que l'aillament visual dels "frarets" (em refereixo en aquest cas només a les flors) no reflexi necessàriament un isolament equivalent entre els individus d'una zona, donat que per sota, la densitat de tubercles pot ser relativament alta, amb una relació entre ells i les inflorescencies que pot ser d'1/500!!<br /><br />La causa de que es donguin floracions tant poc abundants pot deures a factors ambientals (reflexió sobre l'origen tropical de major eficiència) o humans però segurament devingui d'una característica intrínseca. Quan els tubercles es reprodueixen vegetativament -cosa a la qual tendeixen- els tubercles mare, com havia apuntat fa un moment, perden part de la seva massa, lo qual comporta que sovint s'allunyen de poder assolir el tamany crític que permet potencialment produïr flors.. Tot i així, les densitats poden ser molt variables.<br /><br />Un altre aspecte curiós és que el període funcional actiu de les flors, compren uns 20-30 dies, lo qual és molt llarg comparat amb altres espècies de la seva pròpia família, les quals el solen tenir ben curt, de només un parell de dies l'any. No tots els individus floreixen simultaniament, uns els podem trobar al mes de Gener com els de les imatges reportades, d'altres al Febrer i en segons quins emplaçaments teòricament fins a principis de Març. A la riera de Tossa quan els he anat a veure per segon cop a mitjans de Febrer gairebé tot ja estaven amb la inflorescència pansida i en posició inclinada. De fet és normal que els frarets abandonin la seva posició erecte i es vinclin molt abans de pansir-se, però tanmateix mantenint la seva mateixa orientació inicial. Un estudi d'en J.Herrero <em><span style="font-size:78%;">(3)</span></em> ho menciona a Andalusia i jo per la meva part ho corroboro per el que fà als de Tossa.<br /><br /><em><strong></strong></em><br /><em><strong>Flors "trampa"</strong></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaD2eWn3-kwfG9Tcaa-r91rpZdHqY1f0Yq7mhBQ4YCQUlU4ASgAI1yH0Um4fghNhJVpMNivX0KC18MJE9oPq53PJ0IRHcLEjfAJ-8vlDuQTFLJ7em-FztnZ9PBfnkTuS4PQhsubuKz5AM/s1600/fraret+1+057.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576284634375926066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaD2eWn3-kwfG9Tcaa-r91rpZdHqY1f0Yq7mhBQ4YCQUlU4ASgAI1yH0Um4fghNhJVpMNivX0KC18MJE9oPq53PJ0IRHcLEjfAJ-8vlDuQTFLJ7em-FztnZ9PBfnkTuS4PQhsubuKz5AM/s400/fraret+1+057.JPG" /></a><br /><br />Els frarets son flors trampes (o millor dit inflorescències trampa). És el nom que s'utilitza per agrupar a totes aquelles flors o inflorescències que disposen d'una forma, estructura o mecanismes a mercè de la qual segresten als insectes per a uns fins determinats. No ens confonguem però; no es tracta d'incloure a les plantes carnívores, per lo menys no en sentit ortodox. Les flors trampes empresonen però després en teoria els alliberen, i dic "en teoria" perque tampoc és sempre així.<br /><br />Les <em>flors trampa</em> es donen sovint en els vegetals de la família de les aràcies i son prodiguis de la interacció animal-planta.</p><p>La bibliografia científica es menciona que <em>Arisarum</em> (frarets) tenen una certa especialització envers certs tipus d'insectes; els micetofílids <span style="font-size:78%;"><em>(5).</em></span> En els frarets la "trampa" és la inflorescència mateixa, cilíndrica abombada, segellada per baix i oberta per la part de dalt.. Morfològicament l'evolució ha tendit a crear cel.lules específiques, les quals fan que la paret interior del gerro (és a dir, <em>l'espata</em>) sigui extremament relliscosa. També l'ha proveït d'una caputxa, la qual dificulta el salt o el vol d'escapament i també protegeix que s'hi acumuli aigua de pluja al seu interior i anhegui el <em>niu d'amor.<br /></em></p><p><em><strong>"Protogínia" i "no-protogínia"</p></strong></em><p>Moltes espècies de la família de les aràcies (la dels frarets) no tenen estructures tancades amb una tapa a la part superior però si altres dispositius encara més complexes, la finalitat dels quals es retenir als insectes però alhora facilitar la seva escapada al cap d'un dia després d'haver sofert uns canvis. </p><p>La raó és que moltes aràcies, sinó totes <em><span style="font-size:78%;">(6)</span></em> son "protogíniques". Protogíniques vol dir que les flors femenines floreixen i completen el seu cicle fèrtil abans que les masculines de la mateixa inflorescències. L'objectiu de la protogínia no és altre que assegurar l'alogamia i impedir l'autogamia (autofertilització).<br />Els tans casos, els insectes menjadors de pol.len arriben a les flors femenines carregats del pol.len d'algun altre inflorescència, però ho fan sense trobar-se encara amb els estams masculins en funcionament. A més a més, l'olor que els serveix de reclam sol indica punts on pondre els ous, lo qual no acaba essent gens veritat. Als nostres ulls ho podriem interpretar com una mena d'estafa, o "trampa psicològica".<br />Bé, dons una vegada dins, hi ha un altre mecanisme trampa: la "trampa física" guia de mala manera als insectes a la base del gerro, que és on hi han les flors femenines. En aquest punt la planta, tal com si es tractés d'un gos que pastura ovelles, ha aconseguit el primer dels seus objectius teòrics, portar als insectes a lloc ...I que contactin amb l'estigma.<br /><br />Els insectes en aquestes flors protogíniques son retinguts físicament fins que els estams masculins entren en funcionament, moment en el qual aquells es frueixen amb el pol.len nou i es disposen a anar a buscar una altre inflorescència amb tal polen.<br />Les flors trampa de les aràcies solen estar especialitzades en atraure coleòpters o petits dípters, als quals atrauen amb olors i temperatures. </p><p>Lo curiós del cas, es que els frarets, tant l' <em>A.simhorrinum</em> com l <em>'A.vulgare</em>, tot i tenir les flors femenines i les masculines en dos conjunts, no son pas protogíniques (o per lo menys així ho afirma J.Herrero l'estudi ressenyat), amb lo qual la necessitat de les trampes aparentment no sembla ser tant justificada.<br />Segons el mateix estudi, en A<em> A.simorrhinum,</em> les flors masculines i femenines comencen a funcionar simultàniament a partir del moment de l'obertura de l'espata, la qual permet l'entrada als insectes (com si d'una botiga es tractés gairebé), els quals cauen fins les flors masculines ..i encara més avall on les femenines.<br /><br />La <em>no protoginia</em> dels frarets, no implicaria tampoc la necessitat de disposar de mecanismes retardats d'obertura de les trampes (lo qual no es dona en els frarets mentre que si es dona en altres aràcies protogíniques) però en teoria si que seria bo que disposessin d'algun mecanisme facilitador de l'evasió dels insectes per tal que aquests poguessin acomplir el segon objectiu. No existeix tal mecanisme en els frarets i la conseqüència d'això és que bastant sovintment hom troba, dins els "gerros" més insectes morts que no pas vius..<br /><br /><em>Cabria preguntar-se:</em></p><p><em><strong>No son vegetals carnivors? </strong></em>i amb tal pregunta encapçalo lo següent.<br /><br />No. Els frarets no son plantes insectívores perquè no poden aprofitar gens aquests insectes morts, en tant no tenen enzims digestius com les trampes de les <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihSlShjLJ2p08V4NCFseGSMnAsr_KODfOZsmsyR7QkX3EXrd_Ff48r86NL6pMSV9uVMJhsYi0xBZxiwWqxvRJtSmc4IMlUo2aQP7jROVfQd9IAd8P4kLAZQZgHKYzX0wU5o4pX83aD2Ss7/s1600-h/Nepenthes+rajah080607_resize.jpg"><em>Nephentes</em></a> tropicals o les <a href="http://www.wired.com/wiredscience/2009/08/pitcherplants/"><em>Sarracenies del Canadà</em></a>, ni tampoc viuen pas associats a microbis digeridors, cas per exemple de les plantes del gènere <a href="http://perso.wanadoo.es/mundocarnivoro/cuidadosporgeneros/14heliamphora.html"><em>Heliamphora</em></a>- però qui sap, si plantes com les <em>Heliamphora</em> evolucionaren a través d'una exaptació <span style="font-size:78%;"><em>(7)</em></span> com la dels frarets i l'atzar de la natura o bé l'obra de Deu en cas que existeixi, va possibilitar trobar un camí evolutiu nou per aprofitar aquests esdeveniments. </p><p>En la situació dels frarets, deixar morir els insectes, sembla ser que no resulta gens beneficiós; o per lo menys no he vist cap estudi que aporti llum científica en aquest sentit. Els insectes no els alimenten i la seva mort a més implica que no poden vehicular el procés de pol.linització. ..Tot i així cabria preguntar-nos: Quin % d'insectes son els que moren dins les trampes? Plantejo la hipòtesi (purament la hipòtesi) que siguin bàsicament insectes vells o debilitats, els qui ja no tenen energies per fer determinats sobreesforços, o que fins i tot <em>(hipòtesi de complement)</em> aquests es sentin a gust dins la cambra floral i "decideixin" inconscientment que és un bon lloc per acabar els seus últims dies.<br /><br />Una interacció curiosa, la veritat es que no pas dels frarets però si d'uns vegetals emparentats amb ells i de la seva propia família (les aràcies com he dit) és el que s'ha vist en relació a unes sargantanes de les Illes Balears <span style="font-size:85%;">(8).</span> Observacions han documentat que certes sargantanes mostren uns patrons de dispersió relacionats amb les poblacions de <em>Dracunculus muscivurus, </em>una aràcia de grans dimensions. S'hipotetitza que això sigui degut a que aquests vegetals atrauen a les preses de les sargantanes. Està per veure si és l'olor floral l'estimul o senyal que fa que les sargantanes ja s'hi acostin o si son altres els factors. ..Per extensió estaria bé descobrir si en altres aràcies més properes es dona alguna interacció d'aquest caire, no amb reptils, segur que no, però qui sap si en relació a alguns elements de microfauna d'invertebrats.<br /></p><p><strong>Pol.linització i avortaments</strong></p><p>Els reptes de les flors son aconseguir la pol.linització però també en certa manera evitar l'autopolinització (tot i que hi han espècies que l'usen). Per el que fa als riscos d'això segon, en el cas dels frarets <em>Arisarum vulgare </em>em remeto també a l'estudi de J.Herrero. S'explica que llurs inflorescències en principi no permeten l'autopolinització, però alhora es comentava també que en canvi l'autopol.linització si que resulta possible quan els insectes s'hi passegen per les flors masculines i femenines d'una mateixa planta. Dit amb menys paraules: Activen mecànicament els mecanismes biològics que ho faculten. </p><p>Per el que pertoca a l'espècie <em>simorrhinum</em> en principi també es comporta igual (segons el mateix estudi), però amb la salvetat que un gran % d'aquesta espècie avorta els seus fruits, fet que no succeix amb l'altre <em>(A.vulgare).</em> Hom pressuposa llavors que <em>A.simhorrhinum</em> te una marcada tendència genètica a abortar sel.lectivament els fruits que s'han preformat degut a la facultat autogàmica inicial. Si la hipòtesi es confirma plenament vol dir que <em>A.simorrhinum</em> mateix s'autorregula i evita a posteriori, aquest "maldesitjat" esdeveniment.<br /><br />..En qualsevol cas, i sense ànim d'allargar-me tant: La poca olor, la poca simultaneïtat de la floració i la no-protoginia (amb els seus mals derivats dins d'espai tant closos), sembla que son factors que deuen estar darrera de la poca eficìencia sexual i reproductiva inherent de l'espècie.<br /></p><p><strong><em>La fructificació i l'estiatge</em></strong></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoQHVddXBUbButU5R46Pec8aT8HzjSR4XcI0nOE77ljqBQFyW53xTsD50yMTjvmi7CuSJ2vIDN78BSRRF4SaE-PKUTze2UGrcmLw5qSnGIsMVpnMwAB5WK3WAkLuWeJV8thmiisOGmmzw/s1600/prellavor.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 252px; FLOAT: right; HEIGHT: 204px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577303041222729202" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoQHVddXBUbButU5R46Pec8aT8HzjSR4XcI0nOE77ljqBQFyW53xTsD50yMTjvmi7CuSJ2vIDN78BSRRF4SaE-PKUTze2UGrcmLw5qSnGIsMVpnMwAB5WK3WAkLuWeJV8thmiisOGmmzw/s400/prellavor.jpg" /></a>L'últim pas de les flors és l'assecament de la inflorescència, durant el més d'Abril, la qual dona pas progressivament a la conformació dels fruits. L'assecada pot ser abortiva com he assenyalat, avortant un 20% aproximadament en el cas de l'estudi fet a Andalusia, o bé funcional; en aquest segon cas es vincla el peduncle i es facilita de manera natural el contacte dels fruits amb el terreny. Generalment solen trobar-se uns 1-7 fruits per cada espàdix.<br /><br />El vinclament del peduncle (foto dreta presa al Febrer a Tossa) no afavoreix gens la dispersió de les llavors car no son pas dehiscents. Possiblement sigui aquest un altre aspecte més a afegir en la poca eficiència reproductiva a nivell sexual, a menys que intervinguin altres agents, encara ara no ben estudiats. </p><p>L'arribada dels mesos calurosos comporta canvis ostensibles en l'aspecte de les plantes. En molts casos les fulles es perden i si la primavera esdevé seca poden engroguir-se ja molt abans. Amb els frarets desfullats i al cap de poc sense flors no queda rastre del que ha passat.<br />Les llavors (en cas que segueixin vives) durant l'estiu romandran latents i els tubercles, aquests si, presents sota terra, es recobreixen estacionalment d'una capa endurida que els faculta per protegir-se millor de la dessecació. Els frarets son per tant en definitiva, plantes capaces de resistir estius eixuts, però acomodades a hiverns humits.<br /><br /></p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21gt3gydd-4W7vrok1IF46ZUXGx2SkCkL8eM6XcBZkTEMkaKg_bKOiZ-u4wTFwsMiAl5ksUCxt11XgzOZx7FufzumRAHiL-dIr1xuTKiaoT22cHH9PRDP7qk7r8z-gleMPdxKdXrRANo/s1600/fraret+1+050.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; FLOAT: left; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575614091043066994" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj21gt3gydd-4W7vrok1IF46ZUXGx2SkCkL8eM6XcBZkTEMkaKg_bKOiZ-u4wTFwsMiAl5ksUCxt11XgzOZx7FufzumRAHiL-dIr1xuTKiaoT22cHH9PRDP7qk7r8z-gleMPdxKdXrRANo/s400/fraret+1+050.JPG" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHEq1BoT5GadG3NbsK8rkPHrYXZP0yrSGbAoUYAq4627K9F2uB-suRkqvpUWPcWFErtXrav0IlMrjEWMPquO3TRKIxpatUreOSzeGX2pe1L1QiwOn5LbVLLgmywTlkps-A9GbGVywENEE/s1600/fraret+1+065.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5575614635404345746" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHEq1BoT5GadG3NbsK8rkPHrYXZP0yrSGbAoUYAq4627K9F2uB-suRkqvpUWPcWFErtXrav0IlMrjEWMPquO3TRKIxpatUreOSzeGX2pe1L1QiwOn5LbVLLgmywTlkps-A9GbGVywENEE/s400/fraret+1+065.JPG" /></a></td></tr></tbody></table><p></p><br /><br />LA SORT DELS FRARETS A TOSSA<br /><br />Tornant al fil de la nostra geografía. A Tossa vaig trobar frarets que es troben a vora la riera.. sota poblacions de verns, vora els saucs i vora unes altres aràcies -<em>les sarriasses</em>- de flors ben increïbles, de les quals però en parlaré un altre dia perque per no fer l'article molt llarg.<br />Unes i altres solien estar ben amagades, però aquest any resalten molt més del compte. Haurà estat degut en bona part degut als treballs de "neteja" que s'han anant practicant a la riera, els quals van descobrint molts secrets amagats de l'ecosistema.<br />..Però ei; anem-hi en cura. El que ara quedin exposats a una major incidència lumínica (per exemple) pot ser bò i no tant bò, donat que la vulnerabilitat dels organismes que hi vivien resguardats (de la llum, de certs depredadors, de les pedregades eventuals, etc..) també ha augmentat. Bé que uns organismes es veuran afavorits, mentres que altres a l'inrrevés. Quan algo de la natura es toca, algo altre d'ella sempre es trastoca. Esperem que la sort dels frarets sigui <em>la bona</em> i sinó, confiem en la saviesa dels seus tubercles! :-).. <em>Els quals, seguirant fent la seva, per sota terra, com a mínim unes dècades més. </em><br /><br /><br /><br /><p><span style="color:#330033;"><span style="font-size:85%;"><strong>Aclariments, notes i alguns links bibliogràfics </strong></span><br /></span><br /><span style="font-size:85%;">(1) <em>Hi ha qui les considera subespècies. Tanmateix, dins de cadascuna la variabilitat genètica també és alta. El botànic Josep Maria Montserrat va descriure un bon grapat de varietats.</em></span> </p><p><span style="font-size:85%;"><em>(2) Un altre cop, com en altres articles que he fet, torno a destacar el<strong> treball d'en Lluís Vilar</strong> </em>"<a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS4de4.pdf">Flora i vegetació de la Selva</a><em>", en aquest cas el seu volum nº IV i descarregable on-line.</em></span></p><span style="font-size:85%;"><em>(3) El</em> </span><a href="http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html"><span style="font-size:85%;">Banc de Dades de la Biodiversitat</span></a><span style="font-size:85%;">,<em> així com el projecte ORCA (enllaçable des de l'anterior) contenen aplicacions que permeten visualitzar la <strong>distribució de molts taxons de flora a nivell de Catalunya</strong>. Podem veure una relativa amplia distribució per A.vulgare i una relativa poca d'A.simhorrhinum.</em></span><p></p><p><span style="font-size:85%;"></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(4)</em> "<a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=638714&orden=0">Reproducción sexual y multiplicación vegetativa en </a><em><a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=638714&orden=0">A.simorrhinum</a>" (J.Herrera).</em> <em>Aquest treball fet a Andalusia i finançat per el CSIC va treure a la llum destacats aspectes de la <strong>fenologia dels frarets, en concret el que ateny a la seva reproducció</strong></em></span><span style="font-size:85%;"><em>. </em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(5) "</em></span><a href="http://books.google.es/books?id=bNQDsSmx2roC&pg=PA33&lpg=PA33&dq=thermogenic+arisarum&source=bl&ots=7q3OGo-Ds3&sig=JFhipAAnAwrjfmNgEx6uSO945N0&hl=es&ei=puxfTaeEBpKz8QO02Lla&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCAQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false"><span style="font-size:85%;">The families and genera of vascular plants</span></a><span style="font-size:85%;">".<em> Editat per Kubitzki. Cita als<strong> Mycetofilids com a bons responsables de la pol.linització dels frarets</strong>, tot i que sense afirmar si hi han moltes altres famílies d'insectes també implicades o facultatives per dur-la a terme.</em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em></em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(6) El mateix llibre referit a sobre (5) afirma el <strong>caràcter protogínic de totes les aràcies</strong>. Apart fà un repàs de moltes <strong>característiques peculiars</strong> que tenen membres d'aquesta família de plantes.</em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(7) Èxits evolutius que no s'han generat a través d'un procés adaptatiu vinculat amb allò que s'ha acabat aconseguint sinó que s'ha aconseguit casualment per altres vies, objectius i pressions selectives diferents </em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(8) "</em></span><a href="http://sgfm.elcorteingles.es/SGFM/FRA/recursos/doc/Actos/2008/ponencias/366369260_1411200811557.pdf"><span style="font-size:85%;">Relacions interespecífiques en la biologia de la conservació</span></a><span style="font-size:85%;">". <em>Simposi dut a terme fa temps per la Universitat d'Alacant (2008) en el qual es fa eco de la <strong>possible interrelació del </strong></em></span><span style="font-size:85%;"><em><strong>Dracunculus muscívurus amb les sargantanes balears</strong>, de la qual jo només fet una pinzellada.<br /><br /><br /></em></span><a href="http://www.projectealocs.org/butlletins/alocsB6.pdf"><span style="font-size:85%;">Els frarets del maresme. Revista del Projecte Alocs.</span></a><span style="font-size:85%;"><em> Un agradable article per <strong>introduir-se al mon dels frarets</strong>, observables en aquest cas a la comarca del Maresme. A remarcar que l'article assenyala que la floració de les flors femenines i masculines d'Arisarum es seqüencial i no simultania. Això entra en contradicció amb l'estudi referit d'en J.Herrero i també unes indicacions generals sobre les aràcies referides en un altre link. Davant el dubte, tot i així i sense jo haver-ho verificat directament in-situ (no és fàcil esbrinar a ull si es solapa la funcionalitat de les flors femenines amb les masculines) m'he inclinat a donar la raò al treball de J.Herrera i en conseqüència a considerar erroni el comentari de la revista Alocs. Per lo demés tot ho trobo consistent.<br /><br /></em></span><a href="http://www.floresdelsureste.org/Flora/Familias/arisarum_vulgare_sp_simorrhinum.htm"><span style="font-size:85%;">Flores del sudeste.</span></a><span style="font-size:85%;"> <em>Web amb interessants il.lustracions de <strong>frarets creixent a llocs oberts</strong>, de lo qual possiblement es pugui deduir</em></span><span style="font-size:85%;"><em> que segons les característiques del sol o la vegetació poden prosperar en ambients bastant dispars.<br /><br /></em></span><a href="http://www.mirandoplantas.com/2011/01/arisarum-simorrhinum-la-sutil-y-efimera.html"><span style="font-size:85%;">Mirando plantas (blog). </span></a><span style="font-size:85%;"><em>En aquesta web s'ilustra <strong>un fraret cremant-se a foc viu</strong>. ..I es que a Andalusia reben el nom de "candiles" o "candilicos" perquè per lo vist els nens petits d'alguns pobles solien entretenir-se posant cotó + oli dins les inflorescències ...i cremant-les tot seguit.</em><br /><br /><a href="http://www.west-crete.com/flowers/arisarum_vulgare.htm">West-crete.com/flowers/arisarum_vulgare</a>:<em> Espectacle d' <strong>il.lustracions d'exemplars d'Arisarum vulgare</strong>. A destacar les seves "llengues" tant llargues (a diferència d'A.simorrhinum), les quals poden evocar força la dels animals anfibis o rèptils.</em><br /><br /><em>"</em></span><a href="http://www.west-crete.com/flowers/arisarum_vulgare.htm"><span style="font-size:85%;">Flowering period, thermogènesis, and pattern of visiting insects in Arisaema triphyllum in Quebec</span></a><span style="font-size:85%;">" (Marc Gibernau, Denis Barabé, Isabelle Barriault) -Canadian journal of botany- : <strong>Sobre el periòde de floració d'Arisarum i altres gèneres</strong>.<em> Es menciona la gran llargaria del periòde de floració d'Arisarum simorrhinum en comparació a d'altres aràcies.</em></span><span style="font-size:85%;"><em><br /><br /></em></span>"<a href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16010822"><span style="font-size:85%;">Cytotoxic effect and electrophysiological activity of S-irniine, a synthesised isomer of the natural R-irniine, on human MRC-5 fibroblasts</span></a>" <span style="font-size:85%;">(varis autors marroquins):</span> <span style="font-size:85%;"><strong><em>Virtuts i perills toxicològics</em> dels alcaloids d'Arisarum vulgare</strong>.<br /><br />"</span><a href="http://www.edb.ups-tlse.fr/equipe3/MG/publis/Araceae%20%20%20pollinators.pdf"><span style="font-size:85%;">Pollinators and visitors of Aroids inflorescences</span></a><span style="font-size:85%;">": </span><em><span style="font-size:85%;"><strong>Es fa ressenya del possible significat que poden tenir com a espais facilitadors dels aparellaments d'insectes en les aràcies, més enllà del típic mutualisme de la pol.linització</strong>. Interpretacions similars també és poden trobar en la ressenya pertinent del punt "(5)" on es comenta també que certs dipters es veuen estimulats a nidificar-hi. Considerant això es reflexiona sobre fins a quin punt es adequat el concepte de "flors trampa".<br /><br /></span></em><a href="http://www.miradanatural.es/foto.php?id=17389&galeria=buscadortags&busca=Arisarum%20vulgare"><span style="font-size:85%;">"Miradanatural.es" (web de fotografia). </span></a><span style="font-size:85%;"><em>Imatge d'un fraret o apagallums. El comentarista "Juan Bibiloni" per altre banda explica que a Mallorca també sel's coneix amb el nom de "<strong>jueus</strong>" . Comenta que antigament, quan es cremaven als jueus a les fogueres, aquests, enmig de la tortura treient la llengua enfora.. I d'aquí l'associació posterior.</em></span></p><br /></span>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-19944177396716248172010-12-08T07:56:00.000-08:002011-02-25T09:59:33.804-08:00Crassula muscosa, una espècie naturalitzada als penya-segats propers al Sot d'en Boada<p><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujMVGGPv_NB94HqsHcyCpJYV9OAJMd8u8NsGoK4_C_b-_oohLiA7osrrzNfGSI6iyGhFQv0UeBNTyXH0Bi5IOCUk9rK_-bvIblpF4b4bacCatHcVSKKmzIy5lmYF9tkbO26mGS9sahho/s1600/crassulamuscosatossa1.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 278px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548343210343694610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiujMVGGPv_NB94HqsHcyCpJYV9OAJMd8u8NsGoK4_C_b-_oohLiA7osrrzNfGSI6iyGhFQv0UeBNTyXH0Bi5IOCUk9rK_-bvIblpF4b4bacCatHcVSKKmzIy5lmYF9tkbO26mGS9sahho/s400/crassulamuscosatossa1.JPG" /></a> <span style="color:#ffffff;">...........................</span><em><span style="font-size:85%;"><span style="color:#000000;">Matolls acoixinats de C.muscosa -en primer terme- i pins blancs </span></span></em><em><span style="font-size:85%;"><span style="color:#000000;"><br /><span style="color:#ffffff;">................................</span>.En l'horabaixa d'un dia de primers de Desembre</span><br /></span></em><br /><br /><strong>Q</strong>ui hagi tingut mai el gust d'anar a la Cala de St.Jaume caminant desde el mirador de la carretera de St.Feliu -és a dir, des de allà on s'hi han fet tantes postals- si ha tingut la vista una mica fixada amb els diferents verds, en els últims anys, com em va passar a mi, s'haurà adonat de la presència d'uns vegetals curiosos que acompanyen la passejada en una part del corriol. ...I si la curiositat per les plantes o un cert agosarament paisatgístic l'han pogut més, hom s'haurà acostat fins al llindar del precipici i haurà vist que, penjades de les irregularitats més fines o de replans minúsculs amb ben poca terra, ..N'hi han moltes més.. Metres i més metres avall, acostant-se a mar, tant com la seva sort i capacitats els permeten.<br /><br />Per vegada consecutiva dons, parlo de penya-segats. ..Fa un any i mig, en aquest blog vaig escriure sobre les einadies (<em>Einadia nutans</em>); unes petites al.lòctones de petits fruits vermells. <em>Crassula muscosa</em> son també, unes plantes al.lòctones; això sí, menys pròdigues que les einadies i ara per ara es circumscriuen només a aquest indret costaner, en concret damunt de Sa cova esclafada, al costat de la Punta d'en Passet. La pregunta és de calaix: Des de quan son aquí? Per el que sembla, des de la dècada dels anys 70's, com a mínim. Més endavant tornaré sobre aquest punt.<br /><br /><br />ORIGEN GEOGRÀFIC i CURIOSITATS EN LES DENOMINACIONS<br /><br />El territori autòcton d'aquesta espècie és l'Àfrica del sud on te una distribució àmplia, des de Leshoto fins a Namibia i prospera tant en regions climàtiques dominades per les pluges d'hivern tal com la zona de El Cap -equivalent a la nostra franja mediterrània-, com en les àrees més seques i d'afinitat més subtropicals en les quals preponderen les plujes d'estiu. La mena de terrenys on s'aposenta son els constituïts per roques de quars i ben drenats. ..Això és interessant perquè ens pot donar pistes dels indrets del nostre país on facultativament potser pot tenir més tendència a establir-s'hi.<br /><br />El seu nom en llatí més oficial és <em>Crassula muscosa</em>, el qual ateny a l'aspecte de "molsa" (moss en anglès) que pot evocar. Tot i així, fins fa poc preponderava un altre nom: "<em>Crassula lycopodioides</em>" el qual evoca la forma dels licopodis<a href="http://www.ubcbotanicalgarden.org/forums/showthread.php?t=44050"><span style="font-size:85%;"><em>(1)</em></span></a> . Com en moltes altres especies, s'ha de tendir a eliminar els sinònims en llatí donat que sempre resulta contradictori utilitzar una llengua universal si cadascú utilitza termes diferents per referir-se a una mateixa cosa!.. :-). L'acceptació de la major oficialitat del terme <em>C.muscosa</em> rau en que és una denominació científica més antiga que la segona. Sovint els naturalistes antics, quan trobaven i denominaven espècies noves, de vegades no eren conscients de que eren les mateixes que ja havien estat nombrades per altres autors. Avui en dia la globalització de la informació digital permet que aquests errors no es donin tant.<br />El vegetal segurament te diversos noms en moltes llegües indígenes d'Àfrica del sud, però no he aconseguit donar amb ells. L'estudi i la popularització moderna, com no, l'han fet els occidentals i quasi totes elles son en anglès, això si, moltíssimes! ..Lo qual també és un indicador de la bona acollida que l'espècie ha tingut per un bon nombre de persones. La denominació anglesa més comuna és "watch chain" (degut a que les seves branques s'assemblen a cadenes de rellotge)<span style="font-size:78%;"> <em><a href="http://www.smgrowers.com/products/plants/plantdisplay.asp?plant_id=3358">(2)</a></em></span> , però també se l'anomena bastant "lizard tail" (cues de sargantana) <em><a href="http://www.desert-tropicals.com/Plants/Crassulaceae/Crassula_lycopodioides.html"><span style="font-size:78%;">(3)</span></a></em> , terme bastant apropiat com veurem després, o fins i tot "rat tail".<br /><br />En castellà, en algunes cites i documents figura "Cordón de San Jose" <a href="http://www.plantasymascotas.com/crassula-lycopodioides.html"><em><span style="font-size:78%;">(4)</span></em></a> .. Un terme òbviament que se l'han tret de la màniga no fa gaire temps. En català naturalment tampoc tenia cap nom i tampoc te en la actualitat un nom que s'hagi "popularitzat" entre la gent corrent. La podríem batejar aleshores? Bé, batejada per alguns si que ho està. Concretament aquells qui han participat en la implementació de continguts del TermCat <em><a href="http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/"><span style="font-size:78%;">(5)</span></a></em> ja l'hi han assignat un nom; ara bé, per lo vist no hauran parat gaire compte alhora de fer-ho, dons figuren dues denominacions diferentes per a <em>C.lycopodioides</em> i per a <em>C.muscosa</em> (que com he dit és el mateix). A l'una han batejada amb els noms: "Cordonet", "cinta cordonera" (la qual comparteix similitud amb la castellana) i també "herba viva"; per l'altre sinònim llatí hom l'ha batejada com "pinets", dedueixo que en aquest últim cas per imitació amb una de les denominacions angleses, que també fa referència als pins: "pine princes". ..Penso que no cal adaptar tants sinònims per a una planta sense tradició de cap mena a Catalunya i mentre el <em>Term.cat</em> no resolgui aquesta inducció a la confusió o com a mínim no es consolidi algun dels noms citats -o algun altre que vingui de nou-, les podem anomenar com a cadascú de nosaltres ens vingui més de gust!<br /><br /><br />ASPECTES RELLEVANTS I ADAPTATIUS<br /><br /><strong><em><span style="color:#ffffff;">......</span><span style="color:#333300;">La suculència i el metabolisme CAM</span><br /></em></strong><br /><em>Crassula muscosa</em> és, com totes les crassules, una planta crassa, és a dir un vegetal que te els teixits engrossits, permetent-li això acumular més aigua que les plantes normals. Les plantes crasses en general abunden poc als hàbitats que envolten el nostre mar mediterrani, o dit d'altre manera, son poques també les especies autòctones que tenen aquesta característica donat que els nostres vegetals silvestres solen tenir una altre mena d'adaptacions (veure article de Setembre 2009). Les autòctones crasses més representatives son els crespinells (varies especies de <em>sedums</em>), els matafocs (<em>Sempervivum sp</em>.) enfocats no obstant a ambients més algo freds, fins i tot pirinencs, també les anomenades fabaries (<em>Sedum telephium</em>) i en certa manera també les euforbies. També son plantes crasses certs vegetals bolcats més aviat a resistir la salinitat que l'aridesa en sí, com ara el fonoll marí (<em>Chrithum maritimum</em>), omnipresent representant de la flora més atrevida dels penyassegats. Ara bé, dit això, amb el pas dels anys han anat arribant especies originaries d'altres continents que si que son suculentes. Amb tot això el seu percentatge està augmentant, i algunes d'elles en especial desmesura, lo qual demostra que la suculència, directa o indirectament pot anar acompanyada d'avantatges adaptatives en molts indrets mediterranis, lo qual pot abocar fins i tot -en els casos més extrems- a canvis substancials en els nostres ecosistemes.<br /><br /><em>Crassula muscosa</em>, a més a més, gaudeix d'una peculiaritat metabòlica important. És una espècie amb metabolisme fotosintètic CAM<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Metabolisme_%C3%A0cid_de_les_crassul%C3%A0cies"><em><span style="font-size:85%;">(</span><span style="font-size:78%;">6)</span></em> </a>(<em>Metabolisme àcid de les crassulàcies</em>). Els vegetals integrats en aquest grup es caracteritzen per poder fotosintetitzar durant el dia amb els estomes completament tancats, evitant així pèrdues d'aigua i havent absorbit el CO2 durant la nit quan l'evapotranspiració és menor. A més a més, a l'igual que succeïx en un altre grup de vegetals (els C4)<span style="font-size:78%;"><em><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_dels_4_carbonis">(7)</a></em></span> la fotosíntesi de les espècies CAM no és veu perjudicada per fenòmens de fotorrespiració, els quals minven l'eficiència energètica i de producció de teixits en les plantes de fotosíntesi normal<em><span style="font-size:78%;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_de_3_carbonis">(8)</a></span></em> (vegetals de grup C3) quan s'hi donen temperatures bastant elevades.<br />Vull apuntar també, que el metabolisme CAM, tot i que el terme literalment es refereixi ales crassulàcies, en realitat no només és propi dels vegetals d'aquesta família, si no que també caracteritza molts representants d'altres famílies (aizoàcïes, euforbiàcies, cactàcies, etc.. ) com les famoses figueres de moro, per exemple, les quals poblen també cada vegada més -i per bé o per mal- els nostres paisatges litorals.<br /><br /><br /><em><strong><span style="color:#ffffff;">.....</span><span style="color:#333300;">Gairebé com cues de sargantanes</span></strong></em><span style="color:#333333;"> </span><br /><br />..<em>Crassula muscosa</em>, a més a més, gaudeix d'una altre virtut que també solen tenir bastants plantes suculentes (però no totes ni molt menys) però que en ella en resulta especialment destacada: La facilitat que tenen, llurs tiges joves, per arrelar i formar noves plantes. És sense dubte, aquesta facultat més que cap altre, la que està facultant la disseminació i/o pervivència de la població de l'espècie en els penya segats tossencs.<br />La trencadissa de les tiges s'esdevé amb molta facilitat per lleu que sigui el factor causant. La seva facilitat de rompuda sembla que en realitat és un caràcter adaptatiu; tal com ho és (en un sentit ben diferent) el trencament de les cues de les sargantanes!. La diferència és que en una<br />sargantana la part que surt beneficiada és el cos i aquí -mirant de seguir el curs de la metàfora- seria més aviat la "cua" :). Només cal caminar-hi una mica, rosant les tiges, o veure-les després d'una d'una calamarsada, o senzillament anar veient el debilitament de parts de la seva estructura, per adonar-se com es propicia aquesta mena de reproducció quasi vivípara.<br />Si les tiges no van a parar damunt de la virosta del bosc, sinó damunt el terra, la pluja més fina que caigui ..quan caigui (i no tenen pressa per esperar!) serà suficient per estimular l'arrelament dels fragments i formar nous clons vegetatius. En aquest aspecte el nom d'herba viva està molt ben pensat.<br /><br /><strong>J</strong>o no tinc per costum descriure les característiques morfològiques de les plantes perquè considero que sol ser una part avorrida (excepte per a una minoria) i relativament innecessària si al mateix temps la descripció va acompanyada d'il.lustracions i el propòsit no és filar massa prim.<br /></p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH1NECC6G0VweHf2tkFRyAeJmCxkEEEmhDQjKqQvuwUJKJBHY-gU53vFYcuYKWCcGkIjuZpy7puyoSbiJE_j1Wt857vDtlaFfPk13VIItEoE1NCI70PI1g_nTMlkwbbvAB1tl7NrEX1P4/s1600/1+005.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 281px; FLOAT: left; HEIGHT: 190px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551680022155183410" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH1NECC6G0VweHf2tkFRyAeJmCxkEEEmhDQjKqQvuwUJKJBHY-gU53vFYcuYKWCcGkIjuZpy7puyoSbiJE_j1Wt857vDtlaFfPk13VIItEoE1NCI70PI1g_nTMlkwbbvAB1tl7NrEX1P4/s400/1+005.jpg" /></a></td><td><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3EZ5YGmo1Bjzy4bdcSyrGxfb6cYTf-sUbNYCodR3VT_iLY6ZlSnmMUy46NSMu8XdihP-NNfNDUQ5tnIt3rTXi7SI6ubji8rPs-pBhoDLxPYlOkeKo_FP-z-2Oh3JCB4LhIL3c2ZY4b-A/s1600/1+023.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 261px; FLOAT: right; HEIGHT: 186px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551679844467045042" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3EZ5YGmo1Bjzy4bdcSyrGxfb6cYTf-sUbNYCodR3VT_iLY6ZlSnmMUy46NSMu8XdihP-NNfNDUQ5tnIt3rTXi7SI6ubji8rPs-pBhoDLxPYlOkeKo_FP-z-2Oh3JCB4LhIL3c2ZY4b-A/s400/1+023.jpg" /></a></td></tr></tbody></table><p>L'espècie és inconfusible amb cap altre que ens puguem trobar per les mateixes contrades. I tot i que en origen existeixen diverses subespècies i també varietats de cultiu tal com la <em>"monstruosa", "acuminata", "pseudolycopodioides", "rastafari",</em> etc.. la que trobem al país és només la subespècie tipus i tots els exemplars tenen els mateixos trets <em><span style="font-size:85%;"><a href="http://books.google.es/books?id=8n_5UNE0LGIC&pg=PA35&lpg=PA35&dq=crassula+lycopodioides&source=bl&ots=oyfrhdOgr6&sig=6ypwxVYifInIQ9ty03c1b5aled0&hl=es&ei=Z2v_TL2nMM_B8QPB0MmMCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCIQ6AEwATiCAQ#v=onepage&q=crassula%20lycopodioides&f=false"><span style="font-size:78%;">(9)</span></a>.<br /></span></em><br />Nogensmenys si que diré que les seves flors son diminutes i de color groguenc pàl.lid prou verdós, gens ressaltants, tal com les veiem aquí dalt -<em>recomano ampliar-la</em>-. La major part les podem trobar ara, obertes en ple mes de Desembre, tot i que moltes ja s'han convertit en fruit i llavors els "punts groguencs" queden substituïts per taquetes de color castany. </p><p>Desconec personalment encara quines repercussions ecològiques comporta la floració i la fructificació donat que no les he observades amb suficient paciència i periodicitat per esbrinar quina relació tenen o poden tenir amb la fauna local. Les llavors, en cultiu és fàcil fer-les germinar, però als penyassegats tossencs, com a mínim em fa pensar que no és dona una reproducció sexual gaire efectiva ..I en la hipòtesi que tal reproducció es doni una mica, potser no hi hauria en principi fauna adient ni altres agents que dispersin les seves llavors. La població s'ha dispersat i prodigat, molt i molt bé penya segat avall, però l'expansió per els laterals sembla molt minsa considerant els anys que porta establerta. I muntanya amunt res de res.<br />La podríem catalogar aleshores com una espècie al.lòctona que es troba a la frontera entre el fenomen de subespontaneitat i el de naturalització, més aprop de lo segon que de lo primer. Les plantes existents romanen i es reprodueixen ja independentment de la plantació original feta a l'indret, però segurament pot ser agosarat afirmar del tot amb certesa que és mantinguin sempre allà, sense desaparèixer per cap causa.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH2iZpA8mk0luAwEpgkyw8SsQ7g4Eu6QUbmiFdG93Ffe_gJNk7G2Ps4kFnRr8JVTCzzXfE0OaTqzc7b0g5VfNs0ZAgApCeX9eRfq4Y0FQzUYJICeQg_02R7bf3X14Vq1ECXsPLZn32ClQ/s1600/1+024.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 233px; FLOAT: right; HEIGHT: 145px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551682353660308338" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH2iZpA8mk0luAwEpgkyw8SsQ7g4Eu6QUbmiFdG93Ffe_gJNk7G2Ps4kFnRr8JVTCzzXfE0OaTqzc7b0g5VfNs0ZAgApCeX9eRfq4Y0FQzUYJICeQg_02R7bf3X14Vq1ECXsPLZn32ClQ/s400/1+024.jpg" /></a> En les mates velles sovint es fa ostensible un "arc" conformat per la disposició de les tiges seques i mortes o de les que han perdut llurs fulles a la seva part inferior. Això tant es pot arribar a interpretar en el sentit que en un principi eren tiges dretes, sense fulles inferiors a causa de la falta de llum i que després es van bolcar, com bé sinó tiges ja bolcades que han anat perdent llur fullatge inferior només a causa de l'envelliment d'aquestes o de les tiges que les sustenten. Evidentment també hi ha lloc per a una intepretació mixte!<br /><br />El ritme de creixement pot esser intens, sobretot si disposen d'humitat radicular poden crèixer gairebé en quasi tots els mesos de l'any. Em fà l'efecte que no tenen depredadors que frenin gaire el seu desenvolupament i tanmateix la seva predisposició a formar "coixins" segurament pot ser positiva per elles en indrets ventosos i també un autoresguard en episodis breus de fred.<br /><br />El color és un altre aspecte una mica destacat. El seu verd clar però intens és manté sempre i les seves clapes, aquí i allà aporten un cert efecte estètic al rocam, color verd pàl.lid en situacions de forta insolació, i verd fosc en punts mig ombrejats. La seva bellesa augmenta si a més te una mica més d'humitat, però bé.. Tampoc no vull caure gaire en apreciacions naturalistes amb ulls de jardiner i menys per una població en realitat derivada del seu us jardineria. El rocam de granit, sense aquests vegetals també és prou maco de per sí, i també ho son les plantes autòctones que li son pròpies ..I que no han trobat lloc per instal.lar-s'hi degut a la ubiqüitat de les <em>crassules</em>.<br /><br /><br />ESPÈCIES ACOMPANYANTS I PROPERES<br /><br />A l'indret trobem una serie d'espècies pròpies de la zona. A destacar: </p><table><tbody><tr><td><br /><span style="font-size:85%;">Agave americana*<br />Asparagus acutifolius<br />Brachypodium retusum<br />Camphorosma monspeliaca<br />Crhythmum maritimum<br />Dactylis glomerata<br />Daucus gingidum<br />Einadia nutans*<br />Hyparrhenia hirta<br />Juniperus oxycedrus</span><br /><td><span style="font-size:85%;"></span></td><td><br /><span style="font-size:85%;">Helichrysum stoechas<br />Lavandula stoechas<br />Opuntia ficus-índica*<br />Phagnalon saxatile<br />Pinus pinea*<br />Pistacia lentiscus<br />Polypodium vulgare<br />Ruta graveolens<br />Smilax aspera, etc.</span></td></tr></tbody></table><p>No figura cap tàxon especialment amenaçat o endèmic però en canvi veiem que comparteix hàbitat amb al.lòctones <span style="font-size:85%;">(asterisc).</span> L'espècie, per la banda de baix entra en contacte amb la vegetació de vora mar i per la banda superior amb la màquia típica mediterrània del sector costaner tossenc.</p><br /><p>OBSERVACIONS PRECEDENTS, DISTRIBUCIÓ ACTUAL I POSSIBLES TENDÈNCIES<br />EN EL FUTUR.</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4nISer1l-6EuCHP3_RgBbt_rFkccdziZqWo1D0VqwD6IVLorD-dYPXwVKvlpbm1a6r04ckYeuydx_obQFF5ciA5GleRDIWWHfXhcXTByu6ut_Z3sU8BslH1CrOYG7-2m7Qt_cfHAp3QM/s1600/1+012.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 262px; FLOAT: right; HEIGHT: 338px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551684270277100034" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4nISer1l-6EuCHP3_RgBbt_rFkccdziZqWo1D0VqwD6IVLorD-dYPXwVKvlpbm1a6r04ckYeuydx_obQFF5ciA5GleRDIWWHfXhcXTByu6ut_Z3sU8BslH1CrOYG7-2m7Qt_cfHAp3QM/s400/1+012.jpg" /></a>La investigadora Teresa Casasayas va incloure la referència a les <em>C.lycopodioides</em> de la Cala d'en Jaume dins el seu compendi de Flora a.lòctona catalana <em><span style="font-size:78%;"><a href="http://rebiun.absysnet.com/cgi-bin/abnetop/O7792/ID946c042b?ACC=161">(10)</a></span></em> allà l'any 1984, però l'excursió (i visita) la va fer conjuntament amb l'Enric Ballesteros -biòleg i reconegut investigador tossenc- allà per l'any 1978.<br /><br />En LLuís Vilar, actual cap de Recerca de Flora de la Udg, va incloure la cita d'en Ballesteros i de T.Casasayas en la seva tesi "Flora i vegetació de la Selva"<em><span style="font-size:78%;"><a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS2de4.pdf">(11)</a></span></em> i la descrivia com a cultivada i subespontània.<br /><br />Sembla ser que la referència a Tossa és la més antiga de totes les referides a la península ibèrica, si menys no en l'àmbit de l'estat (Illes Canàries apart) i possiblement on tingui un estadi de naturalització més avançat<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:SUnSxzRuzMcJ:www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/inb/atlas_aloctonas/pdf/crassula_lycopodioides.pdf+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESglXpTsVnkl8P5ZINdYvp0NVbKshYENXoF1FzX69PO0WoPubOYEv0vlXWeHHqQuklDPIvPgeoNDmO70dIZMzoA5NOuUQ5mrjnwjc-l_mqtD-uWjAjCqOeLcz7if5Lb0yLABegKs&sig=AHIEtbS0dR3I_jmyNJEvzLRzU3AA7J27HQ"> </a><em><span style="font-size:78%;"><a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:SUnSxzRuzMcJ:www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/inb/atlas_aloctonas/pdf/crassula_lycopodioides.pdf+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESglXpTsVnkl8P5ZINdYvp0NVbKshYENXoF1FzX69PO0WoPubOYEv0vlXWeHHqQuklDPIvPgeoNDmO70dIZMzoA5NOuUQ5mrjnwjc-l_mqtD-uWjAjCqOeLcz7if5Lb0yLABegKs&sig=AHIEtbS0dR3I_jmyNJEvzLRzU3AA7J27HQ">(12) </a>.</span></em> A la dreta un retrat les cràssules al costat d'una figuera de moro (<em>Opuntia ficus-indica</em>)<br /><br />A Catalunya posteriorment a aquelles mencions, també s'hi va referir al litoral de LLançà, concretament a la zona del Serradell<em><span style="font-size:78%;"><a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:jQQg6uEOlCAJ:www.udg.edu/LinkClick.aspx%3Ffileticket%3D3SaVGIWGf6I%253D%26tabid%3D15658%26language%3Dca-ES+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESjXrDFUzPlcZ3GhrzhN4eIPl3l5DoqdoBtIJGQXIo1XDmlybptOc7Z2nWf4RJ917OI_RN7NYWNL5WpO0XLu3tp3uU3-4Qn54GYl9TWKr-bXv8NG7k4AKk_pFvAEMV6EGXp7Wufd&sig=AHIEtbS_-PM815l2a7d_SbxdoP4eMacFWQ">(13)</a></span></em> , on presumiblement estigui lligada a un cultiu existent d'aquestes cràssules (però l'autor no ho especifica); en tal cas tindrien el rang de plantes subespontànies.<br />Tanmateix, gairebé a l'altre extrem de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, en concret al municipi de Sta. Bàrbara també es va documentar, al 2003 la presència de la crassulàcia, en concret sobre les teulades d'unes cases velles, per tant aquí, en un ambient no natural <em><span style="font-size:78%;"><a href="http://books.google.es/books?id=wGek8OjAIusC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=crassula+lycopodioides&source=bl&ots=O5DxaDYEq6&sig=EyGMIY1Vt3r93Y10cQdrZMlrfBU&hl=es&ei=L0f1TMPjM4eXhQeh8eWGBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CE0Q6AEwCQ#v=onepage&q=crassula%20lycopodioides&f=false">(14)</a> .</span></em><br /><br />Més avall, en terres valencianes pero properes una cita força més antiga (1983) <em><span style="font-size:78%;"><a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:bmA3VWx9ejUJ:www.massisdelport.org/arxius/pdf/TN10%252021-42.pdf+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShWWObCHArLm4OfFkDAbLKFS5U44Y3P3Dryp_cUvgvWa25Z3KmcZAFgp7cpCvwPzXZje5OF9tsOypBEXwIiIv57gnqEg37N_XYjvYeFw34ZCPM-8iTNlRk4NFFB4w21ecfh3YL0&sig=AHIEtbTs-4GlzqF0XskmC3yoy4_2agwH3w">(15)</a></span></em> citava la presència de C.lycopodioides, en concret sota uns tarongers aprop de Benicarló en companyia d'altres espècies dins una comunitat arvense dominada per <em>Poa annua</em> i <em>Arabidopsis thaliana</em>.<br />La primera cita al País Valencià<em><span style="font-size:78%;"><a href="http://books.google.es/books?id=8n_5UNE0LGIC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=%22crassula+lycopodioides%22+cabo+javea&source=bl&ots=oyfschNki7&sig=jPOLoyII4o9CYodsozGm7-8HFLE&hl=es&ei=FqYHTYqIJ4PssgaEq6TcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCEQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22crassula%20lycopodioides%22%20cabo%20javea&f=false">(16)</a></span></em> no obstant fou més cap al sud, al cap de St.Antoni (prov. d'Alacant) on l'any 1995 es va referir com a espècie subespontània. En anys posteriors, i segurament degut a un major ús de la planta en ambients domèstics se l'ha trobada en molts altres punts d'aquesta comunitat autònoma, documentada sempre sobre teulades, murets i també de vegades en erms i matollars secs.<br /><br />Anant més lluny, a Còrsega també hi ha constància puntual de la seva presència, igual que a Galícia, on es va descriure un únic exemplar en una teulada de Pontevedra <em><span style="font-size:78%;"><a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2578678">(17)</a></span></em> l'any 2006 i també se'n coneix a Portugal.<br /><br />Fora de l'àmbit del continent Europeu, l'herbaviva està present a les Illes Canàries, sud d'Austràlia, Mèxic i els EUA. Probablement també hi hagin igualment exemplars subespontanis al nord d'Àfrica, donat que hi ha una certa costum de tenir-la com a planta de decoració i el clima pot permetre segurament encara millor la seva reproducció silvestre<em><span style="font-size:78%;"> </span></em><a href="http://books.google.es/books?id=8n_5UNE0LGIC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=%22crassula+lycopodioides%22+cabo+javea&source=bl&ots=oyfschNki7&sig=jPOLoyII4o9CYodsozGm7-8HFLE&hl=es&ei=FqYHTYqIJ4PssgaEq6TcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCEQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22crassula%20lycopodioides%22%20cabo%20javea&f=false"><em><span style="font-size:78%;">(16)</span></em></a> .<br /><br />En realitat però, de tots aquests territoris les Illes Canàries i Austràlia son els únics on sembla que està documentada la plena naturalització de l'herbaviva i a més a més, amb un clar caràcter expansiu. Aporto alguns detalls més al respecte.<br />A l'arxipèlag es va descriure <a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:rTzUcFvxzisJ:revistas.ucm.es/far/02109778/articulos/LAZA0505110055A.PDF+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShgXkSFFKjkOsS4y0ILZ6rmnbmhdTHWD0RindDlfso9I6HX2ksmVT1L2nQ5MjYfCxuyLGgm-ifhGcV7RbbAgQf8eNWMHlbFH6fWiJ2Ptu5HlEZct1p-afGVctIZk9QN79SFW18b&sig=AHIEtbRo0iZrnmZaHMnVnAr7GbGN3yFz6w"><em><span style="font-size:78%;">(18)</span></em> </a>com especie invasora al 2005 (Sanz Elorza), bé que en un estadi relativament incipient comparat amb moltes altres especies naturalitzades a les illes. En el document es comentava que havien possibilitat de "controlar-les" si s'emprenien mesures pertinents; tanmateix es van apuntar les localitzacions sobre teulades, murs, terraplens i matollars secs.<br />Les illes, en general, malgrat la disparitat de climes i de flora, sovint son escenaris pioners -en certa mesura també reveladors- i poden servir parcialment per testar les capacitats expansives de certes espècies exòtiques i els seus grau de dependència envers a determinats factors.<br /><br /><strong><span style="font-size:130%;">T</span></strong>enint en consideració tot això, el conjunt de les ressenyes considerades, sobretot les llevantines i de més prop nostre, crec que fan paleses dues característiques importants:<br />Per una banda la seva vocació litoral a la península, segurament influïda per la suavitat del clima, ..Per una altre i complementariament, la seva plasticitat ecològica potencial dins d'aquesta mateixa franja.</p><p>M'atreviria a dir que l'expansió de l'herbaviva en territori llevantí anirà augmentant i també apareixerà per molts altres punts de la mediterrània, especialment la part meridional. A la Costa brava, la temperatura alo millor imposa una major restricció, excepte en els sectors de costa que tenen microclimes una mica més calents. La gran pregunta en principi és si pot deixar de ser plenament subespontània i passar a una fase més avançada de col.lonització del territori; i també confirmar si la seva reproducció només es dona per via vegetativa o si també la sexual.</p><p>En cas que el clima (o en canvi climàtic) o altres factors interns o externs propiciessin una major adaptació de la planta i un increment del seu potencial, ens uns casos -presumiblement- podria cohabitar amb la flora autòctona però en d'altres segurament comportaria un fenomen de substitució especialment negativa d'espècies, com per exemple si, posem per cas es presentessin en una comunitat de lletereses arbòries (<em>Euphorbia dendroides</em>), caracteritzades a la nostra costa, per oferir als seus molts espais oberts terrosos, és a dir, molt aptes -pressuposo- per la col.lonització de les "herbes vives". </p><p>Més encara, <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNhJkre_CorxyINIXYm9CUnU0B8zffEgMvuOd3K5lVsfZVtFNlt-pSB_ch2u62CLsiluxQVOz-PzE9vzKoa3GYwizxkMSBkMKkANO77IJhPvuA6WyPDuj-tJJC0rHXwqU1ayLxU-TeOlk/s1600/1+017.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 290px; FLOAT: right; HEIGHT: 225px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5551685698577678354" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNhJkre_CorxyINIXYm9CUnU0B8zffEgMvuOd3K5lVsfZVtFNlt-pSB_ch2u62CLsiluxQVOz-PzE9vzKoa3GYwizxkMSBkMKkANO77IJhPvuA6WyPDuj-tJJC0rHXwqU1ayLxU-TeOlk/s400/1+017.jpg" /></a>si es presentessin en comunitats de penya-segat on existeixen les ensopegueres de roca (<em>Limonium gerundense i L.tremolsii</em>) aquestes podrien sofrir una competència crítica, donat que tals ensopegueres solen habitar en replans terrosos minúsculs, allà on altres vegetals autòctons no s'hi saben fer ..Però on les <em>crassules, </em>especialistes com he assenyalat, si que poden prosperar-hi.<br />De tota manera, els hàbitats de les ensopegueres a la costa catalana es troben uns quants kilòmetres més al nord de la costa tossenca i ara per ara semblaria difícil que és trobin mútuament amb les protagonistes d'aquest article. A la dreta mostro de nou les herbavives al bell mig del penyassegat de Sa Cova Esclafada, prop des Sot d'en Boada.</p><p>..Un altre punt geogràfic que no he mencionat on podem trobar puntualment <em>C.muscosa</em> (unicament com a subespotània) i on poden seguir prosperant és la ciutat de Barcelona. No obstant penso que els exemplars que s'hi poden trobar en tal conurbació no tenen molta rellevància, donat que a ciutat hi cap molta flora al.lòctona (i ben poca d'autòctona) car és un medi completament artificialitzat. En els patis i terrats de ciutat, la gent te allò que li agrada ..i després .."allò que li viu". En aquest sentit, tot i el relatiu poc comerç que hi ha de l'especie, la he vista en alguns testos abandonats de veïns i a partir d'aquests, col.lonitzant altres recipients de mode molt versemblant per exemple, amb com ho fa <em>Kalanchoe draigemontana</em>, una planta vivípara, suculenta també i ben resistent <a href="http://www.google.es/search?as_q=garraf+&hl=es&num=10&btnG=Buscar+con+Google&as_epq=kalanchoe+daigremontiana&as_oq=&as_eq=&lr=lang_ca&cr=&as_ft=i&as_filetype=&as_qdr=all&as_occt=any&as_dt=i&as_sitesearch=&as_rights=&safe=images"><em><span style="font-size:78%;">(19)</span></em> </a>. L'herba viva, igual que aquesta citada, és una especie molt adequada per aquella mena de persones a les quals se'ls moren les plantes perque mai les reguen!.<br /><br /><br /><strong><em><span style="color:#ffffff;">...</span><span style="color:#333300;">..Enllaços, ressenyes i notes<br /></span></em></strong><br />(1) <em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.ubcbotanicalgarden.org/forums/showthread.php?t=44050">Argumentació i discussió envers la denominació científica preponderant</a>.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(2) <a href="http://www.smgrowers.com/products/plants/plantdisplay.asp?plant_id=3358">Denominacions en anglès</a> (3) <a href="http://www.desert-tropicals.com/Plants/Crassulaceae/Crassula_lycopodioides.html">Més denominacions angleses</a></span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(4) <a href="http://fichas.infojardin.com/crasas/crassula-lycopodioides-cordon-san-jose.htm">Denominació castellana</a> -Infojardín-</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(5) <a href="http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/">Denominacions catalanes</a> -Termcat-</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(6) <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Metabolisme_%C3%A0cid_de_les_crassul%C3%A0cies">Metabolisme fotosintètic CAM</a> -Viquipedia-</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(7) <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_dels_4_carbonis">Metabolisme C4</a></span></em><em><span style="font-size:85%;"> -V- </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(8) <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_de_3_carbonis">Metabolisme C3</a> -V-</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(9) <a href="http://books.google.es/books?id=8n_5UNE0LGIC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=%22crassula+lycopodioides%22+cabo+javea&source=bl&ots=oyfschNki7&sig=jPOLoyII4o9CYodsozGm7-8HFLE&hl=es&ei=FqYHTYqIJ4PssgaEq6TcDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCEQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22crassula%20lycopodioides%22%20cabo%20javea&f=false">"La familia crassulaceae en la flora alóctona valenciana" </a>(Varis autors)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">Inclou una bona descripció de subespècies de C.lycopodioides</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(10) <strong>"La flora al.lòctona catalana"</strong> (T.Casasayas). No disponible a internet.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">No obstant pot ser consultada a la UB i a</span></em><em><span style="font-size:85%;"> la biblioteca de Parcs i Jardins de Bcn.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(11) <a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS2de4.pdf"><strong>"Flora i vegetació de la Selva"</strong></a> (LLuís Vilar), obra ja ressenyada en el present blog </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">en altres ocasions.</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(12) <a href="http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/inventarios/inb/atlas_aloctonas/index.htm">"Atlas de las plantas alóctonas invasoras de España"</a></span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(13)<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:jQQg6uEOlCAJ:www.udg.edu/LinkClick.aspx%3Ffileticket%3D3SaVGIWGf6I%253D%26tabid%3D15658%26language%3Dca-ES+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEESjXrDFUzPlcZ3GhrzhN4eIPl3l5DoqdoBtIJGQXIo1XDmlybptOc7Z2nWf4RJ917OI_RN7NYWNL5WpO0XLu3tp3uU3-4Qn54GYl9TWKr-bXv8NG7k4AKk_pFvAEMV6EGXp7Wufd&sig=AHIEtbS_-PM815l2a7d_SbxdoP4eMacFWQ"> "Flora invasora al litoral de LLançà"</a> (Autoria no ressenyada)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(14) <a href="http://books.google.es/books?id=wGek8OjAIusC&pg=PA14&lpg=PA14&dq=crassula+lycopodioides&source=bl&ots=O5DxaDYEq6&sig=EyGMIY1Vt3r93Y10cQdrZMlrfBU&hl=es&ei=L0f1TMPjM4eXhQeh8eWGBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CE0Q6AEwCQ#v=onepage&q=crassula%20lycopodioides&f=false">"Plantes vasculars del quadrat UTM 31TBF81"</a> (Varis autors. Institut d'Estudis Catalans)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(15) "<a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:bmA3VWx9ejUJ:www.massisdelport.org/arxius/pdf/TN10%252021-42.pdf+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShWWObCHArLm4OfFkDAbLKFS5U44Y3P3Dryp_cUvgvWa25Z3KmcZAFgp7cpCvwPzXZje5OF9tsOypBEXwIiIv57gnqEg37N_XYjvYeFw34ZCPM-8iTNlRk4NFFB4w21ecfh3YL0&sig=AHIEtbTs-4GlzqF0XskmC3yoy4_2agwH3w">Comunitats vegetals de les planes i serres litorals</a> del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat,i : L'aliança </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">"Diplotaxion erucoidis" (Ferran Royo -Grup de Recerca "Terres de l'Ebre"-)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(16) Clikeu el link nº 9</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(17) <a href="http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2578678">"Crassula lycopodioides. Primera cita en Galícia"</a> (Victor Manuel Rodriguez Serrano) </span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(18) <a href="http://docs.google.com/viewer?a=v&q=cache:rTzUcFvxzisJ:revistas.ucm.es/far/02109778/articulos/LAZA0505110055A.PDF+crassula+lycopodioides&hl=es&gl=es&pid=bl&srcid=ADGEEShgXkSFFKjkOsS4y0ILZ6rmnbmhdTHWD0RindDlfso9I6HX2ksmVT1L2nQ5MjYfCxuyLGgm-ifhGcV7RbbAgQf8eNWMHlbFH6fWiJ2Ptu5HlEZct1p-afGVctIZk9QN79SFW18b&sig=AHIEtbRo0iZrnmZaHMnVnAr7GbGN3yFz6w">"Plantas alóctonas vasculares invasoras reales y potenciales en las Islas Canarias"</a> (varis autors)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;">(19) K.draigemontiana tanmateix s'ha naturalitzat en uns terrenys del Garraf. Vegeu el treball:</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.google.es/search?as_q=garraf+&hl=es&num=10&btnG=Buscar+con+Google&as_epq=kalanchoe+daigremontiana&as_oq=&as_eq=&lr=lang_ca&cr=&as_ft=i&as_filetype=&as_qdr=all&as_occt=any&as_dt=i&as_sitesearch=&as_rights=&safe=images">"Contribució al coneixement de la flora al.lòctona catalana"</a> (S.Pycke)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"></span></em><br /></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-74652163692061467532010-10-14T03:15:00.000-07:002014-03-29T13:20:08.600-07:00Les formes dels pins a la Costa Brava<em><span style="font-size: 130%;">Un</span><span style="font-size: 100%;"> dels trets paisatgístics naturals més sobresalients de la Costa Brava, apart de les roques, la presència de caletes i els seus fons marins, és la presència i abundància d'arbres gairebé a tocar de mar, sobretot a la Costa Brava sud. </span></em><br /><em><span style="font-size: 100%;">Els principals responsables de l'espectacle d'aquesta verdor quasi sempre son pins, els quals resalten enmig dels penya-segats i poden mostrar formes d'allò més increïbles.</span></em><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimUKiA4zijpb5ErcfKYtnvf6ZckMwXLY_AkmcTrfM-xzuNIng14lPLL2eRHBnRoIyvlVL-YJ5_zKZYxPfo02d1dfQI-ze91MbhTjqTTm0rkbNkT_WyYwk7kgFMvhcIw3iddVb0paf3S7o/s1600/pi+rosegall+contrallum.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimUKiA4zijpb5ErcfKYtnvf6ZckMwXLY_AkmcTrfM-xzuNIng14lPLL2eRHBnRoIyvlVL-YJ5_zKZYxPfo02d1dfQI-ze91MbhTjqTTm0rkbNkT_WyYwk7kgFMvhcIw3iddVb0paf3S7o/s400/pi+rosegall+contrallum.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527688129937825314" style="cursor: hand; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 407px;" /></a><br />Personalment porto molt temps fixant-me en les formes dels pins i segur que, a l’igual que jo, també hi ha moltíssima més gent que li agrada contemplar-los. ...Però crec que podríem passar de la seva contemplació al seu estudi. <br />
En el present article i a través de les fotografies amb que ho acompanyo (moltes fetes ben expresament) pretenc abordar aquest tema. De manera incipient, donat que no he trobat personalment cap anàlisi precedent, lo qual, tot sigui dit em sembla força curiós. ..Serà potser perquè tractar sobre les formes dels pins dels penya segats és una cosa que pot estar en la frontera entre l'art i el coneixement objectiu, sense estar al 100% en cap dels dos, qui sap.<br /><br /><br /><em>LES TRES ESPÈCIES PRINCIPALS</em><br />Els pins son, per regla general, les coníferes més freqüents en tot l’ambit de la mediterrània. En alguns sectors de la costa llevantina ibèrica puntualment ho poden ser les sabines (<em>Juniperus sabina</em>), i a la part oriental del <em>mare nostrum</em>, els xipresos i alguns pocs cedres del líban per exemple. Parentes de les sabines, nosaltres tenim els càdecs (<em>Juniperus oxicedrus</em>), ocupant les parts més altes de bastants penya segats. Els càdecs son arbustes o petits arbrets amb tantes fulles que molts cops fan efecte de coixins (per a gent de pell dura no obstant), o també fins i tot de bonsais. En qualsevol cas però, no son tant abundants, ni s'apropen tant a mar, ni resalten tant ..Ni caracteritzen visualment el paisatge com ho poden fer els pins.<br /><br />De pins autòctons o plenament naturalitzats en tenim 3 espècies. Els pins pinyers, els pinastres i els pins blancs. Els primers sembla ser que van arribar a la península ibèrica amb els antics romans, qui sap si via Empuries, Tarraco ..o (perquè no també ..quí sap?), la petita Turissa. Des de ençà s’han estés moltíssim, sobretot en les arees més humanitzades gràcies a la seva robusticitat, la qualitat de la fusta i per l'ombra que donen llurs branques; també son els més verds de tots.<br /><br />Els segons, els pinastres, tot i que més propers en origen, sembla ser que tampoc son autòctons, per lo menys no a la comarca de la Selva <a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS2de4.pdf"><em><span style="font-size: 85%;">(1)</span></em> </a>per on es varen difondre arran de la seva utilitat humana; això sí, un cop establerts es reprodueixen també la mar de bé per si mateixos damunt de terrenys prou profunds i no extremadaments eixuts. ..Els pins blancs, per últim, son els "menys verds" de tots.. Podem aventurar de dir que son plenament autòctons a la franja costanera i a més a més, son els que trobem, quasi sempre en tots els casos, en els penya segats rocallosos més abruptes. En conseqüència seran els pins blancs, els principals protagonistes als que em referiré.<br />
<em>ELS ARBRES MÉS ABUNDANTS</em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5W2uQF1CylzrxjTnTaEWnhGziXETB4IhQECI2soR-mTfCY8gkRmeyYM0B1bzJm7PyKNOAMxWdoKldGH7hollDG_6xSVHuKwB6Yuht2JYpSpOgvKtTzM6xe-x7Cv8z-omeArizh17o7GI/s1600/santjaume.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5W2uQF1CylzrxjTnTaEWnhGziXETB4IhQECI2soR-mTfCY8gkRmeyYM0B1bzJm7PyKNOAMxWdoKldGH7hollDG_6xSVHuKwB6Yuht2JYpSpOgvKtTzM6xe-x7Cv8z-omeArizh17o7GI/s400/santjaume.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527694013848204018" style="cursor: hand; float: right; height: 158px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 220px;" /></a><br /><br />Es dona la circumstància de que actualment, a banda dels penya segats, els pins blancs son també els arbres més abundants a nivell de Catalunya. Degut a la seva abundància extremada se'ls ha vulgaritzat molt, àdhuc com que creixen en molts territoris on no deurien esser pas originaris se'ls considera símbols de l’antropització, de la depauperació del territori i per a colmo del seu "honor", afavoridors d’incendis forestals..<br /><br />A més a més, a nivell de caracterització morfològica, quan hom parla de les formes de les coníferes, es te tendència a ensenyar per exemple les formes esbeltes dels pinastres, amb els seus troncs tant drets ..O la bellesa, encara més apreciada de les copes dels pins pinyers en forma de bolets o parasols …..Però quan toca als pins blancs, es comenta que tenen capçades irregulars, amb siluetes "poc caracteritzables" ..I potser per això, sumat als estigmes anteriors se'ls sol veure com una mena de pins més lletjos que d’altres, per no comparar-ho ja amb avets o d'altres espècies, encara son menys veïnes nostres, però força admirades.<br /><br />Diré que la bellesa o lletjesa dels elements és una cosa subjectiva. Segurament la informalitat no és apreciada i la variabilitat potencial, molts cops tampoc. Estem acostumats a associar idees amb formes i el fet que un organisme pugui ser d’una forma o d’una altre, és a dir, variable, potser li treu força de “personalitat” a una espècie.<br /><br />La gran part dels pins blancs que es veuen per el pais creixen en cotes baixes, en arees que abans havien estat ocupades per alzinars. Com abunden les situacions en les quals les ombres que donen els pins blancs son molt pobres, sovint sota tals arbres s’hi fan les mateixes espècies de plantes que si no hi hagueren pins i en conseqüència molts autors destacats, ja fà temps que defineixen que no formen pas boscos, si no que els pins son sencillament, una espècie més afegida al tipus de comunitat vegetal protagonitzada per les especies dominants que viuen en l’indret en questió. ..En conseqüència, els pins no tenen bona consideració ni per als estudiosos de la natura, que son els qui, com a mínim hom esperaria que els pogués defendre.<br /><br /><br /><em>...LES FORMES MÉS HABITUALS</em><br /><br />Les formes de la majoria dels pins blancs del pais, son poc compactes, més aviat romboidals i la distribució de les branques a les capçades de manera bastant irregular. A grans trets, tots els pins aquests participen d’una mena d'homogènica informalitat.<br /><br />Les màximes variacions solen ser en sentit d’allargament cap a dalt, donat que son extremadament heliòfils i senten la competència per la llum per poc aprop que estiguin entre ells. Em sap greu dir-ho pero a contracor em sumo una miqueta a la massa de gent que opina que aquests pins d'aquestes masses forestals no son molt interessants. Hi han molts altres arbres amb siluetes i desenvolupaments similars, més o menys homogeniament informals.<br /><br /><br /><em>UNES FESONOMIES DIFERENTS</em><br />
<table><tbody>
<tr><td><span style="color: #003333; font-size: 85%;"><em>Pins blancs damunt</em></span><br />
<br />
<span style="color: #003333; font-size: 85%;"><em>la carena sud </em></span><br />
<br />
<span style="color: #003333; font-size: 85%;"><em>de la Cala dels Músics</em></span><br />
<br />
<span style="color: #003333; font-size: 85%;"><em>(St.Feliu de Guixols)</em></span></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1PrZ3o-thozk9m6dUd1TZSCr8iMdn6nMxRRY0TS74RuuhINTjniefRJtsyMUlRk8fgPxf602m4Yxe6khF6A-PkhrFSihIn5dogUTvKBLhhnV0xU3EVhT8YsQdCXV6errgI4nR7nbHqtU/s1600/pins+de+bosch.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1PrZ3o-thozk9m6dUd1TZSCr8iMdn6nMxRRY0TS74RuuhINTjniefRJtsyMUlRk8fgPxf602m4Yxe6khF6A-PkhrFSihIn5dogUTvKBLhhnV0xU3EVhT8YsQdCXV6errgI4nR7nbHqtU/s400/pins+de+bosch.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527695820949333426" style="cursor: hand; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a></td><td></td></tr>
</tbody></table>
Els pins que creixen a la Costa Brava, tot i ser exactament de la mateixa espècie, sovint son ben diferents. Per lo menys en quant a caracterització física sovint no tenen res a veure, i ambientalment encara menys.<br />
<br />
Els pins demostren aquí tot allò que porten "amagat" en altres llocs; la seva capacitat voluble d’adaptar-se a les inclemències d'un entorn difícil i demostren unes adaptacions fenotípiques de resistència. Segurament son aquests ambients on els pins blancs son plenament autòctons i entenent això potser no no ens ha d'estranyar tant perquè "saben bé el que és fan".<br />
<br />
Però tot i així, em sorprenen. I el més rellevant que, fruit de les interaccions amb el seu entorn, tendeixen a formar unes siluetes paradigmàtiques característiques, amb uns patrons de formació concrets i determinats. Tanmateix no solament és diferencien entre si. Hi han alguns trets significatius característics que comparteixen aquests pins dels penya segats, agafin la silueta que agafin.<br />
<br />
Les característiques potencials de les formes, tot i ser ben singularitzables i definibles, tanmateix sovint no son del tot excloents entre sí. Un pi pot desenvolupar-se mostrant trets significatius mixtes i conformar una silueta que reflecteixi la complexitat de diferents factors que han incidit sobre ell durant el creixement. De fet sol ser normal que passi; tot i així, més enllà de treure sentit aparent a les seves formes potencials, opino que les enriqueix, al aportar-ne majors matisos i complexitat.<br />
<br />
En un principi vaig pensar fer dibuixos esquemàtics per il.lustrar els paradigmes potencials cap a on solen evolucionar les siluetes, però al final m’he decidit utilitzar fotografies que jo mateix també he fet perquè penso que la natura, en si mateixa, ja és prou explícita per ajudar-me en la tasca. El sentit buscat de l'exposició es que els pins retratats no es prenguin no com a casos únics (que també ho son) curiosos, si no com a exemples, exemples representatius de les formes i característiques que vull assenyalar i en la mesura del possible, també explicar.<br />
<br />
La classificació de les formes està ordenada en grups, definits en base a la dimensió o bé a la disposició de certes característiques morfològiques que considero atractives de resaltar. Dins els subgrups incloc subtipus i il.lustru arbres que em semblen exemples representatius, els quals considero que comparteixen una certa afinitat amb els exemples dels altres subtipus del seu mateix grup.<br />
<br />
<em><span style="color: #003300; font-size: 130%;"><strong><span style="font-family: times new roman;">G1.</span> Pins amb la capçada aplanada</strong></span></em><span style="color: #003300;"><span style="font-family: arial; font-size: 130%;"><em>1.1 Pins blancs amb la capçada aplanada, com si foren pins pinyers<br /><br />1.2. Pins amb creixement vertical de capçada ostensiblement limitat</em></span> </span><span style="color: #003300;"></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5tb45iXKNZC8E5ALAf_utTZLwVvXgKTqH0fG0it5iBr5xChQDmzhjtq9ptZem1d0zz3f135XuC5m0xtKGzPYOk30jObP4mjBGtRC1hWp95zk68zVgsbixyvhfsw7FrpVyWPzHNk821So/s1600/pi+cap+aplanat.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5tb45iXKNZC8E5ALAf_utTZLwVvXgKTqH0fG0it5iBr5xChQDmzhjtq9ptZem1d0zz3f135XuC5m0xtKGzPYOk30jObP4mjBGtRC1hWp95zk68zVgsbixyvhfsw7FrpVyWPzHNk821So/s400/pi+cap+aplanat.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524218531328723714" style="cursor: hand; float: left; height: 203px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 278px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGQNP_vWYAY6lMbUUkAa9k53__lChmR3Zp5b5eHPLIRo75gNmO6_DSAWr9VaTQCjD217om0G_-uJ5m45wnOo3aRC2xf_dxfvJRKn2h5vGhwz1SzkQ0KxNGG7LG3IaeJbTiZOgOCl4TF0/s1600/pi+el+crit.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVGQNP_vWYAY6lMbUUkAa9k53__lChmR3Zp5b5eHPLIRo75gNmO6_DSAWr9VaTQCjD217om0G_-uJ5m45wnOo3aRC2xf_dxfvJRKn2h5vGhwz1SzkQ0KxNGG7LG3IaeJbTiZOgOCl4TF0/s400/pi+el+crit.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524220148100721058" style="cursor: hand; float: right; height: 201px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 275px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
La silueta de parasol en els pins blancs (tot i que menys marcada que si es tractés d'un pi pinyer) abunda a les roques que disposen d'una elevada insolació al llarg del dia, com la il.lustració de l'esquerra (costa sud de Tossa). El vent salí pentina els extrems del brancatge per dalt i conjuntament amb la sequera de cada estiu, va matant les branques inferiors, però potser de vegades els pins reflecteixen més vulnerabilitat a dalt de tot de les seves capçades, com el jove pi de la imatge dreta, el qual viu davant de la cala El Crit (Calella de Palafrugell) . En el primer cas, la capçada és relativament alta i densa, amb els extrems de la major part dels seus branquillons dirigits amunt. En el segon de dalt, la part del mig de la capçada està buida de branquillons i totes les branques sembla que defugen la possibilitat de seguir tirant cap a dalt.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKC22CZdYy5UbEbO5dgGkkg6Ff761I-DnqqhVEt7unWAPSFuHKREgxdyVVvN2XoRpFlljXsw91UdKHqvbNCQT2F-MdvNUFUF6jbgp6BtBwcBGwCTqVkOWph67zQalt__mX53rYEtAyE1c/s1600/picalabosch.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKC22CZdYy5UbEbO5dgGkkg6Ff761I-DnqqhVEt7unWAPSFuHKREgxdyVVvN2XoRpFlljXsw91UdKHqvbNCQT2F-MdvNUFUF6jbgp6BtBwcBGwCTqVkOWph67zQalt__mX53rYEtAyE1c/s400/picalabosch.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527846159235634530" style="cursor: hand; float: right; height: 209px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 293px;" /></a> Afegeixo un tercer retrat: El d'aquest pi relativament jove que viu a la Cala d'en Bosc, la qual està encarada a mitjorn. <br />
Algun dia un pinyol va resultar casualment nascut damunt d'una petit relleix, el qual amagava una esquerda. Una esquera inútil per a molts altres fins, però aprofitable en canvi, per iniciar una vida de pi.<br /><br />Formes com aquesta son bastant freqüents en els pins blancs que aconsegueixen desenvoluparse tant aprop de mar. <span style="color: white;">---------------------------------------------------------</span><br /><br /><span style="color: #003300;"><strong><em><span style="font-size: 130%;">2. Pins pentinats, reptants o ajaguts</span> </em></strong></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFvlNEYfjT-w2UzqLHgO-LuetuKZQIaVcVQORrQ9lcJwWp8y6inxrDQ_d6ufogAPSP0QmUiHheUfuedzQpyzWAOYMWSHzCNLoJJLKoDv0RCN31Qs0N-qf2kMAMj0k4D-pkgLd09B60GE/s1600/pi+reptant.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjFvlNEYfjT-w2UzqLHgO-LuetuKZQIaVcVQORrQ9lcJwWp8y6inxrDQ_d6ufogAPSP0QmUiHheUfuedzQpyzWAOYMWSHzCNLoJJLKoDv0RCN31Qs0N-qf2kMAMj0k4D-pkgLd09B60GE/s400/pi+reptant.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524226000838240962" style="cursor: hand; float: left; height: 201px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 268px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6k04SCdVkN1PFhhaObo7CQ6_IF_eqi6cd0TqMCwhxxfBuq8PLStL0jG-qdKH-23hLw0vZbdfpIlcBg7K-84YrlES14yvbS_H-gcrssA3qGKlPoF3-3_X-OE96Bt0TmBefajGxRPpZT00/s1600/pi+castigat.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6k04SCdVkN1PFhhaObo7CQ6_IF_eqi6cd0TqMCwhxxfBuq8PLStL0jG-qdKH-23hLw0vZbdfpIlcBg7K-84YrlES14yvbS_H-gcrssA3qGKlPoF3-3_X-OE96Bt0TmBefajGxRPpZT00/s400/pi+castigat.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524225799812903490" style="cursor: hand; float: right; height: 199px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 274px;" /></a> </td></tr>
</tbody></table>
Il.lustracions d'un pi reptant aprop de Cala Pomes (Palamós) i d'un pi ajagut o "castigat" al litoral de Blanes. <br />
El primer, a pesar del seu ajupiment i relatiu nanisme de bonsai té un aspecte molt saludable i les seves branques no defuguen el mar, si no que créixen cap a la seva direcció -<em>veiem a més les illes formigues al fons</em>-. Tot a l'inrevés de l'altre cas. Sembla que el tronc d'aquest segon pi va créixer amunt durant un temps però que després els temporals hagueren castigat "l'intent" i l'obliguessin a créixer reptant fugint del garbí. Tot i així les seves branques petites es "rebel.len" i s'aixequen relativament bastant. Això potser pot indicar que l'efecte pentinador dels vents salins sigui un fenòmen menys constant que en el cas del pi de Cala Estreta i només es deixi sentir quan hi han temporals forts, els quals aleshores sí, maten ("castiguen") part considerable del brancatge.<br /><br /><span style="color: #003300; font-size: 130%;"><em><strong>3. Pins ajaguts amb fullatge abundant a la base i a la copa ..Però no pas al mig.</strong></em></span><span style="color: #003300;"><em> </em></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9eKHTpDWmNHissaaAaymZq7OdQ8pajfaTSyvgNaIwatSDNcBDTBjBaxszP9EIOWADFoNt8-3tb-Zi4nyyu_GN9ozaw9TKgRKC9XZBbSeYST38vDjBze-TLf9KT3ACRViPTL_mAixWnJo/s1600/Pi+segmentat.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9eKHTpDWmNHissaaAaymZq7OdQ8pajfaTSyvgNaIwatSDNcBDTBjBaxszP9EIOWADFoNt8-3tb-Zi4nyyu_GN9ozaw9TKgRKC9XZBbSeYST38vDjBze-TLf9KT3ACRViPTL_mAixWnJo/s400/Pi+segmentat.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524253081847487746" style="cursor: hand; float: left; height: 233px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 308px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ykfk7Oi-MzcvLU541VjBQN6BDJJW1roxwh9GLIw-A3f-0KBq1GvZnXYObQ4bYfYRRKsC79NS_r-UnELngd9pmWww4ISekKkMiv8HkGqGrlEth-NbQ8f8HNsvMTE1D-A2U5GecW_FTkU/s1600/pi+sgmentat+blanes.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0ykfk7Oi-MzcvLU541VjBQN6BDJJW1roxwh9GLIw-A3f-0KBq1GvZnXYObQ4bYfYRRKsC79NS_r-UnELngd9pmWww4ISekKkMiv8HkGqGrlEth-NbQ8f8HNsvMTE1D-A2U5GecW_FTkU/s400/pi+sgmentat+blanes.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524253187297250306" style="cursor: hand; float: right; height: 226px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 299px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Els pins amb amb aquesta tipologia tant peculiar es troben també en àrees molt exposades al vent. Atenent a això els podríem considerar un subtipus del grup anterior, ja que a més a més creixen també notablement inclinats i sovint ben aprop on podem trobar els anteriors. De fet el de la imatge de la dreta és tracta d'un pi que viu just al damunt del pi "castigat" il.lustrat abans al litoral de Blanes. El pi de l'esquerra es troba a Cala Estreta (entre Palamós i Calella) i mostra ben bé quines son les parts més vulnerables a la sal marina. El brancatge que neix arran de terra prospera de manera ajaguda però prou densa en quant a branquillons i fulles, sortint penya segat enfora i amb els extrems dels branquillons amb "voluntat d'aixecarse". La part de dalt de tot del pi, més o menys també, si menys no la zona de sotavent de la capçada superior. El tronc en canvi, està despullat de brancatge a la zona intermitja.<br />
El pi de la dreta també té dos volums de brancatge oposat. La capçada i l'anticapçada. A diferència però, del pi de Cala Estreta, en aquest segon l'anticapçada es separa en gran part de la roca demostrant que la direcció de creixement no sembla molt influenciada per el vent dominant. Tanmateix veiem que la silueta d'aquesta anticapçada és més aviat plana però curiosament també, els branquillons sembla que manifesten una clara tendència a "intentar" creixer cap dalt.<br />
<br />
<span style="font-size: 130%;"><strong><em><span style="color: #003300;">4. Pins que canvien la direcció del seu creixement</span></em></strong></span><br />
<span style="font-size: 130%;"><em><span style="color: #003300; font-family: arial;">4.1. pins inicialment inclinats però que giren després el cap en sentit contrari.<br />4.2 pins que creixen força inclinats i després es drecen.</span></em></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifln2OEgAErupsR0i9V7_wP-TAHiUJ8YUljQWGTz6Pjc-ZN_ReHyTkJKrSO0kLiRYXOr1qEoGfGBuJo6Jhfw2gCPQdM3kGVaEZn5k7y4_qKyHaRVmrqGzwvPTnDBWtwUJB3gneHBNrgOE/s1600/pins+esblancall.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifln2OEgAErupsR0i9V7_wP-TAHiUJ8YUljQWGTz6Pjc-ZN_ReHyTkJKrSO0kLiRYXOr1qEoGfGBuJo6Jhfw2gCPQdM3kGVaEZn5k7y4_qKyHaRVmrqGzwvPTnDBWtwUJB3gneHBNrgOE/s400/pins+esblancall.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524265573697315250" style="cursor: hand; float: left; height: 227px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 296px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgczCzdwD2vMCGp_MHEg30dLgvIOlUkSMApGhgz8smyah1wriZ-BYz_HQNS1ScNl1_bA-rgFA8G6fEYMVBj-YS8nJyYxUOlWxlkq5zxxBhmgS_yzkLLUdzmDRgKTLwR3p7h78KwIagLKgY/s1600/norfeu.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgczCzdwD2vMCGp_MHEg30dLgvIOlUkSMApGhgz8smyah1wriZ-BYz_HQNS1ScNl1_bA-rgFA8G6fEYMVBj-YS8nJyYxUOlWxlkq5zxxBhmgS_yzkLLUdzmDRgKTLwR3p7h78KwIagLKgY/s400/norfeu.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524265831207137922" style="cursor: hand; float: right; height: 232px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 302px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquestes tipologies son freqüents d'observar als pins dels penyassegats.<br />
Els arbres surten de la roca en sentit horitzontal o obliquament i després es drecen. Quan estan al cimal del penyassegat però, sovint no s'arriben a posar drets del tot perque les seves capçades son vulnerables al vent que pot venir des de l'altre banda. A la imatge esquerra veiem uns pins als Freus d'Es Blancall (Tossa), crescuts inicialment cap a tramuntana però amb les capçades girades cap a garbí, qué és d'on reben més llum, però sembla que tot i així potser tenen dificultats per creixer bé en aquesta nova direcció. Això s'aprecia sobretot en el cas del pi que veiem més prop del cim, amb llur capçada més elevada per la banda esquerra que per la dreta. Els temporals que venen de gregal afecten a les branques més baixes de l'esquerra mentre que els que venen de mitjorn o garbí xoquen, pugen per la roca i afecten a la part superior dreta, ja que la part inferior d'aquest cantó està protegit encara per la roca i per el mateix fullatge . El popular i conegut pi de Sa Bauma entraria una miqueta en aquest grup i també exemplifica una mica el fenomen del efecte del pentinat del vent. <br />
A la imatge dreta mostro uns pins que vaig retratar al Cap Norfeu, en un penya segat encarat a ponent. Veiem al fons la costa sud de la badia de roses. Explicaré el procés de com es poden aixecar, més en detall. No necessàriament pensant en aquests pins (que com veure'm després potser entrarien més acord en l'exemple posterior) sinó com jo penso que succeïx en els casos més habituals i raono les causes que al meu entendre deuen d'intervenir. Pot ser que començo a avorrir, però ho descric en fases per facilitar una lectura més còmode.<br />
<em><span style="font-size: 85%;">-1º:<span style="font-family: arial;"> </span><span style="font-family: arial;">LA FASE INCIPIENT I JUVENIL</span></span></em><br />
Penso que quan els arbres son molt joves i neixen des de una roca on la llum del sol no arriba directa i generosa al llarg de totes les hores del dia, les tiges creixen ràpid en llargada i en direcció obliqua respecte a la roca que les sustenta; al ser primes però, el seu propi pes de palanca les fa "apalancar-se" (valga l'expressió redundant) i quedar més horitzontals del que "voldrien". En indrets encarats al sud això no s'acompleix tant, diria que potser, al disposar d'una mica més de llum esdevenen més ràpidament compactes<br />
<br />
<em><span style="font-size: 85%;">-2º<span style="font-family: arial;">. EL PI ADOLESCENT</span></span></em><span style="font-family: arial;"> </span><br />
A mida que els joves arbres es van desenvolupant, la quantitat de gemmes esdevé cada vegada més gran. Quan el brancatge ha adquirit una certa densitat fins i tot pot establir-se, entre les diferents gemmes, una certa competència per la llum. Les situades en una posició prou allunyada de la roca i alhora una mica superior respecte a les gemmes veïnes, solen ser les més ben il.luminades, les que es fan més gruixudes, les que canalitzen més nutrients i tenen metabolisme més actiu, les que gracies al seu nivell menor d'auxines permeten el desenvolupament del seu propi brancatge lateral, contribueixen més al desenvolupament d'una bona estructura del pi, les que canalitzen més saba i les que, en formar després més gemmes des de la mateixa branca, guien cada cop més unívocament la direcció de creixement del brancatge. En conseqüència, tot l'arbre comença a mostrar indicis d'anar canviant la seva orientació.<br /><br /><span style="font-size: 85%;"><em>-3º.</em> <em><span style="font-family: arial;">UNA MADURESA ROBUSTA</span></em></span><em><span style="font-family: arial;"><br /></span></em><br />A mida que els branquillons de pi es van dividint en més branquillons portadors de moltes més gemmes, la velocitat de creixement de cadascuna pot decaure una mica si les condicions de vegetació a l'indret no son gaire optimes (i no ho solen ser). A més a més la dominància apical de les gemmes terminals comença a minvar, lo qual a son torn va relacionat amb una desacceleració de la seva creixença. Ara bé, aquesta desacceleració també te la seva conseqüència positiva, donat que aleshores, el brancatge de l'arbre, en proporció es va fent més gruixut, menys llarg, i més rígid, lo qual comporta que el tronc de cada arbre va resistint, de mica en mica millor, les forces de palanca produïdes per el pes de les branques o potencialment per el vent, sense doblegar-se. L'arbre comença dons, a créixer efectivament cap amunt sense apalancar-se.<br /><br />A més a més, quan les capçades dels pins s'han separat uns metres de la pared de roca, poden gaudir de zones amb major lluminositat i a més a més, tal llum que els arriba els ve polaritzada més verticalment, amb lo qual, el creixement es reforça també en aquesta mateixa direcció.<br />De vegades succeïx però, especialment en arbres molt pesats i ancorats en roques amb tendència a fracturar-se, que aquest rocam es fractura una mica més i en conseqüència els arbres poden tornar a tombar-se uns quants graus -si no a derrumbar se i defallir-. Nogensmenys, quan això succeïx, podem considerar que el creixement posterior de tals pins, si sobreviuen, resulta gairebé "d'accidents" i com a tals, millor els consideraré per separat, en un altre apartat.<br />
<br />
<em><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;">4.2.2. Pins amb una forta asimetria a la base de llurs capçades.</span></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZQAnx_XvQVLSYAEnTJnsif7OdWqr3z2eLN4rSlZRvmkomVbQRpuh1aNwd3usqXAU1TdqzJS6HYqHqRPDeqWp5XCwzSdfXgC-XCpIbkj_9UXgbmr2NNqVedCdIka80KkKTFwfsCAjoRPk/s1600/piasimetric.jpg"><em><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZQAnx_XvQVLSYAEnTJnsif7OdWqr3z2eLN4rSlZRvmkomVbQRpuh1aNwd3usqXAU1TdqzJS6HYqHqRPDeqWp5XCwzSdfXgC-XCpIbkj_9UXgbmr2NNqVedCdIka80KkKTFwfsCAjoRPk/s400/piasimetric.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527699677048917698" style="cursor: hand; float: right; height: 253px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 285px;" /></span></em></a><span style="font-size: 130%;"><br /></span><br />Ajunto aquest exemple. Podríem pensar que lluny del mar, a molta alçada.. Els mals que poden sofrir els arbres son menors. Ens podem equivocar. Veiem aquest pi blanc tant adult. És un exemplar que viu més amunt que els anteriors que he mostrat, a notable alçaria. <br />
Hagin estat els aerosols marins, o hagin estat simplement els <em>dimonis de vent</em> propiciats per l'orografia, el cas és que a aquest pi sembla com si li faci por el penya segat i que intenta marxar d'ell, ben al contrari d'alguns pins que havia il.lustrat anteriorment.<br />
Aquest pi disposava de llum per totes bandes i el penya segat és una àrea atmosfèrica més inclement, un espai a ocupar, però que pot provocar més mortandat que vitalitat. ..Al principi l'arbre sembla que va créixer lleugerament inclinat cap a ell, no sabria dir si degut a la pendent inicial del terreny (no ho crec suficient) o bé si més degut a la tramuntana, que puc asegurar que quan bufa ho fà des de el cantó esquerra, vinclant de ben segur als arbrets joves i menys robustes. No obstant, a la llarga s'aprecia que el vent més perjudicial ha estat el vent orogràfic de garbí, que en aquesta situació particular segurament puja per la paret. Aquests aires han malmès les branques inferiors del costat del penya segat, segant-lis la vitalitat i condicionant a les branques supervivents a créixer amb un angle notablement elevat. Un arbre veí al seu costat ni tant sols ha tingut una mitja sort sino que s'ha quedat sec, completament. Vist el cas, podria reconsiderar el que he escrit abans sobre els altres pins de Norfeu. Podriem considerar que procés d'aixecament de les capçades hagi estat també per causa d'aquests ultims factors mencionats i no tant pas per els que he insinuat al seu respecte. Escric això perquè no vull pas amagar els meus dubtes sobre algunes de les situacions que presento, i alhora vull animar que els lectors també els considerin i els raonin.<br />
<strong><em><span style="color: #333333;"></span></em></strong><br />
<br />
<strong><em><span style="color: #003300; font-size: 130%;">5. Pins amb trets característics de l'estètica "xino-japonesa"</span></em></strong><br />
<strong></strong><br />
<span style="color: #003300;"><span style="font-size: 130%;"><span style="font-family: arial;"><em>5.1. Pins amb amb branques que tendeixen a disposar-se horitzontalment<br />5.2. Pins amb una estructura clara de branques per pisos a partir d'un eix central</em></span></span></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlgMegTVewn6QCa0oeds1drvWyclVHlsmQGlTjqo0A3GsQsR5AyWk5hi7Lq2hjawB18Qvd8tBsCKcE0y5vKIgclEqSKbEYOuX7IA-gS7ngkbxkTG1LB-q6Qk_jwOglEdRSDAT3G2vVQU/s1600/branca+horitzontal.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlgMegTVewn6QCa0oeds1drvWyclVHlsmQGlTjqo0A3GsQsR5AyWk5hi7Lq2hjawB18Qvd8tBsCKcE0y5vKIgclEqSKbEYOuX7IA-gS7ngkbxkTG1LB-q6Qk_jwOglEdRSDAT3G2vVQU/s400/branca+horitzontal.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524537140829844114" style="cursor: hand; float: left; height: 127px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 174px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq7W1XDB3ridIfkdI4hFBh43yhNaAWiY0gBB2wEpgNKmYhD7Soo4ok-WsBBlob56YCIe_uGr7RKPkDh1gPEjWUKZb5VhkjyEc1uC7b9vJZ9HgUoOjzSx9NmZcin7HN54oGLH_LUsZYaqs/s1600/pins+faigs.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiq7W1XDB3ridIfkdI4hFBh43yhNaAWiY0gBB2wEpgNKmYhD7Soo4ok-WsBBlob56YCIe_uGr7RKPkDh1gPEjWUKZb5VhkjyEc1uC7b9vJZ9HgUoOjzSx9NmZcin7HN54oGLH_LUsZYaqs/s400/pins+faigs.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524537504669868866" style="cursor: hand; display: block; height: 172px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 227px;" /></a></td><td></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbVot0jn94x5Z5R4um7WwWA_YqtIWQrt4vpFkVkULLDueE89L9k1NuZX8n4wxWkNU28MkxVawX7q6v27IrAjepuqCBuNP8bDozMU_-A3C1GHLE6mlxqki9PN8PJxvL2B0w9Fuh_uhXmtY/s1600/pi+de+pisos.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbVot0jn94x5Z5R4um7WwWA_YqtIWQrt4vpFkVkULLDueE89L9k1NuZX8n4wxWkNU28MkxVawX7q6v27IrAjepuqCBuNP8bDozMU_-A3C1GHLE6mlxqki9PN8PJxvL2B0w9Fuh_uhXmtY/s400/pi+de+pisos.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524556715325115602" style="cursor: hand; float: right; height: 165px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 171px;" /></a> </td></tr>
</tbody></table>
El brancatge en disposició horitzontal és propi d'arbres com els faigs i diria que estimulen una certa serenor espiritual. Segurament per això, quan els pintors xinesos ja pintaven paisatges fa molts segles, sovint introduïen arbres amb branques horitzontals o bé fins i tot posaven com a protagonista del dibuix, una branca florida ..i la resta dels elements figuratius, al darrera de fons, menys protagonistes.<br />
<br />
Els jardins japonesos abunden amb coníferes proclius a formar pisos, i en l'art dels bonsais sovint es forcen als arbrets a horitzontalitzar al màxim les seves branques. Els pins blancs de la nostra Costa Brava no se si es que també es senten <em>imbuïts per la pau del paisatge i mediten en secret o que</em>, però el cas es que molts d'ells mostren una marcada tendència a horitzontalitzar llurs branques, tendència que no es dona crec, fora de la costa. Ara bé, dins d'aquest mateix grup de pins, no tots estructuren el brancatge d'igual manera.<br />
<br />
Molts dels arbres, comencen alçant llur brancatge de mode oblicu o bastant vertical, però a mida que van guanyant metres apreciem que la seva forma cada cop busca més la línia de l'equilibri. Més que no pas als faigs, potser evoquen a certes acàcies dels tròpics o als eucaliptus gegants d'Australia. Els exemple il.lustrats per al cas son aquests pins de la imatge central, que viuen al turó sud de Giverola. La raó adaptativa d'aquestes formes peculiars aventuro que potser sigui deguda, per una banda a l'efecte dels aerosols marins, els quals pentinen les capçades per damunt (i potser també per sota del tot si escasseja la vegetació arbustiva) i els alenteix llur creixement, però no impedeix en canvi, la divisió fractal dels branquillons, els quals de mica en mica es fan més densos a la part superior de les capçades, incrementant el gradient d'ombratge i estimulant a que les branques inferiors busquin altres camins de sortida.<br />
<br />
Per altre banda les sequeres periòdiques que es donen en certs anys, les quals mai maten els pins blancs (a diferència dels suros per exemple, molt més vulnerables) pero poden desfullar part del brancatge en les branques que al pi li interessa menys de conservar.<br />
<br />
A la imatge dreta, tot i l'extrema boira de la foto, il.lustro un altre cas. Un pi darrera de la carretera que passa per Cala Bona,<strong> </strong>amb un únic tronc i amb el brancatge que surt ja de forma més o menys perpendicular del mateix. El brancatge en aquest cas s'estructura en forma de pisos, o millor dit, d'esglaons disposats a l'atzar, però de manera horitzontal, una mica de manera versemblant a com es desenvolupen els pins roigs de muntanya. Resulta difícil trobar pins blancs adults amb un creixement monopòdic així, o el que és el mateix, amb un únic tronc que fa d'eix, sobretot en indrets ben il.luminats, on la dominància apical és menor.<br />
<br />
No son gens freqüents i de fet crec que mai els trobarem molt arran de mar perquè els efectes destructius de la sal em fa l'efecte que tampoc no son proclius a permetre arbres amb un tronc elevat d'aquesta manera, però si que en podem trobar algun a segona o tercera línia, si no tenen ombra d'altres arbres veïns més elevats que ells. La formació del brancatge per pisos, o com a mínim, de formes horitzontals, si que crec que va lligada a una certa proximitat de la mar i per això aquesta subtipología de pins (en el cas dels pins blancs si menys no), la considero característica dels hàbitats costaners.<br />
<br />
<span style="font-family: arial;"><em><span style="color: #003300; font-size: 130%;">5.3. Pins que corben llurs branques en forma d'arcs convexes ben marcats.<br /><br />5.4. Pins despullats amb llurs fulles densament disposades als extrems.</span></em></span><br />
<br /><table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDtjpizs381P7QJYAS6q_2zBET8vl5y0UGL0eRefRIxFPHSC8l4wJpoNzAjsuFV_iN4P35o_uQh_daz4wnF-K9LPw_A6md4dE2rVPhXNB9damb0P23THbGMEsZTI6Q9ZOekSpEp1mSF_g/s1600/arquejat.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDtjpizs381P7QJYAS6q_2zBET8vl5y0UGL0eRefRIxFPHSC8l4wJpoNzAjsuFV_iN4P35o_uQh_daz4wnF-K9LPw_A6md4dE2rVPhXNB9damb0P23THbGMEsZTI6Q9ZOekSpEp1mSF_g/s400/arquejat.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524559490904470050" style="cursor: hand; float: left; height: 220px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 296px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmnz7VmYXZ7O95maHyrfkN4QTbrdN1ESroACn5k2SdNaM5LKmr0FlSFqK51A6d3d9TOzmQuI-gPSgexuhTKV74aA8SvV7fSjkgQkUk53ihZeBLk_WX17jsCxPUjIE8OIphbbloTQM_a04/s1600/pi+rosegall+verd.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmnz7VmYXZ7O95maHyrfkN4QTbrdN1ESroACn5k2SdNaM5LKmr0FlSFqK51A6d3d9TOzmQuI-gPSgexuhTKV74aA8SvV7fSjkgQkUk53ihZeBLk_WX17jsCxPUjIE8OIphbbloTQM_a04/s400/pi+rosegall+verd.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524559602747033154" style="cursor: hand; float: right; height: 228px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 337px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />Amb les il.lustracions dels pins d'aquí a dalt, més que definir uns altres subtipus -que no se fins a quin punt te sentit distingir-los dels anteriors- el que vull destacar son trets característics que en aquestes imatges que vaig fer, crec que estan ben exemplificats. Ambdues estan fetes a la costa nord de Tossa. El pi de l'esquerra mostra la tendencia d'unes quantes branques a horitzontalitzar-se ...però per lo vist no n'hi ha prou amb això i el que en realitat acaben fent son arcs convexes bastant rígids. Apunto lo de "rígids" per deixar ben clar que no son "estructures penjants" com les branques dels salzes. El resultat final es que les branques es disposen en plans oblic, una mica d'esquena al seu propi eix de formació.<br /><br />El fet de que ho facin amb una certa simetria aporta un plús estètic interessant. Si a voltes ens ens fixem també en les branques secundaries ens adonem que han buscat els mateixos plans. També fan corbes convexes o inflexions de direcció, pero amb una diferència: només al principi, després es posen rectes i paral.leles entre elles per "repartir-se" les àrees de llum, que és l'objectiu buscat, o -interpretat més fredament-, allò que les condiciona per seguir en vida.<br /><br />A la imatge dreta veiem un pi gegant molt entranyable que viu isolat al sector de Es Rosegall. Fins no fa gaire, no gaire lluny seu vivia un altre pi molt gros, però va ser tombat per la llevantada del 2008 i poc a poc s'ha anat morint. El del retrat en canvi, resisteix i a més a més exemplifica bé certes característiques dels pins sotmesos a les inclemències del vent i del mar. Fixem-nos en la tendència horitzontal del brancatge, aquí curiosament les branques no cauen de manera convexa com en el cas anterior.<br /><br />Les branques estan desfullades en gran part, però contenen una relativa gran quantitat de fullatge als extrems, els quals s'aixequen estèticament cap amunt, com si l'arbre, portés els motors de la seva pròpia vida (les fulles) en safates i les volgués presentar al Sol. ..De fet, es tracta literalment d'això, però, es clar, sense necessitat de poesia.<br /><br /><em><strong><span style="color: #003300;"></span></strong></em><br />
<span style="font-size: 130%;"><em><strong><span style="color: #003300;">6. Pins amb formes ondulades o cargolaments a les seves estructures</span></strong></em></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9W4FhaHgX-RhsbIk2CF7kYHtIWxYOERuRfAu5NyFknXQHEWdSXOvXunE8qGZ0GxhdaTXxju0xoSqTzp75nLRQmsOaAykE8QxYe8ytz49K7cDYFTtpxCqk0Sh6BpN55yMhwrZH3RJT72Q/s1600/espiralat.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9W4FhaHgX-RhsbIk2CF7kYHtIWxYOERuRfAu5NyFknXQHEWdSXOvXunE8qGZ0GxhdaTXxju0xoSqTzp75nLRQmsOaAykE8QxYe8ytz49K7cDYFTtpxCqk0Sh6BpN55yMhwrZH3RJT72Q/s400/espiralat.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524590675471277330" style="cursor: hand; float: left; height: 198px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 305px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJRU86Qo-D51PXd2NX1k2DHlCJ3nBXMWo3UMxQ1BpMLr5bFVgqBc19or78I1RdOEP9K4ToCfI0mzR1_jTy0rWgxy3XNO5aljpedU5VT6XpPXveALzwhU5dHKQSHLlFafw6RHav8Wv3JYA/s1600/ondulaci%C3%B3+brancatge.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJRU86Qo-D51PXd2NX1k2DHlCJ3nBXMWo3UMxQ1BpMLr5bFVgqBc19or78I1RdOEP9K4ToCfI0mzR1_jTy0rWgxy3XNO5aljpedU5VT6XpPXveALzwhU5dHKQSHLlFafw6RHav8Wv3JYA/s400/ondulaci%C3%B3+brancatge.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5524590829581484194" style="cursor: hand; float: right; height: 216px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 297px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Qui estigui seguint el reportatge fins aquí, es dona compte que moltes de les fotografies estan presses en boira. La boira és una bona companya del fotògraf, per lo menys del fotògraf de pins:). La boira difumina les textures dels fons i accentua el protagonisme dels pins; els contrastos del sol i reflexes del mar amb les ombres dels troncs i el mateix fullatge perjudiquen (excepte per a qui te una bona càmera i un programa d'edició), però amb boira queden força atenuats i els arbres es mostren més guapos. La tardor és bona època per retratar-los, però a la primavera encara hi han més possibilitats perquè és quan es donen les fantàstiques boires marítimes d'advecció.<br />
<br />
Els retrats als dos pins de dalt els vaig fer el Novembre passat; viuen entre Cala Futadera i Cala Giverola i mostren una de les altres formes més característiques dels pins de la Costa Brava -<em>recomano ampliar la imatge en el segon</em>-. Son aquelles que tenen a veure amb l'espirantització i el recargolament de les seves estructures més exposades. Jo, que soc jardiner, m'atreveixo a dir ni els millors jardiners podríen fer unes obres d'art tals amb uns pins blancs. Bé, segons com, una mica sí: A costa de forçar les branques amb guies, o bé de posar-nos a bufar i bufar molt fort de manera periòdica.. :) Nogensmenys, crec que no aconseguiríem un resultat que fos igual, perquè cada pi és únic i la seva resposta al medi també ho és. Sovint la natura crea i és l'home després el qui la intenta emular.. La natura supera a l'home en art i tecnología, i apreciar la natural com a tal, valorar-la, és també el que intento transmetre també en aquest blog, independentment fins i tot, de les interpretacions i/o explicacions que jo (tot sigui dit de manera simultània i amb moltes ganes) també en faci. Bé. Feta aquesta primera aproximació, entro de nou en matèria:<br />
<br />
Per el que fa als pins d'aquest grup he considerat 3 subtipus de tipologies, segons es destaquin per uns o d'altres trets ben característics. Uns d'ells, exemplificats per les il.lustracions anteriors i les dues que venen a continuació, son els que diguem-ne, donen un aspecte força original al brancatge, els altres singularitzen la base dels troncs i a les arrels respectivament. Anem a per els primers.<br />
<br />
<span style="color: #003300;"><span style="font-size: 130%;"><em><span style="font-family: arial;">6.1. Pins amb troncs i branques sinuoses o espirades.</span></em></span></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4NSp6LFMCOJVskHR7QePm37al4KA0AWQJQ96UOt_xeWGP17oZg4sM_7oEWg0xhm2VtnEyCmlx-T0Qou48C0sp4zwD34L236S6HY9kSZF2VsG_uYlvmQIRb5fdMVpqi_I2_PvXhz1Ejpg/s1600/piespiralcalabona.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4NSp6LFMCOJVskHR7QePm37al4KA0AWQJQ96UOt_xeWGP17oZg4sM_7oEWg0xhm2VtnEyCmlx-T0Qou48C0sp4zwD34L236S6HY9kSZF2VsG_uYlvmQIRb5fdMVpqi_I2_PvXhz1Ejpg/s400/piespiralcalabona.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525313379756248210" style="cursor: hand; float: left; height: 303px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 266px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N9PPefIzXvaBElSXqSQh5oQeHWtI9DhOjcJOJ5cUpU2iWdPQJ61sD2uj_2c9KMGIT5GLWutOX4pNgapo07DW5Ucb-6mDEipY6nBtPwIb52OOGBoaaHSX2BtnrOuCtwcXCOKvo0-OjVo/s1600/brancot+espiral.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_N9PPefIzXvaBElSXqSQh5oQeHWtI9DhOjcJOJ5cUpU2iWdPQJ61sD2uj_2c9KMGIT5GLWutOX4pNgapo07DW5Ucb-6mDEipY6nBtPwIb52OOGBoaaHSX2BtnrOuCtwcXCOKvo0-OjVo/s400/brancot+espiral.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525313276418497298" style="cursor: hand; float: right; height: 214px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 306px;" /></a> <em>Esquerra:<span style="color: white;">.</span><span style="color: black;">Pi<span style="color: white;">.</span>espirat</span> a la Serra dels Moltons de Pola, damunt de Cala Bona. A la dreta, branca gruixuda d'un altre pi damunt d'Es Vol Nou. Més avall a l'esquerra,ball armònic d'arbres als moltons de Pola.</em></td></tr>
</tbody></table>
<br /><br />Si per al cas dels pins amb branques horitzontals els havia volgut comparat amb l'estètica dels faigs i els verns.. Aquí podria fer un altre tant amb les oliveres velles. Ara bé, la comparació aquí tampoc no tindria gaire més valor que el purament estètic. En el cas de les preuades oliveres, aquests trets es visualitzen bàsicament en troncs vells mentre que en aquests pins els troncs no son necessàriament vells i afecten també al brancatge, fins i tot de vegades al brancatge prim; recomano ampliar en aquest sentit la fotografia d'abans on he ensenyat el pi de Giverola. Tanmateix, les oliveres es cargolen quasi sempre, mentre que els pins, per fer-ho, precisen trobar-se en territoris braus tocats per la tramuntana o altres vents també eixelebrats de la Costa Brava.<br /><br />Quan em vaig interessar amb el tema em vaig preguntar si les siluetes espirades sempre ho son en un sentit -<em>com a les plantes enfiladisses, lo qual per cert, ve determinat per la força de Coriolis</em>- o si en trobem de les dues menes. Bé; dons sí que en trobem de les dues. Ara bé.. allà on veiem els pins espirats, quasi sempre tenen el mateix sentit. Infereixo que la causa d'això és el vent, o millor dit: l'acció diferenciada del vent dominant entre les diferents parts del brancatge.<br /><br />Els pins blancs de la Costa, tenen la part que mira a mar més desprotegida que la que mira als penya-segats o als altres pins veïns. En conseqüència, quan bufa el vent provoca un efecte de biaix important. Les branques i les seves fulles son palanques de ressistència al vent i a més a més de manera també diferenciada segons la seva pròpia asimetria. El vent, així, no pressiona tant sols amb més intensitat un costat de l'arbre propiciant l'espirantització del tronc principal, si no que també provoca pressions rotatòries en cadascuna de les branques per separat, induïnt que també agafin formes espirades; o si menys no que com a mínim s'ondulin.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOZRZUVA5TOR-yLx7EbhtmWEIJypOzEsifWSH-CQksU_xtQAhRBEHoNYrgfmipoEqubq3VZWD-TJRTyNNWeB3UENDSGZSo_Md5blmVm45cdfwnoUI2vPDa6_DPzK6HZBWoLzbW41okuLw/s1600/ball+arm%C3%B2nic.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOZRZUVA5TOR-yLx7EbhtmWEIJypOzEsifWSH-CQksU_xtQAhRBEHoNYrgfmipoEqubq3VZWD-TJRTyNNWeB3UENDSGZSo_Md5blmVm45cdfwnoUI2vPDa6_DPzK6HZBWoLzbW41okuLw/s400/ball+arm%C3%B2nic.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527934712016668114" style="cursor: hand; float: left; height: 373px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 274px;" /></a>El vent més intens que afecta a la Costa Nord de Tossa és el gregal. El garbí crec que és més habitual, especialment a primavera i estiu, però penso que és el gregal el que presenta episodis més forts. Dons bé, la majoria de pins clarament espirats d'aquest sector (excepte en badies i altres punts) presenten unes corbatures en sentit antihorari de baix a dalt, és a dir, de la part de l'arbre més robusta i ressistent a la flexió a la part més prima i voluble. El vent per tant, deu ser el responsable d'aquestes formes. Els aerosols marins penso que no deuen jugar tampoc aquí, cap paper directe. Podem trobar així pins espirats damunt la carretera, lo qual vol dir: bastant lluny de l'aigua.<br /><br />Per el que fa a les ondulacions més petites dels branquillons, no obstant també vull introduir una altre possible causa. La de la mort periòdica de bon nombre de branquillons, per inclemències varies. Això pot comportar una crescuda simpoidal de les branques i generar també estructures ondulades, no pas però, helicoidals.<br /><br /><span style="color: #003300;"><span style="font-size: 130%;"><em><span style="font-family: arial;">6.2. Pins on els troncs quasi semblen arrels al néixer tant recorbats</span></em></span></span><strong><br /><em></em></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuonz6kWN9RWDqv-KoavxHtjWH0-a_dz_7N-0md1tWb-1n1NB_9CzWgN2ugMvDtNZyR3xA0RjBlylNr2BUr9KTEuWixHRpX2m_F93RmZvvr8sObaEgOs2rAhqYvWzw5UNAgG3dEf8G2Og/s1600/1+148red.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuonz6kWN9RWDqv-KoavxHtjWH0-a_dz_7N-0md1tWb-1n1NB_9CzWgN2ugMvDtNZyR3xA0RjBlylNr2BUr9KTEuWixHRpX2m_F93RmZvvr8sObaEgOs2rAhqYvWzw5UNAgG3dEf8G2Og/s400/1+148red.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525248514821237106" style="cursor: hand; float: left; height: 180px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 269px;" /></a> Els recargolaments més accentuats en l'estructura dels pins dels penya-segats es solen produir durant les fases més juvenils, però en general, moltes vegades, la causa que els ocasiona crec que pot esser explicada d'una manera diferent a la que provoca espirantitzacions en el brancatge adult o en els troncs adults. Considerem el possible cas d'aquest altre pi. Els pins joves, sotmesos a una lluita de supervivència amb el vent "busquen" la direcció de creixement que menys mal els hi pot ocasionar. Una trajectòria inicial equivocada en els primers anys el pot malmetre, però si algun branquilló en millor disposició que els altres sobreviu, aquest tirarà endavant. L'atzar dels vents però, caòtics tant aprop de roca, el pot castigar per una altre banda i l'arbrissó haver de tornar a créixer en un altre sentit fins que el volum del fullatge és ja major per autoprotegir-se ell mateix. I de mica en mica s'anirà fent adult i menys vulnerable a tals incidències. <br />
<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVPWIrjRfapmcLSzjtbtdcHNDflWBaOcUJdTs89dmi19CpPl5V-lpmObFDlknE5cbqKGgscGsWo1rIf08M0xSb6nAh6g8XUC-95QHxknMY-yOgUdEQJhEGnLphF5V8Rt50T5st_QNxTPw/s1600/suro2.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVPWIrjRfapmcLSzjtbtdcHNDflWBaOcUJdTs89dmi19CpPl5V-lpmObFDlknE5cbqKGgscGsWo1rIf08M0xSb6nAh6g8XUC-95QHxknMY-yOgUdEQJhEGnLphF5V8Rt50T5st_QNxTPw/s400/suro2.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527943443656901522" style="cursor: hand; float: left; height: 208px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 255px;" /></a> Més rarament, altres espècies d'arbres també poden cargolar-se si han aconseguit créixer en algun indret límit. Malgrat que tot l'article vagi de pins, il.lustro un cas d'aquests. Un suro que creix just a la línia de còdols de la costa de Vallpresona, acompanyat de fonolls marins, vegetals típics més ben adaptats al mar. El suro s'ha torsionat com un pop o una serp, com si busqués en si mateix una protecció i/o una fugida a l'aigua marina, davant la qual i malgrat la bellesa de la seva "gimnàstica", ens deixa clar que no li agrada. Tot i així, el seu fullatge està prou saludable i és testimoni de l'èxit aconseguit.<br /><span style="font-family: arial;"><em></em></span><br /><br /><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;"><em>6.3. Pins amb arrels que poden assemblar-se troncs al trobar-se al descobert i que ocasionalment també s'espiratitzen.</em></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobWvDbzYP8UCJ_Ncay7Im7GV8bA_P4z3-1I0QUy6FwFaf5Wp0CPw90qMxPxVH623MxpkwiABhCT_FsezUw9LDK48-rBWCeWR_WF4CooGc2rAQMWCOogdSdTf98y4XRy3WIbktrY_HJD8/s1600/arrels+giverola.JPG"><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;"><em><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgobWvDbzYP8UCJ_Ncay7Im7GV8bA_P4z3-1I0QUy6FwFaf5Wp0CPw90qMxPxVH623MxpkwiABhCT_FsezUw9LDK48-rBWCeWR_WF4CooGc2rAQMWCOogdSdTf98y4XRy3WIbktrY_HJD8/s400/arrels+giverola.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525329133960342194" style="cursor: hand; float: right; height: 400px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 300px;" /></em></span></a><em><span style="color: #003300;"><span style="font-size: 130%;"> </span></span></em><br />Arrels i branques es poden confondre perquè de vegades son les arrels les que aparenten esser troncs enlloc de l'inrrevés. ..A voltes les veiem sobre el rocam com si busquessin les esquerdes per ancorars-hi i cercar-ne la humitat. Naturalment no és pas que explorin per damunt i després s'hi fiquin (<em>cosa que si que fan els ficus i altres vegetals amb arrels aèries pròpiament dites)</em> ans al contrari. Els pinetons germinats introdueixen de seguida les arrels al terreny i les fan créixer per allà on poden, sigui endins o prop de la superfície ja que els pins blancs no tenen un sistema axinomorf com els pins pinyers i tenen més tendència a no aprofundir massa però en canvi s'hi adapten molt bé a les configuracions subterrànies, Nogensmennys, amb el decurs dels anys, els agents erosius solen eliminar la capa superior del terreny, tot quedant-hi part de les arrels al descobert.<br /><br />I més encara, les nostres roques de la Costa Brava sovint es fracturen amb la mateixa força del creixement dels arbres ..I es desprenen, deixant encara més volum d'arrels al descobert. La tensió dels pesos i contrapesos que han de suportar son notables i resulta interessant que en molts casos també mostren unes certes formes espirals, productes possiblement (tot i que em reservo més dubtes) de les tensions mecàniques sofertes per la resta de l'estructura arbòria. A la imatge mostro un majestuós pi ben afermat damunt el rocam de la banda nord de la badia de Giverola.<br /><br /><span style="color: #003300;"><strong><em><span style="font-size: 130%;">7. Pins esbelts molt condicionats per la falta de llum</span></em></strong> </span><span style="color: #003300;"></span><span style="color: #003300;"></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHX7IPQqWv5O0Veq_kjoWsoO0q63gSQ7UgAI4fTm0LcF4BHTxXJ4n78U6kHvf23vnIpa0mwRpBBCSmb15Ls8WbNHTApAhE64fUv7qJXarA2VkfCtqELuCzEvuPnQwxG0Fnqy-lK2uCDQ/s1600/piinclinatfutadera.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieHX7IPQqWv5O0Veq_kjoWsoO0q63gSQ7UgAI4fTm0LcF4BHTxXJ4n78U6kHvf23vnIpa0mwRpBBCSmb15Ls8WbNHTApAhE64fUv7qJXarA2VkfCtqELuCzEvuPnQwxG0Fnqy-lK2uCDQ/s400/piinclinatfutadera.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525574698002000738" style="cursor: hand; float: left; height: 189px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 290px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJlN0059EgBTLKtPbomPfz-5AaAXxWAZqgqUhio0kyGe4qTlrbDjgubRQezCJjikAwsOLr5mpdpReyhC0oYxzJdccVnmgv4ZfE34MGoVoxavLIe3m-9jbvv5vr29tO9I6OXLYrXOeHU3I/s1600/pisinuosfutadera.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJlN0059EgBTLKtPbomPfz-5AaAXxWAZqgqUhio0kyGe4qTlrbDjgubRQezCJjikAwsOLr5mpdpReyhC0oYxzJdccVnmgv4ZfE34MGoVoxavLIe3m-9jbvv5vr29tO9I6OXLYrXOeHU3I/s400/pisinuosfutadera.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525574797036567922" style="cursor: hand; float: right; height: 195px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 269px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Aquest grup de pins el podria haver col.locat com a subtipus del grup 4 o del grup 5, perquè ve a ser una cosa intermèdia entre ells pero al final he decidit col.locar-ho apart, per fer més divers l'article. A l'igual que en els altres grups citats, la forma d'aquests pins està modelada per la poca disponibilitat lumínica de l'indret (<em>orientacions nord i nord Est</em>) però a més a més competeixen entre si i el problema de la falta de llum encara s'agreuja més. Tant les dues il.lustracions d'aquí dalt com les de sota, son de pins retratats a Cala Futadera, la bellesa dels quals -a banda de qualsevol ànim meu d'explicació-, crec que resulta mereixedora d'estones de contemplació.<br />
<br />
Els barrancs d'aquesta cala son més terrossos que rocosos (la roca no aflora gaire a superfície) i els pins, malgrat contribuir per una banda, a la fracturació del leucogranit, per l'altre també contribueixen a retenir-lo i protegir a la gent que visita <em>s</em>a platja, de possibles despreniments.<br />
Abunden alguns grans exemplars, però també molts individus de diferents edats, quasi tots conservant bé els seus troncs íntegres, monopòdics o amb poques divisions principals.<br />
<br />
Personalment però, i em sap greu intuir-ho, tinc la sensació que en aquesta cala, els pins blancs no deurien de ser autòctons, si no que hauran esdevingut d'altres pins que es deurien d'instal.lar més amunt per causes antròpiques. En pendents terroses de sauló, fins i tot aprop de mar, la vegetació climàcica de la costa és el matollar de llentiscle, matabou i alzina a les cares nord, i la comunitat de lletereses arbòries (<em>Euphorbia dendroides</em>) en les solanes més calentes, així com també murtra proliferant als caus dels barrancs. Els pins en tal cas, creixent en un ambient ja de per si ombrós i tampoc propi d'ells, augmenten encara més l'ombratge, absorbeixen humitat i gran part dels nutrients i en conseqüència empobreixen la diversitat de la vegetació. Segurament si damunt del barranc no hagueren pins, segurament tampoc n'haurien més avall. Tanmateix tampoc els vull desmerèixer perquè no conec la història botànica real i potser alguns pins si que podrien haver arribat arran de precursors naturals originals.<br />
<br />
Per el que fa a la influència dels aerosols i dels esquitxos més grollers, la badia de Futadera està encarada a Gregal, els seus fons marins estan a relativa poca profunditat i això fa que les onades dels temporals trenquin bastant abans d'arribar al barranc (excepte en els laterals). Els efectes, relativament atenuats perjudiquen només seriosament als agosarats que han crescut a menys de 10 metres.<br />
<br />
Per aquest grup 7 defineixo en principi dues subtipologies, que serien les següents.<br />
<br />
-Pins que fan el contrari dels pins del grup 4 (casos Norfeu i Es Blancall), és a dir, que creixen bastant verticals ..Pero es corben paulatinament després, descrivint un arc versemblant al de les branques dels pins del grup 5.2.<br />
<br />
-Pins que creixen de mode monopòdic (mantenen l'eix del tronc en tota la capçada) i que a més a més tenen totes les branques dirigides cap a una sola banda.<br />
<br />
Vaig a per el primer:<br />
<br />
<em><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;">7.1. Pins esbelts que es corben progressivament</span></em><br />
<br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqCr-VnCwy1T0VzMpWh0x4zbWMqAw_Stcu5aD66hyL8zzW9wov6yskAskXkY4NXD5oygIuNrjR8tykEdkSIlC2oJiWdBFMW1arGi_itOGGa3o8iXUDtUyAX2kvCE3AT6eIfizk6MIevkE/s1600/pinsfutadera3.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqCr-VnCwy1T0VzMpWh0x4zbWMqAw_Stcu5aD66hyL8zzW9wov6yskAskXkY4NXD5oygIuNrjR8tykEdkSIlC2oJiWdBFMW1arGi_itOGGa3o8iXUDtUyAX2kvCE3AT6eIfizk6MIevkE/s400/pinsfutadera3.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525580330958235794" style="cursor: hand; float: left; height: 206px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 290px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYtMFzoGapMi5O4g2TF1ftDtjtsyxAj0yIyWhF3UNf-sm8GReRrixUCYBnNnOimEg9IrOZzazIjURdPhWgviEikQBx6wAeR4lUF3o8iY2szkkVyO8EsPoiieLQjqqwXU9AGPFCK_k-04/s1600/pinsfutadera4.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigYtMFzoGapMi5O4g2TF1ftDtjtsyxAj0yIyWhF3UNf-sm8GReRrixUCYBnNnOimEg9IrOZzazIjURdPhWgviEikQBx6wAeR4lUF3o8iY2szkkVyO8EsPoiieLQjqqwXU9AGPFCK_k-04/s400/pinsfutadera4.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525580443507548466" style="cursor: hand; float: right; height: 212px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 319px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />Aquests pins entren en franca contradicció aparent amb el que he explicat línies abans per al cas del grup 4. Els pins del grup 4, a l'inrevés d'aquests, sortien de la roca inclinats i es redreçaven posteriorment. Això em fa pensar que, per lo menys part de l'explicació que he fet per aquell grup no sigui l'encertada i potser, com ja assenyalava en el punt 4.2.1. la influència del vent fora molt més rellevant que la de la llum. Tanmateix aquella hipòtesi no l'he esborrat perquè és pugui tenir en compte i cadascú (mentre hom no faci un estudi en major rigor i profunditat) faci lliurement la consideració o l'apreciació que cregui més raonable.<br /><br />Per què es corben els pins de la Cala Futadera i d'altres barrancs equivalents? Bé; podríem interpretar que per la mateixa raó que modelava el desenvolupament de les branques dels pins del grup 5.1.<br /><br />Sembla molt fàcil interpretar, que els pins, quan comencen a corbar el seu eix és perquè aquest s'acosta a la base de les capçades d'uns altres congèneres i esquiven així les seves respectives ombres. La imatge que adjunto aquí a sota a l'esquerra sembla una prova molt convincent, donat que veiem una doble corba, sinuosa i elegant.. (llàstima que no m'escolti la lloança que li faig ;). Primerament la corba va fer cap enfora, va créixer un parell de metres ..i després d'haver esquivat la zona de màxim ombratge, es va redreçar una mica altre vegada.<br /><br />A la imatge de dalt a l'esquerra veiem un pi força horitzontal però sense arbres a sobre. Bé, no n'hi han però em poso jo mateix com a testimoni, que n'hi havien fins fa uns mesos ..L'arbre, una vegada ha agafat el seu "camí" de jove, el guarda en certa manera una mica en la "memòria" del seu cos per sempre.<br /><br />Al costat seu veiem uns pinets molt joves, amb molta energia i ben drets (és la foto la que està inclinada;) Presumiblement d'aquí uns anys, si topen amb l'àrea d'influència dels seus veïns, es també es corbaran. Ara bé, tots aquests pins.. A la cap i a la fi: Per què recoll pugen tant drets? Per què no creixen de manera més obliqua com altres situats en altres punts també més o menys abruptes i d'orientacions similars? Bé; això si de cas ho raono en el següent punt i també en el subsegüent, la il.lustració dels quals ens ajudarà amb algunes pistes.<br /><br /><span style="font-size: 130%;"><span style="color: #003300;"><em><span style="font-family: arial;">7.2. Pins amb trets similars als anteriors pero amb llurs branques dirigides totes cap a una sola banda</span> </em></span></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg63Kdc_VQpMMlyjZQ0WZT0pk00e1HezKjbwqRnHqLMyiKWdgXFhFNGgJx9BbyV3StqhUrTG1_qOZKawlFAeZbxKP9Mk6gpn88RW91yb6ZOFRTa61LtNEZ4TzqDvx5TGBWJeqfgrDrz-F4/s1600/futaderaunilateral.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg63Kdc_VQpMMlyjZQ0WZT0pk00e1HezKjbwqRnHqLMyiKWdgXFhFNGgJx9BbyV3StqhUrTG1_qOZKawlFAeZbxKP9Mk6gpn88RW91yb6ZOFRTa61LtNEZ4TzqDvx5TGBWJeqfgrDrz-F4/s400/futaderaunilateral.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527885700572382770" style="cursor: hand; float: right; height: 364px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 243px;" /></a>Quan els pins tenen un gradient de llum lateral molt destacat però s'obstinen en créixer tant drets -de nou la contradicció aparent- sembla que no els queda més alternativa que col.locar, per lo menys, totes i cadascuna de les seves branques en direcció cap a l'àrea de llum.<br /><br /><em>Això podria demostrar:</em><br />-1. Que en els pins, com a la majoria dels vegetals, el creixement de la tija primordial (el tronc) neix sempre en sentit vertical cap a dalt, d'això tècnicament s'en diu gravitropisme negatiu.<br /><br />-2. Que malgrat les carències lumíniques, si aquestes no son crítiques i permeten mantenir un creixement actiu fort de la gemma terminal, aquesta, apart de tenir una dominància ben marcada, ressegueix la direcció inicial durant els primers metres, podent-se corbar després només molt suaument i gradualment com he referit fa uns moments.<br /><br />-3. Que en les fases juvenils d'aquests pins, les branques laterals si que es deixen influenciar de mode eficient per la llum lateral, mostrant primer un moviment fototròpic en el qual cada branquilló es vincla en la direcció adequada, i un cop trobada, la ressegueix tant com la seva biologia li permet. Hom podria pensar que les branques tenen capacitat de vinclament -sigui per la causa que sigui- perquè son més primes que el tronc, però això quedaria desmentit si en un pi ben dret i en fase de creixement actiu l'inclinéssim expressament. Observaríem al cap de poc com la gemma apical (i totes les demés també) es redreça, però no per l'estimul de la llum si no per l'estímul gravitròpic.<br /><br />-4. Que en els arbres adults, quan les branques laterals han trobat la posició adequada en el moment adequat, així i tot en moltes el temps els hi passa factura i sovint es moren, amb lo qual es reforça proporcionalment el paper i dominància de les altres branques. El fet que certes branques tinguin dificultats o es morin, rau en que han partit d'una posició més fosca (la mala sort de néixer a la banda oculta del tronc) i tot i que després giren envers una orientació més favorable, les altres branques veïnes, en el transcurs ja s'han autoabastit molt millor d'elements, provocant una major demanda de nutrients a les arrels i propiciant l'engruix dels vasos conductors que els serveixen a elles, lo qual comporta efectes retroactius.<br /><br /><br /><span style="color: #333300;"><em><strong><span style="color: #003300;">8. Pins il.luminats aprop de mar que mostren brancatge vigorós i vertical</span></strong></em></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi60yZXS1JXtjxo9cHWoR9FrZPwrT-9yNGAtpMxSaprZ9bsgpu0tf-F-qgFB8aszYWHncvEGwxs43iiyxN_0t3jT_UbR4hsT2qwppIbqhcSYUn8oIa-fceK3eJekHH7Ka4dT5Y1MVB3Prk/s1600/rocalla.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi60yZXS1JXtjxo9cHWoR9FrZPwrT-9yNGAtpMxSaprZ9bsgpu0tf-F-qgFB8aszYWHncvEGwxs43iiyxN_0t3jT_UbR4hsT2qwppIbqhcSYUn8oIa-fceK3eJekHH7Ka4dT5Y1MVB3Prk/s400/rocalla.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527855953294564050" style="cursor: hand; float: right; height: 306px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 224px;" /></a> El pi d'aquí la dreta és un que a primer cop d'ull ens podria trencar una mica els esquemes. És tracte del Pi de sota la rampa de Mar Menuda, arran de platja, sobre el qual ja m'hi vaig referir en un altre post. És un pi que va perdre de seguida la seva forma monopòdica i s'ha desenvolupat en brancatge múltiple. Per què te tot el brancatge tant vertical, essent un pi que rep llum del sol directa durant gairebé tot el dia? Plantejo dues possibles explicacions, les quals crec que poden ser complementaries.<br /><br />A/ Que el pi en realitat pertany una mica al grup 3, és a dir, al dels pins reptants; dels quals en podria representar un subgrup. En aquest sentit cabria interpretar que el pi, més que estar vertical ,el que fa és créixer entre el vent i la paret, tot i que no ben bé arrossegat sobre ella, però que si no hi hagués pas paret, estaria cap allà vinclat endarrere. El fet d'estar en un lloc obert i tant arran de mar crec que pot condicionar un comportament en aquest sentit.<br /><br />B/ Que els pins, quan disposen d'humitat permanent a les arrels, tenen un creixement molt notable i que quan és tant notable, els pins creixen indefectiblement amb les branques ben dretes. L'exemplar s'ancora en un terreny que rep el flux d'aigües subterrànies procedents de les precipitacions; d'això no hi ha pas dubte. Per altre banda altres pins que no han de fer front a dèficits hídrics importants al llarg de l'any, tenen tendència també a verticalitzar-se més que la majoria.<br /><br /><br /><span style="color: #003300;"><span style="font-family: georgia; font-size: 130%;"><em><strong>9. Pins "heroics"</strong></em></span></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipPgB4ip0CBSWkCd6iwSyhMowBHGI_FmheJ4AxWVrX01KhpfHTZb-zpMv04zwd04kDuk5te8Y6CHQ69Ue4Pp2eBeQS-9Y2IlkyAda5auhhE5mEcXF4kXW6KWVCFJWV7674Nl5wLZckv8U/s1600/llevantada38.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipPgB4ip0CBSWkCd6iwSyhMowBHGI_FmheJ4AxWVrX01KhpfHTZb-zpMv04zwd04kDuk5te8Y6CHQ69Ue4Pp2eBeQS-9Y2IlkyAda5auhhE5mEcXF4kXW6KWVCFJWV7674Nl5wLZckv8U/s400/llevantada38.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527866989243637426" style="cursor: hand; float: left; height: 221px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 303px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHJEQhgW58J0OzxWv5XndU9W1dva87E4SPcF8o3hYJPEYL2FsXicSs5DqSVLHsr4z4DaT_Hc9K8YtrYc4CMq3xTfNv0GVWmOOcL0B8uF6xGI9y0IsmOHPwf2H5PCFqj18SK455BoQvjIs/s1600/pibandera.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHJEQhgW58J0OzxWv5XndU9W1dva87E4SPcF8o3hYJPEYL2FsXicSs5DqSVLHsr4z4DaT_Hc9K8YtrYc4CMq3xTfNv0GVWmOOcL0B8uF6xGI9y0IsmOHPwf2H5PCFqj18SK455BoQvjIs/s400/pibandera.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527867517856465410" style="cursor: hand; float: right; height: 229px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 300px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
Son aquests pins que creixen en llocs aparentment molt exposats i extremats. Indrets que sembla que pertanyin més al mar que a la terra i en els quals no hi ha vegetació o bé n'hi ha de ben poca comparat amb altres punts del litoral. Per ser ben bé "herois" han de ser pins adults, que demostrin haver suportat bastants anys fortes llevantades. La grandesa aparent dels pins es reforça també en la mesura quan no observem altres pins al seu voltant. La raó de que estiguin ells allà i ningú més és pot deure a que tal vegada van germinar en l'únic punt de la roca que permetia un bon ancoratge profund. Un terreny rocós però amb esquerdes generalment guarda millor la humitat que un terreny poc rocallós perquè aquest últim la perd molt més fàcilment per evaporació. Les plantes adaptades a viure entre roques (inclosos els pins), si no son molt exigents en aigua, en molts casos poden sobreviure millor que si ho fessin sobre terra.<br /><br />Tanmateix si hi ha algun punt molt bo d'ancoratge i cap més en molts metres al voltant però al mateix temps la roca te molts petits punts d'infiltració (microesquerdes interconectades), el rocam acumula aigua de pluja i a més no possibilita que hi ha competència potencial d'altres arbres o arbusts perquè senzillament no s'hi poden pas instal.lar. Els pins "heroics" que veiem isolats dalt d'alguns rocs, pot ser, (per tant) que en bastants casos en realitat visquin millor que pins d'altres bandes on es poden comptar en major nombre.<br /><br />Els pins ben regats per les infiltracions aguanten millor les llevantades que els que no ho estan. Tanmateix els més "heroics" son els que a més a més han trobat alguna roca adient que els protegeix per algun costat, dels moments més ferotges dels pitjors temporals marítims o bé que viuen en llocs que, tot i semblar que el mar els pot passar per damunt en un moment donat en cas de temporal, en realitat mai els hi passa perquè per exemple, a uns quants metres lluny poden haver-hi esculls, els quals provoquen un amortiment de les onades més extremes, o bé també la configuració del relleu fa que les ràfegues més extremes carregades d'escuma marina circulin per una altre indret.<br /><br />El Pi de Sa Bauma, és el pi heroic per antonomàsia de Tossa, sobretot després d'haver resistit la llevantada del 2008. L'il.lustro tal i com era de natural, abans de que en Josep Santané (Cap del C.E.T.) li podés una branca malmesa per el temporal i algunes altres més de la part de sota amb voluntat de sanejar-lo.<br /><br />L'altre pi que il.lustro vivia com un monument vivent, dalt de tot d'aquesta roca entregada al mar, a la caleta des Rajols (LLoret). Va resistir uns quants temporals forts mentre va viure, però imagino que no va poder amb el del 2008 donat que quan aquest any hi he retornat ja no l'he retrobat. La seva forma peculiar de bandera tindria afinitat amb la del pi de la rampa de Mar Menuda i amb els pins ajaguts del grup III<br /><br />Per el que fa a d'altres pins, segur que n'hi han uns quants més al llarg de tota la Costa Brava, però que jo no he vist. Hi han pins que son gegants i es troben sols. Son heroics per suportar la força del vent. El Pi d'Es Rosegall que he mostrat abans, en seria bon exemple.<br />
<strong><em><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;">10. Pins de bosc i pins de camps</span></em></strong><br />
<strong><em><span style="color: #003300;"></span></em></strong><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBVLyQkHLTBNAUKiDYVhRJMj35VFXN_d69-jV4laDPtxVh7ipO7yvEnvZgbH4vOHyq7ooePd4O83flWZsAtC0OOu8QpbdLQKxb_loAo2pEDwME6RvSvBTGm5Y636iVjjpXUJWIWLOCgg8/s1600/pins+i+or.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBVLyQkHLTBNAUKiDYVhRJMj35VFXN_d69-jV4laDPtxVh7ipO7yvEnvZgbH4vOHyq7ooePd4O83flWZsAtC0OOu8QpbdLQKxb_loAo2pEDwME6RvSvBTGm5Y636iVjjpXUJWIWLOCgg8/s400/pins+i+or.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527871049422715458" style="cursor: hand; display: block; height: 264px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <span style="color: white;">................................................Pin</span><em><span style="font-size: 85%;"><span style="color: black;">Pineda amb contrarreflexos bronzejats sobre Cala Bona</span></span></em><br />
Dins aquest encapçalament, també bastant informal, vull incloure tots aquells pins blancs que viuen als nostres boscos i camps, és a dir, pins que es troben a milions arreu de moltes comarques i que també trobem a la Costa Brava, tot i que -està clar- no siguin pas els pins que m'hagin motivat més a fer l'article.<br /><br /><span style="color: #003300; font-family: arial;"><em>10.1. Forma de créixer i forma de ser dels "pins boscans"</em></span><br />Els pins blancs amb característiques boscanes, a la Costa Brava no son autòctons si no que s'han esdevingut arran d'una serie d'alteracions que s'han produït en el paisatge per causes humanes, tal vegada incendis, pasturatge, obertura de vials, abandonament d'àrees de conreu de vinya o plantació volguda de pins per aprofitar-ne la llenya. El clima, relativament humit de la comarca propicia més l'existència d'alzinars i suredes (tot i que cada cop menys degut al canvi climàtic) que no pas de brolles amb pins, però aquests últims creixen ben ràpid a les àrees desforestades i formen de seguida masses arbrades. Els pins, un cop instal.lats absorbeixen aigua i nutrients i en climes secs poden dificultar la recuperació del bosc originari. En indrets prou més humits com els nostres, és d'esperar però, que si ningú destorba cap vegetal de la pineda i es permet créixer el sotabosc (sovint és fa tot el contrari amb l'argument de "neteja forestal") les alzines o els suros puguin substituir als pins.<br /><br />Els boscos de pi blanc al nord-est de Catalunya solen abundar a les zones baixes i solanes de la serralada litoral, especialment aprop de nuclis habitats o entre xarxes de camins concorreguts. La seva presència a dalt dels penya-segats contribueix a proporcionar un bon banc de llavors als indrets de més avall (tots els que hem anat veient abans), ja que per el que he observat, si no hi ha aquesta circumstància, els pins blancs tenen poca capacitat de dispersió en sentit horitzontal. Perquè un pi aparegui en una roca sol necessitar la proximitat relativa d'un altre pi o bé un pi situat molt amunt de tal indret. Hi han roques una mica aïllades, promontoris o illes que no tenen cap pi senzillament perquè estan prou lluny de la restant massa forestal. Aquesta mitja "dependència" envers els pins del seu damunt (segurament no autòctons) en realitat ens podria induir a dubtar de la autoctonicitat fins i tot dels pins dels penya-segats, però personalment a falta de més indicis o proves vull seguir defenent el seu caràcter indígena.<br /><br />Els pins crescuts en bosc son de tronc alt i capçada irregular. Poden germinar amb una certa ombra (tot i que prefereixen el sol) i fer emergir les primers tiges però amb dificultats. Durant tota la seva fase juvenil i semiadulta, l'ombra dels seus veïns els propicia desenvolupar-se de forma molt monopòdica. Quan ja son adults o aconsegueixen arribar a un nivell il.luminat per el sol aleshores si que varies branques grosses es comencen a dividir de manera més equilibrada.<br /><br />En boscos tancats es comú trobar-se pins joves que, tot i haver aconseguit germinar a dures penes, tenen llurs troncs molt prims, allargassats i amb ben poques fulles. Malgrat la seva debilitat estructural, l'estratègia d'aquests exemplars és intentar anar cap dalt el més ràpid possible, ara bé, molts cops no ho aconsegueixen, els uns es dobleguen per el seu propi pes i excessiva fragilitat, d'altres es mantenen drets. En un i altre cas però, sovint s'assequen perquè la poca llum que disposen no es prou per poder sintetitzar el major nombre d'assimilats que es requereixen per proveir un port arbori més gros. <br />
La sequera, també pot ser un factor condicionant, fins i tot més dins el bosc que no pas a fora.<br />Els pins blancs de bosc solen arrelar superficialment, absorbeixen aigua i nutrients i poden deixar molt poc espai i pocs recursos als congèneres que encara tenen menys capacitat de prospecció. Tanmateix, les capçades dels arbres també intercepten part dels litres que poden caure al llarg d'un any i la major part de tots els litres que cauen durant les precipitacions més minses. <br />
Les pinedes de pinastre i sobretot, de pi pinyer abunden tant o més que les de pi blanc. El Pi pinyer, es troba ben a gust als sols àcids i saulonosos i sovint forma extenses pinedes a l'esquena de les pinedes de pi blanc que voregen els penya-segats.<br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0b_cARlvbaizyPc-zr3kemA1mPToV3IKXY4Sxyas1lj4-KYeBMd48mZZBiVdoZaO_yXF12J7Z5IFqtYwjl1yfmuA4HOF7KY5OUzvJ1OK99djx9exnzivpuap6vluMVtzc7olfHNBfdU/s1600/solipins.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEih0b_cARlvbaizyPc-zr3kemA1mPToV3IKXY4Sxyas1lj4-KYeBMd48mZZBiVdoZaO_yXF12J7Z5IFqtYwjl1yfmuA4HOF7KY5OUzvJ1OK99djx9exnzivpuap6vluMVtzc7olfHNBfdU/s400/solipins.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527871582002843202" style="cursor: hand; float: left; height: 227px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 299px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSb_Ch2p65mBbPmOzvWfYrNJ_1nu4DQgQ5S0N6cmx7CDQeJjKEjkudgzqXFjv_bgKrf1dR-dm2CGS7OIruWfX_1NuFX7dL-Zn_6J4D-Pm4mTa-urPtGy1-6nYfijrGDXFBTdjOoqp97Ks/s1600/pinsdaltcalabona.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSb_Ch2p65mBbPmOzvWfYrNJ_1nu4DQgQ5S0N6cmx7CDQeJjKEjkudgzqXFjv_bgKrf1dR-dm2CGS7OIruWfX_1NuFX7dL-Zn_6J4D-Pm4mTa-urPtGy1-6nYfijrGDXFBTdjOoqp97Ks/s400/pinsdaltcalabona.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527871791095750034" style="cursor: hand; float: right; height: 224px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 326px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<br /><span style="color: #003300; font-family: arial; font-size: 130%;"><em>10.2. Pins en espais oberts. Erms i camps.</em></span> <br />
Els pins que creixen en espais totalment oberts gaudeixen, en general, de molts més avantatges i les seves siluetes també son diferents. Enlloc d'enlairar-se molt cap amunt s'enlairen gairebé tant com s'eixamplen. Si no pateixen sequeres considerables, llurs branques inferiors no es moren i romanen molts anys fins a nivell de terra. Visualment des de lluny semblen més aviat arbusts gegants que no pas arbres. De fet aquesta configuració "arbustiva" es dona també molt en moltes altres espècies d'arbres també en l'edat adulta si hom els deixa desenvolupar-se lliurement. Si tals formes no abunden més en els paisatges és perquè sovint els treballadors forestals tallen aquestes branques per reduir els riscs d'incendis, per arreplegar llenya o per a d'altres fins. A la Costa Brava, els pins més ben conservats que entrarien en aquest grup diria que potser es troben a la costa del Massís del Montgrí. ..Voldria adjuntar imatges però encara no n'he fet en aquest sentit.<br /><strong><span style="color: #003300;"></span></strong><br />
<strong><span style="color: #003300; font-size: 130%;">11. Pins en pobles</span></strong><br /><br />Acostem-nos als pobles i trobarem un altre grup de pins. Els pins plantats i formats per acomplir diverses funcions o finalitats.<br /><br />Les espècies més freqüents que trobem son el blanc i sobretot el pinyer. El pinastre, productor de molt poca ombra i costós d'esporgar després a causa de la seva alçària, no sol esser estimat com element de carrer o de parc. Els pins pinyers dels pobles sempre estan realçats de branques perquè la tendència que hom busca és que adquireixin el típic aspecte de parasol. <br />
Per el que fa als pins blancs hi ha de tot. De vegades hi ha qui els hi deixa només que unes poques branques amb fulles al cap d'amunt i tota la resta el tronc pelat. En aquests casos, més que un sanejament o un resultat estètic "original" el que s'acaba aconseguint és acurtar la vida dels arbres. Quan he vist això penso que més els hi valdria que haguessin escollit plantar palmeres enlloc de pins, per exemple, pero en fi, es sobreenten facilment que en aquestes actuacions, molts cops impera més el criteri català tant sabut del "qui paga mana". <br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis6yWHW2kOHmmZ0VYffQ_xqMEPoWYTg_vdl-MRTo2rt1VlkqD4ES49rJfZlRwaILe_Kw6IIrrRWWUwkNkg_52goYneny3LzTQalNRNjCXyT6UnxcWLldLv628AQz7tz9G_8opfwM_FD6s/s1600/pinscastell.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEis6yWHW2kOHmmZ0VYffQ_xqMEPoWYTg_vdl-MRTo2rt1VlkqD4ES49rJfZlRwaILe_Kw6IIrrRWWUwkNkg_52goYneny3LzTQalNRNjCXyT6UnxcWLldLv628AQz7tz9G_8opfwM_FD6s/s400/pinscastell.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527876664123243458" style="cursor: hand; float: right; height: 300px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 400px;" /></a>Afortunadament no sempre guanyen els despropòsits. Amb una altre sensibilitat, amb menys ganes de "donar la nota" i amb una feina més pacient, les coses es fan diferentment. Sense anar molt lluny, al Mont Guardí (Vila vella) per exemple.<br /><br />Segons explica Josep Colomer, bon coneixedor de molts afers presents i antics de la vil.la, així com persones més grans que ho visqueren directament, els pins de la Vila Vella de Tossa van ser plantats als anys 20. La catastròfica nevada del passat mes de març en va tombar alguns, però els que s'han mantingut dempeus podrien formar una categoria de "<em>Pins heroics ajudats per les persones</em>". De ben segur, per la situació on es troben no podrien ser tant alts si no fos a mercè d'alguns suports instal.lats, estructures de descàrrega de força i abraçaderes amb tensors que uneixen diferents capçades. Gràcies a tals ancoratges, els pins sense saber-ho "s'ajuden" entre ells dels embats més forts del vent de gregal o la tramuntana, tal com si fossin alpinistes en una cordada per una perillosa aresta. Val a dir, que aquest fenòmen d'"ajuda mutua" (inconscient suposo) és un fenòmen que també es dona en arbres silvestres en boscos atapeïts; entre tots frenen la força del vent i a més a més, si es vinclen els més prims per un cop sobtat es recolzen tots entre ells o bé troben l'empar dels troncs més gruixuts; sempre i quan el temporal no sigui extrem es clar, ja que aleshores pot devenir el contrari per un <em>efecte dominó</em>.<br /><br />Retornant als de la Vil.la Vella. Les formes que presenten s'explica en bona part per els treballs de poda. Es poden atenent criteris de seguretat però tanmateix hi ha una poda estètica que no està en contra del paradigma de la silueta de molts pins habituals dels penya-segats sino que els emula. ..La serra busca respectar al màxim la horitzontalitat del brancatge dirigit vers el mar. La jardineria s'ha posat aquí en primer lloc al servei de la seguretat de les persones, però en segon també en armonia amb les formes dels altres pins naturals dels penya-segats. Els pins del Cap de Tossa van essent així, quasi tant macos com les muralles, i també cada vegada més emblemàtics.<br /><br />Tornem però, tot i així, altre cop als pins naturals -que son l'objectiu principal d'aquest article-.<br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_E7OQmY1j1A8/TLTeu3QUMVI/AAAAAAAABFA/AChQ8GkSbK4/1600/tombat.JPG"><strong><span style="color: #003300;"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50RnYiZ9U2ypyhguR3nmkbQaZo2RJpSl3VQGTN_TsbZM87AkrvZiFeMVMXQi02HonaYJSj661hav4PJ5wpsOg2ca1brtO5xptqrDn9ZvnDIS5eKIv3CC5u-glswuNc5QS-Jz8RLOIroE/s400/tombat.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527287539378172242" style="cursor: hand; float: right; height: 256px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 305px;" /></span></strong></a><span style="color: #003300;"><strong> <span style="font-size: 130%;">12.</span></strong><span style="font-size: 130%;"> <strong><em>pins que han estat tombats per el vent, les onades, neu, escorrenties o rompudes del terreny.</em></strong></span></span><br /><br />Estarien inclosos aquí tots els pins que arran d'un accident meteorològic encara sobreviuen, uns de manera temporal, altres, amb més bona sort durant al llarg de molts anys. Sovint el dany ve degut al descalçament parcial de les arrels. Els pins son molt sensibles a això, i si aconsegueixen de sobreviure, sovint perden la part del brancatge que tenia una major connexió vascular amb les arrels afectades. A la imatge un pi prop de Sa Pedrera. Veurem com evoluciona.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj50RnYiZ9U2ypyhguR3nmkbQaZo2RJpSl3VQGTN_TsbZM87AkrvZiFeMVMXQi02HonaYJSj661hav4PJ5wpsOg2ca1brtO5xptqrDn9ZvnDIS5eKIv3CC5u-glswuNc5QS-Jz8RLOIroE/s1600/tombat.JPG"></a><br /><br /><span style="font-size: 130%;"><span style="color: #003300;"><strong><em>13: Pins destrossats. Pins caiguts. Pins morts que floten o han navegat.</em></strong> </span></span><br />
<table><tbody>
<tr><td><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Msazh7FEwrytXee_timIvDbLGlh_1qAYEWHLFl6htJwAkQae05pvsWpOOZzpDYe53HIYjpKEaL4ZrUhoxewre5gXKhiuWYIKL6lZ8tn15sG__lBNSqEH0rTgKzvap9q8UNVZcmOsIJM/s400/pigiverola.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527293666196394402" style="cursor: hand; float: right; height: 330px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 301px;" /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkVFQGuEf-q7fBaUmYgOJ3kL3ONes8kMDq3TnBawiDdj2eVxgwuXBjS_hn9Oy2jFDYp0JfG9tYgoEYtcUXs8WKYxcAHvpDgiU_H54uFZhZAK7MwW8ol5UEhVPr9hswcv-TlB1LdjSScSY/s1600/secfutadera.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkVFQGuEf-q7fBaUmYgOJ3kL3ONes8kMDq3TnBawiDdj2eVxgwuXBjS_hn9Oy2jFDYp0JfG9tYgoEYtcUXs8WKYxcAHvpDgiU_H54uFZhZAK7MwW8ol5UEhVPr9hswcv-TlB1LdjSScSY/s400/secfutadera.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527292441612588402" style="cursor: hand; float: left; height: 212px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 336px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
Aquí voldria aplegar a tots aquells pins dels penya-segats que han sofert unes agressions del medi tant fortes que ha acabat amb les seves vides. Vull a assenyalar però, que també incloc pins amb aspecte similar però que no necessàriament en molts casos han mort de forma sobtada. Evidentment hi han pins que ja estaven debilitats previament, envellits o morts i el seu punt final no els ve tampoc necessàriament de cap catàstrofe. En qualsevol cas, al nostre litoral, més que en altres indrets (boscos per exemple) aquests pins defallits .. solen cridar molts cops l'atenció. Els arbres poden romandre secs força temps, sobretot si eren exemplars molt grans. Això segurament es degut a que les condicions ambientals de primera línia de mar resulten prou dures per als microorganismes terrestres els quals podrien fer les seves funcions destructores, i com que per altre banda tampoc son dins l'aigua, no es troben a l'abast dels especialistes d'aquest segon medi. <br />
En ocasions, els arbres víctimes cauen completament al mar. Les onades els poden entregar a la platja que tenen més aprop (de vegades amb un viatge llarg entre mig) però anar-los remullant consecutivament. Els pins cadàvers poden passar-hi temps a l'aigua navegant o travessats en una roca o platja solitària ..i aleshores es descorcen amb rapidesa, el mar o els esculls els hi llimen els cants i els proporcionen una mena de textura especial. La resta sol trigar moltíssim més temps a esqueixar-se i descomposar-se. Segons l'angle com estiguin disposats, segons la humitat, segons la irradiació, segons la sal.linitat, els troncs s'enfosqueixen i segons com queden blanquejats. A son torn les textures esdevenen llises, suaus al tacte, gairebé tant que poden evocar la mateixa fluïdesa del mar. Els esquelets de molts d'aquests arbres, especialment d'aquells més isolats i "descontextualitzats del seu origen" (degut al transport dels corrents per exemple) poden arribar a ser uns dels elements escultòrics més singulars del paisatge costaner.<br />Mostro dues imatges representatives però que podrien ser moltíssimes, si féssim un bell recorregut exhaustiu per la Costa Brava. A la dreta el brancatge romanent d'un pi en un dia ennuvolat d'hivern, a Futadera. La de l'esquerra un tronc ben gros i en forma helicoïdal, modelat per el mar i tot l'entorn ..A Giverola.<br /><br /><br /><em><span style="color: #003300; font-size: 130%;">A mode de resum, de conclusions, i d'una mica també d'autocrítica.</span></em><br /><br /><strong>E</strong>ls pins de la Costa Brava revelen una amplia varietat de configuracions, producte de la interacció amb un entorn en el qual no resulta fàcil sobreviure. Hi han trets que es donen de manera freqüent i d'altres que no tant. Depenent del protagonisme que agafin uns o uns altres hem vist que és possible una certa classificació senzilla feta a cops d'ull. <br />
Hem vist la tendència d'alguns troncs joves a créixer de manera helicoïdal, fins i tot en branques primes. També he exposat els casos dels pins que busquen de créixer en horitzontal, els pins que "defugen" el mar, els pins que "busquen" la llum del mar, els pins que es tomben i els pins que s'endrecen.. Tots ells conviuen a la Costa Brava, variats però no barrejats.<br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvGwE9kocOCeoQNUfAHNxEFqRe8Pg24bPTUrmvOJUyisU8f826AsxrhjaLMb5KwTQWZTUyxuyPIxnyHv6oHAUtBdF918RdJffPYoI_beHMLyeTGB0OMgK5REokd9SozKLYWJj0vHQGsI/s1600/pifulles.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAvGwE9kocOCeoQNUfAHNxEFqRe8Pg24bPTUrmvOJUyisU8f826AsxrhjaLMb5KwTQWZTUyxuyPIxnyHv6oHAUtBdF918RdJffPYoI_beHMLyeTGB0OMgK5REokd9SozKLYWJj0vHQGsI/s400/pifulles.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527298048039126722" style="cursor: hand; float: left; height: 141px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 199px;" /></a>Hi han trets que abunden molt i d'altres que abunden poc. Una característica habitual, per exemple, en els pins més exposats dels penya-segats i que estan més aprop de l'aigua del mar, siga quina siga la forma que agafin, és l'aspecte "net" de tots els seus branquillons i fulles, tècnicament denominades acícules. L'absència de pols mineral i de vegetació propera, i sobretot els efectes dels vents i les esquitxades de l'aigua de mar, contribueixen a mantenir-los més nets que als pins d'altres ambients topogràfics. Relacionat amb això, també és característic, que les branques només solen portar acícules joves, d'un parell d'anys d'edat o dos com a molt; reunides, aplegades això sí, de forma bastant densa, a les puntes de les branquetes. Això és un reflex de la lentitud del creixement de molts d'aquests pins, així com de la incidència remarcable dels dos agents meteorològics ja citats, vent i aigua de mar, que eliminen ràpidament els teixits bruts o elsmorts.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPhKAQSMzDWGT92n3FsWHrzfsvp3bCyDDIQOYzuQLd2FA5IttTAkXy4yDyT8qQga2RcHYhNy2kCdtyveHdmzt4M_imw3Bpd_E2O82so6VzWb5sL6jG_IUFvDf_6tHW-FeVA6EY_K5jgQE/s1600/2branqs.jpg"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPhKAQSMzDWGT92n3FsWHrzfsvp3bCyDDIQOYzuQLd2FA5IttTAkXy4yDyT8qQga2RcHYhNy2kCdtyveHdmzt4M_imw3Bpd_E2O82so6VzWb5sL6jG_IUFvDf_6tHW-FeVA6EY_K5jgQE/s400/2branqs.jpg" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527960014139073122" style="cursor: hand; float: right; height: 298px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 251px;" /></a>L'extensió de les branques horitzontals en direcció cap al mar, és una altre característica singular. Créixer a lo pla resulta aerodinàmic respecte als vents de règim laminar, vinguin de la direcció d'on vinguin. Si el brancatge està molt aprop d'àrees on les onades trenquen amb força o el vent transporta els seus esquitxos, creixeran d'esquena a l'aigua i arrapades al terra el màxim possible, pero si estan prou lluny d'aquests perills sovint ho fan a l'inrevés. En els vessants marítims la irradiància solar que reben els vegetals prové de dues direccions, del sol mateix i del reflex per l'aigua. Em plantejo que les branques desenvolupades en pla segurament aprofiten millor aquesta doble incidència i resulten fotosintèticament més eficients. Tanmateix estan més escalfades lo qual pot implicar que tinguin un metabolisme més actiu o més dilatat al llarg del any. Seria interessant fer un estudi científic al respecte per poder verificar-ho i quantificar-ho amb dades.<br />
Un altre tret característic bastant comú és, com també he dit, la robustesa (excepte en els casos de pins amb carències importants de llum). De seguida, des de ben petits, els arbres es fan robustes, tant que poden adquirir un cert aspecte de "bonsais grans" quan tenen només que uns 5-10 anys d'edat. D'altra banda el rocam, malgrat que de vegades es trenca i se'n produeixen despreniments, quan això no passa permet un ancoratge molt més segur que no pas si arrelessin sobre terra. Quan hi han ventades molt fortes, en realitat resulta més probable que caigui un pi en un vessant normal muntanyenc o en el pla, que no pas es desplomi un pi que sembla penjar com un escalador temerari, enmig d'un penya-segat.<br />
Els pins son així, ben especials, tots gairebé de la mateixa espècie, pins blancs, però diguem que, formats amb "diferents motllos". Altres observadors, mitjançant l'ús d'altres criteris, poden fer altres classificacions diferents -segurament millors- que la que he fet jo. <br />
Personalment, tot i que he dissenyat una classificació que m'ha permès argumentar i fer discriminacions científiques, reconec que he tendit a prioritzar les estètiques. O fins i tot les pretesament simbòliques -com en el cas dels "pins heroics"- lo qual s'escapa ja del tot d'un llenguatge mínimament objectiu.<br /><br />I es que penso que en el fons, una classificació així ha estat ociosa. Ociosa i simple. ..Tant com ho podria ser -per exemple-, classificar a les persones segons si tenen la pell molt torrada per el sol o no, o si suen habitualment molt per les aixelles o no, o si mengen molt i estan grasses o si menjen molt poc i estan primes, etc.. Serien aproximacions sistemàtiques molt capricioses i simples envers la humanitat!, i més encara si no ens fixéssim amb aquelles que mostren trets intermedis. Però bé, dit això, la intenció de tot plegat, en el fons tampoc no ha estat la de "consagrar res", si no més que res estimular. Estimular ..Tot invitant a un certs coneixements, però sobretot estimular, les ganes d'observar i de contemplar .<br />..I a partir l'observació o la contemplació, si cadascú vol, que "faci" als pins, les seves "pròpies preguntes" lliurement. :)<br />
Per acabar ja del tot, il.lustro i acabo de comentar uns quants pins més d'aquesta Costa Brava encara verda a pesar dels avenços del ciment i el formigó.<br /><br />Extrem esquerra i extrem dret respectivament: Pins blancs vora un camí de Ronda al litoral blanenc. Les corbes extremades del primer, com les més sinuoses del segon son la resposta vital a unes inclemències que sembla que vulguin jugar amb els éssers vius. Els pins s'adapten a aquest "joc", potser "sabent" que tal joc mai canviarà..<span style="color: white;">mmmmmmmmmmmmmmmmm</span> <br />
<table><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihRVlU62sQdPlPVW1ZBTQ1HqpReXOkX5TvnayyJ9RLfsEW4iRuwWyjWtD5lzkkpI1g_RXaLP4-pJ_yP0-swipNwKalGmSTTufWYaqXzVyZNnDufAij8__EzinxeKqxa1_nilDZOOsE6Is/s1600/pigirat.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihRVlU62sQdPlPVW1ZBTQ1HqpReXOkX5TvnayyJ9RLfsEW4iRuwWyjWtD5lzkkpI1g_RXaLP4-pJ_yP0-swipNwKalGmSTTufWYaqXzVyZNnDufAij8__EzinxeKqxa1_nilDZOOsE6Is/s400/pigirat.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527306642156828114" style="cursor: hand; float: left; height: 153px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 190px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQinpEDHl9YKkOoo2EAGvZ0XuYXVvF_bOG6U0RCEz5jQAU3dk1tKiTc131gQjHNCS9qyfgQmVtBYSqESBikuLlqomY_yHawi6WMCfyn43RTf6YwI1URaw0GBUcLuSkHP7D0500UwxMJ9Y/s1600/bola.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQinpEDHl9YKkOoo2EAGvZ0XuYXVvF_bOG6U0RCEz5jQAU3dk1tKiTc131gQjHNCS9qyfgQmVtBYSqESBikuLlqomY_yHawi6WMCfyn43RTf6YwI1URaw0GBUcLuSkHP7D0500UwxMJ9Y/s400/bola.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527671306036283810" style="cursor: hand; display: block; height: 174px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 226px;" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNsTNJ-99qQyZgF2lzkK2C1KZtkYIKhbWR2fw2dflhKUpeW2xro58wG80Z4OMycl2FigOKBGhCIjN3sBNA5zZdlbjr4o9NJTyTCRTw9Ea_DtVvzhPbzUnzRD-6mKsMOJBVtZcH7bg49-c/s1600/piS.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNsTNJ-99qQyZgF2lzkK2C1KZtkYIKhbWR2fw2dflhKUpeW2xro58wG80Z4OMycl2FigOKBGhCIjN3sBNA5zZdlbjr4o9NJTyTCRTw9Ea_DtVvzhPbzUnzRD-6mKsMOJBVtZcH7bg49-c/s400/piS.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527298899308150674" style="cursor: hand; float: right; height: 170px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 173px;" /></a></td></tr>
</tbody></table>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMSm0W8zb6MPE80hu9Rr44HrFRe3aQyuk-ayIEpPPWz3H-QTvsF-CKT2hyphenhyphenBxIL5dMqcYNxgb4Yz63Bb2TCwy2oPNmEDFYUZH9VSdp7bE99K-FjmSmbnZ5r9Q17AwyA4Yx94ASm03vg6w/s1600/bolacalabosc.JPG"><img alt="" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSMSm0W8zb6MPE80hu9Rr44HrFRe3aQyuk-ayIEpPPWz3H-QTvsF-CKT2hyphenhyphenBxIL5dMqcYNxgb4Yz63Bb2TCwy2oPNmEDFYUZH9VSdp7bE99K-FjmSmbnZ5r9Q17AwyA4Yx94ASm03vg6w/s400/bolacalabosc.JPG" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5527879660591018290" style="cursor: hand; float: right; height: 234px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 316px;" /></a>Imatge central de sobre: Una <em>escombra de bruixes</em> enmig d'una capçada de pi damunt del Sot d'en Boada. Aquestes estructures semblaven quelcom màgic. Els seus causants però, òbviament no son fullets ni mags, si no uns fitoplasmes paràsits, els quals alteren el mecanisme de transport de nutrients i provoquen alteracions directes sobre el desenvolupament d'algunes branques. Tals boles es donen ocasionalment als pins dels penya-segats però en realitat també de manera igualment rara en molts altres. Els pins només s'alliberen d'aquestes boles quan aquestes s'esquincen de la branca i cauen per el seu propi pes. A la dreta: un majestuós pi amb una altre escombra de bruixes, damunt la Cala d'en Bosc.<br />
<br /><em>UNA ÚLTIMA CONSIDERACIÓ:</em> <br />
Molts d'aquests pins i moltes de les formes descrites aquí, pressuposo que es donen també en altres costes rocalloses del mediterrani. Al Garraf, sense anar-hi lluny, els pins naturalment també estan en bastant consonància en quant a certes formes referides, i de ben segur que, si jo conegués molts més indrets i la meva pretensió fos d'àmbit més gran, l'article que he desenvolupat hauria pogut ser força més ampli. Però bé, penso que la Costa Brava dona molt de sí!, i molts dels pins que la poblen, no sols estan replets de característiques que em semblen interessants i alguns d'ells especialment els trobo paradigmàtics, si no que fins i tot (digueu-me agosarat) a més a més entronquen amb <em>l'esperit</em> de molts artistes tossencs o empordanesos, que en certes ocasions o períodes ..O al llarg de tota una vida també s'han comportat com aquests pins.<br />
<em><span style="font-size: 85%;"></span></em><br />
<em></em><br />
<em><span style="color: white;">---------</span><span style="color: black;">***************************************************************</span> </em><br />
<em>Alguns enllaços d'interès:</em><br />
<em><span style="font-size: 85%;">(1) "<a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS2de4.pdf">Flora i vegetació de la Selva" (Tesi doctoral d'en LLuís Vilar)</a></span></em><em><br />* <a href="http://www.arbolonline.org/Archivos/gest_estruc2/1-gest.estructur-2.htm"><span style="font-size: 85%;">El desenvolupament natural dels arbres segons G.Iñiguiz i P.Rimbault</span></a></em><br /><span style="font-size: 85%;"><em><span style="color: white;"><span style="color: black;">*</span>-</span><a href="http://www.curtisbiologia.com/node/1740">Creixement, hormones i desenvolupament en plantes. <span style="color: white;">*^</span></a></em></span><span style="font-size: 85%;"><em><br /><span style="color: white;"><span style="color: black;"><span style="color: white;"></span>*</span>-</span><a href="http://www.chumajek.com/foros/viewtopic.php?id=1805">Il.lustracions de sabines vinclades per el vent a les Illes Canaries.</a><br /><span style="color: white;"><span style="color: black;">*</span>-</span><a href="http://books.google.es/books?id=rjesr-wC5CwC&pg=PA171&lpg=PA171&dq=crecimiento+espiral+troncos&source=bl&ots=0kZObdGBe9&sig=s-vtEelhq12JC5ghspuisyIH6fY&hl=es&ei=-IOwTLPrIpKT4Aaxl7XNBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBUQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false">"Sobre el creixement i la forma" (D'Arcy Thompson)</a></em></span> SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-44887884846457836082010-08-14T05:32:00.000-07:002011-01-07T10:20:02.432-08:00Faies i papallones a ple estiu<em>Ens podem aturar uns moments si veiem aquestes flors blanques, reunides en capítols al cap damunt de llargues tiges, com si fossin petits sols.. Malgrat que aquí no els hi prestem massa atenció, son el suport d'un ritus ple de simbologia ancestral en alguns llocs de Catalunya. És tracta de les faies (Cephalaria leucantha) </em><em><span style="font-size:130%;"><br /><br /></span></em><em><span style="font-size:130%;"><p></span></em></p><em><span style="font-size:130%;"></span></em><em><span style="font-size:130%;"></span></em><em><span style="font-size:130%;"></span></em><em><span style="font-size:130%;"></span></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJVvcIiJusV5vNRU8rEBHuBqUpWM97ODbdA_zNm8RbumQ3hJ1o31W6dQAexM5cwIMVGHhK9SRvoBXTScqKsOL61kHhkfXdfYtw3wsKpU63fGu7INOezD5SMDyoc8TY9jcXdN276P4qBTI/s1600/faies.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 245px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5505261059215024082" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJVvcIiJusV5vNRU8rEBHuBqUpWM97ODbdA_zNm8RbumQ3hJ1o31W6dQAexM5cwIMVGHhK9SRvoBXTScqKsOL61kHhkfXdfYtw3wsKpU63fGu7INOezD5SMDyoc8TY9jcXdN276P4qBTI/s400/faies.jpg" /></a><br />Aquestes plantes pertanyen a la família de les dipsacàcies, família no massa gran, les espècies de la qual (unes 350) solen tenir trets de no gaire difícil reconeixement. Les faies, també conegudes com atxes o herbes de les faies, es semblen una mica a les escabioses (<em>Scabiosa marítima</em>) -el gènere <em>Scabiosa</em> de fet és un molt afí a <em>Cephalaria</em> i hi ha qui creu que hauria de ser un de sol-. La diferència fàcil entre les dues però, és que les flors d'aquella son rosades ... <p>Per el que fa al fullatge de les faies crida molt menys atenció que les flors. Son fulles compostes i de tacte fi. Es troben en molt poca densitat a la planta, la qual resulta més laxa quan més amunt la mirem i son d'un verd pur. Les flors, d'altre banda, sense ser en realitat tant espectaculars, considero que son destacades per tres motius. Un: Perque aquí, a les muntanyes de Tossa, costa trobar plantes en flor al pic més calent de l'estiu.. Segón, perque degut a l'escassetat d'altres flors, acaparen l'atenció de moltíssims insectes pol.linitzadors (això ho vorem més endavant) i tercer, per el comportament propi que manifesten les flors, les quals semblen obrirse en una certa armonia entre elles, o com si participessin d'una lenta coreografia. ..Les més externes solen ser les primeres en obrirse, a continuació les del centre o damunt i després les d'intermig.. Ho ilustro en l'imatge de sota a la dreta, feta aquest mes.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIzJYTdouciw5MtVq8deZ6xhKTw1ZipUq_QhMDSDp3DUIDg9K5c7xjPwsAe42xLpS0K3KQsFAhEdHJyDaWpf98ayJ11iJzi4j15j8u-TQ13v5a4jJhYwguWod2jFU5XMj1rVvPUCbhZtE/s1600/faia+mitj+oberta.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 232px; FLOAT: right; HEIGHT: 173px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509496158823856450" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIzJYTdouciw5MtVq8deZ6xhKTw1ZipUq_QhMDSDp3DUIDg9K5c7xjPwsAe42xLpS0K3KQsFAhEdHJyDaWpf98ayJ11iJzi4j15j8u-TQ13v5a4jJhYwguWod2jFU5XMj1rVvPUCbhZtE/s400/faia+mitj+oberta.jpg" /></a>Les faies no son rares a Catalunya, però a Cadiretes, - això ja ho apuntava el mes anterior- la seva presència resulta especial. Especial perquè el sol del Massís de Cadiretes és de natura àcida, mentre en canvi aquestes plantes solen habitar gairebé sempre terrenys bàsics. Aquest és un aspecte que també comparteixen la foixarda o la farigola. La raons de que hi visquin però -tot i que en baix nombre-, no obstant no son pas misterioses; la resta de tots els seus altres requeriments, certes parts del massís els hi brinden, ben saludablement.<br /><br />...<em>On podem veure les faies al natural?,</em> Dons en concret les trobarem en zones molt ben il.luminades i que s'escalfen fàcilment amb els primers raigs del sol, requeriments que compleixen per exemple bastants vorades de camins amples del vessant marítim del massís. L'antic vial de Tossa a St.Grau per exemple te trossos predilectes, en els quals resulten abundants.<br /><br /><br /><em>LES FAIES I EL CULTE HIVERNAL AL FOC<br /></em><br />A la comarca del Berguedà hi han dos pobles, St.Julià de Cerdanyola i Bagà, en els quals encara es conserva un ritus antic que te llurs arrels en la devoció pagana del culte al sol, ritus el qual suposadament temps endarrere deuria esser estès per moltes més zones del país, i aquesta festa te com a protagonistes les faies.. No obstant, abans introduiré un comentari més ampli sobre el possible context de tot plegat.<br /><br />Les festes nadalenques, en molts casos (hi ha qui diu que sempre) es van voler superposar al culte de moltes celebracions paganes que coincidien amb el solstici d'hivern. Allà on va resultar fàcil varen acabar totalment amb elles, tant amb la forma com amb els continguts de les celebracions primigènies, i allà on el cristianisme no va poder del tot (o va creure que no calia) ..determinats ritus originals van aconseguir sobreviure fins l'actualitat, per lo menys en els aspectes formals. En quant a continguts, l'esglesia quasi sempre va aconseguir superposar en ells els seus propis missatges i objectius simbòlics.<br /><br />El significats mítics del culte al foc no ha persistit, però si el seu ús, en ritus estiuencs i nadalencs, des de els més informals (com fer una foguera i i poc més) que son els més extesos, fins als més formals o amb protocols més definits.</p><p>Per el que fà a la natura vegetal, que és l'àmbit d'aquest blog, la devoció a certs arbres o bé l'ús de certes plantes en rituals simbòlics també era característica en els cultes pagans al sol o al seu substitut, el foc. L'ús del vesc, el grèvol i el galzeran, les especies més conegudes per tothom associades al nadal, possiblement tinguera orígens precristians, però en realitat està clar -per lo menys en l'actualitat- tals plantes només juguen un paper decoratiu i sense cap ritus associats. ..O els avets, arbres del Nadal en majúscules, i elements ben clars d'un simbolisme pagà pretèrit i devocional ..però de caire nòrdic. Podríem interpretar que els avets nadalencs si que conserven un cert "ritus" associat... però es clar, això de penjar-hi boles, angelets, regals..., més aviat és un ritus infantilitzat al servei de la modernitat. Els avets, gràcies a que es van desfer del seus nexes espirituals originaris, convertits en pur element estètic varen poder entrar, al sud d'Europa al llarg del segle XX, presentant-se a les llars, a les places.. i finalment prestant decor a la cultura de consum en les grans superfícies comercials, les quals si que son gairebé "temples de culte" en si mateixes.<br />Prosseguint amb el repàs no em puc deixar els Tiós.. El Caga-tió, que jo sàpiga no ens ha arribat del nord (sobretot el d'alzina surera ;-)), sembla ser que ens és ben propi, i a més tenim amb ells l'ineludible ritus de "fer-los cagar". Tinc entès que hi ha qui afirma que la importància dels nostres troncs caganers provenia d'un antic culte al foc, -en la forma que es suposa que també eren troncs destinats també a servir les llars de foc, les quals protegien les cases al pic de l'hivern- i pretesament relacionat amb el solstici, però tampoc he trobat jo per lo menys arguments fiables o que em convencin prou sobre això. Siga el que siga, no obstant la significació actual (per lo menys l'actual) està relacionada únicament amb aspectes infantils i lúdics, com en el cas dels avets.<br /></p><p>La festa de la <strong>Fia-Faia</strong>, ara si, és una celebració especial -molt localitzada com he apuntat-, però important, amb un gran ritus relacionat i a més també plenament autòctona.<br />Consisteix en haver anat a recollir aquestes plantes una setmana abans, deixar-les assecar i quan es pon el sol en el vespre de la nit de nadal s'hi fa l'aplec de la festa pròpiament dit. Les faies s'agafen en feixes, se'ls hi cala foc i amb llurs torxes enceses baixen fins als pobles. LLavors arriba un moment que tothom crida la frase: "Fia Faia, que nostro senyor a nascut a la palla"! lo qual em sembla que reflexa "l'èxit" que el cristianisme va aconseguir introduir en aquesta festa pagana. Actualment, tant a Bagà com a St.Julià, les torxes, que poden ser més de 200, s'encenen des de una foguera que es fa dalt d'una muntanya i els fallaires les porten en moltes ocasions caminant per la neu. Estona després, quan han quedat massa curtes per poder sostenir-les es llencen al mig de la plaça, que passa a convertir-se en una gran foguera faiera. Després la gent balla al seu voltant o en salta al capdamunt de manera versemblant a com es fa en les fogueres de St.Joan.</p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAMhx9RdU1s0okFT5bTzugksKbieD7jqhxY-mxYMPSEUMh_FaNsC8x-0aqPSi5zRETuN_X8ttrj1nOqpeukggs8ff-VjrfnSx0ocBqDkCUXsCVkA2_98p0lnKVAtdb1lEbwoJtqowBNHo/s1600/3047_g.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 409px; DISPLAY: block; HEIGHT: 216px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509507091881798002" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAMhx9RdU1s0okFT5bTzugksKbieD7jqhxY-mxYMPSEUMh_FaNsC8x-0aqPSi5zRETuN_X8ttrj1nOqpeukggs8ff-VjrfnSx0ocBqDkCUXsCVkA2_98p0lnKVAtdb1lEbwoJtqowBNHo/s400/3047_g.jpg" /></a> <span style="color:#ffffff;">...................</span><span style="color:#330000;"><span style="font-size:85%;">Faies enceses a Bagà. <em><strong>-</strong>imatge externa, extreta d'<a href="http://especiales.elperiodico.com/comunes/fiestas/cas/galerias/galeria.asp?pkid=981&page=0">internet</a> (autora: Maria Rabat)</em></span></span><br /><p><em>FAIES versus "FALLES"</em><br /></p><p>Les "<strong>faies</strong>" evoquen el terme quasi homònim, "<strong>falles</strong>". Les falles valencianes no obstant no tenen res a veure amb la planta de les faies, àdhuc els motius de la crema per altre banda també son diferents (per lo menys en l'actualitat) ja que allò que s'hi crema son monigots gegants. Ara bé, en certs llocs també del Pais Valencià si que hi han rituals nadalencs de caràcter similar al de les faies, tot i que sense faies. En algunes poblacions alacantines s'utilitzen farigoles entorxades (les "xameles"), o bé espígol formant "maixelles", i especialment esteses en l'àmbit valencià resulten les festes que utilitzen torxes fetes amb espart i que s'en diuen "atxes" o "fatxos". Bé; em sembla interessant notar, que aquest mateix nom de "atxes", -que al.ludeix a aquestes torxes d'espart-, a Catalunya en canvi, com he referit a l'inici, és un terme sinònim per referir-se a l'herba de les faies.</p><br /><p><em>LES FAIES A PLE ESTIU</em><br /></p><p>Si els lectors m'han seguir fins aquí, en silenci, potser s'hauran fet la pregunta: A que ve que m'hagi donat tant per parlar de les faies si no estem al Nadal?<br /></p><p>Bé; dons per el sol!. El sol i les papallones. Com he introduït al principi, les faies estimen el sol, son herbes que floreixen ara al pic de l'estiu, tot i que allargant-s'hi fins ben entrada la tardor, i a més a més apleguen a milers de petits organismes, que inconscientment de vegades fins i tot semblen fer torns per visitar-les. I quan son amb elles, aquests bitxets s'alimenten delicadament del seu pol.len i el seu nèctar. Les faies o atxes, son un gran tiberi per himenòpters, coleopters i sobretot lepidòpters. L'altre dia, en menys de 5 minuts vaig poder observar més d'una dotzena de tipus de papallones; algunes de les quals vaig poder retratar-les damunt les faies o damunt d'altres plantes aprop seves. Les il.lustro i així aprofito per divulgar algunes característiques d'elles.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYlBLQI_5WEf4cgHkBLqplQUFNFtY150Y4_qGy_l0blykLCUppXmYFGoKigYy7lqL36NRPFK_05VVtXuv9WdaStGt62rp_3Dbj1h7M0wyEMCh58KlbizlCaP8pOV-iy_hQJBIa3XMwcok/s1600/1+142.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 316px; FLOAT: left; HEIGHT: 347px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509482204112886482" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYlBLQI_5WEf4cgHkBLqplQUFNFtY150Y4_qGy_l0blykLCUppXmYFGoKigYy7lqL36NRPFK_05VVtXuv9WdaStGt62rp_3Dbj1h7M0wyEMCh58KlbizlCaP8pOV-iy_hQJBIa3XMwcok/s400/1+142.jpg" /></a> <span style="color:#003300;"><strong>La cleopatra</strong></span> <span style="color:#333333;">(</span><em><span style="color:#333333;">Gonepterix cleopatra)</span>.</em> Una papallona abundant a Cadiretes, les larves de la qual s'alimenten d'aladerns. En els adults, llurs ales tenen aquests relleus que evoquen la sensació d'unes fulles un xic esgrogueïdes. El dibuix possiblement li serveix a la papallona com a camuflatge enfront els depredadors, sobretot quan hiberna (cosa inusual en les papallones), quieta entre les fulles. I no se si per part meva serà agosarat apuntar també, que la manera com volen, una mica caòtica, per mi te una certa similitut als vaivens que fan les fulles d'alguns arbres caducifolis en caure a la tardor, sobretot si una brisa les acompanya i les desplaça. Damunt les flors, la papallona sempre manté les ales plegades, però deixa que l'observador se li acosti molt. Testimoni potser de que confia en el seu camuflatge? </p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpoa5s8VrkGDBCsJ5poxhgLWSlVf_0eyz0hzWBLhuxLksldtL9sbwZhUu816tUB18xaoJSJXef1r0j1FfTGNTzYm4FIIFMIusOaLEGwaZCLpTfQJu0FVOcilzKe3VmkbXkoxueFVq4bOI/s1600/vanessa+a+la+faia.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 362px; FLOAT: right; HEIGHT: 253px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512330615283227330" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpoa5s8VrkGDBCsJ5poxhgLWSlVf_0eyz0hzWBLhuxLksldtL9sbwZhUu816tUB18xaoJSJXef1r0j1FfTGNTzYm4FIIFMIusOaLEGwaZCLpTfQJu0FVOcilzKe3VmkbXkoxueFVq4bOI/s400/vanessa+a+la+faia.jpg" /></a></p><span style="color:#003300;"><span style="color:#003300;"><strong>La papallona dels cards</strong></span><em> (<span style="color:#333333;">Vanessa cardui)</span>,</em> <span style="color:#000000;">dita així perque en aquest cas, ses erugues s'alimenten sobretot de fulles de cards (<em>Cardus i Cirsium</em>) tot i que també poden nodrir-se d'ortigues i alguns altres (pocs) vegetals més. És una especie freqüent però migradora. Viatja al nord d'Àfrica per passar-hi l'hivern i retorna als nostres boscos en començar la primavera. Com podem apreciar, a ple estiu gaudeix de les faies. Aquí la veiem damunt d'una, per col.locar-hi la trompa allà on li càpiga. </span></span><p></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jE8ENVsk_0oYTAy_0nbk_lc5WCS7i_D4Yj-OYhM1pWTBj-QhYDUsaOWuNMOaAsueaoJuuVGx4d3hyOhAp0zWkgz9_EnCabBrQ6EuAIVwt-c66quTXm6lViJeTgDi_PAYk6q3T7Ar5-0/s1600/Pontia+daplidice2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 327px; FLOAT: left; HEIGHT: 256px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512390301348955986" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6jE8ENVsk_0oYTAy_0nbk_lc5WCS7i_D4Yj-OYhM1pWTBj-QhYDUsaOWuNMOaAsueaoJuuVGx4d3hyOhAp0zWkgz9_EnCabBrQ6EuAIVwt-c66quTXm6lViJeTgDi_PAYk6q3T7Ar5-0/s400/Pontia+daplidice2.jpg" /></a></p><p><span style="color:#003300;"><em><strong>La papallona de la mostassa</strong> </em><span style="color:#333333;"><em>(Pontia daplidice), </em></span><span style="color:#000000;">a raó en aquest cas de que les seves erugues masteguen fulles de mostassa i algunes altres plantes bastant afines a ella. Aquí en veiem aquest exemplar, els tons del qual s'assemblen bastant als de la tija i les flors de la faia. Aquestes papallones produeixen 3 generacions per any. Molts exemplars (no tots) decideixen migrar i passar els hiverns a l'Africa, amb lo qual, posteriorment, quan aquests retornen es sumen a les poblacions residents i resulta més probable observar-les.</span></span></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6sVgbOPAmDsAH7welahxtURM5cG24aleD4gq7b7kU9FNbGnb8tQtKSsWKpib7qfMYXn8XHfrzBtr3D9nRSUG5WQXvPnFi1HpS1tubyOTMbE2ngyEyXgX-P49Tvak_fwjv7xr6vq5PmA/s1600/Pieris.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 294px; FLOAT: right; HEIGHT: 217px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512781658487247746" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6sVgbOPAmDsAH7welahxtURM5cG24aleD4gq7b7kU9FNbGnb8tQtKSsWKpib7qfMYXn8XHfrzBtr3D9nRSUG5WQXvPnFi1HpS1tubyOTMbE2ngyEyXgX-P49Tvak_fwjv7xr6vq5PmA/s400/Pieris.jpg" /></a></p><p><br /><span style="color:#003300;"><strong>La papallona de la ravenissa</strong></span> (<em>Pieris rapae</em>) fotografiada també aprop de St.Grau, resulta encara més blanca que la de la mostassa. Els individus joves (erugues) es poden nodrir de fulles de raves (d'aquí l'epítet <em>rapae</em>) i d'altres plantes de la familia i de fet resulten sovint perjudicials per a certs cultius, però els adults, emancipats de tanta dependència, s'entreguen a libar el nèctar de moltes menes de flors. A plè estiu, a les muntanyes tossenques es deleixen amb el nèctar de les faies.<br /><span style="color:#003300;"></span></p><p></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF8aQgrWVSYYh0IuQxEM68F1YeI2JENfQCBalr1XLc4OibcwbUvE5KwaT6O6WHZ2W-dQWtZmgWZMF3dwEWUt5h83HJq6-RpyRJ9IyIp9xsenoaqyyXFWVlz45-MhRy_0JpB-iQTD4sNM/s1600/maniolajurtina.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 322px; FLOAT: left; HEIGHT: 257px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513051650482566274" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkF8aQgrWVSYYh0IuQxEM68F1YeI2JENfQCBalr1XLc4OibcwbUvE5KwaT6O6WHZ2W-dQWtZmgWZMF3dwEWUt5h83HJq6-RpyRJ9IyIp9xsenoaqyyXFWVlz45-MhRy_0JpB-iQTD4sNM/s400/maniolajurtina.jpg" /></a></p><span style="color:#003300;"><strong><em>Maniola jurtina</em></strong></span><span style="color:#000000;">, és una papallona visitant ocasional de les faies. Te preferència però per zones una mica ombrívoles i per això també se la coneix com "papallona de l'alzinar". Ses erugues s'alimenten de gramínies i les adultes comencen a volar al més de Juny; ara bé, els mascles, dedicats a volar molt activament buscant femelles (i posant-se en situació més vulnerable cara als depredadors) solen viure menys i així, a finals d'estiu, el més probable és veure femelles. Tanmateix, en les setmanes més seques estiuegen (paren llur activitat), lo qual és una bona adaptació al clima, no practicada per altres espècies de papallones.<br /></span><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR6sVgbOPAmDsAH7welahxtURM5cG24aleD4gq7b7kU9FNbGnb8tQtKSsWKpib7qfMYXn8XHfrzBtr3D9nRSUG5WQXvPnFi1HpS1tubyOTMbE2ngyEyXgX-P49Tvak_fwjv7xr6vq5PmA/s1600/Pieris.jpg"></a></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNJ8OeCn6rulDZer1rWxXWBExvpltbJPcNCIJ6V84FREbvNe5y-3l3_DjGi-wnSL_-eNP50ASIKA_dYEycwOaij8MwOxgFlqg2fLf5Ji6ijnwc0bSR-jEpLawz6sWtu74kK20YNJLsKJ8/s1600/isson.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 347px; FLOAT: right; HEIGHT: 285px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5509488550176007714" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNJ8OeCn6rulDZer1rWxXWBExvpltbJPcNCIJ6V84FREbvNe5y-3l3_DjGi-wnSL_-eNP50ASIKA_dYEycwOaij8MwOxgFlqg2fLf5Ji6ijnwc0bSR-jEpLawz6sWtu74kK20YNJLsKJ8/s400/isson.jpg" /></a> <em><span style="color:#003300;"><strong>Issoria lathonia</strong></span>, </em>una papallona marronosa però amb destacats dibuixos cel.luloids semi transparents i motejat de negre fort, ..Tal com guepards a una sabana.. :) Podríem discutir si en el cas de la papallona te una funció atractiva o de camuflatge; jo em decanto per lo primer però és un simple parer, ja que -per lo menys que jo sàpiga- no s'han fet mai experiments analítics per esbrinar-ho, no se si per falta d'ocurrència, d'interès o de lo de sempre. Aquesta espècie es posa sempre sobre les flors amb les ales obertes, en l'instant de la imatge enlloc de fer-ho sobre una faia ho va fer damunt d'una cannabina (<em>Eupatorium cannabinum).</em> LLurs erugues s'alimenten de violes silvestres.<em></em></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq0I5JtQFyl_rbLfjspOPUy2GZWd8nclR92yfFIAbZZgqR5rHlEvL-QiYtqLuj_AYaVWXY8qA11IFj8Ie2ZHdyc9Mi1m7GH0X-g9_4Ccfh9LSLd-FTPVq0cAoWmHz_UwJhopXqPy_TtfE/s1600/limenitis.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 315px; FLOAT: left; HEIGHT: 271px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5513058515747752898" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhq0I5JtQFyl_rbLfjspOPUy2GZWd8nclR92yfFIAbZZgqR5rHlEvL-QiYtqLuj_AYaVWXY8qA11IFj8Ie2ZHdyc9Mi1m7GH0X-g9_4Ccfh9LSLd-FTPVq0cAoWmHz_UwJhopXqPy_TtfE/s400/limenitis.jpg" /></a>Una atenta <em><span style="color:#003300;"><strong>Limenitis reducta</strong></span></em>, coneguda popularment com papallona dels rierols i <em>ninfa de los arroyos </em>en castella, nom però, que també comparteix amb <em>L.camilla,</em> parenta seva propera. La vaig retratar en els mateixos moments que les anteriors, però no va acceptar fer-ho damunt de cap faia (que estaven al costat) sinó una fulla d'alzina... I és que aquesta espècie, tot i visitar l'hàbitat de les faies, és més pròpia de zones boscoses, obertes però humides i segurament te preferència per les flors dels esbarzers. Son una mica territorials i sovint es troben vigilant els territoris més que buscant menjar (possible cas d'aquest exemplar). És una espècie polivoltina i ses erugues s'alimenten de lligaboscos (<em>Lonicera),</em> que creixen als torrents.<br /></p><p></p><br /><p>Una espècie de papallona, però, que -abans d'acabar- voldria destacar especialment, és <em><span style="color:#003300;"><strong>Euphydrias </strong></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukM7cWNyc9b4ruyZYiqAZASiv5S4V7nxoYWti6ghxJ6yv_YTpfMOdGLjUKtkyDv0ow2swGQtku28J-anPs0LHlnwxDP_ngSBvphX2ijkOUC_y4Fi3BZ89Ufs4_D-JqoysHprnKUDCuo8/s1600/desfontainii%5B1%5D.jpg"><span style="color:#003300;"><strong><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 143px; FLOAT: right; HEIGHT: 134px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5512779328703494546" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiukM7cWNyc9b4ruyZYiqAZASiv5S4V7nxoYWti6ghxJ6yv_YTpfMOdGLjUKtkyDv0ow2swGQtku28J-anPs0LHlnwxDP_ngSBvphX2ijkOUC_y4Fi3BZ89Ufs4_D-JqoysHprnKUDCuo8/s400/desfontainii%5B1%5D.jpg" /></strong></span></a><span style="color:#003300;"><strong>desfontainii</strong></span>.</em> Malauradament ni l'he vista ni l'he fotografiada -<em>i per això recorro a una imatge recollida <a href="http://www.xtec.es/~eescutia/especies/nimfalids/edesfontainii.htm">d'internet</a>, aquí a la dreta</em>-. La il.lustro perquè les erugues d'aquesta papallona s'alimenten de faies, i per tant en aquest sentit és la papallona que més vincles te amb aquestes plantes. Força gent però, la sol confondre amb <em>E.aurinia</em>, més abundant i de característiques morfològiques molt similars. Les erugues d'aurina no obstant és nodreixen principalment de lligaboscos <em>(Lonicera sp.),</em> com en el cas de la nimfa dels rierols, referida anteriorment. </p><p></p><p></p><br /><p>Les faies, son per tant, plantes pròdigues, amb la seva floració esplendorosa proporcionen un munt de nèctar a un munt d'organismes. Aquí, per no fer un article massa gran i dispers, m'he centrat en les papallones, però també tinc imatges guardades de grills, vespes i coleòpters libant els tresors de les faies enmig del sol implacable de l'agost.. Les faies atreuen petits animals més o menys especialistes en elles i animals de règim generalista. Això fa que, allà on hi son presents l'ecosistema esdevé com més "concentrat". Hi ha una altre família de plantes, les umbel.líferes, les quals també solen atreure moltíssima diversitat d'artròpodes quan floreixen (en especial coleòpters), i conseqüentment a tota la cadena alimentaria posterior. Algun altre dia, si de cas.. parlaré de tals vegetals, alguns membres dels quals estan també molt ben representats als boscos de Tossa i l'EIN de Cadiretes.</p><p>No he parlat de fongs.. però també en podria dir alguna cosa. Una notícia curiosa per exemple si més no, de fa poc temps (científicament parlant;): En una vall de la província de Burgos s'ha descobert una nova especie de fong, batejada amb el nom de <em>Flammulina cephalariae. </em>Aquesta espècie és totalment nova per a la ciència i es dona la peculiaritat que és un fong sapròfit lligat estrictament a les faies!.. de les quals ha agafat l'epítet específic per a la seva denominació. Si tant relacionat està amb elles, podríem fer la conjectura de que en realitat potser també es troba present en d'altres localitats on les faies també ho son, i que potser ha passat desapercebut per falta d'estudis. ..I tanmateix: Quí sap si algun dia alguna espora d'aquest fong caurà (o ja ha caigut i està tal vegada present) damunt algunes faies tossenques?<br /></p><p>I es que descobriments actuals com aquests revelen el coneixement, però també el desconeixement que seguim tenint de bastants aspectes de l'ecologia. No coneixem pas tots els éssers que viuen als nostres ecosistemes (sobretot els més petits i microscòpics) i no coneixem les característiques de moltes menes de relacions ecològiques que s'hi donen.</p><p></p><p><strong><em></em></strong></p><p><strong><em></em></strong></p><p><strong><em></em></strong></p><p><strong><em></em></strong></p><p>Em toca dir, per tant, ja, lo de moltes altres vegades.. Seguim estudiant -per una banda- i per l'altre, no deixem que la civilització, en la qual totes i tots estem més o menys volgudament immersos, es vagi menjant el territori, i que els complexes d'edificis moderns i els jardins (si, també els jardins! amb les típiques plantes de sempre i els seus productes "matabitxos") <strong>substitueixin</strong> aquesta complexa biodiversitat i totes aquestes riques, variades i desconegudes interaccions entre la fauna i la flora. .Serà cosa de tots.</p><p><span style="color:#ffffff;">----------------------------</span><span style="color:#000000;">-----------------------</span><br /><br /><em>Algunes de les fonts consultades i links per ampliar informació :</em></p><p><span style="font-size:85%;"><em></em></span><span style="font-size:85%;"><em>*<a href="http://www.blogger.com/%3Ca%20href=%22http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS3de4.pdf%22%3Ehttp://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS3de4.pdf%3C/a%3E">Flora i Vegetació de La Selva</a> (LLuis Vilar) </em></span><span style="font-size:85%;"><em>* <a href="http://mbernal.es/component/content/article/56-botanica/205-agosto-2010.html">Etimologia de Cephalaria</a> (Mbernal. es) </em></span></p><p><span style="font-size:85%;">*<a href="http://www.festes.org/articles.php?id=410"><em>Els ritus del foc i les faies</em></a></span><a href="http://www.festes.org/articles.php?id=410"><em> </em></a><em><span style="font-size:85%;">(Festes.org)</span></em> <span style="font-size:85%;">*<a href="http://www.micocat.org/UNCINULA03/rcm_0504/2007_29/R-29-11.htm"><em>Flammulina cephalariae, el fong de les faies</em></a><em>.</em> <em>(Revista Catalana de Micologia)</em></span><span style="font-size:85%;"><br /></span><span style="font-size:85%;"><br /><br />Webs de papallones:<br /><em><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Mariposas+diurnas+20244-cat469.html">Insectarium virtual. Lepidòpters diurns.</a> (Associació Fotografia y Biodiversidad)</span></em></p></span><em></em><span style="font-size:85%;"><p></span></p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.museugranollersciencies.org/cbms/"><em>CBMS</em></a> --- * <a href="http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/idiomes/1/fitxers/mediambient/planesdeson/pdf/CBMS_memoria07.pdf"><em>Ropalocers. Planes de Son</em></a> ---- * <a href="http://www.xtec.es/~eescutia/especies/especies.html"><em>Documents XTEC</em></a> --- *<a href="http://www.butterfly-guide.co.uk/"><em>Butterfly guide</em></a> </span><p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://webs2002.uab.es/fas/fas/web-pap/IndexC.htm"><em>UAB divulgació</em></a> ---- * </span><span style="font-size:85%;"><a href="http://waste.ideal.es/primeramariposas.htm"><em>Guia Waste</em></a> --- * <a href="http://ichn.iec.cat/bages/index/index.htm"><em>ICHN.iec.cat</em></a> --- *<a href="http://macroinstantes.blogspot.com/search/label/Lepidoptera"><em> Macroinstantes</em></a> </span></p><p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.leps.it/indexjs.htm?SpeciesPages/GonepRhamn.htm"><em>Moths and Butterflys</em></a> --- * <a href="http://mariposas-asturias.freetzi.com/"><em>Freetzi.com</em></a> --- * <a href="http://www.butterfly-guide.co.uk/species/fritillaries/bret4.htm"><em>Butterflys guide</em></a> --- * <a href="http://www.cistus-associacio.org/"><em>Cistus associació</em></a></span></p><p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.projectealocs.org/butlletins/alocsB5.pdf"><em>Polinització eficient. Projecte Alocs</em></a> --- * <a href="http://mediambient.gencat.net/Images/43_167605.pdf">CBMS Dela de l'Ebre2007</a> --- * <a href="http://www.diba.cat/parcsN/parcs/fitxers/pdf/p05d035.pdf"><em>Papallones del Montnegre</em></a></span></p><p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1096481464166&pagename=UABDivulga%2FPage%2FTemplatePageDetallArticleInvestigar&param1=1177569063757&setletertype=_a:1"><em>Transferencia de defenses. UAB</em></a> --- * <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Euphydryas_aurinia"><em>E.aurinia. Wikipedia</em></a> --- * <a href="http://frikosal.blogspot.com/2008/01/el-caso-de-las-dos-mariposas-con-cario.html"><em>Aurinia versus desfontanii</em> </a>(blog) </span></p><p><span style="font-size:85%;">* <a href="http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/viewFile/59244/91785"><em>Ropalocers del Garraf</em> </a><em>(Pere Mestre) --- * </em><a href="http://www.raco.cat/index.php/Scientia/article/viewFile/45211/54924"><em>Ropalocers montgrí</em></a><em> (S.gerundensis)</em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>* </em><a href="http://www.diba.cat/parcsn/parcs/plana.asp?parc=7&m=188&s=1020"><em>Papallones Serra de Marina</em></a><em> (Dip.de Bcna) --- * </em><a href="http://www.cistus-associacio.org/filemanager/atles.pdf"><em>Ropalocers Badalona</em> </a><em>(F.Carceller)</em></span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-40662287770446884222010-07-07T10:19:00.000-07:002011-01-07T11:32:30.145-08:00La flora relicte i singular del Massís<p></p><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRhBYgoE4ud9XI3kI627Ep3_z7v6mUEANjc1KpCdhwyde7_I7w1PQWZwVMepJQaqsl_dFVPx6tcDlcL30-KkzOtadwkJFy7VqaNEBC_4MaeQRnLUtBvY0IoiRn5Kxn6wjfWYuffqOYd_Y/s1600/ExacumCadiretes.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 170px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5493797604279543842" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRhBYgoE4ud9XI3kI627Ep3_z7v6mUEANjc1KpCdhwyde7_I7w1PQWZwVMepJQaqsl_dFVPx6tcDlcL30-KkzOtadwkJFy7VqaNEBC_4MaeQRnLUtBvY0IoiRn5Kxn6wjfWYuffqOYd_Y/s400/ExacumCadiretes.jpg" /></a> <p></p><span style="color:#ffffff;">............................</span><span style="color:#333333;"><em>Exacum Pusilum</em>, ullprès al terme municipal de LLagostera</span><br /><span style="color:#333333;"></span><br /><br /><span style="font-size:130%;">L</span>a major part del Massís de Cadiretes afortunadament és territori que ens permet, -encara- escoltar més ocells que cotxes, creuar-nos amb alguna interessant bestia silvestre a primera hora del matí, fer ciclisme per un laberint de camins i pistes, gaudir del sol fora de les atapeïdes platges dels municipis ..o intentar dibuixar (o fotografiar) estranyes plantes, com la de dalt.<br /><br />El massís és botànicament interessant per el fet que conté una serie d'espècies endèmiques i d'hàbitats singulars, els quals no és donen (o bé és donen molt poc) fora del massís. A més a més, vull afegir, que la raresa de certes espècies, molts cops està lligada a alguna cosa tant o més important encara, que és la història del territori i els canvis en ells ocorreguts al llarg de segles.<br /><br />Unes vegades, els canvis s'han esdevingut simplement dels usos del territori que n'hem fet els humans, essent l'espècie humana la seva causa <em>inequívoca i directe</em>, però no sempre les transformacions han tingut relació amb raons humanes, sinó que en altres casos poden ser per causes d'altre mena molt diferent ...o bé molt més pretèrites en el temps, que la nostra arribada com a humans.<br /><br />Em sembla que no és ociós dir que la descoberta de certes plantes en determinats indrets molt petits, però significatius pot aportar pistes sobre possibles transformacions ocorregudes en el passat en uns espais geogràfics força més amplis.<br />I d'igual manera també, -però en l'altre sentit de la línia del temps-, el seguiment observacional de certes poblacions, a la llarga ens podria induir pistes per conèixer millor com es concreta per exemple, a casa nostra, el canvi climàtic global, i també la relació més o menys estreta de tot això, amb el possible enriquiment -o bé l'empobriment- de la nostra flora ..i en conseqüència també, amb la transformació dels hàbitats a més gran escala.<br /><p>El massís, com qualsevol altre territori viu i sensible de la natura, sempre ha respòs d'una manera complexe a les fluctuacions i transformacions climàtiques, així com a la seva pròpia història evolutiva.. Els seus hàbitats actuals no son els mateixos que per exemple fa 7000 anys. Ara bé, la variada orografia del Massís, la seva xarxa hídrica (subterrània en gran proporció) i els variats microclimes dels seus diferents cantons en conjunt, son factors que han facilitat la conservació d'un grapat d'espais amb flora relicte, és a dir, espècies que antigament es disseminaven per grans territoris i que més tard es varen anar reduint i desapareixent. Aquests espais aporten per una banda, valor al coneixement i per altre banda són -per si mateixos també- indrets enriquidors de la biodiversitat de la zona. Al massís existeixen determinats "punts calents" de biodiversitat, -és a dir, indrets amb una biodiversitat més elevada que els altres-, així com també espais "refugis" d'espècies ja desaparegudes per causes naturals en molts altres indrets, les quals s'anomenen <em><strong>poblacions relictes</strong></em>.</p>El científic E.Ballesteros, al qual ja m'hi he referit en varies ocasions en aquest blog, fa uns anys va estudiar profusament un gran grapat d'arees significatives i en va descriure la flora existent en elles. Actualment la major part del seu temps la dedica a d'altres especialitats però quan el temps li permet continua observant en detall la flora del Cadiretes, i la casualitat -la pura casualitat- va fer que l'altre dia coincidíssim en un d'aquests "punts calents"-, concretament de la vall d'Aiguafina, per fotografiar la flora d'una comunitat d'Isoets (<em>Isoetes durieui</em>), pteridòfits que aquí s'hi desenvolupen allà sobre un sol prim i mullat. Bé, millor dit xopat per una làmina d'aigua, ben neta i pobre en nutrients que es troba en circulació durant la meitat dels mesos de l'any.<br /><p>..En aquest ric pradell, -es mereixeria ser una microreserva de flora, segons paraules seves- sobreviuen per exemple unes orquídies de flor blanca (<em>Spiranthes aestivalis</em>) que tot just ara estan en flor i que son plantes escasses a Catalunya. A prop seu n'hi han moltes més d'una altre espècie (<em>Serapias lingua</em>) molt més comuna al país i ara ja marcides, donat que tenen una floració més primerenca. Jo em trobava fotografiant aquelles dues espècies d'orquídies, així com certes microplantetes també interessants, algunes de les quals, malgrat no ser el primer cop que les veia, encara no les havia determinat. ..El Kike va aparèixer d'entre els arbusts i els matolls de la màquia per anar a veure bàsicament els isoets i moltes espècies de joncs minúsculs (J<em>.pygmaeus, tenageia, mínima.</em>.) només vistos al massís per ell en aquest indret. Visualment semblen tant irrellevants que ni jo mateix m'hi havia fixat prou per distinguir-los de la resta de l'entorn. Com que ja no circulava l'aigua per el pradell, les tiges d'aquests joncs havien agafat tonalitats marrons, el seu cicle natural es tanca, però en resten els bulbs i llurs llavors -si ningú malmet l'espai- garantiran exemplars per una següent generació. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi4XYCb5_ni-pntb7tuAAqOGTQRCkVyX00hK5FKbDVOQ8nB17PbqRFqepLvYG1S9G89IwwXmqxbEyZUUKzRhwNPHEtzq3ZG9Q67scqjLwWMAPebNXwzHNmne_k6iCXLRZtoN988QJM4I/s1600/kikeb.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 264px; FLOAT: right; HEIGHT: 207px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5486786139397752162" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoi4XYCb5_ni-pntb7tuAAqOGTQRCkVyX00hK5FKbDVOQ8nB17PbqRFqepLvYG1S9G89IwwXmqxbEyZUUKzRhwNPHEtzq3ZG9Q67scqjLwWMAPebNXwzHNmne_k6iCXLRZtoN988QJM4I/s400/kikeb.jpg" /></a></p><p>Pocs minuts més més tard ens vam desplaçar expressament a un altre indret, en aquest cas del vessant llagosterenc i allà l'home va redescobrir una població de <em>Exaculum pusilum,</em> els quals ell ja coneixia de fa uns anys ..I a més en plena floració, lo qual també va ser un bon encert intuïtiu, més encara si tenim en compte que hi han anys que poden no florir... Aquesta espècie de planteta, pertany a la família de les gencianàcies i és tota una raresa. Els 2 metres quadrats on sobreviuen aquí a Cadiretes possiblement representin -segons comentava- la única o quasi la única població actual de tot el nostre país.. Paradoxalment els exemplars aquests estan en un camí, és a dir, en un punt molt vulnerable al trepitj i com a conseqüència enfrontats a un risc d'extinció evident. Serà convenient, pensem, d'aquí unes setmanes, fer per exemple una recol.lecció de llavors i sembrar-les en un altre punt de característiques equivalents, però més segur. A la dreta el Kike mateix retratat, i fotografiant ell a son torn, els <em>Exacums, </em>amb una vella antiga càmera rèflex ..Amb trípode. </p><p><br /><span style="color:#003300;"><em><strong>DROSERA</strong></em>, <em>RELICTES VIVENTS AL CADIRETES</em></span><br /><br />Uns altres "tresors" vegetals que perviuen al massís -i que espero segueixin vivint si no malmetem el territori- són unes plantetes encara més minúscules que les anteriors! ..Però suficientment grosses com per menjar-se mosquits!.. :-) Em refereixo evidentment a les droseras (<em>Drosera rotundifolia</em>), inequívoques, amb llurs fulletes arrodonides -d'aquí els hi ve el nom- i d'efímeres flors blanques d'aspecte delicat que emergeixen a mitjans de Juliol. ..Curiosa la situació, no? Els insectes que visitin les flors seran ben tractats amb regal de pol.len! però si visiten les fulles!... ai! :-)</p><p>Abans de prosseguir més amb aquestes joies, faré però, alguns comentaris que potser vingui bé com a introducció.</p><p>Les plantes insectívores en general i també les droseras en particular van ser estudiades en profunditat per l'eminent Charles Darwin al segle XIX i han atret, en dècades posteriors, naturalment l'interès de moltíssims botànics més, sobretot interessats per els seus mecanismes de cacera, els quals varien força segons les espècies d'arreu del món. Hi han molts llibres i documents amb excel.lents fotografies, fàcils de trobar amb un senzill clik a internet. I per el que fa a Catalunya?</p><p>..Catalunya, com que és un país petit, el mon de les plantes carnívores també és petit, però les tipologies son interessants i representatives. Podem observar estratègies insectívores només que sobre 3 gèneres de plantes autòctones, i són 5 només les espècies que engloben. Aquests 3 gèneres que tenim son: <em>Pingüicula, Utricularia</em> i <em>Drosera</em>.<br /></p><p>Les <em>Pingüicula</em> abunden al Pirineu en indrets amarats d'aigua en l'estatge subalpí, en substrats preferentment calcaris. Les seves "trampes" són passives i bastant simples en realitat, és tracten només que d'una capa mucilaginosa al damunt del limbe foliar que comporta que s'hi enganxin diminuts insectes.. Però la cosa funciona. Poden trobar-se moltes dotzenes d'insectes en una sola fulla! Posteriorment, des de les mateixes fulles segreguen uns enzims que els ajuden a digerir gran part dels cossos de les víctimes. </p><em>Utricularia</em> no te res a veure, és una planteta difícil de trobar-se -a menys que hom estigui disposat a fer immersións i tingui cura de no enterbolir- donat que viu dins les aigües, per bé que les seves flors emergeixen damunt la superfície. Les seves fulles tenen uns dispositius biològics reacció ràpida de cacera que els permeten capturar petits animalets que floten o naden.<br /><p>Ara si ja, les <em>Drosera, </em>conegudes popularment com "herbes de la gota" per la seva utilitat com a curadores d'aquesta infermetat. A Catalunya hi han dues espècies, <em>D.longifolia, </em>que viu només al Pirineu i <em>D.rotundifolia,</em> que viu allà i també aquí, al massís<em>.</em> El mecanisme de cacera de les droseras, també està força evolucionat i crec que s'intueix a primer cop d'ull. La trampa bàsicament la constitueixen petits pels flexibles que atrapen els insectes. Tanmateix, com a resposta dels moviments dels petits artròpodes, les fulles mateixes també es dobleguen amb si mateixes i poden arribar a embolcallar completament l'organisme animal. Posteriorment ..com succeeix en moltes altres plantes carnívores, el vegetal allibera uns sucs digestius que van absorbint els nutrients que contenen.</p><p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiQuSZWrs8wSpMDgeFRGnzB9z-1_pR2ewNPhbhFGFF1MJFTJW3PxyDpFQWVX83lZGWZUWD4TcyqhpNZEucSZDPoRbTDE-kQkcSqJyvxQhZjZLw0FZBqKcibu37eWM9_YPKXMCWDSUgRp0/s1600/DroseraCadiretes.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 319px; FLOAT: right; HEIGHT: 258px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5492027084054794178" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiQuSZWrs8wSpMDgeFRGnzB9z-1_pR2ewNPhbhFGFF1MJFTJW3PxyDpFQWVX83lZGWZUWD4TcyqhpNZEucSZDPoRbTDE-kQkcSqJyvxQhZjZLw0FZBqKcibu37eWM9_YPKXMCWDSUgRp0/s400/DroseraCadiretes.JPG" /></a>Les droseras de Cadiretes, van ser estudiades sobretot a principis de la dècada dels 80's per en Xavier Vinyas i també per en Kike. ..Jo per la meva banda, vaig visitant i seguint algunes de les seves poblacions. Vull destacar i posar èmfasi en que són plantetes escassísimes al massís però que constitueixen exemples perfectes de flora relicte. Fora de les poblacions de l'Ardenya, totes les altres <em>D.rotundifolia</em> es troben al Pirineu, en cotes molt més elevades. Com a exepció, citar que fà uns anys també es va descobrir una minúscula població al Montseny, però ni de bon tros a una cota tant baixa com aquí, lo qual penso que remarca un valor afegit al caràcter relicte d'aquestes droseres de l'EIN Cadiretes. A més a més, com ja va exposar en Xavier Vinyes en el seu treball de publicació l'any 1981, una altre característica que fa singular a les droseras del Cadiretes -i que les diferència de les pirinenques per exemple-, és que quasi totes les poblacions es fan sobre capes de terra retingudes per arrels d'altres vegetals, al damunt les roques mullades dels torrents; l'aigua es distribueix sobre la superfície mineral i briofítica per capil.laritat. Al Pirineu en canvi les droseras prosperen sobre mulleres o torberes d'esfagne.</p>..I com altre versemblant exemple flora relicte ..Encara més extrem sigui segurament el cas d'una mena d'esfagne (<em>Sphagnum subnitens</em>), del qual ja en vaig parlar en un article anterior en aquest blog i per tant no ho tornaré a fer ara. ..Només dir, -això si- com a curiositat relacionada amb lo d'abans, que damunt l'esfagne del Pas dels Arrepentits roman una de les poblacions relictes de <em>Drosera</em> del Cadiretes. En aquest sentit per tant, és la que a nivell d'hàbitat, guarda més versemblança amb les poblacions de drosera pirinenques, on droseras i esfagnes conformen habitualment la mateixa mena de comunitat. La drosera que mostro a dalt és una d'aquestes que viu en aquest <em>petit paradís</em>. La vaig fotografiar l'any passat.<br /><p>Segons en Kike, bastantes d'aquestes espècies relictes, i especialment potser l'esfagne, deurien ser més abundants entre els segles XIV - XVIII, sobretot a finals d'aquest període, especialment fred i denominat sovint com la "petita edat del gel" i per tant, segons ell, el caràcter relicte devingui d'aquells anys i no necessàriament de més endarrere. ..Aquella petita edat del glaç, que va afavorir certes espècies, segurament en va perjudicar d'altres. Els llors per exemple, de ben segur varen quedar fotuts per tots aquells hiverns.. Però tot i així, d'alguna manera deurien de superar el tràngol climàtic i disseminar de nou "l'aroma de Dafne" per el Massís de Cadiretes. </p><p></p><p></p><p><strong><span style="color:#003300;"><em><br />EL MASSÍS ...COM A REFUGI</em></span></strong></p><p>Hi han altres espècies sobre les quals és més difícil dir ben bé si son relictes o no, tant en el sentit estricte o ample del terme, però que crec que, independentment de si ho son o no les podem considerar valuoses i singulars per altres raons o atenent a lo següent:</p><p><strong>1/</strong> Per el fet de que ser plantes rares de trobar a la resta de Catalunya (o bé no s'hi troben). La presència d'elles a Cadiretes aleshores pot ser indicador de la bona conservació d'alguns dels seus hàbitats enfront de les maltempsades de la nostra civilització. El manteniment del Massís com Espai Natural Protegit, contribueix a ser un refugi natural que ajuda a evitar-ne l'extinció per causes humanes. La lleteresa arbòria (<em>Euphorbia dendroides</em>) crec que en resulta un bon exemple d'aquest grup de plantes. No sabem quan van aparèixer al massís. Desconec si vivia a la petita edat del gel o si ha aparegut després.. (o si vivia prèviament i va reaparèixer després). Sigui com sigui, actualment, malgrat el canvi climàtic -que opino que possiblement li resulti favorable-, les lletereses arbòries a Catalunya tenen una distribució reduïda i a més segmentada. Resulta interessant i valuós que a l'EIN Cadiretes hi hagi un notable nombre de poblacions de tal espècie.</p><p><strong>2/</strong> Al massís s'hi troben també una altra serie d'espècies vegetals que en principi hom no esperaria trobar-se, ja que ecològicament, hom considera que són gairebé més pròpies de territoris amb característiques climàtiques i edafogèniques un xic diferent. La presència de tals espècies al massís esdevé doncs un tret singular i interessant d'esser estudiat. Tanmateix, voler preservar tals plantes dins aquests hàbitats, ajuda a garantir un ecosistema ric i mantenir millor el potencial de biodiversitat de tot el conjunt del massís. Com a exemples, la foixarda <em>(Globularia alypum),</em> l'atxa o escabiosa blanca (<em>Cephalaria leucantha</em>) i fins i tot, si ampliem el ventall, la tant comuna farigola, la qual és característica de litologies calcaries però es troba també a Cadiretes i especialment al vessant ganxó, fins i tot n'abunda moltíssim.</p><p><strong>3/</strong> Un altre aspecte de valor interessant el penso del fet que al massís hi han àrees que representen en certa manera, extrems relatius de la penetració de certes espècies, sovint de caràcter eurosiberià. D'aquestes, n'hi han unes quantes que a més a més hom considera que cal preservar-les arreu de Catalunya o en alguns llocs, amb lo qual -penso- la significació de la seva presència, també a Cadiretes te aquest <em>input</em> de valor afegit. Els vegetals que em venen al cap que entrarien en aquest grup son el boix grèvol (<em>Ilex aquifolium</em>) o el marcòlic (<em>Lilium martagon</em>). Tant d'un com de l'altre n'he escrit en aquest blog. El grèvol és un dels vegetals que la legislació catalana protegeix desde fa més temps, a l'àmbit de tot Catalunya, ja des de el 1984. El marcòlic està protegit en determinats indrets gracies al PEIN de 1992. </p><p><strong>4</strong>/ Per últim, i com a cosa especialment rellevant, hi han vegetals que abunden molt a l'EIN Cadiretes i territoris veïns ..Però que curiosament no s'hi troben en quasi cap (o en cap) altre territori català més allunyat!. És tracta d'espècies que podem titllar perfectament de <strong>representatives </strong>del territori. La ginesta de Tossa (<em>Teline linifolia</em>) de les quals en vaig escriure fa poc, i les viudetes (<em>Iberis linifolia dunalii</em>), que vaig tractar-ne l'any passat, en son els exemples, crec, més paradigmàtics.</p><p></p><p><em><span style="color:#006600;"><strong></strong></span></em></p><br /><p><em><span style="color:#006600;"><strong>LA FLORA SINGULAR</strong></span></em></p><p>La flora singular del Cadiretes aplega les espècies relictes i que solen ser rares i aquestes altres espècies bastant abundants però que son molt característiques del massís. Unes estan protegides (veure la llista annexe posterior), d'altres no, unes son fàcils de trobar i d'altres d'allò més difícils, però totes i cadascuna contribueixen -penso-, a que la flora d'aquest petit-gran territori sigui més interessant. D'entre totes les que han anat sortint en aquest article, me n'he deixat algunes, la llengua de serp per exemple (<em>Ophioglosum lusitanicum</em>) la qual és un petit pteridòfit que s'hi fa en algunes cassoletes granítiques de la serra dels moltons de Pola, o l'espiga d'aigua (<em>Potamogeton polygonifolius</em>), més freqüent i sobretot molt més fàcil de localitzar en algunes basses del massís, .. D'elles i d'unes quantes més tractaré, en algun altre futur article.</p><p></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvb-RA4AlBg8x1HLwMr1fjGctNcJItRtkL60D2_x6-I-0_M0BUVJRTao5hQjiOhfPYEDVgycBasE7KBSXzTX0avuoUdntoNP4_GpAyvdvUtw8K8DqxLTOVCUOi1laPtiEWvxK8KPB-SCc/s1600/Dictam.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5494218280560355858" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvb-RA4AlBg8x1HLwMr1fjGctNcJItRtkL60D2_x6-I-0_M0BUVJRTao5hQjiOhfPYEDVgycBasE7KBSXzTX0avuoUdntoNP4_GpAyvdvUtw8K8DqxLTOVCUOi1laPtiEWvxK8KPB-SCc/s400/Dictam.jpg" /></a> <span style="color:#ffffff;">.......................</span><span style="font-size:85%;"><span style="color:#000000;"><em>Flors de díctam (Dictamnus albus), una espècie molt escassa a Catalunya, <span style="color:#330000;"><span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxx</span></span><span style="color:#000000;">pobla un sector del</span></em></span></span><span style="font-size:85%;"><span style="color:#000000;"><em> torrent de Plana Basarda, a l'Ardenya.</em></span></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em></em><em><br /></em></span></p><p><p><span style="color:#003333;"><em><strong></strong></em></span></p><p><span style="color:#003333;"><strong><em><span style="font-family:verdana;">Anexe:</span> </em><span style="font-family:verdana;"><br />LL</span></strong></span><span style="color:#003333;"><strong><span style="font-family:verdana;"><span style="color:#006600;">ista de les plantes legalment protegides a l'EIN Cadiretes.</span> </span></strong></span><br /></p><p><br /><em>- Drosera rotundifolia</em> (Herba de la gota) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Euphorbia dendroides</em> (lleteresa arboria) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">DECRET 2008 V</span><br /><br /><em>- Hypericum elodes*</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">DECRET 2008 E + PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Iberis linifolia dunalii</em> (viudeta) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Ilex aquifolium</em> (grèvol) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">ORDRE 1984</span><br /><br /><em>- Isoetes diureii</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">DECRET 2008 V + PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Potamogeton polygonifolius</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Posidonia oceànica</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">ORDRE 1991<br /></span><br /><em>- Ophioglossum lusitanicum</em> (llengua de serp) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Osmunda regalis</em> (falguera reial) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Sphagnum subnitens</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><em>- Spiranthes aestivalis</em> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">Decret 2008 V</span><br /><br /><em>- Teline linifolia</em> (ginesta de la selva) <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="font-size:85%;">PEIN 1992</span><br /><br /><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span></p><p><span style="font-size:85%;"><strong>Notes:</strong> E= En perill d'extinció. V= Categoria vulnerable. </span></p><p><span style="font-size:85%;">*L'Hypericum elodes en realitat sembla ser que finalment s'ha extinguit a Cadiretes. </span></p><p></p><p><em><span style="font-size:85%;"></span></em><br /><p><em><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#666666;">Enllaç al</span></strong> </span></em><a href="http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/flora/Decret172_2008.jsp"><em><span style="font-size:85%;">Decret de Protecció de Flora Amenaçada </span></em></a><em><span style="font-size:85%;"></span></em><p><em><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#666666;">Enllaç al</span></strong> </span></em><a href="http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/pein/doc/plans_proteccio/Cadiretes.pdf"><em><span style="font-size:85%;">PEIN (1992)</span></em></a><em><span style="font-size:85%;"> </span></em><p><em><span style="font-size:85%;"><strong><span style="color:#666666;">Enllaç a</span></strong> </span></em><a href="http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/natura/flora/inici.jsp?Legislacio=123"><em><span style="font-size:85%;">d'altres Ordres específiques de protecció</span></em></a> <p></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-53437396630058516402010-06-22T07:11:00.000-07:002010-08-10T06:19:08.776-07:00Coneixer --> Valorar --> Protegir<em><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 380px; DISPLAY: block; HEIGHT: 259px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5489659196126308034" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxlmPiK7o1JTRKqA_kZmDURWHbYsCaZI3qc-uPxtabxJctn6JMe7JyaK5Skvpb701AZDrjvBsn9j1erPQin3FsXK2facCz1XWWBJSUxhFcmKyV-dktQXSDl_gSOs9Jmpj4j6MaKFhKdxo/s400/imgjornades.jpg" /><strong><span style="color:#006600;">Fà ara ja un parell d'anys que va iniciar-se aquest blog amb ànim d'escriure i fer divulgació sobre les espècies i les comunitats vegetals que s'hi troben al terme de Tossa i a l'EIN de Cadiretes en general. </span></strong></em><br /><em><strong><span style="color:#006600;">El detonant va ser la celebració de les IºJornades de Conservació de Flora, que es van realitzar a Blanes en aquell més de juny. Enguany s'han celebrat unes de noves, en aquesta ocasió a Barcelona.</span></strong></em><strong><span style="color:#003300;"><br /></span></strong><br /><strong>A</strong>mb ànim de contribuir a la protecció de la flora i també amb la consciència de que al nostre massís de Cadiretes hi ha tot un seguit de plantes interesants i hàbitats singulars i únics, pero que corren riscos de desapareixer ..Vaig pensar que seria bò escriure coses que d'alguna manera poguessin repercutir una mica en la revalorització de la nostra flora.<br />Així que ..poc a poc, amb diferents articles intento transmetre el que sento i el que se... En molts casos no per aportar res de nou, sino per transmetre coneixements singulars a un públic ampli, ja que de treballs bons i d'investigacions botàniques n'hi han unes quantes, fins i tot algunes tesis centrades a Tossa!. Malauradament però, molts treballs magnífics, es van quedar només dins les biblioteques acadèmiques fà una pila d'anys.<br />Actualment estem a l'era de la informació digital. A Internet hi han moltes coses interessants i està clar que és una eina que facilita l'accés a molts coneixements. Ara bé, en bona part, a la pràctica, cal un interés considerable per trobar certes informacions específiques i no tot, -ni molt menys-.. apareix a la primera pàgina del google ;).<br /><br />Exterioritzar és important pero potser també ho sigui interioritzar ..I no sols les informacions en si. Com a reflexió personal, pero compartida -crec- per bastanta altre gent, penso que, si volem preservar les espècies que estan perill, tindrem molt de guanyat si les apreciem per el que son (<em>no per el que en podem obtenir d'elles</em>) i inclouent sempre també, l'apreci vers els seus hàbitats naturals.<br />..I de manera redundant.. Per apreciar-les o estimar-les, pot ser va bé, facilitar-ne el coneixement que s'en pot tenir d'elles!. Personalment considero que els coneixements, de fet, ja son tresors en si mateixos i si s'ensenyen bé i hi ha una mínima receptivitat ..Esdevenen <em>cultura</em>. Tanmateix, el mon la cultura del coneixement no existiria pas sense la <em>natura</em>, que en realitat és la font; la font de tot. ..I per això també és important preservarla en la seva màxima autenticitat i diversitat. Per tant, és una cuestió de calaix. ..I preservar dels elements de la natura, -amb els quals, valgui a dir, compartim totes/s un mateix origen-, crec que a la llarga, ens pot aportar moltes més coses positives.<br /><br /><p><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 445px; DISPLAY: block; HEIGHT: 179px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5489655624512017074" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixqSQB4pCUJuyszN2lOiebguKzJvQaM-dGa3JFH1qygdBqODB1Ptr8vIzE21ln_mlFiwweH2JRthCJSAcMeeATutxmv2478qoD7gS8iOUQ_nDoQ1gXC8aFAsSZ0QkKYW0NmMKWmlcYtoc/s400/postersjornadesflora.jpg" /><br /><strong>C</strong>om he introduit, enguany s'han fet unes <a href="http://www.jornadesflora.cat/conclusions.php">noves jornades</a>, aquest cop s'han celebrat a la ciutat de Barcelona i penso que ha valgut la pena. Han valgut la pena per diversos motius: Per adonar-nos del conjunt de coses que es fàn malament o no és fan, per coneixer les que si que és fan bé i per tenir millors idees sobre les que cal fer.. </p><p>Començant per la part "dolenta": </p><p>Altra vegada s'ha posat en relleu lo malament que estem a Catalunya en quant a mecanismes i recursos per a la protecció de la flora amenaçada. S'ha mencionat que tenim un significatiu nombre de científics i estudis ja fets sobre flora autòctona vulnerable o en perill, pero alhora de traspassar els coneixements en "accions" es veu que comparativament seguim estant pitjor que d'altres comunitats autònomes de l'estat. Sense anar-nos gaire lluny, al Pais Valencià, malgrat que conté forces zones paisatgístiques degradades per les activitats humanes, paradoxalment les seves administracions porten anys més avançats respecte a nosaltres en quant a legislació reguladora sobre flora amenaçada, mecanismes legals de protecció, estratègies i projectes en plè funcionament. .<br /><br />Aquí a Catalunya, la serie de coses que no van prou bé, és llarga.. És clar que aquest pais és un territori més ampli, amb major nombre d'espècies i ens cal per exemple, més pressupost. ..Pero també calen moltes coses que no depenen potser unicament de pressupost. Crec que..<br /><br />1- Que per exemple cal més implicació de les administracions, a fí de que passin coses com que els plans d'ordenació municipals de les arees rurals tinguin en compte més sovint els informes sobre flora dels experts, perque s'actui en un sentit més favorable.<br /><br />2- Més coneixement i implicació per part de la gent. Desitjaria que les persones coneguessim l'entorn natural, que valorem els paisatges més enllà dels tòpics buscats per els sectors actualment més lucratius. ..Que les persones no pensem en l'alta muntanya basicament com el territori per anar a fer esquí de pista o amb els espais costaners com les arees per torrar-nos al sol de la platja amb el cotxe aparcat al seu darrera. ...I en el sí d'aquests espais naturals, a més a més que les persones trobessim espais de participació per implicar-nos en algunes tasques de manera activa. Això forma part de les potencialitats culturals que una societat avançada hauria de poder oferir.<br /><br />3- ..A nivell de gestió concreta de conservació de flora: No sempre és una questió de falta de pressupost. De vegades falten executors de moltes tasques directes que no es fan ..malgrat que si que es podrien dur a terme.<br />Tinc la sensació, que alomillor (de vegades) desde certs àmbits de treball -acostumats a unes funcions clàssiques- passar per exemple d'uns rols "intelectuals o científics" al d'uns altres rols executors no tant científics (i que impliquen altres menes de tasques) no atreu molt als qui volen circumscriure's només a l'àmbit inicial. No sols em refereixo al fet de "currar" en el sentit més volgudament tòpic, sino que també, a més, amb l'atreviment d'haver de fer front a certes forces politiques o empresarials que sovint tenen interessos contraris, i aquestes dinàmiques potencials de confrontació tampoc agraden -es clar- a un altre potencial percentatge d'actors. No obstant, totes aquestes dificultats, en realitat també es poden atribuir simplement a unes inèrcies de treball -que son independentes les unes de les altres- i simplement falten nexes de col.laboració entre unes menes d'entitats i unes altres . ..Igualment, també puc fer aquella consideració de que, salvaguardar la nostra flora no és cosa fàcil perque <em>portem dècades fent sempre més aviat el contrari</em>.<br /><br />..Aquests últims dos anys ultims però, les coses estan millorant. Passo a referirme als aspectes positius. Catalunya està començant a fer els deures i això ja s'ha notat.<br /><br />El més important i molt necessari ha estat el <strong><span style="color:#006600;">Decret de protecció de la flora amenaçada de Catalunya</span></strong> (Agost de 2008). ..Gràcies a tal decret oficial, a tot Catalunya hem passat, de tenir una llista general de 4 taxons de flora protegits, a una llista amb 183 taxons. Aquesta llista està dividida en dues categories, la de plantes en situació de perill d'extinció a Catalunya (59) i la de plantes en situació vulnerable (124). Dins d'aquestes llistes s'hi troben tant espècies endèmiques de Catalunya, com plantes no endèmiques pero molt rares de trobar a Catalunya, així com espècies que estan sofrint regresions importants i poden acabar a la llarga a les llistes de plantes en perill.<br />El decret també protegeix en un anexe, les espècies recullides en el PEIN (Plà d'Espais d'Interès Natural), el qual va ser, això si, vull remarcar-ho, una molt bona cosa que ja porta molts anys de rodatge, tot i que a la pràctica, a la majoria dels EINs els hi han faltat plans de suport desde la part dels municipis.<br /><br />A les jornades s'ha parlat de moltes coses. Voldria resumir-ho pero sense voler m'allargo. S'ha parlat per exemple dels projectes de custodia del territori, acords entre agents públics i propietaris de finques que permeten fer un control o seguiment de l'estat d'alguns exemplars de certes espècies o taxons molt amenaçats i en general aquestes estratègies també poden facilitar uns tractaments que comportin una millor salvaguarda de les espècies quan habiten en espais naturals no protegits. Tal mena de projectes porten anys fent-se al pais valencià i semblen un bon model a seguir. </p><p>També s'ha tractat, en diverses ponències, el tema de les estratègies de conservació de flora <em>in situ </em>i <em>ex situ. </em>Entene'm les primeres com totes aquelles que es fan directament en els hàbitats on sobreviuen les espècies a protegir; poden prendre la forma d'acords de custòdia, microreserves de flora, o bé intervencions directes humanes sobre els taxons per tal d'afavorir-los, o bé sobre plantes plantes directament competidores amb elles -sovint exòtiques- o també es clar sobre depredadors, com ara per exemple protegir determinats indrets amb malles contra herbivors.<br />En quant a les segones englobem aquelles que tracten de protegir les espècies fora del seu hàbitat. En elles poden caber-hi tant la funció que fan alguns jardins botànics com els bancs de llavors o bé de germoplasma en el sentit més ampli. Tanmateix, aquests projectes, perque no siguin despropòsits ni xascos evidents requereixen sovint anar acompanyats d'estudis botànics, de viabilitat de llavors per exemple, que en molts casos no s'havien fet abans. En moltes estratègies, sobretot en aquelles conjuntes que son <em>in situ </em>i <em>ex situ,</em> unes consideracions que cada vegada es tenen més en compte son les relatives als graus de parentesc genètic entre diferents poblacions d'una mateixa espécie o subespécie de vegetal, que interessa saber sobretot quan hom preten reproduir certa espècie en perill i salvaguardar a la llarga o bé consolidar alguna de les seves poblacions en algun territori o totes en conjunt. Un exemple de tot això va quedar bastant detalladament referit a les jornades quan va ser reportat el projecte que desde el jardí botànic Mar i Murtra es porta a terme per salvar les poblacions mediterranies de l'olivella (<em>Cneoron tricocoon). </em><br /><br />La protecció de la flora per tant, està diversificant els seus mètodes d'actuació, incorpora noves tècniques d'estudi i diagnòstic i implica, poc a poc un ventall també més ampli d'actors. Treballem perque la situació continui millorant, salvaguardem la flora catalana en perill d'extinció, així com també la fauna i moltes altres coses que valen la pena conservar.. I de les que no tracto en aquest blog. Bé; per la meva part deixo ja tantes consideracions generals i en el proper artícle tornaré a lo local i m'endinsaré de nou en la meravellosa vegetació dels nostres boscos. Em despedeixo ...amb un mico vegetal!, que ara fà pocs dies he fotografiat.<br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyaFum9yOCcZftkfmVNYQ3keKKSz9eq_UDTCkYlE4CQHynzk8TyA_gMvfLhSOIzc9XKWXSeHeAXcJc_3DjpV1IQPzAoeozWHEwWji4NALZ57bgaK9mxVJvE4A4UMK6i2o1rE6O_CcyEAc/s1600/Orchis+simia.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 154px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5493789129202932322" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyaFum9yOCcZftkfmVNYQ3keKKSz9eq_UDTCkYlE4CQHynzk8TyA_gMvfLhSOIzc9XKWXSeHeAXcJc_3DjpV1IQPzAoeozWHEwWji4NALZ57bgaK9mxVJvE4A4UMK6i2o1rE6O_CcyEAc/s400/Orchis+simia.jpg" /></a><span style="color:#ffffff;">..................................................</span><span style="color:#333333;"><span style="font-size:85%;"><em><strong><span style="color:#cc33cc;"><span style="color:#006600;">Orchis s</span></span><span style="color:#006600;">imia</span></strong></em>, l'orquídea dels micos</span></span><em><br /><strong></strong></em></p><p><em><span style="font-size:85%;"><strong></strong></span></em></p><p><em><span style="font-size:85%;"><strong>Webs interessants a consultar</strong>:<br /></span></em><em><span style="font-size:85%;">-Pàgina oficial de les </span><a href="http://www.jornadesflora.cat/conclusions.php"><strong><span style="font-size:85%;color:#000099;">II Jornades de Conservació de Flora</span></strong></a><span style="font-size:85%;"> . Conté molta més informació resumida de les ponències, a més de posters que es van presentar i conclusions valoratives.</span></em><br /></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-76493525452496855022010-05-30T04:55:00.000-07:002010-06-09T07:56:19.505-07:00Les ginestes de l'EIN Cadiretes<p><em><span style="font-size:85%;"></span></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnsfev1AFIZaH0nA6ovJCN53j3hKUHyEafaXPMYU43Uf5Kx-J_mzt6h0o9LVjLkc_41vZsAXBhFsYugkW2NgFqymAjmwHl-mxVpF-xdtlQTWm11nBuOkfw2i-eWigSaSVpzAOW_CHLp4o/s1600/1+221.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477501968291438530" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnsfev1AFIZaH0nA6ovJCN53j3hKUHyEafaXPMYU43Uf5Kx-J_mzt6h0o9LVjLkc_41vZsAXBhFsYugkW2NgFqymAjmwHl-mxVpF-xdtlQTWm11nBuOkfw2i-eWigSaSVpzAOW_CHLp4o/s400/1+221.jpg" /></a> <em><span style="color:#ffffff;">XXXXXXXXXXXXX</span><span style="font-size:85%;color:#333333;">Genista linifolia, començant a florir damunt de Cala Pola</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;color:#333333;"></span></em><br />Al nostre pais, als mesos de primavera hi han alguns espais geogràfics en els quals trobem bonics prats de muntanya amb flors de colors vius i contrastats, la típica estampa "alpina" que recala l'atenció de molta gent i que fins i tot es converteixen de vegades en fons de pantalla per als ordinadors. ..També a terra baixa, sobretot en arees paradoxalment una mica degradades, podem trobar profusió de flors, especialment al mesos de març i d'abril, i que enguany, gràcies a l'abundor de precipitacions, encara ara llueixen a dojo. A les zones agrícoles la primavera és prodiga amb el to vermell de les roselles o amb altres plantes també cridaneres. En d'altres indrets, on els prats no abunden, els arbres poden ser els protagonistes, sobretot si fossim a principis de l'estació.. És el cas per exemple de molts camps de cirerers, pruners, etc.. també bonics, amb uns colors generalment més tirant cap al blanc o cap al rosat.<br /><br />..Pero en general, a una gran part del territori on la natura fà el seu cicle, els colors a gran escala de la primavera es donen damunt els arbustes.. Per el que fà al nostre massís del Cadiretes, a banda de suros i pins (molt florífers pero poc atractius en quant a les seves excel.lències visuals) el que tenim sobretot, és vegetació arbustiva. Quins? En destacaré uns quants.<br /><br />Els brucs boals (<em>Erica arborea)</em> son grans protagonistes de la maquia tossenca i quan son florits ben bé semblen quasi nevats. Nogensmenys, la seva blancor és bastant efímera i sovint no dura gaire més enllà del març. ..Els romanís (<em>Rosmarinus oficinalis</em>) també son plantes d'allò més exteses i a més a més perfumades!.. pero el seus blaus son un xics apagats. Unes altres parentes seves son els tomanís (<em>Lavandula stoechas)</em> els quals porten petals violetes com petites banderoles aixecades, pero son matolls baixets, més encara que els romanís i només s'hi fan en arees del massís bastant eixutes o degradades. Les estepes (Cistus salvifolius i C.monspeliaca), amb els seus blancs ..tres quarts del mateix.<br /><br />Els color més fort de la primavera a Tossa, el que sovint més es veu de lluny a gran escala, ens agradi o no, és el groc. ..La primavera a Tossa està farcida de grocs. I els responsables d'aquests grocs, en gran percentatge son les ginestes, ginestes, ginestells... Diverses denominacions, sovint mesclades o poc especificades per anomenar a tota una colla d'arbustes de flor groga, bastant semblant entre ells i que pertanyen a la família de les papilionàcies.<br /><br />Les papilionàcies, dites també lleguminoses, son una família d'espècies importantíssima a nivell mundial. Tant a nivell de quantitat d'especies com a virtuts i usos d'aprofitament derivats. Entre elles hi han arbustes pero també moltes plantes herbàcies com l'alfals i moltes espècies de trèbols -per cert ben abundants a Tossa-. També s'hi compten arbres, les acacies per exemple, pero aquestes si que no son pas d'aquí, i en canvi si que abunden molt en regions més càlides. ..L'estructura de les flors de totes les papilionacies recorden una mica a les papallones (d'aquí el seu nom, es clar) les quals en fructificar es transformen en llegums. </p><p>En quant a característiques funcionals, una de MOLT important és que, a nivell radicular, les lleguminoses viuen associades de manera mutualista amb fongs del gènere <em>Rhizobium, </em>els quals son capaços de fixar el nitrògen atmosfèric. Aquesta relació íntima amb els fongs les fà aptes per prosperar de manera molt saludable en terrenys molt pobres en aquell element. La pervivència de les lleguminoses en un terreny i la descomposició paulatina de les seves restes orgàniques -riques també en nitrògen- comporta un enriquiment nutritiu per al sol, riquesa la qual poden aprofitar després també altres plantes que no tenen aquesta capacitat de fixació.<br /><br />Les muntanyes de Cadiretes, sigui perque tenen tendència a disposar de poc nitrogen, sigui també per altres raons que ara no em pararé a analitzar, donen cabuda a bastantes espècies d'aquesta família. Entre totes elles, unes 5 espècies arbustives, abunden notablement ..i es dona la circumstància que totes aquestes cinc, tenen les flors grogues. A saber: La gatosa (<em>Ulex parviflorus</em>), la Ginesta de Tossa (<em>Genista linifolia</em>), la godua catalana (<em>Sarothamnus catalaunicus</em>) i la ginesta diguem-ne "normal" (<em>Spartium junceum</em>).<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHWxLwWS9Ak9nJ_Yv_Lqm5kIdhYIVjGg8_v32znjnyoWfeOwgdoD6TO2iJ0gkVUgz2tosg3vAyZE4Zvj3TMlgt_iEObut7fbzqkBAGkqhQL9ofSv91tByPasoV2vCRz0d6-B9M-Ji9zpk/s1600/gatosa.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 157px; FLOAT: right; HEIGHT: 124px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478594436614003890" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHWxLwWS9Ak9nJ_Yv_Lqm5kIdhYIVjGg8_v32znjnyoWfeOwgdoD6TO2iJ0gkVUgz2tosg3vAyZE4Zvj3TMlgt_iEObut7fbzqkBAGkqhQL9ofSv91tByPasoV2vCRz0d6-B9M-Ji9zpk/s400/gatosa.jpg" /></a>Començo per la <strong>gatosa</strong>, car és tracta d'un arbust que en realitat és de floració hivernal -veieu de fet la <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi14PMr7M8OXaEhPmoKQy9XI-eNaAq7TocZNXGbglqp-VHJgFThS_b13jAD7qH-_ja4ozvjoekBh95BE6Z-y_SaZA-mGwdZwmer9KVtAQc_Q4LSzquLrWkKkt1IWRicXNDpBgxpISkKKHI/s1600-h/gatosahivern.JPG">fotografia</a> que encapçala l'article del mes de gener- pero que l'íncloc, per el fet que sol entrar a la primavera encara florida; això si, iniciant ja llur marciment. ..La floració de les gatoses, tot i ser tant precoç, coincideix parcialment amb la del romaní (amb qui competeix en aquest aspecte) i de fet és intensa per tal d'acaparar també una major intensitat de polinitzadors, majoritariament himenòpters. El periode de màxim creixement de la gatosa coincideix amb el de la formació dels seus propis llegums, els quals queden plenament formats aproximadament després d'unes 6 setmanes. L'Abril és el més en el qual sovint es pot apreciar un major nombre de llegums en cada arbust. Posteriorment, sobretot ara al Juny, quan les temperatures solen augmentar de forma notable i hom comença a sentir ja la sensació d'estiu, exploten! (*fenòmen conegut tècnicament com "dehiscència explosiva") i aconsegueixen dispersar les seves llavors en un radi força ample al voltant seu.<br /><br />La dispersió de les gatoses es prodiga especialment bé -explosions incloses- amb els incèndis i per això es considera que son vegetals piròfits, tals com les estepes abans citades. Les gatoses faciliten la seva propia combustió acumulant una gran materia seca a la seva part aerea -més que d'altres vegetals-, la qual es transforma en nutrients minerals un cop cremada. Passat un incendi la població de gatoses sol multiplicarse increiblement. Tanmateix les gatoses també prosperen força en arees que han sofert altres tipus de pertorbacions com per exemple els treballs de "netejes" (destruccions en realitat) forestals.</p><p>Les primeres generacions de gatoses nascudes després d'una pertorbació formen part de les primeres etapes de succesió vegetal que potencialment, si les coses van com haurien d'anar, pot acabar reconstituint la comunitat vegetal original. En ambients estabilitzats les gatoses també s'hi poden trobar, pero només si els terrenys son prou pobres en nutrients o amb una aridesa prou considerable. Als relleus de Tossa i Cadiretes, les gatoses les trobem a les solanes dels turons i també poden prosperar a banda i banda dels camins, més aviat els de cotes baixes.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrw-f0W-zVGyX31hILVtnqljyIIeNIuj9paC34m3Roy-f1NiLOtLMWj_2Iu6B35lqZUTs9aGvRWJxkoQ6h-mIBdWvyBkpphTCMU_cQNQyHA3NgpCbB3ca8wG8YZkNuqpq0ozxzrGOJH3U/s1600/gincat.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 274px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478590840617957602" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrw-f0W-zVGyX31hILVtnqljyIIeNIuj9paC34m3Roy-f1NiLOtLMWj_2Iu6B35lqZUTs9aGvRWJxkoQ6h-mIBdWvyBkpphTCMU_cQNQyHA3NgpCbB3ca8wG8YZkNuqpq0ozxzrGOJH3U/s400/gincat.jpg" /></a>Un altre arbuste. El <strong>ginestell català</strong> (<em>Sarothamnus catalaunicus</em>), aqui a la dret, ben diferent de la gatosa, sense punxes, i amb el brancatge prim i llarguerut, el trobem sovint també vorejant camins, tot i que sovintment més estrets, en arees no tant seques i no necessariament tant assoleiades com la gatosa. Tenen fulles trifoliades bastant petites, sense agullons i molt poc densos tots ells.. Quan no estàn en flor passen fàcilment bastant desaparcebuts ja que a més a més, no solen estar agrupats entre ells sino que els trobarem saltejats, intercalats individualment entre altres arbustes de la maquia mediterrania o del sotabosc del massís. Els ginestells, de vegades també poden ser espècies que formin part de comunitats de succesió vegetal reconstitutiva, pero no son pas arbustes piròfits. Els veiem florits durant la primera meitat de la primavera; després inicien la formació dels seus llegums i llurs llavors, a l'igual com les de les gatoses i les dues altres papilionàcies que comentaré tot seguit, son ben dispersades per la fauna local.<br /><br /><em>LA GINESTA DE FULLA ESTRETA, ..DE TOSSA O DE LA SELVA</em></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrhj45RkHGHfGkZaXxsqT04wy0nfbRLFeeMuyUr4w-3mmJsEMopwW2wllV0zvDVLQPkphFXY4DK3DMHhNHwA8Yi_82OBanCdLEB52HmPOelxAyjM0F7CCnMnbFUSx49cJQWR5n_hcxnug/s1600/linifolia9d.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 384px; DISPLAY: block; HEIGHT: 245px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478595290239215858" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrhj45RkHGHfGkZaXxsqT04wy0nfbRLFeeMuyUr4w-3mmJsEMopwW2wllV0zvDVLQPkphFXY4DK3DMHhNHwA8Yi_82OBanCdLEB52HmPOelxAyjM0F7CCnMnbFUSx49cJQWR5n_hcxnug/s400/linifolia9d.jpg" /></a><br /><p>La següent que vull comentar és la <span style="color:#663300;"><strong>ginesta de Tossa</strong> (<em><strong>Genista linifolia</strong></em>)</span> i la he volguda destacar especialment, donat que te una significació més especial cara al nostre àmbit geogràfic. Es tracta d'un arbust que tot i la seva abundància al Massís de Cadiretes i zones properes ..A Catalunya no la trobem pas en altres contrades. És tracta d'una ginesta protegida específicament dins l'EIN de Cadiretes lo qual és tradueix per exemple, en que son accions ilegals destruirles o desarrelarles dels llocs on es trobem. </p><p>Tals ginestes prosperen bé en espais bastant oberts.. Ara bé, això no vol dir per exemple, que els treballs forestals -que sovint s'hi practiquen en certes zones dels boscos, per "aclarirlos" i "obrirlos"- els hi facin un bon servei, ans al contrari, constitueixen amenaçes potencial per a elles donat que son tasques que moltes vegades és fan amb poca cura, arrassen amb el sotabosc i les ginestes, malgrat tinguin una certa capacitat de rebrot, aquesta es limita als branquillons i no desde arran de soques..</p><p>Aquestes ginestes, en bon estat de salut -i solen estar-ho- son esplèndides (potser les que més) quan son florides. Dels àpexs de les branques, plens de fulles suaus verdes i platejades, sorgeixen les flors. El seu groc és tant intens que pot dificultar l'enfoc a moltes càmeres de fotografiar. La floració a la banda més propera al mar del masís sol tenir seu punt àlgid cap a principis d'Abril, usualment coincidint amb les setmanes santes. </p><p>Per el que fà a ressistències ambientals, tals ginestes son bastant sensibles als freds. Per tant no les trobem als sectors més alts del massís; en canvi si que abunden (tot i que de manera irregular) molt al front costaner, acostant-se sovint i penetrant a la comunitat de plantes dels penyassegats marins.. I tant que ho fan que ocasionalment, quan es presenta un temporal dur de llevant ràpidament poden quedar afectades. Estimen el sol directe, la lluminositat ..i potser per això és prodiguin tant bé a les solanes cara a mar. Les podem trobar saltejades o bé agrupades, damunt d'extensos pendents, com per exemple alguns a Es Cards on resulten especialment magnífiques i ofereixen belles estampes paisatgístiques.. </p><p>L'àmbit de distribució tant reduit, sumat a la poca atenció cultural o científica que aquesta planta havia tingut fins fà pocs anys, va propiciar que el Jardí botànic Mar i Murtra de Blanes la "bategués" amb el nom de "ginesta de blanes". Ara bé, com que es troba igualment a Tossa jo també em permeto la llicència també d'anomenarla "Ginesta de Tossa". He conegut gent que en diu ginestell de Tossa :-).. També li podriem dir Ginesta de la Selva o de Sa Bauma, per la gran quantitat que viuen damunt les roques (tot i que no tantes com abans després del temporal de St.Esteve) d'aquesta magnífica raconada de Tossa.<br />A banda de tals denominacions, hi han d'altres; una de comuna (i al meu entendre lletja pero apropiada) és la de "ginesta de fulla estreta" ja que és correspon força amb la seva denominació científica "Genista linifolia". Per últim, sobre aquesta espècie, vull comentar -com a cosa curiosa-, que tot i el que he dit de la seva distribució i de la necessitat de protegirla, fora de catalunya la ginesta de la selva, en l'actualitat està colonitzant diverses regions del mon de clima mediterrani, com ara California per exemple. Fins i tot s'hi destinen recursos per erradicar-la d'aquests llocs nous quan la interpreten amb el concepte "d'invasora".</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK68Evb8ntkKP2CtrA4jHUYis4E-f_4e8mJsWRemVwIZp5BmyQprQRuSXAr7N2oJJJb0Vg9NKdXo1Rfzr_xA5lUxb3dj7tZgZOF2TcxG7mcqmUbdGkAfnhu641y56Fvv-rH2RRIXL_hFM/s1600/1+025.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 215px; FLOAT: left; HEIGHT: 159px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478583036290109122" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgK68Evb8ntkKP2CtrA4jHUYis4E-f_4e8mJsWRemVwIZp5BmyQprQRuSXAr7N2oJJJb0Vg9NKdXo1Rfzr_xA5lUxb3dj7tZgZOF2TcxG7mcqmUbdGkAfnhu641y56Fvv-rH2RRIXL_hFM/s400/1+025.jpg" /></a> Passem a una altre ginesta; mostrada aquí a l'esquerra. Aquesta és la <strong><span style="color:#663300;">ginesta de sureda</span></strong> (<em>Genista triflora</em>), també de tacte molt suau pero amb les fulles no pas linears sino trifoliades. El foliol central bastant més llarg que els dos laterals, lo qual permet distinguir-la fàcilment d'altres papilionacies una miqueta similars. La ginesta de sureda solapa parcialment la floració amb les de les altres dues espècies pero te el seu pic àlgid quan les altres van una mica ja a la baixa. No obstant el seu periode amb flor és curt -no més d'unes 3 setmanes- i degut a això, en alguns casos encara trobem altres menes de ginestes encara amb flor i aquesta en canvi ..ja formant els llegums. La ginesta de sureda per altre banda també es distingueix bastant bé de les altres perque te les tijes molt cilíndriques, d'un verd molt fosc i el fullatge, al estar làxament intercalat entre si, resulta poc dens.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOHOW4q8HjzH7sHQcigIIfVPhzfDs4_xOOiJ2oMYgZd5mONZYs_Xp5IQacXRYiWrf-L8MQI15Kk3ZJok3Zr2OM_waWo-j4sUSsPgWMEHuKWe8aBaL357VNS4XS6LSOQMK4On_O3YXSodQ/s1600/P1000967.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 232px; FLOAT: right; HEIGHT: 188px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477858594103194722" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOHOW4q8HjzH7sHQcigIIfVPhzfDs4_xOOiJ2oMYgZd5mONZYs_Xp5IQacXRYiWrf-L8MQI15Kk3ZJok3Zr2OM_waWo-j4sUSsPgWMEHuKWe8aBaL357VNS4XS6LSOQMK4On_O3YXSodQ/s400/P1000967.JPG" /></a><br />Seguint amb el calendari, a finals de Maig entren en floració les <strong>argelagues negres</strong> (<em>Calicotome spinosa),</em> com aquesta de la dreta fotografiada ja en els contrallums de s'hora baixa. També és un arbust del sotabosc, llurs branques son de color verd fosc i a més a més moltes d'elles acabades en punxes rígides i llargues, que poden provocar conseqüències fatals ..si hom no para compte al caminar. Gauaita dons, sobretot per a qui vagi amb infants. Les trobarem generalment saltejades enmig del bosc o també als corriols embosquinats o dels margues de camins una mica més amples.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTaBamoSxJ0_rxn2KVbRVFS6t4wUQWcCZGxPOu8ZRKpRLcYybnzYXxOL2aupRCTW2Xsbk8ah4o7sApDWKhnzqcQusLkoLY3Zx_nwuBoFkM4hTETTA2AEzdazgE6iI7d8oTBhctNBa194/s1600/spartium.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 245px; FLOAT: left; HEIGHT: 185px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478598931367424290" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibTaBamoSxJ0_rxn2KVbRVFS6t4wUQWcCZGxPOu8ZRKpRLcYybnzYXxOL2aupRCTW2Xsbk8ah4o7sApDWKhnzqcQusLkoLY3Zx_nwuBoFkM4hTETTA2AEzdazgE6iI7d8oTBhctNBa194/s400/spartium.jpg" /></a>I per últim ja, les ginestes. Les <strong><span style="color:#660000;">ginestes</span></strong> (<em>Spartium junceum</em>) que majoritariament la gent coneix ...I les que, curiosament tenen un aspecte ben diferentes a totes les anteriors que he citat, excepte la flor que també és papilionacia i groga.. Les ginestes abunden arreu de molts llocs de Catalunya i de moltes altres contrades mediterranies.. A l'igual que les gatoses del principi, solen ser indicadores d'ariditat o de pertorbacions en el paisatge. Potser per aquesta rao és un dels arbustes que més abunden a la part de la serra de Collserola que mira a Barcelona. Prosperen en territoris que han sofert incèndis, obres, o simplement canvis d'usos antròpics. També s'han utilitzat per revegetar expresament talusos terrosos o bé han aparegut elles mateixes espontaniament en aquests llocs, sense problemes, sense competència, arrelant-se amb fermesa sobre la terra dura despullada d'altres vegetals, on moltes altres llavors sembla que els hi costa d'instalars-hi. L'adaptació de les ginestes a la sequetat és ben perceptible morfològicament en tant que apenes tenen cap fulla. A l'estiu son unicament les tijes, això si, ben verdes i cilíndriques, les que fan la funció fotosintètica. Aquestes tijes, cap amunt i ben erectes, amb llurs flors també al cap damunt.. és conserven força bé tallades i per això hi havia una certa costum -avui en dia no tant, dons sembla que es prefereixen les flors tallades tropicals de les floristeries-, de tallar branques de ginesta per regalar a algú u ornamentar temporalment algun espai de les cases. </p><p>L'afinitat d'aquestes ginestes <em>(Spartium)</em> per els espais alterats i la seva fàcil expansió en ells ha fet dubtar a certs botànics de fins a quin punt aquestes plantes poden tenir caràcter autòcton a Catalunya. La veritat és que ara no hi han encara proves que aportin llum en un sentit o en l'altre i potser seguirem així sempre.. </p><p>A Tossa les ginestes prosperen en molts llocs, tot i que segurament, també vull dir, en menor mesura que en èpoques passades (dins la història humana) quan les pràctiques agrícoles i ramaderes al territori eren freqüents i el bosc tenia menor extensió que ara. Les seves tijes estan ben florides a plè més de Juny; es deixen veure en els talussos que s'hi han obert a les carreteres i també en un bon grapat de pendents costaners, una mica com també fan les ginestes de fulla estreta. Davant el far, al mont guardí, s'en troben moltíssimes. ..De fet el terme "Cap d'Or", el qual també s'aplicava com a sinònim de Cap de Tossa, sembla ser que devenia del fet de l'abundància allà d'aquestes ginestes, si no de les tossenques, les quals probablement també habitaven l'indret.<br /><br /><em>LES FORMIGUES ..AL SERVEI DE LES GINESTES<br /></em><br />Les ginestes interactuen amb un nombre important de fauna. Al principi he comentat que la flor papilionàcia té per "misió" atraure polinitzadors, en especial abelles, les quals s'en beneficien de la disposició dels seus pètals. Les llavors de les ginestes, tot i tenir bones capacitats de dispersió primaria, també busquen, per la seva banda, un altre animal que les ajudi a dispersarse més i millor, a través d'un mecanisme anomenat "secundari".. Aquests animals son les formigues.<br /><br />És un excercici fàcil pensar en lo "treballadores que son les formigues" i de ben petits que ho sabem a merçè de contes o frases fetes. Jo personalment crec que ho havia "comprovat" també un munt de vegades mirant efectivament.. com "treballaven" Les ginestes, inconscientment sembla ser que fà milions d'anys que també s'han "adonat" d'això i les han "contractat" per localitzar, distribuir i fins i tot sembrar les seves propies llavors. Ara bé: Aquesta situació l'han generada les ginestes o pot ser ha estat per iniciativa (també inconscient segurament) de les formigues, a canvi d'algun benefici? ..Bé; abans de buscar interpretacions causístiques o de motivacions (encertades o no) .. millor que expliqui quins son els fets, no? Els fets objectius.<br /><br />I els fets son: 1/ Que, les llavors d'unes quantes espècies de ginestes tenen unes protuberàncies molt riques en materies nutritives i que s'anomenen arils o eleosomes.<br /><br />Els fets son: 2/ Que (s'ha demostrat mitjançant experiments) les llavors provistes d'aquestes protuberàncies germinen pitjor que quan no tenen tals protuberàncies. </p><p>Els fets també son: 3/ Que hi han espècies de formigues que busquen llavors amb aquests arils, se les emporten al formiguer i un cop allà, els hi tallen amb cura, sel's menjen i deixen la resta de la llavor intacte dins el formiguer. ..I aquestes llavors, per el fet d'estar ja enterrades, naturalment germinen millor que les que resten a la superfície i acaben produint noves ginestes. </p><p>Sant tornem-hi a les pregunges: Podriem interpretar que les formigues "sembren ginestes"? o que les ginestes s'autosembren elles mateixes amb l'ajut de les formigues?..<br />Altre vegada correm el risc!. La temptació de comparar els comportaments de les plantes o els animals amb els nostres o d'intentar fer-ne simils, ens pot fer caure en l'error de simplificar les seves realitats, o de reduir la magnitut del mon, inabastable ..a un simple mirall especular nostre. ..Consequûencia al cap i a la fi tot plegat, segurament de la nostra ignorancia més que no pas del nostre coneixement i/o de la nostra possible presunta capacitat per abarcar realitats..<br /><br />Bé.. Millor que seguim amb els fets: Els fets son, que no totes les espècies de formigues que porten les llavors al formiguer fan tot això que he comentat. Les formigues del gènere <em>Messor</em>, per cert, fàcils d'identificar per el seu color negre lluent i també les "carreteres" que construeixen enmig dels prats, son especialistes més que cap altres en la recolecció de llavors ..pero tals formigues <em>Messor</em> se les menjen totalment! i després porten fora només que els residuus. Les llavors en aquests casos no poden germinar. Cosa curiosa és també, que aquest gènere de formigues, després d'haver plogut, s'ha observat que de vegades treuen les llavors dels seus magatzems enfora, al sol, suposadament per tal que es sequin i impedir que germinin. Unes altres formigues molt freqüents, les del gènere Aphaenogaster, no consumeixen les llavors, només els arils, pero tot seguit treuen les llavors fora del niu amb lo qual la probabilitat de germinació no esdevé ni molt alta ni molt baixa.<br /><br />Els patrons conductuals de les formigues, però, no son especialment rígids i les causes del seu comportament sovint tenen a veure amb molts altres factors. De vegades s'hi han fet estudis en unes colonies, s'obtenen certs resultats ..Després s'en fan uns altres en altres colonies de les mateixes espècies i els resultats divergeixen. La mirmecologia és una ciència on sovint hi han encerts pero també confusions. Bé, no vull ara endinsarme molt en tot això. El que vull escriure, al cap i a la fí, és que formigues i plantes (i en aquest cas les ginestes i ginestells) tenen interaccions ben estretes i que tot això és fruit d'una coevolució i de la història natural dels ecosistemes.<br /><br />Si no volem interrompre aquestes coevolucions i aquestes histories naturals, si volem aprendre més i descobrir noves coses que ens remoguin l'intelecte, l'esperit o el que .."com cadascú li vulgui dir".. Una de les coses que podem fer és, -aquí també-, al massís de Cadiretes ,mirar de conservar les ginestes! i tota la fauna, gran i petita, que trobem al seu voltant.<br /><br /><br /><em>ALTRES PAPILIONACIES PRESENTS AL MASSÍS. </em><br /><br /><em>Ilustro a continuació algunes altres espècies quantitativament menys importants pero que també tenen les seves singularitats.<br /></em><em></em><br /></p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiNvtQA8MmdglOB0mFNM911f8bforUwGlcK1ntH9hyXVJzEIQTL2xIJH-o1MQNoSjLRkciGIx3tETitbNS03pt0i4Gr-4e-Iy9Bxscmus_4v4S-XyCPmQtUme69W72OzuRIuMM3q9WwlY/s1600/1+149.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 275px; FLOAT: left; HEIGHT: 205px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477858103779115922" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiNvtQA8MmdglOB0mFNM911f8bforUwGlcK1ntH9hyXVJzEIQTL2xIJH-o1MQNoSjLRkciGIx3tETitbNS03pt0i4Gr-4e-Iy9Bxscmus_4v4S-XyCPmQtUme69W72OzuRIuMM3q9WwlY/s400/1+149.jpg" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_nqiXV0ERa6XaXRrnc0UzGyCx9TmLZ6vuMXsVPo-3nZsaXMHY9r9GAX691X_mRiPB9tY3F4UdiCL2I9jBHn4TeD9x1YH5n9SQ50-6UgxHcJoE21MSRlv-5hyphenhyphenkZOkPXacSSDoy8JQqLOw/s1600/1+140.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 264px; FLOAT: right; HEIGHT: 178px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477858241201841202" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_nqiXV0ERa6XaXRrnc0UzGyCx9TmLZ6vuMXsVPo-3nZsaXMHY9r9GAX691X_mRiPB9tY3F4UdiCL2I9jBHn4TeD9x1YH5n9SQ50-6UgxHcJoE21MSRlv-5hyphenhyphenkZOkPXacSSDoy8JQqLOw/s400/1+140.jpg" /></a></td></tr><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitetlA5jGerM08QQRbLAHgANzSuDKCWQLiUo-QHjuoJYAmxuV4cH3DRL5isKjcbVwGjPjyeJ59vbRkxocb1dJMZfQqpHwPPZ2LnwydKrgi8LldKv37CZxv_nPd5d1__ADytywvE72ISTg/s1600/doryc.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 267px; FLOAT: left; HEIGHT: 172px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478081812458942274" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitetlA5jGerM08QQRbLAHgANzSuDKCWQLiUo-QHjuoJYAmxuV4cH3DRL5isKjcbVwGjPjyeJ59vbRkxocb1dJMZfQqpHwPPZ2LnwydKrgi8LldKv37CZxv_nPd5d1__ADytywvE72ISTg/s400/doryc.jpg" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdbdSE6t44BiF9h8mtTRFj427smM50M1PBztcet0mkERe-UETxOmU3TODGRX10F02i0nY_SAL_PbDLLeTgz_oRXfyeCt6O0F4A9xFXEE0kgcwrWTl_A3sZs3AgOKT_3JMJrkj8dxOOtF0/s1600/P1000943.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 257px; FLOAT: right; HEIGHT: 190px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5477858379459022690" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdbdSE6t44BiF9h8mtTRFj427smM50M1PBztcet0mkERe-UETxOmU3TODGRX10F02i0nY_SAL_PbDLLeTgz_oRXfyeCt6O0F4A9xFXEE0kgcwrWTl_A3sZs3AgOKT_3JMJrkj8dxOOtF0/s400/P1000943.JPG" /></a></td></tr></tbody></table><p>La <strong>ginesta de montpellier</strong> (Genista monspessulana), a dalt a l'esquerra, que vaig retratar a la vall de Can Samada, ateny grans dimensions. És d'un verd intens, molt densa de fullatge, floreix al mitj de la primavera i la podem trobar en indrets frescos del massís. Les flors s'agrupen als àpex de les tijes secundaries. <strong>L'argelagò</strong> <em>(Genista hispànica)</em> a la dreta, és un matoll petit que presenta dues morfologies de branques, les velles molt semblants a la gatosa, ben punxents, les joves sense espines, portadores de fulles i flors que apareixen sobre les velles a mitjanç de març. L'exemplar en questió està retratat a Plana Basarda. A baix a l'esquerra, la <strong>botja d'escombres </strong><em>(Dorycnium pentaphyllum)</em>, és una papilionacia de flors blanques, relativament habitual de trobar en indrets assoleiats vora fonts naturals i terrenys amb aigua freàtica elevada pero pobres en nutrients. De vegades l'acompanyen plantes interessants, molt rares de trobar en altres indrets. <strong><em>Lotus parviflorus</em></strong>, és una d'aquestes plantes "rares" o singulars del massís. És tota ella atapeida de fulles i flors, pero tant i tant sedosa és al mateix temps que al tocarla apenes es nota res.. com si fos aire tota ella; no exagero!. ..Viu sobre sols amarats d'aigua pobres en nutrients, en concret aquest exemplar fotografiat viu damunt la resclosa d'Aiguafina, entre isoets i orquidees del gènere <em>Serapia</em>.<span style="font-size:85%;"><em><em><span style="color:#cc0000;"></span></em></em></span> </p><p>Estaria bé si algun dia, sota el paraigües de l'ajuntament o del consorci Ardenya-Cadiretes per exemple, aconseguissim crear un Jardí botànic, específic d'aquest espai natural, on poguessim reunir en viu, totes aquestes ginestes aquí mostrades, així com també el màxim d'espècies singulars o representatives del massís. La idea la llenço per tant, un cop més.. Només falta que la volguem agafar entre totes i tots, i a partir d'allà, posem els recursos propis o adients per materialitzarla.<br /><br /><span style="font-size:85%;"><em>Alguns treballs i articles interessants a consultar:<br /><br /></em></span><span style="font-size:85%;"><em>- </em><a href="http://www.tdx.cesca.es/TESIS_UV/AVAILABLE/TDX-0212104-123549//regina.pdf"><em>Fenologia i reproducció de les gatoses</em></a> Josefa Regina. Universitat de València. 2003.<em></em><br /></span><span style="font-size:85%;"><br />-<a href="http://gavarres.lesrevistes.cat/ct/CosU/Hemeroteca:Numero09/"><em>Article sobre la ginesta de fulla estreta</em></a> G.Mercadal i J.Font (Revista Gavarres 12/2009)</span><span style="font-size:85%;"><em><br /><br />-</em><a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UdG/AVAILABLE/TDX-0920105-164304/Tjoh.pdf"><em>Les formigues argentines i les seves conseqüències sobre les ginestes i altres arbustes</em></a> Jordi Oliveras (Universitat de Girona) 2005<em>.</em></span><span style="font-size:85%;"><br /><br />-<a href="http://www.raco.cat/index.php/Scientia/article/viewFile/45566/55123"><em> Estudi sobre la manipulació de llavors per formigues dins dels formiguers.</em></a> Publicat a Scientia Gerundensis 1997 per C.Gomez i X.Espadaler (UdG i CREAF(UAB) respectivament)</span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-45265415108199763512010-04-12T07:31:00.000-07:002011-03-11T08:33:40.185-08:00La germinació dels llors al torrent d'Aiguafina<span style="color:#ffffff;">. </span><br /><p><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzYq6uQJsm0OLLrvmztWe8yqm9e8pcD7fIx74T7xGhjUTLW1WbeLcFcIH0jZpr0i4dk6eW2N8tJiCQ5N_BMbL8GZoXOZ81Hz4oL1w8S211UATkFxnJI0VPg4jwanNznpjylxsKt_xM0g/s1600/petitsllors.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5459260891151725874" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQzYq6uQJsm0OLLrvmztWe8yqm9e8pcD7fIx74T7xGhjUTLW1WbeLcFcIH0jZpr0i4dk6eW2N8tJiCQ5N_BMbL8GZoXOZ81Hz4oL1w8S211UATkFxnJI0VPg4jwanNznpjylxsKt_xM0g/s400/petitsllors.jpg" /></a><span class="Apple-style-span" style="color:#ffffff;">**************</span><span style="font-size:85%;"><strong>Joves llors mig inmersos en el corrent. Al fons s'alça un adult ..I a la dreta</strong><br /><span style="color:#ffffff;">****************</span> <strong>una falguera reial (<em>Osmunda regalis</em>), espècie singular i protegida.</strong> </span><span style="font-size:85%;"><br /></span><br />Qui no coneix els llorers (o llors)? Tant habituals als parcs, a les floristeries, a les cassoles, plantats arreu.. Estem prou suficientment familiriatzats amb ells que -a menys que ens agradi la jardineria o la cuina- "passem" una mica d'ells, però a la natura, són un <span style="font-size:85%;">TRESOR</span><span style="FONT-STYLE: normal" class="Apple-style-span">. ..Un "tresor" que a més a més tenim al nostre Massís de Cadiretes, i potser el tresor més significatiu de tots, potser el que més hauriem d'esforçar-nos en protegir. Per què?<br /><br />..Montllor, LLoret.. Només un exemple de parell de noms (hi han d'altres més) que etimològicament fan referència als llorers. A sant de què? Per què no haver posat "Montsuro" o "Pinet" ..en referència a arbres molt més extesos i d'un major "profit"? Alguna mena de lligam potser hi ha? o hi havia amb els llorers?.. Podria ser un vincle referent d'un temps molt anterior a quan l'època del suro? I si fora així: Des de quan? A molts llocs de la mediterrània el llor és un arbre unicament cultivat. Es tractava d'una espècie cabdal en la cultura romana i van ser ells qui el van introduir a les nostres vil.les i camps. D'ençà també va ser plantat en monestirs, i més tard en bells jardins als quals, volgudament o no.. solia aportar una nota de classicisme. Per tant els llorers han estat sempre propers a la nostra civilització, els hem transportat, cultivat en nous llocs, cuidat, etc.. i han esdevingut arbres "domèstics".<br /><br />Ara bé, al Massís de Cadiretes, en la profunditat d'algunes de les seves valls, allà on quasi mai ningú hi arriba perquè abans hom topa amb esbarzers i d'altres plantes que punxen de valent.. Hi han llors salvatges -que és com en diem als llorers a Tossa-. LLors que es troben llum de tot indret poblat. Bé; això ..És una cosa que més o menys la gent del poble vinculada amb el bosc sap i sabia, és clar (no pas els turistes i gran altre part d'altre gent) es clar -igual que Colom <em>no va descobrir amèrica</em>- ..pero no se li donava una importància intrínseca o molt especial. Hom n'aprofitava de tant en tant els ramells però ningú es preguntava res (o al menys no prou públicament). La cosa per tant, no trascendia més enllà de la bella contemplació i dels usos quotidians transmesos de generació en generació.<br /><br />Va ser l'any 1981, quan al nostre pais ja portàvem décades de coneixement botànic i fitogeogràfic que el científic Enric Ballesteros, va reportar, per a la ciència catalana, el descobriment d'una comunitat vegetal caracteritzada per els llors; és a dir, d'una lloreda. Era el primer cop que a casa nostra es revelava l'existència d'un bosc de llorers natural i això va ser precisament al Massís de Cadiretes.<br />Els boscos de llorers que tothom -amb un mínim de cultura ecològica- segurament té en ment son els de les illes Canàries, les anomenades "laurisilves", les quals també es donen als altres arxipèlags de la Macaronesia (Açores i Madeira) tot i que l'espècie en aquestes illes no és ben bé la nostra. Els llorers atlàntics no son "<em>Laurus nobilis</em>" si no "<em>L. azòrica</em>". A les Canaries formen boscos densos, colmatats gairebé sempre de boira i estàn considerats un tipus de bosc relicte de l'era terciaria. Hom creu que formacions similars de llorers es donaven també aleshores a la Mediterrania fins que el canvi climàtic de l'era posterior les va anar fent recular fins quasi desaparèixer. D'ençà que, fora de les illes atlàntiques, els llorers mediterranis, a quasi tot arreu s'hi troben bé plantats per l'home, bé subespontanis a prop d'indrets humanitzats o bé -en uns pocs casos- pressumiblement naturals pero molt dispersos entre si. Només a l'altre extrem, millor dit, a la costa turca de la Mar Negre.. susisteixen també, uns altres boscos diferents de llorers ,també de considerable magnitut.<br /><br />L'Enric, tot i no descobrir obviament una "laurisilva" com les de Garajonay, si que va "descobrir" de totes totes, unes altres esplèndides lloredes. No sols això: Les va atribuir la categoria de comunitat forestal, va reportar les especies vegetals que li son característiques, les va categoritzar científicament i va remarcar fins i tot que constitueixen una mena d'hàbitat únic al món: <em>L'OSMUNDO-LAURETUM</em><br /></p></span><p><br /><strong>EL BOSC DE LLOR AMB FALGUERA GRAN</strong><br /><br /><em>L'Osmundo-lauretum </em>és el nom científic que defineix les lloredes que perviuen a Cadiretes. La comunitat forestal és així denominada perque els llors es troben paisatgísticament associats principalment amb la falguera reial <em>(Osmunda regalis), </em>més coneguda per els tossencs amb el nom de "falguera gran" i hi juga un paper dominant. En quant a vegetals més secundaris poden ser presents un cert nombre d'especies que també son característiques de les avellanoses i les vernedes <em>(Alno-padion) </em>com ara els marcòlics vermells, les consoldes menudes, els hipèrics maculats etc.. Comparativament però, les lloredes tenen menys riquesa d'especies vegetals que els boscos de verns. Per altre banda, degut al caràcter de fulla pereenne dels llors en les lloredes son més presents unes quantes espècies habituals en els alzinars tals com l'heura, l'aladern o per exemple el tant "supermolest" aritjol, que també s'hi troba massa bé. Podeu veure una llista detallada de plantes si linkeu el treball citat (veure al final) així com a la web del <a href="http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html">Biocat</a>. Si doneu un cop d'ull apreciareu que en el conjunt dels inventeris s'hi reporten moltes espècies de vegetals, pero s'ha de tenir present una cosa. Que en realitat gran part d'elles només s'hi fan a les lloredes si tenen prou llum, en especial aquelles que son més aviat preponderants en les vernedes tot i que també conformin les lloredes; això en la pràctica vol dir ..<em>no ben bé sota els arbres</em> sino més aviat en les clarianes que de vegades (poques) s'hi troben al bosc de llorers. </p><p>Jo, per altre banda, noto que els contactes de la vegetació propia de la lloreda amb la d'altres comunitats exteriors, com per exemple les de les suredes o les bardisses també resulta força notable ja que els llors ocupen un cinyell ben prim vora la llera dels torrents i la fricció amb les altres comunitats, esdevé es clar, ben estreta.<br /><br />Com apuntava el Kike en el seu estudi, les lloredes del massís s'hi fàn als racons relativament "calents" dels fondals molt enclotats, d'orientació S,E i W de les cotes relativament baixes de l'espai natural. Hom els pot trobar en els sots més humits, valls especialment enclotades de pendents molt abruptes, inaccesibles o insoportables per a moltes persones.. Jo per la meva banda matitzaria que son més comuns en gorgues amb la llera del torrent relativament horitzontal, imagino que degut al fet que en tals relleus les aigües solen tenir una major permanència estacional i els llors ho agraëixen.<br /><br /><em><strong>RIERES, TORRENTS, SOTS ...Les venes del bosc</strong></em><br /><br />En qualsevol cas, degut a la peculiar geologia del Massís, els cursos d'aigua a Cadiretes solen ser molt irregulars en els seus recorreguts. Hi han trams d'un mateix torrent en que la major part de l'any els podem trobar secs (en superfície).. mentres que en d'altres, sia més amunt o més avall.. podem trobar-hi permanentment aigua estancada o fins i tot fluent, gairebé tots els mesos; per altre banda hi han sectors plens de rocs i d'altres amb major presència de sorres o de llims i la vegetació de ribera respon també, naturalment a aquestes discontinuitats. Això comporta que poguem trobar per exemple, una lloreda amb falguera reial en un lloc, vegetació arbustiva i riparia en un altre banda, llors entremesclats amb verns en una altre o una verneda típica, una avellanosa, una gatelleda, etc..<br />Hom podria pensar que la Riera de Tossa, degut a que és el curs més important d'aigua pot albergar boscos riberencs de tota mena. Les arees més amples i alhora humides de la Riera de Tossa estan ocupades -excepte en els trams humanitzats o els convertits en platanars- practicament sempre per els verns, que conformen la comunitat forestal més característica. Dins d'aquest àmbit forestal poden haver uns quants llors, pero saltejats i quan això passa és possible adonar-se com els verns ocupen indefectiblement (i val a dir que independentment dels llors) el llindar de la llera mentre que els llors tenen tendència a trobar-se més separadament d'aquesta, reflexe palpable de que els llorers no tenen una dependència tant forta de l'aigua com els verns.<br /><br />Si les vernedes son la comunitat forestal característica de la Riera de Tossa -o millor dit, als sectors que està ben conservada amb vegetació autòctona- degut en part possiblement (penso) a que la vall de la riera canalitza una mica les temperatures fredes de la plana interior de La Selva, les lloredes en canvi son la vegetació dominant en alguns cursos d'aigua més estrets ..pero no necessariament curts. El torrent d'aiguafina és el millor exponent de tots i el que guarda la millor lloreda de totes. De fet és d'una llargaria més gran que la mateixa Riera per damunt del punt on ambdues conflueixen. ..I fent un major parèntesi penso que, atenent a tal consideració, si algun dia estem aburrits, podriem debatre on és "mereix" neixer la Riera de Tossa, tot i que possiblement tal debat ja s'hagi fet algun cop a la historia.. Apart de la llargaria, el torrent d'Aiguafina prové també d'una cota bastant més amunt que la Riera, tot i que per el que fà als llors això ja no importa, car més a dalt vol dir més frescor i com ja he dit aquests arbres defugen el fred i les orientacions al nord. </p><p><br /><em><strong>LA LLOREDA A LA VALL</strong><br /></em></p><div align="center"><table border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCxkmr0MmurJNqkxu_iquJjbOtYv0FqC4EprgxvbZofj9iTDiPYs7b8rD4hTHlRaZ8lzhJ9_t018O2vJDREZQeflS8m57pA4Tg_RlujdPKRtrjK4cI3NHsXV1VjIY6dh7BcaiKEWCTmBU/s1600/turodaiguafina.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464514555486366610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCxkmr0MmurJNqkxu_iquJjbOtYv0FqC4EprgxvbZofj9iTDiPYs7b8rD4hTHlRaZ8lzhJ9_t018O2vJDREZQeflS8m57pA4Tg_RlujdPKRtrjK4cI3NHsXV1VjIY6dh7BcaiKEWCTmBU/s400/turodaiguafina.jpg" width="100%" height="100%" /> </a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiQp7AsbP-6inDPYlETwmAO-yJzgiUO_fQgemDmLys7b2jLkh_-W-hpc3QT3P01NYWiL-SaIKjUhgaFfxq9lrsoy7WGYY8BWErFhdlmfFcbFlE6dvd9Pxh7Fb3QNLMESo7IH-bQHFEOs/s1600/LLoredaAiguafina.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463856340443923122" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipiQp7AsbP-6inDPYlETwmAO-yJzgiUO_fQgemDmLys7b2jLkh_-W-hpc3QT3P01NYWiL-SaIKjUhgaFfxq9lrsoy7WGYY8BWErFhdlmfFcbFlE6dvd9Pxh7Fb3QNLMESo7IH-bQHFEOs/s400/LLoredaAiguafina.jpg" width="100%" height="100%" /></a></td></tr></tbody></table></div><em><br />Imatge de la lloreda en un revolt de molt poc desnivell al costat del Turó d'Aiguafina, sens dubte un dels trams més exhuberants. Els arbres alts en color verd més lluent son els llors i els arbres de tons més platejats eminentment suros. Els també lluents pero més petits i que no estan dins dels torrents bàsicament son brucs. A la dreta mapa del <a href="http://www.icc.es/">ICC</a> de la Vall d'Aiguafina; el qual he retocat una mica per destacar-hi millor el torrent i per incloure alguns termes més.</em> <p>Segons les meves apreciacions, la lloreda comença desde allà on hi ha la Pedrera d'Aiguafina (afortunadament avui en dia abandonada) fins aproximadament l'antic Molí d'en Rissech. En el sector previ abans d'arribar a la Pedrera hi han sectors de platanars i sectors amb vernedes (és el cas per exemple de la que hi ha a la Font d'Aiguafina) i també una area desforestada desde fà molts anys degut a la pista de terra que conduia a la pedrera; greu cicatriu del paisatge. Tal pista en les seves inmediacions ja no existeix practicament perque el mateix torrent s'ha encarregat de destruir-la (no s'hi pot anar ni en bicicleta) ..Tot i així la vegetació troba paradoxalment inmenses dificultats per tornar a establir-s'hi. </p><p>Més amunt del Molí d'en Rissech la lloreda no te un límit tant brusc perque afortunadament no hi ha cap pedrera. El bosc de llors és difumina en un bosc mixte natural constituit per una gran varietat d'especies arbories, tant perennes com caduques, les quals conformen un paisatge especialment maco a la zona de la Font Dalmau (malauradament també afectada per una altre <a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2008/12/la-destrucci-del-bosc-la-font-dalmau.html">intervenció </a>humana bastant recent -tot i que sortosament més petita-).. I més amunt encara hi ha l'avellanosa (<em>Polysticho-coryletum</em>) concretament l'avellanosa amb <em>blechnum</em> -reportada per cert també en el seu dia per en Kike Ballesteros- i formacions amb abundants <a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2009/04/la-floracio-dels-cirerers-al-massis-de.html">cirerers silvestres </a>..fins prop del naixement, gairebé al costat del cim de Cadiretes, concretament vora el Menhir d'en LLach. Allà la conca incipient disposa de menys aigua, és clar, l'orografia és menys enclotada i la vegetació no riberenca i culminal del massís (brucs i alzines) te naturalment un major potencial existencial.<br /><br />La lloreda de la vall dons, no es troba ni molt avall ni molt a dalt. Més amunt l'ambient possible-ment seria massa fred ..i a baix en certa forma també perque segurament rep la influència de la vall de la Riera de Tossa, que com he dit conecta millor amb la Plana de la Selva (degut al coll de Terra negre (relativament baix de cota)) i les seves inversions tèrmiques. Entre tals delimitacions geogràfiques, la lloreda tanmateix presenta una discontinuitat d'un centenar de metres en un tram on l'aigua queda molt infiltrada gran part de l'any i és la vegetació mediterrania circumdant la que l'ocupa. La lloreda també està algo afeblida en alguns altres trams assoleiats on els verns -o fins i tot els gatells (formant petites gatelledes)- tenen un paper relativament destacat.<br /><br />Els trams on la lloreda està plenament constituida i resulta resulta esplèndida -millor dit, "resultava" abans de la nevada- és en els primers revolts que hi han més enllà de la pedrera i en la zona coneguda com a "Sot de les voltes". En aquest indret hi ha una menor presència d'aritjols, els llors son força alts i malgrat la intensa ombra que produeixen resulta tot, com més transparent. Les aigüés del torrent per la seva banda, flueixen salvant diferents menes de desnivells, formen canalons damunt la roca, petites basses o estanyols i donen esma o energia a tota la vegetació que s'acora en aquest bell paratge.<br /><br />Tota la vida natural i en especial els llorers, és reprodueixen la mar de bé. ..<span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><i><span style="FONT-STYLE: normal" class="Apple-style-span">Mirem sinó de nou la imatge del principi en un excercici de contemplació. Aquestes petitetes plantes que veiem en primer terme amarades d'aigua </span>fina <span style="FONT-STYLE: normal" class="Apple-style-span">no son petits vegetals sino en realitat els arbres; es clar, els arbres, que han nascut i que d'aquí molts anys, si les coses els hi van bé.. substituiran als arbres adults i perpetuaran un hàbitat milenari. </span></i></span><br /><br />I és que a pesar de ser, el llors, unes reliquies naturals .. Les llavors d'aquests arbres germinen molt fàcilment un cop ja han passat l'hivern caigudes. És més; de fet, aparentment resulta més fàcil de veure llorers germinats en aquest torrent que no pas de veure plàntules de suros o d'alzines per la muntanya. Què els plançons s'alcin després i arribin ben a dalt això ja serà una altre cosa.. Els llors germinen en aparent abundancia ..pero molt lentament i també creixen poc a poc. ..Van fent.. Bastants d'ells tindràn dificultats per elevar-se metres i més metres.. Bastantes lianes de creixement més àgil.. s'enfilaran damunt d'ells.. els "lligaran" amb els seus circells o bé amb el pes estructural que hi afegeixen faran que els joves llorers es dobleguin i busquin l'enlairament desde altres branques secundàries inicialment horitzontals..<br /><br />Els aritjols en especial -plantes enfiladisses molt representativa del bosc mediterrani- son especialment abundants als indrets humits, continguin o no contiguin llorers.. S'aprofiten dels llors (i de qualsevol altre arbre) i en certa manera penso que poden dificultar la seva competitivitat interespecífica.. Si hom treu els aritjols del seu damunt, els joves llorers poden tenir menys dificultats per enlairar-se amunt -i personalment confeso que tinc tendència a fer-ho-. Un altre tanto succeeix amb els esbarzers, els quals a diferència dels anteriors no prosperen gaire desde dins les lloredes pero si sovint desde els seus marges més ben il.luminats conformant bardisses. Les tiges dels esbarzers no son volubles pero també tenen uns agullons que els faciliten poder recolzar-se damunt els llorers i així incrementen l'area de la bardissa. D'això també se'n diu "relació ben estreta" ..Bé, es clar que, mirat tot d'una altre manera també podriem considerar que totes aquestes plantes enmaranyades i punxoses, és a dir, molestes, per una altre banda també ajuden a "protegir" les lloredes tot posant difficultats al seu accés. Si no fos gràcies a elles, les lloredes serien més vulnerables als pitjors elements de tots, que naturalment som les persones.<br /><br />Deixant de banda les punxes. ..Passant de fet a tot el contrari. Entre les altres plantes que acompanyen als llors d'Aiguafina i que representen a la comunitat, s'en destaca -com he dit- per damunt de tot, la falguera gran. Tal espècie afortunadament està recollida dins la llista de plantes protegides a l'EIN de Cadiretes.. -per tant, protegida, per lo menys a nivell teòric- És l'acompanyant més usual dels llors en els torrents més humits i està força lligada a la presència d'aquests. Per la seva banda, els llors, al seu costat opino que presenten uns índexs de màxim esplendor.<br /></p><p><em><strong>RELLEVÀNCIA DE LES FALGUERES</strong></em></p><p>Les falgueres grans (o reials) son l'espècie més gran i esplèndida de totes les que s'hi fan a Europa; son les úniques representant de la família de les osmundàcies, la qual te uns trets distintius força diferents respecte a d'altres famíles. El rang de distribució geogràfica que manifesten aquests vegetals és força ampli arreu del mon, però es dona la circumstància que a Catalunya és rara i la trobem gairebé només en alguns punts de La Selva i de <a href="http://books.google.es/books?id=Xycij0t-CVsC&printsec=frontcover&dq=el+paisatge+vegetal+de+la+peninsula+del+cap+de+creus&source=bl&ots=7CP0ojgVZS&sig=2f1hl7C59ztclvovg5soqX5iaGY&hl=es&ei=vq7ZS8mtAZKaOI77yasP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false">l'Alt Empordà</a>.<br />El Massís de Cadiretes en guarda esplèndies poblacions; és un territori que dona refugi a l'espècie. A més a més, la falguera gran és una espècie especialment protegida a nivell legal dins l'EIN Cadiretes; això vol dir entre altres coses que hom no la pot desarrelar, tallar-li els frondes o fer-li qualsevol altre escomesa que la perjudiqui. </p><p>Durant els mesos d'hivern, l'espècie està despullada i pot passar una mica desaparcebuda ..Però a la primavera treu unes fulles tant exhuberants que recorda una mica algunes plantes de les selves tropicals -<em>personalment em sembla curiós que hom no s'hagi volcat en reproduir-les en cultius i emprar-les després per a jardins</em>-. Fà dues menes de fulles, unes que tenen unicament funció clorofílica i unes altres que a més a més tenen una funció reproductiva, car van carregades de sorus en els seus àpexs. El color verd clar del seu fullatge contrasta amb el verd obscur dels llors, dels aritjols, dels galzerans i en general de totes les plantes que solen viure sota ombres denses, tant aquí al mediterrani com a les selves de les làtituts càlides. I sembla que vulgui contradir la teoria d'allò que les coloracions fosques resulten més eficients fotosintèticament en condicions de poca iluminació i per això abunden més. A banda de la coloració, una peculiaritat singular és que tenen caràcter hidròfug; l'aigua els hi roda al damunt com si fossin gotes de mercuri i romanen seques tot i que plogui; segurament això, apart de reduir-li el pes deu ser un factor que difficulta l'atac de fongs paràsits i potser que en tal sentit no sigui casual que jo no hagi observat cap fulla d'elles atacada per fonts. ..Com a observació "estètica" també crida una mica l'atenció el fet que les fulles estèrils tendeixen a vinclar-se a mida que passen els mesos, tant que poden arribar a tocar el terra o l'aigua amb llurs àpex.</p><p>En sentit contrari, una altre aspecte morfològic destacat de les falgueres reials son els seus rizomes. Requereixen constantment estar inmersos -com a mínim en la base-. Si els extrems radiculars deixen d'estar xops corren risc de morir-se ben aviat i de provocar la mort de tota la planta. Per això mai trobarem aquestes falgueres gens apartades del torrent i sovint enmig del corrent mateix. Les arrels de les falgueres reials, amb els anys van creixen i llurs teixits van conformant un petit "tronc" que es pot s'elevar uns quants centímetres damunt el nivell basal inicial. Això les fà una mica "arborescent", lo qual també és una característica que les fà úniques, dons a Europa no tenim cap altre falguera que es pugui aixecar tant. També pot ser curiós saber que en alguns llocs sembla ser que la mescla de terra i dels seus rizomes resulta apreciada com a substracte per al cultiu d'orquídees.<br /><br /><em><span style="font-size:85%;">..ALTRES ACOMPANYANTS</span></em></p><p>Altres vegetals que podem trobar a la lloreda d'Aiguafina son les heures, que també es donen en els alzinars, uns quants grèvols esparsos -dels quals en vaig parlar a la tardor i que abunden sobretot però, al sector de bosc mixte de més amunt-<em>, </em>les violes (<em>Viola sylvestris</em>) que podem trobar florides a principis de primavera, la foguera mosquera <em>(Polystichum setiferum)</em> tot i que és més propies de l'avellanosa, les fulles de llaga (<em>Hypericum androsaenum</em>) amb una bona olor característica, el càrex selvàtic (<em>Càrex sylvatica</em>) o les fines mèliques <em>(Melica uniflora) </em>que son unes gramínies<em>.</em><br /><br />Degut a les diferents irregularitats del medi però, no en tots els llocs però, viu la falguera reial, la qual com comentava està intimament lligada a l'aigua, ni <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbT_T_tUUPfEXV1ymIiaUUZCzc8LPaj8H44E7q4vM1d-70NFM7OjW6C6IBcpPrQnSbb6Ca8c79PIQH4Ifjo0ESUnQinxxr9pXGeTu0a_xkPVm2A8wASGsG8dGG_vAEG5JDoiLuyqlqkso/s1600/1+216.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 322px; FLOAT: right; HEIGHT: 249px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463861969099674706" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbT_T_tUUPfEXV1ymIiaUUZCzc8LPaj8H44E7q4vM1d-70NFM7OjW6C6IBcpPrQnSbb6Ca8c79PIQH4Ifjo0ESUnQinxxr9pXGeTu0a_xkPVm2A8wASGsG8dGG_vAEG5JDoiLuyqlqkso/s400/1+216.jpg" /></a>tampoc molts altres d'aquests vegetals citats. La lloreda d'Aiguafina és fà més ample allà on el torrent intercepta altres afluents ja que en aquests indrets funcionen com una suma de potencial, pero es pot arribar a fer tant ombrívola -sobretot si a més a més la configuració topogràfica no permet que el sol ilumini l'area- que allà els llors gairebé siguin els únics vegetals presents. Fins i tot els aritjols deixen en tals casos de molestar i només els fongs quan és l'època, o la petita falzia roja (<em>Asplenium trichomanes</em>) per exemple, agafada a les roques o damunt una capa prima de terra -com aquestes de la imatge- poden també sobreviure en tals condicions.<br /></p><p><em><strong>..ALTRES LLOREDES</strong></em><br /><br />Fora de la Vall d'Aiguafina, els llors abunden també en algunes altres valls del nostre espai natural. Després de la citada, la més remarcable és (considero) la de la Vall Presona, la qual forma part de l'EIN i encara està ben preservada. Aquesta vall, que desemboca en una platja ben coneguda amb el mateix nom, s'origina també a la zona culminal del massís de Cadiretes, al costat del cim del Montagut i passa ben aviat vora St.Grau; la vall està ben resguardada per tant del clima més fresc de la plana interior de La Selva. Per el que fà a la resta del seu recorregut, en general també és molt més rectilini, en direcció SE i alhora més inclinat que la vall d'Aiguafina. La lloreda que conté resultava majetuosa (abans de la nevada) a l'indret anomenat "Sot de Vallpresona", segurament la que tenia els arbres més alts de tota la península ibèrica. ..A més resulta fàcil d'anar-la a contemplar degut a que en aquest citat tram hi discorre paral.lel un camí que va a parar fins a una resclosa antiga, plena sempre d'aigua i amb una interessant vegetació palustre de tifes, canyíssos.. així com d'interessant petita fauna aquàtica. Més avall de la resclosa, el torrent presenta pocs trams amb aigua circulant (excepte en els mesos humits)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkmI3RlE4Z8XxCDLpU8k7J_Q2WIadF83Gj67qELpkYIkwiqFU52KU1X6yPuYO5a3oU3elf787yZi2l7WD6pVp8PD1xjk-YCOeAag10Nhj5GPn9JD772sla7qoHWcD_WHmP8oZVWdM4UY/s1600/llorsvallpre.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 272px; FLOAT: right; HEIGHT: 199px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5464509720506189826" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkmI3RlE4Z8XxCDLpU8k7J_Q2WIadF83Gj67qELpkYIkwiqFU52KU1X6yPuYO5a3oU3elf787yZi2l7WD6pVp8PD1xjk-YCOeAag10Nhj5GPn9JD772sla7qoHWcD_WHmP8oZVWdM4UY/s400/llorsvallpre.jpg" /></a> pero els llors també son (eren) força alts i conformen un bosc de ribera monoespecífic fins força avall de cota. La imatge de la dreta correspon a aquesta lloreda ..abans de la fatídica nevada. Copsem els troncs ben llargs i les lianes "selvàtiques" que en penjen. ..El límit superior de la comunitat, en aquest torrent el situo aproximadament vora la cota 270. Més amunt, els arbres son molt més mesclats amb d'altres especies i la preponderancia dels llorers decau en substitució dels avellaners per exemple, els quals conformen aquí també la comunitat <em>Polysticho-Coryletum blechnetossum, </em>descoberta també per en Ballesteros ara fà 30 anys i significativa per la presència de la petita falguera <em>Blechnum.</em><br /><br />Altres lloredes s'hi fan en alguns altres sots propers a la zona. En un d'ells, aprop de Can Federal, hi ha un bosquet de llors que s'enfila una mica muntanya amunt per un tross de vessant, lo qual em sembla destacat d'assenyalar ja que denota una bona plasticitat adaptativa i a més a més, en cas de que tal bosc tingui un origen natural ens podria induir a fer-nos altres preguntes sobre l'antiga composició en general dels boscos. Tal lloreda està encarada al NE, pero dins del contexte del sector marítim del massís, és a dir, que per una banda queda protegida de la dessecació produida per el sol (tot i que l'estiu passat va patir amb la greu sequera i es va desfullar parcialment) pero al mateix temps gaudeix d'unes temperatures suaus a l'hivern. Entre mig però, s'hi troben alguns castanyers.. lo qual pot ser sospitós de que la lloreda -al igual que els castanyers- no sigui autòctona en aquest indret.<br /><br />Un altre torrent molt interessant és el Torrent dels Oms, a la zona més o menys fronterera entre els termes municipals de Tossa i de LLoret. Per allà a la seva vora hi ha un indret que s'anomena "Sot dels llorers". Fà dos anys, pensant amb els llorers, vaig sentir l'atracció d'anar-lo a coneixer.. I tal com indica la toponímia, certament! allà hi han llors. ..Ara bé, son pocs els que queden; la part de dalt de l'índret semblava que havia estat afectada per maquinaria forestal pesant.. Els pocs arbres que s'hi veuen son molt alts, denoten una lloreda que havia tingut un cert esplendor i que ara ja l'ha perdut.. Més avall del Sot, hi han encara llorers pero estan quasi tots ells tombats per causa de la nevada. Intentem per tant proteguir les que tenim, així com els vegetals que les conformen.<br /><br /><br /><em>LLOREDES FORA DE L'ÀMBIT DEL MASSÍS<br /></em><br />Posteriorment a la publicació d'en Kike Ballesteros, altres estudiosos van "descobrir" o van adonar-se'n de l'existència d'algunes altres lloredes mediterranies presumiblement naturals, tant a Catalunya com algunes -menys extenses- en certs torrents de Mallorca i del Pais Valencià. A Mallorca en concret els llors viuen en llocs inaccesibles dels barrancs de la Serra de Tramuntana pero segons el botànic Joan Rita<em><span style="font-size:85%;">(1)</span></em> no arriben a formar boscos sinó petites agrupacions en zones penjades. On si que hi han també lloredes mediterranies d'una certa entitat i que ja es coneixien fà temps és als anomenats "canutos" de la Sierra de los alcornocales (Andalusia) on per cert allà, els llorers tenen la peculiaritat que es troben associats amb rododendrons. </p><p>Per altre banda, amb el temps és van reportar algunes petites formacions boscoses no mediterranies existents a la costa atlàntica i cantàbrica i que també contenen llorers. Entre aquestes últimes és famós el bosc de llorers que pobla la illa Cortegada (Galicia), el qual fins i tot s'utilitza com a reclam turístic -s'afirma que és el bosc de llorers més gran d'europa-. Val a dir però, que tal lloreda no és pas autòctona. Els arbres actuals provenen d'exemplars plantats en uns jardins a principis del S.XX. En conjunt es segueix considerant les lloredes catalanes (i en especial la de Cadiretes, com es cita un <a href="http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/rednatura2000/documentos_rednatura/bases_ecologicas_habitats/pdf/5230.pdf">compendi d'estudis recents </a>a la seva pag.22) les més ben conservades. Així que bé, ..Tornem a Catalunya i els descobriments fets més aprop nostre .<br /><br />L'any 1989 Garcia Pausas va trobar unes petites lloredes a la riera de Gualba -vessant oriental del Montseny-. Aquestes bosquines presenten una composició florística similar a les de Cadiretes i per això l'autor les va incloure en la mateixa associació (Osmundo-lauretum) que les descobertes a Tossa, tot i que amb majors percentatges de plantes de caire eurosiberià i també amb percentatges de llorers molt menors. Més que lloredes o lloredes amb verns en realitat son vernedes amb algun llorers. On si que son més freqüents els llorers i per mi tenen categoria de lloreda és a la Vall de Riells (a poca distància de la de Gualba) *. Mel's vaig trobar ara fà 3 anys sense saber-ne d'ells i els he tornat a visitar en ocasions. El rierol porta aigua tot l'any i els llorers en creixen a banda i banda, tot i que bastant mesclats amb altres especies arbories de la zona resulten bastant nombrosos. Una cosa "bona" que tenen és que resulta molt fàcil de veurel's i d'accedir a ells, perque NO els acompanyen plantes punxoses. Tanmateix penso que, a més a més, son singularment interessants (o sorprenent fins i tot) per el fet que els llors s'enfilen fins la cota 680! i en aquest extrem, alguns d'ells entren en contacte amb alguns faigs de la fageda.</p><p>Seguint amb la història; als anys 90's, un altre home de ciència, A.M.Hernandez va fer una altre interessant aportació al coneixement de les lloredes. Aquesta persona, de fet coneixia les lloredes andaluses del parc natural de los alcornocales perque va exercir de professor en una localitat propera a allà -estaba segurament sensibilitzat i motivat envers aquests arbres tant fantàstics- i benauradament va "descobrir" també unes lloredes al terme municipal d'Olesa de Montserrat, en especial una de ben gran al Torrent del Reganer (la de més magnitut de Catalunya segons ell) a la qual atribueix un caràcter plenament autòcton i reflex també de les antigues laurisilves del terciari. Tanmateix va adonarse'n de la seva diferent composició respecte a les lloredes de Cadiretes i va definir un nom específic per a elles: El "<em>Rusco aculeati-Laurus nobilis</em>", caracteritzat per l'absència de falguera reial, sense gairebé presència de plantes típiques de les vernedes i amb abundant presència de flora dels alzinars (<em>Quercion-ilicis</em>). Jo he estat recentment a la lloreda del Reganer, m'ha fet ilusió trobar els llorers i l'he penetrada en diferents sectors. En alguns trams del torrent hi han uns quants llorers de certa envergadura, la lloreda és maca de veure (i seria ben bò preservar-la) pero la veritat es que també hi ha molta bardissa així com presència de canyes <em>(Arundo donax) </em>naturalitzades<em> </em>i plantacions de fruiters aprop. Tampoc ni de bon tros te l'envergadura que tenen les de l'EIN de Cadiretes.<br />Poc temps després de reportar la descoberta de les lloredes olesanes, el mateix botànic A.M.Hernàndez va descobrir i reportar unes altres lloredes al Massís del Montnegre, en alguns torrents encaixonats. ..No obstant les va incloure en la mateixa associació citada ja que presenten una composició florística molt semblant.<br /><br />Posteriorment altres observadors i estudiosos s'han adonat d'altres bosquets o petites agrupacions menors, on son presents els llors. Hernàndez explicaba que la Tordera fà de frontera entre les comunitats <em>d'Osmundo-Lauretum</em> (al nord) i el seu "<em>Ruscu aculeati-Laurus nobilis</em>" al sud. ..No obstant un estudi -molt interessant de llegir per cert- que es va fer sobre els boscos de ribera de la conca de la riera de Pineda (part del Massís del Montnegre) conclouia que les lloredes d'allà son només que una variant de l'avellanosa (<em>Polysticho-coryletum</em>) donada la gran quantitat d'especies que es troben presents en ambdues comunitats forestals. El treball també deia que la diversitat vegetal específica de les lloredes -això si- és inferior a les avellanoses i encara menys respecte a les vernedes. Per altre banda estudis fets a les Gavarres reporten que allà també també hi han llorers -possiblement autòctons- conformant boscos de ribera que contenen elements de flora de l'aliança <em>Alno-padion</em> pero que no van acompanyades de la falguera reial -lo qual va en contra de la suposició feta per A.Hernàndez es clar, uns anys abans-. ..Bé. Per la meva banda opino que sembla que potser de vegades pequem una mica massa de "conceptualisme" i la natura -em sembla- en el fons tendeix a escapar-se de les nostres interpretacions ;-)<br /><br />..Sigui com sigui, el que em sembla interessant és que cada vegada hi han més indicis de que els llors siguin arbres autòctons.<br /><br />..Potser però, mai tindrem la prova definitiva o potser passaran anys.. Ovidi, el gran lletrat romà, explicàva en la seva mitologia que Dafne és va convertir en llorer quan el jove deu Apolo que la perseguia estava a punt d'agafar-la.. Frustració per Apol.lo? Victoria per a Dafne? ...En qualsevolcas un mite cabdal de la cultura llatina.<br />Els llorers eren un símbol de gran categoria en aquella època precristiana on la vi.la de Tossa s'anomenava Turissa. Els romans celebraven llurs glories, tant artístiques i militars amb rams de llorers sobre els caps dels triomfadors i la nostra terra, com moltes altres, bé sabem va ser terra de conquesta. ..Pero segurament -jo també penso (i vull pensar)-, els llors van "conquerir" la terra molt abans que els romans que els adoraven. ..Els llorers creixen en llocs que sovint estan ben lluny de qualsevol construcció humana (tot i que antigament potser si que eren indrets poblats) lo qual no sol succeir en plantes al-lòctones, en que més aviat succeix el contrari. A més a més, com he comentat, els llorers germinen la mar de bé arreu.. És més fàcil veure plàntules de llorers que no de verns, alzines o suro.. Tanmateix, la presència de plantes acompanyants climàciques, denota o demostra, associacions vegetals plenament consolidades en el potencial que ofereixen els hàbitats..<br /><br />I bé. Ara que tenim idea de tota aquesta riquesa natural, en especial al nostre massís de Cadiretes. ..Preservem-lo al màxim. </p><span style="FONT-STYLE: normal" class="Apple-style-span"><p>Preservem-lo vol dir.. Per exemple: Prevenir al màxim la possibilitat que es pogués donar un incèndi. Pero sense ser així de dramàtic, també una altre cosa al tanto ..No deixem que passin coses com les que per exemple ESTA SUCCEINT a Penya Cols. Allà hi ha la urbanització ilegal "FontBona".. Està al bell mig de l'EIN de Cadiretes i part de les seves aigües residuals afecten al torrent d'Aiguafina. De fet tinc notícia de que fà un temps es van detectar bacteris streptococs a l'aigua que surt de la font d'Aiguafina i arràn d'això sembla ser que es va col.locar un cartell que advertia de que l'aigua que en surt no tenia unes garanties sanitaries. Actualment el cartell està trencat per vandalisme i per el que fà a la urbanització -que es troba tant dins l'ambit administratiu de LLagostera com de Tossa-, es segueix expandint, lo qual poc a poc va constituint una amenaça més i més gran cap a la natura de la vall. Preguntem-nos: Com podem aturar tot aquest desgavell, frenar la <em>deixadesa mediambiental</em>? És questió de conscienciar-nos. Pensem i actuem-hi. ..Aquest blog no preten ser un espai de reivindicació (m'ompliria masses fulls si comenco a pensar en coses) i no aniré per aquí, pero si que vull transmetre el següent, una idea que crec que va en coherència amb tot lo explicat en aquest article, una idea mínima que voldria compartir amb moltes i molts:</p><p><em>Hauriem de considerar les lloredes tresors i la Vall d'Aiguafina en especial, tota ella com un museu natural vivent al aire lliure. ..</em>I a partir d'aquí, que cadascú faci.<em><br /></em><br /><br /><strong>EXPOSICIÓ D'IMATGES</strong> </p><div id="columna_0"><div class="breuGrafic"><table><tbody><tr><td><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEJvHBt0B_R-iF5l1w3B75kIYD8s6hZBstNfHJGO7lLZ52-MIio0KVjvNH_9BKWhBigABwxC_qdV4PEdZgU2ETnnuj_j6Ltq5Z9icjcas3aT2Wh9PTz8O7Wcf3U8Em3CF3rkFBxgdGNiQ/s400/1+214.jpg" width="100%" height="100%" /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgacaBQoECXAxrxxgj3olJipV4rQSsn9d6pobxK51SkeHLbyXI-70aNnIFMIykCizeAIl6Goc2KHOLI69wmRYpjGzVq-QwoPmvEW6SapPi-wqXvhbqmAGwv_eiszvRcyDzMZP5WZIXGZjo/s1600/1+184.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgacaBQoECXAxrxxgj3olJipV4rQSsn9d6pobxK51SkeHLbyXI-70aNnIFMIykCizeAIl6Goc2KHOLI69wmRYpjGzVq-QwoPmvEW6SapPi-wqXvhbqmAGwv_eiszvRcyDzMZP5WZIXGZjo/s400/1+184.jpg" width="100%" height="100%" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXsAFBOvphyUXerS9PiXwvuPIpD_gUEnMXXGeJd9T0SaYcaI4SjGhjZxtMv8aBmDyu12gr-7zZIzc7xkcNb8ug8gCD751zKxRoKw_raotH5isVmqCxjNtc9dBiMYzXK55r2YNLZbu-58w/s1600/1+194.jpg"><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXsAFBOvphyUXerS9PiXwvuPIpD_gUEnMXXGeJd9T0SaYcaI4SjGhjZxtMv8aBmDyu12gr-7zZIzc7xkcNb8ug8gCD751zKxRoKw_raotH5isVmqCxjNtc9dBiMYzXK55r2YNLZbu-58w/s400/1+194.jpg" width="100%" height="100%" /></a><br /></td></tr></tbody></table></div></div><strong>1./</strong>Llorer d'aiguafina afectat per la negreta (<em>fumagina sp</em>); es tracta d'uns fongs que s'alimenten de les caques d'insectes xucladors de sava. Tals fongs solen trobar-se en quasi tots els llorers plantats i aquí veiem que també afecta als silvestres. Tot i així, comparativament, els llors silvestres de les lloredes al massís pateixen moltes menys afectacions fúngiques i d'altres menes de parastis que els que es troben als parcs o jardins i això segurament siga degut a una major presència de depredadors. <strong>2./</strong>Una viola florida en un bosc mixte de verns i llors.. Les violes son comunes de trobar a les muntanyes de Tossa durant la primera meitat de la primavera. <strong>3/</strong>. Els llorers de Cadiretes floreixen al mes d'abril. Aquí en veiem una branca amb llurs flors en lent procés d'obertura. <div class="breuGrafic"><div align="center"><table border="0"><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm1-MK8uzSqQIK8AzXujTVsEHw1nxbEfVEegSRRdBXWmlLe1FxomwAcxbOJoPwvxNgH-M29jdIJ_UUOVBfeFSlP02DKNLBeSlcFqvWz6WTbA1l8188tvBP9BDvNkbe9fhS2PJrbuheQC0/s1600/1+209.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465300891982120178" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm1-MK8uzSqQIK8AzXujTVsEHw1nxbEfVEegSRRdBXWmlLe1FxomwAcxbOJoPwvxNgH-M29jdIJ_UUOVBfeFSlP02DKNLBeSlcFqvWz6WTbA1l8188tvBP9BDvNkbe9fhS2PJrbuheQC0/s400/1+209.jpg" width="100%" height="100%" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtS1xk_9SJ_C6JLx5hha9h5ApO-XWuWUqdqsVe0Rvtn9Vax11sbaZ4DY_efo0n550J5YP18WLuRZgk-dovRofhfCsmp5_8cJQ_WAvSxYSAyV2jhBUeLZklQ8BVH4-NxrqSiEty19V0mWE/s1600/1+171.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5463872453494473778" border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtS1xk_9SJ_C6JLx5hha9h5ApO-XWuWUqdqsVe0Rvtn9Vax11sbaZ4DY_efo0n550J5YP18WLuRZgk-dovRofhfCsmp5_8cJQ_WAvSxYSAyV2jhBUeLZklQ8BVH4-NxrqSiEty19V0mWE/s400/1+171.jpg" width="100%" height="100%" /></a></td></tr></tbody></table></div></div><p>Dues imatges que exemplifiquen prou com han quedat les lloredes de Cadiretes després de la nevada del 8 de març. Un autèntic cataclisme.. A la imatge de la dreta troncs partits a la Vall d'Aiguafina. A la dreta.. al Sot de Rompúgol (ben aprop del Sot dels LLorers) del torrent dels Oms, dins el terme municipal de LLoret. Com si d'un allau de neu pirinenca es tractés, els llors s'han caigut uns a sobre els altres, com fitxes d'un dominó. Al sot de Vallpresona la destrucció total afecta a més del 90% dels llors; prefereixo de fet no adjuntar cap imatge de tant cru que resulta.<br /><br /><em>Altres imatges -cliqueu asteriscs-:</em><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIh3Pt2jXyT47YCjNYQNvlmVcSLzh3dKmoVd0NpullOCGkkb51KBp1pf9JyKP24PxoI5PF5tOTJLPqjooH2mowFJsY5EiKY89UGoyEEgaiA-7W73i4fOe9zmIxyst-RdjeOFoeA2-Nd5U/s1600/petjadasenglar.jpg"><span style="font-size:180%;">*</span></a><em> Petjada de senglar i un jove llor al torrent d'Aiguafina</em><em><span style="font-size:85%;"><br /></span></em><span style="font-size:180%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_J_I_k8_bSI2P9p4qkEBODfO7Ac6I5Q-tQwd3vU82yzqfCHsVCNCXg4WYWRI8VDWZU0PsMwAX-gsUTrgYyLi1w_3GY-AWzhhZJR2uy_Z0M_RhAH1aiuFgrPg2sHaaYSg2qbEBDLu5qM/s1600/fullatgeAiguafina.jpg">*</a></span><em> El fullatge de les capçades dels llors a Aiguafina.. Tal com una selva.</em><br /><em><span style="font-size:180%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRl82B_ibOYFg93NeBL4Prts5StvXIWsJ7y5hVZNj2tWbp_B8ny_3Zu5elJrLvOq7Bk9xYQ1HrZh4oLy6G7VM1aYZTUbH7SujhRcWLA1ruuEZsQpFe40l-M8I4PcPx1ogm2IWVA-d5Dx7o/s1600-h/aiguafina.jpg">* </a></span>La sinuosa vall, tota embosquinada, vista desde un camí elevat. </em><em><br /></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVKCGmVjXNEUpCCzGbdEhEZr4k5aGm64aDuJllj_zyOlbeH-pNnC1KuuScwXYfmI03RFr0-qLO_Xnqu7BB06uzpXR293DxxhYAdLO6ckcqEhcZQKhEsR2GODps7Q9t8mOAnbHErbCKThk/s1600/melicaAiguafina.jpg"><span style="font-size:180%;">*</span></a><em> Una espiga de Melica uniflora, gramínia característica a la lloreda si te prou llum</em><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_SE9YHkQD4z8yw9gceanJvjhDEH7pQ9jPADX9I_oS3SdsZ-jO1tVZrqUtCgrMrzxNOfeLHAvTxIZXC2szvCVTaO1TGh1cCsT56K2ap2WzcurzFwMr3pIO8IXamiy0yqrM0EvD7YFmMJs/s1600/llorsesbeltssequera.jpg"><span style="font-size:180%;">*</span></a><em> LLors esbelts en un bosquet aprop de Can Federal fotografiats l'estiu passat; la poca quantitat de fulles es deu a la dessecació que varen haver de suportar.</em><em> </p><p><br />***************** </p><p>Notes a peu: </p><p><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:85%;">(1)</span> </span><em>Joan Rita és professor de botànica a la UIB, li va comentar les seves observacions a l'E.Ballesteros i en realitat jo les vaig coneixer a través d'ell</em></span>.</p><p><span style="font-size:85%;"><span style="font-size:100%;"><span style="font-size:85%;">(2)</span> </span><em>La vall de Riells, i en concret els torrents que provenen de l'obaga del Puig de Morou té a més una altre gran peculiaritat i és que en ella també hi sobreviuen, de manera relicte, nombrosos exemplars de llorers-cirers (Prunus lusitànica), la qual és una espècie d'arbre que caracteritza de manera important les laurisilves de les Illes Canaries, Açores i Madeira. Podeu consultar el següent interessant document:</em> </span><em><a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d136.pdf"><span style="font-size:85%;">Estudi de la distribució de Prunus lusitanica a la regió de Riells<br /></span></a></em><br />Algunes fonts destacades i consultables en que m'he basat per escriure l'article:<br /><br /><span style="font-size:85%;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZVbKnjDHtM1lEBuGqKDBXcQxcdBpWmZ4HEL8FqwOHaF-AN6wKkDcycYeo6S9vNOoOg4c6k91dNDhJ5PU_TkNLDTQFGIqHVAIMa_WOXzKvXpwdNSLTTzQR2AU2vMqBlxctLDvpqRQBfw/s1600/EB1980.jpg"><em>Sobre la descoberta de l'Osmundo-lauretum a Cadiretes</em> </a><em>(E. Ballesteros)</em><br /></span><em><a href="http://www.mma.es/portal/secciones/biodiversidad/rednatura2000/documentos_rednatura/bases_ecologicas_habitats/pdf/5230.pdf"><span style="font-size:85%;">Matorrales ombrófilos arborescentes con Laurus nobilis </span></a><span style="font-size:85%;">(F.Rodriguez y J.Arrooyo)<br /></span></em><a href="http://www.diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p05d032.pdf"><em><span style="font-size:85%;">Les lloredes del Montnegre i el Corredor</span></em></a><span style="font-size:85%;"> <em>(A.M.Hernandez)</em></span><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://books.google.es/books?id=N06oXFcgqkwC&pg=PA158&lpg=PA158&dq=lloredes+Olesa&source=bl&ots=Q-V-abJuhT&sig=8kfOFAWH48DuoYksjndUAC0IdE8&hl=es&ei=qxTHS-fsA83P-Qa9zrH7Cg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAwQ6AEwAQ#v=onepage&q=lloredes%20Olesa&f=false">Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat</a></span></em> <em><span style="font-size:85%;">(A.M.Hernandez)</span></em><br /><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.scn-mm.cat/atzavara/pdfs/atz15183.pdf">Estudi comparatiu de les lloredes, avellanoses i vernedes a la conca de la riera de pineda</a> (M.Jover)</span></em></p><p><span style="font-size:85%;"><em><a href="http://books.google.es/books?id=Xycij0t-CVsC&printsec=frontcover&dq=el+paisatge+vegetal+de+la+peninsula+del+cap+de+creus&source=bl&ots=7CP0ojgVZS&sig=2f1hl7C59ztclvovg5soqX5iaGY&hl=es&ei=vq7ZS8mtAZKaOI77yasP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false">El paisatge vegetal de la península de Cap de Creus</a> (T.Franquesa i Codinach)</em></span></p><p><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.inia.es/gcontrec/pub/003-014-(1306)-Crecimiento_1175077539859.pdf">Estudi sobre els llorers i altres arbres presents a l'illa Cortegada</a>. (S.Lamas i V.Rozas)</span></em></p><p><em><span style="font-size:85%;"><a href="http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html">Banc de dades de la Biodiversitat de Catalunya</a>. Si busqueu informació dels llors o de les lloredes en aquest enllaç a més a més podreu trobar una altre interessant llista bibliogràfica més extensa.</span></em></p><p><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 9px; FLOAT: left; HEIGHT: 9px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466368861486800034" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIh3Pt2jXyT47YCjNYQNvlmVcSLzh3dKmoVd0NpullOCGkkb51KBp1pf9JyKP24PxoI5PF5tOTJLPqjooH2mowFJsY5EiKY89UGoyEEgaiA-7W73i4fOe9zmIxyst-RdjeOFoeA2-Nd5U/s400/petjadasenglar.jpg" /><br /><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 12px; FLOAT: left; HEIGHT: 9px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466367883448486226" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVKCGmVjXNEUpCCzGbdEhEZr4k5aGm64aDuJllj_zyOlbeH-pNnC1KuuScwXYfmI03RFr0-qLO_Xnqu7BB06uzpXR293DxxhYAdLO6ckcqEhcZQKhEsR2GODps7Q9t8mOAnbHErbCKThk/s400/melicaAiguafina.jpg" /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_J_I_k8_bSI2P9p4qkEBODfO7Ac6I5Q-tQwd3vU82yzqfCHsVCNCXg4WYWRI8VDWZU0PsMwAX-gsUTrgYyLi1w_3GY-AWzhhZJR2uy_Z0M_RhAH1aiuFgrPg2sHaaYSg2qbEBDLu5qM/s1600/fullatgeAiguafina.jpg"><em><span style="font-size:180%;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 11px; FLOAT: left; HEIGHT: 7px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466368057674280210" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhG_J_I_k8_bSI2P9p4qkEBODfO7Ac6I5Q-tQwd3vU82yzqfCHsVCNCXg4WYWRI8VDWZU0PsMwAX-gsUTrgYyLi1w_3GY-AWzhhZJR2uy_Z0M_RhAH1aiuFgrPg2sHaaYSg2qbEBDLu5qM/s400/fullatgeAiguafina.jpg" /></span></em></a><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 13px; FLOAT: left; HEIGHT: 9px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5466368317010080082" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_SE9YHkQD4z8yw9gceanJvjhDEH7pQ9jPADX9I_oS3SdsZ-jO1tVZrqUtCgrMrzxNOfeLHAvTxIZXC2szvCVTaO1TGh1cCsT56K2ap2WzcurzFwMr3pIO8IXamiy0yqrM0EvD7YFmMJs/s400/llorsesbeltssequera.jpg" /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZVbKnjDHtM1lEBuGqKDBXcQxcdBpWmZ4HEL8FqwOHaF-AN6wKkDcycYeo6S9vNOoOg4c6k91dNDhJ5PU_TkNLDTQFGIqHVAIMa_WOXzKvXpwdNSLTTzQR2AU2vMqBlxctLDvpqRQBfw/s1600/EB1980.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 11px; FLOAT: right; HEIGHT: 10px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461079587658953714" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixZVbKnjDHtM1lEBuGqKDBXcQxcdBpWmZ4HEL8FqwOHaF-AN6wKkDcycYeo6S9vNOoOg4c6k91dNDhJ5PU_TkNLDTQFGIqHVAIMa_WOXzKvXpwdNSLTTzQR2AU2vMqBlxctLDvpqRQBfw/s400/EB1980.jpg" /></span></a></p></em>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-70985304551525814922010-03-19T13:32:00.000-07:002010-04-12T07:31:45.421-07:00L'any de la neu<em>Si l'any 2008 se'l recordarà per una llevantada i el 2009 per la gran ventada primer o per la sequera després, aquest any 2010 ja te la marca de ser <span style="color:#cc0000;">L'ANY DE LA NEU</span>. En l'anterior article parlava d'una nevadeta típica a Cadiretes i dels freds hivernals en general, en aquest reporto alguns aspectes que ens ha deixat la gran bella..-i alhora catastròfica- nevada de març.</em><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2P9DH7Kc3L63_o1oH1stxWFs6x0ZSus-3Nk8aLTnHfXUtC4ASUbFMqwhDqHarPGTp6zPETFa2p4CJiCI0U9vBJ_AKrO4wtcrSvGJ7RjYS280i2xyOJF0JWBGD2xDOlbIZNsYzYQR7JMA/s1600-h/1+042.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450707402210207058" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2P9DH7Kc3L63_o1oH1stxWFs6x0ZSus-3Nk8aLTnHfXUtC4ASUbFMqwhDqHarPGTp6zPETFa2p4CJiCI0U9vBJ_AKrO4wtcrSvGJ7RjYS280i2xyOJF0JWBGD2xDOlbIZNsYzYQR7JMA/s400/1+042.jpg" /></a> <span style="color:#ffffff;">..............................................</span><span style="font-size:85%;color:#000000;"><em>Blancor vora el camí del pelegrí</em></span> </p><p></p>...Blancor per tot arreu. Desde la primera nevada del mes de gener hi han hagut unes quantes nevadetes més ..Pero en concret, el dilluns 8 de març gairebé tota Catalunya ha experimentat una gran nevada de primer ordre, com feia molts anys que no queia. El sevei meteorològic de Tossa -<em><a href="http://meteotossa.blogspot.com/">meteotossa</a></em>- en va fer una excelent previsió del fenòmen i després un seguiment amb un reportatge fotogràfic ben maco de veure. Altres mitjans informatius no meteorològics també s'han fet resò del fenòmen i de les seves conseqüències. ..No és per menys. Tossa i altres municipis s'han quedat sense llum durant molts dies, fet que ha causat molts més problemes en cadena; tanmateix les poblacións han patit no sols la nevada sino tota la ineficàcia operativa de les administracions autonòmiques per afrontar la situació. ..<br />Jo, per la meva banda, si en un principi vaig reportar els efectes que ha tingut la nevada en un ampli anexe de l'anterior article, després he considerat que en realitat -i degut a la seva rellevància-, la cosa ben bé que és mereix un article apart.<br /><br />La nevada a la costa, ha coincidit amb un temporal de mar i amb una gregalada que va superar els 80 km/h<em> </em>..Tot plegat, la neu i el vent, ha suposat una catàstrofe per a moltíssims arbres, en especial suros, alzines i pins, -es a dir, les especies dominants al nostre paisatge- les quals s'han trencat a trossos, en molts casos fins i tot a nivell de tronc!. La nevada ha abastat gairebé tot Catalunya pero al Cadiretes, Gavarres i Montnegre els danys han estat especialment greus per la vegetació. Hi han moltes hectàrees del massís en les quals gairebé tots els arbres autòctons han quedat amb els troncs esberlats. Al nostre massís el paisatge vegetal per exemple és catastròfic vora el coll de Terra Negra on abunden molts pinastres, hores d'ara amb quasi tots els troncs partits. Tanmateix molts suros no ja partits sino pràcticament triturats.. es poden veure a la part alta de la carretera que va de Tossa a LLoret així com als camins que van a St.Grau per damunt dels 200 metres. Més avall de cota els efectes, en general no s'han sentit tant i així, els pins blancs -que al massís viuen solen trobarse més aprop de mar- s'han salvat en més casos. Una cosa molt i molt curiosa i sorprenentment és que la part més alta del massís els danys han estat també molt menors.<br /><br /><em><span style="font-size:85%;">PER QUÈ HI HA HAGUT TANTA DESTROSSA ..I DE MANERA DESIGUAL</span></em> <p></p><p>Poc després de la nevada he visitat els boscos de St.LLorenç de Munt (també molt nevats i mediterranis) pero no he vist apenes cap arbre trencat. Les serres litorals, en conjunt han patit més que d'altres contrades en part segurament degut a la seva proximitat al mar i al vent que d'ell prové. Les arees culminals de serres interiors més elevades que les nostres com ara el Montseny també senten la força del vent, pero habitualment fà més fresca i m'aventuro a dir que arbres tals com les alzines per exemple pot ser que creixin allà una mica més lentament amb lo qual tinguin la fusta més ressistent. ..Més rellevant encara serà el fet que llurs arbres estan més habituats a suportar nevades; les seves siluetes, comunment més compactes i arrodonides ofereixen menys punts febles a les potencials rompudes. La neu, igual que altres agents meteorològics modela la forma de molts vegetals. Si cau amb una certa regularitat i intensitat al llarg dels anys pot causar petits trencaments (a nivell de branquillons) pero poques vegades fractures traumàtiques. Podria afegir també que de fet, a més a més, a la Catalunya interior hi ha una altre variant d'alzina, l'anomenada carrasca <em>(Quercus ilex rotundifolia)</em> de per si mateixa més rodona i també més soferta, que no es dona al litoral.<br /><br />La quantitat de neu acumulada en total -i si la comparem amb indrets on sol nevar bastant- ha sigut molt poca (no més d'un parell de pams).. pero a les serres litorals ha estat molt humida (poc gelada) lo qual vol dir que per tant era densa i a més s'enganxava facilment entre si, agafant de seguida pes. ..En tal circumstància el fort vent no ha lliurat la neu de les branques -com fà habitualment quan es tracta de neu pols-, sino que ha contribuit a fer més força de palanca. ..La conseqüència és que els suros i les alzines s'han romput malgrat la seva <em>aparent fortalesa </em>i els pins, en especial els pinastres, també ..malgrat la seva <em>aparent flexibilitat</em>. </p><p>Això si, uns i altres he vist que s'han trencat de diferent manera. Tothom que recorri el bosc ho pot veure ..Pero com que pot ser que no tothom s'hi fixi ho explico una mica. Començo amb els pins.</p><p>En els pins pinyers per exemple les branques que s'han romput han estat generalment algunes de molt grosses i que de vegades sobresortien una mica més que la resta del volum de la capçada; s'han trencat desde les aixelles deixant greus cicatrius això si -més tard en parlaré més d'això- Ara però, vull comentar que els pins pinyers en general -i comparativament- no han sofert excesivament perque tenen siluetes compactes. </p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8HKdpbQMfyhIIzFKJRkCa-thS-8eE_yDyfBzA2K2gtJ_zqCKu5FvXi9spIKsaB1h6yauThsr5FJWMOGv6Wu6zPRXbNr4N8L-3hOBkzLwlJeX7uh9zINJW0bzTPKgJjv62jOthZow2PvU/s1600/1+043.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 322px; FLOAT: right; HEIGHT: 228px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452703494904169314" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8HKdpbQMfyhIIzFKJRkCa-thS-8eE_yDyfBzA2K2gtJ_zqCKu5FvXi9spIKsaB1h6yauThsr5FJWMOGv6Wu6zPRXbNr4N8L-3hOBkzLwlJeX7uh9zINJW0bzTPKgJjv62jOthZow2PvU/s400/1+043.jpg" /></a></p><p>Els pinastres en canvi, amb una tipologia ben diferenta (<em>tronc més llarg que les branques i alhora molt desprotegit</em>) fan pena. El que sel's hi ha trencat quasi sempre ha estat el tronc mateix -possiblement en part degut a l'efecte palanca del vent que he comentat-, lo qual, per a una especie de creixement monopòdic i amb una dominancia apical tant forta esdevé una cosa especialment perjudicant ja que suposa la interrupció quasi total del seu bon desenvolupament, la reducció de la seva esperança de vida ..o la mort encara més ràpida quan les rotures s'han produit per sota del nivell d'on surten la major part de llurs branques, -com de fet ha succeit <i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">(*1)</span></i>-. Per el que fà a aquests tipus de pins, vull afegir també que una part considerable d'ells conformen boscos que tenen aprofitament silvícola amb lo qual l'economia de les persones que hi treballen, gestors, propietaris, etc, en son perjudicats. A dalt podeu veure uns pinastres que he retratat desde la carretera de Tossa a LLagostera, vora Terra negra, on la destrossa resulta molt patent. La major proporció d'arbres caiguts es dona en els marges de les arbredes, àdhuc en l'interior si els arbres es troben prou esparsos. En conjunts densos els troncs poden ser més esbelts i "dèbils" pero la força del vent també resulta més frenada i a més els arbres es poden recolzar entre si proporcionan-se una inconscient "ajuda mutua". </p><p>Una altre especie de pi que viu aprop de Terra negra son els pins insignes (<em>Pinus radiata</em>), originaris de California i plantats expresament aquí per l'home (o subespontanies alguns d'ells) per obtenirne la seva fusta.. Aquests pins, tot i que encara no els he anat a veure d'aprop, em sembla que no han patit problemes de tanta consideració. Serà degut a que tenen la fusta més forta o a que els extrems més fins de les branques, en ells es dobleguen o parteixen abans que la resta de les branques? (si això fos així representaria una molt bona adaptació) ..o serà degut a altres factors ..Com comento em falta examinar aquestes pinedes per percebre realment la seva afectació i la manera de com han suportat o evitat realment el pes de la neu.</p><p>Per el que fà als pins blancs (<em>P.halepensis</em>) la major part d'ells es troben a les cotes més baixes del massís i tampoc tenen un tronc (en general) tant alt ni estilitzat com els pinastres.. Molts d'ells -en especial els dels penyassegats ben il.luminats- de fet és ramifiquen de seguida i per tant si alguna branca sel's trenca els hi resten les altres.. Per altre banda llurs capçades son bastant laxes i les seves fulles acícules (fulles) son més petites que les de les anteriors espècies, lo qual vol dir també poca superficie d'intercepció per als agents meteorològics.. Tot això ens podria induir a creure que els pins blancs tenien bons números per sortir bastant ben parats. ..No ha estat així. Hi han factors que juguen a la seva contra. Una cosa que em penso que deu ser significativa és la disposició del brancatge, que en el cas dels pins blancs (excepte els dels penyassegats) i de moltes altres especies és majoritariament en angle oblicuu cap a dalt. Les especies d'arbres que tenen aquesta disposició considero que son més vulnerables degut a lo següent: Quan un pes s'acumula al seu damunt llurs branques es dobleguen situant-se en una posició cada cop més horitzontal acostantse al seu punt crític de rotura.. Això te caràcter retroactiu ja que en tal posició intercepten encara més neu i a més el seu pes, al esdevenir perpendicular fà una major força de palanca.. acostant a la branca a la seva fatalitat. Els abets i les picees "ho saben bé"; les seves branques neixen ja en un angle horitzontal i quan la neu els cau al damunt la seva flexió va en el sentit de reduir el seu angle i disminuir la força vectorial o fins i tot poder alliberar-se del pes tot facilitant que la neu llisqui i se'n vagi per el seu propi pes. Amb tot això vull remarcar també -es clar-, la flexibilitat del brancatge és un factor clau. Les branques dels pins blancs més flexibles (sovint arbres jovenents) tenen gran capacitat de recorregut i en afortunants casos s'han pogut arribar a doblegar prou cap a baix com per alliberar-se del pes.</p><p> Quan la flexibilitat de la branca d'un arbre arriba quasi al seu punt crític, la capacitat per ressistir també depen de la duresa de la seva fusta. La fusta dels pins blancs és toba -son arbres de creixement molt ràpid- sobretot quan son joves .. Conseqüència: Molts pins blancs "adolescents" i adults s'han partit, a nivell de tronc com els pinastres o a nivell d'aixella de branca com els pinyoners, tot deixant igualment, en aquests casos, ferides ovalades o longitudinals irreparables en els troncs, ferides les quals podran provocar en molts casos la seva assecada completa al cap de poc temps. Moltes de les branques que no s'han arribat a rompre pero que estaven en el seu punt crític han doblegades de manera inelàstica cap abaix, deixant un aspecte inèdit. Això és molt fàcil de veure a tots els boscos afectats.</p><p>Altres pins blancs, enlloc de partirse el que els ha passat és que s'han tombat desde la soca mateixa, amb llurs sistemes d'arrels de repent llevades de terra (això també ha succeit amb les altres especies pero en menor grau ja que tenen uns sistemes radiculars més profunds i ancorats). Especialment greu em sap que hagin caigut bastants dels pins gegants de Vil.la Vella; informació que ja ha recollit abans ben aviat el blog <a href="http://tossanatural.blogspot.com/"><em>Tossanatura</em></a> i que personalment crec que hauria d'haver estat notícia també en d'altres mitjans no estrictament "naturalistes".</p><p><em>I Per què han caigut?</em> -em pregunto- ..Els exemplars son els que hi havien al costat d'unes runes antigues que s'havien excavat i descalçat una mica recentment per poder lluirles millor al públic. Com opina en Jordi Couso -Cap Tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament- segurament si no s'hagueren excavat els pins s'haguessin pogut mantenir més ferms i no hagueren caigut. Aquests pins, en caure, a més han trencat l'estructura arqueològica de pedra que s'havia excavat. Ironies del destí!.. Potser cal que actuem més amb cura amb els pins, considerant-los també patrimoni cultural de la Vil.la Vella i no manllevant-lis part de la terra que els envolta. Tanmateix vull dir però, que en altres aspectes si que sel's te ben cuidats.. Si no fos per els múltiples tensors de ferro que disposen perque s'aguantin entre ells ja s'haurien caigut molt abans!. Antigament però, no deuria existir aquest risc de caiguda dels pins sobre les pedres perque sencillament no havien pins a Vil.la Vella (ni a gran part de les muntanyes que envolten Tossa) i era terreny d'us per al conrreu o per la pastura. Això ens pot portar a una altre consideració ..Pot ser que hauriem de retornar poc a poc a l'antiga concepció del paisatge, amb els seus usos inclosos? Bé; segueixo..</p><p>Els suros i les alzines, les espècies dominants dels boscos mediterranis autòctons quan estan ben conservats, en uns casos s'han partit a nivell de brancatge i en altres a nivell de tronc. Ambdues espècies però, a diferència dels pins, tenen capacitat de rebrotar i en aquest sentit això els ofereix moltes més possibilitats de recuperació; a més el seu creixement no és monopòdic, el seu desenvolupament no depen tant del que li succeeixi a l'eix principal del brancatge o al tronc mateix. Tot i així, i en aquest sentit a l'igual que als pins, les rotures que han patit son gairebé totes "males fractures", situades a més a més en les divisions entre branques o a les arrugues dels troncs d'on tals branques neixen, amb lo qual, la ferida no sols afecta a la branca vençuda per el pes de la neu. ..Aquestes ferides no cicatritzaràn gens bé, es converitran en focus perennes d'infeccions fúngiques i d'atacs parasitaris de molts microdepredadors. Els propers anys veurem un augment considerabl<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8-yG0i27SLrjVYy4xIBQj4sEdPuiuGQBJT9fV_GVtSQC_ZmlTk65JmvJMe1douH8_pGmtlYHEJGWe4-ZvjkYXZcsKFonheodVR8mz5JoqM-gp9wpvWq-OKLREhmb6tNz8SdcL5LI7lpM/s1600/1+012.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 265px; FLOAT: right; HEIGHT: 325px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452701087598355442" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8-yG0i27SLrjVYy4xIBQj4sEdPuiuGQBJT9fV_GVtSQC_ZmlTk65JmvJMe1douH8_pGmtlYHEJGWe4-ZvjkYXZcsKFonheodVR8mz5JoqM-gp9wpvWq-OKLREhmb6tNz8SdcL5LI7lpM/s400/1+012.jpg" /></a>e de molta fauna no parasitaria pero que fàn de les fustes seques el seu hàbitat, serà el cas per exemple de les colonies de <a href="http://bloc.regio7.cat/elmondelesformigues/2009/12/01/crematogaster/">formigues cuallevats </a>(<em>aquestes petites formigues de cap vermell que piquen!</em>), les quals es considera que tenen un paper més aviat beneficiós que no negatiu ,en tant que posen a ratlla altres depredadors (inclòs als nens que hi pujen, com a mi em passava.. I encara ara;) pero també un increment d'altres insectes més clarament danyins per als arbres en tant que poden mastegar la fusta encara no del tot morta i alhora afavoreixen la presistència de la humitat i l'expansió de malures fúngiques. Els arbres més grossos que es trenquen a nivell de soca (o just per damunt) i es desplomen, solen deixar una mena de petit buit interior dins la soca remanent, "pou" en el qual les aigues de pluja queden retingudes. En aquesta grossa alzina de la foto el "pou" deixat fà més d'un metre de fons!. No crec que sigui agoserat dir que fins i tot aquests espais podrien convertirse en un bon hàbitat de reproducció temporal per als mosquits tigre! ..Ho intentaré comprovar en algun dels propers mesos. </p><p>Molts grans exemplars com aquesta alzina propera a St.Grau han caigut arreu del massís.. Uns son coneguts per la gent, d'altres tenen noms fins i tot, sobretot suros, especialment emblemàtics alguns en la cultura del poble. Quins han caigut? Quins han ressistit? ..La veritat no he fet encara una visita exahustiva per examinar quins suros singulars de Tossa han ressistit la nevada, pero l'altre dia el blog Tossanatura ja va descobrir i reportar que per lo menys un d'ells, el Suro d'Es Pop ha quedat molt mal ferit..</p><p></p><p>Els arbres caducifolis (salzes, pollancres, castanyers..) son molt menys nombrosos al massís. Hom podria pensar que al trobarse generalment en indrets més protegits del vent com els fondals dels torrents ..pero sobretot gràcies al fet de no tenir fulles -i no retenir per tant, tanta massa de neu- han sofert molt menys les conseqüències. La veritat es que aquesta "teoria" en molts casos, no s'ha confirmat pas. En un gran sector de la Vall d'Aiguafina, a pesar de estar orogràficament tant "enfosat" s'han romput els troncs de gairebé el 50% de tots els arbres de ribera. LLors i verns (els primers no caducifolis) han caigut a dojo, tot aixafat altres arbres i arbustes veins.. Una primera hipòtesi d'aproximació seria pensar que els verns i els salzes haguessin caigut per causa de l'empenta produida per els llors o els suros dels marges del torrent.. En uns casos això haurà influit pero realment també he vist també verns caiguts que estaven aillats i que han caigut per el seu propi pes. En canvi els platans aquests si que no els hi ha passat res!.. </p><p>Per el que fà als caducifolis de la vil.la, el gran pollancre al Parc infantil de l'Àncora s'ha torçat una mica, molt poquet pero suficientment com perque l'informi pericial pertinent hagi recomanat treure'l d'allà.. LLàstima, ja que és l'últim arbre gran que queda dempeus aquí. Aquest parc, en plè procés de reformes ja va veure la caiguda dels seus pins arràn de lo de St.Esteve i de la ventada de març del 2009.. Així que prenguem nota!.. i anem amb cura amb el que hi plantem allà <em><span style="font-size:85%;">(2)</span></em><br /></p><p>Per últim i per anar acabant, comentar que per el que fà a la vegetació arbustiva més baixeta, els danys han estat també considerables pero poc rellevants -no massa més que en la nevada de gener- ja que son vegetals amb brancatge més curt i a més amb un gran poder rebrotador lo qual possibilitarà una recuperació més ràpida. Els dies posteriors a la nevada les temperatures s'han mantingut molt baixes i la neu ha trigat més d'una setmana en fondre's. La riera, ja molt abundosa d'aigua, ha crescut encara més de cabal amb l'anticiclò i la pujada final de temperatures que han provocat un important desglaç, tal com si es tractés ben bé d'un riu del pirineu!.. Gràcies a la neu, l'aigua s'ha anat infiltrant durant dies i dies per dins les roques i serà de ben segur una ben bona reserva d'humitat de cara a la primavera; que esclati amb força.</p>Això si, tot el sotabosc està plè de fusta morta.. Bon combustible de cara a l'estiu per a potencials incendis. ..Seria prudent -necessari fins i tot- intentar enrretirar bona part de tota aquesta coberta excesiva de material.. pero això demana pressupost es clar... I en temps de crisi.. no se si hauran prous calers per dedicarse a protegir el bosc. Bèn aviat ho sabrem. <p></p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMI6KmTTZp_Dpq96dNKeOqz_kiTd-HRMyvh9Cq-DXOHHLOCltqa8h3nQS8teG9BVu60qxEZdV5aVI87ue8x-ZPRQio8DcQPBLCdYXQw4-cgjYzaUw5pJP1TsG9LgZkw5b6BUtCxPkwsXE/s1600-h/1+045.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 295px; FLOAT: left; HEIGHT: 204px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448634559228931794" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMI6KmTTZp_Dpq96dNKeOqz_kiTd-HRMyvh9Cq-DXOHHLOCltqa8h3nQS8teG9BVu60qxEZdV5aVI87ue8x-ZPRQio8DcQPBLCdYXQw4-cgjYzaUw5pJP1TsG9LgZkw5b6BUtCxPkwsXE/s400/1+045.jpg" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu0jhuf1boaPIUmeU-lNOnDJlqb59bK8Vh69Ym1Bx5mVeyafxeTY_dL9cSlqmnU0wndgkDEG1HntWwHDmUJxx8RpOG-WEBoDR2CZgrw9iLObVVToUfJLHN1j-WXBr19540r2KQ_KlaCSs/s1600-h/1+024.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 292px; FLOAT: right; HEIGHT: 198px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5451768114444550802" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu0jhuf1boaPIUmeU-lNOnDJlqb59bK8Vh69Ym1Bx5mVeyafxeTY_dL9cSlqmnU0wndgkDEG1HntWwHDmUJxx8RpOG-WEBoDR2CZgrw9iLObVVToUfJLHN1j-WXBr19540r2KQ_KlaCSs/s400/1+024.jpg" /></a><br /></td></tr><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6nNhVOzrHjwpHeZeAH1CYO_XGWP8oQqsefv2Y0EFu0rt1nA6YtD_x6U66RzG6dHC-qNlGzrLuBK0XjMtdraLaYYkfYUvwsVo2EGakVzJmfPOEF5HPZHVp0XN0RvVOlzozYmbE4ldtQRc/s1600-h/1+035.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 279px; FLOAT: left; HEIGHT: 165px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448635228789332898" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6nNhVOzrHjwpHeZeAH1CYO_XGWP8oQqsefv2Y0EFu0rt1nA6YtD_x6U66RzG6dHC-qNlGzrLuBK0XjMtdraLaYYkfYUvwsVo2EGakVzJmfPOEF5HPZHVp0XN0RvVOlzozYmbE4ldtQRc/s400/1+035.jpg" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRL4cPeVF_N4Z-HiakVOo0V1kH7lv7JihyphenhyphenCFwZU-nsVp4mjRmyexaf79L0ZBdOegX6LhvBK-BkPldCUGwaj4rTrc67WRBJgxDSfSFhkQJy_fGqc-Mcate65y4bOktx0iYXZaMryxzKQY/s1600-h/1+004.jpg"><em><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 264px; FLOAT: right; HEIGHT: 177px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5448635385219837266" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwRL4cPeVF_N4Z-HiakVOo0V1kH7lv7JihyphenhyphenCFwZU-nsVp4mjRmyexaf79L0ZBdOegX6LhvBK-BkPldCUGwaj4rTrc67WRBJgxDSfSFhkQJy_fGqc-Mcate65y4bOktx0iYXZaMryxzKQY/s400/1+004.jpg" /></em></a><em><br /></em></td></tr></tbody></table><span style="font-size:85%;"><em>Imatges preses5 dies després de la nevada: Pinastres trencades aprop de Terra negra; suro aprop de la Mare de deu de Gràcia, branquilló d'estepa negra sobresortint de la neu i la riera de Tossa vora el parc de Sa Riera, portant aigua de desglaç, fenomen ben poc habitual a les cordilleres litorals :-)</em><br /></span><p>*-------------------*</p><p><span style="font-size:85%;"><em>(1) Per la mateixa questió les podes de realçament de la capçada i que tenen com a objectiu allargar el tronc en detriment de les branques poden ser negatives. </em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(2) En data posterior, s'hi han plantat freixes i verns, és a dir, arbres també caducifolis els quals -personalment penso que son una bona el.lecció. ..-mentres no torni a pensar en el que ha succeit a Aiguafina-</em></span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-74801899312067987942010-01-25T10:10:00.000-08:002010-03-23T16:13:50.823-07:00Hivern al Massís<p><span style="color:#cc0000;"></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi14PMr7M8OXaEhPmoKQy9XI-eNaAq7TocZNXGbglqp-VHJgFThS_b13jAD7qH-_ja4ozvjoekBh95BE6Z-y_SaZA-mGwdZwmer9KVtAQc_Q4LSzquLrWkKkt1IWRicXNDpBgxpISkKKHI/s1600-h/gatosahivern.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 431px; DISPLAY: block; HEIGHT: 333px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5430742931852539730" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi14PMr7M8OXaEhPmoKQy9XI-eNaAq7TocZNXGbglqp-VHJgFThS_b13jAD7qH-_ja4ozvjoekBh95BE6Z-y_SaZA-mGwdZwmer9KVtAQc_Q4LSzquLrWkKkt1IWRicXNDpBgxpISkKKHI/s400/gatosahivern.JPG" /></a> <span style="color:#ffffff;">.................................................b</span><span style="font-size:85%;color:#330000;"><em>Branca d'una gatosa de tossa, en plena florida </em></span></p><p>L'hivern ha arribat al massís de Cadiretes; si. Aquest any amb una certa força.. L'aigua dels petits bassiols és glaça peròdicament durant certes nits i per damunt la cota 400 la vegetació fins i tot s'ha recobert de blanc.</p>La neu al Cadiretes, amb els seus minsos 519 metres a la cota màxima, a diferència del Montseny per exemple (que ateny els 1700) a l'altre banda de La Selva, no és un fenòmen habitual de veure, pero diguem que tampoc és una gran raresa. Hi han hiverns que hi neva i n'hi han que no.. A falta d'una estació meteorològica automàtica registradora del fenòmen hem de ser nosaltres (els naturalistes, passejants, fotògrafs o altres individuus arribats per d'altres motius o per simple atzar), qui siguem testimonis d'aquestes ocasions. ..El normal és que la neu, si ha arribat a cuallar, es fongui aviat, i que quan arriba el dia festiu de la setmana en el qual un bon nombre de persones van a cercarla als punts més elevats del terme ja no en quedi rastre.<br /><br />El passat 7 de Gener la nevada s'ha mantingut bastants dies, posteriorment hi han hagut mininevadetes molt més febles o quasi inapreciables fins la gran nevada (vegeu més endavant) que ha caigut després, ja al 8 de març!. La possibilitat de neu a Cadiretes però, sempre pot ocorrer quan es junta una massa d'aire molt freda amb una massa humida i ocorre un promig de 1'5 dies l'any. El fenòmen pot presentarse fins i tot més encara que enguany, encetant de plè la primavera, com la del 22 de març del 2008, que va deixar també uns quants dits, poquets, de gruix.<br /><br />Ens podem preguntar. La vegetació aguanta bé tals episodis? ..Relativament.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipcKO66o10KvsULeuD5kEv2MeTewRPkeJV-oBHb0wXZ1Sp5kxIaK9bH40ciZUcHPOt3thfGAzDmfVRf92KkUFanTUVNF-5NyJQ3bhPoolXylDJSAfnP2r2sgiRvZ7opKALT4TTsc1wJXo/s1600-h/P1080189.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433700185194115218" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipcKO66o10KvsULeuD5kEv2MeTewRPkeJV-oBHb0wXZ1Sp5kxIaK9bH40ciZUcHPOt3thfGAzDmfVRf92KkUFanTUVNF-5NyJQ3bhPoolXylDJSAfnP2r2sgiRvZ7opKALT4TTsc1wJXo/s400/P1080189.JPG" /></a><br />La vegetació mediterrania del massís de Cadiretes i la d'altres contrades litorals no pateix gens per una enfarinada pero la veritat no està gaire predisposada a suportar pesos de neu considerables..<br />Fixem-nos en la nevadeta del 7 de gener, aquí sobre els brucs boals per exemple, retratats al camí que va cap a la Pedra Sobre Altra. La textura que tenen els brucs facilita que la neu pols s'hi enganxi de seguida damunt d'ells, pero alhora els seus tronquets son prims i esbelts, lo qual fà que es tombin desde la base amb molta facilitat per poca neu que en caigui al seu damunt. Això és degut en gran part a les arrels superficials i al sauló tou i mullat que les desancora una mica. El paisatge nevat de brucs agafa així ben aviat un aspecte com "desordenat", on la línia visual del camí -a pesar de ser ben ample- quasi desapareix!. Si la neu d'aquest s'hi hagués acumulat una miqueta més, bastants d'aquests brucs s'haguessin trencat, ja que llurs tronquets en realitat no son gaire flexibles.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMNBeG8uEZITcFRZttbCgjSjzjekBedz1_5fPSWsA2yc2JSHzGXi166tP5ibIcycPGhEu6PqI2-JDZ3QX0r5H-ETyoQTbGihcX9-BbwEbEFz0NW9iDaOQ3IYquX7NvjkxuoIigsqCbso/s1600-h/pinastresnevats.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 314px; FLOAT: right; HEIGHT: 239px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433700376740843826" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUMNBeG8uEZITcFRZttbCgjSjzjekBedz1_5fPSWsA2yc2JSHzGXi166tP5ibIcycPGhEu6PqI2-JDZ3QX0r5H-ETyoQTbGihcX9-BbwEbEFz0NW9iDaOQ3IYquX7NvjkxuoIigsqCbso/s400/pinastresnevats.JPG" /></a><br />Els pinastres (<em>pinus pinaster</em>) que aquí veiem a la dreta son l'especie de pi que pobla gran part de l'altiplà culminal del massís; son arbres amb una copa molt poc densa, de fet son els més transparents de tots els pins autòctons catalans, amb lo qual intercepten poc % de pluja i en principi -en teoria- també poca<em> </em>neu. Les branques d'aquests pins a més a més son més flexibles que els brucs, lo qual els ajuda a minimitzar una mica (tb en teoria) el risc de rompudes. Les seves siluetes, altes i llarguerudes, en principi també haurien de funcionar bé en aquest sentit (pero..<em>vegeu més endavant que passa en certes condicions de vent i neu). </em>Per contra, les seves fulles son especialment grosses i llargues (les més llargues de totes les especies europees de pins) i és curiós de veure quanta neu realment es pot arribar a acumular a l'extrem de les branques que és on tenen quasi totes les fulles. La fusta d'aquests pins a més és fràgil i quan els coixins de neu son pesats fan efecte palanca i si que arriben a trencar el brancatge. Aquests pinastres, a Cadiretes es reprodueixen perfectament bé de forma espontania ja que el sol saulonós i àcid del massís és perfecte per a ells; pero les seves bosquines poden ser degudes (com a mínim parcialment penso) a plantacions fetes fà uns anys amb l'objectiu d'aprofitarne la resina o la seva fusta. Els pinastres fan troncs esbelts i vigorosos. De fet és l'especie d'arbre que conforma boscos autòctons a Catalunya que preseenta un creixement més ràpid. Hi han varis sectors del massís de Cadiretes on els pinastres que hi han no han sortit pas de forma espontania i que es troben clarament ordenats de cara al seu aprofitament silvícola, per exemple aprop de Can Coure o a la zona del Puig de la Borrassa, sector on a més també s'hi troben plantacions de pins insignes (<em>Pinus radiata</em>), espècie al.lòctona aquesta si, originaria de nordamèrica. Tot i reconeixer-se, en sentit ampli, el caràcter autòcton dels pinastres a Catalunya i al Sud d'Europa en general, en realitat hi ha una certa controversia arqueobotànica en relació a saber en quins indrets concrets aquesta especie de pi vivia o no de forma silvestre abans de que passés a tenir un interès prou destacat per a l'esser humà. Els pinastres, tot i ser ser elements característics del mediterrani occidental encara ho son més de la costa atlàntica; de fet les majors extensions de pinastre a Europa es troben plantats a la regió de les landes franceses i també resulten molt i molt abundants a Portugal. A casa nostra no son tantes les plantacions pero en canvi trobem arreu (sempre igualment damunt de terrenys àcids com els de l'Ardenya) molts pinastres subespontanis, naturalitzats o potser certament del tot autòctons, creixent per aquí i per allà, escampats de mosaic, sobretot en terrenys que han estat alterats en un temps incert.<br />Els altres arbres que caracteritzen també la vegetació més propera al cim son les alzines, les quals tenen una tipologia radicalment diferent i elles si que son, de ben segur, un reflex de la constitució de la vegetació climàcica i primitiva. Com gairebé tothom sap, les alzines son arbres amb la fusta dura i amb branques no molt llargues; és a dir, robustes, gairebé tant com els suros. El seu punt dèbil de cara a la neu per tant és també la seva rigidesa, pero els gruixos de neu que suporten en ocasions cada any o cada parell d'anys no solen ser prou grans com per causar-ne rompudes, les quals possiblement es donin ..només un parell o 3 de vegades cada segle.<br /><br />La neu, damunt d'altres arbrets, arbustes i plantes tipiques del massís també comporta efectes particulars segons cada espècie, pero potser no son tant destacats per el que fà als "perills" d'esqueixades com per als efectes positius. I es que certament, la neu, he de dir, també te unes consequències positives per les plantes. Per poca que en caigui constitueix un bon aillant del fred apart d'un reservori d'aigua. Tanmateix, sota un abrig de neu les temperatures mínimes no baixen tant i son molts els estudis fets que demostren que els indrets on s'hi acumula neu amb una certa freqüencia permeten albergar moltes especies que sense la protecció tèrmica d'aquella no s'hi donarien. Tals estudis però, son fets a l'Alta Muntanya, on la neu és allò habitual, lo qual fà de l'explicació categòrica i rellevant, no pas a cotes baixes. Al massís de Cadiretes, la neu no és un factor que condicioni la distribució dels hàbitats vegetals, com si ho son en canvi -i molt- la temperatura i la humitat. Parlem d'això segon:<br /><br /><em>El FRED i LES GLAÇADES</em> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEU1awvRHd2DsgVoRwwWdfDkXF3e8siw94JyAVK6qWjxLqaTka3Y7l5qsEx4DstXTxfc9rj_6tQAtfxA8-IzWWWhHWQ0dSio4BK7W5rDVumZwGU7aujgUVGuTNlskqUOp5J0VF3vvT9YA/s1600-h/pedrasobrealtra55.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 245px; FLOAT: right; HEIGHT: 188px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433687186204776146" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEU1awvRHd2DsgVoRwwWdfDkXF3e8siw94JyAVK6qWjxLqaTka3Y7l5qsEx4DstXTxfc9rj_6tQAtfxA8-IzWWWhHWQ0dSio4BK7W5rDVumZwGU7aujgUVGuTNlskqUOp5J0VF3vvT9YA/s400/pedrasobrealtra55.JPG" /></a><br /><br />Curiosament certes adaptacions que les plantes mediterranies poseeixen per fer front a la sequetat dels estius també els serveixen com escut protector per als efectes del fred i les glaçades. Moltes d'elles, gracies a les seves fulles rígides, coriàcies i a la concentració dels seus sucs cel.lulars resisteixen gebrades fortes si s'esdevenen en periodes de temps no molt llargs. De fet, allà on els freds son més rigorosos que al nostre Cadiretes com ara altres serralades més altes del pais, les plantes que passen els hiverns amb fulles que no cauen (és a dir, les perennes) son aquells arbres i arbustes que tenen llurs fulles també petites i<span style="color:#ffffff;"> </span>dures -pensem en els boixos o els grèvols per exemple- és a dir, morfològicament una mica similars a les de les alzines, suros, aladerns, etc.. A la dreta veiem uns petits brucs entre el glaç arrapat a la roca de Pedra sobre altra.<br /><br />D'entre els arbres mediterranis més "tipics", les alzines (<em>Quercus ilex) </em>son unes de les que aguanten més bé el fred. Al Cadiretes o l'Ardenya les alzines es situen majoritariament a dalt de tot del massís, on els suros, més termòfils, possiblement no s'hi troben tant bé i per això no hi prosperen. A mida que arriba l'hivern, les alzines ralenteixen el seu metabolisme i llurs fulles poden suportar glaçades de fins a -12ºC i encara més els troncs. A les terres interiors de Catalunya i de la península viu una altre subespècie, l'alzina carrasca <em>(Q.i.rotundifolia)</em> que pot suportar -20ºC. El fet que a Catalunya no hi hagin alzines a cotes de 1500 metres crec que no és tant per causa del fred sino perque en tals alçades hi sol haver també més humitat i s'hi desenvolupen altres especies més competitives que elles amb aquests paràmetres.. Pero bé, tornem al Cadiretes, que ja veig que parlant de fred tendeixo sense voler a parlar d'altres muntanyes!<br /><br />Les temperatures més baixes al massís de Cadiretes es solen donar a 3 àmbits: A les cotes més altes, a les cares nord dels turons i serrats i també al fons de certes valls quan hi han fenòmens d'inversió tèrmica acusada. En aquest sentit i com a exemple a comentar diré que recordo molt bé l'aspecte que tenien uns platans (els arbres em refereixo) a la Vall d'Aiguafina en un més de març -no recordo de quin any- després d'un episodi de freds intensos, quan tot just estaven en plena brotació primaveral. Els brots pertanyents als arbres de més avall varen abortar, amb lo qual, dies després aquells arbres van haver de reiniciar el procés a merçè de gemmes secundaries, mentres que les fulles tendres dels arbres que poblaven el torrent algo més amunt varen seguir intactes sense patir la interrupció del procés.<br /><br />El fred, a plè més de gener, per causar problemes a la vegetació ha de ser molt més fort que al març o l'abril. A finals de tardor els vegetals inicien tot uns seguit de procesos adaptatius de cara a ressistir els fred. Tothom coneix -desde parvuls em sembla la majoria de nosaltres-, el fenòmen de la caiguda de fulles, es clar. Pero això només està limitat als caducifolis. Hi han d'altres procesos super importants per als vegetals -tot i que menys visibles- i que no estan limitats als caducifolis. Quins?<br />Sobretot canvis fisiològics interns; alterar la concentració dels sucs cel.lulars i la composició química dels mateixos, de manera que així baixen els punts de congelació dintre els teixits i en conseqüència es redueix la possibilitat de que sofreixin lesions internes. Això es coneix amb el nom d'<em>enduriment</em>. Hi han estudis que indiquen que l'enduriment comença a ser activat per les fulles quan detecten una reducció del fotoperiode i produeixen una substància translocable. La continuació de l'enduriment comporta l'acumulació progresiva de glucids i de diverses sals solubles, alhora també es redueix l'absorció de líquid per part de les arrels; lo qual te per finalitat reduir els continguts d'aigua lliure dins els seus teixits. Quan les temperatures davallen sota els 0º ja l'adaptació és produeix integralment a partir dels organs afectats i no es transfereix res a d'altres parts. L'adaptació als freds ve donada aleshores per la concentració de les substàncies cel.lulars així com per l'organització col.loidal de les cél.lules dins de cada teixit.<br />Aprofundiré una miqueta més en alguns aspectes d'això, pero abans, i a propòsit, faig un comentari sobre els animals.<br />Els animals de sang calenta, en condicions de fred intens tendeixen (tendim) a reduir la circulació de la sang a les parts més perifèriques del cos (autoabandonant els nostres dits a la fàcil congelació..). Això ens evita que la sang sen's refredi i poguem concentrar la circulació sanguinea i la calor al voltant d'organs vitals com el cor i el cerbell. Les plantes, curiosament i de manera una mica versemblant -tot i no tenir-hi res a veure- tenen estratègies d'autoprotecció del fred, o millor dit, per protegirse del glaç, amb unes certes similituts, per lo menys conceptuals. Succeix el següent:<br />L'aigua en les plantes es comença a glaçar en els espais intercel.lulars de menor densitat. El canvi d'estat físic provoca inmediatament un augment puntual de la temperatura de l'espai microscòpic del voltant, així com un augment de la concentració del suc extracelular encara no cristalitzat, que a son torn fa rebaixar també, per la seva banda el valor del punt de congelació. A l'augmentar la concentració d'aquests sucs extracel.lulars encara no glaçats, s'alteren els equilibris de les membranes de les cél.lules i es produeix una sortida de les solucions que conformen el protoplasma, concentrant-se aquestes i rebaixant el punt de congelació a nivell intracel.lular, que és el que al cap i a la fí importa més als vegetals. Per tant, tot això es pot entendre com una dinàmica de desequilibris i reajustaments consecutius, els quals comporten una congelació "per fases" que van retardant l'arribada del moment de congelació de les cel.lules. Perque es clar, si la temperatura davalla encara més aleshores si que s'arriben a glaçar també les solucions intracel.lulars i les cel.lules es destrueixen de forma irreversible. A nivell macroscòpic ..l'aspecte de tota la planta afectada o de tot l'arbre passa a ser el d'un esser mort.. Pero..?<br /><br />Pero afortunadament la natura es sabia, i a l'igual que pot succeir amb altres situacions extremes (sequeres, salinitats, incèndis..) que he destacat jo mateix en altres articles, hi han parts dels vegetals que de vegades se'n salven, com sovint son, les llavors!. I les llavors, a diferència dels nadons en els humans.. (que generalment son més vulnerables que els adults) solen ser (<em>hi han excepcions com les orquidees</em>) més ressistents que els seus progenitors; per tant aquí el símil entre animals i plantes no em serveix de gens :-). A més a més, moltes llavors no sols es que resisteixen molt bé el fred, sino que per poder germinar quan els hi convé requereixen previament sentir un periode de fred considerable que les permeti sortir després del seu estat fisiològic de dormició. L'efecte del fred indueix la reducció dels continguts d'àcid abcísic així com de fenols, substàncies implicades en la inhibició de la germinació. Les glaçades, per la seva banda, de forma més "mecànica" també comporten una erosió progresiva de les cobertes inhibidores de la germinació que presenten molts tipus de llavors.<br />En altres aspectes, el fred sobre les plantes també és un afavoridor de la floració. Hi han vegetals -moltes plantes biennals i molts cereals per exemple- que per florir en certa època requereixen d'una experiència de fred previa, la qual és coneix amb el nom de "vernalització"; característica val a dir, ben aprofitada per molts agricultors desde fà segles i investigada posteriorment en detall per un polèmic científic soviètic de mitjanç del segle XX. El fred per tant, en resum, si arriba quan toca i sense mostrarse massa excesiu és un factor positiu més que no pas negatiu i ben important de l'ecosistema ja que regula uns quants processos vegetals de gran importància.<br /><br /><br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_XAzNk30QhkWOMlItgPUw8Ew5akvkAKjwk_S5xaB9QgFDztPzWw4hnbo-5DrzRDFbY2NO8RaVOrvdy0WjIDd7Q_LBIxun50fwy1MF7Acv1GL0ezSt4ttp5nFAKoy5dknufj1OboxmmwY/s1600-h/cadiretesnevat.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 229px; FLOAT: left; HEIGHT: 199px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433689769993580690" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_XAzNk30QhkWOMlItgPUw8Ew5akvkAKjwk_S5xaB9QgFDztPzWw4hnbo-5DrzRDFbY2NO8RaVOrvdy0WjIDd7Q_LBIxun50fwy1MF7Acv1GL0ezSt4ttp5nFAKoy5dknufj1OboxmmwY/s400/cadiretesnevat.JPG" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ZvmbdrsJARoDSHRLHgPnCykBRNNvUgKLcSaxj5hJKeMffCztQ4mO_CxVbP8woqUvoTg2OetZCRt3jpZH6sBrO58NErqOibRGoHxIq2gtkKlybLnFJvQVvTWt5vvOpbmFoIu3GYKQHjE/s1600-h/cassoleta.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 161px; DISPLAY: block; HEIGHT: 223px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433689977805304946" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ZvmbdrsJARoDSHRLHgPnCykBRNNvUgKLcSaxj5hJKeMffCztQ4mO_CxVbP8woqUvoTg2OetZCRt3jpZH6sBrO58NErqOibRGoHxIq2gtkKlybLnFJvQVvTWt5vvOpbmFoIu3GYKQHjE/s400/cassoleta.JPG" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAtBRKNKhvGAKia0IJGIA0obZAoBjaZK4HBKWR11byYTJrPbrPMd4s71DzNB8SP3BiBwHnJgWqVPS6njKKumXC_cuI18u8VeV7fM6k36IZ1XoU8E8iLOfndFTLd4XZ3V4174vzvwcLVhI/s1600-h/arbo%C3%A7nevat.JPG"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 174px; FLOAT: right; HEIGHT: 223px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433690171630482258" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAtBRKNKhvGAKia0IJGIA0obZAoBjaZK4HBKWR11byYTJrPbrPMd4s71DzNB8SP3BiBwHnJgWqVPS6njKKumXC_cuI18u8VeV7fM6k36IZ1XoU8E8iLOfndFTLd4XZ3V4174vzvwcLVhI/s400/arbo%C3%A7nevat.JPG" /></a></td></tr></tbody></table><em>3 imatges.. El cim de Cadiretes desde Vall de Roc (esquerra), una cassoleta amb una panna de glaç (centre) i flors d'arboç després de la nevada (dreta)</em><br /><br /><br /><em><span style="font-size:85%;">Algunes fonts consultades:</span><br /><span style="font-size:85%;"><a href="http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-0626109-123552//TLLVS1de4.pdf">Flora i vegetació de la Selva. V1. pg.46</a></span></em><br /><a href="http://books.google.es/books?id=GYXeT9YhAnAC&pg=PA66&lpg=PA66&dq=endurecimiento+vegetales+adaptaci%C3%B3n&source=bl&ots=KAfU5oo9e_&sig=HJQzBY08ZjhcxFlpqNVFL-CWuM4&hl=es&ei=0NRdS_SQM9SO_AbEocmgBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CCIQ6AEwCQ#v=onepage&q=endurecimiento%20vegetales%20adaptaci%C3%B3n&f=false"><em><span style="font-size:85%;">Tractado de fitotécnia general. pag 62-67</span></em> </a><br /><a href="http://www.botanical-online.com/encina.htm"><em><span style="font-size:85%;">Botanical online. La encina</span></em></a>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-28684531746491839332009-12-26T03:43:00.000-08:002010-01-21T11:54:27.344-08:00Un any després de St.Esteve<p></p><br />Ara fà justament un any començava el temporal de mar més fort que gairebé tota la gent a Tossa recorda. ..Onades que varen arribar als 9 metres d'alçada, esquitxades que depassaven per damunt el far, pedres que es projectaven contra el passeig de Sa muralla, onades que ho trencaven tot.. La vegetació no va ser aliena a tot plegat. Plantes aferrades a les roques, d'altres a la sorra.. Unes no varem ressistir i d'altres si. De tot allò ja en vaig parlar, pero donada la magnitut de l'esdeveniment crec que pot ser interessant fer un repàs de com estan actualment les plantes i il.lustrar com es recupera la vegetació.<br /><br />..mmm Com que no vull caure en el risc potencial d'aburrir a un % considerable de lectors i com que és un tema parcialment ja tractat amb anterioritat, aquesta vegada seré més fotogràfic que no explicatiu. Les imatges son d'algunes plantes fotografiades fà un any i de la vegetació de certs hàbitats especialment afectats per el temporal. Com a mostra d'aquests últims he escollit (i m'he centrat) però, en certs indrets que penso que son ben coneguts per molta gent i que al mateix temps em semblen a mi ben representatius de molts altres indrets similars. També, per últim -i a diferència de fà un any- també mostro alguns efectes que la llevantada ha tingut certes plantes d'ús de jardineria en el poble.<br /><br />No obstant, abans continuu amb una mica més d'introducció.<br /><br /><em>VEGETALS VIUS versus VEGETALS MORTS?<br /></em><br />Aquesta dicotomia, tant clara conceptualment i visualment instantania per el que fà per exemple als animals (a excepció d'alguns grups) resulta sovint més difícil d'esbrinar de vegades en els organismes vegetals; si menys no, en ells, força sovint a primer cop d'ull, per alguna persona no experta o no familiaritzada, les aparences enganyen. Molts vegetals, quan han patit succesos que els afecten, tenen una serie de respostes tardanes.. Unes son reflexe de procesos que resulten fàcilment visibles i aquests poden anar en una certa direcció determinada, mentres que d'altres procesos, més "interns", son més "invisibles" i poden anar en una altre direcció o fins i tot en un sentit oposat. I això, bé sigui per una causa de sequera * per exemple, per gebror, per una intoxicació de productes industrials o per moltes altres causes, artificials o naturals, ens provoca sorpreses, decepció en uns casos, alegria en uns altres. Les plantes son entitats complexes amb metabolismes complexos.. No tenen sang, pero tenen sava.<br /><br />Pocs dies després de la llevantada de St.Esteve, setmanes després, mesos... Unes plantes semblava que havien aguantat pero es van acabar morint i d'altres, que podia semblar que havien defallit o que estaven en procés de fer-ho, van "ressucitar".<br /><br />A LES ROQUES DE SA BAUMA O (<em>o Sa Pauma o Mar Menuda)</em><br /><br />És rica i interessant la comunitat de diverses especies que viu (i/o vivia) en aquestes roques, sobretot en les menys trepitjades i de majors dimensions. La zona és un clar exemple d'hàbitat de roquissar litoral i amb certes peculiaritats propies, amb una col.lecció de plantes en principi adaptades a les condicions del lloc, dins de la fluctuació natural dels paràmetres que li son habituals.<br /><br />Està configurat per un seguit de plantes autòctones i plantes al.lòctones (és a dir, que encara no tenen el carnet d'autoctonicitat), arbustes, matolls i algun que altre arbre (un d'ells ben singular i emblemàtic). Per altre banda també abunden molt els liquens crustacis i arborescents, tot i que que es troben quasi bé exclusivament en les cares nord del rocam, sobretot a la paret de Sa LLenga. També donen suport a una certa flora submarina algal i de posidonies, les quals però, no tractaré aquí.<br /><br />Presento primerament 4 imatges. Començo les dues primeres amb un dels vegetals més ben adaptats: el fonoll marí, les poblacions del qual no han sofert quasi cap retrocés d'ençà de la llevantada ni de temporals posteriors encara menys. Moltes fulles i tijes es van engroguir en els dies inmediatament posteriors a l'episodi pero poc després varen treure de noves i actualment prosperen la mar de bé a les esqletxes, com si res hagués passat.<br /><br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHkwlqLVdZgDZBcRlRR0XqT60gx-8iT75hAbLC3n_2_ROkTYmJD_PxT3pQMg3811SiqoBiHZHMf306RQS2RflvRk6yjIjuzMhEFIKg7hOXZ2gzWk6U1cFweNjSdlSu5kvw0JSh5hqJEE/s1600-h/1+169.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419543697829158770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 347px; CURSOR: hand; HEIGHT: 257px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimHkwlqLVdZgDZBcRlRR0XqT60gx-8iT75hAbLC3n_2_ROkTYmJD_PxT3pQMg3811SiqoBiHZHMf306RQS2RflvRk6yjIjuzMhEFIKg7hOXZ2gzWk6U1cFweNjSdlSu5kvw0JSh5hqJEE/s400/1+169.jpg" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLV9b9M88PgsltZ04wgI8UOUCQ9Kbbs2G0jksvkq7JCbZPjUrQxFDVxote6DBy4BbJPr445NLYPweNnUAK0qgfpDpI4JEC0WudIvgrFvVG5aGLxg93P-M3ox82g-vcPs4iBg0-8sq6Kw/s1600-h/1+172.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419543886407116738" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 220px; CURSOR: hand; HEIGHT: 311px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSLV9b9M88PgsltZ04wgI8UOUCQ9Kbbs2G0jksvkq7JCbZPjUrQxFDVxote6DBy4BbJPr445NLYPweNnUAK0qgfpDpI4JEC0WudIvgrFvVG5aGLxg93P-M3ox82g-vcPs4iBg0-8sq6Kw/s400/1+172.jpg" border="0" /></a></td></tr></tbody></table><br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgML04PVuYSzwHMp_aqNQ-aqZ_tmrOqFMH7qHTXs22AUSfo34gVk0SWqx-nZgMpylvaNDSTKZteUig0eer9QqPFKyecUPfSblVstG2MSA8iAgHX6h4wKyQDKbvPIfEsAXrdjTjo8qeEk3s/s1600-h/1+178.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419578442757980594" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 289px; CURSOR: hand; HEIGHT: 210px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgML04PVuYSzwHMp_aqNQ-aqZ_tmrOqFMH7qHTXs22AUSfo34gVk0SWqx-nZgMpylvaNDSTKZteUig0eer9QqPFKyecUPfSblVstG2MSA8iAgHX6h4wKyQDKbvPIfEsAXrdjTjo8qeEk3s/s400/1+178.jpg" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMH4iTF_wQDC4Oj0E3I6-dYGf-2dEM79VT8pYlcDHJQmKaQe84cvc9EJSbN1aCKIoI0WBMWvm37CrnRgb94x5giCC3ufSpxcESmI62Mw23PnNzyF_5PDOlchGRg7PzxjvjjtdlwPoBYmY/s1600-h/1+183.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419578600297165026" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 289px; CURSOR: hand; HEIGHT: 199px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMH4iTF_wQDC4Oj0E3I6-dYGf-2dEM79VT8pYlcDHJQmKaQe84cvc9EJSbN1aCKIoI0WBMWvm37CrnRgb94x5giCC3ufSpxcESmI62Mw23PnNzyF_5PDOlchGRg7PzxjvjjtdlwPoBYmY/s400/1+183.jpg" border="0" /></a></td></tr></tbody></table><br /><p>En aquestes d'aquí a dalt si que veiem bé efectes del temporal. En la fotograria esquerra resulta destacada la franja que separa la vegetació morta (en aquest cas camforades i bàlsams<em> </em>principalment<em>) </em>i encara no reconstituida de la vegetació viva. Aprofito per dir que, tot i que sovint hi ha tendència a considerar que les plantes al.lòctones (algunes a més a més titllades "d'invasores" com aquestes) sobreviuen millor o treuen més bon profit d'aquests episodis, la fotografia de la dreta contradiu tal impresió. Veiem un bàlsam<em> </em>mort (planta al.lòctona) i entre mig una mateta de camforada desenvolupantse. Trobareu molta més informació sobre el bàlsam en l'<a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2008/07/carpobrotus-un-vegetal-invasor-o-una.html">article</a> que vaig fer al Juliol de l'any passat.<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsZ9F1FZHBn9c5DhvUcUofc3flAepU7rX3Vm6nig6R1ZEZQrR4cLhiVjuGJckh4VLTCYRlvH_zxfV7rnOAUSS89HpO_vB-jaV7T8Zcc8BR_B3IJJ6RVM8ZTdTm4M7uT-52diZdIAHcb9s/s1600-h/1+176.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419585649773063010" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 343px; CURSOR: hand; HEIGHT: 259px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsZ9F1FZHBn9c5DhvUcUofc3flAepU7rX3Vm6nig6R1ZEZQrR4cLhiVjuGJckh4VLTCYRlvH_zxfV7rnOAUSS89HpO_vB-jaV7T8Zcc8BR_B3IJJ6RVM8ZTdTm4M7uT-52diZdIAHcb9s/s400/1+176.jpg" border="0" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtNE1HkbUCun4RgIMVoP4elcxCbhmSd_nn2Lzere1NrBKawjLm8a1xe0jQbhWqfh01j6K8rd_w83Ud5xG5onzpylRbN8UueSboncyNctgX-_laK0JxqX37e-6FyaduU_FUw5g-3YeNUXQ/s1600-h/1+187.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419586082941165042" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 209px; CURSOR: hand; HEIGHT: 263px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtNE1HkbUCun4RgIMVoP4elcxCbhmSd_nn2Lzere1NrBKawjLm8a1xe0jQbhWqfh01j6K8rd_w83Ud5xG5onzpylRbN8UueSboncyNctgX-_laK0JxqX37e-6FyaduU_FUw5g-3YeNUXQ/s400/1+187.jpg" border="0" /></a></td></tr></tbody></table></p><p>Ilustro aquí una altre camforada (esquerra). Les petites matetes d'aquests vegetals resulten molt abundants a les roques costaneres de Tossa pero curiosament son absents en molts altres sectors de la Costa Brava. Un altre dia m'extendré més sobre elles; ara diré però que disposen d'un sistema d'arrels i tijes fort i alhora flexible que els hi permeten mentenirse al lloc on van germinar quan després els temporals s'enduen ocasionalment les capes de terra o de roca superiors que les protegien inicialment -tal és el cas de la fotografia reportada-. La imatge de la dreta correspon a una <em>Silene, </em>especie menys habitual que conforma una petita comunitat enfront de Ses Illetes i que fà unes delicades flors blanquinoses a primavera. Penso en el seu cas també tenen la supervivència garantida per bastant de temps. L'amenaça potencial sobre la planta de la foto pot venir més a causa del pas de la gent que hi camini o d'un eixamplament del corriol fet a propòsit, que no pas per causa d'una altre posible temporal.<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJSSpjZ3ZC8gaYy2-aZMNC-AZY5BPB02wZML7wySjgNlI14RqLv6ALiymsNXAOV3M1uniKdLpqX-IP9_3qWL6QDOwtAacZXWhO7qQkl1vYZATGSA_jHONWA1gSQIrXMg54R55-5KFKxo/s1600-h/1+190.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419591381196409202" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 348px; CURSOR: hand; HEIGHT: 259px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQJSSpjZ3ZC8gaYy2-aZMNC-AZY5BPB02wZML7wySjgNlI14RqLv6ALiymsNXAOV3M1uniKdLpqX-IP9_3qWL6QDOwtAacZXWhO7qQkl1vYZATGSA_jHONWA1gSQIrXMg54R55-5KFKxo/s400/1+190.jpg" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_mHo0sndnfQA9ntLHQWhVK43kYGAXP_LcamzFFS5Tu7u_qILBMwpY3dLGT4D2tXL-iheMSyXq-BFipk6IyiyEXzEOaxZAM7tpSk-k2o1fl8w1c0zM7YioNyoVyhowdCLrxYY8FYIhTbY/s1600-h/1+167.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5419591520424397106" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 286px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_mHo0sndnfQA9ntLHQWhVK43kYGAXP_LcamzFFS5Tu7u_qILBMwpY3dLGT4D2tXL-iheMSyXq-BFipk6IyiyEXzEOaxZAM7tpSk-k2o1fl8w1c0zM7YioNyoVyhowdCLrxYY8FYIhTbY/s400/1+167.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table></p><p>Les ginestes de fulla estreta <em>(Teline linifolia) </em>son arbustes endèmics de la Selva Marítima (tot i que actualment ha colonitzat ja diferents llocs del mon) i estan protegits específicament dins l'EIN del Cadiretes. Durant anys, bastants exemplars poblaven abundantment les roques de Sa Bauma (tot i que en general sol ser més freqüent trobarles més lluny de l'aigua, als solells aclarits del Massís) i ens oferien cada primavera un ric espectacle de flors grogues.. La llevantada de St.Esteve va demostrar no obstant que la ressistencia que tenen enfront als aerosols marins no és molt elevada ja que la majoria dels exemplars van enmarronir rapidament i hores d'ara es troben totalment secs. En la imatge esquerra veiem que les ginestes seques han quedat substituides de forma natural per un herbassar de <em>Sonchus, </em>plantes ruderals nascudes de llavor aquest mateix any (per cert també amb flor groga!) i que segurament s'aprofiten de la materia orgànica residual de les arrels dels arbusts. En canvi, a la imatge de la dreta, presa en un punt més elevat i distant de l'aigua, veiem que els arbustes, malgrat que després del temporal tenien aparença de mortes, actualment (desembre 2009) i a pesar també de la forta sequera d'enguany presenten petits brotets tendres entre el brancatge sec amb lo qual possiblement l'any que ve tornin a treure flor. Ja ho veurem :).<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUGUSKxrd_-OREx3097sbeHZVlE17Fcwc3JWtaKHibaVkUv3_1fO4_WWJ68XqiNST087N2F4MARzDFAvAcSNrvrVq3_W6k-t3sTgOkUz4ZT9poltHr_YBdobGl3OqZspqowAD0Qy8R-NY/s1600-h/1+173.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420644790552862722" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 220px; CURSOR: hand; HEIGHT: 311px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUGUSKxrd_-OREx3097sbeHZVlE17Fcwc3JWtaKHibaVkUv3_1fO4_WWJ68XqiNST087N2F4MARzDFAvAcSNrvrVq3_W6k-t3sTgOkUz4ZT9poltHr_YBdobGl3OqZspqowAD0Qy8R-NY/s400/1+173.jpg" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFX6QHji_abmInbkG8Mt2RrkfSmjGRLPiZUIRc8rQVoPNzPrPrMY8DD1DrFI873B6niu_5Lq_l4My8tHy2bDdacaV6pxyc5-hUM50ZRobCjQhyjQWoyVPQdJwE2HIxnYEhb0pm-wsEpVg/s1600-h/1+191.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420644872664832066" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 324px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFX6QHji_abmInbkG8Mt2RrkfSmjGRLPiZUIRc8rQVoPNzPrPrMY8DD1DrFI873B6niu_5Lq_l4My8tHy2bDdacaV6pxyc5-hUM50ZRobCjQhyjQWoyVPQdJwE2HIxnYEhb0pm-wsEpVg/s400/1+191.jpg" border="0" /></a></td></tr></tbody></table><br />En quant als arbres, a l'esquerra, imatge presa a la roca grosa de la punta de Sa LLenga (com les dues anteriors de fet) amb el seu petit pi que es trobava a la cara sud, avui sec i una pastanaga marina viva que li fà costat. Les branques i fulles dels pins blancs resisteix més el contacte amb els aerosols marins que d'altres especies, pero tenen una debilitat important i és que no tenen capacitat rebrotadora; això vol dir que per damunt d'un llindar de concentració salina al fullatge els branquillons es sequen i si tots els branquillons queden afectats, tota la resta dels arbres també acaben morint i de res els serveix les reserves alimentaries que poden tenir en els teixits. a pesar de les reserves nutritives que poguessin tenir en els seus teixits. A Sa LLenga hi havien dos pins, l'ilustrat i el de la seva paret nord amb grosses arrels inserides entre el rocam; aquest últim era un pi més adult amb arrels que s'inserien fortament entre el rocam i que va ser <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOq8lmo1GcePYvScYWM4XhE7frXfrEwJ4tIKmx0vFKHfllUS1MuqFpOOQyChsLp_dv54-B4M4hJCJTDlkW3Tleym_n4P00ZvLgOJA8wx6TjQRG21NG3okb79lUF_kLtEmOps-xuwX3YE4/s1600-h/1+163.jpg">derribat</a> per l'impacte de les onades que arribaven del Nord Est. A la fotografia dreta mostro el vigorós pi del talús que hi ha Sa Bauma. Aquest exemplar, tot i estar quasi arràn de platja ha sobreviscut i és manté verd tot i estar pràcticament arràn de platja; segurament les seves arrels reben bones aportacions periòdiques d'aigua de pluja infiltrada i això l'hà permès seguir creixent i renovar les capes de teixits malmesos, no obstant si us hi fixeu la juntura entre les dues branques està esquerdada, segurament això s'haurà degut a causa del vent més que no pas de cap onada ja que fà poc que jo m'he n'he adonat. La ferida li ocasionarà ulteriors problemes, li treurà vigor i acurtarà de ben segur la seva vida. </p><br /><p>ES PI DE SA BAUMA</p><p><br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBH7-K61GXqxT9C7_5_KEuAun30AKlepFpd5VELiP2fmErYJvE4VKHyEUCdBP860hP4XLuPzV0l_R0-XQ4fjr-RV_XZ0u5SZ_F2zf2WjbmqP-Kc7UQ0kuhdIId3eejFXNhIaTQqWXFUok/s1600-h/1+006.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420715011233142386" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 284px; CURSOR: hand; HEIGHT: 216px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBH7-K61GXqxT9C7_5_KEuAun30AKlepFpd5VELiP2fmErYJvE4VKHyEUCdBP860hP4XLuPzV0l_R0-XQ4fjr-RV_XZ0u5SZ_F2zf2WjbmqP-Kc7UQ0kuhdIId3eejFXNhIaTQqWXFUok/s400/1+006.jpg" border="0" /></a><br /></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9_lIFWtrKku0rmCVx41nRkxNTwYaks-l87LhscA9a1sIxiPeh1j9hiuVp2h7g9fAd4Esqf6govayD3DzR1-afUhPo7SSobyDMg8p6dxYb_7XnrHSqphzCRUJ2YaZzjm-BfoDQCMDpHHE/s1600-h/1+055.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420715109723978370" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 290px; CURSOR: hand; HEIGHT: 216px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9_lIFWtrKku0rmCVx41nRkxNTwYaks-l87LhscA9a1sIxiPeh1j9hiuVp2h7g9fAd4Esqf6govayD3DzR1-afUhPo7SSobyDMg8p6dxYb_7XnrHSqphzCRUJ2YaZzjm-BfoDQCMDpHHE/s400/1+055.jpg" border="0" /></a><br /></td></tr></tbody></table></p><p><span style="font-size:85%;"><em>Sa Bauma a contrallum en un matí d'Abril (2009) amb l'aigua bastant plàcida i a la dreta enmig de l'últim temporal marítim (13/12/2009) que enguany però, no ha estat de llevant sino de gregal</em>.</span><em><span style="font-size:85%;"> (clikeu xampliar)<br /></span></em><br />Es Pi de Sa Bauma (<em>o Sa Pauma</em>) és el Pi de Mar Menuda per excel.lencia. Possiblement sigui el pi blanc més fotogènic de tota la Costa Brava, o com a mínim segur que és un dels més retratats, la silueta del qual a més a més configura l'emblema del <a href="http://cetossa.blogspot.com/">Centre Excursionista de Tossa</a>. Viu a dalt de la roca de la dreta de Sa Banyera de Ses Dones, una roca físicament semblant a la de Sa LLenga -a la seva esquerra- pero algo més baixeta i que de fet és converteix en <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3Dl4k46PrkQ5-NujRr9S63YvIZ5BNiCK7YC2Hm3fnWsYj1QHIDVh82JXgskvnlFS6Tm4-VVOACPcUYFrZhiAtdCsRcOOsVZ-NahvZI21Hl3ehipDlJRa7yCcjtPtkYGKh14dFu_2qnoLT/s1600-h/M.jpg">illa</a> amb les <a href="http://salvemtossa.blogspot.com/2009/04/quan-el-mar-de-tossa-deixa-de-ser-una.html">llevantades</a> o les gregalades. Sembla increible, gairebé miracle, que el pi ha mantingut activa la clorofil.la a pesar de la seva aparent exposició als esquitxos dels temporals de mar tant severs. Es troba a uns 11-13 metres per damunt el mar (és a dir, a la mateixa alçada que l'illa per exemple). Sa LLoua d'en Bou i s'Escuit des Freu que estàn aprop, fan de trencaones submarins i és gràcies a aquests relleus que les ones que arriben a la roca ja s'han esbotzat notablement, no porten la seva plenitut, han perdut inèrcia i en suma tenen menys capacitat destructiva que amb d'altres punts rocallosos costaners d'igual alçada o superior, com el Cap de Tossa per exemple.<br />El temporal de St.Esteve no obstant li va trencar una branca grossa (podeu clikar sobre aquests 3links d'imatges fetes el 23 de Febrer 2009 (<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDL5p6ihffWzUZ19weMjyTYTzBTH17DyCYZTxg-Yf-U_B1welt9BZhsdkDeUxmYleWej2mtthNFsbAHAd6ptBPtUu-x0b2x_fhaz4RnecMRyowOs065ahcSx42OUc5s8i_WiLCYPHV5cI/s1600-h/1+115.jpg">1</a>,<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgozRaVeb8PklF-n9veHNDAxqvRX9pUFE__Nu34zoUSAfsUhMDHFf_-RYbE2prHm33LZMpcQyaSe46ZiWNgyx8yCO5QOHzpZcjARoQoqsPKDMc3zdzYlYb4e70WvTelyQrO3FxhrHee3CQ/s1600-h/1+107.jpg">2</a>,<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV74OsqxZEtG5nqykL1f7A_PuL75dzWfkEeryJVD-XlzBVmDxgTgP5Y8TLg9RoShfb0eyoHJErSGRt-VQKDpf-MsWMp5pwG29Gpy6gH7Dm7n6eH9EYmGGBzzD_BdpZ7Nfh-mVUmU2OoKo/s1600-h/1+114.jpg">3</a>)) no se si degut a una onada extrema que li arribés durant la nit, o a un cop de vent o potser a un efecte sumat de les dues coses. En qualsevol cas, la branca li va quedar penjant per unes quantes setmanes, fins que passats un parell de mesos en Josep Santané el va intervenir tallan-li la branca malalta. Sino s'hagués fet, al seguir bambolejant hauria pogut esquerdar la resta del tronc i a més, a llarg termini hauria incrementat el risc d'infecció de l'arbre. En Josep també li va tallar algunes altres branques més petites, unes de seques i d'altres de vives (<em>personalment jo hagués respectat aquestes últimes pero això va segons el criteri</em>) de la part inferior de la capçada. Actualment, com ha resultat de tot plegat, el pi, podem dir que ha alleugerit una mica la seva càrrega de branques, lo qual el pot fer més consistent davant una ventada forta i això és bò. La seva silueta natural ha quedat una miqueta alterada (vegeu aquesta altre <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXSYTqWKD3M2Vw7xdDxyhOngsEACIAYIqXkMwR9TZmMucD1W1nVTORXlAz669LFvmOsznCeSjjJBQs2CtSE4UwKaoI4Zf6JfAgkU1pAGtQx1FMJkzMnZno7E9sZQ6AwUDQFraW5MDzC_w/s1600-h/1+146.jpg">imatge del 13/12/2009</a>) tot i que a grans trets, i per a la majoria dels observadors ve a ser més o menys la mateixa que fa un any.<br /><br />ALTRES PINS<br /><br />En altres punts del litoral altres pins menys coneguts van quedar tocats pero d'altres (de vegades ben propers a l'aigua) han sortit ben parats!. Exemples d'això últim son els pins d'Es Blancai i de Sot d'en Boada. Només un petit pinet d'un parell d'anys d'edat he vist que hagi desaparegut del lloc. Increible. Les onades es deurien d'amortir molt en aquella zona i tenien relativament poca energia, no em cap altre explicació es clar. A Cala Bona han defallit alguns a l'entrada pero més endins continuen havent pins també gairebé arran d'aigua!.. i a Pola no he analitzat d'aprop el panorama pero diria que 3/4 del mateix.<br />A Giverola curiosament la cosa és una mica diferent. Darrera la platja hi han uns pins que s'han assecat parcialment, igual que altres vegetals d'aprop, inclouent els dels seus jardins.<br />Malauradament s'ha acabat assecant el pi que hi havia a la platjeta petita de Giverola, arrelat a la mateixa sorra amb l'aigua al costat, un pi que feia molt bonic i proporcionava una ombra agradable en les tardes d'estiu.<br />Els pins de Sa Futadera en general s'han mantingut vius, a excepció dels petits arbrets de Es Pentiner -a la banda dreta de la cala mirant a mar- alguns dels quals si que s'han assecat i d'altres no. Més enllà d'aquesta area, la presència dels pins blancs disminueix bastant lo qual pot ser degut a la natura més terrossa i menys rocosa del sector, dominada per altres especies o bé per ser una zona més "verge", amb menor influència històrica humana i que potser també assenyala (o te a veure una mica) amb aquest fet. Al nord de Futadera s'alçava però, un pi molt majestuós que va ser tombat, no per onades pero si per el vent de Gregal d'aquell St.Esteve. Aquest pi va quedar parcialment desarrelat, a les poques setmanes s'enmarronia una part de la seva copa pero una altre va continuar verda.. Hores d'ara no obstant he vist que aquella part de la copa supervivent també s'ha enfosquit irremisiblement. Dubto que sigui unicament una manifestació retardada d'aquell episodi, segurament haurà intervingut també la forta sequera de l'estiu passat.<br />Els pins tornen a abundar a l'area de Platja del Sr.Ramón, on en general han sobreviscut bastant. La platja anterior a aquesta, Vallpresona, és una platja sense pins; consituida bàsicament per una brolla de llentiscles, suros i arboç; només en el seu extrem hi havia un pi, pinyoner curiosament, molt arran d'aigua el qual va quedar tombat pero una part de la seva capçada (la que coincidia amb el cantó que estava arrelat, lògicament) va sobreviure; aprop hi ha algun pi blanc ressistent que també és viu.<br /><br />Tornant al poble i canviant d'orientació. Al Cap de Tossa, on els impactes de l'aigua varen ser més excepcionals uns quants pins patir rotures de branques. El jove pi que creixia vora la zona del surtidor i que havia quedat fracturat va mantenir el seu verd pero malauradament es va acabar assecant degut a l'acusat efecte acumulatiu dels aerosols. Algo més amunt, uns pins més grans -d'entre 20 a 30 anys segurament- que també havien patit rotures en canvi han sobreviscut al fenomen.<br />A la costa del sud-Oest de Tossa els pins abunden força fins a LLoret i després fins a Blanes. Exceptuant els pins més exposats dels petits sortints geogràfics i propers a l'aigua, en general hem tingut la sort de que quasi tots han ressistit -tinguem en compte que la llevantada es va transformar després en gregalada i la costa del Sud de Tossa queda una mica més resguardada del gregal que no pas la nord-. Es va despenyar un pi gros damunt Sa Cala d'en Jeroni i segurament d'altres en d'altres altres punts més cap a sud, i dic segurament perque tampoc vaig fer un recorregut exhaustiu per aquest sector.<br /><br />DANYS SOBRE LA VEGETACIÓ PLANTADA A LA VIL.LA</p><p>Un bon nombre de plantes de jardineria van quedar afectades per el temporal. La diferència però respecte a les plantes silvestres es que en general, les que van morir o van entrar en un estat penós han estat extretes i substituides per nous exemplars sans. És normal que s'esdevingui així es clar ja que sino les plantes de jardineria no tindrien la funció que han de tenir, que no és altre primordialment que embellir els espais urbans on estan ubicades; en d'altres casos hom preten també que acompleixin uns determinats usos, funcions o que com a mínim continuin essent uns elements vius acords amb els disenys de jardineria inicials fets per a la zona.</p><p>La jardineria tanmateix hem de tenir present que no només son plantes.. Jardineria també vol dir infraestructures i a més, unes coses depenen de les altres.. Per exemple, una coberta vegetal que desapareixi damunt d'un talús degut a un fenòmen meteorològic extrem (com ara la llevantada) fà més vulnerable l'aparent solidesa del talús o de l'estructura que fins i tot retingués subterraniament el terreny.. I viceversa, les rotures de les infraestructures poden provocar que la vegetació del seu damunt es vingui avall, això és encara més fàcil d'imaginar es clar. </p><p>Els principals danys els van patir l'ajardinament que hi havia (avui parcialment reconstruit) a Es Racó, -concretament allà on es fà cada any l'Aplec de la Sardinada- i al Parc de l'Àncora. La vegetació que hi havia col.locada a Es Racó era bastant adecuada per al lloc (tamarius i d'altres petits arbustes ressistents a la salinitat) pero les onades de St. Esteve varen impactar físicament i van fer un desgavell total del terreny, emportant-se tot el que van trobar. Al Parc de l'Àncora en canvi, tot i que l'aigua del mar va arribar a inundar la zona els principals danys varen ser deguts al vent; ràfegues de gairebé 90 o 100 km/h (o potser més) que varen fer tombar uns quants pins adults i ben alts que s'aixecaven desde feia més de 40 anys. Dels arbres que van quedar en peu pero tocats.., el temporal posterior de vent del dia 24 de Gener en va fer tombar un altre. Davant la lliçó apresa i considerant que el lloc és un espai d'ús freqüent per a avis i nens l'Ajuntament i un dels seus organs assesors en aquesta materia va estimar necessaria l'arrabassament de tots els pins del parc i així va quedar. Al llarg dels mesos sugsegüents a més a més és va presentar un projecte d'enjardinament per la zona en dues fases; una de les quals valga a dir ja s'ha executat, quedant pendent la segona per realitzarla -sino m'equivoco- al llarg d'aquesta propera primavera. </p><p>La llevantada, a banda dels desastres físics que va comportar, va posar de manifest també la diferent vulnerabilitat de certes plantes de jardineria als aerosols marins. Les que millor van soportar l'episodi van ser aquelles que son de fulla caduca ja que afortunadament per elles la llevantada no va coincidir en primavera. Per contra, arbres especialment afectats per exemple, van ser els xiprers, els eucaliptus i els llorers. El xiprer que hi havia al costat de la caseta de cobrament del Parking de Platja gran es va assecar totalment i se'l va enrretirar del lloc. De llorers grans no n'hi ha cap prou vora mar perque quedés malmès pero si que hi havien alguns petits llorers plantats en les jardineres d'uns bars que hi han al Passeig. D'eucaliptus em vaig fixar especialment en un que hi ha molt amunt de Codolar i més amunt del camí de Ronda d'Es Cars, és a dir, molt lluny de les onades pero que va perdre el seu fullatge a causa dels aerosols de la llevantada. Tot i així, l'eucaliptus mesos després va rebrotar desde tronc i desde branques gruixudes -com quan es recupera després d'un episodi de glaçades importants- i demostra una capacitat de regeneració més important del que m'havia semblat en un principi.</p><p>Com a vegetals grossos, les palmeres s'emporten la medalla d'or en quant a capacitat de ressistir l'intoxicació per la sal dels temporals. A platja gran, damunt la mateixa sorra de la platja hi ha una palmera canaria que s'ha mantingut allà ben ferma mentres l'aigua del mar passava envoltava el seu tronc i proseguia el seu camí més enllà. Avui en dia les seves fulles mostren les senyals del temporal (tots els margues de color marró) pero també el verd, testimoni de la seva fortalesa. I no sols a Tossa, les palmeres datileres i canaries, plantades a molts passeigos marítims d'altres localitats van guanyant presència mica en mica, i això obeeix no sols al gust estètic fàcil de reclam turístic o a la imitació d'altres vil.les sino que també que també és fruit de l'experiència, de veure allà on molts vegetals han mort i cal restituirlos mentres que les palmeres es mantenen per si soles i no ocasionen costos. De vegades les palmeres son l'únic que queda viu (no parlo ara de Tossa) en espais que en un primer moment s'havien ajardinat i els únics elements que fan "jardí" quan tota la resta ja no hi és. </p><p>Altres plantes molt sofertes, son les plantes crasses en general, moltes d'elles que no sols es troben en jardins sino que han col.lonitzat indrets naturals de forma "al.lòctona" (i per molts com "invasora"), parlo sobretot de les figueres de moro (<em>Opuntia</em> sp.), les ja citades ungles de gat o bàlsams (<em>Carpobrotus</em> sp.), atzavares (<em>Àgave</em>), aloes, aptenias etc.. També s'han demostrat ressitents els geranis, per lo menys els del génere <em>Pelargonium</em> que vesteixen gran part dels balcons de l'edifici que hi ha damunt la Minerva.</p><p>El Mont Guardí, on s'apossenta Sa Muralla, la Vil.la Vella i el Far, és una area interessant per l'estudi de la vegetació que hi ha implantada. Fa uns pocs anys els treballadors de l'Escola Taller i els seus responsables es van adonar ja de que a pesar de que ja utilitzaven en principi vegetals bastant adaptats -gràcies als seus bons coneixements-, a la pràctica unes plantes es tendien a morir o a malviure per causa de la sal o segons el lloc on les col.locaven i particularment això últim fou el més complicat ja que donada la forma de la muntanya , no sempre els vents potencialment perjudicials venien d'una direcció i no sempre el fet d'estar bastant separat del mar un indret garantitzava la supervivència de la planta que s'hi col.locava. Actualment la vegetació arbustiva que hi ha en part és la que ha superat els "examens" dels diferents temporals, i la que gràcies a l'aprenentatge in situ s'ha estimat plantarla en la manera més eficient. Animo a tothom a que hi feu un passeig i així descobriu els vegetals per vosaltres mateixos una mica!. No tota la bellesa està -penso jo- en les pedres-.. I els múltiples itineraris o recorreguts que s'hi poden fer donen peu a fer tantes bones fotografies que ni m'atreveixo a posar-ne una sola aquí.</p><p></p><p></p><p></p><p><br /><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV74OsqxZEtG5nqykL1f7A_PuL75dzWfkEeryJVD-XlzBVmDxgTgP5Y8TLg9RoShfb0eyoHJErSGRt-VQKDpf-MsWMp5pwG29Gpy6gH7Dm7n6eH9EYmGGBzzD_BdpZ7Nfh-mVUmU2OoKo/s1600-h/1+114.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420701562596803106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 14px; CURSOR: hand; HEIGHT: 13px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgV74OsqxZEtG5nqykL1f7A_PuL75dzWfkEeryJVD-XlzBVmDxgTgP5Y8TLg9RoShfb0eyoHJErSGRt-VQKDpf-MsWMp5pwG29Gpy6gH7Dm7n6eH9EYmGGBzzD_BdpZ7Nfh-mVUmU2OoKo/s400/1+114.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDL5p6ihffWzUZ19weMjyTYTzBTH17DyCYZTxg-Yf-U_B1welt9BZhsdkDeUxmYleWej2mtthNFsbAHAd6ptBPtUu-x0b2x_fhaz4RnecMRyowOs065ahcSx42OUc5s8i_WiLCYPHV5cI/s1600-h/1+115.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420701468671330786" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 12px; CURSOR: hand; HEIGHT: 11px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDL5p6ihffWzUZ19weMjyTYTzBTH17DyCYZTxg-Yf-U_B1welt9BZhsdkDeUxmYleWej2mtthNFsbAHAd6ptBPtUu-x0b2x_fhaz4RnecMRyowOs065ahcSx42OUc5s8i_WiLCYPHV5cI/s400/1+115.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgozRaVeb8PklF-n9veHNDAxqvRX9pUFE__Nu34zoUSAfsUhMDHFf_-RYbE2prHm33LZMpcQyaSe46ZiWNgyx8yCO5QOHzpZcjARoQoqsPKDMc3zdzYlYb4e70WvTelyQrO3FxhrHee3CQ/s1600-h/1+107.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420701296232790018" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 14px; CURSOR: hand; HEIGHT: 12px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgozRaVeb8PklF-n9veHNDAxqvRX9pUFE__Nu34zoUSAfsUhMDHFf_-RYbE2prHm33LZMpcQyaSe46ZiWNgyx8yCO5QOHzpZcjARoQoqsPKDMc3zdzYlYb4e70WvTelyQrO3FxhrHee3CQ/s400/1+107.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXSYTqWKD3M2Vw7xdDxyhOngsEACIAYIqXkMwR9TZmMucD1W1nVTORXlAz669LFvmOsznCeSjjJBQs2CtSE4UwKaoI4Zf6JfAgkU1pAGtQx1FMJkzMnZno7E9sZQ6AwUDQFraW5MDzC_w/s1600-h/1+146.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420713790264345026" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 8px; CURSOR: hand; HEIGHT: 14px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXSYTqWKD3M2Vw7xdDxyhOngsEACIAYIqXkMwR9TZmMucD1W1nVTORXlAz669LFvmOsznCeSjjJBQs2CtSE4UwKaoI4Zf6JfAgkU1pAGtQx1FMJkzMnZno7E9sZQ6AwUDQFraW5MDzC_w/s400/1+146.jpg" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOq8lmo1GcePYvScYWM4XhE7frXfrEwJ4tIKmx0vFKHfllUS1MuqFpOOQyChsLp_dv54-B4M4hJCJTDlkW3Tleym_n4P00ZvLgOJA8wx6TjQRG21NG3okb79lUF_kLtEmOps-xuwX3YE4/s1600-h/1+163.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5420740571858865362" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 14px; CURSOR: hand; HEIGHT: 10px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOq8lmo1GcePYvScYWM4XhE7frXfrEwJ4tIKmx0vFKHfllUS1MuqFpOOQyChsLp_dv54-B4M4hJCJTDlkW3Tleym_n4P00ZvLgOJA8wx6TjQRG21NG3okb79lUF_kLtEmOps-xuwX3YE4/s400/1+163.jpg" border="0" /></a><br /><span style="color:#ff0000;"><br /><br /></p></span><span style="color:#ff0000;"></span>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-31883140485676089662009-11-28T08:32:00.000-08:002009-12-12T18:38:52.183-08:00Els grèvols, símbols de la muntanya preservada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-wcZ7GMrweEW5qPNGQ1wlDp8020ehGAhX0ybh-g8DWKAkHX56lIOkA_fO1nZI7E9zr3WSeBjbosLbxeKjKxuqPNMrddfpzESj2oO8RhREKX3XiA5W3f84LybVkVu-Ejv0wNZWy090-g/s1600-h/1+036.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411807734709059202" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 258px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo-wcZ7GMrweEW5qPNGQ1wlDp8020ehGAhX0ybh-g8DWKAkHX56lIOkA_fO1nZI7E9zr3WSeBjbosLbxeKjKxuqPNMrddfpzESj2oO8RhREKX3XiA5W3f84LybVkVu-Ejv0wNZWy090-g/s400/1+036.jpg" border="0" /></a><br /><p>Ara fà un any vaig alertar de la destrucció forestal que s'estava escometent en un meravellós indret <span style="font-size:85%;">(<em>la</em> <em><a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2008/12/la-destrucci-del-bosc-la-font-dalmau.html">Font Dalmau</a></em>),</span> destrucció que afortunadament es va aturar i no va anar més enllà del que vaig escriure.<br /><br />Al llarg d'aquest any, com podeu imaginar he retornat diverses vegades a la font.. Primer un matí de primavera amb gent del <a href="http://cetossa.blogspot.com/">C.E.T</a> (Centre Excursionista de Tossa) i algunes vegades més jo sol. En l'última visita d'aquesta tardor he comprovat diverses coses: Que els castanyers d'aquest indret han patit menys la sequera que els que viuen en altres bandes, que en aquesta zona han sortit més bolets per metre quadrat (no comestibles la majoria) que en d'altres zones del massís, i també que per exemple, els grèvols que van tenir la sort de no haver estat roturats han tornat a treure fruit..<br /><br />No us equivoqueu.. Tota aquesta introducció la he fet tant sols perque em ve de gust parlar dels grèvols.<br /><br />Aquests essers vius, grans pero no massa, familiars en certs àmbits, extranys en certs altres, bastantes persones crec que els associaran bastant de seguida amb tot allò que forma part de l'ornamentació nadalenca. ..A mi els grevols em recorden pero, encara ara sobretot a un reportatge de TV del Fèlix Rodriguez de la Fuente.. Es clar, d'això ja fà anys. Ell parlava en castellà del "<em>acebo</em>" y del "<em>urogallo</em>" ("gall fer" en català). Em ve l'espurna màgica d'aquelles imatges i el relat sofert que les acompanyava, segur compartit amb alguns o algunes més de vosaltres, excepte els que sigueu molt joves, nascuts als 80's o als 90's.<br />En Fèlix explicava que l<em>'urogallo</em> era un animal en perill d'extinció a la península ibèrica i que sobrevivia els durs hiverns glaçats de les muntanyes en gran part degut a les baies dels grevols. A més, llurs branques li servien de refugi -així com també a d'altres bestioles- quan s'havia de protegir de les inclemències més dures del temps i també d'amagatall per esquivar als ferotges depredadors..<br /><br />Él grèvol era dons en aquell contexte, un bell arbust, que salvaguardava animals com l'<em>urogallo</em> en perill d'extinció a la península i que mantenia el fullatge ben verd a l'hivern quan quasi tot el demés estava mort o amb les fulles ja caigudes.. El grèvol era un símbol, un símbol vegetal, com el llop o l'os bru (o el panda gegant a nivell mundial) venien a ser per la seva banda símbols del regne animal.<br /><br />..A l'espai natural del Massís de Cadiretes, també tenim grèvols! Evidentment amb un contexte ecològic i paisatgístic ben diferent, això si. Aquí no tenen un aspecte dens, abrigador.. No es troben tampoc pas aillats enmig de la neu o sota una fageda despullada, sino amagats, desapercebuts, camuflats fins i tot, a la majoria de torrents importants del massís; Aiguafina, Vall Presona, Ridaura, Infern, Riera de Tossa mateixa, etc.. I aquí, els grevols no son son els únics que guarden fruits al bosc per salvar la vida dels <em>urogallos</em> (entre altres coses perque no en tenim d'urogallos) ..:-). Els grèvols del Cadiretes i/o l'Ardenya alimenten a d'altres ocells i viuen enfonsats dins aquestes valls més closes, sempre sota l'ombra densa d'altres arbres caducifolis o perennes; verns, llorers, azines.. ..Els poblaments de grèvols, en aquests ambients, representen exemples de la irradiació màxima de que son capaços d'arribar a cotes tant baixes i mediterranies.. I en aquest sentit tenen valor, no salven als gall fers, ..Pero si que son bells ingredients per la biodiversitat existent.<br /><br />El grèvol és una de les 350 aproximadament especies que engloba el gènere <em>Ilex </em><span style="font-size:78%;">(1), </span>la resta de les quals, la majoria son pobladores de climes tropicals o subtropicals, sobretot de sudamèrica i Xina, 26 s'hi fan a Nord Amèrica i només una sola a Europa. De les sudamericanes, una prou famosa és el mate (<em>Ilex paraguaiensis</em>), les fulles del qual, en infusió constitueixen efectivament també el mate, una beguda amb alt contingut de cafeina.<br />El nostre grèvol europeu, abans de les glaciacions era un vegetal amant de les temperatures suaus, ocupava de fet quasi tots els territoris d'Europa, quan els freds varen arribar va recular, es clar, pero al mateix temps (i a diferència d'altres) possiblement va tenir una bona plasticitat d'adaptació, ressistint progresivament millor el fred. ..I així es va adaptar tant que actualment -uns 12000 anys després de la retirada dels gels- els grevols els trobem més en els ecosistemes freds que no els més càlids. Per el que fà als requeriments de sol el grèvol vol els terrenys humifers, àcids i ben drenats, sense que que s'entollin. Generalment, excepte en comptats indrets especialment favorables com ara els molt plens de pedres, els grèvols no formen boscos (grevoledes) sino que viuen escampats dins les pinedes de pi roig, rouredes o més encara, fagedes; bons exemples d'això, dins la comarca de La Selva son els que podem trobar al Montseny. Al Massís de Cadiretes he observat que els grèvols també solen apareixen en una proporció algo més gran en els sectors pedregosos dels torrents i tampoc em consta que hi hagi cap grevoleda pura. Altitudinalment, la majoria es troben en l'estatge montà i subalpí fins als 2000 metres aproximadament.. Lo qual no és el cas dels grèvols tossencs, es clar; que prosperen i es reprodueixen per sota de tals alçades. El llindar ecològic altitudinal inferior és delicat i segurament que depèn en gran part de que les persones que ens hi movem habitualment per aquestes cotes baixes, els respectem i no els malmetem. </p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQGu0q1T17cgbnXnSanRFCxboNMp64fMFp7BwipH5X9-Z4zvIHt0oH9BtIkojh8GSV0zsFJNc24bfrKuZ7P_-98Yo8oz_a-NfvAA4SPznVoBBu3plooMq6lA4NdP8ko0rmbyde2Hkmmpk/s1600-h/1+038.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414494544915368386" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 348px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQGu0q1T17cgbnXnSanRFCxboNMp64fMFp7BwipH5X9-Z4zvIHt0oH9BtIkojh8GSV0zsFJNc24bfrKuZ7P_-98Yo8oz_a-NfvAA4SPznVoBBu3plooMq6lA4NdP8ko0rmbyde2Hkmmpk/s400/1+038.jpg" border="0" /></a><br /><em>LONGEVITAT, SEXUALITAT, ADAPTACIONS, RESSISTÈNCIA, BELLESA..</em><br /><br />Les singularitats que fàn peculiars als grèvols penso que son nombroses. Son arbres relativament petits pero que en canvi poden arribar a tenir una vida molt llarga, 500 anys o més, tot i que al massís de Cadiretes no conec a cap que arribi o s'aproximi minimament a aquesta edat; tots els exemplars son relativament joves i en desconec quin és el motiu. Podria ser degut a un aprofitament en temps antics? ..mmm Una més de tantes preguntes que m'agradaria resoldre algún dia.<br /></p><p>Els grevols poden prosperar bé en condicions assoleiades i també amb ombra forta <em>(àdhuc son uns dels vegetals més ressistents a viure amb molt poca llum); </em>no obstant<em> </em>quan reben habitualment la llum del sol directe és desenvolupen amb formes compactes i protectores, mentres que si l'ombra és important adopten formes molt més laxes. La tendència de les branques, sobretot les centrals, és a pujar erectes cap amunt i si tenen lluminositat a ramificarse bastant, prenent formes una mica versemblants com si fossin flames.<br />Les fulles dels grèvols, d'un verd lluent, solen durar uns 4-5 anys de vida mitjana i son diferentes entre elles segons si neixen a dalt, en exemplars adults o si surten de baix o d'arbustes joves. En el primer cas tenen el marge llis mentres que en el segon i tercer cas tenen agullons, de 3 a 5 en cada banda de la fulla, apuntant cap avall i a dalt alternativament.. Això és clar te una funció de defensa contra els herbívors (<em>que a Tossa i a la majoria de llocs valga a dir.. no els hi cal massa perque es clar, part considerable de l'antiga fauna primigenia ja la vam extinguir fà segles</em>). Tal peculiaritat és una mica compartida amb el de les alzines (<em>Quercus ilex</em>), essent però en els grèvols les punxes encara més pronunciades; i bé, tal apreciació va motivar a que un botànic francés antic, Joseph Pitton, batejés en llatí al grèvol amb el nom d'<em>Ilex aquifòlium</em>. La imatge de dalt l'he feta fà molt poc, precisament per ilustrar aquest fet.<br />..Respecte al tronc ..La seva escorça especialment crida l'atenció perque és molt verdosa, necessita bastants anys a amarronarse; la fusta per altre banda és dura i ressistent (<em>antigament és feia servir bastant perque aguanta molt bé els mals de les humitats</em>). ..Per el que fà a les seves arrels, el sistema és d'estructura axonomorfa.. capaç de penetrar ben endins i ancorarse-hi en el terreny que calgui. </p><p>Una altre part constitutiva dels grèvols, que potser sigui la més peculiar per la seva rellevancia ecològica: Les seves flors i la seva sexualitat. </p><p>Els grèvols son arbrets diocs, és a dir, o bé masles o bé femelles, cosa tanmateix no molt habitual en el regne vegetal. Floreixen als mesos de maig-juny. Les flors mascles -que només es fan en els mascles- apareixen en grups axilars, son groguenques i en elles s'impregnen de pol.len els petits insectes, abelles sobretot, les quals després casualment poden trobar algun grèvol femella que les estigui "esperant". Aquestes altres flors femelles dels grèvols son blanques o rosades, en grups de 3 o solitaries i més petites que les mascles. Obviament aquestes femelles son les úniques que amb els mesos es transformen en baies, lo qual pot ser bò de tenir en compte també si per exemple hom els utilitza per a jardineria, ja que naturalment si hom planta grèvols mascles mai li produiran aquestes baies. En arribar la tardor, aquestes baies ja estan ben vermelles, brillants, dúctils i cridaneres.. pero certs observadors apunten (parlant de grèvols no tossencs)que possiblement de cara al consum per als animals estan més gustoses o més digeribles a l'hivern (d'altre banda una època on escasseja molt més l'aliment) que no a la tardor i que s'han observat ocells que tendeixen a esperarse a que arribi l'hivern per menjarse les seves baies. ..Seria interessant fer estudis per verificar millor això o també més precisament: verificar si això passa al Cadiretes i en general sobre els grevols en hàbitats baixos d'altres punts de la cordillera litoral catalana. Cadascuna de les baies conté al seu interior unes quantes llavors negres (4 o 5) d'uns 7 a 8 mm de diàmetre. ...Aquestes llavors, si tenen la sort de ser transportades dins l'aparell digestiu d'un ocell i després tenir la fortuna de caure en un punt adequat, per molt ràpid que l'ocell en questió se les hagi menjat i les "cagui".. la germinació dels nous grèvols només comença en el segon any posterior a la cagada afortunada. Per tant son els animals els qui intervenen directament, tant en la pol.linització com en la dispersió de les llavors dels grevols. La lliçó que n'hauriem d'extreure -i que les escoles de natura d'arreu poden transmetre per exemple- és que si volem grèvols, apart de no arrencarlos, hem de cuidar també de no fer mal als animals del bosc.<br /><br />I quan els grèvols és moren, després d'haver acomplert o no, tot el seu cicle vital.. la cosa no s'acaba.. Hi han fongs, com a mínim un parell d'especies de fongs sapròfits <em>Marasmius hudsonii </em>i <em>Trochila ilicina </em>, que sembla ser que només apareixen quan hi han grèvols, i el que fan és descomposar les seves fulles caigudes ja mortes. Formen uns bolets minúsculs, no se si comestibles, pero atractius de fotografiar <span style="font-size:85%;">(3).</span><br /><br />L'APROFITAMENT MEDICINAL I EL SIGNIFICAT CULTURAL<br /><br />Al bosc hi han moltíssimes plantes tòxiques, que sovint també son alhora, plantes medicinals.. Tot depèn de la dosi a utilitzar, i els grèvols son ..unes més de tantes d'elles. Entre els componenets químics més significatius que tenen s'hi troba la teobromina, que és la substància excitant característica del cacao, no obstant també contenen altres sustancies indigestes i/o tòxiques, la ilicina per exemple comporta cuadres greus a l'aparell digestiu de les persones; les resines per altre banda, també perilloses, poden obstruir vasos interns de l'organisme humà. Per tot això cal que les persones amb més risc (els infants, degut a la seva conducta) estiguin previngudes dels seus mals.. Es cita en diversos escrits que una ingestió de només 20 baies pot provocar ja la mort, lo qual no tinc temptació de comprovar.<br />En quant a aspectes bons ..Les decoccions i les infusions de fulles tenen la virtut de baixar la febre, és poden utilitzar com a tranquilitzants i també tenen propietats purgants i diurètiques. </p><br /><p>No obstant, on els grèvols resulten més "exitosos" és sense dubte, en l'àmbit cultural estètic. En tradicions folclòriques i/o creences. Les seves branques plenes de baies tenen una significació festiva en els nadals<span style="font-size:78%;">(4).</span> L'origen d'això, per prou que he llegit en diversos documents, és confós. Hi ha qui considera que la seva utilització ve de molt antic (no pas a Tossa, es clar), una mica potser com el culte pagà a l'avet o al teix. Hi ha qui considera que lo del grèvol va ser fruit d'introducció cristiana pero curiosament com a element NO místic ni amb cap mena de valor religiós implicit; tanmateix si que amb una funció útil per a la religió cristiana: Únicament la de volguer competir (i imposarse) amb la tradició de l'ús del vesc, dons aquesta planta si que estava lligada a una més presumiblement certa tradició de culte pagà. ..Jo personalment crec que <em>vagi per on vagi la veritat,</em> el que si que em sembla una cosa evidència és que l'estètica moderna nadalenca, exprimida a sac per el consumisme i el model de "Papa noel de la Coca Cola", lluny de fer oblidar el grèvol, va comportar també un us més abusiu i una demanada més forta d'aquest esser viu, convertit en producte estètic de decoració ben lluny del seu àmbit rural, igual que per exemple l'ús dels avets es va incrementar també i exportar a zones fora del territori de culte a aquest arbre. La alta demanda creixent de grèvol a mitjans del segle XX va provocar que l'especie arribés a estar en situació de vulnerabilitat o fins i tot perill d'extinció a molts llocs del pais. Les coses, per sort van canviar una mica les últimes décades, gracies a la sensibilització ecologista de molta part de la població, gràcies també a les lleis i decrets legals de protecció que en consonancia s'hi van fer al respecte (a Catalunya i l'estat espanyol actualment és delicte tallar branques de grèvols silvestres i només és poden vendre els cultivats en viver) i també al fet sociològic que la gent -jo crec- està essent capaç cada cop més disposada a substituir tot lo natural per coses artificials, tinguin un lligam o no el tinguin ja amb el folclore, lo qual pot ser positiu i/o negatiu!.. No? Deixo aquesta reflexió oberta a tothom :).<br /></p><br /><p>Prosegueixo. Una altre "utilitat" dels grèvols, més minoritaria, no festiva, no estètica, pero també dins d'un àmbit de creençes! (creençes contemporanies no obstant matitzo), és que les seves flors es consideren un dels principals tipus de remeis a utilitzar dins l'àmbit de certes "Terapies florals", en concret de la terapia mitjançant les "Flors de Bach"<span style="font-size:78%;">(5).</span> Es creu (segons els seus seguidors funciona i segons alguns no creients també!) que l'ús de tals flors va bé per curar determinades emocions negatives de caire obsesiu.<br />Personalment ho incloc en l'àmbit de les creençes personals-colectives de cadascú i no pas de la ciència mèdica, donat que sembla ser que no hi ha -ara per ara sembla- cap estudi que hagi verificat resultats científics en algún sentit més enllà del que càpiga interpretar com un cas particular més dels denominats efectes placebos<span style="font-size:78%;">(6).</span> En aquesta linia la filosofia científica creu que si les gotetes de les flors amb licor tenen efectes saludables o no, pot ser una questió tant dignament equivalent a la del fet de que, creure en Deu o el el Barça, posem per cas, també pot tenir efectes positius en la salut. Possiblement el temps històric aporti noves llums clarificacores, - i científiques o no-, sobre tots aquests possibles punts de vista en joc.<br /><br />DIMORFISME SEXUAL I UNA MICA DE REFLEXIÓ <em>FINAL</em><br /><br />Retornant als temes que han estat científicament descoberts i comprovats que tracten sobre els grèvols ..Podria suggerir la lectura d'un estudi conjunt de les Universitats de Santiago de Compostela i d'Oviedo <span style="font-size:78%;">(7)</span> sobre com influeix sobre l'èxit reproductiu dels grèvols, el fet que sigui una especie dioica amb dimorfisme sexual patent. En resum, l'estudi conclou que la producció de materia seca i creixement de branques és més gran en els mascles que en les femelles tot i que els mascles produeixen un major porcentatge de flors per branca i també més de branques amb flors que les femelles, pero es clar, les femelles inverteixen després en la producció de fruits mentres que els mascles no. També resulten els mascles més eficients en l'ús de l'aigua, pero en canvi les femelles dels grèvols, en condicions de baixa lluminositat es veu que fotosintetitzen més bé que els mascles. Unes altres dades curioses és la de que per exemple, en arbres prereproductors la producció de materia seca és més elevada en les femelles que no en els mascles i per el que fà a la probabilitat de deixar descendència l'estudi cuantifica el fet que la influència de la maternitat és força important mentres que en canvi no s'observen diferències en la influència paterna entre mascles..<br />Tals estudis, portats a terme ocasionalment per les universitats o d'altres institucions que treballen amb un cert mínim rigor científic, ens ensenyen aspectes de la biologia o l'ecologia dels grèvols que no tindriem si per exemple, (disculpeu el circumloqui tant obvi que vaig a fer) els grèvols no existissin o els haguessim extinguit a cops de destral o de màquina. Hom pensarà que no cal tant estudi per justificar la preservació legal de l'especie ni viceversa, que n'hi ha prou en estimarlos per a volguer preservarlos (i viceversa).. Ja que si no sembla que sigui la ciència allò que volem estimar ..Plantejat més profusament:<br />És el coneixement de les coses naturals en si, més que la impresió palpable de les coses de la natura en si mateixes, allò que ens condueix a estimar la realitat que ens envolta? Podriem interpretar que si, pero aleshores es clar; una altre pregunta:<br />Que seria de la ciència sino existís la natura, que nosaltres veiem, sentim i pretenem descriure a posteriori, a través de la ciència? El debat està servit.<br />M'agradaria que els que em llegiu compartiu eventualment també aquests interrogants sobre coses així més obertes. Ara bé, em fà tb un cert "temor" que això ens condueixi a mecanismes de resolució lògica imposible com el "allò que fou abans, l'ou o la gallina". :)<br /><br />Així que per desenquadrar tot això (i per acabar), tallaré del sec i diré que hi ha un altre vegetal també maco, amb boletes vermelles prenadalenques, tant dioic com el grèvol i molt més comú a Tossa i en general al bosc mediterrani. Es tracta del galzeràn, del qual en parlaré, potser ..El següent any!<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Km-yYmq2KQ0pqWPH2TgTVhZUe3iw2XKVA1iAG_FEWSemtGKHVztBAY5ypMlQHJSLmQufe1XSMUlpoyl9FLFfN6bHcwhXOqi99kqrmjVPO1fQiTz2h5Nf-1SwGqoOXPQ49svAuX5OpGM/s1600-h/1+008.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414541251796691682" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Km-yYmq2KQ0pqWPH2TgTVhZUe3iw2XKVA1iAG_FEWSemtGKHVztBAY5ypMlQHJSLmQufe1XSMUlpoyl9FLFfN6bHcwhXOqi99kqrmjVPO1fQiTz2h5Nf-1SwGqoOXPQ49svAuX5OpGM/s400/1+008.jpg" border="0" /></a><em><span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxxxxxB</span><span style="color:#000000;">Branca d'un grèvol ben gros a mitjans de Desembre</span><br /></em><br /><em>Notes:</em><br /><em><span style="font-size:85%;">(1) </span></em><a href="http://www2.fpl.fs.fed.us/Techsheets/HardwoodNA/htmlDocs/Ilex.html"><em><span style="font-size:85%;">Sobre la diversitat del gènere Ilex</span></em></a><span style="font-size:85%;"><em>. Algunes dades. </em></span><span style="font-size:85%;"><em><br />(2) Tal fotografia no obstant no l'he feta al Massís de Cadiretes sino del massís vei de Montnegre (on per cert n'hi viuen molts més de grèvols) pero m'he autopermés col.locarla al reportatge perque crec que ilustra bé el que he escrit.</em></span><em><br /></em><span style="font-size:85%;"><em>(3) </em><a href="http://micologicadesobrarbe.blogspot.com/2009/11/marasmius-hudsonii.html"><em>Fongs dels grèvols</em></a><em>. Meravelles minúscules del bosc.<br />(4) </em></span><a href="http://ichn.iec.cat/bages/hemeroteca/2008-01.pdf"><span style="font-size:85%;"><em>El grèvol i el galzeran.</em></span></a><span style="font-size:85%;"><em> Interessant article de revista, divulgatiu, en català.<br />(5) </em></span><a href="http://micologicadesobrarbe.blogspot.com/2009/11/marasmius-hudsonii.html"><span style="font-size:85%;"><em>Sobre les virtuts del grèvol en les Flors de Bach</em></span></a><span style="font-size:85%;"><em><br />(6) </em></span><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Flores_de_Bach"><span style="font-size:85%;"><em>Flors de Bach.</em></span></a><em><span style="font-size:85%;"> Article wikipedia</span><br /><span style="font-size:85%;">(7) </span></em><a href="http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0716-078X2002000100007&script=sci_arttext"><span style="font-size:85%;"><em>Dimorfisme sexual i eficiencia.</em></span></a><span style="font-size:85%;"><em> Estudi sobre els grèvols.</em></span> </p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-30787928366290658312009-10-21T08:27:00.000-07:002009-10-28T08:01:09.143-07:00Vermellor d'arboç<p><em>Estem a la tardor. La sequera finalment ha tocat fi i els arboços que l'han ressistida mostren les seves baies vermelloses.</em></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidjGZ4s6lOfBvyG60AUuscKH3drmkOhZ_oa5dU9YA3Nw2xao1XUKGxjGAvxIqbukUnoezbN5O268hlFOF-CDk9haX8prPVvPGnLvH2iGuVyqgx3VjQLYK7szZCh47hXLGJ-nAoMb8PnhI/s1600-h/arbo%C3%83%C2%A7+mossegat.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395172529366501042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidjGZ4s6lOfBvyG60AUuscKH3drmkOhZ_oa5dU9YA3Nw2xao1XUKGxjGAvxIqbukUnoezbN5O268hlFOF-CDk9haX8prPVvPGnLvH2iGuVyqgx3VjQLYK7szZCh47hXLGJ-nAoMb8PnhI/s400/arbo%C3%A7+mossegat.jpg" border="0" /></a> ..Al més d'Octubre d'enguany, a Tossa hi han persones que surten o han sortit a intentar trobar rovellons, pinetells, us de reig... Al cap de mitja hora molts se'n tornen cap a casa amb la boca tancada i el cistell buit -<em>maleida sequera! pensen per dins-</em> o bé ..Prosegueixen la caminada sense mirar el terra ..I aleshores veuen penjades de molts arbustes les cireres dels arboços, vermelles, a centenars!, com si els hi faltessin ocells per ser menjades i dispersades i ens cridessin potser també fins i tot a nosaltres. Molts arboços s'han assecat, si, pero molts altres, en bastants llocs, estan ben esponerosos.<br /><br />Els arboços son uns arbusts interessants en bastants aspectes. Es distribueixen per quasi tot l'arc mediterrani, pero també fins en part del litoral atlàntic ibèric, sudOest de França i fins i tot Irlanda. En canvi no penetren gaire cap a l'interior de totes aquestes terres degut a que son sensibles als freds. Abans que es produís l´última glaciació, els arboços havien ocupat major extensió, tot arribant cap al centre i nord d'Europa d'Europa i en aquest sentit encara queden algunes poblacions relictuals a Suissa. Per el que fà a requeriments hídrics, l´arboç requereix més humitat que d'altres plantes mediterranies. Només prospera acceptablement en arees que tinguin un règim de precipitacions anuals per damunt dels 600 mm; altrament només s'hi poden trobar puntualment si els terrenys on els individuus germinen reben altres aportacions d'aigua, per via edàfica per exemple (tot i que llavors en realitat solen estar desplaçats per especies de ribera). Per el que respecta a la química del sol, l'arboç te preferències àcides, el que comporta que en realitat sigui absent en molts territoris que, tot i esser mediterranis no reuneixen aquestes condicions optimes, els quals llavors estan poblats per d'altres espècies d'arbustes. El massís del Cadiretes si que les reuneix totes i per això s'hi troben tants arboços configurant una maquia densa, fins al punt que si hagués de dir quins son els dos arbres més abundants diria que l'arboç ocuparia el segon lloc després dels suros. A d'altres indrets de Catalunya els arboços també tenen una certa importancia.<br /><br />L'arboç és de fet, una de les 17 espécies d'arbres forestals que es consideren dominants a Catalunya <em><span style="font-size:85%;">(1).</span></em> Aproximadament hi han uns 31 milions de peus i és present a unes 60.000 hectarees, tot i que només és conforma com especie dominant en unes 3000. Son les alzines i sobretot els suros les especies que més usualment li fan costat en la majoria de llocs on habiten. De fet possiblement gran part de les suredes de l'Ardenya antigament fossin formacions d'arboços en les quals les sureres potser serien arbres acompanyants o no.<br /><br />Els arboços, apart del que he escrit en les linies anteriors, prosperen en bon nombre i generen bosquines en llocs clars i també en arees forestals que participen d'un procés de succesió secundaria, és a dir, en aquells on la vegetació climàcica de la zona ha sofert una regressió i s'hi està recuperant. Son vegetals amb una gran capacitat de rebrotament de soca lo qual els suposa una molt bona adaptació de cara als incendis forestals així com a les tales forestals, que en algunes zones del pais sovint es fan cada 20 o 25 anys (com en el cas de les alzines) per obtenirne fusta. Els brots dels arboços durant el primer any posterior a una estassada poden atenyer ja uns 1'5 m. d'alçada, continua essent important durant els 4 anys següents i després ja s'alenteix. Molts d'aquells rebrots a més a més solen estar latents força endins de la soca, a bastants centímetres sota terra; més que d'altres especies rebrotadores de soca com els brucs boals per exemple -també super comuns a Tossa-, amb lo qual les seves capacitats d'autorestitució després del pas d'un incendi és més eficient que aquests últims. Degut a aquesta rao l'arboç pot esdevenir un arbust dominant en aquells llocs que han patit algun foc.<br /><br /><br />LES FLORS I LES CIRERES<br /><br />Les flors blanques i penjants del cirerer d'arboç apareixen a la tardor i les baies que acaben produint no maduren fins la tardor de l'any següent, lo qual fà que cada any trobem flors i cireres al mateix temps.<br />Hi ha qui diu que les cireres d'arboç no poden consumirse en abundancia ja que hi ha el "risc" d'emborratxarse i també de tenir una mica d'indigestió. Jo n'he provat a desenes i no he aconseguit ni una cosa ni l'altre. Que hi ha dons del cert en això? ..Potser es que caldria prendre'n moltes més!. Aleshores el meu testimoni ja no serviria ja que quan les prenc, al cap de no se quantes senzillament començen a deixar d'agradarme. ..La literatura i la ciència antiga en tot cas és del tot exagerada quan sembla que afirma que l'arboç en llatí s'anomena <em>Arbutus unedo</em> degut al fet que "unedo" és un epítet que ve a indicar que de cirera d'arboç només se'n pot menjar "una" i no dues.<br /><br />La quantitat d'alcohol veritable que poden portar les baies de l´arboç sembla ser que no sol passar del 0'5%, ni tant sols en les cireres caigudes al terra, que son les que han fermentat més. De fet hom pot fer licors a base de cireres d'arboç pero aleshores el que es sol fer és mesclar les cireres amb un aiguardent preparat amb antel.lació, amb lo qual l'efecte alcohòlic ja no depen pas gens de les cireres.<br /><br />Altres parts d'aquests vegetals tenen altres virtuts singulars. De la seva fusta els antics pastors grecs en feien flautes, que no se si sonen tant bé com les modernes pero suposadament deurien d'agradar als antics Deus. Medicinalment era planta coneguda també desde l'antigor. L'escorça dels arboços, tant la de la part aeria de l'arbre com la radicular és d'un marró vermellós i té certes propietats diürètiques. La de l'arrel, un cop cuita es pot prendre contra la hipertensió. Als arboços se li atribueixen propietats antireumatiques i antiinflamatories en general..<br /><br />..Tanmateix, a qui més "Bon profit" donen els arboços son a molts animals del bosc del massís, que no sempre ho aprofiten bé, dons llurs vides de vegades son truncades per els dispars d'alguns caçadors. Guineus, senglars, ocells petits i no tant petits, tant omnívors com frugívors, poden menjar o picar les baies de l'arboç, que son sempre uns complements nutritius i energètics per les seves dietes salvatgines. ..Pero d'entre tota la fauna entrelligada amb l'arboç hi ha una especie que en sobresurt per la seva singularitat més específica. Es tracta de la papallona de l'arboç (<em>Charaxes jasius)</em>, que potser es mereix un bon punt i a part.<br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAr4Ju3IHF7vlcxp2rH91Mz3Gr0PNB7FegMRZWRg4mO1Jy2KgR2iNfWyeyioEMUdlp44ayPlfh_bRZC2lSpbwOvnyMp4iVFvKC3Tuw-hxQefJQe3lP1s-OBkAQme9xiOrBt6yTD5oZb8/s1600-h/Charaxes%2520jasius%252004.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396252610079067346" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 289px; CURSOR: hand; HEIGHT: 186px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHAr4Ju3IHF7vlcxp2rH91Mz3Gr0PNB7FegMRZWRg4mO1Jy2KgR2iNfWyeyioEMUdlp44ayPlfh_bRZC2lSpbwOvnyMp4iVFvKC3Tuw-hxQefJQe3lP1s-OBkAQme9xiOrBt6yTD5oZb8/s400/Charaxes%2520jasius%252004.jpg" border="0" /></a>La papallona de l'arboç, que mostro aquí a l'esquerra (tot i que en aquest cas vull indicar que la fotografia no és meva sino que està presa de la pàgina del <a href="http://ichn.iec.cat/bages/arbusts/Imatges%20Grans/Charaxes%20jasius.htm"><em>ICHN</em></a>), és la papallona diürna més gran d'Europa, les erugues de la qual s'alimenten exclusivament o quasi exclusivament de les fulles d'arboç. Dic quasi perque hi han persones que afirmen que també poden alimentarse de matolls del génere <em>Osyris, </em>així com de fulles d'oms i llors si disposen o potser no d'arboços. No obstant, a les muntanyes de Tossa hi han comparativament molt pocs matolls <em>Osyris</em> i en canvi si que hi han molts arboços; igual que a les Gavarres, territori bastant semblant a l'Ardenya o Cadiretes en alguns aspectes i on precisament s'hi han dut a terme estudis bastant a fons sobre la papallona de l'arboç i sobre aquest territori s'afirma que és on hi han més papallones de l'arboç de tota Europa. ..I escribint sobre les Gavarres, en Narcís Vicens afirma que les papallones s'alimenten exclusivament d'arboços <span style="font-size:85%;"><em>(2) </em><span style="font-size:100%;">i jo li dono bona credibilitat</span><em>.</em></span> Al Massís de Cadiretes el que si que hi han son llors. ..Poden ser aliment les seves fulles aliment per a les erugues de la papallona de l'arboç? Bé. Seria interessant averiguar-ho, sense dubte, pero a falta d'estudis, jo crec que les fulles de llor no les alimenten degut a que els llors (i també els oms) creixen en fondals i a una consideració que explico després en algunes linies de més endavant. Les papallones adultes en canvi, si que es deleeixen amb altres aliments!. Un suc que els agrada molt és el de les figues de les figueres, les quals solen atraure multitut de papallones i a més en resulta més fàcil d'observarles vora elles, ja que com que les figueres son arbres que solen creixer isolats entre ells, les papallones dels voltants tendeixen a agrupars-hi. ..Un altre "bon plat" que atreu les papallones de l'arboç son els excrements d'animals.. Lo qual resulta xocant, desde un punt de vista estètic tradicional degut al contrast massa evident de la merda respecte la bellesa doblement acolorida a més de les ales de les papallones, com succeix amb moltes especies tropicals, pero és clar que posats a comparar ...més lletgos som nosaltres, que malgrat la nostra inteligència contaminem el planeta sencer, dia rera dia ..pero en fí, no em sortiré ara de tema. </p><p>La fenologia de les papallones arboceres és molt intensa durant l'any perque s'hi produeixen dues generacions, una aproximadament cap al mes de Juny i l'altre al Setembre. Les femelles posen els ous d'un en un i els distribueixen en diferentes fulles d'arboç. Els ous posats a finals d'estiu no es transformen en adults fins que passen 8 mesos... Si l'hivern esdevé més fred que del normal molts individuus moren i per tant el nombre de supervivents finals de les postes de finals d'estiu es molt més variable que l'altre generació. Superada la fase larvaria entren en la fase de crisàlida, en la qual les papallones de l'arboç es troben cap per avall i penjades de branques, no necessariament d'arboç i això els hi comporta dues setmanes més, fins que es metamorfosejen finalment en papallona. Les papallones de juny posen ràpidament ous altre vegada i aleshores el procés és molt més ràpid. Les erugues és passen dos mesos devorant intensament les fulles d'arboç, és transformen ben aviat en papallones i es tanca el cicle.</p><p>Els mascles de les papallones de l'arboç son molt territorials i el seu comportament en aquest sentit resulta interessant. Les femelles solen volar bastant "caòticament" d'un lloc cap a l'altre, pero els mascles, quan emprenen el vol desde alguna branca per "fer-se notar" o defendre el perímetre territorial, al cap de poc és comú que tornin a la mateixa area desde on l'han emprès i per això pot resultar fàcil fotografiarlos; això és deu també a que la tasca de defensa del perímetre que consideren circumstancialment "seu", els comporta un desgast físic considerable i així s'estan, tancant el pas als mascles intrusos i esperant el pas d'alguna femella.</p><p>La manera com es distribueixen els territoris també ho trobo interessant de donar a coneixer i en aquest sentit hi ha un estudi fet per el naturalista Joan Daranes que resulta molt interessant <span style="font-size:85%;"><em>(3).</em></span> A l'igual com feien els humans en moltes èpoques històriques quan feien establiments prehistòrics o bé castells mitjavals damunt de muntanyes, els mascles de la papallona de l'arboç busquen també sempre els indrets elevats, siguin carenes o cims de turons, dels quals s'ensenyorejen. La comparació és meva i entenc que fer-la pot semblar un antropocèncetrisme innecessari, pero tampoc està de més -penso- si s'enten unicament com a "interpretació". El territori d'un mascle tendeix sempre a expandirse fins que topa amb el límit defensat per un altre, no quedant entre mig cap mena de zona neutral. Les baralles entre ambos son força freqüents pero mai tenen per conseqüència que un mascle feble perdi el seu territori. En canvi si que succeix quan l'encontre és amb altres especies de papallones. </p><p>Les arees de reproducció per altre banda també tenen una relació força gran amb els territoris que els mascles defensen. S'ha provat en el mateix estudi, que la papallona de l'arboç només cria en indrets que tinguin matollar apropiat, entre els quals hi hagin arboços presents (tot i que resulta curiós també és va veure que no hi ha cap relació proporcional quantitativa entre el porcentatge d'arboços i la predilecció per tals territoris) pero alhora només si son arees significativament més elevades que els seus entorns inmediats. Hom creu que aquesta doble dependèndcia és desventatjosa per a l'especie de cara a que la fà més vulnerable a les causes que la podrien apropar a una hipotètica futura extinció, pero per altre banda sense dubte també li aporta una peculiaritat afegida<em><span style="font-size:85%;">.</span></em> </p><p>Per últim, un altre cosa que trobo interessant i que també és despren del citat estudi és el fet que s'ha demostrat que les papallones de l'arboç prefereixen les arees de maquia degradades a les arees molt ben conservades, o els terrenys amb arboç que s'estan recuperant d'un incendi que no pas allà on no ha sofert un incendi en temps no gaire llunyans, lo qual pot ser significatiu com un exemple d'esser viu que indicaria que part de la nostra biodiversitat, estigui o no adaptada als incèndis, si que està potencialment familiaritzada amb els escenaris que devenen de tals catàstrofes; i en aquest sentit sembla ser que, tant la papallona de l'arboç com el mateix arboç en treuen un cert profit.</p><p>En resum, crec, per anar acabant, els arboços son arbres que conjuntament amb els suros caracteritzen força el paisatge vegetal que tenim, que son rics en peculiaritats i que malgrat solen ser soferts i ressistents a les maltempçades que puguin patir, no per això els hem de menystenir com especies dignes de ser protegides.</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuv-SkG3rxxXq9iMCdlz2t5y28yentHdDmdj7l6QKLKRwyKPrcKpQX735fvAptm1QhgZO3SjdrmvLFlmiktk9J6YpMlCcAVWgCVD4YyafYMaXhIkiYeuyNBnqxIvQXAt13Up9DpOl4eKk/s1600-h/arbo%C3%83%C2%A7sec.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395351156450096834" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 248px; HEIGHT: 186px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuv-SkG3rxxXq9iMCdlz2t5y28yentHdDmdj7l6QKLKRwyKPrcKpQX735fvAptm1QhgZO3SjdrmvLFlmiktk9J6YpMlCcAVWgCVD4YyafYMaXhIkiYeuyNBnqxIvQXAt13Up9DpOl4eKk/s400/arbo%C3%A7sec.jpg" border="0" /></a>La sequera extrema que hem patit durant aquesta primavera, durant l'estiu i fins l'inici d'aquesta tardor ha fet que milers d'arboços, sobretot a la part marítima, s'hagin assecat (vegeu la imatge de la dreta feta aprop Sant Grau) o bé tinguin les seves cireres molt petites, amb un procés de maduració que es va restringuir només als primers mesos de la primavera i va quedar disminuida .. Pero en d'altres arees del massís, sobretot en tota la vessant obaga, els arboços estan plens de cireres. Cireres que porten vida i que atrauen la vida. ..Com escrivia en Narcís Munsó en el seu <a href="http://www.narcismunso.com/">blog</a>, en forma de vers:</p><table><tbody><tr><td><span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxx</span></td><td><p><em>El tord se la menja</em><br /><em>La merla també</em><br /><em>Flor blanca que penja</em><br /><em>Fruit roig l’any que ve. </em></p></td><td></td></tr></tbody></table><p><br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcqXmOYb1iNfJ8usfMsp8-ba0cUa4b4qb4J_V_6qp289IOVSs8g2KQ73JGRsloLKFsOFxKcP3nWm31O2Js85BK5nbrSD1BKN4msgsgAk-JYw40QPkPkWrfPiPDqOBFRiYT9TVZ0-fMSRo/s1600-h/arbo%C3%83%C2%A7+a+marc.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395172958595514114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcqXmOYb1iNfJ8usfMsp8-ba0cUa4b4qb4J_V_6qp289IOVSs8g2KQ73JGRsloLKFsOFxKcP3nWm31O2Js85BK5nbrSD1BKN4msgsgAk-JYw40QPkPkWrfPiPDqOBFRiYT9TVZ0-fMSRo/s400/arbo%C3%A7+a+marc.jpg" border="0" /></a><br /><span style="font-size:85%;"><em>Imatge d'arboç presa ara fà poc més d'un any -potser avui seca- damunt la costa tossenca aprop de Salionç</em><br /></span></p><p><em><span style="font-size:85%;">(1) <a href="http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/publicacions/boscos_11.jsp">Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament</a>. Quaderns de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2004. Complilació d'estudis portats a terme per el CREAF.</span></em></p><p><em><span style="font-size:85%;">(2) La papallona de l'arboç. Consultable al </span><a href="http://gavarres.com/ct/CosU/Hemeroteca:NumeroDos/"><span style="font-size:85%;">nº2 de la revista Gavarres</span> </a></em><span style="font-size:85%;"><em>. Autoria: Narcís Vicens i Josep Marmi. L'article parla d'aquests insectes en l'àmbit de les Gavarres i l'Ardenya.</em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>(3) <a href="http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000025/00000041.pdf">Territoris de reproducció de Charaxes jasius en un tram de la Serra Pre-Litoral Catalana</a>. (But. Inst. Cat. Hist. Nat. 68: 27-33.2000) Autor: Joan Daranas i LLopart. </em></span></p><p><span style="font-size:85%;"><em>Per altre banda, un altre document de video molt amè sobre les papallones de Catalunya, inclouent la referida, es pot veure i escoltar a la web educativa</em> <a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=565"><em>Edu3.cat</em> </a></span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-57490986148211914902009-09-01T05:53:00.000-07:002009-10-03T10:51:26.014-07:00Sequera greu al bosc!<span style="font-family:arial;"><span style="font-size:130%;">El massís de Cadiretes està tenint la sequera més gran de les últimes décades (<strong><span style="color:#cc0000;">Article actualitzat</span></strong> a 17 de Setembre.) i la vegetació l'afronta com pot, amb diferents estrategies importants. Quan tot això acabi ..Quina mena de bosc veurem?</span><br /></span><br /><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCcfWILsoJML0KfAwv456c9UnavL5YFPjLSVnYYGJiTHkNCbv7tBGkvbux76kZn_FqrG38BsXPwGJ4XNMoqasVzPmv8iVgxVKkNlQWjvfUvrRrgYCNVxUOOZ792lLFbSksu_G2paT9eM/s1600-h/aiguafina.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382139943496223058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNCcfWILsoJML0KfAwv456c9UnavL5YFPjLSVnYYGJiTHkNCbv7tBGkvbux76kZn_FqrG38BsXPwGJ4XNMoqasVzPmv8iVgxVKkNlQWjvfUvrRrgYCNVxUOOZ792lLFbSksu_G2paT9eM/s400/aiguafina.jpg" border="0" /></a> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxx</span><span style="color:#000000;"><em>..La font d'Aiguafina, sense gota d'aigua fina.</em></span></p>Estavem a finals d'Agost; encara hi havia gent a platja i d'altres treballant pero moltes persones no eren -i no son encara!- conscients del que passa al boscos de Tossa!. Estavem i continuem estant en una situació de sequera extrema. Pot ser perque els pantans tenen bones reserves i per tant les persones tenim aigua de les aixetes no ens hi fixem ..pero ai si la vegetació tingués veu i pogués parlar o cridar!...<br />Les plantes mediterranies estan adaptades a resistir estius bastant secs i així ho han anat fent; amb les seves estrategies, aguantaven.. Pero sembla ser que desde les últimes setmanes sense pluja de finals d'Agost (i abans en bastants casos) moltes plantes ja van començar a dir "prou". Les conseqüencies de la falta d'aigua son ben paleses i no s'arreglarà prou per molt que plogui. Qualsevol persona que rondi, sobretot si va per per la façana marítima, ho notarà. El panorama es força trist i pot passar a ser desolador.. No exagero!. Les capçades de molts arbres ja no son verdes sino marróns. El color de la mort.. Pero.. Això que significa? Realment que moren?<br />Molts son els arbres que han perdut ja tot el seu fullatge, en gran part dels individuus a més a més totes les branques primes estan totalment mortes. Si properament plou quantiosament hauran de fer un esforç metabòlic per tornar a treure noves fulles verdes desde el tronc.. Per a d'altres -els més joves i els més vells- malauradament ni tant sols amb molta pluja que poguem veure caure potser a partir d'avui, serà inútil ja que malauradament, tot i que soni a sensacionalisme, l'aigua només calma la sed als vegetals vius.<br /><br />LA DIMENSIÓ DEL FENÒMEN<br /><br />De n'hi do el que portem. ..Deu n'hi do desde fà uns mesos. A l'hivern varem tenir una llevantada extrema que va arrasar amb les plantes costaneres (<em>veure <a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2009/01/els-efectes-dels-temporals-en-la.html">reportatge</a> del mes de Gener</em>) i amb gran part també de la vegetació submarina ..Després varem tenir una ponentada i una tramuntanada primaverenca que també van causar la rotura de molts arbres ..I ara a l'estiu tenim aquesta sequera ..extrema! Ens vam lliurar d'incendis -hauria estat el colmo-, pero la sequera.. Quina "aigua" l'apagarà? Aquí no hi han mànegues de bombers, ni hidroavions ni helicòpters que puguin fer algun bon servei; depen exclusivament dels núvols! -pero de lo qual tots nosaltres a escala global i progresivament en som cada cop més COrresponsables-<br /><br />La causa de la sequera forestal d'enguany és bàsicament la manca de precipitacions. I per fer-nos una idea de la magnitut d'aquesta causa del fenòmen invito fer una ullada als següents gràfics, fets per <a href="http://meteotossa.blogspot.com/">Meteotossa</a>.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFTMar3zLPp-x-lwAoF_H8tGTLXD88n4cspyMdMp6QQuPnUBCwZ8Ibbj32BIcUs1YRlMRU9VFd07EHHzMFPzWZ9xPZaoVOSSbjg5NzKEYgGTaQ01MaC45SAzhdSLE9wsvd52wv-r3naJo/s1600-h/Diapositiva4.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376871617598488498" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 292px; CURSOR: hand; HEIGHT: 232px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFTMar3zLPp-x-lwAoF_H8tGTLXD88n4cspyMdMp6QQuPnUBCwZ8Ibbj32BIcUs1YRlMRU9VFd07EHHzMFPzWZ9xPZaoVOSSbjg5NzKEYgGTaQ01MaC45SAzhdSLE9wsvd52wv-r3naJo/s400/Diapositiva4.JPG" border="0" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidELDo1EweNuEn88FvbY0dLQczsbVrwSggr6MhQkt3WGvo8RB2E6C5LxCI6M2ZaTWaRGTC_J8ua1NLsBO0Eb1TW_yA-0oYVa3OYV5KBYiLTYFR0xSrO56Jsawmi4EvL6gcrLENvL3vq9Q/s1600-h/Presentaci%25C3%25B3n1.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5376872147683929938" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 273px; CURSOR: hand; HEIGHT: 223px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidELDo1EweNuEn88FvbY0dLQczsbVrwSggr6MhQkt3WGvo8RB2E6C5LxCI6M2ZaTWaRGTC_J8ua1NLsBO0Eb1TW_yA-0oYVa3OYV5KBYiLTYFR0xSrO56Jsawmi4EvL6gcrLENvL3vq9Q/s400/Presentaci%25C3%25B3n1.jpg" border="0" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><p></p><br /><br /><br /><br /><span style="color:#ffffff;">x</span>Com resulta palès observem una disminució progresiva de l'aigua caiguda en els diferents mesos. Ell mateix ja va informar en el seu blog informatiu, que les precipitacions dels mesos d'Abril, Maig i Juny aportaren només la meitat de l'aigua que sol caure altres anys... Que falti aigua a la primavera és molt negatiu per la majoria de les plantes, ja que tenen aleshores molts teixits tendres que la requereixen. I si la primavera fou injustament seca l'estiu encara ho ha estat molt més. Per al mes de Juliol la desviació de la mitjana anual de litres encara fou molt més grossa i per rematar-ho, l'agost ha estat el més sec desde l'any 1928!. Altres localitats catalanes com ara el mateix poble de Barcelona també han tingut un agost de record (més històric que Tossa de fet) pero els altres mesos anteriors els hi va ploure el que tocava o per damunt de la mitjana. La sequera de Tossa és molt més profunda.<br /><br />A nivell de vegetació la sequera afecta actualment tota mena d'hàbitats (exceptuant el medi marí obviament!), tot i que amb diferents graus d'incidència segons els indrets i les comunitats vegetals que substenten. La major part dels arbres amb les capçades visiblement marronoses son suros que han crescut als vessants baixos i més assolejats del massís. L'extensió geogràfica de la zona més afectada va desde les muntanyes de LLoret fins el terme de Sta.Cristina d'Aro. A LLoret i més al sud va caure algun xafec a l'estiu i cap al nord-est de la Vall Presona els arbres he vist que presenten també un aspecte molt més normal (verd). També estan prou sans a les parts mes altes del massís així com a totes les obagues <span style="font-size:85%;"><em><strong>(1)</strong></em></span><br />Es tracta dons d'un territori relativament reduit pero MOLT greument afectat, en el qual l'atzar ha fet que les tempestes de gran part d'aquest any fossin molt puntuals i passessin sempre desviades de nosaltres; uns cops més al sud, d'altres més al nord ..O bé es formaven a l'interior de la comarca de la Selva pero diguem que no traspassaven el coll de Terra Negra.<br /><br />LA PLUJA QUE NO MULLA PROU<br /><br />Hi han dies que s'ennuvolava tot.. Hi han dies que fins i tot va ploure.. com aquell 10 de Juliol, 5 litrets.. Pero Què fan 5 litrets en un bosc sec o els altres pocs caiguts aquest últim dia 15 de Setembre? Si caiguessin en un prat o en un desert regarien el terra nu i al cap de ben poc naixerien flors de llurs llavors enterrades.. Pero en un bosc, a la pràctica, la cosa resulta ben diferent. Les capçades dels arbres intercepten gran part de la pluja (o gairebé tota ella en molts casos si es tracta d'una pluja feble) que s'evapora després desde les mateixes capçades. Si la precipitació prosegueix o les copes no son espesses, altres gotes aconsegueixen traspassar el "paraigües" del fullatge i es dipositen en la virosta i la fullaraca, la qual hom calcula que pot retenir aigua en una quantitat equivalent entre el 150% i el <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8IcQVAEBCP3gC2Nh2nGefy6bfQFjrdFliwdfVarijD0Yrir7qNlqlzgLuvxqoUgfjBHFW4XvyjFSmuzO7Mmhey37rQClxv0CtXW4hWU_oFmBEkr4keEwm-5Qb0ktevqnXRWJ4O9CVJ6A/s1600-h/1+037.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382141796894219970" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 255px; CURSOR: hand; HEIGHT: 199px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8IcQVAEBCP3gC2Nh2nGefy6bfQFjrdFliwdfVarijD0Yrir7qNlqlzgLuvxqoUgfjBHFW4XvyjFSmuzO7Mmhey37rQClxv0CtXW4hWU_oFmBEkr4keEwm-5Qb0ktevqnXRWJ4O9CVJ6A/s400/1+037.jpg" border="0" /></a>500% del seu pes en sec <em><span style="font-size:85%;"><strong>(2)</strong>,</span></em> actuant com una esponja ..Pero no la reenvien cap a sota on hi han les arrels. També els troncs, i la fusta rugosa del brancatge dels arbres retenen aigua caiguda i trascolada per l'escorça.. I l'endemà l'evaporen gairebé tota, sense que ni els arbres ni els arbustes hagin pogut absorbirla dons és també una quantitat d'aigua que no penetra en el terreny, que no mulla ni una sola arrel.. Molta gent haurà dit "ha plogut", els patis regalimen aigüa, hi han tolls d'aigua a l'acera ...Pero per al bosc, molt sovint amb això no n'hi ha prou. Hi han plujes que paren o frenen puntualment el procés de la sequera, pero que no la resolen certament i l'estiu prosegueix.<br /><br /><br /><p>LA VEGETACIÓ POSADA A PROVA<br /><br />La mortandat de branques de tota mena de vegetació i àdhuc d'arbres sencers esdevé de major o menor intensitat segons la situació on aquests creixen. A la solana del massís, el terra és bastant perpendicular a la radiació solar que escalfa i asseca. La poca quantitat de virosta i humus així com de vegetació arbustiva o herbacia (molts cops només hi ha sauló al descobert) facilita la ventilació i l'assecament també del terreny; tinguem en compte que la terra del massís de la major part del massís de Cadiretes és sauló granític, textura amb bastants porus de ventilació pero amb pocs microporus efectius de cara a la facultat de retenció d'aigua; tanmateix son terrenys amb dificultat per estructurarse químicament. A menys que contingui molta materia orgànica els nutrients minerals s'esdevenen rentats facilment i el territori resulta poc fèrtil, lo qual redunda en la poca cobertura comentada <em><span style="font-size:85%;"><strong>(3).</strong></span></em> Altres factors complementaris maximitzants ..La poca densitat de fullatge dels suros (de fet son els arbres amb les capçades més "transparents" de tots els que formen boscos al nostre pais) i la mateixa susceptibilitat d'aquests a la falta d'aigua repercuteix també, dia a dia, amb el que els està passant.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqthepbbIYoKz9QtPmL2CYzDughDP7XLAU1cPMt7o40JoHfhKYX9ISw7vZ7Qz9JptOR_TewshKwPcSYSfDIckD46sd2_n1TW_cTbOZlw07TdC4jN390xUfePirKtYKZPXn93ja9ARmkg/s1600-h/1+052.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382447309787010386" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 128px; CURSOR: hand; HEIGHT: 128px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAqthepbbIYoKz9QtPmL2CYzDughDP7XLAU1cPMt7o40JoHfhKYX9ISw7vZ7Qz9JptOR_TewshKwPcSYSfDIckD46sd2_n1TW_cTbOZlw07TdC4jN390xUfePirKtYKZPXn93ja9ARmkg/s400/1+052.jpg" border="0" /></a><br />Uns altres arbres de menor rellevancia paisatgística (quantitativament) no obstant també estan patint força aquesta sequera extrema. Bastants llors, tot i creixer als torrents, varen esgrogueir les seves fulles perque les seves lleres s'assequen a massa profunditat. En els casos on anys endarrera varen germinar i es varen "atrevir" -diguem- a formar bosquets a alguns metres més enfora dels torrents, aquests bosquets poden morirse, tot i que bé, de moment el que he observat es que en general sols alguns pocs llorers estan totalment desfullats i en general sobreviuran. Les dinàmiques de les poblacions de llors actualment estan més restringuides per la competència amb altres especies que no pas per el rigor del clima. També se'n resenten en diferent grau molts cireres, servers, moixeres i castanyers (<em>imatge de fulla al costat</em>), arbres sovint també propers a rierols i depenents d'una certa bona humitat subterrania que ara falta... Els trèmols, que s'hi fan als mateixos indrets, em fa l'efecte que suportin algo m<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh38UAMR0puVGqZqV1b6IdAa2HjarytQ7g5rmWe9m99yQ4HD6gkiVbacWfBq2-iWYFdZmtP8qPHUPJuiQtz4AHg39i7TUAmUnUu_KM4QwbWTIw3nqXyqjceKfcpbHnzYmLIncFbxQQDAKc/s1600-h/1+041.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382449813582403570" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 317px; CURSOR: hand; HEIGHT: 266px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh38UAMR0puVGqZqV1b6IdAa2HjarytQ7g5rmWe9m99yQ4HD6gkiVbacWfBq2-iWYFdZmtP8qPHUPJuiQtz4AHg39i7TUAmUnUu_KM4QwbWTIw3nqXyqjceKfcpbHnzYmLIncFbxQQDAKc/s400/1+041.jpg" border="0" /></a>illor de moment, el tràngol d'aquesta sequetat. A l'extrem invers, els arbres abundants que millor aguanten son naturalment els pins. A l'igual que durant les sequeres del 1994 i el 2003 no manifesten síntomes (excepte en determinades ubicacions de terreny amb poca terra) i gràcies a ells el color verd intens continua en moltes arees. No és extrany ja que els pins; sobretot els pins blancs!, no pas tant els altres, creixen en molts altres territoris mediterranis on habitualment sol caure tant poca pluja com a Tossa enguany. La il.lustració de l'esquerra exemplifica bé la fortalesa dels pins (en aquest cas un pi pinyer) respecte la debilitat dels suros.</p><p></p>Per el que fà a formacions arbustives i subarbustives de maquia mediterrania, els brucs boals (<em>Erica arborea</em>), que a Tossa dominen moltes contrades demostren ser especialment sensibles al problema i s'assequen amb facilitat. La mortandat de brucs d'enguany pero, no és res excepcional i sol succeir, tot i que en menor grau es clar, cada "x" anys.. La mort dels bruguerars sencers tanmateix sol comportar succesions secundaries natural d'altres vegetals que solen apareixer quan els brucs defalleixen; tal com per exemple les porrasses <em>(Asphodelus aestivus),</em> maques de fotografiar per cert a la primavera quan enlairen les seves tijes floríferes.<br /><br /><br />MANERES DE RESSISTIR DE DIVERSES ESPECIES DEL MASSÍS<br /><br />Moltes altres especies arbustives tenen millors capacitats que els brucs per ressistir les sequeres habituals dels estius, tot i que -torno a dir- la sequera d'aquest any en molts casos els està sobrepassant les seves capacitats naturals. Al nostre clima mediterrani a molts dels vegetals sel's agrupa amb la denominació de "xeròfits"; una paraula que per cert, s'ha arranjat també desde fà temps per a l'àmbit de la jardineria i es fà servir molt el terme "xerojardineria". De xeròfits n'hi han de diverses menes depenent de quines estrategies fan servir i en tal sentit existeixen els malacòfils, els escleròfils i els estenohidres <em><span style="font-size:85%;"><strong>(4)</strong></span></em> ...Per aprofundir en això hauria de fer una explicació molt teòrica que potser aburriria als lectors. I jo la veritat, que prefereixo també parlar en concret de les plantes i no fer un arbre esquemàtic de categoritzacions teòriques.<br />Per fer un petit repàs podria començar citant les estepes per exemple.<br /><br />A les muntanyes de Tossa abunda sobretot l'estepa negra (<em>Cistus monspeliensis</em>) i l'estepa borrera (<em>C.salvifolius</em>). En canvi l'estepa blanca (<em>C.albidus</em>), super abundant en moltes altres contrades del pais, com que és de preferència calcaria apenes s'hi troba al Cadiretes. Per el que fà a l'estepa cresa (<em>C.crispus</em>), que si que podria vegetar al massís<strong> <span style="font-size:85%;"><em>(5)</em></span></strong> i resultaria valuós constatarla jo personalment no l'he trobada. Les estepes, totes elles, son vegetals heliòfils que solen col.lonitzar espais oberts i tals formacions s'anomenen tècnicament i vulgarment brolles. De vegades aquestes brolles van acompanyades de pins i en el cas de Tossa sovint també de suros. Al tractarse d'arbres que deixen passar tant bé la llum, les estepes s'hi poden fer molt bé sota ells i prosperar, tot i que és encara més habitual que creixin en indrets que han sofert antigament algún desgavell ambiental i contribueixen a la seva restitució futura (un dia en parlaré de tot això, en un altre article apart).<br /><br />Les estepes, per el que fà a la seva manera de reaccionar a la falta d'aigüa estan dins del grup de vegetals denominats "xeròfits malacòfils"; en ells és un fet característic que les seves cel.lules, al deshidratarse per causa de la sequetat augmenten la concentració de sals i el seu potencial osmòtic pot incrementarse fins les 40 atm; tal cosa permet que puguin mantenir activa la circulació de sava fins als seus propis límits fisiològics, més enllà dels quals això si, es desfullen i llavors la seva maquinaria fotosintètica queda també imposibilitada. A banda d'aquesta peculiaritat virtuosa i defectuosa alhora segons com es miri, hi han altres característiques que se'n destaquen molt més facilment a la vista. Les estepes negres, quan pateixen sequera les seves fulles s'aixequen cap a dalt, s'apropen entre elles i s'uneixen gracies al pegament que tenen a mercè d'unes glàndules!; així redueixen les perdues de vapor (veure la fotografia que he fet apropiada per al cas) . Per la seva banda, les estepes borreres, com he dit també molt habituals, malgrat siguin incapaces de la proesa anterior de les negres, arruguen notablement cadascuna de les seves petites fulles amb la mateixa finalitat. Dies després si la sequera ha finalitzat ...llurs fulles s'obren de nou ,pero es clar, si la sequera prosegueix es desfullen progresivament i poden arribar a assecarse del tot. Aleshores la pervivència de la brolla depen aleshores de les seves llavors, les quals benauradament es desprenen abundantment durant l'estiu, durant tardor i l'hivern i a més a més si els és necessari a continuació poden passarse força temps latents fins que noten apropiades condicions per germinar i desenvoluparse.<br /><br /><br /><p><table><tbody><tr><td><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382442478947815218" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 427px; CURSOR: hand; HEIGHT: 325px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhERnvF3zcIwuM2pSASTGqqMHyF62m0OAYzqtSv98Bbn5IysxGFXnlw0LvOv-SE9EWVRC-dpPazV7A09kPL7uM8_UxLqnFYr3AVIwyEaK6gozPD5quPfZcnOfjvu-U3hsdIFxbUTZnj40M/s400/Restepanegra.jpg" border="0" /></td><td><em>Estepa negra amb les fulles plegades cap amunt, tal com si estés resant a un sant per l'aigua beneida.</em></td></tr></tbody></table></p><p>Els romanís, farigoles i molts altres matolls afins també son malacòfils perque tenen tendència a augmentar de manera significativa la seva concentració interna de suc cel.lular quan baixa la disponibilitat d'aigua del terra. S'esgrogueeixen una mica i també arruguen les seves fulles -tot i que de manera molt menys notable- amagant així una mica els seus estomes, alhora que es tornen notablement més rígides al tacte com a conseqüència també de la seva deshidratació interna.<br /><br />Els marfulls, arbustes freqüentíssims, tot i estar dins la mateixa categoria, no arruguen gaire les fulles pero com a conseqüència de la perdua de turgencia sel's hi dobleguen llurs peciols cap a baix, lo qual comporta que acabin penjant. Tal comportament físic esdevé també ventatjós, en tant que els seus limbes foliars es situen de manera menys perpendicular als raigos del sol i en conseqüència també el processos de l'assecament per radiació s'esdevenen reduits. Val a dir però que moltissims altres vegetals reaccionen de manera semblant posant cap baix les fulles, els llors sense anar més lluny per exemple, cirerers i molts altres més, que no son pas gens malacofils per el que fà a la seva dinàmica fisiològica interna i bastant vulnerables a la sequetat.<br /><br />Un altre grup de vegetals amb unes altres adaptacions, aquestes si, molt efectives, son els suculents, els quals molts autors no obstant no els consideren xeròfits. Suculents son els que sovint tenen fulles o bé tijes o bé arrels crasses que enmagatzemen líquid èn periodes humits, tals com els crespinells, les arrels de les esparragueres i també un bon nombre d'especies que de fet no son autòctones pero que en canvi s'hi estant naturalitzant o ja estan naturalitzades del tot com ara les ungles de gat, les einadies (aquestes a més a més també s'arruguen) o les figueres de moro. Les seves estrategies son molt pasives pero com dic, força efectives i en general son molt comunes en especies més propies dels ambients desertics que no en els mediterranis. Unes quantes d'aquestes (i entre elles les figueres de moro i les atzavares!, plenament naturalitzades) a més de les ventatges que suposa tenir aquests organs acumuladors de líquids, tenen una manera diferent de fotosintetitzar que encara les fà més ultraeficients en condicions de falta d'aigua perllongada; és el metabolisme anomenat CAM, el qual els permet produir CO2 durant el dia tot i tenir els estomes tancats i fer l'intercanvi de gasos (obrint-los) unicament per la nit quan la temperatura sol ser algo més baixa i la perdua d'aigua menys intensa. Bona part de les plantes suculentes resulten benefiades dels episodis de sequera extrema com l'actual degut a que en veuen augmentat el seu èxit competitiu. Així dons pressumiblement la seva distribució en el territori augmentarà si el canvi climàtic es comporta en aquest sentit.<br /><br />Altres estrategies per afrontar sequeres, les dels vegetals que marceixen o alliberen selectivament part del seu fullatge o bé totalment sense que la resta del vegetal en resulti gaire afectat. Les ginestes com a bon exemple, es desfàn de totes les seves fulles ..Pero continuen fotosintetitzant amb les seves tijes ..de color verd!. Més extrem és el cas de les lletereses arbories (veure reportatge del setembre passat) els quals son arbustes caducifolis que perden el seu fullatge a finals de primavera per estalviarse mal de caps i en el seu cas no fotosintetitzen res de res. Tanmateix però, la seva estrategia ja està "programada" i esdevé "obligada" en el sentit que perden les seves fulles tant si se l'estiu esdevé mullat com si és sec. Jo vaig regar algunes lletereses plantades en test i certifico que van desfullarse igualment en arribar un estiu ;-). </p><p>En la majoria d'especies resulta molt més habitual reduir una part del fullatge. En aquest cas escullo com a exemple els pins, els quals s'alliberen de les fulles més velles en quant baixa una mica la disponibilitat hídrica del terreny. Podria resultar ilustratiu o pedagògic per a qui vagi d'excursió per exemple, observar també que els pins que creixen en arees molt ventilades o sobre poca terra -cas de molts pins costaners aillats- solen tenir moltes menys fulles per branca que d'altres en millors situacions. Les fulles dels pins (acícules) més properes als apexs dels branquillons els hi costa moltissim més de caure i romanen quasi sempre intactes i ben verdes.<br /><br />Les alzines, els suros, els aladerns i alguns altres més, tant ben representat<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9PyOawG1yDptdv73zyj3ici3IcnrZUF0EPtmTW80i2XDFxYnecc4VuY4TICUrcCHW2DvZKBPUPYnx65Q3HIg0rIym0F99j_N9lhlrljDA0pFLuxNgW9VbfZJVrpkU5J_Ov8JETnfdPEw/s1600-h/1+132.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382443633167716770" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 327px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9PyOawG1yDptdv73zyj3ici3IcnrZUF0EPtmTW80i2XDFxYnecc4VuY4TICUrcCHW2DvZKBPUPYnx65Q3HIg0rIym0F99j_N9lhlrljDA0pFLuxNgW9VbfZJVrpkU5J_Ov8JETnfdPEw/s400/1+132.jpg" border="0" /></a>ius dels boscos del nostre clima mediterrani es denominen (per el que fà a resposta a les carències hídriques) xeròfits esclerofil.les. A diferència dels malacofil.les els esclerofil.les es caracterítzen per tenir fulles sovint dures -anomenades coriàcies- degut a una protecció membranosa cuticular que les aporta ressistencia. Fisiològicament son molt més hidroestables; això vol dir que les seves concentracións cel.lulars no solen variar gaire gracies a que tenen una marcada capacitat per obrir i tancar els seus estomes en funció de la hidratura de les seves cel.lules. Donat que és a través dels estomes per on és perd la major part de la humitat, el que fan tals vegetals és obrirlos quan disposen de prou aigüa i els tanquen quan els falta. </p><p>Dit això no obstant, el grau d'eficiència aquestes estrategies "esclerofil.les" per fotosintetitzar eficientment i alhora afrontar etapes de sequetat varia notablement segons les especies. És important considerar que nò és el mateix per exemple un garric (quasi absent per cert, a Tossa) que un suro o una alzina (<em>aquí la dreta foto d'una alzina a Aiguafina</em>), tot i que els tres siguin del mateix gènere (<em>Quercus</em>) i d'adaptació esclerofil.la. Els suros son soferts quan es tracta d'afrontar estius "típics" de Tossa i ho fan força bé; millor que d'altres arbres! De fet gràcies a ells tenim un paisatge vegetal tant pintoresc, característic i que tanta rendibilitat ha donat a la vil.la, sobretot en temps diguem, "pre-turístics". ..Pero ai, les excelències dels suros és capgiren quan els estius passen d'un cert llindar; com estem veient, no aguanten massa una sequera prolongada. Als suros els protegeix de manera pasiva la seva escorça aillant -si es pelen resulten més vulnerables- i les seves fulles petites i coriàcies. Segurament, com creuen tb altres biòlegs, també tenen tenen un paper important (pero difícil de quantificar i valorar) els fongs micorritzics que s'associen amb les arrels. Sense l'existencia d'aquests fongs seria imposible la supervivència de la majoria dels suros del massís del Cadiretes i dels de altres indrets una mica semblants.<br /></p><p><em>PITJOR QUE EN UN INCENDI?</em></p><p>La incidència de la sequera extrema sobre els suros és manifesta en fulles i en branques; les fulles s'amarronen i al cap de molt poc després cauen, és una cosa d'allò més evident.. Pero he comprovat també que els arbres amb fulles marrons o sense elles també tenen ja els branquillons secs!... Per saber si en pocs o molts casos els troncs estan vius o els arbres son completament morts s'haurien de tallar pero obviament això és molt lleig i no penso fer-ho; prefereixo esperarme uns mesos i adonar-me si treuran brots o si no. Els suros, si disposen d'aigua, poden rebrotar vigorosament després de patir un incendi forestal per exemple i ho fan desde els extrems vius del brancatge. En cas d'assecament per sequera les branques poden assecarse per dins i que aquesta regeneració no esdevingui pas possible. Això però, com dic, és una cosa que ho comprovarem els propers mesos. </p><p><table><tbody><tr><td><span style="font-size:85%;"><em>Suros damunt d'un talús de la carretera entre Tossa i St.Feliu. Els arbres crescuts en tals indrets son els que en general es van començar assecar primer degut a que el terra s'escalfa tant desde la superfície natural superior com per el tall produit en el perfil, el qual despullat en bona part de vegetació protectora en repercuteix doblement.</em></span></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVIBoAN7i0yfAxjHHOrcY2wcSkr6fivo-Q131mmgZW8Tde0igsMqtlYYgx_E8med1zwnO0nFqN9L5S6GhWvET4U7TuqxyD3J-s-J5LD3WlAldXB7OvYPhIGh-AF1Yf4dOOzUU2mNRERgY/s1600-h/surosss.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5388058923655848674" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: right" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVIBoAN7i0yfAxjHHOrcY2wcSkr6fivo-Q131mmgZW8Tde0igsMqtlYYgx_E8med1zwnO0nFqN9L5S6GhWvET4U7TuqxyD3J-s-J5LD3WlAldXB7OvYPhIGh-AF1Yf4dOOzUU2mNRERgY/s400/surosss.jpg" border="0" /></a></td></tr></tbody></table>Ara per ara podem fer algunes aproximacions hipotètiques en base a les experiències d'altres sequeres hagudes en d'altres anys. Malauradament no conec cap estudi que s'hagi fet sobre les suredes del nostre massís pero si que hi han estudis científics importants que s'han dut a terme sobre alzines (especies similars als suros en molts aspectes), com ara l'estudi sobre una població experimental de les muntanyes de Prades i sobretot el de que es va fer sobre els alzinars del Parc natural de Sant LLorenç de Munt arran de la greu sequera de 1994 que va afectar a gairebé tot Catalunya <span style="font-size:85%;"><em><strong>(6).</strong></em></span> En aquests llocs es va comprovar que -al igual que ha passat ara a Cadiretes- les alzines eren arbres molt més sensibles que els pins i en el cas concret de la zona d'alzines més afectades de St.LLorenç de Munt per exemple, es va destacar que durant la tardor d'aquell any un 20% d’alzines es trobaven seques en més de la meitat de la capçada mentres que un altre 20% s’havien assecat en la seva totalitat. <p>En els anys posteriors, les alzines afectades del parc van anar rebrotant de soca i/o de capçada, fins que en el darrer control efectuat l’any 1997, només el 5% de les alzines totalments seques (que representen l’1% del total) no havien rebrotat. No obstant això el resultat en el paisatge va ser canviat. La restitució desde les soques implicava majoritariament que les capçades havien mort i per tant la seva reconstitució va ser un procés lent en els anys i que va afavorir, per competència, a d'altres arbustes aimants del sol que havien ressistit millor la sequera, com ara els aladerns falsos <em>(Phyllirea latifolia);</em> tanmateix les alzines van formar ports arbustius formant una maquia enlloc d'un bosc.. La major mortandat d'alzines s'havia donat en aquells terrenys format per materials gresosos mentres que en els equistosos, més fisurables i que que permeten una major penetració de les arrels la supervivència va ser major.</p><p>Un efecte d'allò més curiós que es va reportar va ser el de l'anomenat "efecte memoria": Les alzines que més malament van patir la sequera pero que van sobreviure, durant els anys posteriors després de la reconstitució i quan ja havien refet les seves capçades van tenir uns índex de creixement menors que aquelles altres alzines que havien quedat menys tocades per la sequera. Això podria entendre's com una "adaptació" en quant a eficiencia hídrica ja que un menor creixement implica un menor gasto d'aigua ..Pero els canvis haguts en tals alzines afectades i "reconstituides" van esdevenir crònics i "inadaptats" en el sentit que fins i tot durant els anys més plujosos i humits, la producció anual de fulles d'aquests arbres va ser menor que durant els anys anteriors amb estius previs a la sequera extrema del 1994: Tal cosa es clar, va ser contraproduent en tant que resultaven ser arbres menys eficients que d'altres arbustes (o que d'altres alzines menys afectades) respecte a l'ocupació o adecuació amb el seu espai potencial disponible i varen anar degradantse a causa també d'aquesta ulterior competencia amb especies arbustives diguem que més eficients o que no havien quedat "traumatitzades" per l'episodi. </p><p>Altres conseqüències que es deriven sempre de les mortandats d'arbres i brancatge son la proliferació d'insectes descomponedors de la fusta així com de gran varietat de fongs. Molts d'aquests organismes poden atacar també parts dels arbres que encara son vives o que han quedat vives pero que presenten debilitat i en conseqüència contribuir més al seu debilitament. Molts quercus (genere que engloba alzines, suros i roures principalment) assecats els últims anys a Catalunya i l'estat espanyol sembla ser que ho han estat per aquestes causes indirectes. Altres consequències son les que atanyen al sol, desprotegit de la cobertura aeria, procliu a l'erosió esdevé més facilment despullat de virosta i humus. Aquesta alteració resulta més greu en els alzinars que no pas per exemple en les pinedes, ja que es sabut per altres estudis, que els glans d'alzines per germinar tenen més èxit si s'hi troben amb una mínima coberta d'humus i que en canvi els pins poden germinar bé en qualsevol terreny nu<em> <span style="font-size:85%;"><strong>(7).</strong></span></em></p><p>Per tant tenim moltes variades conseqüències que s'en podrien derivar (i moltes més que no he comentat per no extendre'm tant). No se fins a quin punt aquells resultats sobre les alzines de l'Obac al 1994 son resultats equiparables als que tindrem aqui amb els suros; això és una cosa -em repeteixo- que podriem evaluar si ens esmercessim a fer un estudi científic i que ojala es fes. Seria molt bò un suport acadèmic d'alguna institució i un grup de gent voluntaria per al cas, que no crec que ni existeixi. Per tant ..Ho farem? Bé. Sense ànim d'encallarme en la reflexió, continuo. </p><p>..La debilitat dels suros i alzines i la mort completa d'alguns (o molts) d'ells en comparació a d'altres especies que es demostren més ressistents és cosa trista de veure pero aviam, potser també reflecteixi indirectament un fet. El fet que antigament (uns quants segles endarrera) -i en consonància amb el que opinen també algunes altres persones-, els boscos de suros deurien ocupavar una menor extensió al massís que no pas ara i el segle passat. Altrament també, la vulnerabilitat dels suros m'indueix a pensar que en el futur, si el canvi climàtic s'accentua i ens aporta més estius secs com aquest, suros i alzines tindran tendència a recular.<br />A banda d'aquesta greu sequera, hi han indrets del massís que em sembla que desde fà anys estan exemplificant ja -i aprofito aquí també per dir que ojala s'emprengués un altre estudi científic al detall sobre això altre!- el lent procés de la trista deforestació "natural" de suros, potser atribuible al canvi climàtic ..I que no veig que es vagin regenerant. La zona que més rapidament em ve a la ment més és la dels moltons de Pola i rodalies, amb suros molt dispersos i cada cop més escarranssits, una imatge de la qual adjunto aquí sota.</p><p><br /><br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDaWwtJL1ddjc-dXUylfXrhSnzcgEyxd-8S7f9z0nt8hX-H5OQtN6eQQMjesoCUA0IpEemSWoJ_DUdKfeK_LeklrYh4bncev7eDklYP4wsBeyWAY0JnR8-G64AJXwiMWZAsKHMAi4nI4/s1600-h/sequera1Red.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382434593491421186" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 269px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrDaWwtJL1ddjc-dXUylfXrhSnzcgEyxd-8S7f9z0nt8hX-H5OQtN6eQQMjesoCUA0IpEemSWoJ_DUdKfeK_LeklrYh4bncev7eDklYP4wsBeyWAY0JnR8-G64AJXwiMWZAsKHMAi4nI4/s400/sequera1Red.jpg" border="0" /></a>..Veiem les minses sureres dèbils i escampades, matolls eixarreits i uns quants pins pinyoners en canvi, verds i sans. Segurament si plantessim més pins al cap d'un temps tindriem un color verd lluent com en d'altres turons, generalment propers al poble, pero no abogo per fer això i tenir una "solució trampa", sino d'averiguar a fons el perque els suros viuen així de tant malament. </p><p>I bé, per anar acabant, l'orografia del Massís m'agradaria destacar que és molt complexe i te aspectes d'allò més sorprenents. En aquests mateixos dies que estem batent el record de sequera i tot sembla sec i tant sec, és interessant constatar que segueixent havent, en alguns sectors, sorgencies d'aigua voltades d'algunes especies vegetals que fora d'aquí només es poden trobar al Pirineu i al Montseny i que benauradament en certs punts s'estan salvant salvant de l'extinció, basses naturals damunt del granit, estanyols i fins i tot trams de rierols amb aigua corrent i amb peixos d'aigua dolça nedant! <em>(</em>potser<em> </em>barbs de riera o espinosos<em>)..</em> En definitiva. Petits oasis de vida, embosquinada i sortosament encara salvats del turisme de platja. Millor no dir a on. Moltes persones que aprecien la natura ho deuen de saber també, o sino ho saben ..un dia o altre ja seràn trobades per ella!. </p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBqVkFY7A49n_o5C11mcj3iwqhyphenhyphenkhtD5RfxSrvcrojyIZdLMMev0Xr30loXD8UxsFi77fETubLVwLSTRVlPrkboiDFADA3XE3uIVVgjdchmnXrP2IIfqSHsW5jC4BtKSCmhGy7fQYNDVQ/s1600-h/1+078cadiretes.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382835006276144466" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 253px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBqVkFY7A49n_o5C11mcj3iwqhyphenhyphenkhtD5RfxSrvcrojyIZdLMMev0Xr30loXD8UxsFi77fETubLVwLSTRVlPrkboiDFADA3XE3uIVVgjdchmnXrP2IIfqSHsW5jC4BtKSCmhGy7fQYNDVQ/s400/1+078cadiretes.JPG" border="0" /></a><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382450246460381634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 313px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px; TEXT-ALIGN: right" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNwqf5OYtd7N1bCTkVQ1I2u5i8Na1QFYwGQrCvB2iEVS5OL-_pZHb5-WdgLqpFGusEuP6WLpi3nCMM3FSh8ohuZ4yee_t22mO-LiRyWEsJRgB3ttaAqnYVw6iLbgBnMkaYvrfjLLePYa8/s400/1+090.jpg" border="0" /><br /><br /><span style="font-size:85%;"><em>A PEU DE PÀGINA. <span style="font-size:100%;">Aclaracions i algunes ressenyes.</span></em></span></p><p><span style="font-size:85%;"></p></span><p><span style="font-size:85%;">(1) He llegit comentaris que als voltants de Romanyà, al vei Massís de les Gavarres, els boscos també s'estant morint. Per altre banda al sector de Cap de Creus les precipitacions també fà mesos que son quasi nules. Està clar dons que hi han més sectors, apart del tossenc, on la sequera forestal està essent tant greu. Les poques precipitacions de primavera i estiu han estat molt irregulars i diverses contrades tampoc han estat mullades. Animo a fer un seguiment de totes elles i a valorar el grau d'afectació que està tenint cara als vegetals i a la fauna.</span> </p><p><span style="font-size:85%;">(2) Cita de Chandler <em>et al.,</em>1983, contenida dins el llibre "Ecologia del foc" de J.Terrades 1996.</span> <span style="font-size:85%;">Per altre banda també apunto que de tota l'aigua caiguda anualment en un bosc mediterrani un 15% pot ser retinguda i després evaporada directament desde les capçades sense que gairebé entri als teixits vegetals. Per a formacions boscoses més denses com ara la taiga la intercepció sol cobrar valors encara molt més alts, prop del 50% ("Vegetació i climes del mon" H.Walter) </span></p><p><span style="font-size:85%;">(3) Tanmateix però, com opinen altres persones, degut a la poca fertilitat no és va poblar massa en l'antigor i gràcies a això al Massís de Cadiretes i/o l'Ardenya els boscos han perviscut més que no pas en d'altres contrades.<br /></span><br /><span style="font-size:85%;">(4) Els estenohidres son vegetals que solen arribar a tancar completament els estomes (a diferència dels esclerofil.les) en condicions d'stress hídric i es desprenen també de les seves fulles amb facilitat i rapidesa; amb això també s'autoimposibiliten es clar, per fotosintetitzar en el periode sec (en aquest sentit el cas de les lletereses comentades abans s'hi assembla una mica) i abunden més aviat en territoris més desertics. També hi han un altre mena d'adaptacions a la falta d'aigua propies d'altres plantes tot i no ser considerades xeròfites; son les pohiquilohidres i sobre les que no he comentat res en l'àrticle per no ferlo massa extens, pero ho comento una mica aquí. Pohiquilohidres son aquells essers vius que tenen la capacitat d'assecarse totalment, parant totes les seves activitats metabòliques inclosa la respiració i "renaixer" o reactivarse de nou sense cap mena de problema quan la humitat del seu voltant torna a ser elevada. Exemples d'aquests organismes en poden ser les molses, els liquens i també unes poques plantes superiors com Sel.laginella o les roses del desert, aquestes últimes no presents a Tossa, per descomptat!. Els pohiquilohidres son els vegetals més hidrolabils de tots, en oposició als hidroestables, exemples bons dels quals serien els esclerofil.les.</span></p><span style="font-size:85%;">(5) Escric "podria vegetar al massís" perque l'Enric Ballesteros, biòleg del CREAF i estudiós també fà uns anys, de la flora de Tossa em va comentar que coneixia l'existència d'alguns exemplars de <em>Cistus crispus</em> en una zona del massís. Com que jo no l'he trobada puc suposar igualment la seva existència pero donades les alteracions habituals (cremes, tales silvícoles, etc..) a les que s'ha vist sotmesa la muntanya alomillor s'hagi extinguit i ho deixo en interrogant. <em>Cistus Crispus</em> és un vegetal present i protegit a les muntanyes del camí de ronda de Palafurgell i de Platja Castell, que formen part del PEIN referent a aquella zona. Retrobarla al Cadiretes seria interessant de cara també a la seva valorització ecològica.</span> <p></p><p><span style="font-size:85%;">(5) <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p04d058.pdf">Efectes de la sequera de l'estiu de 1994 sobre els alzinars del Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac</a>. Enllaç extern en PDF <em>(clikeu damunt)</em></span> </p><p><span style="font-size:85%;">(6) Segons el llibre "Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament" Quaderns de Medi Ambient nº11. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span> <span style="font-size:85%;">També trec d'aquest llibre la referència del principi de l'article quan he dit que els suros son els arbres més transparents de tots els principals arbres que formen boscos autòctons a Catalunya.</span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-78039993640687601702009-07-24T08:13:00.000-07:002009-08-07T05:46:28.185-07:00"Einadia nutans" Una planta nouvinguda a Tossa<em></em><br /><em>..VA ARRIBAR ARA FÀ UNS ANYS, A ALGÚN PUNT DEL SUD DE LA COSTA BRAVA. ..LA SEVA GESTA, O LA SEVA "AVENTURA", JA DECORA EL PAISATGE</em><em> </em><br /><br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362055737485531314" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoHajU4y0Vk7lEgN9T-fZ3nSliCP2TVNb8h_mjTm8XRxWuYyPpnN2ke17KVC7KMxgskxEydql-CoIjw7UiOIGgBtnBgsXXXrXH6MRTHmop-z1hpjto-uQnh9xF8qSe8nia1iyE-AbtEd0/s400/ei1.jpg" border="0" /> <span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxxxx</span><em><span style="font-size:85%;"><span style="color:#333333;">"Einadia nutans" damunt el leucogranit de Sa Banyera de Ses Dones</span><br /></span></em><br />Fa temps que m'hi havia fixat amb una planteta que sol creixer abundant als vessants de les cales de Tossa. Igual que el <a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4658.html">fonoll marí,</a> la <a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5822.html">pastanaga marina</a>, la <a href="http://flponent.atspace.org/flora/flo/fam/quenopodiacies/camphorosma_que.htm">camforada</a>, el <a href="http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4855.html"><em>phagnalon rupestre</em></a><em>, l'helichrysum</em> i d'altres, amb la diferència que d'aquesta altre, tot i que igualment molt ubiqua "encara" no en sabia el nom. I bé ..Res més. Ara fà cosa de dos anys però, em vaig interessar més per la planteta. Vaig començar a cercar informació bibliogràfica, resenyes, catalegs d'ilustracions de flora catalana i mediterrania, etc.. pero no vaig trobarne cap que s'hi assemblés. La meva curiositat obviament no va minvar sino que es clar, aleshores va anar en augment encara més.<br />Vaig extreure una mateta silvestre de tal planta i la vaig plantar en un test; pretenia així estudiarla una mica més en detall i anar-la seguint amb més facilitat sense haver d'anar a enfilarme a les roques cada vegada que li volgués donar un cop d'ull -tot i que la veritat, he de dir, hi continuava anant igualment!- Al cap de molt poc la petita va treure els seus "globets" de color ataronjats, els quals jo al principi havia cregut que eren les flors. Vaig obrir-ne un per investigar els seus components i orientarme en quina mena de planta podria tractarse ..Vet aquí que enlloc d'estams, pètals o estigmes ..Allò que tant sols vaig trobar va ser una llavor; una llavor de color negre. Estava clar dons que no eren flors allò, sino fructificacions. Les flors, de color verdós i molt més petites, s’agrupaven humilment formant minúsculs botonets a les parts terminals de les tijes, tant minúscules que ni tant sols amb la lupa que en aquell moment tenia en podia destriar els seus elements distintius; son gairebé microscòpics.<br />Estava "perdut" en la tasca, fins que vaig decidir contactar amb una persona que sospitava que podria tenir coneixença d’aquest vegetal. L’Enric Ballesteros ..I certament em va escriure i em va solucionar el problema: La <em>Einadia nutans</em>. I a més em va informar del seu orígen geogràfic, australià i la fàmilia que l’englobava. Es tractava (es tracta) dons d’una planta exòtica, per això m’era tant difícil donar amb ella! El que si que hauria pogut haver esbrinat -si jo hagués tingut una major destressa intuitiva o d’observació amb una lupa més potenta- hauria estat la seva família botànica. Les quenopodiàcies és caracteritzen per tenir totes elles també flors minúscules i sovint “difícils” de determinar a primer cop d’ull.<br /><br />Bé; amb la frustració carregada pero el nom sabut, he constatat no obstant, que el coneixement que d’aquesta planta se’n te a Catalunya (i a la resta d’espanya i d’Europa) és molt mins o per lo menys sembla que no se l’ha estudiada ni ensenyat gaire arreu. L’he trobada descrita a l’enciclopedia botànica “Flora Ibèrica”, això si; i també una cita (pero sense cap lligam referencial més) a la Flora Manual dels Païssos Catalans, també una altre referència únicament de nom en un catàleg de flora al.lòctona i fà escassament pocs mesos he vist com apareixia també sucintament registrada en una fitxa del compendi de la Flora de les Gavarres. Fora d’això, d’aquestes referències encara molt “humils”, la planta al nostre pais destaca encara per la seva invisibilitat científica i a internet per exemple, pràcticament tota la informació existent de la planta s’hi troba en webs australianes, les quals si que –valga a dir-, abunden en referències i bastants detalls sobre la biologia i l’ecologia d’aquesta especie. Amb aquest panorama vaig pensar que seria bò documentarme, informar públicament més sobre ella i també sobretot observarla directament, investigarla a la Costa Brava i aportar possibles dades que ens ampliin el coneixement d’aquesta planta tant original.<br /><br />Així que bé; vaig per feina. Ja és hora de que que parli menys de mi i més de la planta :-). Bé. Com a petita introducció diré que el nom llatí “Einadia nutans” (disculpeu-me pero evidentment encara no te cap nom en català) ve a significar per una banda “un estam" (=“ei-”) i per una altre “penjant” (="nutans"), aspecte aquest que es refereix a la planta en si, no pas al detall anterior. Tot i així en un principi el vegetal s’havia batejat amb un altre nom: “Rhagodia nutans” i durant uns anys posteriors varen coexixtir com a sinònims els dos fins que es va acordar anar deixant d’utilitzar el nom de Rhagodia.<br /><br />Per el que fà a l’aspecte general seu morfològic és una planta sovint petita i els seus organs principals (arrels, tijes, flors, fulles..) també de petites dimensions; això és el que fà que a la gent ens passi facilment desaparcegut en molts llocs on abunden més o menys majorment altres tipologies de plantes. No obstant hi han casos en que les einades no son tant petites sino que ocupen superficies que poden sobrepassar individualment el metre quadrat per exemple. En molts casos a més a més s’enfilen una mica per superficies verticals o bé hi penjen d’elles resultant facilment vistoses, sobretot quan inflen una munió de fruitets ataronjats. En d’altres casos s’hi s’agrupen unes quantes en una mateixa area i poden formar una catifa verda també molt visual i tant o més estètica.<br /><br />L’<em>EINADIA NUTANS </em>A AUSTRALIA<br /><br />A Australia <em>Einadia nutans </em>era ja coneguda per els aborígens dels territoris interiors tot i que –com sobra comentar- al llarg dels segles no informessin sobre elles a Internet ni escriguissin tesis doctorals al respecte. “Yadah-pan” era el nom que ha quedat de la planta en una de les llengües aborigens i que encara possiblement s’utilitza. Els australians blancs l’anomenen per la seva banda “nodding salt bush” perque pot trobarse en ambients una mica salats i perque te forma de fideus pero també s’útilitza la denominació “climbing salt bush” per la seva habilitat per “grimpar”. La veritat no crec que els colons i descendents seus n’hagin parlat tant d’ella i l’hagin apreciat o valorant tant com els aborigens pero potser han escrit més sobre paper i n’han qualificat metòdicament certes característiques seves d’us com per exemple també la seva comestibilitat. En efecte –jo també les he provades- son plantes que es poden menjar <a href="http://www.pfaf.org/database/plants.php?Rhagodia+nutans"><em>(1)</em></a>Tant els fruits com les seves fulles estan classificats amb un valor de 2 en una escala de comestibilitat de 1 a 5 (el nº5 representaria una excel.lència gustosa i nutritiva) segons una publicació del pais.<br /><br />Les fulles tenen un alt contingut en proteines, poden tenir un gust bastant salat i potser per això es recomana bullirles abans. Els fruits bastant dolços en canvi es poden consumir perfectament crus. Jo, que els he provat, els trobo bons ..pero es clar; son tant tant petits que les energies que hom pot gastar en recollirlos al bosc o als penyassegats o simplement en acostarlos a la boca em sembla que supera de llarg les calories que aporten i per tant jo els indicaria més per a la gent que es vulgui aprimar que no pas per als que es vulguin alimentar i engreixar. També penso que per la seva estètica podrien esser inclosos en algun possible plat de cuina<em> fashion</em> d’aquests on prima el disseny o el detall més que qualsevol altre aspecte més elemental.<br /><br />Els fruits aquests son pericarps inflats d’aire, d’uns 2-3 milímetres de diàmetre i dins de cadascun s’hi troba una sola petita llavor de mitj milímetre o poc més de color negre i en forma de disc; tals llavors poden germinar ja en el primer any d’haverse dipositat en algun terreny o fisura i se’n poden trobar entre l’Agost i l’abril (A Tossa, curiosament com diré després aquest periode encara pot ser més dil.latat) i les flors de fet durant tots els mesos de l'any.<br /><br /><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362057051098391938" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 385px; CURSOR: hand; HEIGHT: 253px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlECw6mim2DdVEzZzeUSSwxMDQoRJWf5PxRLUuTMlBnwsCLXYEfmuvHMHvafW9adz1UMb9ehJFxnRJiMo4PdfOIUS8ScUzCzzyptcXE2yix5WCsZ9t-783QnnW6UWU7afSqpigKWxMDPQ/s400/fruit1.jpg" border="0" /><span style="color:#ffffff;">xxxxxxxxxxxxxx<em> </em></span><em><span style="font-size:85%;color:#333333;">Els carpels fructifers en un petit exemplar que vaig plantar en un test l'any passat</span><br /></em><br /><br />La dispersió d’aquests fruitets a Australia sembla que la solen realitzar alguns reptils i petites aus. En concret s’ha comprovat que una bonica especie d’ocell de color blau Malurus lambertii com a mínim fa aquesta funció. <a href="http://www.rbgsyd.nsw.gov.au/science/current_research/Ecology_of_Cumberland_Plain_Woodland/woodland_plants/einadia_nutans_subsp._nutans"><em>(2)</em></a><br /><br />Apart de <em>l’Einadia nutans nutans, </em>a Australia hi han altres 17 especies més, subespecies i varietats més també interessants <a href="http://zipcodezoo.com/Plants/E/Einadia_nutans/"><em>(3)</em></a> pero sobre les quals no en diré res perque això comportaria fer un article massa extens i de fet s’escaparia del meu objectiu, ja que son einadies no han inmigrat a Catalunya ni a Tossa i l’objetiu meu és parlar de les plantes de Tossa, obviament. Així dons, quan citi el nom “Einadia” vull aclarir que em referiré unicament a l’especie <em>Einadia nutans</em> o al taxó concret <em>E.nutans nutans</em>.<br /><br />Una de les coses que pot sorprendre de les einadies (<em>E.nutans,</em> reitero) és la seva longevitat. Malgrat ser plantes petitones, de generalment no pas més d’un metre d’extensió i 50 cm d’alçada, poden atenyer 20 anys d’edat… <a href="http://www.landmanager.org.au/view/304964/fire-responses-of--einadia-nutans--subsp---nutans.html"><em>(4)</em></a><em><br /></em><br />Al continent australià, els ambients preferits per les einadies son els boscos clars, on el terreny reb els raigos de sol de manera no constant; àdhuc es fan bastant abundants en situacions post-incèndis degut a la seva gran facultat dispersiva i reproductiva i la longevitat de llurs llavors quan estan en espera de circumstancies favorables. Les einadies ocupen sovint els primers estadis de la succesió natural de la vegetació; nogensmenys curiosament no son plantes afavoridores dels incèndis sino ben al inrrevés; la seva crassulència comporta un fre per a la progresió de les flames i en faciliten l’extinció dels mateixos. <a href="http://www.rbgsyd.nsw.gov.au/science/current_research/Ecology_of_Cumberland_Plain_Woodland/woodland_plants/einadia_nutans_subsp._nutans"><em>(5)</em></a><em> </em><a href="http://www.fobhm.org/noframes/einadia.htm"><em>(i 6)</em></a><br /><br />Les einadies sembla que poden fructificar a partir del primer any (o això per lo menys es despren d’una publicació <a href="http://www.pfaf.org/database/plants.php?Rhagodia+nutans"><em>(7)</em></a> on es comenten aspectes del seu cultiu) pero a la natura, o millor dit, a la natura australiana, sembla ser que això només pot succeir a partir del segon. <a href="http://www.landmanager.org.au/view/304964/fire-responses-of--einadia-nutans--subsp---nutans.html"><em>(8)</em></a> . Després d’un incèndi i de les primeres plujes posteriors, les einadies que creixen en principi tenen totes les mateixes edats i per tant la pervivència de l’especie en qualsevol indret requereix que el periode de temps entre un incendi i el subsegüent sigui com a mínim d’un parell d’anys.<br /><br />A l’illa de Tasmania, més humida i fresca i en general menys procliu als incendis forestals, les einadies, també presents, entren en major competència amb la resta de la vegetació i potser per això la major part de les cites, -com ara una de la Universitat de Tasmania- les refereixen creixent-hi al litoral, damunt de terrenys exposats i ben drenants i lo qual per cert, jo penso que és significatiu de cara a poder identificar i/o considerar les raons que juguen un paper favorable respecte a les einadies de la Costa brava. També destaquen aquestes fonts el fet de que son plantes amb una lleugera suculencia. <a href="http://www.utas.edu.au/dicotkey/dicotkey/CARYOPH/gEinadia.htm"><em>(9)</em></a><em> </em><a href="http://www.tazwild.com/plants/plant.php?plantID=136"><em>(10)</em></a><em> </em><a href="http://www.utas.edu.au/dicotkey/dicotkey/CARYOPH/gEinadia.htm"><em>(i 11)</em></a><br /><br />L’Einadia també es troba de forma indígena a l’illa de Nova Caledonia; segons sembla damunt de substrat calcari!, i no en d’altres tipus. Per el que fà al seu hàbitat en aquesta illa se la cita en terrenys degradats i/o no clasificats. <a href="http://www.mnhn.fr/publication/adanson/a01n1a5.pdf"><em>(12)</em></a><br /><br />Penso que seria interessant explicar algunes coses de la seva interacció amb la fauna. El principal enemic de l’einadia en els seus hàbitats australians és la larva d’una papallona, l’anomenada per els australians “Salt-bush blue” per el seu bell color blau i cientificament denominada <em>Theclinesthes serpentata</em>. <a href="http://users.sa.chariot.net.au/~rbg/serpentata_ds.htm"><em>(13)</em></a><em> </em><a href="http://wiki.iffa.org.au/index.php?title=Theclinesthes_serpentata"><em>(i 14)</em></a><br />Aquesta papallona polinitza durant molts dies a l’any una gran varietat de flors que floreixen en diferents episodis pero posen els ous gairebé només al damunt de les Einadies i d’una altre quenopodiàcia amb característiques molt afíns; l’<em>Atriplex semibaccata</em>. Tant fort resulta el lligam que la distribució geogràfica de tal papallona es circumscriu majorment allà on també hi viu Einadia nutans o l’altre especie que he citat. Un cop sortits dels ous, els cucs (larves) de les papallones s’alimenten profusament de les einadies i en regulen les seves poblacions. Per el que fa amb les interaccions amb altres animals possiblement encara estiguin per estudiar perque no he trobat informació al respecte.<br /><br /><p><span style="color:#ffffff;"></span><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362058251145034834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdNLunjwrmpKTEUIHQDPXMsCni_CnwVEPzSiwZpoXdkYd7Dic-foabfoPIm5hWJMeGZDlQYfnxUJS7m3J3WtHIlefiXvz1nGiFLrC0sVuICrYi4dWU6qovOZycMcrxTwc6W7yEv0uMlBk/s400/micro.jpg" border="0" /></p><span style="font-size:85%;color:#333333;"></span><span style="font-size:85%;"><br /><p><br /></span></p>..LES EINADIES EN D’ALTRES CONTINENTS<br /><br />La flora australiana, degut al seu aillament respecte a la resta dels altres territoris del planeta conté moltíssims taxons endèmics i una gran part d’ells (com sol succeir en tals casos equivalents en d’altres arees isolades) esdevenen potencialment vulnerables (o ja han estat vulnerats) quan el seu hàbitat es veu col.lonitzat per altres especies foranies que poden ser més competitives i al mateix temps les autòctones no poden o “no saben” establir-se en d’altres arees. L’einadia nutans no és un cas d’aquests; és una planta que “afortunadament” s’està veient beneficiada per la globalització humana.<br />Dins d’Australia, l’Einadia està cada cop més protegida per les lleis medioambientals degut a que apart del valor intrínsec de ser “planta endèmica” se li reconeixen les seves virtuts o funcions antierosió, retardant dels incèndis, repobladora d’espais destruits i de planta resistent a la sal; a més a més no te cap altre amenaça que la papallona. I Fora? L’Einadia en els últims temps ha sortit del continent i s’està establint de manera pròspera en uns quants llocs. He trobat referències sobre ella en 5 punts del planeta.<br /><br />Nova Zelanda, possiblement hagi estat el primer nou pais (tot i que dir-ho així pot ser una mica absurd ja que els vegetals no entenen de fronteres polítiques) on va arribar, segons sembla l’any 1959 aproximadament i on s’hi troba ja plenament naturalitzada. <a href="http://www.nzpcn.org.nz/exotic_plant_life_and_weeds/detail.asp?WeedID=1478"><em>(15)</em></a><br /><br />A Sud Àfrica s’està naturalitzant i está indexada en alguns catàlegs. <a href="http://www.biodiversityexplorer.org/plants/amaranthaceae/index.htm"><em>(16)</em></a> No obstant costa trobar informació al respecte dels tipus d’hàbitat on s’hi fà. Resulta en tot cas interessant que allà també s’hi troba l’Atriplex semi-baccata.<br /><br />A Israel-Palestina és un altre dels llocs on està present. Està referida per primera vegada en un catàleg de flora l’any 2000 i en aquest cas la història a més a més és coneguda. La planta va formar parts dels plants experimentals d’estudis botànics de l’institut de Beer-Sheva, a la zona del Negev, en motiu del seu potencial interès que podia tenir com especie potencialment protectora de l’erosió del sol i al mateix temps ornamental. Sel’s hi va “escapar” i es va establir entremig d’altre vegetació autòctona i ruderal dels veinats propers, l’expansió va anar en augment fins considerarse plenament naturalitzada.<a href="http://www.botanic.co.il/a/articls/Website5.htm"> <em>(17)</em></a><br /><br />A les illes canaries; en concret al sector nord de Tenerife l’Einadia també ha colonitzat molts indrets, com per exemple Los Realejos <a href="http://www.gobiernodecanarias.org/boc/2000/056/018.html"><em>(18)</em></a><em><br /></em>i per el que veig ja li han posat un nom en castellà: Amuelle colgante. <a href="http://www.floradecanarias.com/einadia_nutans.html"><em>(19)</em></a><em>.</em> Configura part de la comunitat vegetal rupícola i de caràcter pioner <em>Soncho congesti-Aeonietum holocrhysi</em>, la qual viu en talusos i fisures basàltiques, siguin naturals o artificials (carreteres majorment) entre els 25 i 500 metres d’alçada. Desconec desde quan ha aparescut l’Einadia a les Canaries pero en qualsevol cas és curiós que també hi és allà aparescudal’Atriplex semibaccata, quenòpodiacia també australiana i amb unes característiques i una ecologia molt similar a la protagonista. .<br /><br /><span style="color:#006600;"><strong>L’ <em>EINADIA NUTANS</em> A LA COSTA CATALANA</strong><br /></span><br />L’Einadia nutans ha arribat fà uns pocs anys a la nostra costa brava. Ha arribat al sud de la Costa Brava per quedars-hi i presumiblement intueixo, desde aquí anirà augmentant la seva area de colonització; està per veure encara si unicament reseguint la linia costanera i fins on?.. o si també entrarà vers l’interior. De moment la nostra Selva Marítima i l’Alt Maresme on també l’he vista fa poc, és la primera area en hospedar aquesta planteta a Europa. Que ens fà pensar que d’aquí un temps s'hagi extès per la resta de la Costa Brava i no sols això sino que la tinguin també a la Costa blava francesa, la Riviera italiana i tantes altres? Penso que és molt interessant que, ja que la tenim tant aprop, siguem nosaltres els primers en estudiarla.<br /><br />I que podem fer per aprendre'n? La primera cosa que podem fer és ..Observarla. Observarla al natural en les diferentes èpoques de l’any i en variis indrets diferents. Els seus fruits, petits pero nombrosos, mirats amb lupa resulten una meravella estètica. Els podem ullprendre gairebé tot l’any pero es sobretot durant l’estiu i tardor quan ens serà més fàcil.<br />Ens familiaritzarem també a veure les seves fulles menudes i ens donarem compte que mostren diferències fenotípiques considerables entre elles, segons sigui l'ambient del lloc on s'hi fan. Per exemple; en situacions d’ombra o d’ombra parcial, tal com ara sota uns arbres o al costat d’una paret de roca, les seves fulles he observat que resulten sempre més grans, llargues i amb la base sagitada. Si la trobem en un indret que reb directament els raigos de sol durant la major part de la jornada les fulles solen ser més menudes i amb una forma entre linear i ovalada, pero gens o quasi gens sagitada.<br />Una altre característica apreciable de seguida és la seva crassulencia i em fa l’efecte que aquesta també presenta certes variacions segons siguins els seus paràmetres externs. Crec que les que viuen més aprop de l’aigua del mar estàn més “inflades” que les que s’hi desenvolupen en terrenys més lluny o de no tant de cara al mar.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjST4Z12AVZBCWs4hjWYCxIJrNm5MmxKWpOGVvhY-8jj3ietIHSSTQ_VvG34dtqWKUXnlb9t-dI5mwiGcPriUcukczw85-lGjsan_3mI5hadTQ9mA7uSueO22CM6ufoYSkTeEpB_kTXvPk/s1600-h/1+011.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366157244765141970" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 400px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjST4Z12AVZBCWs4hjWYCxIJrNm5MmxKWpOGVvhY-8jj3ietIHSSTQ_VvG34dtqWKUXnlb9t-dI5mwiGcPriUcukczw85-lGjsan_3mI5hadTQ9mA7uSueO22CM6ufoYSkTeEpB_kTXvPk/s400/1+011.jpg" border="0" /></a>A diferència de moltes plantes mediterranies autòctones, que solen ser llenyoses o que es sequen parcialment durant els mesos de menor pluviositat -i que en consequència resulten fàcilment combustibles en cas d’incendi-, les einadies, amb dèfit hídric, mantenen una certa turgència sense secarse o fins i tot romandre ben verdes.. Amb això vull destacar -com ja he comentat linies abans- que les einadies son interessants perque en cas d'incendi poden retardar el poder d'avanç del foc <em>(vegeu a l'esquerra una foto d'unes einadies de Tossa entre la pinassa)</em>.<br />Si malgrat tot, la sequera estival esdevé especialment forta, les einadies situades en un indret amb poc gruix de terra o sense una bona escletxa a la roca que conservi la humitat si que poden arribar a un estadi crític que aleshores les afecta per complert i moren. Pero fins i tot en tals circumstàncies les plantes seques, al ser de teixits prims no s’acumulen molt de temps, deixant per tant poc material combustible remanent que esdevingués propici per un possible desgraciat incendi.<br /><br />La resposta a l’stress hídric per aquests vegetals és arrugarse –en aquest sentit es semblen molt a algunes plantes autòctones d’aquí, com les estepes per exemple-. Si bé els estius de la costa brava meridional permeten sobreviure a les Einadies (i de fet considero també que les "ajuden" al dificultar el desenvolupament d'altres potencials herbes competidores) també m’he adonat que si aquests estius fossin gaire més eixuts del que son, les einadies no podrien sobreviure. Això ho he vist casualment en un cultiu experimental que tinc en uns testos: Degut a alguns dels meus oblits alhora de regar he pogut apreciar que les einadies ressisteixen menys la sequetat que altres al.lòctones nouvingudes com per exemple la figuera de moro i els carpobrotus o autòctones com la camforada (<em>Camphorosma monspeliaca</em>); en canvi aguanten algo millor per exemple que els ginestells de tossa (<em>Teline linifolia</em>) i m'atreveixo a dir que a la majoria de plantes propies del bosc mediterrani.<br /><br /><p>Un altre paràmetre. Per el que fà a la ressistència al fred es evident que aguanten la mar de bé els hiverns costaners i durant els mesos de febrer i març no em consta que mostrin síntomes fisiològics de que hagin estat afectades per el trangul de la temperatura hivernal. No obstant les einadies, fora de l’habitat rocallós més contiguu al mar, només les trobo en els vessants més calents de la serra, també mirant a mar i mai per damunt de mitja muntanya (uns 200 m.). Dubto si aquesta distribució es deu a la sensibilitat tèrmica de la planta o si la causa negativa del efecte del fred opera cap a elles només de manera indirecte o circumstancial. Em caldria plantar einadies en llocs freds per avaluar tals hipòtesis i esbrinar-ho!.<br />Respecte als aerosols marins demostra una bona ressistencia; i la prova més sencilla és que conviu d’aprop amb d’altres vegetals també ressistents –no entraré ara en detall-. Si algun temporal de mar les afecta amb intensitat, una part de la planta es pot secar pero després sol rebrotar desde altres gemmes adormides.<br /><br />Una altre questió interessant podria ser.. Quins son o poden ser els hàbitats prioritaris de les einadies? Les einadies, per lo menys a Tossa, he vist que demostren molt bona aptitut per col.lonitzar bàsicament dos tipus d’habitats. Els penyassegats, fisures i replanets prims costaners d’aprop de l’aigua del mar per una banda i el sotabosc net o clarejat de les pinedes amb capçades no molt denses per una altre; àdhuc un tercer espai facultatiu poden ser les brolles costaneres amb poca cobertura herbàcia on trobem fàcilment el sauló al descbert per damunt de l`habitat del fonoll marí i la pastanaga marina. </p><p>Cosa interessant resulta (per lo menys desde el meu punt de vista) que si bé les einadies s’han extès abundantment per tot el litoral de la Selva marítima, ho ho han fet a més a més d’una forma homogènia i tanmateix sense saturar l'espai, com si haguessin estat visquent allà durant segues i segles. No mostren densitats diferencials amb màxims al voltant de determinats punts de "possible irradiació" (com si que sol passar per exemple amb les opunties o els agaves per exemple) i tampoc no conformen poblacions masives i monoespecífiques d’elles mateixes. La seva distribució en els 3 tipus d'ambients que he citat esdevé un mosaic divers, on la presencia de les einadies, reitero, no imposibilita ni dificulta gens especialment la pervivència i/o reproducció d’altres especies que amb ella cohabiten. Això penso que podria pensarse també com una raò potencial per defensar a l'especie de posibles "criminalitzacions" que alguns ecòlegs tendeixen a fer (i molts altres que no son científics) envers les plantes nouvingudes i que les etiqueten de seguida com “plantes invasores”.<br /><br />Aprofundint amb les consideracions sobre els hàbitats referits. ..El fet que les einadies puguin desenvoluparse per si soles sota una pineda em resulta interessant. Com sabem no hi han apenes plantes herbacies que puguin viure bé sota els pins, especialment si ofereixen una ombra una mica tancada. ..Serà per què els pins alomillor antigament no conformaven pas boscos que per això no s’hi va desenvolupar cap flora herbacia adaptativa en aquest sentit? Bé; és sols una reflexó "colateral" que faig pero la volia mencionar i compartir. Fora de les pinedes més inmediates als penyassegats, que solen tenir molta llum, les pinedes de "segona linia" que també poden colonitzar una mica les einadies hom pot considerar que son pinedes bastant antropitzades, on regularment s'hi practiquen treballs de "neteja forestal" que eliminen altres plantes potencialment competidores, o bé pinedes de successió secundaria, degudes per exemple potser a antics incèndis. En aquestes últimes pinedes les einadies també son presents pero em fà l'efecte que de manera inversament proporcional al grau de desenvolupament reconstitutiu del sotabosc, que sol esser d'alzina i marfull o bruc principalment.</p><p>Quan les einadies ocupen aquests espais de terreny despullats (siguin “despullats relativament” quan el cas per exemple d’una pineda coberta de pinassa i protegida per branques, o siguin despullats de veritat com els terrenys a cel obert) el saben recobrir parcialment i en aquest sentit redueixen el risc d’erosió, motiu altre per el qual penso que no sols haurien de ser plantes respectades sino que fins i tot caldria legislar per protegirles!.<br /><br />No sempre les einadies es limiten a creixer horitzontalment. En bastants casos ho fan de manera vertical ja que son una mica enfiladises i també penjants. No és infrequüent trobarles a la base d’alguns pins i enfilantse fins a mitj metre o més per el troncs o branques d’algun, especialment si son arbrets joves o estan adosats a d’altres matorrals. En la fotografia d'aquí sota, que vaig fer a la Vinya de l'Oliver (avui en dia transformada en pineda), damunt d'Es Blancall al mes de Novembre, ilustro exemples d'això. </p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdWfOu10RWHdCjlJNil95o99en53kSYKdKbshGzXBtbw8fb073enuOe_XkXI6krHZmagkm1ZGJDL1xPnDV7_Xh2sghmyEBq2-18jwG4_M7M39ME47dbImmppVlF6ZE3lAl1Q1RLpEroQ/s1600-h/1+010.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366149819524602354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgdWfOu10RWHdCjlJNil95o99en53kSYKdKbshGzXBtbw8fb073enuOe_XkXI6krHZmagkm1ZGJDL1xPnDV7_Xh2sghmyEBq2-18jwG4_M7M39ME47dbImmppVlF6ZE3lAl1Q1RLpEroQ/s400/1+010.jpg" border="0" /></a><br />Més coses potencialment rellevants: Em cal sobretot encara testimoniar els mecanismes que tenen les einadies per pol.linitzarse i per dispersarse. És un coneixement crec que cabdal si volem coneixer minimament bé la nova ecologia de les einadies a la costa catalana i la d'altres zones de futura dispersió potencial. El procés segurament s'esdevingui, com a Australia, a través de certs animals pero penso quasi indubtablement que aquí serien animals generalistes, és a dir, espècies que busquen aliments en diversos vegetals sense estar especialitzades en cap. Sovint tals especies son les que presenten més capacitat adaptativa i de treure profit de noves fonts d'aliments desconeguts. ..Pero es clar, de tot això, fins que no haguem testimoniat suficientment encara estic en les “suposicions”. El mateix val també, per tot el que pertoca als factors que influeixen en la germinació.<br /><br />I bé; per anar acabant; em ve de gust fer unes disquisicions més sobre la questió del seu origen i dels seus posibles nous hàbitats en el futur.. Els qui us estigueu aburrint de tanta parrafada llegida ara us remato!<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">IDENTITAT I FUTUR.</span><br /><br />Com deia un famós.. "<em>Qui perd els origens perd identitat</em>".<br /><br />En conseqüència la pregunta és obligada: Tè "identitat" l'einadia que tenim per aquí? jeje.. Broma apart. Desde quan tenim la planteta?<br /><br />En Kike Ballesteros em va comentar que a la costa tossenca el vegetal no existia ara fà 20 anys ..Pero que en canvi si que ja l’havia vista a la zona de Pinya de Rosa on –ell mateix asegura- ja n’era abundant!.<br />Com podeu suposar estic cercant més informacions d’altres possibles persones que la recordin o l'hagin registrada i estic treballant alhora jo mateix en un mapa de la distribució per donar constancia de la seva situació actual i també així donar peu a poder fer anàlisis de més rigor i plantejar hipòtesis més assenyades, pero de moment, i amb la informació que actualment tinc, puc fer diguem-ne que uns “pre-plantejaments” i llenço ja, per què no? a l’aire unes preguntes:<br /><br />Aquesta petita ..Ens ha vingut desde Australia amb algun intercanvi comercial o científic de llavors (dificilment puc pressuposar una arribada per una via “no humana”) ?<br />Ens ha arribat desde les illes Canaries?. Per saber si tal hipotesi te un mínim de sentit com a mínim estaria saber del cert quan va arribar a Tenerife i desde on. Desconec si va arribar allà abans que ho fes a Blanes i LLoret o més tard.<br /><br />Potser més interessant encara seria preguntar-nos si ens ha arribat a nosaltres desde Israel!. ..Allà com a mínim sabem que hi és present desde fa mitj segle. I en cas de que hagués vingut desde Israel ..L’hauria portada algun dia un turista israelià que la tenia en algun jardí? Potser hauria arribat de forma accidental a través d’algunes llavors enganxades a la roba d’algú que hagués tornat d’Israel o de Palestina ( i la mateixa argumentació hipotètica valdria per Canaries si descobrissim -reitero- la data de la seva aparició allà) .. mmm O ha arribat desde Israel de manera natural a través de la migració d’alguna au a través del mediterrani? Seria maco pero aquesta última hipòtesi en principi no li dono gaire presunció ja que en tal cas opino que seria més probable que també hagués deixat llavors i hagués originat altres exemplars en alguna altre banda de la mediterrania.<br /><br />El fet que el Kike l’hagués observat a Pinya de Rosa abans que a Tossa podria ser significatiu i suggerir que potser va ser portada expressament al seu Jardí botànic i que hagués estat aquell indret el focus d’irradiació. Confio -reitero- en trobar més informacions al respecte que em permetin aclarir i poder aportar d’aquí unes setmanes alguna raó que em pugui assenyalar algun indici al respecte.<br /><br />I per el que fa al "futur". Un aspecte important és sense dubte la seva habilitat o potencialitat per establir-se en hàbitats naturals.<br />L’Einadia, ja he dit que abunda per tota la Selva Marítima. També l'he trobada a les roques costaneres i replanets de l'Alt Maresme (entre Calella i Sant Pol en concret). Tots ells son indrets saulonosos i de roca granítica, drenants. Terrenys també lleugers i drenants son els que hospeden a les Einadies a Tasmania per exemple ..pero a Nova Caledònia per lo vist (si la font d’informació referida no està equivocada) s’hi fa damunt terreny calcari i al nord de Tenerife en canvi sobre basalts. Això em fa pensar que <em>l’Einadia nutans </em>a Catalunya te potencial veritable per col.lonitzar en el futur altres costes de diverses característiques de la resta de la Mediterrania!.<br />...De mica en mica ho anirem sabent.</p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBV4fH-zds_Yst72JFttF_27v8-0za9AbyZQxQXQBBPj6iu6yWuTpQNRW_JkAoDqxdYSCU47RlRj8r6_s-Rl6wVClC84zNVL04F-k3GBCEyIdcsFs0V114MUMs1kSpwwB3N52n8gW2_c/s1600-h/fruit2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362060523409165298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 281px; CURSOR: hand; HEIGHT: 198px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSBV4fH-zds_Yst72JFttF_27v8-0za9AbyZQxQXQBBPj6iu6yWuTpQNRW_JkAoDqxdYSCU47RlRj8r6_s-Rl6wVClC84zNVL04F-k3GBCEyIdcsFs0V114MUMs1kSpwwB3N52n8gW2_c/s400/fruit2.jpg" border="0" /></a><br /></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTOY23WRxN8On7PDPXkULNAZhUFAp2i2XPnNfOs48T-FMtNMF61ORJswgjmCa07Xw9ts-SXCYWDyYEsF38QmD6tnTseUu_G_5naljttw2rqtKAEun8M_n1i4mEM4j9hwtX-mEQfEOqfs/s1600-h/fruit3.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362060765206129730" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 272px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTOY23WRxN8On7PDPXkULNAZhUFAp2i2XPnNfOs48T-FMtNMF61ORJswgjmCa07Xw9ts-SXCYWDyYEsF38QmD6tnTseUu_G_5naljttw2rqtKAEun8M_n1i4mEM4j9hwtX-mEQfEOqfs/s400/fruit3.jpg" border="0" /></a></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><p></p><br /><p></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-19626828572257050852009-06-25T07:42:00.000-07:002009-10-24T11:42:06.251-07:00Els marcòlics, la brillantor sota els verns.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxM4xsidytMNY2dau_eqSYGX02LY17bk0zEy4lAcaFBZl6BIat_X7nMY0TisW1-qsMZrzWZeKOg1yTiSY1eUl6OzfLxIyTNhWF-7eGJb4I0B4nXtsRg6jYEEuzKHNxOGKPXt0lWzYtv5o/s1600-h/marc%C3%B2lic.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351278150334007218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxM4xsidytMNY2dau_eqSYGX02LY17bk0zEy4lAcaFBZl6BIat_X7nMY0TisW1-qsMZrzWZeKOg1yTiSY1eUl6OzfLxIyTNhWF-7eGJb4I0B4nXtsRg6jYEEuzKHNxOGKPXt0lWzYtv5o/s400/marc%C3%B2lic.jpg" border="0" /></a><br /><br /><div>Plantes esbeltes, d'un metre o més d'alçada, amb llurs fulles ovato lanceolades d'un verd fosc pero alhora lluent i unes flors disposades en raims ben esplèndides. Son unes plantes de la familia de les liliàcies; els marcòlics <em>(Lilium martagon), </em>dits també de vegades marcòlics vermells <em><span style="font-size:85%;">(</span>*<span style="font-size:85%;">1) </span></em><em> </em>son al meu parer, una les dues plantes més esplèndides dels sotaboscos tossencs, si no la que més. ..L’altre en la que penso seria el corniol (<em>Aquilegia vulgaris</em>) que també és una liliacia. ..Que cadascú decideixi, a ser possible sense tallarla, quina li agrada més.<br /><br />La presència dels marcòlics considero que és indicativa de la bona preservació de l'hàbitat que ocupen. Propis d'ambients nemorals caducifolis i de tendència més fresca i atlàntica, el fet que a Tossa també en sobrevisquin segurament que ho hauriem de considerar com una cosa prou valuosa. </div><div></div><div>Son rars de veure a la major part del terme, obviament de caire massa sec i "mediterrani", pero creixen ufanosament en alguns trams de la riera de Tossa i en alguns altres trams de torrents del massís de Cadiretes. Personalment m'he adonat de que si el bosc de ribera està dominat per el vern (<em>Alnus glutinosa</em>) la probabilitat aleshores de trobar les flors dels marcòlics n'augmenta moltissim; més que dins d’altres menes de formacions autòctones riberenques i tant singulars com la lloreda per exemple!. Considero que a Tossa donç, els marcòlics son característics de l’hàbitat que els verns configuren, fins al punt que en alguns indrets –i en correspondència amb el major nombre de verns- se’n poden veure per tot arreu!, com en el cas de la verneda de Ca n’Iern <span style="font-size:85%;">(*2)</span>.<br /><br />De fet, les vernedes son comunitats vegetals molt riques en quant a espècies que les integren. Deixant de banda els indrets boscosos on hi han diguem-ne, yuxtaposicions de comunitats vegetals diferents (cas per exemple de la Font Dalmau), considero que al massís de Cadiretes i també en d'altres arees relativament properes a la costa on la natura encara està prou conservada, les vernedes son els tipus de boscos de ribera que apleguen una biodiversitat més rica... –alomillor en realitat potser més també que al si dels boscos mixtes!-. ..De fet no vull donar la sensació que apelo només a la meva simple "apreciació". Tinc en ment un <a href="http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/72911/96886">estudi</a> que es va fer a la conca de la riera de Pineda on, entre d'altres coses es comparava la riquesa florística de les bosquines d'avellaners, lloredes i vernedes i eren aquestes última les que guanyaven, seguit de les avellanoses i en 3ºlloc de les lloredes <span style="font-size:85%;">(*3).</span> Una de les raons que s'aduien al respecte era que els verns, a diferència dels llors son arbres caducifolis que permeten una relativament bona entrada de la llum solar, almenys durant mitj any, fet que es aprofitable per un gran nombre de vegetals, sobretot de tipus geòfit, per desenvoluparse i reproduir-se amb èxit. Un altre factor que s'adduia era que els verns tendeixen a prosperar en els indrets fluvials més plans i amb una certa aigua permament lo qual sol anar lligat en molts casos a arees on s'hi donen fenòmens d'inversions tèrmiques i on caben en consonancia, més plantes de tendència eurosiberiana. Per la meva part afegeixo que, a banda de la lluminositat hivernal que penetra dins les vernedes, a l'estiu, quan els arbres ja son plenament vestits de fulles, generen ambients ombrívols pero tampoc massa tancats o foscos. Un altre consideració que penso que pot incidir és la del volum major(no en tots els casos) de les capçades dels verns també respecte al dels avellaners i llorers amb lo qual es possibilita de ben segur un espai d'hàbitat més gran per als petits organismes habitants d'aquests ambients que defugen el sol directe; és a dir els anomenats ambients "nemorals". Les fulles primes i tendres dels verns, a més a més, son rapidament deglutides o destruides per nombrosos petits animals i no s’acumulen al terra gaire temps -lo qual si que ocorre amb els platans, i tothom ho pot veure això- permetent amb una major promptitut i millor la neixença de diverses menes d’herbes de bosc.<br /><br />Les vernedes és constitueixen així com espais tridimensionals actius d'aliment, de sosteniment i de refugi de plantes i animals típics d’ambients forestals frescos i humits, que per el comú, a Catalunya van lligats a comarques més fredes. De plantes típiques dels boscos caducifolis i de tendència eurosiberiana pero que es troben a Tossa, apart del marcòlic n'hi han uns quantes més, com ara els buixols (<em>Anemone nemorosa</em>), que floreixen abans que els arbres treguin fulla, les llàgrimes de maria (<em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgayDVTSVru-9dG0j3bPPyOwFyqSq8eI6EQHx3UpT0cJ0KC3lZXlPlY3T7XYvfFlODS7Dp2ACJ7SrVi1HpilAJLNfKvyFtcG54r3Y2_F-It8C_bP6pvtkNwES0RlEZNnD-wrZTAULNL-uAk/s1600-h/convallaria.jpg">Polygonatum odoratum</a></em>), les hepàtiques (<em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8OOCF2X2GWgz5zKVyBNy_NYi7hDphfHf2NzxEzcV2Cum_jTjW5WjPShHAapnYmeCwTRKyocYqimPBnrM8HQjyCZd6EnsaFWkfx-SGT7aKEIwkbrcaoLgaRuc3xrtsfM2w6MYyGP5uV4jR/s1600-h/1+061.jpg">Anemone hepàtica</a></em>) i d’altres que amb el temps també les aniré destacant, ja sigui en reportatges específics dins d’aquest mateix blog o a <a href="http://salvemtossa.blogspot.com/2009/04/el-paradis-verd-la-biodiversitat.html">l’exposició fotogràfica</a> relacionada.<br /><br />Pero bé, sense desmereixer tants possibles actors acompanyants! em recentro amb els els marcòlics vermells. </div><div>Apart de la seva singularitat geoclimàtica i de l'atracció visual "estètica" que poden produir, tals vegetals son especialment rellevants ells mateixos per el que fa amb la interacció amb la rica microfauna del bosc, de forma molt directa!. Els marcòlics penso, resulten plenament consonants amb la riquesa de l'ecosistema del que en formen part, ja que en juguen un rol molt actiu. Això es pot observar mirant detingudament les fulles, les tijes, les flors, etc.. De fet només cal estar uns pocs minuts per adonarse’n.. A mitjans i finals de Juny, quan la floració ja està algo avançada, és molt probable trobar-se marcòlics recoberts d’una blancor enganxosa ensucrada.. Reflexe del parasitisme que pateixen d’alguns àfids com podeu veure per exemple a la fotografia que vaig fer i que he col.locat al començament de l'article ..O trobarse una petita Aranyeta cranc, la qual espera als insectes polinitzadors, com podeu també ullprendre a la foto de baix en aquest cas, per convertirlos amb les seves preses. Les femelles de tals aranyetes (en el cas de la fotografia una aranyeta cranc de l'especie <em>Minuseta vatia) </em>poden canviar de color entre el blanc i el groc segons sigui el color de les flors i triguen un parell de dies a fer tal canvi. Una altre especie d'aranyeta cranc es la <em>Thomisus onustus, </em>la qual te més polivalencia facultativa<em> </em>de colors que l'anterior i podria adecuarse millor als colors més vermellosos o magentes dels marcòlics.. Jo de moment aquestes últimes no le he trobat pero no descarto pas que hi siguin.. </div><div>En quant a microdepredadors, un petit fitòfag perillós per als marcòlics i per d'altres parents seus de la família dels lliris (liliacies) unicament, son uns escarbatets vermells nouvinguts d'origen asiàtic (<em><a href="http://www.xtec.cat/~jbarber1/Galeria/Coleopters/liloceris%20lilii.htm">Lilioceris lilii</a>) </em>els quals en poc temps poden menjarse completament les parts aeries de les plantes, impedint-ne la floració posterior o les de l'any següent fins i tot.. Jo, que no soc entomòleg desconec també si aquest insecte està present a Tossa pero si s'ha estès per arreu d'Europa, i fins i tot a la Gran Bretanya ..i se l'ha trobat a la riba del riu Onyar, menjant precisament marcòlics!, podriem pensar que potser també el tinguem per aquí. Bé; reitero que desconec el tema i potser tampoc cal suggerir pesimisme. Els marcòlics tossencs com he esmentat, es troben ailladament en petites poblacions, adhuc disgregades entre si, lo qual els dificulta d'esser trobats. Crec que pot ser de lògica suposar, que per aquesta raó, en cas que l'escarabat <em>Lilioceris</em> existeixi, no es constituirà com a plaga ja que no trobarà mai "molts marcòlics" al seu abast. Tanmateix també, al no ser un depredador de règim generalista necessitaria de fet dels marcòlics o d'altres liliacies, amb lo qual vull inferir que no acabarà amb ells perque els "necessita" per sobreviure ell mateix, a llarg termini. ..Bé; a banda d'aquests fets reflexionats, el que vull destacar al cap i a la fí és que els marcòlics poden ser aliments per a uns -siguin animals autoctons o al.lòctons- i arees de cacera de primera categoria per a unes altres bestioletes..<br />Seria interessant a Tossa estudiar veritablement a fons aquestes flors i la seva interacció amb la microfauna tossenca.. De ben segur que ens podriem trobar amb moltes més coses interessants!. Ànims per a qui s'hi aventuri!</div><div><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351279412061665906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPYZWaX-6DIVknxfYgeM09g0A90bkueQG0NxiZumfPUsgkfTlkbt0Rzqw6Ph5_EHMTFo0RekUEbRyGQBWBDIfL6FVwLxZk8I8sFt6K0QoKuXve-fgWxNqeIIjJuoKGAAjEhyphenhyphenWOpBgnkZM/s400/aranyeta.jpg" border="0" /><br /><br />Notes a peu.<br /><br /><em><span style="font-size:85%;">(*1) Tot i que només sigui per diferenciarlos dels <a href="http://www.setcases.org/plantes/botanic/megafor/marcolicg.html">marcòlics grocs </a>(Lilium pyrenaicum), a Catalunya exclusius dels Pirineus. Si el nostre marcòlic vermell és una planta escassa i que de fet està protegit per Decret de la Generalitat, el marcòlic groc encara ho és més!; es tracta d'una planta endèmica exclusiva de la zona pirinenca cantàbrica i el seu dibuix es fa servir fins i tot com emblema de la Vall de Nuria.</span></em><br /><br /><em><span style="font-size:85%;">(*2) Fa gairebé un any, a propòsit de la cannanbina (Eupatorium cannabinum) ja vaig parlar una mica dels boscos de verns i en concret d'aquesta mateixa verneda. <a href="http://selvadetossa.blogspot.com/2008/08/la-verneda-i-algun-dels-seus-tresors.html">Clikeu</a> si us ve el caprici de donar-hi un cop d'ull :-).</span></em><br /><br /><span style="font-size:85%;"><em>(*3) El treball es diu "</em><a href="http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/72911/96886"><em>Els boscos higròfils i mesòfils de la Riera de Pineda</em></a><em>" d'en Miquel Jover. Grup de Recerca de Flora i Vegetació la UdG. Publicat al nº15 de la revista Atzavara. Consultable.</em></span><br /><span style="font-size:85%;"></span><br /><em><span style="font-size:85%;"></span></em>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-4238848559968433832009-05-25T12:18:00.000-07:002009-06-05T04:56:56.800-07:00Els últims tamarius silvestres de Tossa<br>Fà uns quants mesos vaig parlar dels alocs i tamarius que s'havien plantat a la riera de Tossa en el marc d'un projecte de revegetació que bonament apostava per la flora autòctona. Últimament veig que continua ja que observem que s'hi han plantat joncs, vegetals que a més a més no s'han comprat en cap mercat extern sino que provenen del trasplant d'individuus silvestres haguts en la mateixa riera un xic més amunt.<br />Enguany, de mica en mica, l'aspecte del tram baix va fent cada vegada més goig. Els arbusts han ressistit les últimes riuades i la invasió de l'aigua marina del 26 de Desembre. Sembla ser dons que en principi tenen un bon futur..<br /><br />Vull referir ara no obstant una atenció a uns altres tamarius amb una situació més delicada , o si menys no amb un pronòstic de pervivència gens garantit. Els que no han estat plantats per els jardiners.<br />..Els tamarigars litorals tossencs es compten amb els dits d'una mà. Tamarigars, -aclareixo per qui no n'estigui familiritzat amb el terme- son les comunitats vegetals constituides sobretot per tamarius o si menys no els hàbitats on aquests arbrets en son els vegetals característics.<br /><br />A Catalunya tenim dues espècies de tamarius autòctons, el tamariu africà (<em>T.africana</em>) i el tamariu gàllic (<em>T.anglica</em>) essent aquest el que podem trobar silvestre en l'àmbit tossenc. Les diferències entre ells dos son bastant subtils. En general es considera que el primer és pot fer algo més gran que el segon, ja que en condicions adecuades pot atenyer els 5 metres mentres que el gàllic apenes sol arribar als 3; les espigues florals presenten algunes lleugeres diferències entre ells dos. En l'africà solen ser també algo més grans pero a la pràctica també depen una mica prou dels factors ambientals. El fet que tals inflorescències apareixin en l'africà algo abans en el calendari que les seves fulletes (i no de forma simultania a elles com ocorre en el gallic) i l'aspecte també més o menys penjant d'algunes branques llargues en l'africà i més rígides en el gàllic, representen altres trets distintius entre les dues espècies.<br /><br />Aquests protagonistes poden esdevenir arbrets o bé arbustes, segons el caràcter del lloc on s'estableixin i el temps que romanguin vius abans que pateixin alguna maltempsada, sigui natural o per causes humanes. Son vegetals però, amb unes importants capacitats de respostes internes a condicionants ambientals tant físics com químics. Son vegetals amb una gran capacitat de rebrotament, així com d'arrelament a partir d'estaques o de branques vives enterrades, fet aquest que resulta especialment adequat en els ambients on hi solen creixer, que son els riberencs o els de vora mar, on els moviments naturals de terres, amb processos edàfics d'enterrament i d'inundació per avingudes d'aigua son una tònica prou habitual. Per el que respecte a les adaptacións més "químiques", els tamarius estan adaptats a poder sobreviure en indrets amb elevats índex de salinitat en el sentit que els seus teixits verds tenen mecanismes inters que permeten expulsar les sals a l'exterior després d'haver estat absorbides per les arrels. Àdhuc ressisteixen elevats nivells de contaminació a les aigües freàtiques i en jardineria en alguns casos s'utilitzen per decorar espais contaminats i fer veure així fàcilment que no ho estan. També, poden viure molt bé en sols amb elevats índexs de nitrògen i desplegar damunt d'ells tot el seu més gran potencial de creixement, per lo qual tècnicament sel's considera vegetals nitròfils.<br /><br />Ara bé, malgrat això ..Els tamarius no prosperen en tots els indrets on potencialment podrien creixer o reproduirse i de fet, a la pràctica, en el marc de la geografia catalana, de tamarigars ..cada cop n'hi han menys. Les causes principals naturalment son l'alteració dels hàbitats per part de l'home, directa en uns casos com quan es fan obres en una llera o en el redòs d'una platja o bé indirectament molt sovint per causa d'efectes colaterals devinguts d'alteracions que en un principi també solen tenir un origen antròpic, com pot ser la proliferació de canyes (<em>Arundo-donax</em>) les quals extenen els seus rizomes i alçen llurs tijes entrant en forta competència amb els tamarius.<br /><br />A Tossa, com bé som conscients, els paisatges naturals son diversos. La topografia bastant accidentada -o abrupte fins i tot-, la relativament bona pluviometria del massís de Cadiretes, el caràcter drenant i oligotròfic dels sistemes hídrics, el règim de temperatures etc.. facilita que les comunitats vegetals que s'hi desenvolupin no siguin precisament els tamarigars sino d'altres -algunes d'elles possiblement amb milions d'anys d'antiguitat- com les lloredes per exemple, la verneda ..o arràn de mar, comunitats de tendència més aviat rupícola, de penyassegat i glareícola de codolars. Possiblement només al tram més baix de la riera de Tossa, plà i amb influència salina va albergar antigament alguns tamarigars importants de caràcter natural autòcton. Seria interessant esbrinar-ho ja que sino estem com sempre, en les suposicions.<br />El cert és que en l'actualitat no sembla haver cap tamariu silvestre relictual o cap prova viva d'algun antic tamarigar a la riera de Tossa -<em>o per lo menys jo no he trobat cap; ajudeume si podeu aportarme informació en un altre sentit</em>-. ..On si que hi son és al peu de dues caletes.<br /><br />ELS TAMARIUS SUPERVIVENTS<br /><br />Al codolar de Sot d'en Cona i al de Vallpresona viuen uns pocs tamarius. De tot el terme municipal de Tossa possiblement siguin els únics que queden totalment salvatges i que tinguin ja per tant un caràcter <em>relictual<span style="font-size:85%;"> 1</span></em>.<br />Els del codolar de Sot d'en Cona, tot i ser els més nombrosos la veritat és que no passen de set exemplars pero lo curiós del cas es que estan bastant ben distribuits per tota la vora de l'esquena de la cala, no exclusivament a la part central per on circulen les aigües quan plou. La llera del torrent està dominat completament per canyes (<em>Arundo donax</em>), el que em fa suposar, com ha ocorregut en d'altres indrets arreu de la Mediterrania, que abans de que apareguessin aquestes deurien ser els tamarius els arbustes que poblaven l'indret. Els únics tamarius que han aconseguit ressistir han estat els que es troben més aprop del mar! On segurament les canyes no son tant capaces d'adaptarse i proliferar, o per lo menys no d'una forma tant absoluta. Aquest ha estat el factor que els ha permès sobreviure.. . Els tamarius es troben així dons, envoltats de la típica vegetació dels codolars tossencs; fonolls marins i pastanaga marina sobretot. Un parell de metres més aprop de l'aigua de mar els tamarius aquests tamarius tampoc poden sobreviure perque la influència de les onades és massa patent. Els tamarius han aconseguit sobreviure per tant en una franja molt estreta, la única que els ha estat possible!.. I viuen així entre pastanagues marines i fonolls marins, en el mateix hàbitat que tals plantetes lo qual no és un fenòmen gaire normal. A la banda dreta del codolar i mirant a mar, els tamarius que hi han es troben semiombrejats per uns pins blancs. Aquests pocs tamarius, tot i no estar tant propers a la llera col.lonitzada per les canyes poden viure -imagino- degut a la forma peculiar de la cala, que segurament fà que l'aigua procedents de les plujes no es concentrí massa en la dita llera i en quedi prou repartida en la base de la caleta. La caleta, si la mirem de lluny és com una mitja olla; això fa que quan plou reculli una relativa bona quantitat d'aigua, independentment de la que pugui aportar el torrent que baixa desde Ses Alzines -i que per tant de llargada en te ben poca- i que en dies posteriors als episodis plujosos el terra és mantingui prou humit per acumulació de l'aigua gravitacional de les inmediacions. Aquesta aigua, un cop ha baixat es manté una mica més de temps ja que com es pot suposar tampoc pot "baixar" més que el nivell del mar.<br />Podriem preguntar-nos sobre la influència que poden tenir els pins del damunt sobre aquests tamarius. Jo penso que pot ser positiva i negativa alhora. Negativa en quant els limiten una mica la llum disponible així com l'aigua i els nutrients a les arrels; positiva possiblement en tant que també limitin el potèncial de desenvolupament de les canyes, les quals son les autèntiques competidores dels tamarius ja que arrelen en els mateixos llocs que aquests -no pas els pins-.<br /><br />L'altre indret on queden una resta de tamarigar és la desembocadura del torrent de Vallpresona. A l'igual que en el cas del Sot d'en Cona la llera més propera al mar està envaida per canyissar d'Arundo-donax pero en el punt os es junta amb la platja i amb la influència directe del mar, allà sobreviu un o dos o tres tamarius -difícils de destriar individualment ja que tot plegat és una massa de branques prou impenetrables i n'hauria de buscar les arrels-; possiblement hi hagi algun petit altre grupet més endins mig "ofegat" per el canyissar. Considero curiós també el fet que, a una banda del torrent, en ple codolar i molt exposat a l'aigua marina hi ha un grup de canyes isolades, lo qual quan en vaig prestar atenció em va fer dubtar de si realment son més ressistents els tamarius que aquestes últimes. ..Mmmm Possiblement depengui del tipus de terreny.<br /><br />Hi ha un altre possible "últim tamariu" també, isolat, un cas aillat, a la platja de LLorell. És un tamariu de la mateixa especie que els altres, d'edat avançada i al costat d'una edificació. Possiblement va neixer espontani, fill d'altres tamarius propers, en algun moment es deuria arrassar tota la vegetació circumdant ,pero per el que fos -potser per la seva estètica, tamany o perque va coincidir que floria i a algú li va agradar- hom el va respectar, passant potser de silvestre a un estat de "semidomesticitat". Aquest tamariu de Llorell no conforma dons cap tamarigar pero segurament també en representi un altre antic vestigi.<br /><br />El fet que no hagin tamarius (o hagin desaparescut) en d'altres torrents de l'àmbit de Tossa segurament es degui també a les canyes i el fet que no n'hi hagin a les altres platges o codolars tossencs potser es deu a que fan ser extrets (i no reposats), aixafats o cremats per l'home, en definitiva, extinguits. ..Els tamarigars litorals son uns hàbitats de difícil recuperació. El turisme representa un frè per la recolonització dels tamarius (i una amenaça per als que encara sobreviuen). Sembla que només tenen suficient èxit les repoblacions fetes expressament, ja sigui de caràcter paisatjístic forestal o de jardineria, com ha estat el referit a la Riera de la vil.la.<br /><br />Ja no m'explayo més; ara una fotografia il.lustrada ..I animar a la salvaguarda d'aquests últims "tamarius no plantats" i de les maques cal.les on s'enmarquen.<br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340842739627079522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjf0o1G1My_d25hFbYwBISsC91qDIj-eAz9UqgaA-zmfqyyKIYEPr7XhgJI4JF9TcHd15PMRH2MD6L1-6BcrS1YywCQTgQAr7tNMIgQA1VwzVe_n6XvZLiJg1QsMpCDmawJ4vQLmfYf-4Y/s400/tamariuFlorSotdEnCona.jpg" border="0" /></p><p><span style="color:white;">xxxxxxxxxxxxxxx</span> <span style="font-size:85%;">Espigues florides a les primes branques d'un dels tamarius del Sot d'en Cona</span></p><p><em><span style="font-size:85%;">Notes:</span></em></p><p><em><span style="font-size:85%;">(1). S'aplica comunment el denominatiu "relicte" o "relictual" per referir-se quan alguna població d'algún organisme sobreviu en un petit indret de forma aillada pero que es considera que en d'àltres èpoques anteriors ocupava una molt major extensió o distribució a la zona referida. Generalment el terme s'aplica en situacions d'aillament i d'empobriment poblacional devingudes més o menys per causes mediambientals i naturals que van començar en un temps remot, com per exemple l'era glacial o la fí d'aquella era, la qual va comportar l'aillament i diversificació taxonòmica de molta flora a les muntanyes. Jo en aquest cas he aplicat el terme "relictual" a una història molt més recent i esdevinguda per causes històriques humanes. </span></em></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-73025231899295586042009-04-23T02:22:00.000-07:002010-04-08T05:43:23.402-07:00Orquídees i lliris de l'Ardenya<span style="font-size:130%;"><br /></span><span style="font-size:100%;"><em>Al massís de Cadiretes s'hi troben varies especies d'orquídees i també uns lliris espectaculars. Tanmateix la majoria d'aquestes flors viuen al sector septèntrional del massís i com que molts ganxós (de St.Feliu) i també gent de Sta.Cristina d'Aro en prefereixen dir l'"Ardenya" dons utilitzo aquest terme.</em></span> <em>Al principi d'aquest escrit introdueixo alguns aspectes generals de les orquidees i m'endinso lliurement també una mica en unes reflexions concretes -que si preferiu us les podeu saltar-. Posteriorment ja explico i ensenyo les belles orquidees que colorejen les nostres contrades així com els lliris magnífics, els quals de vegades les acompanyen.<br /></em><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtuq7TIPgYqSsfPDC-E-wgq-YsacuZ42xLGoo_lvcnMQV6hagT1QJB24p-faalcWlYqJYSxoVMmVA66SAZarY6QEO7R9D4xNRFya2Zs3IOgrcNgTAJ3j2XNHyJcAUJDLzp5s0hScd7dfM/s1600-h/ophrys.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329870890310652546" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtuq7TIPgYqSsfPDC-E-wgq-YsacuZ42xLGoo_lvcnMQV6hagT1QJB24p-faalcWlYqJYSxoVMmVA66SAZarY6QEO7R9D4xNRFya2Zs3IOgrcNgTAJ3j2XNHyJcAUJDLzp5s0hScd7dfM/s400/ophrys.jpg" /></a><br /><br /><span style="font-size:85%;"><em>LES ORQUIDEES</em></span><span style="font-size:85%;"><em>. PARADIGMES VEGETALS ?</em></span><br /><br />Les orquidees, asociades culturalment a l'exotisme, a la delicadesa, la subtilesa, convertides en objectes de regal a "algú especial" o per simbolitzar magníficament una ocasió també magnífica en la vida d'algú. ..Les orquidees, siguin com a mitjans o com a fins elles mateixes, solen despertar atenció. Fins i tot en persones poc avessades a contemplar les plantes. Potser per això s'han guanyat un valor.<br /><br /><p>Les orquidees son i han estat, al llarg de molts segles i en moltes altres cultures, preuades per la seva bellesa i per la seva complexitat; una cosa va amb l'altre! potser ..I aquesta bellesa, penso, no és el fenòmen resultant d'un moment donat "d'inspiració artística natural", sino d'una llarga historia, història natural, (naturalment:).<br /><br />Sobre elles s'ha escrit molt i molt i de fet van ser elles un dels primers "camps de debat" podriem dir, on van xocar, -diria que inocentment- els creacionistes amb Charles Darwin, quan aquest va publicar el seu famós llibre "L'Origen de les espècies". La raò d'això era que els primers consideraven a les orquidees com el paradigme de la perfecció dels vegetals i per tant també ...el reflexe també d'un diseny inteligent i diví. Per al segon en canvi les orquidees en canvi, a part de la seva bellesa a la qual també era sensible, tenien un altre tipus de perfecció; la d'ajustarse a les explicacions de la seva revolucionaria teoria evolutiva. Tant s'hi avenien ..que el llibre següent que va escriure Darwin després de publicar el seu llibre famós va ser un precisament que anava sobre la fecundació de les orquidees <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_fecundaci%C3%B3n_de_las_orqu%C3%ADdeas"><em>(1)</em></a>.En aquest llibre va parlar del concepte de "coevolució" i fins i tot -com a reforç de les seves explicacions- va predir l'existència d'una papallona amb una llarga trompa a Madagascar que poc temps més tard va ser confirmada. </p><br /><p>Avui en dia les orquidees segueixen estimulant investigacions i produint resultats interesants. Segons un estudi recent dut a terme per uns biòlegs de Hardvard<span style="font-size:85%;"><a href="http://www.beekeeping.cl/news.php?newsid=153"><em>(2)</em></a></span> sembla ser que les orquidees com a tals van apareixer al planeta terra aproximadament fà uns 76 milions d'anys; això és molt més antic que el que es creia fins fà molt poc. La conclusió s'ha esdevingut gràcies a que s'ha trobat un himenòpter fosilitzat en resina i impregnat de polen d'orquidea, datat en uns 20milions d'anys. Per comparació amb el pol.len de les orquidees actuals sembla que aleshores ja eren orquidees bastant evolucionades; això ha permès fer una aproximació al que pot ser el ritme d'evolució al llarg de les èpoques. Aplicant els càlculs adients dona per resultat que les orquidees deurien de començar a evolucionar abans de que s'extinguissin els dinosaures.<br /><br />Actualment, en l'era humana, les orquidees son el grup de plantes més diversificat en espècies de tots els existents -unes 25000 espècies- per darrera les compostes. La majoria a climes tropicals i son molts els qui en aquest sentit, consideren que son les plantes més evolucionades de les que s'hi fan arreu ja que aquesta diversificació tant gran rau en mecanismes d'especialització progresiva cap a uns suposats fins determinats.<br /><br />Ara bé. Més enllà d'això pero en la mateixa línia ..Penso que podria suggerir una mica de reflexió a través del següent plantejament. Que hagin evolucionat molt, sigui cap a uns fins concrets o no, vol dir també que han evolucionat bé o que han tingut "èxit evolutiu"?. El llenguatge aquest s'escapa una mica de la biologia i entrariem potser més en el de la subjectivitat i la filosofia, (potser en la seva vesant més frívola fins i tot). Potser no te perque caldre conceptualitzar el terme en aquest contexte, i si es fà, aleshores depen com cadascú l'interpreti. Crec però, que la reflexió pot ser interessant i no soc l'únic em sembla que es sent imbuit per la seducció reflexiva d'aquests vegetals <a href="http://www.trebol-a.com/2006/04/08/biocomunicacion"><em><span style="font-size:85%;">(3)</span></em></a><em><span style="font-size:85%;">.</span></em> Les orquidees pot semblar que siguin organismes "perfectes" en algunes facetes ..i al mateix temps -crec jo i d'altres- contradictories i molt "imperfectes". M'explayo a continuació i explico de pas alguns aspectes caracteristics i objectius d'elles mateixes.<br /><br />El procés de fecundació sexual de les orquidees que ja va investigar tant bé Darwin per exemple . Un bon nombre d'especies d'orquidees estàn molt especialitzades en provocar i/o seleccionar a determinats insectes que els hi serveixin de vehícle per aconseguir una polinització efectiva -això és consecuència de l'evolució- pero per altre banda hom ha comprovat que moltes orquidees d'un mateix gènere que tenen especies especialitzades (valga la redundancia) s'hibriden molt, lo qual pot interpretarse com que les seves especialitzacións sovint no funcionen prou bé ja que el fet que s'hibridin resulta de que uns mateixos insectes s'han passejat per diferents tipus d'orquidees diferents en un moment donat. No obstant la hibridació redunda sovint en una major capacitat i velocitat de diversificació, i en aquest sentit afavoreixen l'evolució..<br /><br />La producció de llavors i germinació també es una altre cosa d'elles molt especial - fruit de l'evolució (o sinònim del seu "èxit" també?)-, pero també en resulta paradoxal. ..Car les seues llavors no tenen teixits de reserva que les facultin per germinar soles; gràcies a aquest estalvi de materia es poden 'permetre el luxe' de fer llavors a dojo, -i diminutes, es clar, com si fossin espores de falgueres- ..Pero la contradicció d'aquesta estratègia és que en canvi les llavors de les orquidees necessiten de la presencia inmediata d'algun fong micorritzic al terreny, que estableixi una simbiosi amb elles en llur fase primordial (també dita protonema) del seu desenvolupament; fongs dels quals les orquidees en prescindeixen després, quan han superat aquesta difícil fase. Sense els fongs simbiotics (excepte en condicions de laboratori) l'existencia d'aquests vegetals no seria possible.<br />Aconsegueixen al cap i a la fi reproduirse, pero quantitativament i en percentatges els resultats son (per lo menys quantitativament) molt minsos, tant que precisament per això moltes d'elles estan en situació de vulnerabilitat o de perill d'extinció. Son poques les que aconsegueixen prosperar amb tals requeriments i limitacions. I es clar, tornant a la pregunta: Tenint en compte això.. Son aleshores les orquidees plantes molt "ben evolucionades"?. mmm Més enllà del si o del no, penso que en qualsevol cas el que la majoria -jo crec- podriem estar d'acord es que tot això denota que les orquidees son plantes que estant fortament interrelacionades amb certs organismes dels entorns naturals en els quals elles n'han evolucionat i/o COevolucionat. Quan aquestes coses es donen així solen reflexar ecosistemes molt desenvolupats (o evolucionats) al llarg de la historia terrestre.<br />...I acabo aquí? Si entrem a plantejar que és "l'evolució dels ecosistemes" també ens acostem de nou a la filosofia científica. Hi hauria rato per perdren's :-).. Millor ho deixo per un altre dia o per un altre blog diferent.<br /><br /><span style="font-size:130%;"><em><span style="font-size:85%;">LES ORQUIDEES QUE PODEM </span></em></span><span style="font-size:130%;"><em><span style="font-size:85%;">VEURE </span></em></span><span style="font-size:130%;"><em><span style="font-size:85%;">I CONEIXER A L'ARDENYA.</span> </em><br /></span><br />Ara ja si. ja toca!. Malauradament no se explicar encara quantes orquidees viuen exactament al Massís, ja que en caldria fer un estudi exaustiu, pero si que en parlaré de les que jo he vist ultimament, buscant-les arreu dels turons i clots i que de ben segur son les principals que altres de vosaltres, posibles lectores i lectors, podreu també trobar si us esmereu. Això si, ojala no les arrenqueu.. I així les podré seguir fotografiant en el futur si en tinc ocasions.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA3psANZeM1u5RX2csBKkhjC79Dbb_ALbPUAcIJz_TiDzwj6VJ63bhKzdVC_Dkvu_RrYxx9JWcJEF09hQBvqYRE0ULJQWALIPV0AzjB7DZRM-nN4YJLgMwd5SMQNRrWvEtM35CfnDwZNk/s1600-h/cephalantera.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329871296224836514" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgA3psANZeM1u5RX2csBKkhjC79Dbb_ALbPUAcIJz_TiDzwj6VJ63bhKzdVC_Dkvu_RrYxx9JWcJEF09hQBvqYRE0ULJQWALIPV0AzjB7DZRM-nN4YJLgMwd5SMQNRrWvEtM35CfnDwZNk/s400/cephalantera.jpg" /></a><br />Començant per una ben fàcil.. fàcil de trobar; això si, si us trobeu en els llocs corresponents en l'època que cal. .."Fàcil" en aquest sentit és trobar la <em>Cephalantera longifolia</em>, anomenada en català curraià.. és una orquidea amb unes flors d'un blanc molt pur com ensenyo aquí a la fotografia de la dreta feta dins el terme municipal de Tossa, en concret al costat de Sant Grau.<br />La majoria d'aquestes flors no obstant apareixen molt més sovint al vessant llagosterenc en llocs oberts com ara les vores de camins o els marges d'algunes suredes. A la vall de Sant Baldiri l'altre dia vaig toparme amb una població de bastants individuus, pero de fet no cal ser molt excursionista ja que on més n'hi han opino que és al marge mateix de la carretera que baixa cap LLagostera, havent travessat Sant Grau!. Qui diria que una carretera és un bon lloc per trobar orquidees? dons en aquest cas si, veus per on. Es troben a la part alta i mitja; quan la carretera s'acosta a la falda del massís i a la plana desapareixen.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYK110NSnhyBegr_4ech4y-2W5LhBbcq4NnWRlpIH2Xd_q6mxs3g4fTT1-08UWbrr6iq-XiufkpZhVwrjGQJuHZ33WXBXJweckzZq9BLcJProV7-mbqb5LcEnPqaAqu7GSX6masfxucCw/s1600-h/orchis.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 306px; FLOAT: left; HEIGHT: 212px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329871558105936930" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYK110NSnhyBegr_4ech4y-2W5LhBbcq4NnWRlpIH2Xd_q6mxs3g4fTT1-08UWbrr6iq-XiufkpZhVwrjGQJuHZ33WXBXJweckzZq9BLcJProV7-mbqb5LcEnPqaAqu7GSX6masfxucCw/s400/orchis.jpg" /></a><br />Altres orquidees son les del gènere orchis -que de fet és el nom a partir del qual devé la paraula orquidea-. A l'Ardenya tenim per exemple <em>Orchis morio</em>. L'he trobada en dos emplaçaments del massís, una aprop del menhir de Can LLaurador i una altre aprop de la roca Alba. Aquestes orquidees tenen el label amb un llarg esperó molt característic on acumulen el nèctar que després regalen als insectes que les visiten de la manera adient. </p><p><br /><br /><br />I a la Roca Alba també, concretament al costat mateix del cim vaig poder fotografiar fa poc <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkb0FE1urSk8qGZOTwXsIOck1IZDDNZErGu4zCFCU0gBPIDz-sqz2mNHl7CnFVe2Wf6XkvrQXpr5K-4A4xO2VGH__ck6sM3V-3bxKAYA0U4vlTDA78h9uXzYCDy4kK5lfW9iADxGUEpJU/s1600-h/serapias.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; FLOAT: right; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328574899002536066" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkb0FE1urSk8qGZOTwXsIOck1IZDDNZErGu4zCFCU0gBPIDz-sqz2mNHl7CnFVe2Wf6XkvrQXpr5K-4A4xO2VGH__ck6sM3V-3bxKAYA0U4vlTDA78h9uXzYCDy4kK5lfW9iADxGUEpJU/s400/serapias.jpg" /></a>aquestes altres d'aspecte una mica eròtic, no? Son les <em>Serapias lingua</em>, anomenades gallets en català. Les seves flors son molt tubulars; i mirades de front son especialment suggerents. El label, que és el pètal inferior és allargat i d'aquí li ve el terme "lingua" (llengua) i la part que queda dins del tub te una delicada pilositat. Alguns investigadors afirmen que la configuració dels tèpals, estètica apart, no és perque si; la temperatura a l'interior del tub es superior al de la resta de la flor degut a un petit efecte hivernacle i que alguns insectes es resguarden a dins durant estones, incrementant així el refregament i asegurant la polinització.<br /><br />Pero potser les orquidees més "inteligents" siguin les del gènere Ophrys, les abelleres. La imatge del començament de l'article i la de sota aquestes 4 línies és la d'una <em>Ophrys tentrediniphera. </em>De moment aquest any només n'he trobat una població en un vessant rocallòs molt iluminat entre mitg dels lliris, aprop de Pedralta -que és la de les fotografies- tot i que de ben segur n'hi han a més indrets i segurament altres especies del mateix gènere. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzfZggBpu6EA2j9JPhnm_NzKb-5bTpZ7iqLO1VAYG5EEg3WICJiJuewaG07F86YpkvVB5ME11f2LgJM-AAJz3sE12gYGlJN0yYxBOxcxiYK_OB073eQA_p79Mdk8R836l6eD8e2OFMUY/s1600-h/ophrys2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 226px; FLOAT: left; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329879526559772594" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglzfZggBpu6EA2j9JPhnm_NzKb-5bTpZ7iqLO1VAYG5EEg3WICJiJuewaG07F86YpkvVB5ME11f2LgJM-AAJz3sE12gYGlJN0yYxBOxcxiYK_OB073eQA_p79Mdk8R836l6eD8e2OFMUY/s400/ophrys2.jpg" /></a><br />Aquestes orquidees no tenen sacs nectarifers que puguin beneficiar als insectes com en el cas de les <em>Orchys. </em>L'estratègia és una altre!. Tant la forma de la flor com sobretot la disposició dels dibuixos i dels colors està feta per seduir els mascles de determinats himenòpters que sovint confonen a la flor amb una femella de la seva propia especie. L'engany pot ser tant eficaç com per provocar de fet una pseudocopulació de l'abellot amb la flor. El problema és que els himenòpters, a pesar del seu petits cerbells, no son pas insectes tontos i s'ha vist que després d'haver estat enganyats molts d'ells aprenen ..i ja no visiten més flors similars, amb lo qual no polinitzen més. L'estrategia de l'engany no obstant sol resultar suficientment efectiva al principi de l'estació. Les primeres abelleres en florir son les que tenen més probabilitats de polinitzarse perque son visitades per els himenòpters que encara no han après l'estafa. Val a dir també que no sols existeix la seducció visual sino que també hi ha una seducció olfactiva cap a l'insecte a base de fragàncies molt subtils (que nosaltres no percibim), les quals tot i no ser feromones provoquen també una singular atracció a determinats insectes. Alguns estudis indiquen que aquestes fragancies son més importants que els colors mateixos de la flor, que jugarien un paper algo més secundari, de reforçament.<br /><br />A principis de març de fa ara 3 anys, estant tot just per la torre de Giv<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxU0gxUjTqj6GEjNQYhkEqKw-ybQrpGS8BAOoSLgq3XUwYmBIF_FlZ3CQKFI1Fv0_gL-tMNhy5Z29pf74ONGhDcZFHY7TGbSVPkDfmpTgHuJ0hHAK1KENUShCq-GQPtY9NQQTk9SnqdnY/s1600-h/Hymantoglossum+giverola.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; FLOAT: right; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329780189286976130" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxU0gxUjTqj6GEjNQYhkEqKw-ybQrpGS8BAOoSLgq3XUwYmBIF_FlZ3CQKFI1Fv0_gL-tMNhy5Z29pf74ONGhDcZFHY7TGbSVPkDfmpTgHuJ0hHAK1KENUShCq-GQPtY9NQQTk9SnqdnY/s400/Hymantoglossum+giverola.jpg" /></a>erola vaig veure una taca de color extrany al mig d'un parterre d'herba d'un jardí descuidat que s'hi veia. La curiositat em va fer entrar ..i saltar literalment el fil ferro oxidat que delimitava la tanca de la finca <em>(una finca amb un mirador excepcional i una piscina ...plena de granotes; imagino que de gent rica que només venen alguns cops a l'estiu:-)</em> En aproparme em vaig trobar aquesta orquidea, la qual hauria degut apareixer casualment i havia crescut amunt gracies a que éls parterres portaven temps segarse. ..Potser afortunadament floria quan els propietaris no hi son!. I potser qui sap si l'orquídea ja tenia el seus tubercles enterrats allà, abans de que algun jardiner muntés allà al damunt el parterre de gespa.. El que està clar (o quasi segur del tot) és que va sortir de forma natural en aquest indret, existís o no el jardí en tal moment. No obstant, l'absència de competència d'arbustes i la bona hidratació del terreny fins i tot l'han beneficiada. Es tracta d'una <em>Himantoglossum robertianum, </em>fins fa poc més coneguda com <em>Barlia robertiana, </em>gènere que avui en dia està inclòs taxonòmicament en el primer. És una mena d'orquidea autòctona molt grossa, que no es comercialitza en jardineria -que jo sàpiga-<em>. </em>De fet és l'espècie més gran que podem trobar al Cadiretes o l'Ardenya i sino m'equivoco crec que també a tot Catalunya. Pot superar el mig metre d'alçada i és robusta tota ella. Les fulles son amples, d'un verd intens i les flors, disposades en raims amb uns labels força ondulats i grans, poden anar del lila al morat. La de la foto era una mica lila palit o descolorit, en part degut a la poca lluminositat de l'hora del dia -retradada amb sol hauria quedat millor-. ..mmm He de comentar que enguany pero no l'he tornada a veure i no se si hi és present. Potser (espero) ha deixat descendència i hi ha alguna altre exemplar per algun altre indret!. Serà questió de buscarla ..saltant si cal a més finques veines!.. :-). Possiblement per les muntanyes existeixen altres exemplars i sencillament encara no he tingut la sort de toparme amb elles.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf7hwGscxHfNivbE4FvJL1YFLPUvC8NJBDKlvXD3yOj0llZNQHG12Pl2JG-gf3-Mounce1QLC1DTeX1Z-CsN7oMRYWNYPF3RzUEDLTyNzbf9i9g2xWt2IPcTLUswUUT5_B-q9uZQvXJNE/s1600-h/limodorum.JPG"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 203px; FLOAT: left; HEIGHT: 171px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5328595210664108802" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhf7hwGscxHfNivbE4FvJL1YFLPUvC8NJBDKlvXD3yOj0llZNQHG12Pl2JG-gf3-Mounce1QLC1DTeX1Z-CsN7oMRYWNYPF3RzUEDLTyNzbf9i9g2xWt2IPcTLUswUUT5_B-q9uZQvXJNE/s400/limodorum.JPG" /></a>I bé, una última orquidacia molt especial son les <em>Limodorum</em>. L'any passat vaig trobar <em>Limodorum arbotivum</em> sota una pineda aprop d'Es Cards i enguany, fà un parell de setmanes, he trobat una població d'aquestes mateixes també sota uns pins mesclats amb aladern en una empinada canal gairebé inaccesible al començament del penyassegat de la cala d'Es Vol Nou, també al terme municipal de Tossa -la de la foto és una d'elles- Aquestes orquidees no tenen unes flors tant espectaculars com les anteriors pero també son molt especials ja que poden no tenir cap fulla ni cap altre teixit amb clorofil.les degut a que no les necessiten i per això s'hi poden fer en llocs tant ombrívols. ...Com sobreviuen dons? La resposta és que son orquidees micòtrofes!, es a dir, que s'alimenten de fongs!.. Com nosaltres en temps de bolets.<br /><br />I per últim els lliris! dels quals també volia parlar-ne . Al antic poblat íber de Plana Basarda, a la Vall dels Molinets, a Pedralta de St.Feliu i a zones properes.. pero sempre on hagi llum de sol directe, els lliris silvestres, amb llurs flors ben grosses de color blau-lila salpiquen entre les farigoles també florides i sortosament abundants malgrat l'aciditat dels terrenys del massís, entre les també espectaculars i altes porrasses i els claps de roca nua motejada de vermell per els petits <em>sedums</em>. Els lliris s'hi fan especialment bé en aquest hàbitat i floreixen abundantment, diria sobretot en indrets que han estat bruguerars, els quals per causa d'alguna sequera en anys anteriors per exemple, aquests s'han mort pero on tot seguit, les plujes de la primavera subsegüent resulten generoses.. En definitiva. Sol+terra fèrtil entre pedres + pluja = lliris. :-) Us deixo amb aquests lliris d'aquest "jardí" 100%natural i autòcton de vora la plana Basarda.<br /></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65EZy-oVKP6ATqVCxdrJRHM4HNEsixZ4cZILJM0YIH5QAoE_ekknGRdhXlAV71A1GGn0JpoXV-xNu7Gmy48-qJ9k7GCK2BlLXCNMi_LCQh606-cPqVt2kulForHhyAPOLCYX8LFk2Pu0/s1600-h/lliris.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330113131797238978" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi65EZy-oVKP6ATqVCxdrJRHM4HNEsixZ4cZILJM0YIH5QAoE_ekknGRdhXlAV71A1GGn0JpoXV-xNu7Gmy48-qJ9k7GCK2BlLXCNMi_LCQh606-cPqVt2kulForHhyAPOLCYX8LFk2Pu0/s400/lliris.jpg" /></a>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-24471908864011204712009-04-02T08:43:00.000-07:002009-04-07T13:44:26.146-07:00La floració dels cirerers al Massís de Cadiretes<p></p><br /><p><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHGzSXieANHhhlCco8a570BEkbADsrnory_uGYGX6sumnZ0OjqlcdYUfMVDCVqBlph4aogEgDczsoZtZTTf7JAdFAtehRox9EN83KRmf2o6K-4uRHvCvgz1sBQTmRomm55Atxx8z8J69Y/s1600-h/cirer3red.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320133697113573730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 473px; CURSOR: hand; HEIGHT: 315px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5Z5esn5e7ek6q3C3ZArEUhkN2kpON0GDL-vsdLfxyZx8TM7CX3g8y0SB0ijyXkFEEwXSTyDZ7_5TgK3PHZb9IsP7egrVYOSpQvrgJeUs_ZI4gqRGmq_lFM6xBoPwRUce3HQpRu7wX8Cs/s400/cirer5red.jpg" border="0" /></a> <span style="font-size:85%;"><span style="color:white;">xxxxxxxxxxxx </span><i><strong>Cliqueu</strong> per veure una altre imatge diferent</i><br /></span></p><p>A principis de primavera floreixen els cirerers silvestres dels boscos de ribera de les valls del massís de Cadiretes. Un fenòmen que és un espectacle ben maco de veure tant d'aprop com de lluny. Desde qualsevol punt enlairat es destaquen les taques blanques lluminoses, que salpiquen de forma esparsa els torrents més petits i de manera un xic més concentrada d'altres caus de major envergadura.<br />Conjuntament amb les flors, que atreuen a una multitut de fauna polinitzadora, emergeixen també les fulles. Fulls tendres i fràgils d'uns arbres que van enrrojirse a la tardor, es van despullar durant l'hivern aguantant amb llurs branques pelades, anodines ..I que ara, a finals de març i primers d'abril no volen esperarse ja més; atrevits ..Sembla que de sobte s'entreguen a una primavera, siguin quins siguin els pronòstics, confiant potser, que la primavera els estimi també a ells o altrament independentment d'això.<br /><br />Els cirerers o cirers son arbres que enrriqueixen l'hàbitat en el qual viuen. No s'imposen sobre altres espècies sino que les fan costat i diferents organismes se'n beneficien. A diferència de la major part d'altres arbres naturals del massís la seva pol.linització és bàsicament entomòfila, és a dir, que la fan els insectes i no el vent. Un cert nombre d'himenopters (d'altres no perque encara romanen aletargats) poden alimentarse'n, i en consequència també, de forma secundaria molts ocells insectivors i d'altres petits depredadors en surten també afavorits. ..Poques setmanes més tard les flors es converteixen en fruit i son llavors uns altres tipus d'ocells majoritariament, els que se n'alimenten directament i en poden nodrir a les seves cries. De fet entre la flor i el fruit solen passar uns 100 dies, lo qual és un temps considerablement curt en comparació amb altres fruiters.<br /><br />L'origen dels cirerers no està clar pero és un aspecte d'aquells que sempre m'agrada saber. Uns quants estudiosos creuen que -a l'igual que ha succeit ja amb altres especies amb les quals n'estem familiaritzats-, arribaren en temps històrics, afavorits per l'home i que per tant no son ben bé "autòctons", tot i que es clar, la majoria estariem d'acord en donar-lis els papers! jo crec. La teoria que sustenta això es basa per una banda en un escrit de Teofrast que situa l'origen del seu cultiu l'any -371 i alhora en una crònica de Plini el Vell, el cual explicava que un consul romà, Licini Lucul va esser l'introductor de l'arbre de les cireres a la península itàlica, lloc desde hom suposa que es va difondre després ben ràpid per la major part de la resta de l'europa romana, inclosa Catalunya evidentment. Ens podem preguntar: Existiren cirerers a la casa del Vitale de Turissa? Ens hauriem de posar a escarbar i buscar pinyols petrificats.. :-)<br />Bé. Els cirerers, segons la teoria que tenen alguns, haurien vingut del regne de Pontus (a la costa turca del Mar Negre), concretament de la ciutat de Kerassos, que és la font etimològica del terme Cirerer. La ciutat aquesta va ser conquistada per els romans després d'haber batallat i guanyat contra el rei Mitrídes VI. Les butxaques del legionaris i servidors serus haurien fet la resta, que menjant les cirerers i llençant els pinyols per els camins de tornada a Roma.. haurien produit plançons espontanis. I també es clar, els duts expresament per ser plantats als hortus.<br /><br />La teoria o suposició sembla suggerent, degut a la referència a Kerassos i al fet també que a la costa turca hom constata que abunden molt els cirerers.. Pero hi han altres teories (Webster 1996) que si que consideren el cirerer com un arbre autòcton d'Europa Occidental i no sols de la Mar Negre i rodalies. Consultant informacions hom troba referències a fonts diuen que tres segles abans de Lúculus ja es parlava a la península itàlica sobre les cireres. En consonancia, si tal cosa fos certa aleshores l'explicació de Plini no s'hauria d'interpretar com referida a la importació del cirerer a Europa sino al trasllat d'unes varietats de cirers cultivades especialment per el seu bon gust o per alguna altre qualitat del fruit. Aquesta importació hauria pogut representar tanmateix també l'origen del cultiu, potser la domesticació dels cirerers a Europa i l'origen del seu consum! -en cas de que no agradessin les cireres preexistents- pero no pas l'arribada de l'especie en si com a tal. Un fet que potser recolzaria l'argument del posible caràcter autòcton del cirerer és que de fet l'arbre, de forma silvestre està extès per tota l'Europa occidental temperada fins a escandinavia!, I també que és un arbre que és reprodueix força bé i llurs llavors es poden diseminar a gran distància amb facilitat -més que d'altres arbres de fet en comparació-, gracies als ocells. Pensant-ho bé així: Per que caldria pensar en les legions romanes quan els ocellets poden fer la mateixa tasca amb major eficiència?<br />Autòctons desde la fi de l'era glacial (o abans) o bé naturalitzats desde l'època romana, els cirerers, en qualsevol cas estan perfectament integrats a Catalunya, el nord d'Espanya i molts altres llocs; integrats als ecosistemes naturals i també -val a dir- a la cultura humana del pais. ..Sobre això últim en resenyo una curiositat que comenten els escriptors del blog de "amics arbres" <a href="http://amicsarbres.blogspot.com/2009/01/cirer-cirerer.html">(1)</a>. Diuen que la paraula "cirer" és el terme que empren a Alcoi i que fou aquest el terme català més antic ja que hi ha una primera referència al terme "cirer" en un document del 1241. Es recolzen alhora a en J.Coromines i amb ell afirmen que no fou de fet fins als temps moderns en que el terme normatiu "cirerer" va substituir al de "cirer", el qual que sobreviu a València i també a una part de Tarragona. I a Tossa? ..Com en preferim?<br /><br />Història i geografia apart. Els cirerers també son arbres amb altres característiques destacades. Fisiològicament per exemple, son relativament bastant soferts. En comparació amb altres arbres fruiters del seu propi gènere (<em>Prunus</em>) es contenen amb poca aigua i amb pocs nutrients. Resulten a més bastant vigorosos. En bones condicions atenyen fins els 20 metres d'alçada i el seu creixement es pot separar en dues fases que resumeixo:<br />En els primers anys de vida creixen de manera monopòlica, amb una fora dominancia de la gemma apical. Tinguem en compte que generalment -si exceptuem les vores de camins- començen a poguer prosperar només en llocs on ha mort algun arbre vell i ha deixat un espai lliure iluminat, l'objetiu principal del cirer s'enten aleshores que és elevarse el més ràpid posible per tal de que no dongui temps a que altres arbres veins els obstaculitzin el llum. En una segona fase més madura la gemma apical perd vigorositat i les capçades s'aixamplen, conformant aleshores ja, la silueta de cirerers adults.<br /><br />Sensibles a diverses enfermetats fungiques o malures com la gomosi, els cirerers estan més previnguts a elles si creixen en terrenys frescos pero airejats -en aquest sentit el sauló granitoide de Tossa fà un molt bon paper!- i de cara als atacs d'insectes, també potencialment sensibles dons depenen del nombre i de l'eficacia dels altres organismes depredadors d'aquests, animals que protegeixen per tant, als cirers. En quant a temperatura, als cirerers els senten malament les excesives calors. Per damunt dels 35ºC solen alterar-se la formació de les cireres i pateixen malformacions també en teixits del tronc. Per l'altre banda les fredorades també els poden afectar, sobretot els fora d'època i degut a això la distribució europea del cirerer, tot i que força gran en la actualitat no escala cotes d'alçada gaire elevades. Tot i això, al mig d'hivern, en el moment en que l'arbre està més adaptat al rigor de l'estació pot afrontar temperatures inferiors als 20ºC sota zero, que no es gens poc. ..Pero vaja, que tampoc és el cas de Tossa, com sabem!<br />En questió de llum o radiació, com agradi de dir.. Son arbres heliòfils, es a dir, que els agrada el sol directe, tot i que al Cadiretes i l'Ardenya, com que aquí el condicionant més fort és la humitat, sovint els trobem a les obagues només parcialment iluminades ..I de fet tots podem constatar que s'hi adapten prou bé.<br />Respecte al terreny els cirers prosperen favorablement i més espontaniament quan creixen sobre un sol profund on puguin introduir lliurement les seves arrels. El sistema radicular te dos màxims de desenvolupament: Un a primavera i l'altre a principis de tardor; el mínim, a son torn coincideix amb el màxim del desenvolupament dels brots i dels fruits. Les arrels a més a més de penetrar enfons també s'irradien molt lateralment. No es rar que emetin noves tijes a partir d'arrels properes a la superficie, propiciant la formació de nous arbres per via de reproducció vegetativa, lo qual és molt ventatjós quan per exemple no hi ha espai per germinar via llavor. Per últim comentar un altre aspecte sensible i es que que els cirers silvestres (i els domèstics només si son injertats) no poden viure damunt de substrats calcaris ja que tenen tendència a patir carències de ferro. Per això mateix s'enten també que al Massís de Cadiretes s'hi trobin tant bé i en conformin nombroses poblacions ben sanes.<br />Penso sincerament que els cirerers silvestres, tot i que no estiguin en perill d'extinció son un valor a apreciar i un afegit destacable de més per revaloritzar les característiques i singularitats del Massís de Cadiretes. Confiem que algun dia es pugui augmentar la seva categoria legal de protecció i convertirlo a totes totes en Parc Natural, o com a mínim en Reserva. S'ho mereix de llarg el Massís, pero encara és prou massa poc conegut per l'Administració. </p> <p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghkh1EiI_GGV2gp-_vCwkt5fESwzyIGry7SH07szPhKSQ9oaX6jnvwsThDTomJShiaSlTA0tMKFhMEdPPWPCatzKNQNOKd-K1E2LjB4rKRt4REWNsjowSDnc3jdEjP05dNskRcA_QFHaw/s1600-h/cirerers6.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 270px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghkh1EiI_GGV2gp-_vCwkt5fESwzyIGry7SH07szPhKSQ9oaX6jnvwsThDTomJShiaSlTA0tMKFhMEdPPWPCatzKNQNOKd-K1E2LjB4rKRt4REWNsjowSDnc3jdEjP05dNskRcA_QFHaw/s400/cirerers6.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5322019051811162338" /></a> <em> <font color="white"> xxxxxxxxxxxxxxxxxxx</font color> Cirerers a la capaçalera de la Vall d'Aiguafina,<br><font color="white"> xxxxxxxxxxxxxxxxxxx</font color> vistos desde el Montagut. El Puig de Cadiretes al fons.</em> </p><p><span style="font-size:85%;"><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHGzSXieANHhhlCco8a570BEkbADsrnory_uGYGX6sumnZ0OjqlcdYUfMVDCVqBlph4aogEgDczsoZtZTTf7JAdFAtehRox9EN83KRmf2o6K-4uRHvCvgz1sBQTmRomm55Atxx8z8J69Y/s1600-h/cirer3red.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5320133697113573730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 8px; CURSOR: hand; HEIGHT: 6px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHGzSXieANHhhlCco8a570BEkbADsrnory_uGYGX6sumnZ0OjqlcdYUfMVDCVqBlph4aogEgDczsoZtZTTf7JAdFAtehRox9EN83KRmf2o6K-4uRHvCvgz1sBQTmRomm55Atxx8z8J69Y/s400/cirer3red.jpg" border="0" /></a>Enllaços a algunes de les altres fonts consultades. Incloc només les que considero que poden ser més rellevants per als lectors o lectores<em>:</em></span><em><br /><a href="http://books.google.es/books?id=JpEqjZg_tQsC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=origen+cerezo+dulce&source=bl&ots=X4t9yg5NCh&sig=fcOR-RiHridHAcUWlcubN7sy2bA&hl=ca&ei=GnTTSY6tJYKrjAfZkaD2Bg&sa=X&oi=book_result&resnum=10&ct=result#PPA4,M1"><span style="font-size:85%;">1.Treball sobre el cirerer d'una revista americana</span></a><br /><a href="http://oa.upm.es/220/01/07200428.pdf"><span style="font-size:85%;">2.Tesi sobre el cirerer, de la UPM</span></a><br /><a href="http://bedri.webcindario.com/Libreta_de_apuntes/C/CE/Cerezo.htm"><span style="font-size:85%;">3.Pàgina d'en Bedri, d'agronomia. </span></a><br /></em><br /></p><p></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-7778178889624474782009-02-28T09:46:00.000-08:002009-03-09T10:53:30.649-07:00El massís de Cadiretes. Paradís de molses<p><em></em><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5PbDTjnBYkVz9LbrvqAUIFMFD8SMNfiapuWPM_bcxbmbzUPA7J1M55YLsgtXd3LHoDUJX_0_KO4SN3kg0ghPPhULCYik5P08bLzCjSlpcPGT5E-ZceU1etmN3N6elQMqOFHtyR1ridJo/s1600-h/mnium+reduit.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310540787990393026" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 468px; CURSOR: hand; HEIGHT: 340px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5PbDTjnBYkVz9LbrvqAUIFMFD8SMNfiapuWPM_bcxbmbzUPA7J1M55YLsgtXd3LHoDUJX_0_KO4SN3kg0ghPPhULCYik5P08bLzCjSlpcPGT5E-ZceU1etmN3N6elQMqOFHtyR1ridJo/s400/mnium+reduit.jpg" border="0" /></a><br />Damunt d'un replà de roca nua, sense terra ..Un coixí de color verd fosc. Endins d'una escletxa de roca on apenes hi entra llum un altre coixinet. Una altre "cosa" verda al volt de l'escorça d'un arbre en forma de vestit que penja; arrapada també a la paret sempre mullada del sortidor d'una antiga font, extesa damunt virosta seca de qualsevol terreny protegint bolets i miriàpodes, submergida dins l'escorrentia d'un corrent d'aigua transparent... En la balma d'un bosc tancat i ombrivol.<br /><br />Així son les molses; petits grans tresors que son reialmes sencers, universos que resguaren vides secretes amagades d'animals de vegetals i de fongs. Sense elles la gran major part de les altres plantes no haurien pogut esser els que ara son. Les molses un dia foren algués que es van "atrevir" i varen saber sortir de l'aigua per col.lonitzar la terra ferma. Vegetals que és van transformar en el seu moment i que després varen "decidir" no volguer creixer més.. deixant el camí dels posteriors canvis evolutius per d'altres grups de plantes. Així, si en un princi varen col.lonitzar terrenys despullats (car no n'hihavien d'altres menes), avui en canvi ho poden continuar fent, pero moltes d'elles viuen sota les ombres gegants d'altres comunitats vegetals, àdhuc de grans boscos plenament desenvolupats.<br /><br />Tossa, malgrat la influència marina, el sol escalfador de l'estiu i l'eixutesa de molts terrenys saulonosos és un paradís verd de molses petites pero a voltes exhuberants. La major part d'elles es troben habitant terrenys ombrivols i semiombrívols, concavitats orogràfiques humides al peu de barrancs, a voltes a les fonts, torrents etc.. Tanmateix configuren l'estrat basal d'una part important de les maquies de bruc, quan no de suros mateixos si la humitat ambiental banya regularment les contrades.<br /><br />La major part de les espècies de molses son molt sensibles a la contaminació ambiental i son indicadors així, de la salut del medi en el qual s'hi troben. A més, un bon nombre son especies difícils de trobar, relacionades amb uns indrets amb caràcters molt determinats, que quan s'alteren o han estat alterats per la ma de l'home, poden desapareixer i molt difícilment hi retornen. Son les que -al igual que d'altres plantes endèmiques i rares de trobar- podem considerar relíquies vivents d'èpoques antigues, àdhuc de climes antics fins i tot de vegades o elements vius en qualsevol cas, d'espais inalterats que per casualitat potser, encara sobreviuen a la historia.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiTL7Dvjvg0OKGCT1yfOyuysKNqhLdq-3Jn7EUL6qTUBR224L8fIKKNEi4BLi3HLiPB1DbJ4UG2b3bZmJigAxwlidtBqkevwr0iJwWiVrLWrGJLX2bIP_6ugHiaY1c1Mi-Om7bCuIgN2s/s1600-h/molsarock.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310902562383612434" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 233px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiiTL7Dvjvg0OKGCT1yfOyuysKNqhLdq-3Jn7EUL6qTUBR224L8fIKKNEi4BLi3HLiPB1DbJ4UG2b3bZmJigAxwlidtBqkevwr0iJwWiVrLWrGJLX2bIP_6ugHiaY1c1Mi-Om7bCuIgN2s/s320/molsarock.jpg" border="0" /></a>Tanmateix hi han moltes especies abundants i cosmopolites -que afortunadament son les més conegudes-, especies que formen part de la nostra cultura. Desde que es van posar de moda els pesebres amb molsa, ara fà aproximadament un segle, molta gent va a muntanya abans del Nadal i n'agafa catifes senceres. Alguns cotxes en porten els matleters plèns, tant com de bolets un més abans o d'espàrregs 3 mesos després. Afortunadament com apuntava, la majoria de les molses que hom busca i n'agafa per nadal i que formen part d'allò que l'administració denomina "Verd Nadalenc" <em>(1)</em> son d'una espècie bastant comuna que prolifera en bastants llocs sense moltes difficultats. Es tracta de <em>Pseudoscleropodium purum</em> en llatí. Tot i així, quan llur recollida esdevé important -com sol passar al costat de moltes pistes forestals..- s'hi imposibilita la seva autoregeneració posterior i llavors pot desapareixer d’un territori més o menys gros. Per això es recomanable que si hom en recolecta és faci només en petites clapes, deixant-ne d’altres entre mig. Un altre efecte negatiu de la recol.lecció es que sota les catifes de molsa, el terreny pot quedar pràcticament nu, i llavors apenes està protegit per una fina capa d'humus, gens ancorat al sol qualsevol pluja torrencial l’erosiona potencialment i on hi havia molsa pot tornar a aflorar la roca. Per aquesta questió l'extracció de molsa pot estar penalitzada <em>(2)</em><br /><br />Al massís de Cadiretes, les molses típiques ocupen preferentment el terra dels bruguerars orientats cap al nord, protegits per alguna carena de muntanyes més elevades. Com acompanyant sovint tenen el que es coneix com "molses blanques", pero que de molses no en tenen res més que l'aspecte; es tracta de líquens, es a dir, organismes formats per una simbiosi entre una alga i un fong; en concret dels líquens de l'especie <em>Cladonia mediterrania (3)</em>, de color blanc-blavís, amb aspecte d'esponja.<br /><br />Valls tancades, recòndites, perdudes,.. Allà és on podem trobar d'altres molses, algunes d'elles espectaculars i menys freqüents. Afortunadament ningú les va a recol<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisea75at98zDbG8UQHumIj7-GlfAtYSsVtrp2TUzQx34qRxh8mT82z2TKvG6xwEfJrOTCVsOpxLRW6Nyal9Cd0ll69fKsGFtSqEnk7QK5gjzb6midhHNF-ZAKsub_a808j317puv187qs/s1600-h/molsaroca.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310541645327386914" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 273px; CURSOR: hand; HEIGHT: 205px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisea75at98zDbG8UQHumIj7-GlfAtYSsVtrp2TUzQx34qRxh8mT82z2TKvG6xwEfJrOTCVsOpxLRW6Nyal9Cd0ll69fKsGFtSqEnk7QK5gjzb6midhHNF-ZAKsub_a808j317puv187qs/s400/molsaroca.jpg" border="0" /></a>lir per nadal (i aviso de que no cal que ho facin perque apart de que cal protegirles, no resultarien tant apropiades) pero si aquests indrets tinguesin un fàcil accès, de tant en tant, per ignorància o per ganes de "provar" segur que en serien víctimes també. Així per exemple, al fons del torrent del curs mitj-alt d'Aiguafina, zona gairebé “inaccesible” protegida per la Selva de Tossa viuen unes molses bellíssimes, els <em>Mnium undulatum</em> <em>(*4)</em> que son les que il.lustren el començament d’aquest article. Sobre roques enlairades en canvi podem trobar <em>Grimmia</em> (fotografia dreta), aprop de falgueres i orquidàcies que floreixen a principis de primavera.<br />No seré jo qui pugui aportar res de nou no obstant, a la flora briofítica del Cadiretes, és a dir, a les plantes agrupades amb el terme genèric de "briòfits", que apleguen tant a les molses com a les hepàtiques bàsicament. Importants nvestigadores i naturalistes ja ho han fet a nivell de Catalunya fà uns anys (englobant espècies que és troben al massís) i també hi han treballs fets a Tossa i recerques específiques en aquest sentit. Cito a en Victor Canalís per exemple, que segons em comenta E.Ballesteros, es va dedicar ara fa un temps a col.lectar i analitzar les molses del Massís de Cadiretes, o el conegut farer del Cap d'Or i naturalista Alberto Aguirre, que va escriure i publicar un treball d'herborització de molses que viuen en contrades de Tossa. En el seu treball hi figura per exemple <em>Hylocomnium splendens</em>, força esplèndida com el seu nom ja suggereix, també la <em>Fontinalis antipyrètica</em> (també amb un nom sugestiu<em>: anti "foc" (=pyros)</em>) especie coneguda per esser utilitzada en acuaris -ja que viu submergida- i que el naturalista la localitza en un sol punt de la riera de Tossa en el seu curs mitjà-, o hepàtiques com la <em>Pellia epyphyllia</em> entre d'altres<em>.</em><br /></p><p></p><br /><br /><em>BUSCANT UN <strong>TRESOR</strong> AMB UN MAPA</em><br /><br />Botànicament però, la troballa més significativa que es va fer, ara ja fa uns anyets al massís de Cadiretes va ser un tipus especial de molsa que pertany a la familia dels esfagnes. Concretament <em>Sphagnum subnitens</em>, una molsa que és propia de les torberes de zones de climes freds i que a Catalunya només sobreviu a alguns punts elevats del Pirineu, un parell a cotes altes del Montseny ..i al Cadiretes. El fet que visqui aquí és una cosa extranyissima. Hom creu que és una reliquia sobrevivent de temps antics, quan el clima era més fred i segurament més humit també que ara. Un dia jo mateix em vaig proposar buscarla. Pero la cosa no semblava molt fàcil en un principi. Com trobar una molsa de la qual es deia que no n'hi havia més de 2 o 3 metres quadrats en tot el Massís? Evidentment fins que no vaig aconseguir més pistes la tasca podia ser totalment infructuosa, haverm-hi passat anys i no trobarla mai. Afortunadament però, existeix un mapa. Un mapa que van fer la persona que la va descobrir; en Xavier Vinyas, acompanyat per en J.Abel i Q.Mundet l'any 1982, tot i que la determinació en si de l'especie la va fer la doctora Creu Casas, que era aleshores la persona més experta en briòfits de tot Catalunya. El mapa reflexava a més a més un estudi detallat de la ubicació d'una altre planta, la herba de la gota o Drosera rotundifolia, que ara però, no tractaré. <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLqorhyUGwhkhiQzd57dMiZ66TYcVykQAJ3q81vZFK-G7m6PSfFf0gT7INdPhR6rvbtaOrJ4rUONvakKG8w8uXDgE5SUMX5gAEkXT9asXEL88iAapEw5vXvnSTqB7DIjRES_RD-77kiqw/s1600-h/mapesfagne2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310843741827682210" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLqorhyUGwhkhiQzd57dMiZ66TYcVykQAJ3q81vZFK-G7m6PSfFf0gT7INdPhR6rvbtaOrJ4rUONvakKG8w8uXDgE5SUMX5gAEkXT9asXEL88iAapEw5vXvnSTqB7DIjRES_RD-77kiqw/s320/mapesfagne2.jpg" border="0" /></a><br /><br />X.Vinyes situa la molsa en un indret anomenat, Pas dels Arrepentits, aprop de la font de la Taverna de baix. Ara bé; el mapa referit, a banda dels torrents, que si que estan ben dibuixats, és una mica com els dels llibres de pirates, en blanc i negre, sense corves de nivell, sense gaires elements de referència.. És a dir; atractiu, pero difícil. I buscar la Font de la Taverna de baix en d'altres mapes no es troba així com així i menys encara el Pas dels Arrepentits, que no hi apareix enlloc. El nom li vé -segons apunta el mateix Vinyes- de la suposició segons la qual, per l'indret aquell deurien de passar una vegada tot un grup d'homes arrepentits, que tant es van empenedir i llagrimejar que hores d'ara continua regalimant l'aigua de la muntanya en aquest punt, sigui quina sigui l'estació de l'any.<br />Vinyes va arribar a l'indret gracies a una persona coneixedora del terreny, en Jaume Abel i d'en Quim Mundet, pero la descoberta dels lloc en concret imagino que els 3 homes la deurien de fer seguint aquesta intuició. Jo vaig intentar fer el mateix.. <p></p><br /><p>Vaig arribar a la zona (o lo que jo creia que podia ser la zona) i em vaig introduir en un torrent. Pero naturalment res de res.. Vaig sortir d'aquell punt, massa embosquinat, plè de gatells, tremols i blecnums per sota pero sense molses. Vaig entrar-hi en un altre, vaig tornar a sortir-hi, vaig tornar a entrar-hi.. La sensació que tenia era com la d'estar buscant un tresor.. Podia passar-m'hi hores, dies potser, fins que de repent.. Vaig intuir un camí extrany. No era al fons del torrent, sino més amunt, una mena de corriol embosquinat que es definia de forma paral.lela; semblava un corriol que havia estat lloc de pas molts anys endarrera. Proseguint-lo, l'ambient s'esdevenia cada cop més humit, fins que va ser mullat.. Em vaig fixar en l'aigua regalimant i en el soroll de les gotes que queien humilment per el seu marge dret tot just poc abans de que el corriol penetrés a la coma del torrent, això semblava ben bé un "Pas dels Arrepentits"! em vaig dir.. I quasi de forma desaperceguda, inconscientment els meus ulls es fixen llavors amb una cosa verda pàlida i extranya. ..No sera el..?¿?¿?.. Ho era! Sí!. Ho havia trobat! Sense cap mena de dubte.. Damunt del mateix corriol, entre un toll d'aigua amb joncs i un altre, i a la mateixa base de la paret del corriol, al dessota del degoteig.. una molsa grossa ocupant una superficie molt petita, dos coixins ben tous i densos d'esfagne. No vaig veure droseras (que també les havia cercat, com a possibles acompanyants) perque no era l'època adient per descobrirles, pero si l'esfagne!. Havia trobat el tresor. Poc després, en un camí proper vaig veure la bonica i selvàtica font de la Taverna de baix <em>(imatge del costat)</em> i vaig retornar satisfet.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtKj-mAjzIjmgsC3pY56TKBouI6-BtE9CnEq_bV9rXNkS2NlN42h4ukPAypoklNz6-crsSnQc4TSswByI9jotze6oRIjbsbQd9eQWAQ5OLxLDctrgbz7DyAfR_Ni22v4dVXs33aGPAZ8E/s1600-h/taulataverna.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310895043923272690" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtKj-mAjzIjmgsC3pY56TKBouI6-BtE9CnEq_bV9rXNkS2NlN42h4ukPAypoklNz6-crsSnQc4TSswByI9jotze6oRIjbsbQd9eQWAQ5OLxLDctrgbz7DyAfR_Ni22v4dVXs33aGPAZ8E/s200/taulataverna.jpg" border="0" /></a><br />Comparant-lo amb la descripció que n'havia fet en X.Vinyes quan la descoberta, L'extensió de l'esfagne és manté o bé s'ha reduida?. Una resenya referida a una visita posterior a la de la descoberta la fà el mateix Xavier i està documentada en el dossier "Ardenya". Allà exposa que les tofes havien augmentat, que n'hi havien dues enlloc d'una.. Pero per altre banda cita que quan la descoberta, en J.Abel va poder introduir tot el braç dins la tofa i ara jo no veig pas que en càpiga més d'un pam i mitj. Per tant n'hi han dues o més, pero potser no perque s'hagi extès sino perque la tofa potser s'ha reduit i s'ha fragmentat en dues. <br />Sigui com sigui, l'únic lloc del massís on creix efectivament és aquest, està certament en perill d'extinció al massís. És vital dons, per la seva pervivència respectar al màxim aquest indret. Bé. Desitjo que la meva crònica no estimuli a ningú a emportarse-la, ni tant sols a fer-ne-hi visites sino a tenir-hi consciència del que hi ha al Cadiretes o l'Ardenya. Penso que el simple pas d'un grup de persones per damunt, sobretot si és fa una mica reiteradament, pot acabar ràpid amb aquestes dues tofes d'esfagne. O pot passar-hi un gos o un porc senglar (contra això últim no s'hi pot fer res, es clar), pixar-s'hi al damunt i malmetre-ho. Tinguem en compte que son plantes que requereixen aigues permanents pero molt oligotròfiques, sense nutrients.. I per tant, les deposicions d'animals les podrien "contaminar" de seguida i acabar d'extinguirles també.<br /><br />Ara bé; penso que és curiós que un vegetal així, considerada una reliquia arcaica per els briòlegs i briològues, es trobi al Pas dels Arrepentits, que precisament havia estat un camí, i no en un indret 100% verge (històricament) del massís. Quines proves tenim de que efectivament sigui dons una reliquia? No podria donar-se el cas de que hagués arribat de forma casual aquest esfagne, en temps històrics? No podria haver arribat fins i tot casualment a lloms d'algú o d'alguna antiga mula, com alguna que altre especie al.lòctona en d'altres indrets, establir-s'hi en el toll d'aigua que es forma en el camí i que es manté desproveit d'altres vegetals competidors potencials gracies al fet de ser un camí..? </p><br /><p>Com he citat hi ha una altre població de la mateixa espècie d'esfagne a dos punts del Montseny(5). Fins fà poc n'hi havia un tercer al marge de l'estany de Santa Fè del Montseny pero aquesta última població ja s'ha extinguit definitivament. La seva desaparició no se sap per quina causa haurà estat; si per el canvi climàtic, per la dinàmica natural d'extinció de certes espècies o si per l'influència de l'home, molt probablement. En qualsevol cas existeixen i si estan allà, podem llençar hipotesis de si que tinguin alguna conexió amb la població del Cadiretes. El fet de que les poblacions del Montseny siguin aillades entre si i que es vagin reduint, fà que la hipòtesi de que antigament hi havien més poblacions d'esfagne repartides per diferents indrets de les comarques gironines i que han anat desapareixent potser sigui més plausible, que no pas la hipòtesi que he mitj plantejat d'una arribada relativament recent de l'esfagne a les nostres muntanyes.<br />El dubte es podria solucionar possiblement fent estudis fenotípics comparatius. Buscar si hi han afinitats taxonòmiques o desafinitats entre aquest l'esfagne del Cadiretes i els pirinencs o respecte al del Montseny. Podriem estar davant d'una varietat taxonòmica especial.<br /><br />Un altre repte, tot i que bastant improbable possiblement, seria saber si en algun altre punt del Massís, adhuc dels massissos veins (Gavarres per exemple) hi ha alguna altre població d'esfganes relictuals. En cas de que n'hi hagués no quedaria dubte segurament, de que es tracten de poblacions relictuals. La població actual es troba dins del terme de LLagostera.. potencialment una mica amenaçada, s'ha de dir ben alt, per la proximitat de la urbanització irregular de Font Bona, permesa desde LLagostera (que és la població de la qui depen) pero que constitueix un crim paisatgístic dins l'espai protegit del Cadiretes i que pot representar un focus d'emisió d'aigües en mal estat, sigui per causes domèstiques, sigui per el causa directe del procés de construcció amb ciments de les edificacions, amb tota la fatalitat que pot comportar això per certes especies sensibles, tant les que viuen a Aiguafina com les que viuen a l'altre banda, de la carena, cas aquest de l'esfagne. Un repte interessant afegit per el que fa a la seva recerca, seria trobar-lo dins del terme municipal de Tossa; en principi encara més improbable donat que la majoria de torrents estan encarades al sud, pero qui sap...? A la Vall d'aiguafina, on l'he buscada gairebé pam per pam no l'he trobat. ..No hi deu de ser em suposo. Potser alguna altre vall, inmersa a la "SelvadeTossa", en guarda el secret?.<br /><br />La vegetació que envolta el pas dels Arrepentits, la veritat és que te el seu "què". Abunden en major proporció que en d'altres indrets alguns vegetals especials. El bruc d'escombres per exemple (Erica scoparia) configura un extens bruguerar per damunt del camí i està salpicat de pinastres (Pinus maritimus). Les aigues semblen ser molt pobres en nutrients perque sino la vegetació seria més esponerosa i variada (em fa l'efecte), tot i que la prima capa de sol potser sigui encara més determinadora. Potser aquests elements siguin els trets característics. Un altre tret és que allà on prosperen les tofes és un indret encarat a nord pero bastant obert, es a dir, que hi entra la llum i en segons quines hores fins i tot la llum del sol; no te una cúpula protectora d'arbres. Nogensmenys als esfgagnes els agrada la llum. Condicions així, resumeixo: indret perpetuament humit, aigua oligotròfica, àcida i al mateix temps molta lluminositat son extremadament rares al massís de Cadiretes. Hi han bastants indrets que reuneixen unes quantes com els pradells que constitueixen l'hàbitat dels isoets o les llegues de serp.. pero que a l'estiu s'hi assequen, i els hi falta dons una d'elles, especialment vital per els esfagnes. Un altre dia parlaré d'aquestes altres plantes que també son molt importants al massís!.. Ara us deixo amb l'imatge del tresor trobat.<br /></p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310540890610552626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 461px; CURSOR: hand; HEIGHT: 334px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiv0qb3ZHob1a3dJ91nnvlYD4VeLMJkvRn5_tO2EAusBQtxUKU58m3j4-Z6fRKIyIBS3ZwOy6j3Z8-CdMG9q0cunZiZI7WzhVsIgZLxxB5MU2ZkJHAXgalKSc0_iGC8Tqs0ky6NNRG4csM/s400/esfagne.jpg" border="0" /></p><br /><p><em><span style="font-size:85%;"><span style="color:white;">........................</span>Imatge: L'esfagne, al Pas dels ar</span></em><em><span style="font-size:85%;">repentits.</span></em></p><br /><p><span style="font-size:85%;"><em>RESSENYES I ANOTACIONS</em></span><br /></p><br /><p><span style="font-size:85%;">(1) </span><a href="http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/natura/gestio_forestal/aprof/verd.jsp"><span style="font-size:85%;">1.1.Cliqueu per veure la definició de "Verd Nadalenc"<br /></a>/ <a href="http://mediambient.gencat.cat/Images/43_131170.pdf">1.2.Ordre de regulació sobre el Verd nadalenc.</a><br /><br />(2) Tot i que la molsa no està concretament protegida, segons la LLei Forestal 6/88si que ho està la coberta del sol i d'ella s'en poden derivar multes. El comerç del del "Verd Nadalenc" està regulat. Vegeu un<a href="http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=3483">cas de denuncia per recollida de molses.</a><br />De tota manera hi han <a href="http://www.agentesforestales.net/foro/viewtopic.php?t=2183&view=previous&sid=8eb435f304f4837255eb16ee35b86742">aspectes controvertits </a>que poden provocar confusió fins i tot entre els mateixos Agents rurals.<br /><br />(3)<a href="http://bioc.org.es/bioc/index.php?Itemid=54&id=46&option=com_content&task=view">Article de Cesar Blache sobre la molsa blanca</a><br /><br />(4) Agraeixo la determinació de l'especie, que em va fer a través de correu electrònic i altruistament, la doctora Montserrat Brugués, Cap del Departament de Briologia de la UAB.<br /><br />(5) Es pot consultar part del seu treball, a internet, gracies a un article que va publicar en un número de la revista <a href="http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/26196/123217">"Quaderns de la Selva". </a>Conté nombroses citacions i algunes ilustracions molt ben explicades i pedagògiques fins i tot, sobre molses, útils a tothom qui es vulgui aventurar en aquest mon i que no es perdi. Penso que no obstant possiblement tè una imprecisió, quan cita a l'esfagne S.squarrosum com habitant del curs mitj de la Riera de Tossa, dons em fà l'efecte que no hi ha cap altre esfagne al massís apart del S.Subnitens. L'.E.Ballesteros, a qui he consultat també ho posa en entredit.<br /><br />(6)Penso que és una meravella per llegir, accedir al treball d'en X.Vinyes editat per la revista universitaria <a href="http://www.raco.cat/index.php/Scientia/article/view/54367">Scientia Gerundensis. </a><br /><br />(7) <a href="http://www.diba.es/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d058.pdf">Briofits extinguits i amenaçats del Montseny</a></span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-50095161190328073542009-01-01T09:57:00.000-08:002009-04-16T11:57:46.161-07:00Els efectes dels temporals en la vegetació<table><tbody><tr><td> <span style="font-size:85%;color:#ffffff;">..........................</span style></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCMgUlVxgHKnbE8WVgDD-Fz7ZKOANZrYGSSuiUieG4o2s8gIgyYokoHfFng36zUodcs_d8c5gQeTLywkDEB3TMQA0rCWMbU-8tvPNqiIe7-L7McfuIBcqBLC8oG27QCNq7GTX9NqavsYw/s1600-h/1+508.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294139787990272386" style="WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCMgUlVxgHKnbE8WVgDD-Fz7ZKOANZrYGSSuiUieG4o2s8gIgyYokoHfFng36zUodcs_d8c5gQeTLywkDEB3TMQA0rCWMbU-8tvPNqiIe7-L7McfuIBcqBLC8oG27QCNq7GTX9NqavsYw/s400/1+508.jpg" border="0" /></a></td><br /><td><br /><p><em></em></p><br /><br /><p><em><span style="font-size:85%">Petit vegetal extenuat a la base de la muralla </em><em>el matí del 27 de Desembre</em></span style></p></td></tr></tbody></table><br /><br /><br /><p><span style="color:#ffffff;">...</span style><strong>L</strong>es <a href="http://salvemtossa.blogspot.com/2009/04/quan-el-mar-de-tossa-deixa-de-ser-una.html">onades del dia de St.Esteve </a>han fet història. No pas història mundial com les del St.Esteve de l’any 2004 (<em>el Tsunami a l'Índic</em>) pero si història local. Uns ho recordarem per les destrosses sofertes per molts establiments, passeigos, mobiliari urbà, infrastructures, barques, vaixells, etc.. i el temps que es triga en arreglarles. D'altres tindrem en ment les imatges de les onades enfilant-se per un vessant de l'illa de Tossa i caient per l'altre, impactant amb estrèpit contra els vells penyassegats, elevantse desenes de metres amunt.. Fins gairebé el far, o arrib<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggVeNAFB-BFyjdefbW2Ic7prfVHHaG0JHcvqzFsmyI2p7GICSki2E02nBkun1Ko7C_i0ridX30euQOUZwx4_b0Ch6B0h40hinBLXCADWYQNa8qAw5VPZf8qTrNMpbV-FUSuxK8e7yXm-k/s1600-h/1+508.jpg"></a>ant a les platges, cobrint-les enterament o literalment buidant-les de sorra. Paisatges naturals i artificials alterats, transformats.<br />..Ara bé. Que en diem sobre <em>la vegetació</em>? Que pensem? Que els hi succeix a les plantes quan hi han temporals? <span style="color:#ffffff;">.</span>La magnífica flora natural de les roques de les caletes, de les platges amb còdols semiverges, de l'embocadura dels torrents i també es clar -sols faltaria-, dels esculls i arenys submarins. Bé; de tot això vull parlar, una mica o molt.<br /><br />Abans però vull fer una mena d'apreciació (i introducció) breu i subjectiva:<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">UNS HÀBITATS AMB PLANTES HEROIQUES</span style><br /><span style="color:#ffffff;">.</span style> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSXGZqCrWNguOBEouTsO3fSw5ngpKalJpWDFsxMzp53Or6_40npF7pB0_1oSiGZBGAfIn6GlSkmL9vK_IJZEv4xv_x6buspLGy4W35cV1MIC8X7eebKh-cQVyfXtXk9RR2yBdIY7VO-W4/s1600-h/pins+esblancai.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293399527113796738" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 226px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSXGZqCrWNguOBEouTsO3fSw5ngpKalJpWDFsxMzp53Or6_40npF7pB0_1oSiGZBGAfIn6GlSkmL9vK_IJZEv4xv_x6buspLGy4W35cV1MIC8X7eebKh-cQVyfXtXk9RR2yBdIY7VO-W4/s400/pins+esblancai.jpg" border="0" /></a><br />Els vegetals que poblen els ambients defrontera amb el mar sempre em semblen -tot i que sigui una subjec-tivitat- vegetals "heroics". Potser com els que poblen altres fronteres (se'm pot interpretar això també una mica de forma metafòrica :-); siga d'un límit natural amb lo artificial, com un bosc vora una carretera per exemple (males herbes inclo-ses) o amb un altre ambient natural, com els arbres i arbustes que s'acosten a territoris inhòspits com les cotes altes dels cims de les muntanyes. <span style="color:#ffffff;">. ....................</span style><br />El medi costaner és un espai singular, de transció abrupte entre ecosistemes, rebosant d'energies cinètiques, de masses físiques que s'interrelacionen de forma intensiva i imprevisible. I a Tossa, com en d'altres sectors de la Costa Brava segurament (pero sobretot a Tossa enfatitzo) aquest medi, apart d'intens, el trobo especialment interessant. Potser degut al retall tant irregular de la seva línia costanera, es tradueix una mica en una complexitat potencial encara més gran per el que fa a interaccions possibles, potser també per raons de caire subjectiu meu.. :- ) Pero ara si; abandono ja la "subjectivitat" i entro en tema!.<br /><br />Per una banda tenim la roca, granodiorites i leucogranits principalment en el nostre cas; amb esquerdes on s'insereixen els vegetals o bé tenim la platja, de sorra o de còdols, terrenys amb argiles en alguns casos comptats. Per una altre banda hi ha la mar, calmosa i relativament llunyana dels vegetals o tempestuosa i propera. I entre l'aigua i la terra tenim també sovint la brisa o el vent, que sovint du aerosols marins en suspensió.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFAugtGenrhePIV3MhhDTuAAYZcXclHFqsv69cxyq2q89NSpUkBK8IUG_AbmZwDGBRVYhfvce9PjnRJ8oV9-XL_vbGbCilOyhmq0dOQrYsFs2dUCw52UxDG53TsibBYemUpvhZnV5BW6M/s1600-h/esquitxada2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294134806942489442" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 371px; CURSOR: hand; HEIGHT: 268px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFAugtGenrhePIV3MhhDTuAAYZcXclHFqsv69cxyq2q89NSpUkBK8IUG_AbmZwDGBRVYhfvce9PjnRJ8oV9-XL_vbGbCilOyhmq0dOQrYsFs2dUCw52UxDG53TsibBYemUpvhZnV5BW6M/s400/esquitxada2.jpg" border="0" /></a></p><br /><br /><p>Quan l'atzar de la meteorologia fa que durant un llarg periode de temps la mar no estigui gaire alterada els vegetals, poc a poc, durant els seus periodes de creixement tendeixen a anar ocupant els màxims espais de terra disponible i es distribueixen en zonacions segons les seves capacitat d’aprofitament hídrics, d’arrelament en terrenys inestables, requeriments de llum i també segons la seva sensibilitat a les sals que porten les brises en un règim "normal". La sal marina esdevé negativa per les plantes bàsicament (i resumidament) per dues raons: <span style="color:#ffffff;">.</span style><br /><br /></p><p>1/<em>Dins del terreny perque redueix el potencial de captació hídrica per part dels vegetals.</em> Dit en altres paraules, actua com un dessecador de la vida.<span style="color:#ffffff;">o</span style><br /></p><p>2/<em> Per la toxicitat dels seus ions més abundants:</em> La sal marina és Clorur sodic. En un medi aquós aquests dos elements poden estar dissociats i quan el Clor penetra fort dels teixits vegetals és conduit ràpidament als àpex i als brots, intoxicant-los i provocant "cremades" gairebé instantanies que progresen a continuació cap a d'altres parts de la planta. El Sodi, encara pitjor, una de les coses que fà es que difficulta l'absorció d'altres nutrients com ara el Potasi, el qual és un important regulador estomàtic i per tant molt important per evitar les perdues d'aigua de les plantes; tanmateix desplaça el Magnèsi, element que és imprescindible per la fotosíntesi. Per altre banda, el sodi, quan es sedimenta en el sol provoca que aquest es compacti com una massa enganxosa tot dificultant-ne la seva oxigenació, que naturalment resulta molt i molt perjudicial. Respecte a tot això les plantes disposen de certes adaptacions. Hi han així plantes que son molt poc tolerants a la sal, d'altres que ho son mitjanament tolerants i d'altres que son força ressistents. ..Hi han que fins i tot en poden treure una ventatge especial de les seves aptituts, son les que s'anomenen aleshores <em>plantes halòfites.</em> </p><p>Cal diferenciar però entre els efectes de la sal sobre les plantes que son deguts per causa de la salinització dels terrenys i aquells que només ho son per afectació aeria a través dels vents salins. Hi han plantes que son més adaptades a un tipus de salinitat que a una altre i també a periodes curts o a salinitats permaments. Factors topogràfics de relleu, orientació.. i climàtics també tenen indirectament un paper important en la manera com pot afecter-ne la sal. A fí d'exemple, un sol inclinat que rebi aigües dolces d'escorrenties bastant sovint i sigui humit frequèntment per exemple no solsament lixiviarà les sals al terra sino que certes plantes formaran teixits relativament ràpid i els aerosols salins no s'acumularan molt, amb lo qual especies que en principi no son gaire ressistents als ions portats per l'aire si que hi podran viure igualment. Hi han especies no obstant que reaccionen diferentment i que la sal, en aquestes condicions favorables encara els afecta més.<br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVIXd7cV2oZdLPGvtZyMaB6s-wWeAzLuwLA401sl3Vve-PAZtWdUvuTNH0Da55QuKltKWXu08lIXYza4NyneGOFC6Q8jaH591rUDCZNK-CXF-vDDJZ8x0txHdp5WJnLGVfwNqo13ky98/s1600-h/21Ab+123.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294073109551079362" style="WIDTH: 295px; CURSOR: hand; HEIGHT: 301px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzVIXd7cV2oZdLPGvtZyMaB6s-wWeAzLuwLA401sl3Vve-PAZtWdUvuTNH0Da55QuKltKWXu08lIXYza4NyneGOFC6Q8jaH591rUDCZNK-CXF-vDDJZ8x0txHdp5WJnLGVfwNqo13ky98/s400/21Ab+123.jpg" border="0" /></a></td><td>Un cas fenomenal. Dins de la cova de la caleta d'en Jaume, a no pas més d'un metre de l'aigua i de ben segur mullada per qualsevol temporal de llevant vivia la mar de bé aquesta petita falguera, un <em>Adiantum</em>, aprofitant una minúscula surgència permanent d'aigua dolça carregada, sembla ser, de carbonats. Seria interessant poder esbrinar les causes que posibiliten que aquesta planta pugui viure en aquest indret tant "perillós"; potser perque el Calci neutralitza l'acció del Clor, potser la seva epidermis extremadament hidròfuga.. Només puc fer hipòtesis. Crec que si el temporal de St.Esteve no la va destruir totalment l'hauriem de considerar tota un tresor. </td></tr></tbody></table><br /><table><tbody><tr><td><span style="color:white;">.............</span style></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixadIDH05No-9VhyphenhyphenzvNMCkjLHGAy6X0SWHzyAoEsH-ALqByiQnI9CUnBS5krtJQda0VBBUgRmMtRyNr1kHBBeK7ZpbEhzRfUkadAWSbUa4N_dWZkj8id3kv4scKekjZahh3ScvpDZXXVw/s1600-h/adiantumpost.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297917157247405170" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 238px; CURSOR: hand; HEIGHT: 139px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixadIDH05No-9VhyphenhyphenzvNMCkjLHGAy6X0SWHzyAoEsH-ALqByiQnI9CUnBS5krtJQda0VBBUgRmMtRyNr1kHBBeK7ZpbEhzRfUkadAWSbUa4N_dWZkj8id3kv4scKekjZahh3ScvpDZXXVw/s320/adiantumpost.jpg" border="0" /></a></td><td>Imatge de la planta presa 1mes després de la llevantada. Les fulles han mort pero falta saber encara si el rizoma és viu. He preferit no fer cap incisió per saber-ho. Veiem també una petita molsa que ha aconseguit prosperar exitosament durant aquest periode</td></tr></tbody></table><br />Sortint de les curiositats com aquesta resenyada, per enmarcar el tema vaig a fer un petit repàs de les aptituts més comunes que existeixen per minimitzar els efectes de les brises salines en el seu règim meteorològic habitual, o fins i tot per treuren-hi una mica de profit. ..En penso unes quantes.<br /><br />-<em><span style="font-size:130%;">Absorbir els ions salins</span style></em><span style="font-size:130%;">.<br /></span style><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijbJnk5Vdr90KwPdeorhY6cgdgZ5K1tM2MC4B21AgeuQGiCZ8yGTPBcdUGPinf7RcMJETkV_wYScai9VDPYdCRoCmrYnlBk4oFr6UVqspZIonxM5XVgQ54rs2PmtSXB983vb78-yAiMI4/s1600-h/enadblog.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294062693798000402" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 229px; CURSOR: hand; HEIGHT: 217px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijbJnk5Vdr90KwPdeorhY6cgdgZ5K1tM2MC4B21AgeuQGiCZ8yGTPBcdUGPinf7RcMJETkV_wYScai9VDPYdCRoCmrYnlBk4oFr6UVqspZIonxM5XVgQ54rs2PmtSXB983vb78-yAiMI4/s400/enadblog.jpg" border="0" /></a>Aquesta adaptació és més específica i útil per a les plantes halòfites que prosperen sobre terrenys salats més que no pas per les plantes que reben la sal per via aeria. Deixar passar endis les cel.lules els ions Clor i Sodi, fa que augmenti la concentració del suc cel.lular, tot permetent mantenir el potencial osmòtic de les plantes en relació amb el medi exterior. Dit d'altre manera, esdevenen més ressistents a la dessecació induida per la presència de sals en el sol en tant que augmenten la seva força de succió d'aigua. Aquest mecanisme ha d'anar acompanyat d'una ressitència interna i específica a la toxicitat que poden comportar aquests ions. L'assimilació dels mateixos es tradueix visualment en una major crassulència dels teixits, essent en particular els ions Clor (Cl) el responsables del seu inflament. ..A la imatge del costat una bella <em>Rhagodia</em> de Tossa que vaig transplantar, ara fa uns mesos, per anar seguint el seu desenvolupament.<br /><br />-<em><span style="font-size:130%;">Acumulació de sals als teixits, pero tot deixant caure posteriorment les fulles més carregades de sals i lliurar-se'n així dels seus excesos</span></span></em></span style>.<br /></span><br />Això pot ser una solució parcial al problema si les plantes no es desfan de moltes fulles o bé si en van produint de noves; sino és així te la virtut de que redueixen així l'evapotranspiració de la planta, ressistint la sequera induida, pero pot esser una solució poc eficaç si es compara amb la d'altres vegetals que disposin d'altres mecanismes millors com indico en el següent punt. Indirectament no està de més dir que els vegetals caducifolis, acumulin sals o no, es desfan cada any dels danys que que hagin pogut patir les fulles per causa de la fitotoxicitat salina o de les ferides causades per els aerosols.<br /><br />-<span style="font-size:130%;"><em>Absorbir les sals (com els dos casos anteriors), pero disposar de mecanismes fisiològics especials per expulsarles tot seguit, sense deixar que se'n acumulin a l'interior de les cel.lules.</em></span style><br /><br />L'adaptació és ben ostensible quan mirem i per exemple observem una pols blanca, de sal, damunt les fulles. És un mecanisme molt més bò que l'anterior i el poden tenir certes plantes amb capacitat de viure en terrenys salins com plantes que se les hagin de tenir amb la sal portada per el vent, tot i que considero que és en el primer cas on això en resulta més útil. Plantes que exemplifiquen molt bé aquest mecanisme son els tamarius <em>(Tamarix sp),</em> petits arbrets comuns a les maresmes i a les rieres seques mediterranies. A Tossa s'hi troben alguns en estat salvatge en dos punts de la costa: Al Sot d'en Cona i a Vallpresona, pero corren risc elevat de desapareixer.<br /><br />-<em><span style="font-size:130%;">No esser necessariament intrinsecament ressistents pero disposar d'una cutícula dura i/o relliscosa a les seves fulles</em>.<br /></span style><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjtamGAj935k_q0qhckZg9YPz5hZHGUzAMX6-jihn4aeZnGgn6DTSHeO8kEds1gfRN8FttfE9T4F20vf7sV1QGddfIepZJ4hgWT56E2gkVOUpH7hQLRdiOmQ9kcmBMStsluH85YZNMLRc/s1600-h/21Ab+100.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294070360397082562" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 280px; CURSOR: hand; HEIGHT: 233px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjtamGAj935k_q0qhckZg9YPz5hZHGUzAMX6-jihn4aeZnGgn6DTSHeO8kEds1gfRN8FttfE9T4F20vf7sV1QGddfIepZJ4hgWT56E2gkVOUpH7hQLRdiOmQ9kcmBMStsluH85YZNMLRc/s400/21Ab+100.jpg" border="0" /></a><br />Aquesta si que ja és una ventatge més específica de cara als aerosols salins (i no gens envers la salinització del sol) tot i que en realitat és una adaptació xeromòrfica nascuda per fer front a d'altres reptes i no pas sempre resulta útil de cara a la sal. Pero bé, digue'm que en principi, una epidermis foliar gruixuda o protegida, per una banda fa que l'impacte dels cristallets de sal enduts per el vent no fereixin les fulles i no penetrin el meristem intern. Tanmateix aquest caràcter permet que l'aigua marina també rellisqui i sigui facilment netejada per una pluja posterior. Arbustes com ara el bonic aladern de la foto<em>,</em> els suros o els pitospors <em><span style="font-size:85%;">(vegetal al.lòcton en procès d'expansió)</span> </em>podrien exemplificar una mica aquests trets.<br /><br /><em><span style="font-size:130%;">-Tenir una morfologia tal que els teixits més sensibles quedin algo amagats o en tot cas algo protegits de l'acció dels vents perjudicials per a elles. I per el que fà a això ho vull subdividir encara en dos:</span style></em><br /><span style="color:#ffffff;">......</span style><span style="font-size:130%;">A/Morfologies especials i/o de petita escala que resguarden organs o teixits sensibles.</span style><br /><br /><span style="color:#ffffff;">.......</span style> Per exemple quan les fulles i les tijes disposen de pels externs de protecció. Tals pels en principi solen existir per protegir a les plantes dels excesos de l'evapotranspiració induida per la radiació intensa del sol pero en els medis costaners també les protegeixen dels aerosols marins. Com a especies representatives puc citar els senecis (<em>Senecio cineraria</em>) o <em>l' Stachys marítima</em>, una planta en perill d'extínció a la costa catalana que es vol recuperar. Un altre exemple diferent es quan les fulles noves creixen involucrades en un rosari de fulles velles més grans que les fan una mica de cobertura. Sense que en sigui tampoc una adaptació expressa (em fà l'efecte) les acícules dels pins per exemple es disposen d'aquesta manera, pero malauradament no sempre en les situacions que els caldria, com ja comentaré més endavant.<br /><br /><span style="color:#ffffff;">.......</span style><span style="font-size:130%;">B/ Morfologies que atenyen a la silueta dels vegetals.</span style><br /><br /><span style="color:#ffffff;">.......</span style>Poden esser plantes que tinguin de per si -com a expresió fenotípica de la seva genètica- una silueta arrodonida i/o aerodinàmica envers determinats vents perjudicials ..O bé plantes que sense tenir una silueta concreta de tal tipus induida directament per el seu còdig genètic, puguin d'alguna manera traduir l'afectació que poden sofrir de determinats agents meteorològics (els vents salins per exemple) en una plasticitat important de creixement aeri que les permeti, a la pràctica, adoptar una silueta millor de cara a aquests vents. M'explico: <span style="color:#ffffff;">.........................................................................</span style><br />De vegetals del primer tipus hom en pot observar molts a Menorca i al Cap de Creus per exemple, son diverses especies de matolls xeroacantics <em>(Astragalus sp. i d'altres)</em> que creixen en forma de coixinets i la seva adaptació ha sorgit per minimitzar la transpiració enfront de vents periòdics intensos (no solen passar a Tossa i per això no trobem aquí aquestes plantes) i la seva propia trencadissa. La ressistència al caràcter salat específic del vent marí opino que en tals plantes resulta més aviat una conseqüència colateral més que no pas una adaptació. Per contra, de vegetals del segon tipus n'hi han molts més: Moltes especies llenyoses mediterranies, adaptades com estan als periodes de sequetat, tenen entrenusos molt curts. Si a més d'aquest caràcter poden creixer dísticament això les facilita també que puguin adquirir formes (a nivell de planta general) adaptatives en el medi. Anomenaré com a exemples representatius els llentiscles per exemple, els quals resulta freqüent veurel's com petits bonsais quan els percebem colgats d'algunes parets a les roques de Ses illetes, els ullastres que també adquireixen certes formes extranyes de vegades (i no penso en Tossa en aquest cas sino en les illes Medes..), els ginebrons sempre ben densos també, les ginestes linifolies en forma de boles arrodonides tant suaus al tacte i es clar, els pins blancs, comuntment "lletgos" (penso subjectivament altre cop) a la Catalunya interior pero amb aspecte molt diferent a la Costa Brava, amb llurs copes també arrodonides, troncs gruixuts espiralats, arrels aeries i branques horitzontals a l'estil com de jardí xinès, etc..<br /><br /><span style="font-size:130%;">-<em>Veloç creixement o un llarg periode de mesos amb creixement actiu o bé capacitat de rebrotar en diferents moments de l'any</em></span style>.</p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR1o4dQq0pLAmJ7NKNKmhvSZPTIZijBMX7GiJsPddUOpBMUKvYx2Q6RjQTwW-BdRt64HHIwMFkawn0LDhS9510-wCkewKthSyx8ssxJsH4tvYjjmaxjibcjEOQe2FRZjDYN_Op2qSjGVw/s1600-h/pinet.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294091708089401234" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 256px; CURSOR: hand; HEIGHT: 289px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiR1o4dQq0pLAmJ7NKNKmhvSZPTIZijBMX7GiJsPddUOpBMUKvYx2Q6RjQTwW-BdRt64HHIwMFkawn0LDhS9510-wCkewKthSyx8ssxJsH4tvYjjmaxjibcjEOQe2FRZjDYN_Op2qSjGVw/s400/pinet.JPG" border="0" /></a>Vull donar a entendre o expresar que totes aquelles plantes que creixen més veloçment també desenvolupen en general unes cutícules protectores amb major rapidesa que d'altres. Tanmateix aquells vegetals que per exemple sel's hi moren els branquillons joves per causa dels aerosols salins pero tenen una capacitat de rebrotada sempre disponible i oportuna es recuperen més aviat de les afectacions.<br />Comuntment les plantes nitròfiles i/o guanòfiles -<em>que s'alimenten molt bé de caca de gavina</em>- com diverses quenopodiàcies abundants als litorals (cito per exemple els atríplex, els quenopodis i les einadies) poden creixer ràpid si tenen un bon substracte i una mínima humitat. ..També d'altres plantes de caràcter pioner i/o "invasores" (segons com s'interpretin de vegades) com les ungles de gat, ragodies, ginestes, etc.. tenen eficacies penso, en aquest sentit.<br />En els pins no obstant em sembla que es dona una eficàcia a la inversa o dit d'altre manera, que el ràpid creixement no els hi serveix. Els pins joves més ben regats i alimentats tenen uns teixits paradoxalment tendres que he observat que resulten perjudicats una mica més facilment que els que sobreviuen en indrets més "dolents".<br />Totes aquestes adaptacions, siguin específiques, primaries o secundaries o directes o indirectes, rígides o plàstiques, siguin ja bé adaptacions veritables o "consequències colaterals" d'altres adaptacions que també resulten al cap i a la fí adaptatives; expresions fenotípiques o amb respostes interactives al medi, etc.. Son totes elles, adaptacions possibles per ressistir o evitar els efectes diretes de les sals i especialment els efectes dels aerosols marins. És no obstant el que es dona en situacions de normalitat meteorològica. Passo ara a explicar: Què passa però quan hi han temporals? ..Entro de plè en la questió.<br /><br /><span style="font-size:130%;">L</span style>ES CONSEQÜÈNCIES DELS GRANS TEMPORALS DE MAR<br /><br />Frequentment de LLevant, pero també de Gregal, Xaloc o Mitjorn en alguns casos... Cada any, a la costa catalana tenim una mitjana d'entre 1 i 3 temporals forts de mar. Temporals forts vull dir quan hi ha més que maregassa, onades de més de 4 metres d'alçada, ja m'enteneu..<br /><br />Les principals repercusions i resposta de la vegetació que jo trobo que es donen quan hi han temporals son les següents:<br /><br /><span style="color:#330000;">1º Assecament i caiguda de fullatge per sobredosi d’aerosols i microlesions cuticulars; es a dir, una mica el que ja he explicat, pero augmentat en grau.</span style> Aprofundeixo més al detall:<br /><br />Degut a que en dies de temporal i fort vent en superficie els aerosols s'<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdYtK5OwIsM7KkaMrWlMQVASvrhQXk_UjDKuKsTl0799wWHGEN0UTtwDitmf4orgiMdL7035jrftSmGAbB2fe6MjpD6mXH2HFc5q_b4-T_l96L4_Zf38CfqHcLteWn4A9GHjeeLZDziw4/s1600-h/ginestamarroblog.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292763613173025042" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdYtK5OwIsM7KkaMrWlMQVASvrhQXk_UjDKuKsTl0799wWHGEN0UTtwDitmf4orgiMdL7035jrftSmGAbB2fe6MjpD6mXH2HFc5q_b4-T_l96L4_Zf38CfqHcLteWn4A9GHjeeLZDziw4/s320/ginestamarroblog.jpg" border="0" /></a>aixequen molt més i poden penetrar terra endins bastants quilòmetres, moltes plantes interiors que lògicament no solen esser plantes ressistents als aerosols en resulten colpides. Més aprop de la linia costanera no son ja els aerosols sino núvols d'espuma marina els que dutxen de plè la vegetació, que tampoc està acostumada ni adaptada a unes dosis tant grans d'aigua de mar. Adhuc aquestes espumes i encara més les gotetes més petites en suspensió que el vent transporta son aigues molt airejades, parcialment dons evaporades amb lo qual resulta que la concentració de sal que mulla els vegetals esdevé més superior que si allò que mulla les plantes és la onada directament. Les consequèn-cies solen esser diverses segons els vegetals sensibles. En els pins més exposats i sensibles observem una important caiguda d'acicules en tota la part de les copes encarada als aerosols, quedant al cap de poc temps els branquillons semidespullats, així com un amarronament de les acícules que no cauen del tot (mireu una il.lustració cap a la part final de l'article) pero la incidència d'aquests efectes pot variar molt jo crec segons hagin o no altres factors. En les ginestes de Tossa (<em>Teline linifolia,</em> planta protegida al Cadiretes<em>,</em> mireu la imatge d'aquí dalt al costat), menys ressistents a la sal, l'amarronament és inmediat en tots els apexs de les tijes i poden quedar abortades les flors de l'any següent. Plantes més adaptades com els fonolls marins també s'amarronen una mica pero menys i algunes com les einadies per exemple n'augmenten la seva turgència. Els efectes negatius son d'alguna forma minimitzats si el temporal va acompanyat en tot moment d'una pluja ininterrompuda que s'allargui un cop les onades hagin reduit considerablement la seva intensistat. El rentat de la pluja posterior es més freqüent que es doni en les plantes més allunyades de les onades ja que -m'explico- no es extrany que després d'un màxim d'altura d'onades el temps meteorològic sigui prou dolent com per continuar plovent o ploure encara més. Pero les onades de tamany més petit (i les que segueixen afectant els punts més baixos de les roques costaneres) en canvi si que solen mantenirse més temps que els episodis de plujes.<br />Cas apart i encara molt pitjors son els efectes fitotòxics dels aerosols lligats a contaminants d'origen industrial que es dona aprop d'algunes ciutats com Barcelona o València que no varen instal.lar un bon tractament d'aigues residuals. Els emisaris submarins envien detergents al mar, els quals no es biodegraden prou bé en els mesos d'hivern, pujen a la superfície del mar i quan ve un temporal el vent els arrossega cap a la vegetació. Degut a les seves propietats tensioactives es solubilitzen amb la humitat, desfan a son torn la cera cuticular de molts vegetals, penetren a continuació a l'interior dels teixits i a més obren deixen oberta la via amb lo qual la sal marina també en penetra. S'han fet estudis <em>(1)</em> i es demostra que especies de plantes ressistents a la sal, fins i tot les més halòfites es veuen afectades per els aerosols aquests, essent els pins blancs especialment molt susceptibles a això i les que menys algunes petites plantes que tenen una coberta de pels protectors a les seves fulles. A Tossa, tot i que l'EDAR no funciona prou com caldria -ja que en temporada alta i en fortes plujes gran volum de l'aigua residual no es depura i es llença al mar <span style="font-size:85%;"><br /><em>(2)</em>-</span> potser s'aboca poc detergent i no he observat mai síntomes d'aquesta mena de contaminació sobre les plantes. Esperem que segueixi sense passar. </p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_IUXkrLMdB-f7z8Xd3VJolrW6t2F0eCopv3BRC6AIq6nA8exUzqR4phaV-R1hVNdN1TpXV-wcg3xs5T_0Xsy0iue1ScFeQ3qnoG78D-vjbDnPHRF4G1ooUIrCwisZOiNqTQRoAXL3xH0/s1600-h/surosal.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297955281493789730" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 236px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_IUXkrLMdB-f7z8Xd3VJolrW6t2F0eCopv3BRC6AIq6nA8exUzqR4phaV-R1hVNdN1TpXV-wcg3xs5T_0Xsy0iue1ScFeQ3qnoG78D-vjbDnPHRF4G1ooUIrCwisZOiNqTQRoAXL3xH0/s400/surosal.jpg" border="0" /></a><br /><p><em>Fulla de suro a Cala Morisca<br />mostrant l'afectació salina del<br />ventdesprés de la llevantada.<br /><br />Els efectes son més pronunciats<br />als margues i a les internerviacions<br />del limbe<br /></em><br /></p><p><br /><span style="color:#330000;"></span></p><p><span style="color:#330000;"></span></p><p><span style="color:#330000;"></span></p><p><span style="color:#330000;"><br />2º Trencadures de troncs, de brancatge, d'arrels, etc..</span><br /><br />Les onades dels temporals de llevant poden trencar gairebé tot el que troben al seu pas. Si com vaig llegir en una web, tenim en compte que l'energia d'una onada de 8 metres d'alçada pot equivaldre a l'atropellament d'un cotxe a 80 km/h.. resulta més fàcil comprendre que causin tantes destrosses a les infraestructures humanes i també a arbres grossos i vells que han crescut durant anys aprop dels penyassegats de forma perfectament armoniosa. Pero no sols son l'aigua de les onades. Ocasionalment poden esser les pedres que llença el mar tal com si de metralla es tractés i que van a parar a on van.. O encara més quan l'aigua impacta en un pendent tot provocant-ne un desplom de pedres i rocs que atropellen desde dalt.. als vegetals que hi han més avall i a tothom qui trobin.<br /><br /><span style="color:#330000;">3º Erosions intensives dels sols.</span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqbABsw3eK4d6c3Q403B47K1FqavnDNV9FUTij-OoFJYRsBROLDPHl6sSpNuqVRg80pHIsNeX4qG2GA5C7dW6UoGmQTwpUzgNSnaKqhtXF7sJJdqMjwxrEmm2memDPpLpY4EkrXqA8278/s1600-h/1+265.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292731017232015186" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 325px; CURSOR: hand; HEIGHT: 239px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqbABsw3eK4d6c3Q403B47K1FqavnDNV9FUTij-OoFJYRsBROLDPHl6sSpNuqVRg80pHIsNeX4qG2GA5C7dW6UoGmQTwpUzgNSnaKqhtXF7sJJdqMjwxrEmm2memDPpLpY4EkrXqA8278/s320/1+265.jpg" border="0" /></a><br />Cap pluja torrencial és tant destructiva com les esbatzegades de les onades. Aquesta és la rao per la qual les roques sotmeses a l'impacte directe d'onades, ni que siguin onades que toquen un cop a l'any o menys.. estiguin sempre despullades de terra, i perfectament pulides allà on toquen amb més freqüència. Després del temporal de St.Esteve he vist molts pins amb les arrels que han quedat al descobert, algun encara ancorat per una sola arrel quasi miraculosa a una fisura de roca, pero possiblement és la mateixa arrel, en forma de tascó d'escalada, abunyegada.. la que fà que l'arbre hagi quedat ancorat, unicament l'arrel, amb dubtosa possibilitat de sobrevivència, o més positivament dit: amb un gran repte per endavant! prou ben difícil, ja que de terra a l'interior de la fisura, probablement tampoc en quedi ps gens. ..Molts altres vegetals <span style="font-size:85%;">3/4</span> del mateix. <em>Carpobrotus</em> desarrelats que penjen encara més avall, llentiscles ferits amb arrels que si sobreviuen es convertiran parcialment en "troncs", un llarg etcètera. En alguns casos la remoguda pot esser al revés; una esllavissada de terra pot caure damunt un grup de plantes i en una platja el mar pot empenyer la sorra enterrant una altre població de vegetals i enterrarlos. En tots casos, siguin quins siguin, els vegetals amb una major capacitat de cicatrització de les seves ferides i aquells que tenen arrels i tijes llargues i primes, volubles, flexibles, de manera versemblant una mica a les que tenen els tipus de plantes anomenades <em>glareícoles</em> de les tarteres d'alta muntanya possiblement son les que poden tenir més números per sobreviure.<br /><br /><span style="color:#330000;">4º Salinitzacións temporals pero intenses, sobre els terreny mullats per la mar.</span><br /><br />A la Costa Brava abunden els vegetals ressistents a les brises salades, àdhuc a les "dutxes" <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJtrcL6gjOAZMM1EpwN5cl4ova8BJ66csXge2JPKfKTWdZ_gL7IXuIBpQKRIlTYHrBDCt2HYCmYwbccpLZ8ewaLnam2WhYKPZKRPLnfe3uD0pCzzn326SrwqIEYSqpPIfZzjyyJI-R7GU/s1600-h/1+555.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292772489915792818" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 317px; CURSOR: hand; HEIGHT: 271px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJtrcL6gjOAZMM1EpwN5cl4ova8BJ66csXge2JPKfKTWdZ_gL7IXuIBpQKRIlTYHrBDCt2HYCmYwbccpLZ8ewaLnam2WhYKPZKRPLnfe3uD0pCzzn326SrwqIEYSqpPIfZzjyyJI-R7GU/s320/1+555.jpg" border="0" /></a>d'aigua de mar provinents de les esbatzegades de les onades dels temporals o dels "falsos geisers" també per exemple que "exploten" desde els peus d'algun penyassegat i que es poden elevar moltes desenes de metres amunt (mireu foto de la dreta).. Pero no necessariament son ressistents també a les sals que hagin penetrat a l'interior del sol. Algunes si, per exemple els poquissims tamarius salvatges que ja he dit, resten a la costa de Tossa. Els que poblen l'embocadura del torrent de Vallpresona han sobreviscut i fins i tot han sortit beneficiats perque les onades han eliminat plantes competidores del seu voltant. D'altres plantes halòfites opino que també en resultaran indirectament beneficiades, especialment les que siguin més pioneres i/o colonitzadores pero ara mateix i a curt termini l'apreciació més ostensible és de destrucció del paisatge vegetal, tant a les platges com a les roques.<br /><br /><span style="color:#330000;">5º Petits canvis orogràfics en el paisatge i les seves consequències.<br /></span><br />..Trossos de platja que han desaparescut i que s'han endut alguna que altre comunitat vegetal interessant, Esquerdes que s'han obert i ja no podran albergar certes plantes rupícules... Efectes puntuals, la major part d'ells poc perceptibles excepte per els que estem més familiaritzats amb certs indrets.<br /><br /><span style="color:#330000;">6º La destrucció del paisatge animal i vegetal submarí.</span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWP6AeO_YRrovkCDp9YP9e5JuHF61SLPPNHfYzs-n4KLmllQv83zBzDKMBCE2W_ejv-JfNNJrErKpnElDw8_GqbDeDveYiX-mnQ42gxreH-VGydc9nvDmnCcx27gBzVmwRVjhLW9wC_GE/s1600-h/1+563.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292777845313310402" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 222px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWP6AeO_YRrovkCDp9YP9e5JuHF61SLPPNHfYzs-n4KLmllQv83zBzDKMBCE2W_ejv-JfNNJrErKpnElDw8_GqbDeDveYiX-mnQ42gxreH-VGydc9nvDmnCcx27gBzVmwRVjhLW9wC_GE/s320/1+563.jpg" border="0" /></a><br />Molt més encara que els paisatges vegetals de superfície.. Les erosions dels esculls i dels sorrals submarins son molt importants i estan en relació directe amb la fondaria del fons i amb la llargada les onades de superfície. En concret els fons sempre resulten remoguts quan els valors de les lòngituts d'ona son iguals o majors resulten el doble de la mesura de la profunditat sobre el qual les onades circulen. Per el que fa al temporal d'aquest passat dia 26 de Desembre les alteracions han estat literalment destruccions catastròfiques. Intueixo que la reserva submarina de Sa Roja haurà quedat parcialment malmesa.<br />La veritat es que alguns biolegs coneixedors destacats d’aquests medis subaquàtics ja han dit les seves davant alguns mitjans, com ara al Diari de Girona . Segons ha referit el profesor del CEAB Xavier Turón:<br /><br />“<em>L'afectació del fons marí és la més gran que s'ha registrat des que s'estudia el medi aquàtic català</em>" i que el que ha passat “equival a tenir aquí tots els submarinistes del món durant dècades” <em>(3).</em> Per altre banda, segons Daniel Martín, director del mateix CEAB: <em>"És com si haguéssin tirat una bomba, és dantesc (…) Pràcticament tots els ecosistemes entre 0 i 30 metres s'han vist afectats en major o menor grau. Aquesta zona és especialment important per ser l'àrea de cria de moltes espècies de peixos amb interès comercial i, pel que sembla, els juvenils nascuts abans del temporal han desaparegut per complet de la zona"(4).</em><br /><br />Caminant damunt les platges i les cales de Tossa, allò que facilment jo observo és una minúscula mostra pero que també dona fè del que ha passat al fons marí. Trossos de posidonies, esponjes marines, fragments d'algues, peixos morts, etc.. Tot això portarà com a consequència que les especies que s'han salvat i que necessiten aquests hàbitats els aniran a buscar més al fons, fins allà on els permeti la seva fisiologia i al igual que succeix després d'un incendi, hom trobarà indrets amb una gran densistat d'organismes que pugnen entre ells per sobreviure. Esperem que els practicants de la pesca esportiva no vagin a aquests indrets a exterminar a aquests supervivents.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ndQbuf6uX9IKRljoKs2fgdEVQI-Ug8vrM8sgyfdMsg8OyeZex1gjMgb-gvJlynMf4ttlB-Mhyphenhyphenq3ltmb87Bwmg4ViihiGxOt_1PdTw6Oe0XvUR7uiSSXhkOC6NHrK-MymKAB-jUGC4TQ/s1600-h/1+364.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5292777948864783794" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 240px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1ndQbuf6uX9IKRljoKs2fgdEVQI-Ug8vrM8sgyfdMsg8OyeZex1gjMgb-gvJlynMf4ttlB-Mhyphenhyphenq3ltmb87Bwmg4ViihiGxOt_1PdTw6Oe0XvUR7uiSSXhkOC6NHrK-MymKAB-jUGC4TQ/s320/1+364.jpg" border="0" /></a><br />Em sumo als que pensen que caldria emetre un decret que prohibís la pesca o les extraccions d'organismes marins, com a mínim durant un any, de moltes arees costaneres de la costa brava.<br /><br />Una altre conseqüència, a mitjà termini, serà que els hàbitats destruits poc a poc seran recolonitzats.. Pero en aquesta nova recolonització tindran ventatge algunes especies noves que estan colonitzant el Mediterrani provinents del mar roig i que ja han han provocat destacats canvis en molts hàbitats del mediterrà central i oriental. Les anomenem o no "especies invasores" (i estiguem o no d'acord amb l'ús d'aquests qualificatius desqualificatius), penso que caldrà com a minim fer-lis un estudi, un seguiment i a partir d'allà decidir-ne..<br /><br />Si hem tingut un temporal històric ara és la oportunitat per fer un estudi històric i ben "a fons", dels processos naturals d'autorrecuperació dels ecosistemes submarins.<br /><br /><br /><span style="font-size:85%;">CEAB-CSIC</span>, Departament de Medi Ambient de la Generalitat, Dep.de M.Ambient de l'Aj. de Tossa, Ministerio del estado español, <span style="font-size:85%;">UE</span>, Grups ecologistes, Universitats etc.. Ens hi posem?<br /><br />ALGUNES IL.LUSTRACIONS CAS PER CAS<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLtcxU7PG9rwXRUN9UisdJFB4LxuYBM-eNY0IgwPMLg5ZHLDzqycBjDu5lwEtQJbA3EbK5pvhz2FmODWJ9iZ4sm-RStkVSfjtgleEImBCsxY9RvaazGBAnQz7OXOkrt6ai7LVsRCoLOp0/s1600-h/13Set.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293040782823866610" style="WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLtcxU7PG9rwXRUN9UisdJFB4LxuYBM-eNY0IgwPMLg5ZHLDzqycBjDu5lwEtQJbA3EbK5pvhz2FmODWJ9iZ4sm-RStkVSfjtgleEImBCsxY9RvaazGBAnQz7OXOkrt6ai7LVsRCoLOp0/s320/13Set.JPG" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6I2zRbdQ4iLOPNa7IBd-q_gV2OAypWARDq2OVFn2HhBQ1F5TEQiA0x-0osn73OE5ipltDAI0pKZNWcDL0p83JzAWTsCRxSD86bZqfaldimcxXR2RyMTcOte7TMLDV_n9Ee-oCPgy2Gkg/s1600-h/1Des.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293041019966413234" style="WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6I2zRbdQ4iLOPNa7IBd-q_gV2OAypWARDq2OVFn2HhBQ1F5TEQiA0x-0osn73OE5ipltDAI0pKZNWcDL0p83JzAWTsCRxSD86bZqfaldimcxXR2RyMTcOte7TMLDV_n9Ee-oCPgy2Gkg/s320/1Des.JPG" border="0" /></a></td></tr><br /><tr></tr></tbody></table></p><p>Jove lleteresa arboria (<em>Euphorbia dendroides) </em>retratada abans i després d'un temporal, a Vallpresona. La imatge de l'esquerra, del 13 de Setembre és la mateixa que vaig publicar aquí quan vaig escriure sobre la brotació d'aquestes plantes, que com vaig comentar també, s'inicia a principis de tardor. El retrat de la dreta és del dia 1 de Desembre i tres dies abans (el 28N) va haver una forta maregassa. Els efectes poden esser molt ràpids quan la concentració de sal sobrepassa de llarg el nivell de ressistència del vegetal. Altres exemplars, situats a poques desenes de centímetres al seu costat, pero protegits per una pedra no gaire gran en canvi van sobreviure al temporal ...Fins que va venir el del dia 26D, es clar.<br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggDCQfgTlybyRyzutFYLI-9CUkFqFMpiEdJl7MQoE4FVGthmRjGADmzpSbTda0FqQI20XYrkSA4tj-Ta7pyrYToifNMRwpk18xWU2OgtW9RQnxoeZdmQVADYltIUvkXJWpB6YMuYDBlvU/s1600-h/1+152b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293183446063505730" style="WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggDCQfgTlybyRyzutFYLI-9CUkFqFMpiEdJl7MQoE4FVGthmRjGADmzpSbTda0FqQI20XYrkSA4tj-Ta7pyrYToifNMRwpk18xWU2OgtW9RQnxoeZdmQVADYltIUvkXJWpB6YMuYDBlvU/s320/1+152b.JPG" border="0" /></a></td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEzvT49RlnhUTzLv25iUKtrVrBpacw4OLJi30XkWPot_SOm9uZDOypCoXssHKuKar-GSzTRyJTHWsdzY2J4VtCt8luxH8JhAFTCNzRoD1-f7bLI7wPO4_fbAs3tu_BjBHkr9FmHwfzD0/s1600-h/1+142b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293184397497886978" style="WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEzvT49RlnhUTzLv25iUKtrVrBpacw4OLJi30XkWPot_SOm9uZDOypCoXssHKuKar-GSzTRyJTHWsdzY2J4VtCt8luxH8JhAFTCNzRoD1-f7bLI7wPO4_fbAs3tu_BjBHkr9FmHwfzD0/s320/1+142b.JPG" border="0" /></a></td></tr></tbody></table></p><p>Fonoll i Posidonia. ..El fonoll marí segurament és el vegetal que millor aguanta l'onatge i esdevé el vegetal més característic a les parts dels roquissars més propers a l'aigua. Únicament viu en aquest hàbitat ..Pero tot i així els temporals forts també els poden arrencar o salinitzar amb excés. La seva especialitat es ancorarse a les esquerdes de roca. Els que casualment neixen i es desenvolupen damunt la sorra corren més perills ja que poden arribar a quedar soterrats, o a l'inrrevés; a quedar amb les arrels totes a l'aire. Ensenyo a la dreta una mata de <em>Posidonia Oceànica</em>; extreta per les onades desde el fons marí i enviada damunt la platja. Les posidonies creixen d'allò més lent; escassos centímetres per any, pero creen un habitat molt ric en especies ànimals, les quales utilitzen les posidonies com arees preferents de cria. Les praderies que es troben a poca fondaria, que son les més habituals, un temporal fort les pot arrabassar i llurs poblacions no recuperarse després fins passats bastants anys. Això, com ja he dit, és el que succeirà aquesta vegada.<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvHfrJBhWscVoQ0-BfeJS1O46zSGx874Wou0Q6KTwOEoDQiVaQZPJ4MjH79-bUALqKG7kX9EIcqe4RAiee5QzSrWFA6-9LCagGhP3GtpuSQjtdl7Q2scMrTP1zD20fhhVHjUuz0OXD1Hc/s1600-h/1+040b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293167652594659730" style="WIDTH: 287px; CURSOR: hand; HEIGHT: 228px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvHfrJBhWscVoQ0-BfeJS1O46zSGx874Wou0Q6KTwOEoDQiVaQZPJ4MjH79-bUALqKG7kX9EIcqe4RAiee5QzSrWFA6-9LCagGhP3GtpuSQjtdl7Q2scMrTP1zD20fhhVHjUuz0OXD1Hc/s400/1+040b.JPG" border="0" /></a> </td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7yBA93HhSVc2MLRVvL4MEyhFbaMcqewKFPSv4odhqL3fReLJjwSHR-PAW2aK4p_RkDjxJyWYChrTM1SfqqWgW-UqlGWNx4bMPQm3pmegtMUZrgxZK4cFsp-UQjkcj_fNd0B5RUEwcFn0/s1600-h/1+567b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293167767317773090" style="WIDTH: 329px; CURSOR: hand; HEIGHT: 223px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7yBA93HhSVc2MLRVvL4MEyhFbaMcqewKFPSv4odhqL3fReLJjwSHR-PAW2aK4p_RkDjxJyWYChrTM1SfqqWgW-UqlGWNx4bMPQm3pmegtMUZrgxZK4cFsp-UQjkcj_fNd0B5RUEwcFn0/s400/1+567b.JPG" border="0" /></a><br /></td></tr></tbody></table></p><p>Un altre <em>abans</em> i <em>després</em>. Els temporals de mar sovint van acompanyats de vents de règim laminar, -es a dir, sense gaires turbulències- degut a l'absència d'obstacles orogràfics lo qual fà que mantinguin molt bé la seva intensitat. Poden tenir valors d'entre 80 i 100 km/h. En aquest cas l'arbre de la imatge, que viu a la zona d'Es Rosegall s'ha tombat el dia 26 per causa exclusiva del gregal. També altres arbres antics i molt alts de dins del poble, en concret recordo els de la placeta amb jocs infantils de l'Avinguda de Sa Palma també varen caure i trencarse. El dia següent, que era dissabte, els bombers i membres tècnics del Departament de Medi varen tenir, com us podeu imaginar, molta feina.<br /></p><p><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6WEJb6-CyR2xyYAII1R0_FSG4xpkWssDkIzdRcu57ONFmbKGLGc4zwJogITFXyykWOWuEmV1Y34kcsU8-hzx9shyphenhyphenmA0bIzEKKhWUlFoafUnVGPRgo09AfVMpQMA0-qwoShg6RJbR4uf4/s1600-h/1+006b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293177342498262050" style="WIDTH: 351px; CURSOR: hand; HEIGHT: 261px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6WEJb6-CyR2xyYAII1R0_FSG4xpkWssDkIzdRcu57ONFmbKGLGc4zwJogITFXyykWOWuEmV1Y34kcsU8-hzx9shyphenhyphenmA0bIzEKKhWUlFoafUnVGPRgo09AfVMpQMA0-qwoShg6RJbR4uf4/s400/1+006b.JPG" border="0" /></a> </td><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1oO2MWhFnDGDd3KWlbPBotY5kS3MULhIIKA2cPPLBo1YGrQhOZVZRZlAtG_YNR2SxGj718BYP2a2XbtS8RoeTxuktL4sOIf0yEGb9WQ2G3KfXxCDtkGb-TZe1m3VCtORnRtUZ_4OYeY/s1600-h/1+154b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293177752977082610" style="WIDTH: 316px; CURSOR: hand; HEIGHT: 254px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiU1oO2MWhFnDGDd3KWlbPBotY5kS3MULhIIKA2cPPLBo1YGrQhOZVZRZlAtG_YNR2SxGj718BYP2a2XbtS8RoeTxuktL4sOIf0yEGb9WQ2G3KfXxCDtkGb-TZe1m3VCtORnRtUZ_4OYeY/s400/1+154b.JPG" border="0" /></a></td></tr></tbody></table></p><p><span style="font-size:100%;"><span style="color:#ffffff;">.........</span> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3LWhzSPjDFToq5jVl0JrAlMbo_Buj5f4wTdRG3VmsW0M7aIvU6zH0jxeiLaxRbUwh_umBe5oUdpq-5KoxD5BHj1ZQSOMAs90ltv8ordoNwgVXpqf2bGpz9c7eemGdTc2eLsrplA1Wzw/s1600-h/1+529b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293411019561333362" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 285px; CURSOR: hand; HEIGHT: 252px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL3LWhzSPjDFToq5jVl0JrAlMbo_Buj5f4wTdRG3VmsW0M7aIvU6zH0jxeiLaxRbUwh_umBe5oUdpq-5KoxD5BHj1ZQSOMAs90ltv8ordoNwgVXpqf2bGpz9c7eemGdTc2eLsrplA1Wzw/s400/1+529b.JPG" border="0" /></a><br />Aquí dalt a l'esquerra un altre pi. El de l'entrada a Mar Menuda, amb les tijes que miren a mar desfullades i marrons. És un pi que neix a la base i terminació d'un carrer en baixada. Les seves arrels troben humitat fàcilment al llarg de l'any i força terra, per això els seus brots sempre son molt llargs, tendres i sobresurtits cap amunt i l'arbre, tot en si agafa una silueta més vertical. Tot això interpreto que li és negatiu de cara als temporals ja que m'he fixat que d'altres pins de la mateixa especie, pero arrelats en llocs més xèrics i extremats agafen una altre forma estructural, creixen menys centímetres per any i paradoxalment quan hi han llevantades apenes es posen marrons ni es desfullen quan l'espuma de les ones els mulla. No obstant penso que caldria fer un estudi científic al respecte per saber si realment aquesta explicació que em faig es correcte o bé les causes en son unes altres. </span><span style="font-size:100%;">A la dreta seva ensenyo dues roselles marines <em>(Glaucium flavum),</em> de color verd blavís, característiques de les arenes de les platges, pero la veritat cada vegada més difícils de trobar a causa d'unes espècies invasores (els essers humans a l'estiu). A la imatge d'aquí al damunt, tronc i branques de pi blanc trencades per les ones del dia de St.Esteve. Capto l'instant quan salta l'esquitxada d'una onada, tot arribant aquesta a uns 15 metres d'alçada aproximadament si prenem com a referència l'angle amb l'horitzó del perfil de l'illa de Tossa, que en te uns dotze i mitj.</span><br /></p><br /><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBsYuQQZVhaFkrL3SnpPGdto4Jt2ERer2bs71eA_8oq8Gz7dGrZNTUn4s6OcmaFxuItX0GcysQ1s3LHSf8UCfAO_5RRCQoiecu-u2864CnzzNQ3YLEKIBqeWMwupz2P2JV4M6UiZ8sCXs/s1600-h/sureraB.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293932116636209282" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBsYuQQZVhaFkrL3SnpPGdto4Jt2ERer2bs71eA_8oq8Gz7dGrZNTUn4s6OcmaFxuItX0GcysQ1s3LHSf8UCfAO_5RRCQoiecu-u2864CnzzNQ3YLEKIBqeWMwupz2P2JV4M6UiZ8sCXs/s400/sureraB.JPG" border="0" /></a> A la dreta: Surera a Vallpresona. En contrast amb el Cap de Tossa on les onades pujaven fins Sa Muralla o amb la platja gran on la inundaven tota sencera i penetraven dins del poble provocant tota mena de destrossa, a Vallpresona, tot i esser una platja exposada al llevant les onades, degut a la particularitat del relleu, quasi no van avançar gens, no van destrossar res i per el que a la vegetació respecta, fora de les euphorbies de primera linia i d'alguna que altre planta més, apenes hi ha cap senyal de que hi hagin hagut temporals. Una prova es aquesta imatge, on veiem unes tijes d'alzina surera ben vives i gairebé arran d'onades!. El fet penso que és bastant significatiu ja que a més a més ni tant sols mostra síntomes d'abrasió per culpa del vent salí o dels esquitxos d'onades, i se suposa que arriben!.. Hom tendeix a suposar que els pins blancs son molt més adaptats a la sal que no pas els suros o les alzines i que per això sempre viuen pins en aquests indrets.. Pero Vallpresona ho desmenteix, perque a més a més aquí gairebé no hi ha cap pí, com si mai haguessin arribat o com si no poguessin competir amb el que hi ha ara o potser desde sempre. Aventuro la hipòtesi a que això és degui que aquestes formacions arrelen en un sol més aviat argilós que reté molt bé l'aigua dolça al llarg de l'any, pot mantenir i rejuvenir fàcilment els teixits i que és aquesta la raó per la qual el suro aguantí millor els aerosols marins i també de que en aquesta situació no sigui fàcilment substituit per els pins i altres plantes pioneres.<br /><span style="color:#ffffff;">...</span><br /><br /></p><p><span style="color:#ffffff;">....</span>..QUAN LES <a href="http://es.geocities.com/fototossa/temporals.html">ONADES</a> TOQUEN TERRA </p><br /><p> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp60j1jrf4PpvRox4R5hRmCwAdPw31Po1MoS7HOTR8z9CUVMZglP3vmRUHlSgKcYeAFwIN6Ywl17yMzMaiafcw2RyNiDVTxVp33dtBQs3aiF8seRwl6vSu__fc88RlA7XRW0NyAXTorzg/s1600-h/Diagrama+d%27un+temporal+sobre+costa+rocallosa.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 300px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgp60j1jrf4PpvRox4R5hRmCwAdPw31Po1MoS7HOTR8z9CUVMZglP3vmRUHlSgKcYeAFwIN6Ywl17yMzMaiafcw2RyNiDVTxVp33dtBQs3aiF8seRwl6vSu__fc88RlA7XRW0NyAXTorzg/s400/Diagrama+d%27un+temporal+sobre+costa+rocallosa.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323036825416170370" /></a> </p><p>Adjunto aquí a la dreta un dibuix -<em>que he creat també jo mateix-</em> per intentar il.lustrar i sintetitzar els elements que poden conformar les onades d'un temporal quan s'acosten al litoral rocós i trenquen amb força. </p><p>Veiem com les onades redueixen la seva longitut i creixen verticalment en aproximarse a la costa. Amb vents forts el nivell del mar s'inclina i pot arribar a pujar un metre per damunt del seu nivell habitual. Veiem la onada pura, que quan es desploma erosiona i poleix totalment la roca. Durant l'esbatzegada la major part de l'aigua pot proseguir escalant per damunt del relleu en forma d'onada blanca. La força d'impacte i d'erosió esdevé prou important com per causar ruptures a la major part de les estructures que s'hi pugui trobar per el camí, com ara les baranes i l'enllumenat del passeig de mar de Sa Muralla i malmetre qualsevol vegetació de la zona. Mes enllà sols arriba l'espuma disgregada amb una força erosiva menys intensa pero en canvi amb un gran poder de salinització. Més amunt o més lluny a la dreta estaria (pero ja no l'he dibuixada) una area molt extensa ocupada per el vent amb aerosols salins, que ja no resulta erosiu pero que si que te influència en la vegetació. </p><p>Un fenòmen maco de veure en algunes roques de la costa de Tossa son els sortidors verticals d'aigua, que en el gràfic he anomenat "geiser" per la seva semblança una mica amb els geisers geotèrmics tradicionals tot i que obviament no tenen res a veure. A tocar del poble hi han alguns punts de roca on es sol produir el fenòmen. El dia 26 davant del cap de Tossa l'aigua de mar es projectava fins la mateixa alçada que el far; el vent arrosegava després els esquitxos, que mullaven la part alta del promontori. I un parell de dies després, quan les ones a mar oberta mesuraven tant sols 4 metres ..L'aigua encara s'elevava a més de 15 metres per damunt del nivell basal.. Un altre punt de menor intensitat es troba a les roques de la dreta (mirant a mar) de Sa Bauma i un tercer al cantó dret de l'escultura de la Minerva; aquest a més a més especialment perillós perque te tendèndia a més a més (tot i que en l'últim temporal, el més gran, paradoxal-ment no ho he vist) a disparar pedres submergides, algunes de 1 kg de pes, desde el fons fins al carrer del passeig. Les gotes mitjanes i petites llençades per aquests sortidors es deixen arrosegar per el vent molts metres i poden dutxar a batzegades intermitents, la vegetació que es trobi a unes quantes desenes de metres més enllà; degut a això, les zones properes a aquests falsos geisers, per altes que es trobin, solen estar desproveides de vegetació. </p><br /><br /><p></p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTwPiis3RjUketxSoH9KZ9Bdx-gl38TqndwJsYeqA-SiII2JdtCveL32u1z8rvR9TFJyTr3LMKGuCBFCYaZP9xpjwM9SMQAlO6rc7OET9Q3QPAPgKBxJvcZMzAW5x13dhuidLx8CEFsM/s1600-h/1+184b.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5293195258888299282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 448px; CURSOR: hand; HEIGHT: 341px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGTwPiis3RjUketxSoH9KZ9Bdx-gl38TqndwJsYeqA-SiII2JdtCveL32u1z8rvR9TFJyTr3LMKGuCBFCYaZP9xpjwM9SMQAlO6rc7OET9Q3QPAPgKBxJvcZMzAW5x13dhuidLx8CEFsM/s400/1+184b.JPG" border="0" /></a><br /><em><span style="color:#ffffff;">...............................</span><span style="color:#000000;"><strong>El pi de Sa Bauma</strong>, un gran h</span>eroi</em> <em>del Regne Vegetal</em><br /><br /><br /><em><span style="font-size:85%;">Referències i citacions:<br /></span></em><br /><p></p><br /><p><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-size:85%;"><em>(1)</em>Estudi sobre aerosols contaminats: <em><a href="http://www.ualg.pt/5cigpa/comunicacoes/comunic%205cigpa%202.doc">http://www.ualg.pt/5cigpa/comunicacoes/comunic%205cigpa%202.doc</a>. </em></span></span><span style="font-family:times new roman;"><span style="font-size:85%;"><em><br />(2)</em>L'EDAR de Tossa: </span></span><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"><em><a href="http://tossanatural.blogspot.com/2008/10/estaci-depuradora-daiges-residuals-de.html">http://tossanatural.blogspot.com/2008/10/estaci-depuradora-daiges-residuals-de.html</a></em></span><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"><em><br />(3)</em>Declaració Xavier Turón: <em>http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_21_309093__Tema-del-dia-hagues-caigut-pluja-meteorits-sota </em></span><br /><span style="font-family:times new roman;font-size:85%;"><em>(4)</em>Declaració Daniel Martín: <em>http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009011600_21_309094__TEMA-DEL-DIA-cientifics-revelen-temporal-devastat-fons-mari-Costa-Brava</em></span><em> </em><br /></span></span><br /></span></span></span></span></p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-52932412999064032642008-12-11T13:31:00.000-08:002009-01-22T04:08:35.492-08:00La destrucció del bosc a la Font Dalmau<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTiIpYYgaVJyS1YM41N_v2HKGEztpULcnd1LZg4FkCSPGxGUd_fF63gqxUmTCmAD4HZEwSaQphrTaUYhsYnMvkXzAP6Gi7Z1EdcNuZ-nfN06M3pOLwbHg7b8oa4YuuBLYNGLdq25qCaPI/s1600-h/dalmau2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5294088425298637522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 476px; CURSOR: hand; HEIGHT: 328px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTiIpYYgaVJyS1YM41N_v2HKGEztpULcnd1LZg4FkCSPGxGUd_fF63gqxUmTCmAD4HZEwSaQphrTaUYhsYnMvkXzAP6Gi7Z1EdcNuZ-nfN06M3pOLwbHg7b8oa4YuuBLYNGLdq25qCaPI/s400/dalmau2.jpg" border="0" /></a><br /><br />M'agradaria parlar de les meravelles florístiques dels boscos de Tossa i no de la seva destrucció <em>-aquell era el propòsit inicial d'aquest article-</em> pero la destrucció és ben present en alguns indrets de gran singularitat ecològica, dins del terme municipal i plenament també dins de l'espai natural "protegit" del Massís de Cadiretes. .<br /><br />La visita que vaig fer, ara fa un mes, a la zona de la Font de'n Dalmau em va colpir amb sorpresa. Feia poques setmanes abans havia estat allà també i havia vist la font envoltada per tot arreu i extensament de magnífics arbres, planifolis, laurifolis, riberencs, etc.. I també vull remarcar (tot i que això ja sigui subjectiu) la sensació que es respira d'estar en un indret gairebé màgic, quasi gens alterat per intervencions humanes. Tot un tresor natural de Tossa. I la Font d'en Dalmau, de pedra, amb una taula també de pedra i un petit canaló al terra, s'integrava perfectament en el paisatge com si formessin -<em>no se si estic exagerant</em>- quasi com una mena -digue'm-ne d'unió "fraterna" amb la resta de l'espai natural.<br /><br />Durant aquesta tardor una part d'aquest indret ha estat arrassat per maquinaria pesant. Al costat de la font, a la riba esquerra, una considerable part del bosc i de la vegetació de ribera ha quedat eliminada. S'ha convertit en una explanada "neta" de vegetació selvàtica. L'objectiu (l'excusa) d'aquest mal fer és la d'aclarir el bosc per fer la pela dels suros que hi han aprop. ..Aquestes tasques estan contemplades el Plà Tècnic de Gestió Forestal i s'enmarquen també en el conjunt de funcions permeses en el reglament que afecta als espais PEIN; tanmateix tot això no justifica, obviament, la destrucció d'un bosc riberenc i caducifoli, on obviament de suros no n'hi han pas. A més a més s'han destruit alguns exemplars d'especies legalment protegides i d'altres també que no ho estan pero -<em>que ho haurien d'estar, penso</em>- i que tenen un gran significat ecològic.<br /><br />He donat a coneixer els fets a diverses destinacions; entre elles al Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament i val a dir que la direcció d'aquest ha respòs i no sols això sino també investigat i emprès accions adequades i pertinents. En concret ha tramès l'alerta al Cos d'Agents Rurals de la Generalitat, els quals a finals del mes de Novembre han fet una visita a la zona constatant els fets i a resultes d'això ja han formulat una primera denuncia efectiva per rao d'haver trobat 7 exemplars roturats de grevols <em>(Ilex aquifolium), </em>espècie vegetal protegida no ja sols en el Cadiretes sino en tot l'àmbit del territori de Catalunya desde l'any 1982.<br /><br />Considero que la millor manera hauria estat prevenir i estar a l'aguait ... Enlloc d'actuar a <em>posteriori</em>, quan una gran part del mal ja s'ha produit, pero soc una mica conscient també de les dificultats operatives i logístiques actuals per tenir un bon control de les incidències humanes sobre els hàbitats naturals a Catalunya en general . Crec que cal voluntat política així com voluntat també per part de tota la gent (del govern o no) que estimem el bosc. Crec també que estaria bo enfortir el Departament de Medi Ambient de l'ajuntament, donat que com ja he dit, he constatat la seva motivació i capacitat per la salvaguarda del medi. Si disposa de temps, de recursos i de seguretat operativa per emprendre certes accions al respecte les empren. ..I cal que s'emprenguin unes quantes!. <span style="font-size:85%;"><br /><table><tbody><tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0so5Ct8QDjcPIznjlIqfrIEemvy64HFljCKFnQjBlYs03mYR6CWq4E6k75TPeG24O-N4rGLJ0OD5MVK7jfepvNOAPo1q5rpFF_XK9Nqt9RYReZN-C5lYxj-gcTcVCrYroY-EbH4F9Gtc/s1600-h/1+042.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278697765062465922" style="WIDTH: 304px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0so5Ct8QDjcPIznjlIqfrIEemvy64HFljCKFnQjBlYs03mYR6CWq4E6k75TPeG24O-N4rGLJ0OD5MVK7jfepvNOAPo1q5rpFF_XK9Nqt9RYReZN-C5lYxj-gcTcVCrYroY-EbH4F9Gtc/s400/1+042.jpg" border="0" /></a></td><br /><br /><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxQFF8KIsPNbwzSGI66SC2iVSaPcXWDWoVybQqm49Fi66t1yHzEXjdLNSpkMFojca66af6JoZAQTr9OKCnw1-opbdRa1NMjTdz_kcNYY6PEuCa4s7OTHJ0JwI6mLc0Nw0CiiYe3Uv4GNw/s1600-h/1+054.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278697912726074530" style="WIDTH: 331px; CURSOR: hand; HEIGHT: 251px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxQFF8KIsPNbwzSGI66SC2iVSaPcXWDWoVybQqm49Fi66t1yHzEXjdLNSpkMFojca66af6JoZAQTr9OKCnw1-opbdRa1NMjTdz_kcNYY6PEuCa4s7OTHJ0JwI6mLc0Nw0CiiYe3Uv4GNw/s400/1+054.jpg" border="0" /></a><br /></td></tr></tbody></table></span><span style="font-size:100%;">Aspecte general del bosc riberenc arrabasat. Un tresor de Tossa que està en perill. En ell conflueixen i es yuxtaposen especies de diferents hàbitats. Podem trobar-hi llorers, gatells, grèvols, cirerers, castanyers, trèmols, moixeres de pastor, verns, avellaneres i un munt d'espècies nemorals de menors tamanys pero tant esplèndides i destacades com la falgura reial <em>(Osmunda regalis)</em> i el <em>blechnum</em>. Actualment els treballs estan parats pero es probable que prosegueixin. A la dreta detall d'un llor morint-se. Els llorers, concretament al massís del Cadiretes, per la seva banda configuren un hàbitat únic al mon. L' <em>Osmundo-lauretum</em> <em>nobilis</em> (estudiat per E.Ballesteros al 1981)<br /></span><span style="font-size:85%;"></span><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzXtU2njxS_BbcOm0RBE5iy7hLtiDiFG93Qnl4AdaYU1JswKY7AB8hDQTJShXXTh5vso6mvrBRgddSH5AY-bRYv2Jhd_pmDc6YdwE75G320RZCLve1BVto-gXxzL_1T8MHpExeS7SMNkc/s1600-h/1+064.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5278688543510680962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 360px; CURSOR: hand; HEIGHT: 261px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzXtU2njxS_BbcOm0RBE5iy7hLtiDiFG93Qnl4AdaYU1JswKY7AB8hDQTJShXXTh5vso6mvrBRgddSH5AY-bRYv2Jhd_pmDc6YdwE75G320RZCLve1BVto-gXxzL_1T8MHpExeS7SMNkc/s320/1+064.jpg" border="0" /></a> <em><span style="font-size:85%;"><span style="color:white;">................................</span></span><span style="font-size:100%;">..Moixera de pastor entre troncs erguits de castanyers</span></em>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6961856761054802052.post-27275809088657603012008-11-19T14:29:00.000-08:002009-01-22T06:12:36.713-08:00Oliveres enfront del marD'entre els molts temes vegetals que vull introduir o comentar en aquest blog avui m'he decidit finalment per escriure de les oliveres. D'oliveres silvestres o salvatges, o millor dit potser d'ullastres, tot i que es poden utilitzar com a sinònims. Els francesos diuen "olivier sauvage" mentre que aquí preferim de dir-ne generalment "ullastres". Aquest nom pot despistar, car sembla que ens referim a una especie diferent de l'olivera i vull aclarir que no és el cas.<br />Si hom sembra una oliva d'una olivera de la varietat <em>arbequina</em> per exemple (la cultivada més frequentment a Catalunya), l'olivera que d'ella en neix no és una arbequina sino una olivera silvestre, es a dir, "primitiva".<br />Les oliveres de conrreu son totes elles sempre varietats d'ullastres, reproduides per estaca o injert durant molts segles per aconseguir olives amb una determinada qualitat pero quan "retornen" a la natura per qualsevol causa, els seus descendents tornen a mostrar els caràcters silvestres.<br /><br /><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5270533216642689490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 238px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIErs4Fh4kylmAUFzS5k-2gvtiATrw0Q_xcoJQDgwJSysc6OTkDxg-jFBmUpv_9eyvwiWKtjMqBiWEwbRFzPV4WuqbyqXnpD-QPiy5yT2DTIrUVgME7W1G1hrvxS8YLYACkENiJsS_i5E/s400/1+019.jpg" border="0" /><br />I bé; al massís del Cadiretes, amb tota la riquesa florística que conté, les oliveres resulta que també hi son!. On les trobem?<br />Dons cal cercarles a les solanes dels relleus que miren a mar, per sota de la carretera de St.Feliu o poc més amunt; això prova les seves preferències termòfiles, entremitj de les màquies d'aladerns, llentíscles i altres arbustes diversos, com ara per exemple també la tant significativa i ja tractada lleteresa arboria (<em>E.dendroides</em>) amb les quals comparteixen no sols l'hàbitat sino gairebé la mateixa area de distribució.<br />Cosa curiosa és que la majoria d'aquestes oliveres tossenques es troben lluny del poble i d'altres arees humanitzades, a excepció de Salionç. On més frequents resulten és en el tram comprès entre Es Rosegall i Vallpresona. Més al nord, al terme de Sta.Cristina d'Aro i St.Feliu penso que també se'n troben pero encara no les he anat a quantificar minimament. Cap al sud apenes no n'hi han pero n'hi ha una de ben singular, a la base de la muralla de Tossa i que potser també va neixer espontania, qui sap. El fet que presentin els màxims nombres d'individuus en el tram més "natural" de la costa, allà on perviuen també altres especies que donen fè de que son arees que es conserven bastant "verges" trobo que ens pot suggerir pensar que aquests ullastres o oliveres son realment originals i 100% autòctones i no per exemple exemplars naturalitzats, descendents llunyans d'oliveres que algun dia foren plantades. </p><p><em>Garroferes i oliveres. Controvertit veinatge.</em></p><p>Com a arbres diguem-ne que "veïns" de les oliveres, de vegades s'hi troben alguns garrofers; arbre el qual, val a dir, sovint acompanya a l'olivera també en altres arees geogràfiques; i tant estret pot ser aquest veinatge que botànicament existeix de fet una associació vegetal que formalment la defineix: L' <em>Oleo-ceration</em>. I sobre aquests altres arbres -<em>Ceratonia siliqua</em> en llatí- vull fer encara més consideracions que potser (o potser no) tinguin relació històrica amb les oliveres.<br /><br />Les garroferes de la costa tossenca tenen una distribució que és en part solapada, en part més amplia que les oliveres, no obstant solen presentar un aspecte empobrit, com si tals poblacions estiguessin anant a menys. Això em suggereix que possiblement els garrofers de l'àmbit de Tossa o els seus progenitors varen esser plantats. Val a dir que el garrofer, com espècie, és un vegetal al.lòcton, vingut de Siria i de Palestina en temps remots i plantat després a la península ibèrica. Pot ser que les escasses garroferes actuals de la zona siguin exemplars subespontanis que a la costa de Tossa no aconsegueixen naturalitzar-se del tot, a diferència del que succeix per exemple a les comarques del sud de Catalunya on prosperen millor degut segurament a un clima i terreny més favorable. Si les garroferes de Tossa foren plantades per l'home en temps no gaire antics i donada la concidència en bastants indrets de les poblacions de garrofers i d'ullastres potser ens podria incitar a pensar que els progenitors de les actuals oliveres silvestres de la costa de Tossa també ho varen esser, de plantades. </p><p>..De fet, el poc nombre d'oliveres existents (menys en total que el de garroferes, penso), la reduida distribució geogràfica d'aquestes, el fet de que n'hi hagin bastantes a Salions (area humanitzada) i el fet també que no hagi trobat cap olivera molt vella al territori son elements per sospitar que no tenen un origen molt antic, o dit d'altre manera, que no tenen un origen natural. En canvi, si donem valor a d'altres consideracions com per exemple el bon estat de salut en que es troben aquestes oliveres, (més bò en general que el dels garrofers) o de que creixen perfectament devegades en alguns indrets bastant inaccessibles dons això ens pot incitar a pensar que si que el tenen.<br />Seria interessant fer algun estudi arqueobotànic que aportés llum a la questió. Mentres, suposo que pot seguir oberta, pero jo en principi em posiciono -perque m'agradaria- en principi a favor d'una de les dues hipòtesis que he pensat. La de que les oliveres sí que son arbres originals i que conformen un interessantísim i reduit hàbitat ben aprop del mar, que hem de salvaguardar. </p><p><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280042882278716994" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 383px; CURSOR: hand; HEIGHT: 250px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8zC7Qyqub7KvgDSEWWZO_60wz8wMgwoFTUpia7NeQ6q4TNuCLwNdGL7TEz80gkFMTysKJ2qzxMrnIluoQOS5AQZi0_s-nLpDxgUJTxky5YX-D-KB_jKC-H3grTYGm8Oji9nCMCr7_Lck/s400/1+024.jpg" border="0" /> </p><p><em><span style="font-family:times new roman;"><span style="color:white;">----------------</span>Bella silueta mediterrania d'olivera silvestre sobre Es Rossegall</span></em><br /><em><br />..I amb els pins</em></p><p><em></em>Els trams de costa més antropitzats solen estar col.lonitzats per pinedes, essent aquestes de pi blanc als indrets més propers al mar i de pi pinyer de vegades en els terrenys que s'hi fan més amunt. Sembla que aparentment els ullastres tinguin aversió a les pinedes (o a l'inrrevés?) pero m'inclino més a pensar que la "no presència" o suposa antiga extinció de les oliveres en moltes zones costaneres sigui debuda a factors humans històrics (incèndis, plantacions de vinyes per exemple...) i no pas tant a limitacions climàtiques, com tampoc potser a la "invasió" dels pins blancs. Invasió que rauria a través d'efectes seus derivats com els ombratges per exemple, l'aciditat del terreny que comporten les seves acícules sobre la terra o la competència entre arrels per els diferents nutrients.</span><br />El pi blanc prospera molt eficaçment i espontaniament en indrets molt rocallosos i a més a més maltractats per la sal de les onades. Les oliveres o ullastres he notat que creixen i aguanten bastant bé la sal -<em>Una població a la Illa Meda gran, a cota baixa, és testimoni- </em>pero crec que en indrets de molta roca i molta verticalitat la capacitat que tenen per dispersarse -no de creixer- i establir-se, és bastant limitada. <br />Els pins en canvi possiblement si que esdevinguin un impediment per la perpetuació de les poblacions d'oliveres en els indrets costaners on s'hi troba un sol més adient, ocupats sovint en aquests casos per pi pinyer -per cert un altre arbre a.lòcton-. Bé. Seria interessant, penso altre vegada com abans, fer investigacions també sobre això dels pins i arribar a alguna conclusió CERTA de tot aquest assumpte que m'intriga. ..De moment dic (i acabo), fem una cosa: Intentem no malmetre més el seu reduit hàbitat per evitar la seva extinció a la costa tossenca.</p>SelvadeTossahttp://www.blogger.com/profile/14715525999849715243noreply@blogger.com0